Inspecció Ensenyament

1. Millora de l’Aprenentatge Inicial de la
Lectura
(Parvulari / Cicle Inicial)
Justificació i eixos de millora
Setembre 2012
Millora de l’Aprenentatge Inicial de la Lectura
1. Per què cal millorar
2. Conèixer què diu la llei
3. Treballar amb fonamentació (conceptual i
metodològica)
4. Habilitats de descodificació
5. Habilitats de comprensió lectora
6. Selecció de materials i activitats
7. Enfocament social d’aprenentatge de la lectura
8. Avaluació
9. Paper del mestre
“Línia d’escola”
25/09/2012 2
1

2. Qüestionari_Centres BLL
Centres que han participat :
89 de 225 escoles( 39,5%)
100
− 43% públics 90
80
− 31 % concertats 70
60
Públics
Concertats
50
Participació
40
Total BLL
30
20
10
0
25/09/2012 3
1. Per què cal millorar?
25/09/2012 4
2

3. QUÈ llegeixen
COM llegir
Saber llegir
Percepció visual
Consciència fonològica
Correspondència grafia/fonema Saber llegir per aprendre
Comprensió de les paraules (CM/CS/ESO)
Relacions entre paraules (frase)
(EP/ESO) competència informacional
Idees i relació entre idees lectura d’estudi
Propòsits de lectura
Estructura dels textos
Estratègies de comprensió
Llegir per gust
Què vol dir ser competent en lectura?
“El lector genera el significat en resposta al text mitjançant els seus
El
coneixements previs, i un ventall de situacions que sovint es deriven
de situacions socials i culturals.
Mentre construeix el significat, el lector utilitza diversos processos,
habilitats i estratègies per tal de promoure, controlar i mantenir la
comprensió.
S’espera que aquests processos i estratègies es modifiquin segons el
context i l’objectiu, ja que el lector interactua amb diversitat de textos
continus i discontinus en suport imprès (normalment) amb textos
electrònic”
múltiples en suport electrònic
PISA (2009). Quadern 12. La competència lectora (pàg.16-17)
25/09/2012 6
3

4. -1 1 2 3 4
1 12 24 35 23
1 19 27 33 18
1 18 24 29 21
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/12/07/14/08/786f1a6a-251a-4598-89d0-5f26880b8fd5.pdf
25/09/2012 7
PISA 2009
. Recuperar informació
. Formar-se una comprensió general del text
. Desenvolupar una interpretació
. Reflexionar i avaluar el contingut d’un text
. Reflexionar i avaluar la forma d’un text
25/09/2012 8
4

5. Categoria d’aspectes de la prova CL PISA 2009
Competència
lectora
Usar el contingut
Recórrer primer al
del text
coneixement extern
principalment
Accés i Integració i
Reflexionar i
recuperació Interpretació
Avaluar 25%
25 % 50%
Recuperar Assolir una Elaborar una El contingut
informació comprensió general interpretació del text
El format del text
25/09/2012 9
1. Obtenció d’informació literal: localitzar i extreure
informació concreta (atenció de parts o fragments del
text)
2. Comprensió global : considerar el text com un tot,
identificar idea principal o general del text
3. Interpretació del significat : capacitat de realitzar
inferències i extreure informació no explícita
4. Reflexió i valoració: reflexió crítica sobre les
qualitats del text quan a la utilitat i rellevància de la
informació
25/09/2012 10
5

6. 2. La llei
25/09/2012 11
LOE (2006)
Educació infantil
Article 5. Correspon a les administracions educatives
fomentar una primera aproximació a la lectura i
l’escriptura...
Educació primària
Article 19.3
...a fi de fomentar l’hàbit de la lectura, s’hi ha de dedicar
un temps diari.
25/09/2012 12
6

7. DECRET 181/2008, d’ensenyaments del segon cicle d’educació
infantil
ANNEX
CURRÍCULUM DEL SEGON CICLE DE L’EDUCACIÓ INFANTIL
Introducció
L’ús funcional i significatiu de la lectura i de l’escriptura
ha de portar, doncs, amb la intervenció educativa
pertinent, a l’inici del coneixement i característiques
del text escrit, adquisició a què s’arribarà en el cicle
inicial de l’educació primària
primària.
25/09/2012 13
DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix
l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil.
Objectiu de cicle número 9
Mostrar interès per la descoberta progressiva de les
relacions entre el text oral i l’escrit, iniciar-se en l’ús
iniciar-
funcional de la lectura ...
Continguts lectura
25/09/2012 14
7

8. DECRET 142/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix
l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària
Article 8. Competències bàsiques
8.5 La lectura és un factor fonamental per al
desenvolupament de les Cb i ha d’estar inclosa en el
desenvolupament de totes les àrees. Els centres, en
organitzar la seva pràctica docent, han de garantir una
mitjana mínima de 30 minuts diaris destinats a la
lectura.
Annex 2
Continguts de llengua de Cicle inicial
Criteris d’avaluació de llengua de Cicle inicial
25/09/2012 15
Qüestionari. 1. En quin grau esteu d’acord amb aquest
enunciat: “ La majoria dels infants han d’iniciar el primer curs
d’educació primària sabent llegir”
Educació Infantil:
- Un 56 % ha respost que
totalment d’acord o
d’acord
- Un 44 % ha respost en
desacord o totalment en
desacord.
Educació Primària:
- Un 75 % ha respost que
totalment d’acord o acord
- Un 25 % ha respost en
desacord o totalment en
desacord
25/09/2012 16
8

9. Algunes reflexions:
“ La majoria dels infants han d’iniciar
l’Educació Primària sabent llegir”
- “Saber llegir “ en l’aprenentage inicial de la lectura què
vol dir? .
- Si alguna escola ho té com a requisit , podria situar una
quantitat d’alumnes en posició de “dificultats
educatives”?
- La coordinació entre les dues etapes/ cicles- en el “sentit
més ampli del terme” – és efectiva?
25/09/2012 17
3. Treballar amb fonamentació
(conceptual i metodològica)
metodològica)
25/09/2012 18
9

10. Activitat complexa
Activitat Processos
sociocultural cognitius
Aspectes Ensenyar a llegir Aspectes
emocionals i a escriure lingüístics
Teoria Desenvolupament
d’aprenentatge evolutiu
25/09/2012 19
Fons, M. (2006): “La complexitat de l’ensenyament inicial de la llengua escrita”.Articles, 40
El procés lector
Processament ascendent Processament descendent
(Processos de baix nivell) (Processos d’alt nivell)
“Thereader
”
Eduard Manet
TEXT Formulació i verificació
PARÀGRAF d’hipòtesis
Accés al lèxic
FRASE Anticipació
Reconeixement de
PARAULA Construcció d’inferències
paraules
LLETRA Comprensió
Descodificació
Interpretació
Memòria a curt termini “The reader” Eduard Manet
Memòria a llarg termini
CONTROL DEL PROCÉS i METACOMPRENSIÓ
25/09/2012 Ruiz Bikandi, U. (2000): Didáctica de la segunda lengua. Madrid: Síntesis 20
10

11. Característiques d’un entorn
alfabetitzador
⋅ Hi ha diversitat d’usos de la lectura
⋅ Hi ha diversitat de materials per llegir: portadors de text
i suports textuals
⋅ Els materials són accessibles als infants
⋅ La lectura acompanya els jocs
⋅ La lectura està incorporada a la vida
25/09/2012 21
Context motivador d’aprenentatge de la lectura
. Veure adults significatius llegint
. Assistir a lectures en petits grups Isabel Solé
. Fer proves i sentir-se recolzat emocionalment en els
seus intents
. Experimentar la màgia de la lectura, el seu poder
d’introduir-nos en mons fascinadors.
. La dimensió lúdica i gratificant ha d’acompanyar la
lectura
SOLÉ, Isabel:“L’aprenentatge i l’ensenyament de la lectura” a TEBEROSKY, A. i SOLÉ, I. (1997): Psicopedagogia de la
lectura i de l’escriptura. Barcelona: UOC
25/09/2012 22
11

12. Cal aprendre’n amb els usos reals de la lectura
Pràctic - Científic – Literari
http://www.ub.edu
Liliana Tolchinsky
Tolchinsky, L. (1990): “Lo práctico, lo científico y lo literario: tres componentes componentes en la noción de
alfabetismo”. Comunicación y Educación, 6, p. 53-62
25/09/2012 23
Hi ha fases d’aprenentatge
Reconeixement de mots
Atribució de significat
.No diferenciada
.Logogràfica
. Logogràfica .Logogràfica amb hipòtesis
quantitatives
. Alfabètica
.Logogràfica amb hipòtesis
. Ortogràfica qualitatives
Uta Frith .Alfabètica sense integració
http://www.spulomdingenvantemaken.nl
.Alfabètica amb integració
.Ortogràfica
25/09/2012 24
12

13. Qüestionari. 2. Quin percentatge d’alumnes finalitzen el cicle
inicial d’educació primària “sabent llegir”?
Una àmplia majoria
- el 88%- contesten
que més del 85 %
de l’alumnat.
- És un èxit ?
1. Quina és la font/s d’aquesta dada: és una
evidència o una percepció?
2. Inclou els alumnes amb NEE o amb dificultats?
25/09/2012 25
Qüestionari. 4.
A les aules del parvulari s'avaluen i s'aprofiten didàcticament
les anomenades "Fases de lectura" per desenvolupar les
activitats de l'aula?
Qüestionari. 5. S’ajusta la programació inicial de 1r de primària
en funció de la fase de lectura on es troba cada alumne?
El 87 % de les respostes de mitjana de parvulari i cicle
molt.
inicial afirmen que es treballa bastant o molt
25/09/2012 26
13

14. Millora de l’Aprenentatge Inicial de la Lectura
4. Habilitats de descodificació
25/09/2012 27
La doble via de reconeixement dels mots
Max Coltheart
Via Via
lèxica fonològica
Coltheart, M. (1978). Lexical access in simple reading tasks. In Underwood, G. (Ed.), Strategies of Information
Processing. London: Academic Press.
14

15. Qüestionari 6. Com a escola, quin nivell de
escola,
SISTEMATITZACIÓ teniu en els diversos procediments
implicats en l'adquisició del codi escrit?
escrit?
Aplicació de la "doble via" de reconeixement de paraules
El 91 % de les respostes afirmen que es treballa bastant o
molt.
25/09/2012 29
Habilitats de descodificació
. Aplicació de la “doble via” (lèxica i fonològica)
. Discriminació visual
. Consciència fonològica:
. Discriminació auditiva
. Segmentació
. Valor sonor de les grafies
. Síntesi fonètica
25/09/2012 30
15

16. Qüestionari 6. Com a escola, quin nivell de
escola,
SISTEMATITZACIÓ teniu en els diversos procediments
implicats en l'adquisició del codi escrit?
escrit?
Discriminació visual
El 80 % de les respostes afirmen que es treballa bastant o
molt.
25/09/2012 31
Qüestionari 6. Com a escola, quin nivell de
escola,
SISTEMATITZACIÓ teniu en els diversos procediments
implicats en l'adquisició del codi escrit?
escrit?
Consciència fonològica: discriminació auditiva
El 97 % de les respostes afirmen que es treballa bastant
o molt.
25/09/2012 32
16

17. Qüestionari 6. Com a escola, quin nivell de
escola,
SISTEMATITZACIÓ teniu en els diversos procediments
implicats en l'adquisició del codi escrit?
escrit?
Consciència fonològica: segmentació en
grafies i paraules
El 93 % de les respostes afirmen que es treballa bastant o
molt.
25/09/2012 33
Qüestionari6.
Qüestionari6. Com a escola, quin nivell de
escola,
SISTEMATITZACIÓ teniu en els diversos procediments
implicats en l'adquisició del codi escrit?
escrit?
Consciència fonològica: valor sonor de les
grafies El 97 % de les respostes afirmen que es
treballa bastant o molt.
25/09/2012 34
17

18. Qüestionari6.
Qüestionari6. Com a escola, quin nivell de
escola,
SISTEMATITZACIÓ teniu en els diversos procediments
implicats en l'adquisició del codi escrit?
escrit?
Consciència fonològica: Síntesi fonètica
El 90 % de les respostes afirmen que es treballa bastant o
molt.
25/09/2012 35
Definició de CF
Sylvia Defior
. Habilitat explícita que permet identificar, analitzar i
manipular l’estructura sonora de les paraules.
. Capacitat de manipular voluntàriament la seqüència de
fonemes que componen les paraules.
Es troba a la base de l’aprenentatge de la
lectura i de l’escriptura.
Correlaciona més que els QI
Rueda, M. (1993). “¿A qué nos referimos cuando hablamos de conocimiento fonológico?”
25/09/2012 Lenguaje y comunicación, 8. Salamanca. Universidad de Salamanca. 36
18

19. Coneixements de CF
. Sensibilització a la rima
. Segmentació sil·làbica de les paraules
. Discriminació i producció de sons inicials i finals
. Discriminació dels fonemes d’una síl·laba (monosíl·labs)
. Manipulació de fonemes
. Anàlisi de semblances i diferències
. Segmentació fonològica
. Síntesi de fonemes
. Consciència de tots els fonemes d’un mot
25/09/2012 37
Buscar paraules amagades
MARC
MA
MAR
25/09/2012
ARC 38
19

20. Fer “créixer” paraules
GOS SET A
SSA
SERA
25/09/2012 39
Monosíl·labs, imprescindibles
http://www.cavallfort.cat
25/09/2012 40
20

21. Paraules llargues i curtes
25/09/2012 41
Un treball sistemàtic de frase permetrà treballar...
Bàsic a les classes de P/CI
HABILITATS DE
DESCODIFICACIÓ SEMÀNTICA
GRAMÀTICA
.Memòria a curt termini .Significat dels mots
.Fonologia
.Percepció global .Sinonímia / Antonímia
.Ortografia
.Discriminació visual .Polisèmia
.Lèxic
.Camp visual .Camps semàntics
.Morfosintaxi
.Cognició global
25/09/2012 42
21

22. Qüestionari. 6. Quin nivell de sistematització teniu en els
diversos procediments implicats en L’ADQUISICIÓ
DEL CODI ESCRIT?
. Aplicació de la “doble via” (lèxica i fonològica)
. Discriminació visual
. Consciència fonològica:
Discriminació auditiva
Segmentació
Valor sonor de les grafies
Síntesi fonètica
Al voltant del 90% de centres responen bastant o molt en tots els
procediments
25/09/2012 43
5.Habilitats de comprensió
. Estratègies de lectura (lectura col·lectiva)
. Activitats de comprensió lectora
25/09/2012 44
22

23. Les estratègies en el procés lector
ABANS DURANT DESPRÉS
25/09/2012 45
D.142 i 143/2007 DOGC 4915 pàg. 21828
Annex 1: Cb
“s’aprèn a llegir i comprendre millor els textos i a
escriure i a reflexionar i revisar com s’escriu, s’aprèn a
pensar, a partir d’unes bones interaccions orals. En
això juguen un paper clau les preguntes, les que
realitza el professorat i les que han d’aprendre a
formular els nois i noies”
25/09/2012 46
23

24. 25/09/2012 47
Abans de la lectura
Creació d’expectatives:
. Activació de coneixements previs
Prediccions sobre el contingut
A partir de les il·lustracions :
A partir de remarcar les dues parts del cartell:
Establiment del propòsit de la lectura :
A. Saber què hi ha d’haver en una farmaciola per quan un nen o nena
es fa mal el podem curar
B. Llegir per saber com es fa una cura per comprovar si nosaltres ho
fem bé
25/09/2012 48
24

25. Durant de lectura
. Remarcar el títol
. Llegir les coses que hi ha a la farmaciola:
-Fer previsions de contingut a partir de cada dibuixet i verificar.
-Relacionar-ho amb les seves hipòtesis. Verificar-les.
. Recapitular tots els components: Lectura expressiva dels
alumnes
------------------------------------------
. Lectura del text instructiu : Llegir expressivament el títol
. Formular hipòtesis del contingut de cada paràgraf a partir
de la il·lustració.
. Llegir expressivament cada paràgraf
25/09/2012 49
Després de la lectura
Avaluar la consecució dels propòsits
- La farmaciola conté tots els elements , n’hi ha d’altres?
-Ha explicat com es cura? De la manera que expliquen és igual que com ho fem
vosaltres?
Preguntes de comprensió diverses
Què es el primer que hem de fer per curar a algú? Digues tres coses que es necessiten
per curar a algú, que cau i es fa una ferida al genoll?
Activitats de síntesi
Dictar la llista del que es necessita per curar a algú ( Col·lectivament i el
mestre escriu a la pissarra el que dicten els infants, o per parelles, l’un dicta i l’altre
escriu).
Jocs d’aparellament dibuix - paraula
Simulacions
25/09/2012 50
25

26. Activitats de comprensió lectora
. Respondre preguntes:
. Triar la resposta correcta
. Anàlisi d’afirmacions (veritat/fals)
. Preguntes inferencials, interpretatives i d’anàlisi i valoració
. Omplir buits (amb solucions o sense)
. Aparellar, relacionar
. Mots i definicions
. Personatges i adjectius descriptius
. Classificar mots segons categories
. Ordenar (lletres d’una paraula, mots d’una frase...)
. Recompondre (fragments narratius, fases d’un procés, notícies,
poemes)
. Acomplir ordres
. Lectura amb distractors
25/09/2012 51
Qüestionari. 7. Teniu sistematitzat el treball amb les
ESTRATÈGIES DE LECTURA?
A parvulari un 84% i a CI un 89 % responen bastant o molt.
Apunts per la reflexió:
− Què entenem per la sistematització de les estratègies de
lectura?
− Per a tots els alumnes? Inclosos els que presenten més especial
dificultat?
− Quin és el nostre coneixement com a mestres de les estratègies
que es posen en joc en l’acte lector?
25/09/2012 52
26

27. 6. Selecció activitats i materials CL
25/09/2012 53
Materials i activitats per aprendre a llegir
.Portadors i suports textuals
.Tipus de text i d’usos de la lectura
.Materials d’aula
.Racons de lectura
.Activitats bàsiques
25/09/2012 54
27

28. Factors: El format de text (Pisa 2009)
Competència
Compet ncia en comprensi lectora
comprensió
Text: lectura lineal
Continus Discontinus Múltiples
ltiples
Narració Quadres i gràfics Generats independents i
Exposició Mixtos Taules tenen sentit
Descripció Diagrames independentment
Instrucció Mapes Ex: un seguit de pàgines
Argumentació Formularis Web de diferents
Anuncis empreses que ofereixen
consells per viatjar, que
poden oferir indicadors
semlants o no.
Hipertext: lectura no lineal ( mitjà digital)
25/09/2012 55
Qüestionari. 3. Quina PROCEDÈNCIA tenen dels
MATERIALS per aprendre a llegir en aquests dos cicles
del vostre centre?
Marqueu de l’1 al 4 en funció de l’ús que en feu:
− Materials de llibres de fitxes i de text (79%)
− Fulls preparats per les mestres (88%)
− Materials de l’entorn dels infants (64%)
− Materials de les biblioteques d’aula (87%)
− Jocs (memories, lotos, dòminos, puzles) 50 %
Una mitjana del 81% dels centres basen l’aprenentatge en les propostes i
materials editats en format de llibre de text i es complementen amb
materials de suport
25/09/2012 56
28

29. Textos d’ús...
PRÀCTIC Autonomia
Pertinences dels infants
Ordre d’aula: espais i materials
Circulars i notes per a les famílies
Controls d’assistència: a classe i a activitats
Nom d’infants i de grups: classe, escola taula, tallers
escola,
Retolació d’espais d’escola i de carrer
Horaris i menús
Calendaris diversos
Materials de l’entorn: logos i etiquetes, cartells, plafons.
Missatges i correus@
Llistes diverses.
Acords d’assemblees de classe
25/09/2012 57
Textos d’ús...
CIENTÍFIC Poder
(Apropiació d’informació)
Notícies d’aula i de premsa
Textos del llibres de text
Textos expositius (Revistes i llibres coneixements)
Textos instructius: ordres, invitacions, jocs, receptes
25/09/2012 58
29

30. Textos d’ús...
LITERARI Gaudi i erudició
Narracions i relats
Diàlegs
Poemes
Cançons
Endevinalles
Rodolins i acròstics
25/09/2012 59
Referents d’aula, NOMÉS els necessaris!
. Llista dels noms dels alumnes
. Calendari i setmana
. Plafó de càrrecs i llistes diverses
. Rètols amb estructures d’ús més freqüent
. Títols dels contes explicats / de personatges coneguts
. Alfabet de grafies: col·lectiu a la paret i individual
. Alfabet amb referents sonors (onomatopeies)
. Paraules de referència so - grafia
. Rètols i cartells de lèxic treballat
. Llibretes amb paraules d’escriptura difícil
. Diccionaris d’aula (progressius):
. Temàtics a la paret (A5 amb fotografia i paraula)
. Temàtics en capses o carpetes de fundes de plàstic
. Primer diccionari alfabètic (classificació alfabètica dels cartrons A5)
. Cançoners, poemaris, noticiaris, receptaris
25/09/2012 60
30

31. Activitats bàsiques
.30 minuts diaris de lectura
. Padrins de lectura
. Lectura expressiva
. Lectures col·lectives
. L’hora del conte
. Biblioteca d’aula
25/09/2012 61
Lectura expressiva
El lector del dia
25/09/2012 62
31

32. Cal ensenyar i aprendre a preparar-los
preparar-
.Dues veus (directa i indirecta)
.Dos punts d’expressivitat
25/09/2012 Juli Palou i Montserrat Carreras /Graó 63
Lectura de textos de ciència als companys
Un text al final de cada lliçó o projecte
25/09/2012 64
32

33. Biblioteca d’aula
. Possibilitat real de triar el llibre
. Seleccionar un lloc còmode per llegir
. “Parlar del llegit”
. Estona de model lector del mestre
25/09/2012 65
7. Enfocament social de l’aprenentatge lector
25/09/2012 66
33

34. Annex 1 (Decrets 142 i 143/2007)
nnex
“s’aprèn a llegir i comprendre millor els textos i a
s’aprèn
escriure i a reflexionar i revisar com s’escriu, s'aprèn
a pensar, a partir d’unes bones interaccions orals.orals.
En això juguen un paper clau les preguntes, les que
realitza el professorat i les que han d’aprendre a
formular els nois i noies” (Decrets (142 i 143/2007
DOGC 4915 –pàg. 21828)
Per aprendre a llegir bé cal interactuar
25/09/2012 67
Agrupament //
Tipus
d’habilitat
RECONEIXEMENT COMPRENSIÓ DE LECTURA EN VEU
lectora DE PARAULES TEXTOS ALTA
(Els companys seran
Noms propis i Notes i circulars l’auditori)
comuns
Llistes, horaris i
Diaris, notícies i
anuncis publicitaris Notes i
calendaris
Circulars i notes Llibres circulars
Títols de contes, de (coneixements i Notícies
GRAN cançons imaginació) Programes
GRUP Programes i cartells Textos retòrics
Notícies, receptes i
Programes i cartells
Endevinalles, Llibres
etiquetes
Poemes, cançons, poemes i rodolins biblioteca
rodolins Instruccions Lectures
Llibres de Mapes conceptuals compartides
coneixements i
mapes concep.
25/09/2012 68
34

35. Agrupament //
Tipus
d’habilitat
RECONEIXEMENT COMPRENSIÓ DE LECTURA EN VEU
lectora DE PARAULES TEXTOS ALTA
Noms propis i llistes Àlbum fotografies de Llistes
de noms comuns classe Notes i circulars a
Jocs de taula: Diaris i revistes casa
dòmino, memory, Menús Llibres de la
PETIT lotos, quintos. Programes biblioteca
GRUP Cartells i menús Textos retòrics Textos retòrics
Logotips i etiquetes col·leccionats: poemes, Notícies d’aula i
Títols de contes endevinalles i rodolins d’escola
Llibres de Llibres biblioteca molt
coneixements treballats i coneguts
(treballats en gran
grup prèviament)
25/09/2012 69
Agrupament //
Tipus
d’habilitat
RECONEIXEMENT COMPRENSIÓ DE LECTURA EN VEU
lectora DE PARAULES TEXTOS ALTA
Noms propis i Diaris i revistes Notes a la
comuns. senyoreta i a
Àlbum de casa
Llistes i fotografies (peus de
vocabularis foto) Textos retòrics
PARELLA Llibres biblioteca
Diaris i revistes molt treballats Lectures
Noticiaris, fetes a classe
Jocs de taula cançoners i
(=que petit grup) poemaris Llibres de la
Llibre de lectura de biblioteca
25/09/2012 Etiquetes la classe Noticiaris 70
35

36. Agrupament //
Tipus
d’habilitat
RECONEIXEMENT COMPRENSIÓ DE LECTURA EN VEU
lectora DE PARAULES TEXTOS ALTA
Noms propis i Títols
comuns.
Llistes
Notícies i
Horaris i
INDIVIDUAL
calendari
anuncis
Menú de l’escola
Títols de contes Llibres de
Llibres de coneixements
coneixements
Notícies
Receptes
Àlbum d’usos
25/09/2012 socials 71
8. Avaluar lectura
25/09/2012 72
36

37. Avaluació completa: QUÈ i COM
Quin nivell de comprensió assoleix?
Quina actitud hi té l’alumne? Quina velocitat demostra?
25/09/2012 73
Aidan Chambers (1973)
Els lectors ES FAN, no naixen
Els NO lectors també!!
http://culture-et-debats.over-blog.com
25/09/2012 74
37

38. Analitzar “l’efecte” de les activitats
. Materials que utilitzeu
. Durada i freqüència
. Paper dels alumnes
. Criteris d’avaluació
. Paper del mestre/a (comentaris)
. Lectures obligatòries
25/09/2012 75
Tutoria de lectura
. T’agrada llegir?
. T’agrada llegir en veu alta o prefereixes fer-ho en
silenci?
. Et poses nerviós/a quan llegeixes?
. Trobes que et costa llegir?
. Què et sembla que podries fer?
. Jo t’hi podria ajudar? Com?
. T’agradaria que llegíssim d’una altra manera a la classe?
De quina?
. Tens un tipus de llibre que t’agradi més que els altres?
. T’agradaria que jo et recomanés llibres de manera
individual i que en parléssim tu i jo de si t’han agradat o
no?
25/09/2012 76
38

39. Velocitat lectora
Mesura de la qualitat de la lectura expressiva en els seus
tres components: entonació, fonètica i velocitat
Alexandre Galí
25/09/2012 77
Avaluació de la CL
1. Comprensió global : considerar el text com un tot
identificar idea principal o general del text
2. Obtenció d’informació literal: localitzar i extreure
informació concreta
3. Interpretació del significat : capacitat de realitzar
inferències, d’extreure informació no explícita i
d’interpretar
4. Reflexió i valoració: reflexionar sobre les qualitats
del text: utilitat, forma i contingut
25/09/2012 78
39

40. 9. Paper del mestre/a
25/09/2012 79
El mestre: model PERMANENT de lectura
⋅ Llegiu als alumnes (a tot el grup o a petits grups)
⋅ Llegiu col·lectivament
⋅ Llegiu-los MOLTS contes
⋅ Presenteu llibres, setmanalment
⋅ Llegiu silenciosament, amb ells
⋅ Parleu-los dels llibres que llegiu
⋅ Recomaneu-los llibres, personalment, cada setmana
⋅ Feu cerques d’informació col·lectives
⋅ PARLEU MOLT DELS LLIBRES LLEGITS
25/09/2012 80
40

41. El paper del mestre
. Conèixer del punt de partida de cada alumne
. Estimular-los perquè aventurin hipòtesis
. Saber esperar
. Investigar els perquès
. Interpretar les respostes
. ...
. Interaccionar per facilitar els aprenentatges
. Formular reptes assequibles
. Orientar la recerca de solucions
. Facilitar informació: emparaular la realitat
. Potenciar la interacció entre ells
. Avaluar per millorar la pràctica educativa
. Encaminar cap a l’autoregulació
. Potenciar la relació família-escola
. Regular contínuament les accions a partir de l’observació, el diàleg, la interpretació i
l’elaboració d’hipòtesis de millora
25/09/2012 81
Fons, M. (2001): Llegir i escriure per viure. BCN: La Galera
És molt possible construir una línea d’escola
coherent i fonamentada per la millora de
l’aprenentatge inicial de la lectura
25/09/2012 82
41

42. Qüestionari. 8. Quines DIFERÈNCIES IMPORTANTS
considereu que hi ha entre el parvulari i el cicle
inicial de primària a l’hora de plantejar aquest aprenentatge?
. En la sistematització de l’aprenentatge del codi ( 70%)
. En el temps setmanal dedicat a la lectura autònoma (71%)
. En la lectura en veu alta per part de la mestra (67%)
. En les activitats col·lectives (74%)
. En l’ús de materials manipulatius (80%
Una majoria estan d’acord o totalment d’acord que hi ha
diferències entre el parvulari i el cicle inicial de primària
alhora de plantejar l’aprenentatge lectura
25/09/2012 83
Reunions de cicle i intercicle
. Reflexió i acords escrits sobre didàctica de lectura inicial
en els diversos nivells (En les cinc línies)
. Seguiment i anàlisi de resultats
. Cada nivell ha de saber el què i el com del treball amb
la lectura que s’ha fet abans i que caldrà fer després
. A les UD hi ha d’haver components curriculars
vinculats amb la lectura
25/09/2012 84
42

43. http://www.xtec.cat/web/projectes/lectura/impulslectura
CI
Educació Educació
primària secundària
Juny de Novembre de
2010 2010
25/09/2012 85
43