Portfoli

PORTFOLI

NOVES TECNOLOGIES
Diana Fandos Figueras

Magisteria Educació Infantil

Curs: 2010-2011

1

ÍNDEX
Procés de cerca…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….3

Tractament i ús de la información: gestió de la información……………………………………………………………………………………………………………………………….37

Seguretat a Internet……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………67

2

Procés de cerca

Pràctica 1: En aquesta pràctica cercarem informació sobre "les biblioteques escolar ". Ens interessen diferents tipus de materials: vídeos, webs,
documents..., però adreçats a l'alumnat d'infantil, primària, secundària o batxillerat (escolliu en funció de la vostra tasca docent).

Planifiqueu la cerca seguint l'esquema metodològic que us hem presentat i les explicacions de l'exercici 1.

1. Anem a posar en pràctica el que hem treballat, aneu al document i obriu un document de text, i proveu de respondre algunes de les
preguntes.
2. L'organitzador Aloma i el Merlí són dos recursos educatius que permeten accedir a diferents formats d'informació. Aquesta informació
la trobem ja classificada per altres o ens la podem classificar al nostre interès. A la vegada hi ha avantatges de gestió i recuperació de la
informació. Feu l'exercici 2.

ENCICLOPÈDIES

1. Quina és l’extensió i el número d’habitants del municipi de Sant Pere de Ribes? Localitza també les tres webs més significatives que
tinguin informació d’aquest poble. Consulta l’Enciclopèdia Catalana.

Sant Pere de Ribes té una extensió de 41Km i una población de 28.353 habitants.

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0060628&BATE=Sant%2520Pere%2520de%2520Ribes

Ajuntament: http://www.santperederibes.org/

3

Oficina de turisme: http://www.spain.info/antes_del_viaje/informacion-practica/oficina-
turismo/barcelona/oficina_de_turisme_de_sant_pere_de_ribes.html?l=es

Una web més de turisme: http://www.turismedia.com/garraf_ribes.htm

2. Quin era el nom de la Mare Teresa de Calcuta? Consulta l’Enciclopèdia Catalana. Contrasta i amplia la teva resposta amb la informació
disponible a la Wikipedia.

Quan va naixer el 26 d’agost de 1910 li van posar el nom de Agnès Gonxha Bojaxhiu. Durant la seva vida va ser coneguda com la mare Tersa de
Calcuta, va ser una moja católica que va viure unes quantes dècades a la Índia on va fundar la congregació de Missioneres de la Caritat a l’any
1950, la seva funció va ser ajudar als pobres, malalts, orfes i moribunds. L’any 1971 va rebre el premi nacional de la pau Joan XXIII i el 1979 el
premi Nobel de la Pau. Va morir el 5 de setembre de 1997 als 87 anys.

A la wikipedia hi ha una informació més llarga i extensa que a l’Enciclopèdia però, també és cert que a l’Enciclopèdia és més precisa i concreta.

3. Explica que és un castell (dels castellers)? Quins son els termes relacionats amb aquest tema? Quina és la web que consideres més
rellevant? Consulta l’Enciclopèdia Catalana. Contrasta i amplia la teva resposta amb la informació disponible a la Wikipedia.

Un Castell és una construcció de diversos pisos formada per persones ( anomenades castellers) que s'enfilen les unes damunt les espatlles de
les altres amb l'objectiu de coronar-la al ritme del so de la gralla.

4

Termes relacionats: la pinya; el tronc del Castell,; el pom de dalt; folre, manilles i puntals.

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0224801&BATE=castell

A la wikipèdia una vegada més, la información és més extensa, parla dels orígens, de la història dels castells, etc. però la informació de
l’Enciclopèdia catalana continua éssent més concreta.

4. Quins son els generes i sub generes del cinema? Digues quins son els principals termes relacionats amb el cinema. Consulta l’Enciclopèdia
Enciclonet.

En l’enciclopèdia Enciclonet apareix aquesta informació:

Gènere

Todo género es una forma organizativa, un dispositivo que crea fronteras entre distintos contenidos en los que hay analogías y reiteraciones.
En el caso del cine, los géneros pueden definirse como categorías temáticas más o menos estables y codificadas. Constituyen por ello una
taxonomía que se fija en las cualidades comunes de las películas, resaltando ciertos detalles particulares de su estructura argumental y su
escenografía.

5. On està situada la ciutat d’Òxford? Localitza la informació en anglès. Consulta l’Enciclopèdia Britànica.

5

City (district), administrative and historic county of Oxfordshire, England, best known for the university of Òxfords, which is located within it.
The city is situated between the upper River Thames (known in Oxford as the Isis) and the Cherwell, just north of their confluence.

DICCIONARIS

1. Què significa “camal” i quina és la seva traducció al castellà? Consulta el diccionari multilingüe.

Un camal és cada una de les dues parts d’uns pantalons que tapa les cames.

La seva traducció és “pernera”.

2. Què significa la paraula anglès “foot”? Quina és la seva traducció al català, el castellà i el francès? Consulta el diccionari multilingüe.

Significa peu. En català peu i, en castellà pie i, en francès pied.

3. Explica què és una tombarella. Consulta el diccionari DIDAC.

Una tombarella és un tomb o una volta que es fa amb el cos, posant el cap i les mans a terra.

4. Quin és el significat de la paraula “soportal”. Consulta al diccionari de la Real Acadèmia Española.

6

El diccionari de la Real Acadèmia Española presenta dues entrades:

1. Espacio cubierto que en algunas casas precede a la entrada principal.

2. Pórtico, a manera de claustro, que tienen algunos edificios o manzanas de casas

5. Cerca sinònims de la paraula “embellecer”. Consulta el diccionari de sinònims del servei de la Universitat d’Oviedo

Adornar, decorar, ornamentar, acicalar.

ATLES

1. Quin és el riu que passa pel poble de Bagà (Alt Berguedà) ? Consulta l’hipermapa (l’Atles electrònic de Catalunya)

El riu més important és el Bastareny, que neix a les fonts de l'Adou, al terme de Gisclareny.

2. Situa en el mapa el castell de Burriac dins del municipi de Cabrera de mar. Copia la imatge del mapa. Consulta l’hipermapa (l’Atles electrònic de
Catalunya)

7

3. Quins són els municipis de la comarca del Ripollès que tenen biblioteca pública ? Consulta l’hipermapa (l’Atles electrònic de Catalunya)

Els municipis que tenen biblioteca pública són: Ripoll, Sant Juan de les Abadesses, Campdevànol i Ribes de Freser.

8

4. Quin és el nombre de població al municipi de Gósol? Consulta el nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya.

La població al municipi de Gòsol és de 225 habitants.

5. Com a aniries a Vic de l’estació de tren a la plaça major ? Per quins carrers passaries. Imprimeix la imatge del plànol. Consulta els mapes
continus de d’Institut cartogràfic de Catalunya.

9

CATÀLEGS

1. Localitza la editorial que ha editat el llibre “Formar-se per informar-se” de la Teresa Mañá i la Monica Baró. en castellà. Consulta la base
de dades del ISBN.

Edicions 62, SA

2. Localitza si està disponible a la mediateca del teu centre de recursos aquest document: Arellano Yanguas, Villar (2001). Formar usuarios
en la biblioteca. Salamanca: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

A la mediateca del centre de recursos Baix Ebre no apareix aquest document.

10

3. Localitza un resum del llibre Matilda de Roal Dahl. Consulta Catàleg de literatura infantil i juvenil de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Resum:

Aquest llibre tracta d’una nena que està mig abandonada pels seus pares encara que visqui amb ells. El seu pare és un estafador de cotxes, i la
seva mare està viciada al bingo.

Matilda és una nena superdotada i amb poders psíquics. Quan va a l’escola, troba una directora molt dolenta, anomenada Trunchbull, que tira
els nens per la finestra i també els fa caure a terra, etc. També hi ha una professora que tracta molt bé els nens. Aquesta es diu Honey.

Al final, la família Wormwood ha de marxar perquè la polícia els busca. Matilda diu als seus pares si es pot quedar amb Sta. Honey, i li diuen
que sí. Firmen els papers d’adopció i la Matilda es queda amb la Sta. Honey.

11

4. Localitza a la biblioteca pública del teu municipi si tenen la pel·lícula “Harry Potter i la pedra filosofal”. Consulta el catàleg de les
biblioteques públiques.

Iniciar sessió | Registres guardats (0 articles) | No heu iniciat sessió

Portal de Biblioteques
Directori de Biblioteques de Catalunya
Biblioteca electrònica

Cercar:

Catàleg clàssic

pel· lícula de Harry Potter

Temes de cerca relacionats

12

Voleu dir: enciclopèdia harry potter?

Format

PROJECTABLE (3)

SONOR MUSICAL (1)

Ubicació

BARCELONA (província) (1)

GIRONA (província) (1)

TARRAGONA (demarcació) (4)

CASTELLÓ D'EMPÚRIES (1)

FIGUERES (1)

més

Idioma

13

Anglès (1)

Català (1)

Castellà (1)

Indeterminat (1)

Data de publicació

2006 (1)

2004 (1)

2002 (2)

Resultats (1 - 4 de 4) for pel·lícula de Harry Potter

Ordenat per Rellevància | Títol | Data

Harry Potter y el cáliz de fuego [Enregistrament vídeo] / directed by Mike Newell

PROJECTABLE

14

2006 DISPONIBLE - SANT QUINTÍ DE MEDIONA.Fons General - I DVD 462 -

Veure tots els 3 exemplars/volums disponibles

Veure tots els 8 exemplars/volums

Localització Topogràfic Volum Estat Nota

SANT QUINTÍ DE MEDIONA.Fons General I DVD 462 1 DISPONIBLE


TARRAGONA-Pública de Tarragona.Magatzem música C-791 Pel.lícules EXT DISPONIBLE




TARRAGONA-Pública de Tarragona.Infants 1169-DVD Infantil Pel·lícula DVD1 VENÇ EL 09-04-11

15

TARRAGONA-Pública de Tarragona.Infants 1169-DVD Infantil Extres DVD 2 VENÇ EL 09-04-11


TARRAGONA-Pública de Tarragona.Infants 1164-DVD Infantil Extres 7DVD 2 VENÇ EL 07-04-11


TARRAGONA-Pública de Tarragona.Música i imatge DVD Aventures HAR VENÇ EL 31-03-11

Reservar-lo Guardar registre Més informació

Harry Potter y el prisionero de Azkaban [Enregistrament vídeo] : Vol. 3 / directed by Alfons Cuarón

PROJECTABLE DISPONIBLE - TARRAGONA-Pública de Tarragona.Magatzem música - C-791 Pel·lícula EXT -
2004



16



TARRAGONA-Pública de Tarragona.Magatzem música C-791 Pel·lícula EXT DISPONIBLE


Harry Potter and the chamber of secrets [Enregistrament sonor] : music from and inspired by the motion picture / music composed by
John Williams ; music adapted and conducted by William Ross ; performed by the London Symphony Orchestra and London Voices
SONOR
MUSICAL Williams, John
2002
DISPONIBLE - CASTELLÓ D'EMPÚRIES.Música i imatge - CD 9 WIL -

Veure tots els 8 exemplars/volums disponibles


CASTELLÓ D'EMPÚRIES.Música i imatge CD 9 WIL CD DISPONIBLE

17

CASTELLÓ D'EMPÚRIES.Música i imatge CD 9 WIL CDR DISPONIBLE

FIGUERES.Infants I CD HAR CD-ROM DISPONIBLE

FIGUERES.Infants I CD HAR CD DISPONIBLE

SANT FELIU DE GUÍXOLS.Música i imatge CD BSO Har CD DISPONIBLE

SANT FELIU DE GUÍXOLS.Música i imatge CD BSO Har CD-ROM DISPONIBLE


TARRAGONA-Pública de Tarragona.Música i imatge CD-Band-WIL DISPONIBLE

Guardar registre Més informació

Harry Potter i la cambra secreta [Enregistrament vídeo] : Vol. 2 / directed by Chris Columbus

PROJECTABLE VENÇ EL 04-04-11 - TARRAGONA-Pública de Tarragona.Infants - 99-DVD Infantil -
2002

18



TARRAGONA-Pública de Tarragona.Infants 99-DVD Infantil Pel·lícula DVD 1 VENÇ EL 04-04-11



Tornar
Cerques relacionades: a dalt

música de pellícules pellícules cinematogràfiques

pel· lícula de Harry Potter
Cercar:

Limitar per etiqueta:

19

música de pellícules pellícules cinematogràfiques

Opcions populars

Qui ha mirat aquest pot voler aquests altres documents:

• Harry Potter y el prisionero de Azkaban [Enregistrament vídeo] : Vol. 3 / directed by Alfons ...
• Harry Potter and the chamber of secrets [Enregistrament sonor] : music from and inspired by ...
• Harry Potter y el cáliz de fuego [Enregistrament vídeo] / directed by Mike Newell.

5. Localitza els articles que Carles Monereo ha publicat a la revista Aula de innovación educativa. Consulta la base de dades de sumaris de
revistes de les biblioteques universitàries de Catalunya.

20

Base de Dades de Sumaris

Nova cerca

Revista="Aula de innovación educativa" Autor="Carles Monereo"

3 articles trobats

Autor: Carles Monereo

Títol: Ser estratégico y autónomo aprendiendo: La enseñanza estratégica. Enseñar para la autonomía

En: Aula de Innovación Educativa
2001 ,Num.100

21

Autor: Monereo, Carles

Títol: Aprender a lo largo y ancho de la vida: preparando los ciudadanos de la Infópolis

2005 ,Num.138

Autor: Monereo, Carles

Títol: Estrategias para autorregular el esfuerzo en el aprendizaje. Contra el 'culturismo del esfuerzo'

2003 ,Num.120

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya Copyright © 2000, CBUC

22

Comentaris i suggeriments: sumaris@cbuc.cat

Última modificació: 26/01/2004

6. Localitza articles de les revistes: Cuadernos de pedagogia, Aula de innovación educativa i Perspectiva escolar sobre l’organització del
menjador escolar. Consulta el catàleg de les biblioteques universitàries de Catalunya.

- URV – CTE I U

23

B:

- El llibre “Perspectiva escolar sobre l’organització del menjador escolar” no està disponible ni a la U.R.V., ni a la U.B., ni a la U.Vic ni a la U.A.B.

 Any: 2004 2 (2003)
Revista Catalana de Pedagogia
Família i salut dins del context escolar
Elena Roldan, Carmen Martín, Teresa Gómez, Juan José Moreno, Celia Río, Sílvia Martínez, Maribel García
 Any: 2005 3 (2004)

24

La Construcció de les relacions interpersonals en l'actual context escolar
Dolors Busquets Prat, Annabel Fontanet Caparrós, Elisabet Ballús Barnils, Marta Cabré Cunill
 Any: 2006 4 (2005)
El Paradigma de la complexitat: un marc per a orientar l'activitat científica escolar
Josep Bonil Gargallo, Rosa Maria Pujol Villalonga
 Any: 2009 6 (2007-2008)
Repensar la institució escolar i les pràctiques pedagògiques a la Catalunya d'avui
Joan-Josep Llansana i González
 Any: 2009 6 (2007-2008)
Domènech i Domènech, S. <i>Els alumnes de la República: els grups escolars del Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona</i>. Barcelona: Publicacions
de l'Abadia de Montserrat, 2008
Conrad Vilanou i Torrano

25

Pràctica 4:

Aneu al recull de fonts d'informació: Com i on trobaré la informació i visteu les diferents webs.

Webs visitades:

- www.gencat.cat
- www.edu365.cat
- http://w110.bcn.cat/portal/site/Biblioteques
- www.mec.es
- www.lavanguardia.es
- www.cbuc.cat

28

Activitat per Primària (variant 1): Cerqueu en el currículum de MEDI relacionat amb la CI que vam treballar a la primera sessió (document
complementari1) els continguts del cicle superior de PRIMÀRIA que es podrien classificar alguna de les 3 fases de la CI i anoteu-los a la
casella corresponent.

La competència informacional en el currículum LOE. FASES PRIMÂRIA

CONTINGUTS MEDI NATURAL I SOCIAL2 relacionats amb les fases 1-2-3 de la CI.

Fases Aspectes
cicle superior

Ús de diferents fonts històriques (orals, documentals, patrimonials)

per contrastar informacions sobre un mateix esdeveniment i obtenir

factors explicatius de les accions humanes.

Recerca d'informació sobre com s'ha resolt un problema bàsic de la
CERCA I
RECUPERACIÓ DE Cerca d’informació i hàbits de consulta
vida quotidiana al llarg del temps a partir d'un treball comparatiu i
LA INFORMACIÓ

d'ús de les TIC.

Utilització d'Internet per a la cerca d'informació (imatge, text i àudio)

a través de: cercadors, paraules claus, adreces web. Tractament de

la informació

1
Document complementari “contingutsCI_PRI-MEDI“
2
DEPARTAMENT d'Educació (2007) DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària;. DOGC 4915 - 29/06/2007 (Pàg. 21822).
Disponible a https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm; També disponible a http://www.xtec.cat/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm

29

-Realització d'un treball d'investigació a partir del plantejament de

qüestions i problemes rellevants de l'entorn, mitjançant el treball

cooperatiu i a partir de l'experimentació i l'ús de diferents fonts

d'informació. Argumentació oral i escrita de les propostes de solució

Utilització de la biblioteca-mediateca Participació activa a l'escola com a aprenentatge per a la vida en
del centre
democràcia. Reconeixement de la diversitat d'opinions i de l'ús de

diferents canals per a l' intercanvi d'opinions i difusió d'informacions..

Interpretació de la realitat a través dels mitjans de comunicació i

anàlisi crítica de la influència de la publicitat sobre els hàbits de

consum.
TRACTAMENT DE Comprensió i interpretació Cerca i contrast d'informació en diferents suports sobre éssers vius i
LA INFORMACIÓ d’informacions rellevants
condicions de vida.

Anàlisi de l'evolució d'algun element patrimonial de l'entorn proper, a

Anàlisi del contingut i estructuració de
partir del treball cooperatiu, i comunicació de la informació per mitjà
les idees

dels recursos de les TIC, mostrant valoració i respecte per les

manifestacions del patrimoni.

30

-Utilització de l'administrador de fitxers. Reconeixement i utilització

dels menús per a les funcions del programari bàsic de processador

de text, edició gràfica i de presentació amb textos, dibuixos, imatges

i àudio.
Tractament textual amb les TIC

Utilització de la lupa binocular per a l'observació de parts

d'organismes o de petits organismes. Ús del microscopi per a

l'observació d'alguns microorganismes. Ús de dispositius TIC per a

l'emmagatzematge i tractament de les observacions

COMUNICACIÓ DE Comunicació de les informacions obtingudes utilitzant diferents
Composició de textos propis de les
LA INFORMACIÓ
diferents matèries curriculars
Llenguatges

31

Activitat per Primària (variant 2): Cerqueu en el currículum de Llengua relacionat amb la CI que vam treballar a la primera sessió (document
complementari3) els continguts que es podrien classificar en les fases 2 i 3 de la CI: TRACTAMENT I COMUNICACIÓ DE LA INFORMACIÓ i
anoteu-los a la casella corresponent.

La competència informacional en el currículum LOE PRIMÂRIA

4
CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana) relacionats amb les fases 2-3 de la CI.

Fases Aspectes
cicle inicial cicle mitjà cicle superior

-Exposició de temes de manera ordenada i comprensible.
Participació activa en els diàlegs o debats, aportant i Exposició de temes de manera ordenada i comprensible, i participar
defensant idees pròpies i activament en els diàlegs o debats, aportant i defensant idees pròpies i
Comprensió i
defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments raonats, amb la
TRACTAMENT DE interpretació Interès per expressar-se oralment
defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments possibilitat de fer-ho en presència d'una càmera.
LA INFORMACIÓ d’informacions amb bona entonació i pronunciació.
raonats.
rellevants
Exposicions a partir d'un guió, esquema, imatge o bé utilitzant com a
Exposicions a partir d'un guió, esquema o imatge, amb la suport programaris de presentació.
possibilitat de fer-ho davant d'una càmera de vídeo.

3
Document “CONTINGUTS-CI_PRI-LLE”
4
DEPARTAMENT d'Educació (2007) DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària;. DOGC 4915 - 29/06/2007 (Pàg. 21822).
Disponible a https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm; També disponible a http://www.xtec.cat/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm

32

Comprensió de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en
qualsevol dels escenaris possibles: activitats d'aula, situacions
Comprensió de textos orals de diferents mitjans de
Comprensió de textos orals de d'aprenentatge en qualsevol àrea, i en la vida quotidiana.
comunicació audiovisual i informàtics per obtenir-ne
Anàlisi del contingut i diferents tipus, formats i mitjans, per
informació i per aprendre, i valoració guiada de la informació
estructuració de les obtenir informació i per aprendre. Utilització de les TIC per a la comprensió de textos orals de diferents
que aporten.
idees mitjans de comunicació audiovisual, per obtenir-ne informació i per
aprendre.

Comprensió de les informacions escrites més habituals de
Interès pels textos escrits i classe, de la vida quotidiana i dels textos vinculats a Lectura i interpretació d'esquemes, gràfics i mapes conceptuals per saber
continguts curriculars en qualsevol dels formats possibles i extreure'n la idea principal i les relacions entre els elements.
audiovisuals com a font d'informació de forma conjunta a partir del text, imatges o esquemes que
i d'aprenentatge i com a mitjà de el componen. Recerca d'informació en un llibre o enciclopèdia a partir de consultar els
comunicació. índexs i els glossaris, en cas que n'hi hagi.
Tractament textual amb Coneixement del funcionament més bàsic d'una
les TIC Interès i curiositat per mirar o biblioteca. Utilització d'Internet per buscar informació: coneixement dels cercadors
llegir contes o llibres de més habituals, coneixement de les adreces de més ús, capacitat per captar
coneixements, però també per llegir Iniciació a cerques d'informació a Internet, utilització de informació a partir d'enllaços i d'organitzar-la per fer-ne un treball personal.
un rètol, un títol d'un llibre, una l' hipertext i dels enllaços.
notícia d' internet o qualsevol altre Coneixement del funcionament d'una biblioteca-mediateca. de manera
text. (LL castellana) Cerca guiada d’informació a la biblioteca que es pugui trobar allò que es busca tan autònomament com sigui possible.
escolar i amb l’ús de les TIC.

33

Escriptura de textos escrits o audiovisuals senzills
produïts en diferents situacions: per narrar, descriure,
explicar fets o fenòmens, per fer coses

com receptes, entre altres.
- Escriptura de textos produïts en diferents situacions i que responguin a
Composició de textos escrits, que
diferents intencions que, sempre que calgui, han de tenir el suport d'imatges o
poden tenir el suport d'imatges o Organització del text per millorar la coherència i la
esquemes: narracions, explicacions, descripcions, diàlegs, notícies, receptes,
esquemes, realitzats en diferents cohesió amb l'ajuda de pautes i utilitzant els coneixements
còmics, entre d'altres.
lèxics i morfosintàctics de l'edat.
situacions:
- Expressió d'idees de forma sintètica a través d'un esquema o imatge.
Coneixement del programari de tractament de textos,
COMUNICACIÓ DE Composició de textos
Ús de programari informàtic per d'edició gràfica i de presentació que els permeti escriure un
LA INFORMACIÓ propis de les diferents - Coneixement dels recursos bàsics del maquinari i del programari de
escriure textos curts, especialment text, inserir imatges, fer un
matèries curriculars tractament de textos, d'edició gràfica i de presentacions i de dibuix que
de tractaments de textos, d'edició
permeti elaborar-hi textos, fer-hi esquemes o mapes conceptuals i inserir-hi
gràfica i de presentacions. esquema en ordinador.
imatges i àudios.

Interès per la bona presentació Expressió d'idees de forma sintètica a través d'un
- Interès per la bona presentació dels textos escrits i per aplicar-hi els
dels textos escrits esquema o imatge.
coneixements apresos.

Interès per la bona presentació dels textos escrits i per
aplicar-hi els coneixements ortogràfics apresos. Sentit estètic
en la seva presentació

formal.

34

Activitat per Secundària (variant 2): Cerqueu el en currículum de Llengua (document complementari5) els continguts de l’ ESO relacionats
amb el TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ i anoteu-los a la casella corresponent. Si teniu temps podeu cercar també en altres matèries
diferents.

La competència informacional en el currículum LOE. Fase 2. Tractament de la Informació. SECUNDÀRIA

CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana)6

FASE PROCËS Aspectes comuns
Primer curs Segon curs Tercer curs Quart curs

Predictius, persuasius i gèneres

Comprensió i interpretació periodístics (notícia, crònica,
d’informacions rellevants textos Narratius, descriptius i -Expositius de fets, explicatius d’idees i -Argumentació ideològica, exposició
TRACTAMENT DE
orals, escrits i audiovisuals de la vida reportatge, entrevista, opinió),
LA INFORMACIÓ
quotidiana i dels mitjans de conversacionals. conceptes, instructius i argumentatius. d’idees i informes, i administratius ...
comunicació... reconeixent les diferències entre

informació i opinió.

-Representació amb diferents suports
-Contrastació dels continguts de textos mitjançant esquemes, diagrames i
analitzats amb els coneixements mapes conceptuals de la interrelació de
Contrastació dels continguts IDEM IDEM
les idees i els seus matisos. Síntesi dels
propis, abans i després de la lectura. arguments i resultats d’una conversa,
col—loqui, entrevista o debat.

5
Document “CONTINGUTS_LLENGÜES-ESO”
6
http://www.xtec.cat/estudis/eso/curriculum_2007/llengues_eso.pdf

35

-Ús de la conversa i de
-Composició, en suport paper o -Utilització de quadres sinòptics,
tècniques d’exploració, -Utilització d’esquemes senzills en
digital, de textos (...), elaborats a diagrames i mapes conceptuals.
discussió i elaboració d’idees l’estructuració dels textos orals, escrits
Anàlisi del contingut i estructuració
partir de la informació (…) Utilització d’eines informàtiques per a
de les idees
mitjançant l’ús d’esquemes i audiovisuals que ajudin a
organitzada per mitjà d’esquemes, elaborar xarxes i diagrames
que estructurin visualment les l’estructuració de les idees.
mapes conceptuals, fitxes i resums. conceptuals.
idees.

-Ús de processadors de text per a
l’organització dels apartats i continguts:
-Processadors de text, -Processadors de text, diccionaris
esquemes numèric, sinòptic i claus;
Tractament textual amb les TIC diccionaris electrònics, electrònics, correctors. Programes de programes de presentació, programes de
IDEM
tractament de la imatge per a la
correctors presentació utilització eficaç dels gràfics específics
de cada matèria curricular i les
il—lustracions.

36

Tractament i ús de la informació

Entreu a l'apartat del tutorial de la Dra. Maria Pinto de la Universitat de Granada: Aprender a analizar, sintetizar y comunicar. Llegiu la portada.
Entreu als enllaços d'Aprender a analizar i aprender a sintetizar. Cadascun es divideix en dos apartats més, llegiu-los i feu les actitvitats que
proposen.

LEER PARA APRENDER

Activitat 1:

http://www.mariapinto.es/alfineees/doc/leer_para_aprender_ACTIVIDAD1.pdf

• Apunta alguna idea que conozcas del tema

El text gira al voltant de la idea de globalització de les comunicacions, cosa que les complica i també les facilita. El fenomen de la xarxa és la
capacitat que aquesta té per treballar al mateix tems per a l’individu i per a tota la comunitat. Cosa que els governs pareix que encara no hagin
interioritzat.

37

La xarxa és independent i sembla que ningú la controli.

• Subraya las ideas más importantes

El ser digital té tres efectes sisiològics al nostre món: el descentralitza, l’aplana i fa les coses grans i petites al mateix temps, els bits
transformaran les organitzacions, siguen empreses, nacions o societats. Ningú mana a la xarxa.

La industria informática ho ha après amb sistemes oberts, on competir amb imaginació s’ha mostrat ser més productiu que fer-ho a base de
panys i Claus.

• conceptes clau:

xarxa digital, llibertat, jerarquia, simplificació, transformació, administració i gestió, conscens.

• explica amb les pròpies paraules el text:

La comunitat de la xarxa digital de telecomunicacions està formada per un seguit de petites xarxes individuals interconectades entre elles, les
quals formen un entramat sense cap jerariquia aparant. De l’anàlisi de l’autogestió d’aquest entramat se’n dedueix que els canals de

38

comunicació s’han simplificat i que la creativitat i la inventiva són els pilars des d’on el món s’ha de moure. El món està immers en un procés de
canvi digital.

http://www.mariapinto.es/alfineees/doc/leer_para_aprender_ACTIVIDAD2.pdf

• Sigue el artículo alguna estructura determinada?. Identifica las partes del artículo

L’article segueix una estructura científica: Objectius, metodologia, resultats i conclusions.
Objectius: aquests són plantejats al llarg de la introducció.
Metodologia: identificats dintre de l’apartat de material i mètode
Resultats: Compres dintre de l’apartat de resultats i discusions.
Conclusions: especificats dintre de l’apartat del mateix nom.

• ¿ A qué género textual pertenece el documento? article científic ¿qué campo del conocimiento trata? Zoologia

• Identifica y enumera los objetivos del texto

demostrat l’existència nous i més barats mitjans de cultiu per aillar microorganismes rumials.

39

SEGMENTAR

http://www.mariapinto.es/alfineees/doc/SEGMENTAR_Actividad1.pdf

• Identifica y segmenta las proposiciones o ideas del texto de cada párrafo.

1- Era indispensable una major protecció a New Orleans per afrontar el Katrina.

Després del pas del Katrina per la ciutat, es planteja la necessitat d’una major protecció enfront aquest tipus de situacions

2- New Orleans està rodejada d’aigua i, sota el nivell del mar i amb la única protecció d’un enorme sistema de dics.

La ciutat només està protegida pels dics.

3- El dijous 25 d’agost un grup d’ingeniers de l’exercit nord-americà va informar als reporters sobre l’estat d’aquell sistema de dic, el qual no
era el més favorable;moltes parts de la ciutat s’indundaven constantment i hi havia sempre equips treballant reparant els canals de la ciutat.

40

Els ingeniers de l’exercit van detectar i denunciar als mitjans de comunicació el al estat del dic i les lastre que suposaven els continues
reparacions que els obligava.

4- La forma de New Orleans, pareguda a una taça, impedeix un desaigue apropiat, cosa que es complica pel fet que els dics estan trencats i
deixen fluir l’aiga als carres de la ciutat. Per això, un cop que els dics s’hagin reparat, ningú està segur de quant temps prendrà treure tota
l’aigua de les parts inundades.

La propia estructura de la ciutat en dificulta les tasques de retirada de les aigues.

5- Carl strock, cap dels ingeniers de l’exèrcit, va descartar les declaracions al voltant del suposat impacte que les retallades presupostaries i els
contractes retrassats van tenir en el funcionament del sistema del dic enfront de la força aplastant de l’huracà katrina. En canvi, ha posat
èmfasi al perill que molts altres funcionaris han advertit durant molts anys: els sistema mai va ser dissenyat per a resistir una tempesta amb la
força de katrina.

El cap d’enginyers de l’exercit afirma que les retallades presupostaries no son les culpables de l’sfondrament. En canvi si ho és el disseny inicial
ja que només podia suportar tempestes de grau tres.

6- Quiné s el preu de la protecció? El cos d’ienginyersde l’exèrcit dels Estats Units ha estat construint dics al llarg del riu Misissippí des de finals
del segle XIX. Els dics artificials van ser dissenyats per contenir inundacions destructives. No obstant, el nivell de protecció necessàri sempre va

41

ser oposat a el que el congreso i la gent estaven disposats a pagar.

Els dics es van construir i mantener per paliar els danys de les inundacions.

7- D’acord amb el cos d’ienginyers, tots els riscos han de ser calculats, incloses les possibilitats estadístiques de fets catastròfics, així com les
conseqüències que aquests poguessin causar. Els costos de la protecció de desastres naturals es debaten amb altres prioritats públiques on els
sectors públic i provat internen.

Els enginyers creuen que tot risc ha de ser calculat i que s’han de prioritzar les proteccions enfront de desastres naturals.

8- Al setembre del 1947, un huracà va inundar Jefferson Parish ( incloent la zona metropolitana de New Orleans) amb profunditats
aproximades d’un metre d’altura. La tempesta va causar pèrdues per 100 milions de dòlars. Després de la tempesta es van construir dics al llarg
de la costa sud del llac Pontchartrin. L’huracà Camila també va produir alguns danys materials el 10 de setembre del 1965. Els vents a la ciutat
van arribar als 200 km/h i les onades a una altura de 3 metres. Després de moltes inundacions, es van construir vores de 4 metres d’altura als
dics de New Orleans.

La destrucció de dics i la posterior inundació no és un fenòmen nou a la ciutat, ja ha passat amb anterioritat.

9- Millores als Dics dins al dia abans de l’arribada de Katrina, 560 km de dics a New Orleans estaven bais un estudi de debilitat per examinar la

42

possibilitat de millorar-los i així resistir tempestes de categoria 4 o 5. Els oficials al càrrec van mencionar que l’estudi, el qual va començar al
2000, prendrà uns quants anys per estar enllestit. La millora del sistema prendria de 20 a 25 anys, segons Al Naomi, cap del projecte a New
Orleans. Martin Mcann, professor civil i ambiental d’enginyeria a la universitat d’ Stanford, Califòrnia, adverteix que la planificació a llarg plaç
por resultar irrellevant per al factors risc.

Des del 2000 que hi havia un estudi que indicava la necessitat i al viabilitat de millora dels dics.

• Busca las inferencias-puente que sirven de conexión entre las proposicion.

Per això, un cops els dics...(causa).

En canvi, ha posat èmfasi al preill sobre el que molts altres funcionaris... (oposició).

No obstant, el nivell de protecció necessària sempre va ser oposat... (canvi d’idea, matisació).

43

APRENDER A SINTETIZAR

Aprender a esquematizar:

Idees principals:

1. Es categoritza l’alfabetització de la informació en 7 nivells, A l’ensenyança superior autraliana a partir de les experiències d dos
professors univeristaris.
2. Definició d’alfabetització de la informació com a aptituds per localitzar, menejar i utilitzar la informació de mode eficaç
3. Amb aquesta alfabetització es poden afrontart de forma eficaç tant la presa de decisions com la resolució de conflictes, la investigació o
l’autoaprenentatge.
4. L’estructuració del coneixement planteja diferents formes de veure l’alfabetització.
5. L’alfabetització es divideix en funció de diferents aspectes relacionats amb la dependència de les tecnologies, el coneixement de les
fonts d’informació, l’enteniment i el control de la informació, la construcció d’una base de coneixement, el desenvolupament de la
creativitat per accedir a nous punts de vista o l’us sabi de la informació.

44

Esquema de claus:

45

A partir de la lectura de este texto de Nicholas Negroponte:

• Elige el concepto principal en torno al que crearás el mapa conceptual

La xarxa

• Selecciona los conceptos más importantes que identifican el sentido del texto

1. Desenvolupament digital.
2. Efectes del ser digital al món: descentralitzar-lo, aplanar-lo i fer coses grans i petites als mateix temps.
3. No es té consciencia de la importància dels BITS.
4. Aquests BITS transformaran les organitzacions i les empreses.
5. Ningú mana damunt la xarxa.
6. L’imaginari popular creu que hi ha algú que sí que mana, sempre hi ha algú manant.
7. La xarxa com a sistema viable amb base imperfecta.
8. La xarxa és una malla, si alguna cosa està tancada s’hi pot accedir des d’una altra direcció.
9. La xarxa pareix un sistema biològic.
10. Les organitzacions s’han simplificat a causa de l’augment de les comunicacions
11. el món digital treballa amb comunió, beneficiant al usuari i a al col·lectivitat.

47

12. Nacions des ubicades, massa petites per a plantejaments globals i massa grans per a plantejaments locals.
13. La xarxa obliga a la legalització internacional.
14. La consciència global no se’ns dona bé.
15. Difícil adaptació futura d’aquest món estructurat i centralista.

48

• Realiza un mapa conceptual teniendo en cuenta la jerarquía entre conceptos y la relación de estos mediante conectores.

49

Aprender a resumir

A partir de la lectura de este texto:

• Selecciona y jerarquiza la información significativa del documento.

Aplica las macroestrategias de generalización e integración para reformular la información.

o Els aliments transgènics són aquells que han vist modificada la seva estructura genètica per així fer-los més productius. En el cas
dels aliments fermentats, la modificació es proueix al organisme que du a terme aquesta fermentació
o Hi ha transgènics animals, vegetals i fermentats.
o La genètica són tècniques per a seleccionar, amplificar i expressar gens a un laboratori. Augmenten la productivitat alimentària i
són una realitat als supermercats.
o És una tècnica i com a tal no es ni bona ni dolenta, tot depèn de l’ús.
o Sense dir-se genètica, però des de l’antiguitat que l’home ve modificant races de plantes i animals.
o Amb aquests creuaments es combinen milions de gens dels dos progenitors per trobar una descendència que reuneixi els
aspectes beneficiosos dels dos pares.
o Els biòlegs moleculars són capaços d’aïllar a un tub d’assaig el genoma de qualsevol cèl·lula i prendre-li un petit fragment de
material hereditari que contingui un gen d’interès.
o Aquest gen s’introdueix dintre de l’organisme del que provenia o en un altre de diferent. Llavors es diu transgènic.
o Hi ha un munt de suspicàcies al voltant de la comercialització dels aliments transgènics.

50

o Tot aliment transgènic comercialitzat ha obtingut els permisos i les avaluacions pertinents però hi ha qui creu que representen
un risc per a la salut.
o Alguns dels experiments es produeixen a multinacionals, d’altres a laboratoris públics d’investigació.
o Les noticies que giren al voltant del potencial rics que aquestes modificacions poden repercutir amb el medi ambient són
constants.
o La avaluació del risc és molt difícil ja que es tracta d’experiments a molt llarg termini i tenim un relatiu desconeixement dels
processos ecològics i genètics dintre dels ecosistemes.
o Es sent parlar dels aliments transgènics com a negoci de les multinacionals del sector agroalimentari.
o S’ha d’intervenir en investigació si es una tècnica per millorar el benestar de la humanitat.

• Redacta el resumen con un máximo de 100 palabras.

Revisa la coherencia y adecuación al texto original.

Es defineixen els aliments transgènics com el resultat de l’aplicació de les tècniques de la enginyeria genètica a la tecnologia dels
aliments. La seva comercialització ha aixecat polèmica i la informació que arriba a la població és contradictòria. Determinats col·lectius
parlen de riscos sanitaris i del medi ambient associats a la seva producció mentre que d’altres creuen que seran la solució a una bona
part dels problemes actuals de la alimentació. Es proporciona informació sobre la realitat dels aliments transgènics i es comenten els
possibles riscos i beneficis associats a la seva comercialització.

51

• Realiza el resumen estructurado de este artículo, siguiendo el esquema OMRC.

INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
Es fa un anàlisi del desenvolupament dels sistemes webs de les administracions públiques locals de les deu ciutats amb major nombre
d’habitatns del territori espanyol a l’any 2004 per analitzar i comparar els continguts dels sistemes web.

METODOLOGIA
S’aplica un nou model d’anàlisi proposat per Chaín, que presenta dos dimensions: per una part els continguts i per l’altra el nivell
d’evolució del e-govern segons l’etapa en la qual es trobe.

RESULTATS
Es reconeix l’esforç realitzat per les corporacions però es conclou que queda per incloure molta informació d’interès per als ciutadà i les
empreses. Totes les administracions estan situades a la primera etapa del e-govern, la informació, encara que hi ha evidencies
d’importants avenços en la segona i tercera etapa per part d’algunes. Hi ha una relació directament proporcional entre el nombre
d’habitants dels municipis i els nivells d’evolució dels seus sistemes web tant en continguts com en serveis oferts, encara que no serveix
com a paràmetre indiscutible al llarg de les etapes d’evolució del e-govern.

52

CONCLUSIONS
El nombre d’habitants i la quantitat de dades, informació i serveis que ofereixen els sistemes web municipals són directament
proporcionals. S’ofereix bastanta informació però segueixen existint carències sobre punts d’interès per als ciutadans

A partir que heu d'orientar dos projectes escolars (el cel i els transports):

1. Obriu a les adreces d'interés o als preferits del vostre navegador les carpetes i subcarpetes que cregueu oportunes per organitzar aquests
temes. Tingueu en compte també la tipologia documental o el format del recurs.

2. Exploreu els reculls següents: webs OK, Biblioteca de webs, recursos educatius i seleccioneu els webs que trobeu més adients per guardar en
les carpetes previstes

EL CEL

• http://www.internatura.org/guias/rapaces/g_rapaz.html
• http://www.meteocat.com/servmet/index.html
• http://www.get.to/cimdaligues
• http://www.laborrufa.com/pag/articles/fauna/aus.html

53

• http://www.xtec.cat/~aalas/ocells/
• http://www.xtec.cat/recursos/ciencies/astronomia.htm
• http://www.astromia.com/astronomia/
• http://www.xtec.es/~rmolins1/
• http://www.astronomy.csdb.cn/astromia/biografias/index.htm
• http://opengis.uab.es/wms/iberia/index.htm
• http://www.aemet.es/es/portada
• http://www.xtec.net/centres/e3004438/meteo/index.htm
• http://www.xtec.net/recursos/socials/taller/unitat5/

ELS TRANSPORTS

• http://aplch.dgt.es/aeDGTWeb/examen/TiposExamenes.htm
• http://www.aena.es/aeropuertos/barcelona/index.htm
• http://www20.gencat.cat/portal/site/mobilitat
• http://www.portsgeneralitat.org/
• http://www.renfe.com/
• http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/cat/C1U8/index.htm
• http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/pila_combustible/index.htm

54

• http://www.hife.es/es/
• http://www.rac.uab.es/rac.htm
• http://www.rac.uab.es/ahp.htm

1. Visioneu aquests dos exemples CEIP el Sagrer i CEIP Pompeu Fabra i elaboreu una presentació
amb un mínim de 10 diapositives explicant la vostra biblioteca o la vostra tasca.

2. Feu una llista de totes les activitats informatives que feu per difondre i promocionar les
activitats de la biblioteca escolar del vostre centre. Utilitzeu diferents suports? Podeu milllorar la
difusió de la vostra biblioteca?

55

Activitats informatives per difondre i promocionar la biblioteca de la nostra escola (“La Fageda”). Aquestes són les següents:

- Reunió a la biblioteca: Tots els tutors/es de l’escola a l’ inici de curs fem una reunió a la biblioteca amb els pares dels nostres alumnes,
per tal de difondre el gust pels llibres i la lectura als mateixos i que aquets la transmetin als seus fills/es. N’ informem als pares per mitjà
d’una nota informativa i nomes qui vol o pot hi assisteix, és totalment voluntari. A mes també pengem la nota informativa a l’apartat de
noticies de la nostra web

- Festa dels llibres a la biblioteca: Amb aquesta festa pretenem que els nostres alumnes coneixin el món del llibre i la lectura d’una
manera lúdica i divertida, ja que tot bebent coca-cola, fent un piscolabis i fins i tot un conta contes, es llegeixen poemes i petites
historietes escrites pels mateixos nens i nenes. A més es fan préstecs de llibres durant tota la diada festiva. D’aquesta manera difonem
entre el nostre alumnat el gust pel prestec i en definitiva l’objectiu primordial es de difondre el gust per la lectura entre els nostres
alumnes. N’ informem als per mitja d’una nota informativa i a mes ho anunciem al bloc del centre.

- Projecte Bibliopati amb els més petits: Amb el bibliopati el que es pretén, es que els d’educació infantil dediquen algunes estones de
pati a anar a la biblioteca i mirar o llegir contes. D’aquesta manera el que es vol transmetre es el gust per la lectura, entre els mes petits
de l’escola.

56

- Web del Centre: A la web del centre tenim un apartat on expliquem, totes les activitats mencionades mes amunt i on a més es poden
fer préstecs on-line.

Llegiu les mesures de seguretat de la Recomanació i exposeu quines esteu aplicant en qualsevol dels 4 supòsits específics.

Principis bàsics que cal tenir en compte en la difusió d'informació a Internet Recomanació 1/2008 de l'Agència Catalana de Protecció de Dades.
Departament d'Educació.

Condicions generals de la difusió

Legitimitat de la publicació
Difoneu la informació que contingui dades personals quan tingueu el consentiment previ de la persona interessada o bé quan ho autoritzi una
norma amb rang de llei.

Es recomana fer una anàlisi prèvia de la informació que es pretengui difondre; cal avaluar, com a mínim, els aspectes següents:
- si les dades s'han recollit per a una finalitat legítima i d'una manera legítima;
- si hi ha deure de reserva;
- si s'ha informat les persones interessades de la posterior difusió de les seves dades i de les implicacions que això pot tenir;
- si es té el consentiment de les persones afectades per la difusió;

57

- si hi ha alguna norma amb rang de llei sobre la publicitat que cal donar a la informació;
- si entre les dades n'hi ha que tenen la consideració d'especialment protegides o que facin referència a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge;
- si les dades es refereixen a menors o a persones que requereixin una especial protecció, per raons de seguretat o per altres causes;
- si les dades permeten o faciliten l'obtenció de perfils sobre la personalitat o la conducta de les persones afectades;
- si és possible gestionar l'accés a la informació personal a través de paraules de pas o altres sistemes d'accés restringit a les persones
interessades o a seccions de la pàgina web que no són d'accés general;
- si l'ordenament preveu una durada determinada de la publicació de les dades o, altrament, quina ha de ser aquesta durada.

• L'existència de determinades dades especialment sensibles pot fer aconsellable establir seccions diferenciades en la pàgina web que
permetin un accés restringit a les dades que així ho requereixin.
• Es recomana que la difusió vagi precedida d'una decisió motivada on es ponderi el deure de publicació amb les afectacions que se'n
puguin derivar per al dret a la protecció de dades personals.

Proporcionalitat de la informació
No difongueu més dades personals que les necessàries per assolir la finalitat de la difusió.

• Si la publicació substitueix o complementa la notificació d’actes administratius que continen dades de caràcter personal es recomana
que la publicació es limiti a una breu indicació del contingut de l’acte i el lloc i el termini on poden comparèixer les persones
interessades.

58

• Quan la normativa d’aplicació només preveu la utilització d’Internet per oferir determinades dades, però sense especificar-ne la
publicitat, es recomana utilitzar sistemes d’identificació per a l’accés que permetin verificar la legitimació de la persona que pretengui
accedir a les dades.
• Si la finalitat es pot assolir igualment sense la publicació de dades de caràcter personal, es recomana fer la difusió de manera anònima i
indicar a les persones interessades com poden accedir al contingut complet de l’acte o la informació.
• Es recomana limitar la publicació de números d'identificació (DNI, seguretat social, etc.) de forma conjunta amb la identificació
completa de la persona a la qual es refereixen.
• En el cas de la publicació del resultat dels procediments selectius o de concurrència competitiva, es recomana limitar la publicació a la
indicació de les persones seleccionades, sense fer menció de la valoració obtinguda ni de les persones que s'hagin descartat, sens
perjudici de la possibilitat d’establir sistemes d’accés restringit.

Exactitud i actualització de les dades difoses
Les dades difoses han de ser correctes i actualitzades.

• Cal evitar que la difusió d'informació parcial o desactualitzada pugui induir a equívocs o confusions que puguin tenir efectes perjudicials.
• Es recomana que la publicació de dades a Internet s'acompanyi sempre de la data d'actualització de la informació.

Limitació temporal de la difusió
Cal ajustar el període de difusió al compliment de la finalitat que la justifica

59

• Un cop transcorregut el termini d'exposició pública de les dades de caràcter personal determinat per la norma que n'exigeix la
publicació, cal limitar l'accés a aquestes dades.
• En el cas que la normativa d'aplicació no prevegi expressament un termini d'exposició pública, la difusió s'ha de limitar al període
necessari per assolir la finalitat que justifica la publicació de les dades.
• Si la difusió de les dades personals només es fonamenta en el consentiment de la persona titular, en cas que es revoqui el
consentiment, s'han d'adoptar les mesures necessàries per posar fi a la difusió.

Revisió periòdica del contingut dels webs
Cal revisar periòdicament les dades difoses.

Deure d'informació
Cal informar sobre la política de privacitat i sobre l'exercici dels drets.

Es recomana fer difusió de la política de privacitat del web des del mateix web.
Es recomana informar sobre la possibilitat d'exercici dels drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les dades de caràcter personal,
sobre la manera com es poden exercir i sobre l'òrgan davant el qual es pot fer.

Exercici dels drets d'habeas data
S'han d'adoptar les mesures adequades per fer efectius els drets d'habeas data.

• Dret d'accés: la persona interessada pot sol·licitar que se la informi sobre l'origen de les dades publicades, sobre la difusió que se n'hagi
fet i la que es prevegi fer i sobre la finalitat del fitxer que les inclou.

60

• Dret de rectificació: la persona interessada pot sol·licitar que es rectifiquin les dades personals que siguin inexactes o incompletes; cal
rectificar-les i comunicar a la persona interessada que s'ha fet.
• Dret d'oposició a la difusió de les dades: la persona interessada pot oposar-se, llevat que una llei disposi el contrari, a la difusió de
determinades dades o que la difusió es faci en unes determinades condicions.
• Dret de cancel·lació: la persona interessada pot sol·licitar, quan no sigui contrari a l'ordenament jurídic, que les seves dades contingudes
en un o diversos fitxers se suprimeixin d'aquests fitxers. La cancel·lació ha de comportar el cessament de la difusió, sense que calgui
notificar-la a les persones que hagin accedit a aquesta informació a través d'Internet.

Mesures de seguretat
S'han d'adoptar les mesures necessàries per protegir la integritat de les dades.

• La informació publicada no ha de poder ser manipulada per terceres persones. Es recomana la implantació d'un sistema d'identificació
de les persones que administren i editen els continguts, a fi d'evitar que els manipulin terceres persones no autoritzades.

Enllaços a altres webs
Cal revisar els enllaços a altres pàgines web.

• Tot i que la responsabilitat derivada de la difusió d’informació correspon al titular de la pàgina web que fa la difusió,2 es recomana
evitar la inclusió d’enllaços a pàgines web que no compleixin amb la normativa de protecció de dades i amb les recomanacions que
s’estableixen en aquest document.

61

2 En els termes que estableix la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic i altres disposicions
aplicables

Servei d’allotjament de webs
Establiu les garanties necessàries en cas que allotgeu el vostre web en servidors de terceres persones.

• Quan qui és responsable del fitxer o tractament no coincideix amb qui és titular del mitjà electrònic a través del qual es difon, es
recomana establir detalladament totes les obligacions de qui presta aquest servei derivades del tractament de dades de caràcter
personal.

Blocs i fòrums de discussió
S'han d'establir prèviament les condicions d'ús del servei.

Es recomanen que les entitats responsables del web tinguin en compte les mesures següents:

• Establir les condicions d'utilització del servei, amb especial referència a la impossibilitat d'utilitzar-lo per a la difusió de dades de
caràcter personal que no tinguin el consentiment de les persones afectades o cobertura legal
• Informar adequadament sobre aquestes condicions
• Exigir sistemes d'identificació que permetin verificar l'autoria de la informació.

62

• Preveure els mecanismes necessaris per poder retirar amb diligència les dades personals el tractament de les quals resulti il·legítim.

Eines de cerca
Establiu mesures per limitar l’ús abusiu dels cercadors.

La Llei 37/2007, de 16 de novembre, de reutilització de la informació del sector públic, preveu expressament que les administracions i els
organismes del sector públic proporcionin mecanismes accessibles electrònicament que facilitin la cerca dels documents disponibles per
reutilitzar-los.

• Es recomana adoptar les mesures organitzatives i tècniques adients per a la protecció de les dades de caràcter personal contingudes en
la informació.
• Pot ser adequat fer una anàlisi prèvia dels documents, a fi d'identificar els que contenen dades de caràcter personal.
• Cal adoptar les mesures tecnològiques necessàries per evitar que els cercadors facilitin la recopilació de dades de caràcter personal per
a finalitats diferents de les que en justifiquen la publicació. A aquest efecte es recomana adoptar mesures tècniques com ara les
següents:

1. Aprofitar les eines que faciliten els mateixos cercadors per evitar que la informació es guardi a la seva memòria temporal
2. Utilitzar protocols tecnològics que permetin evitar la indexació dels documents que continguin dades de caràcter personal
3. Evitar la utilització de fitxers per emmagatzemar les dades de caràcter personal que es publiquin i optar per fer-ho a través de solucions
tècniques basades en la informació estructurada, com ara la utilització de bases de dades per accedir i emmagatzemar la informació

63

4. Valorar la possibilitat que les parts dels fitxers que incorporin dades de caràcter personal s'incorporin com a imatges o altres sistemes
que limitin l'accés als camps que continguin dades de caràcter personal

Difusió de dades personals relatives a la comissió d’infraccions, a la imposició de sancions o a resolucions judicials
Eviteu difondre dades personals sobre infraccions, sancions o resolucions judicials, llevat que una llei prevegi altrament.

Difusió d'actes de les sessions d'òrgans col·legiats
No difongueu les actes d'òrgans col·legiats quan continguin dades de caràcter personal.

• No es poden difondre a través del web les actes de les sessions dels òrgans col·legiats que tinen el caràcter de secretes.
• Respecte de les actes de les sessions que tenen caràcter públic, cal evitar-ne la difusió quan contenen dades de caràcter personal
diferents de la identificació de les persones que en formen part, del funcionariat que aixeca l'acta de la sessió o de les altres persones
que hi intervenen per raó del càrrec, llevat que una llei ho autoritzi.

Difusió de dades personals consistents en imatges o veu
Analitzeu si la difusió és legítima i proporcionada.

La difusió per Internet d'imatges o veus que permetin identificar persones s'ha de fer amb el consentiment de les persones afectades.3

64

• Es recomana que la difusió d'imatges, estàtiques o dinàmiques, es facinomés en els casos en què sigui justificat, prèvia ponderació de la
proporcionalitat de la mesura i, en qualsevol cas, de manera que no es puguin identificar persones concretes.
• Es poden difondre imatges de les sessions dels òrgans parlamentaris, els òrgans de govern de les entitats locals i altres òrgans
col·legiats, les sessions dels quals tinguin caràcter públic, d'acord amb les respectives lleis reguladores i sempre que això no afecti el
dret a la intimitat de terceres persones.

3 Llevat que tingui cobertura en el que estableix la Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció del dret a l’honor, a la intimitat personal i
familiar i a la pròpia imatge, o en una altra norma amb rang de llei.

Eines de recerca
Establiu mesures per limitar l'ús abusiu dels cercadors.

Els diaris i butlletins oficials constitueixen fonts d'accés públic; aquest fet, però, no ha de suposar una eliminació de les garanties per a les
dades personals de les persones que es poden veure afectades per aquestes informacions

Deure d'informació i exercici dels drets d'habeas data
Adopteu les mesures necessàries per donar compliment efectiu a l'exercici dels drets.

65

• Es recomana informar, a la seu electrònica on es publiqui el diari o butlletí oficial electrònic, sobre la possibilitat d'exercici dels drets
d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les dades de caràcter personal inclou, com també de l'organisme davant el qual es poden
exercir.

66

Seguretat a internet

Webquest: Flora i Fauna al riu Ebre: A L’EBRE VIUEN.

67

FORMULARI AL ZOO

Grup del formulari: Genis Aiximeno i Diana Fandos

Formulari al Google docs:
https://spreadsheets.google.com/spreadsheet/viewform?hl=ca&formkey=dHFmcnU0aHhNY2xOOHRzNmhpYWJDU3c6MQ#gid=0

<iframe src="https://spreadsheets.google.com/spreadsheet/embeddedform?formkey=dHFmcnU0aHhNY2xOOHRzNmhpYWJDU3c6MQ"
width="760" height="2104" frameborder="0" marginheight="0" marginwidth="0">S'està carregant...</iframe>

68

Portfoli

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Portfoli

Similar to Portfoli (20)

Portfoli