Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Històries de tocador. Paula Vela

877 views

Published on

Treball sobre l'exposició "Històries de tocador" del MAC de Paula Vela. Institut Can Planas (Barberà del Vallès) 1r de batxillerat curs 12-13. Departament de clàssiques. Per Càstor i Pòl·lux!: http://percstoripllux.blogspot.com.es/

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Històries de tocador. Paula Vela

  1. 1. HISTÒRIES DE TOCADOR El cabell, una imatge acurada. Paula Vela González 1 batxillerat C Curs 2012/2013
  2. 2. La bellesa Els grecs sempre buscaven la perfecció i la bellesa humana. Per a ells allò bell era allò bo. La bellesa estava simbolitzada per la deessa Afrodita. Però per als Romans, la bellesa va perdre el caràcter diví i es va associar a l’aparença. Va esdevenir una qualitat que intervenia en la vida diària. DEESSA AFRODITA Font: http://verdades-antiguas.blogspot.com.es
  3. 3. Una imatge acurada Tant per als homes i dones, la seva imatge mostrava el seu estatus social. La cura dels cabells i de la barba era un element essencial de l’aparença i s’havia de confiar a mans expertes. PERRUQUERES ROMANES, LES ORNATRIX Font: http://arquehistoria.com
  4. 4. Pentinats de les dones Les dones de classe benestant portaven sempre els cabells recollits i augmentaven el seu volum amb postissos i trenes. Mai duien el cabell curt. Aquestes dones disposaven d’un servei de personal que les pentinava. Contra més sofisticat fos un pentinat més classe tenien. Les criades que feien els pentinats s’hi estaven hores, i si desprès el resultat no era l’esperat les seves mestresses ho pagaven amb elles. PENTINATS SOFISTICATS Font: museu
  5. 5. Pentinat de la dama flàvia CAP D’UNA DONA FLÀVIA Font: museu Aquest és el pentinat que duien les dames flàvies, les dones nobles de l’alt imperi. Flavia Julia, filla de l’emperador Tito, ho va posar de moda i va ser molt acollit per les dones en l’àmbit privat. El pentinat s’anomenava “niu d’abelles”.
  6. 6. Pentinat de les divinitats Aquest és el pentinat que lluïen les imatges divines de l’època arcaica. Portaven la “stephane”, una faixa estriada, d’aspecte metàl·lic, que està guarnida amb flors i pedres precioses. Les llargues cabelleres queien per l’esquena i per davant de les espatlles en forma de tirabuixons o rínxols. CAP D’ATENEA Font: museu
  7. 7. Pentinat de les dones vídues Les dones vídues romanes portaven un mocador al cap lligat sobre la nuca, que no deixava veure el cabell. CAP D’ANCIANA MATRONA VÍDUA Font: museu
  8. 8. El pentinat “nodus” Aquest pentinat consistia en la formació d’una baga de cabells sobre el front, el “nodus”, recollida en una trena que baixava per darrera de les orelles i que es recollia en un monyo sobre la nuca. CAP DE DONA AMB EL PENTINAT DE NUS Font: museu
  9. 9. Accessoris pel cabell S’utilitzaven molt els accessoris per ornamentar els pentinats. Hi havien tot tipus d’accessoris pel cabell com pintes, agulles, lliga cues, rets, cintes, aplics, postissos, perruques, etc. PENTINATS I OBJECTES ROMANS Font: museu AGULLES DE CAP Font: museu
  10. 10. PINTES EGÍPCIES UTILITZADES PER PENTINAR-SE I PER ELIMINAR ELS PARÀSITS Font: museu AGULLES DE CAP I LLIGA CUES Font: museu MIRALL ETRUSC Font: museu
  11. 11. Tints i postissos A l'època romana era habitual tenyir-se els cabells, tant per gust com per dissimular els cabells blancs. El negre i el castany simbolitzaven castedat, era el color de les matrones i les vestals. El ros era el color preferit entre les dones benestants, per aconseguir-lo es decoloraven les cabelleres amb safrà o portaven perruques. El blau i el roig era el color que s’utilitzava per tenyir les cabelleres dels prostíbuls i de les obres teatrals. PENTINATS ROMANS Font: http://arquehistoria.com
  12. 12. Els pentinats dels homes Els homes duien els cabells curts i ben pentinats, i el rostre afaitat. Igual que les dones, ells també dedicaven força temps a la cura del seu aspecte. CAP D’ADRIÀ AMB BIGOTI Font: museu CAP D’UN HOME AFAITAT Font: museu
  13. 13. L’afaitat Per als homes el primer afaitat era molt important a les seves vides, marcava el pas de l’adolescència al món adult. Els joves es deixaven créixer la barba fins que estigués ben formada i aleshores la tallaven i la consagraven a Apol·lo, Júpiter o Venus. El procés de l’afaitat era lent, delicat i dolorós. Van ser els romans els qui van expandir el costum de l’afaitat, per la comoditat alhora de lluitar en les batalles. SOLDAT ROMÀ SENSE BARBA Font: http://es.123rf.com NAVALLA ROMANA Font: museu
  14. 14. Les barberies Els barbers, anomenats “tonsores”, anaven pels carrers i les tavernes buscant clients. Però també existien les “tonstrinae”, establiments on treballaven de manera fixa. Els emblemes distintius de les barberies eren les bacines o “plat à barber”. Però més tard van ser substituïdes per rètols amb els colors de la bandera de França, que indicaven que a dins s’hi podia parlar malament del rei. RÈTOL DE PERRUQUERIA/ BARBERIA Font: museu
  15. 15. Treball del Museu d’Arqueologia de Catalunya: HISTÒRIES DE TOCADOR, COSMÈTICA I BELLESA A L’ANTIGUITAT Banda sonora: Ancient Roman Music- Synaulia VIII Autora: Paula Vela González

×