TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
La fulla
1. Estructura i morfologia de les plantes . LES FULLES Trèvol ( Trifolium sp .) Material de la Universitat de Lleida: Botànica agrícola i forestal Editat per Diana Romero
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10. Tipus de fulles Hipsofil·les… bràctees i bracteoles de Xenixell ( Senecio vulgaris ) epicalzes de Malva d'arbre ( Lavatera arborea ) epicalzes ( Bougainvillea )
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19. Nervació foliar o nervadura La disposició dels nervis al limbe de la fulla respon a tres tipus bàsics:
20. Nervació foliar o nervadura Palmada : hi ha diversos nervis principals que parteixen tots del mateix punt i divergeixen al limbe, com els dits de la mà oberta. De cadascun d'aquests nervis principals surten els secundaris. La fulla, en aquest cas, s'anomena palmatinèrvia (ex., plàtan). Ricí ( Ricinus communis ) Plàtan fals ( Acer pseudoplatanus)
21. Nervació foliar o nervadura Pennada : hi ha un nervi principal que va d'extrem a extrem del limbe i del qual surten els nervis secundaris. La fulla, en aquest cas, s'anomena pinnatinèrvia (ex., perer). Carpí ( Carpinus betulus )
22. Nervació foliar o nervadura Paral·lela : tots els nervis neixen a la base de les fulles i es disposen de forma més o menys paral·lela al llarg del limbe. La fulla s'anomena paral·lelinèrvia (ex., gramínies). Bambú ( Phyllostachys sp. )
23. Nervació foliar o nervadura * Les fulles pinnatinèrvies i palmades predominen en les plantes dicotiledònies ; mentre que les paral·lelinèrvies ho fan a les plantes monocotiledònies .
24.
25.
26.
27.
28.
29. Classificació de les fulles b) Segons el marge de la fulla: Tipus de fulles segons el marge de la fulla: a, entera; b, dentada; c, serrada; d, ciliada; e, sinuada; f, fesa; g, partida; h, secta. )
30.
31.
32.
33.
34.
35.
36.
37. Classificació de les fulles c) Segons la forma de l'àpex i la base: Tipus de fulles segons la forma de l'àpex i la base: a, mucronada; b, acuminada; c, truncada; d, emarginada; e, cordada; f, atenuada en pecíol; g, auriculada; h, asimètrica. )
57. Fil·lotaxi És la disposició ordenada de les fulles a la tija, constant per a cada espècie. Els tipus de fulles segons la seva fil·lotaxi són:
58.
59.
60.
61.
62.
63.
64. Fulles especialitzades Circells foliars : a, fulla prensora de Clematis; b, circell format pel raquis i els folíols d'una fulla composta de Lathyrus; c, circells uncinats de Bignonia; d, circells tendres que surten de la base foliar de Smilax; e, els mateixos circells en una fulla adulta quan ja han fet presa.