Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Informe de conjuntura econòmica de la Catalunya Central. Núm. 4. 3r trim 2010.

558 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Informe de conjuntura econòmica de la Catalunya Central. Núm. 4. 3r trim 2010.

  1. 1. Informe de Conjuntura Econòmica Núm. 4 Novembrede la Catalunya Central 2010BAGES, BERGUEDÀ I SOLSONÈS3r. trimestre de 2010
  2. 2. La reproducció del contingutd’aquesta publicació ésautoritzada sempre que sen’indiqui la font.Data de publicació: 24-11-2010Els números anteriors es podenconsultar a:http://www.activaprospect.catInforme elaborat per:La Federació Empresarial de laCatalunya Central no s’identificanecessàriament amb l’opiniódels autors.Autors:Sra. Berta Pongiluppi AsconSr. David Moreno i LoberaSr. Sergi Cuadrado CiuranetaActíva Prospect SL(Research & Solutions)Centre d’Empreses de NovesTecnologiesParc Tecnològic del Vallès08290 Cerdanyola del VallèsTel. +34 93 5820177Fax. +34 93 5912821activaprospect@activaprospect.cathttp://www.activaprospect.cat
  3. 3. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central Núm. 3. 2n. trimestre 2010 Conjuntura general Conjuntura generalLa incertesa continua, i l’objectiu d’una recuperació sostinguda equilibrada i sòlidaencara queda molt lluny. Efectivament, l’actual fase de recuperació econòmica,després de la que ja ha estat qualificada per molts analistes com la “Gran Recessió”,se segueix caracteritzant per la variabilitat i la volatilitat que mostren els principalsindicadors econòmics, de manera que se succeeixen, molt ràpidament, moments enquè sembla que la situació es redreça amb d’altres on l’amenaça d’una doblerecessió sembla estar a punt de confirmar-se. És el cas, per exemple, de laproducció industrial, que després d’haver estat un dels factors en què s’havia basatla incipient recuperació econòmica mundial, ha començat a mostrar símptomesd’esgotament, amb la reducció dels ritmes de creixement, a causa de la finalitzaciódel procés de reconstitució d’estocs, que s’havia iniciat a mitjans 2009. L’altreelement que ha caracteritzat la recuperació, ja des dels seus inicis, són lesdiferències regionals i els diversos ritmes de redreçament entre els diferents països.Així, en l’actual panorama econòmic es poden distingir, a groso modo, dos gransgrups de països. Per una banda, es troben aquelles economies que ja hanconsolidat la seva recuperació, i que es troben sobretot entre les anomenadeseconomies emergents, que no van experimentar grans excessos financers en l’etapaprèvia a la crisi. Per altra banda, hi ha aquells països que encara mostren seriososdubtes en relació al creixement de les seves economies. Es tracta sobretot © Actíva Prospect 2010d’economies avançades, en les quals la recuperació continua sent lenta, la demandaprivada segueix dèbil i la desocupació encara és molt elevada. Amb tot, les darreresprevisions del Fons Monetari Internacional (FMI) realitzades a l’octubre, augmentenen dos dècimes el creixement del PIB per l’economia mundial, respecte a les 1previsions efectuades per aquest mateix organisme al mes de juliol, que queden aixífixades en el 4,8%.A les economies avançades el redreçament continua sent dèbil (les darreresprevisions del FMI marquen un creixement del 2,7% per al 2010 en aquets països),a causa d’elements com el baix nivell de confiança dels consumidors i la reducciódels ingressos i el patrimoni de les llars, i pel fet que el repunt de la inversióempresarial no s’està traduint en una reducció de les elevades taxes dedesocupació. Tot i que la inestabilitat financera continua, amb l’augment de lavolatilitat dels mercats i de la desconfiança dels inversors, desprès de la crisi deldeute públic de les economies més vulnerables de la zona euro desfermada en eltrimestre anterior, un cop passat l’estiu, les condicions financeres han millorat, enrelació a les polítiques d’ajust del dèficit impulsades a nivell europeu, així com pelsdiferents països. La contrapartida és que les mesures de consolidació fiscal podenrepercutir en la reducció del creixement a curt termini. Els Estats Units, que fins elsegon trimestre de l’any semblaven liderar la recuperació dins del grup de leseconomies avançades, experimenten ara un deteriorament (les previsions d’octubredel FMI pronostiquen, per al 2010, un creixement del 2,6%, set dècimes menys queen les de juliol), en relació amb els problemes amb el consum privat, a causa defactors com ara l’elevat endeutament de les famílies i la debilitat tant del mercatimmobiliari com del mercat de treball. També preocupa, en l’economiaestatudinenca, la perspectiva que es produeixi una deflació o un creixement moltreduït dels preus. De la mateixa manera, al Japó, al redreçament de principis d’any,fonamentat sobretot en la recuperació del comerç mundial i els estímuls fiscals alconsum, l’ha succeït un to més deprimit de l’economia, per la debilitat de lademanda interna, les pressions deflacionistes i les dificultats de cara a l’exportació,ocasionades per la cotització de la moneda nipona, que es manté forta. Amb tot, les
  4. 4. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central Núm. 3. 2n. trimestre 2010 Conjuntura generaldarreres previsions del FMI encara revisen a l’alça l’increment del PIB japonès per al2010, i el situen en el 2,8% (4 dècimes per sobre que al juliol).Les economies emergents, per la seva banda, tornen a registrar bons ritmes decreixement, i les previsions d’octubre del FMI fixen el seu creixement per al 2010 enel 7,1%, un 0,3% més que al més de juliol. En aquests països, tot i que el consumde les llars es desenvolupa a bon ritme i les inversions sembla que es tradueixen enla creació de llocs de treball, la dependència vers la demanda de les economiesavançades continua sent excessiva, i es fa necessari, segons els analistes, un majorequilibri extern d’aquests països, per tal de mantenir els nivells de creixementd’abans de la crisi. Així mateix, continua el risc de “recalentament” d’algunes de lesprincipals economies d’aquest grup, especialment en relació als seus mercatsimmobiliaris, i és en aquest sentit que els seus governs han començat a aplicar unapolítica econòmica de caire més restrictiu. Tot i aquests desajustos, i la por a unesclat de la bombolla immobiliària que s’ha generat, sobretot en l’entorn de les gransciutats, l’economia de la Xina continua avançant amb fermesa, amb un creixementper al 2010 que se situa, segons el FMI, en el 10,5%. El creixement de la Índia estroba en uns nivells similars, i les darreres previsions marquen un increment del PIBdel 9,7%, 3 dècimes més que en les publicades al juliol. El creixement dels païsosdel sud-est asiàtic, al seu torn, arriba al 6,6%, un 0,2% més que en les dades dejuliol. A Llatinoamèrica, el Brasil continua oferint un comportament molt destacat, i laestimació que fa el FMI del seu creixement per a 2010 s’enfila fins al 7,5%, 4dècimes més que en les previsions emeses per l’organisme internacional tres mesos © Actíva Prospect 2010abans. Mèxic, per la seva banda, el FMI estima que creixerà un 5,0% al finalitzarl’any, un 0,5% més que el que pronosticaven les previsions del juliol. 2A diferència del que succeeix als Estats Units o al Japó, a la zona euro lesperspectives sembla que milloren, sobretot si es compara amb la situació deprincipis d’any i amb el segon trimestre, quan va esclatar la crisi del deute públic. Enaquesta línia, les previsions de creixement del PIB són corregides a l’alça pel FMI,situant-se ara en el 1,7%, un 0,7% més que al juliol. La causa es troba en l’impuls dela demanda interna, tant per la inversió com pel consum, i en la puixança de lesexportacions –sobretot les alemanyes– cap a les economies emergents. En aquestsentit, l’alça experimentada per Alemanya resulta espectacular, ja que lesprevisions de creixement del FMI per a la seva economia s’incrementen en 1,9 puntspercentuals, situant-se el creixement de PIB en el 3,3% per l’any 2010. Tanmateix,les perspectives en aquesta segona part de l’any pels diferents països de l’euro nosón tan favorables a causa, entre d’altres raons, de les mesures d’ajustpressupostari i els efectes que puguin arribar a tenir, per exemple, sobre l’ocupació.En aquest sentit, segons els analistes, els resultats de les proves d’estrès han servitper a tranquil·litzar durant un temps als mercats financers internacionals, però elsdubtes sobre la fortalesa del sistema financer que encara persisteixen, relacionatsamb les diferències en el nombre d’entitats avaluades i els criteris utilitzats per cadapaís en les proves, tornen a posar en qüestió algunes de les economies que méshan recorregut al crèdit en l’anterior etapa: Irlanda, Portugal i Grècia; un fet quesegueix sent una amenaça per a l’estabilitat de l’euro.Espanya, per la seva banda, continua amb el seu lleu redreçament, en termes dePIB, més lent i subjecte a més incerteses que el de la majoria de les economies delseu entorn. De fet, segons les dades de l’INE acabades de publicar, el creixementdel PIB pel tercer trimestre de 2010 mostra un estancament respecte l’anterior (del0,0%), tot i que respecte a la situació d’ara fa un any representa un creixement del0,2%. Amb tot, les darreres previsions del FMI, tot i que suposen una millora d’unadècima respecte a les emeses al juliol, continuen pronosticant un creixement negatiudel PIB espanyol, del –0,3%, per a enguany. Així, l’economia espanyola forma part,
  5. 5. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central Núm. 3. 2n. trimestre 2010 Conjuntura generaljuntament amb la irlandesa (–0,3%) i la grega (–4,0%), del grup d’economies del’euro que encara decreixeran el 2010. En aquest context, aspectes que havien estatpositius en la primera meitat de l’any, com el dinamisme del consum de les famílies,amb un comportament més expansiu, ara perden la seva embranzida, ja que –comdestaquen els analistes– s’havien fonamentat, en bona part, en l’efecte d’elementscom la pujada de l’IVA o el pla 2000E, i es preveu, en aquest sentit, una novadavallada del consum. Així ho constata l’evolució de determinats indicadors, com elfet que en el tercer trimestre retrocedeixin les vendes minoristes (un 2,3% al mesd’agost, en termes interanuals) i que baixin (un 24,0%) les matriculacions de cotxes.En la mateixa línia, la relativa millora experimentada al mercat immobiliari semblaestar relacionada, com també assenyalen els analistes, amb els canvis que espreveuen en la fiscalitat en relació a l’adquisició i la tinença d’immobles: augment del’IVA en les transmissions d’habitatge nou, modificació del règim fiscal per al’adquisició de l’habitatge principal a partir del gener de 2011, etc. El mercat detreball, al seu torn, continua acusant les dificultats que hi ha a l’hora de sortir de lacrisi. En aquest sentit, tot i que segons les darreres dades publicades de l’EPA, en eldarrer trimestre s’ha registrat un nou increment de l’ocupació, de manera que lacaiguda interanual s’ha seguit alentint, fins el –1,7%, i la taxa d’atur ha descendit,fins al 19,8%, els diferents analistes segueixen pronosticant una recuperació molttímida de l’ocupació, amb lo qual es continuarà mantenint la incertesa en moltes deles llars. En canvi, l’altre gran maldecap de l’economia espanyola, l’elevat deutepúblic i les dificultats per a acudir als mercats financers internacionals, sembla queestà en camí de controlar-se, gràcies a les mesures d’ajust de la despesa pública © Actíva Prospect 2010aplicades fins al moment (baixada de sous als treballadors públics, reducció de lesinversions en infraestructures, pujada de l’IVA, etc.), i les que es continuaranaplicant, tal com revelen els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2011 3recentment aprovats. De fet, hi ha analistes que ja afirmen, en aquest sentit, quel’Estat complirà el compromís establert d’assolir un dèficit del 5,9% a final d’any,sobretot per la via dels ingressos. Sembla doncs, per tant, que es comença adiferenciar a Espanya en els mercats de deute públic internacionals respecte a altresdels països anomenats perifèrics, dins de la zona euro, com Irlanda o Portugal, jaque en el cas espanyol les proves d’estrès dels bancs i caixes sí que van mostrarresultats sobre la pràctica totalitat del sistema financer, i es van realitzar sotahipòtesis més severes que les utilitzades per a la majoria de països de l’entorn.L’economia catalana, per la seva banda, segueix amb una tessitura similar a la delconjunt de l’Estat. En aquest sentit, respecte a la qüestió del deute públic, que afectaal conjunt de les administracions públiques, tot i que la Generalitat també ha emprésun ambiciós paquet de mesures d’estalvi i reducció de la despesa, l’agència dequalificació de riscos Moodys ha rebaixat un grau la qualificació a llarg termini (d’A1a A2) per al deute de la Generalitat, segons l’agència, pels problemes definançament del seu deute, que recentment shan traduït en un fort augment en elseu cost de finançament, per les dificultats a l’hora de reduir costos, al tenircompetències sobre aspectes com les universitats, la salut o l’educació. En relacióamb això, per tal d’afrontar la manca de liquiditat, la Generalitat ha realitzat unaemissió de bons, amb un interès del 4,75% a un any, per tal de contribuir a garantirel finançament del deute, que han tingut una gran acollida entre els inversors. Ambtot, l’economia catalana segueix recuperant el to més positiu, de manera que segonsl’avanç elaborat pel Departament d’Economia i Finances hauria registrat uncreixement del PIB del 0,1% en el tercer trimestre, repetint la xifra de tres mesosabans, de manera que l’evolució interanual queraria en el 0%. Les causes estrobarien aquest cop, a més de en la puixança de la indústria –amb una especialmillora en la producció de bens de consum– i de les exportacions, en el boncomportament del sector serveis, en relació, entre d’altres factors, amb els resultatsobtinguts en la temporada turística estival. Així ho indiquen els principals indicadors
  6. 6. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central Núm. 3. 2n. trimestre 2010 Conjuntura generaldel sector, com són l’increment en el nombre de turistes (un 3,7% més, enl’acumulat dels nou primers mesos de l’any) o la xifra de pernoctacions del mesd’agost (7.591.990), que ha estat la més alta des del 1999 (any en què comença lasèrie), amb un especial augment de les entrades de turistes estrangers.Malauradament, entre els diferents indicadors que plasmen un comportament positiude l’activitat econòmica no es troba encara l’ocupació ja que, tot i que segons lesdades de la EPA, Catalunya ha rebaixat la seva xifra de persones aturades en 6.700persones en el tercer trimestre, situant-se la taxa en el 17,4%, i la xifra de llocs detreball ha augmentat en 34.500 llocs, un 1% més que en el trimestre anterior, nos’ha assolit encara la creació d’ocupació en termes interanuals (amb un 0,7% menysde llocs de treball que ara fa un any). Malgrat tot, l’evolució dels llocs de treball i del’atur durant el 2010 mostra com en algunes comarques catalanes ja s’està creantocupació i en d’altres disminueix l’atur per primer cop des de l’inici de la crisieconòmica. Així les coses, durant el tercer trimestre d’enguany quatre comarquescatalanes han registrat creació neta de llocs de treball - front les dues del primertrimestre i les tres del segon - i cinc comarques han reduït el nombre d’aturats,mentre a l’anterior trimestre només se’n va registrar una i a l’anterior cap. © Actíva Prospect 2010 4
  7. 7. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central Núm. 3. 2n. trimestre 2010 Resum executiu L’economia del Bages reprèn el creixement i Resum executiu podria ser l’inici d’una certa recuperació. Es manté la dinàmica de progressiva millora de la situació En canvi, al Solsonès i al Berguedà, tot i la econòmica a les tres comarques de la Catalunya Central millora, encara es destrueix ocupació. iniciada a mitjan 2009, amb la desacceleració dels ritmes de destrucció de llocs de treball al Berguedà i Solsonès, per Empitjora la situació d’empresaris i autònoms al una banda, i la creació de llocs de treball, per primer cop Solsonès, on augmenta la mortalitat en nou trimestres, al Bages. empresarial. Amb l’increment interanual de llocs de treball de l’1,5%, l’economia del Bages tornaria a reprendre el creixement. De fet, és la comarca de Catalunya que mostra un major dinamisme. A la resta de comarques de la Catalunya Central la destrucció de llocs de treball es manté, tot i queG ràfic 1 Taxes de variació interanuals dels llocs de en menor intensitat. Així, el Berguedà passa d’una reducciótreball. 2002-10 del -2,4% interanual el segon trimestre al -1,6% de l’actual, 20 una millora de vuit dècimes percentuals. Al Solsonès, on la 15 destrucció de llocs de treball encara registra nivells elevats, 10 passa d’un ritme del -4,3% interanual el segon trimestre al - 5 3,0% de l’actual, 1,2 punts percentuals menys. Així, totes dues comarques porten una dinàmica positiva que si es © Actíva Prospect 2010 manté comportarà la fi de la recessió. Amb tot, el 0 -5 comportament d’aquestes dues comarques està sent pitjor -10 que el del conjunt de l’economia catalana, que amb l’1,2% negatiu podria sortir de la depressió en un o dos trimestres. 5 -15 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Bages Berguedà Solsonès Catalunya Pel que fa als centres de treball, la situació és ben diferent. Al Solsonès s’intensifica la mortalitat empresarialG ràfic 2 Taxes de variació interanuals dels centres decotització. 2002-10 (-1,5% interanual) després que el segon trimestre mostrés per primer cop en molt de temps un estancament en aquest procés (-0,4%). Al Bages és on hi ha un ritme més elevat 20 15 de destrucció de centres, amb el -2,4%. Amb tot, cal 10 assenyalar que s’ha reduït en 1,2 punts percentuals 5 respecte el segon trimestre. Finalment, el Berguedà és el 0 que registra una situació i una tendència més positiva, ja -5 que es manté la desacceleració progressiva en la -10 destrucció de teixit empresarial i passa del -1,6% del segon -15 trimestre al -1,0% actual. Contràriament al que ha passat amb l’ocupació, a Catalunya durant l’actual recessió 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Bages Berguedà Solsonès Catalunya econòmica s’ha destruït teixit empresarial a ritmes més elevats que al Solsonès i al Berguedà, i només el Bages haG ràfic 3 Taxes de variació interanuals dels afiliats RETA. mantingut una dinàmica més negativa. Així, durant aquest2002-10 semestre la destrucció de centres de cotització a Catalunya 20 se situa en el -2,2%, una reducció de cinc dècimes respecte 15 el trimestre passat. 10 5 El treball autònom manté un comportament molt similar a 0 la dels centres de cotització. La situació al Solsonès -5 empitjora (els ritmes de destrucció de treball autònom -10 passen de -1,5% interanual al -2,9%) i millora sensiblement -15 al Bages (que passa a ser del -2,1%, 1,1 punts percentuals menys). Al Berguedà i a Catalunya la situació és 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 d’estacament (-2,3% i -2,4% respectivament). Bages Berguedà Solsonès CatalunyaFont: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
  8. 8. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central Núm. 3. 2n. trimestre 2010 Resum executiu Es consolida la sortida de la recessió del sector Per tercer trimestre consecutiu el sector Serveis registra Serveis. Els ritmes de creació d’ocupació són una dinàmica expansiva a la Catalunya Central. De fet, al importants al Bages i al Solsonès. Bages la recuperació del sector ja es va iniciar durant el darrer trimestre de 2009. Aquesta situació s’estén al conjunt La Indústria manté la dinàmica recessiva, de comarques i el sector terciari surt de la recessió després sobretot al Bages i Solsonès. Amb tot, mostra de dos anys de retracció de l’activitat a Catalunya. Així les una significativa millora respecte a les caigudes coses, el sector s’apunta un 1,1% més de llocs de treball de l’activitat que registrava el 2009. respecte el mateix trimestre de 2009. A la Catalunya Central, la creació d’ocupació dels serveis és més intensa, La Construcció manté ritmes elevats de amb un increment del 7,8% al Bages, el 3,6% al Solsonès i destrucció d’ocupació, excepte al Bages on la l’1,3% al Berguedà. contracció del sector és molt menor. Per contra, la Indústria es manté en la dinàmica recessiva, tot i que modera la destrucció de llocs de treball. És al Berguedà on aquesta situació persisteix des de fa mésGràfic 4 Taxes de variació interanuals dels llocs de temps, però també és en aquesta comarca on s’estàtreball. Serveis. 2002-10 registrant una milloria continuada. Així les coses, la 25 destrucció de llocs de treball s’hauria reduit en 2,2 punts 20 percentuals i se situaria en el -1,2% interanual, proper a 15 l’estancament. En canvi, tant al Bages com al Solsonès, 10 encara es destrueix ocupació en el sector industrial a ritmes força importants, del -6,2% i -5,7% respectivament. Amb © Actíva Prospect 2010 5 0 tot, aquesta situació representa una millora significativa -5 respecte a trimestres anteriors, on la destrucció d’ocupació -10 era a ritmes de dos dígits. 6 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Finalment, la Construcció sembla haver tocat fons al Bages Berguedà Solsonès Catalunya Bages (-3,8%), mentre al Berguedà i al Solsonès és onGràfic 5 Taxes de variació interanuals dels llocs de registra la major contracció de l’activitat (-11,1% i -13,7%treball. Indústria. 2002-10 respectivament). Així, el sector encara anota pèrdues 30 importants en el nombre de llocs de treball, superiors als dos dígits en dues de les comarques de la Catalunya 20 Central, similar a la que registra la construcció al conjunt de 10 Catalunya (-12,5%). D’aquesta evolució conjunta, es 0 desprèn que el comportament del Bages és relativament -10 anòmal dins el context català. En aquest sentit, la construcció en una primera etapa s’hauria contret a ritmes -20 més importants que a la resta de comarques de la -30 Catalunya Central i del conjunt català, per després mantenir 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 una recuperació més intensa. De fet, aquesta recuperació a Bages Berguedà Solsonès Catalunya la resta de comarques sembla haver-se estancat durant el 2010 i es mantenen ritmes elevats de destruccióGràfic 6 Taxes de variació interanuals dels llocs detreball. Construcció. 2002-10 d’ocupació, sense que es detecti una tendència a minvar. 30 20 10 0 -10 -20 -30 -40 -50 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Bages Berguedà Solsonès CatalunyaFont: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
  9. 9. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central Núm. 3. 2n. trimestre 2010 Resum executiu El nombre de persones que s’incorpora alGràfic 7 Taxes de variació interanuals de persones registre de l’atur cau en picat.registrades a latur. 2006-10 140 Es mantenen els descensos generalitzats en els 120 índexs de sinistralitat. 100 La contractació es manté a nivells elevats al 80 Bages i Berguedà. 60 40 Augmenten els contractes temporals i 20 disminueixen els indefinits. 0 -20 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 Durant aquest trimestre el nombre de persones a l’atur han 2006 2007 2008 2009 2010 augmentat lleugerament. En termes relatius representa el Bages Berguedà Solsonès Catalunya menor augment del nombre d’aturats des de l’inici de la crisiGràfic 8 Evolució dels índexs de sinistralitat (x 100 mil econòmica. Per tant, durant aquest trimestre s’abandonentreb.). 2001-10 els ritmes elevats de creació de desocupació observats 7.000 durant els darrers tres anys. On l’increment del nombre 6.000 d’aturats és menor és al Berguedà, amb l’1,9% interanual 5.000 (representa una caiguda de 3,8 punts percentuals respecte 4.000 al segon trimestre). Al Bages l’augment del nombre d’aturats és del 3,8% (front el 10,2% anotat en l’anterior © Actíva Prospect 2010 3.000 període). Finalment, al Solsonès és on l’augment de l’atur es manté més elevat, del 4,1%. Tanmateix, és en aquesta 2.000 1.000 comarca on l’evolució ha estat més positiva, amb una 0 caiguda de 16,7 punts percentuals respecte el segon 7 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 trimestre: que era del 20,8%. Al conjunt de Catalunya, l’atur Bages Berguedà Solsonès Catalunya mostra una dinàmica similar. En un sol trimestre es passaGràfic 9 Taxes de variació interanuals de contractes de ritmes de creació de desocupació del 15,0% interanual,laborals. 2007-10 a ritmes del 6,9%, 8,1 punts percentuals menys. 30 20 El nombre d’accidents continuen disminuint en termes 10 interanuals, registrant cada trimestre mínims històrics. 0 Aquesta evolució de la sinistralitat ha estat un fet observat -10 des de l’inici de la sèrie (2001), però s’ha anat intensificant -20 amb el descens de l’activitat econòmica, que en el cas de la -30 industria i la construcció ha estat molt important. En termes -40 d’evolució, la sinistralitat ha mantingut un comportament -50 més positiu al Solsonès, seguit del Berguedà i, per últim, hi figura el Bages. Amb tot, en els darrers trimestres s’ha 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 2007 2008 2009 2010 Bages Berguedà Solsonès Catalunya produït un procés de convergència i totes tres comarques registren nivells de sinistralitat similars: 1.212,8, 1.177,1 iGràfic 10 Evolució del percentatge de contractació 1.275,6 accidents per cada 100 mil llocs de treballtemporal. 2006-10 assalariats respectivament. 95 90 Des d’inicis de 2010 la contractació ha mostrat un 85 comportament molt positiu a dues de les comarques de la Catalunya Central: al Bages i al Berguedà. De fet, a aquestes dues comarques s’ha passat de caigudes 80 75 importants de la contractació durant el 2009 (de més de dos 70 dígits) a augments també importants del nombre de 65 contractes. Concretament, aquest trimestre l’increment 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 interanual ha estat del 15,8% i 16,7% respectivament. 2006 2007 2008 2009 2010 Contràriament, al Solsonès la contractació no segueix un Bages Berguedà Solsonès CatalunyaFont: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
  10. 10. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central Núm. 3. 2n. trimestre 2010 Resum executiu patró de recuperació. Així, de gener a març de 2010 s’anota una caiguda interanual important de la contractació, en el segon s’registra un volum similar i en aquest darrer trimestre torna a caure la contractació respecte el 2009. Mentrestant, a Catalunya la contractació també registra una evolució positiva de recuperació, però molt més moderada: del 6,6%. Per bé que en conjunt el volum de contractació s’està recuperant i això és un fet positiu, no es pot dir el mateix de l’evolució de la qualitat de la contractació. En termes d’estabilitat contractual, des de principis de 2009 s’està observant una clara tendència a la precarització. Es a dir, s’està incrementant progressivament la contractació temporal mentre cau la modalitat de contractació indefinida. On la precarietat en la contractació és més elevada és al Berguedà, on el 91,9% dels contractes signats són en la modalitat temporal, el 89,7% al Bages i el 88,8% al Solsonès. La taxa de temporalitat al conjunt de Catalunya es mou també en aquests paràmetres: el 89,8%. © Actíva Prospect 2010 Síntesi d’indicadors principals Bages Berguedà Solsonès Catalunya Central 8De nivell o volum:Llocs de treball: 63.617 Llocs de treball: 11.513 Llocs de treball: 5.193 Llocs de treball: 80.323Centres de treball: 5.707 Centres de treball: 1.447 Centres de treball: 665 Centres de treball: 7.819Atur registrat: 14.684 Atur registrat: 2.794 Atur registrat: 851 Atur registrat: 18.328Taxa excedent laboral (%): 23,1 Taxa excedent laboral (%): 24,3 Taxa excedent laboral (%): 16,4 Taxa excedent laboral (%): 22,8Taxa atur estimada (%): 15,4 Taxa atur estimada (%): 13,5 Taxa atur estimada (%): n.d. Taxa atur estimada (%): n.d.Contractacions: 10.943 Contractacions: 2.638 Contractacions: 822 Contractacions: 14.403Dinàmica (variacions interanuals):Llocs de treball (%): 1,5 Llocs de treball (%): -1,6 Llocs de treball (%): -3,0 Llocs de treball (%): 0,7Sectors que més creixen (%) Sectors que més creixen (%) Sectors que més creixen (%) Sectors que més creixen (%)- Sanitat i serveis socials 43,6 - Administració i Seguretat 10,1 - Administració i Seguretat 16,7 - Sanitat i serveis socials 35,3- Administració i Seguretat Social 13,9 - Hoteleria Social 8,6 - Hoteleria 12,2 - Administració i Seguretat 13,4Social- Immobiliàries i serveis 12,7 - Mediació financera 4,3 - Sanitat i serveis socials Social 7,0 - Immobiliàries i serveis 10,5empresarialsSectors amb major pèrdua (%): Sectors amb major pèrdua (%): Sectors amb major pèrdua (%): empresarials major pèrdua (%): Sectors amb- Construcció -8,9 - Construcció -11,1 - Mediació financera -21,4 - Construcció -9,8- Transport i comunicacions -8,2 - Educació -8,2 - Construcció -13,7 - Transport i comunicacions -7,4- Indústria -6,2 - Transport i comunicacions -4,5 - Agricultura -8,3 - Indústria -5,8Centres de treball (%): -2,4 Centres de treball (%): -1,0 Centres de treball (%): -1,5 Centres de treball (%): -2,0Atur registrat (%): 3,8 Atur registrat (%): 1,9 Atur registrat (%): 4,1 Atur registrat (%): 3,5Contractació (%): 15,8 Contractació (%): 16,7 Contractació (%): -2,8 Contractació (%): 14,7
  11. 11. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central Núm. 3. 2n. trimestre 2010 Bages Aquest trimestre, al Bages l’ocupació torna a Bages créixer en termes interanuals; un fet que no es produïa des del primer trimestre de 2008. Llocs de treball i centres de treball El dinamisme empresarial, per contra, segueix Després d’una sèrie de trimestres, en què es mantenia la moderant la seva caiguda. dinàmica de moderació de la destrucció dels llocs de treball, aquest trimestre, el Bages ha vist com s’ha creat La creació de llocs de treball assalariat és ocupació, en relació al mateix moment de l’any anterior; unencara més intensa, amb un 2,5% més respecte fet que no es produïa des del primer trimestre de 2008. De al mateix moment de l’any anterior. fet, la taxa de l’1,5% interanual suposa el millor comportament del panorama comarcal català, per sobre del Ripollès, el Pla de l’Estany i la Segarra, que són les altres tres comarques de Catalunya que creen ocupació. Així lesGràfic 11 Evolució del nombre de llocs de treball i centres coses, la xifra de llocs de treball de la comarca se situa ende cotització. 2001-10. Bages 63.617, 941 més que en el mateix trimestre de 2009 i 85.000 8.000 també més que tres mesos abans. 75.000 65.000 7.500 El dinamisme empresarial, per contra, segueix amb la 55.000 7.000 tònica observada en els darrers trimestres, és a dir, 45.000 6.500 continua reduint la seva caiguda interanual, aquest cop fins 35.000 al –2,4%; una taxa que deixa la xifra de centres de © Actíva Prospect 2010 6.000 25.000 cotització en 5.707, 139 menys que en el mateix període 15.000 5.500 de l’any anterior i 70 menys que ara fa tres mesos. 5.000 5.000 Treball autònom i assalariat 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 9 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Llocs de treball Centres de cotització En el cas concret del treball assalariat encara s’intensificaGràfic 12 Taxes de variació interanuals dels llocs de més el creixement de l’ocupació, fins al 2,5% interanual, taltreball i centres de cotització. 2002-10. Bages com indiquen les dades del Registre General de la 8 Seguretat Social (RGSS). Així, els llocs de treball assalariat 6 es col·loquen en 50.487; una dada que suposa un guany de 4 1.216 llocs respecte al mateix moment d’un any abans i 663 més que la xifra registrada en el trimestre anterior. 2 0 -2 -4 El treball autònom, per la seva banda, presenta un -6 -8 comportament més semblant al dels centres de cotització -10 que no pas al dels llocs de treball assalariat. En aquest -12 sentit, es continua reduint, un trimestre més, la intensitat del 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 deteriorament d’aquesta modalitat de treball, aquest cop Llocs de treball Centres de cotització fins al –2,1% interanual. D’aquesta manera, els llocs de treball autònom queden xifrats en 13.130, segons les dadesGràfic 13 Evolució del nombre dels afiliats al RGSS i del Registre Especial de Treballadors Autònoms (RETA).RETA. 2001-10. Bages En conseqüència, se’n comptabilitzen 275 menys en termes 70.000 85.000 20.000 interanuals i 82 menys respecte a ara fa tres mesos. 19.000 75.000 60.000 18.000 65.000 17.000 Amb aquestes dades, la taxa d’assalariats se situa, aquest 50.000 55.000 16.000 cop, en el 79,4%. 40.000 15.000 45.000 14.000 30.000 35.000 13.000 12.000 25.000 20.000 11.000 15.000 10.000 10.000 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 5.000 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2001 2002 2003 2004 RGSS 2005 RETA 2006 2007 2008 2009Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
  12. 12. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central Núm. 3. 2n. trimestre 2010 Bages Important atenuació de l’atur ja que, tot i que no Atur atura el seu engrossiment, aquest s’alenteix enormement. També s’observa un canvi important en l’evolució de l’atur aquest trimestre. Tot i que no es deté l’engrossiment del La contractació segueix amb l’embranzida nombre de persones aturades, respecte a un any abans, empresa fa ja tres trimestres enrere. aquest s’alenteix enormement. El creixement interanual de l’atur ha estat aquest cop del 3,8% (la 13a més baixa en el El principal maldecap continua sent el caràcter context comarcal), de manera que s’abandonen les taxes temporal de la contractació i la taxa de de dos dígits, per primer cop des del primer trimestre de temporalitat torna a batre records. 2008. En aquest sentit, el registre d’aturats/des a la comarca queda en 14.684 persones, 532 més que en el mateix trimestre de l’any anterior però 594 menys que tres mesos abans. S’observa, per tant, un descens intertrimestral de l’atur per segon trimestre consecutiu. AixíGràfic 14 Evolució del nombre de persones registrades a les coses, els excedents laborals de la comarca eslatur. 2005-10. Bages redueixen fins al 23,1%, més d’un punt percentual menys 18.000 90 que en el trimestre anterior. 16.000 80 14.000 70 60 El sector que més contribueix a l’atur, a hores d’ara, 12.000 50 continua sent la Indústria, amb el 26,9% del total. Per sota 10.000 40 se situen les Immobiliàries i els serveis empresarials, amb 30 el 23,2%, i la Construcció, amb el 13,6%. Aquests mateixos 8.000 © Actíva Prospect 2010 20 6.000 4.000 10 tres sectors són els que tenen uns majors excedents laborals. En el cas de les activitats Immobiliàries i els 0 2.000 -10 0 -20 serveis empresarials són del 64,1%, en el cas de la 10 Construcció del 31,3%, i en el cas de la Indústria del 22,0%. 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Atur registrat Taxa de variació interanual (%) ContractacióGràfic 15 Evolució de la contractació. 2006-10. Bages La contractació, per la seva banda, segueix amb 18.000 92 l’embranzida empresa, amb aquest, tres trimestres enrere. 16.000 90 88 La taxa de variació interanual se situa, així, en el 15,8%. Els contractes formalitzats han estat 10.943, 1.495 més que 14.000 86 12.000 10.000 84 en el mateix període de 2009 i 266 més que en el trimestre 8.000 82 80 anterior. El principal maldecap continua sent, tanmateix, el 6.000 78 caràcter temporal de la contractació. Es tornen a batre 4.000 76 records en aquest sentit i la taxa de temporalitat s’enfila fins 2.000 74 al 89,7%. Les variacions experimentades per les dues 0 72 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 modalitats de contractes, temporals i indefinits no fan més 2006 2007 2008 2009 2010 que remarcar aquest fet. Mentre que els 9.814 contractes Núm. Contractes Taxa temporalitat (%) temporals signats aquest trimestre suposen un guany delGràfic 16 Evolució del nombre daccidents laborals. 2001- 18,9% interanual, els 1.129 contractes indefinits que s’han10. Bages formalitzat constitueixen un retrocés del 5,5%, respecte al mateix moment de l’any anterior. 1.600 30 Sinistralitat laboral 1.400 20 1.200 10 1.000 0 800 -10 La sinistralitat laboral es redueix tant intertrimestralment 600 -20 (un 15,3%) com interanualment (un 13,3%), i per tant es 400 -30 manté en els nivells més baixos d’ençà de la crisi. Els 200 -40 accidents comptabilitats aquest trimestre han estat 644, i 16 0 -50 d’ells han estat de gravetat. L’índex de sinistralitat disminueix, aquest cop, fins als 1.275,6 accidents per cada 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 100.000 afiliats a la Seguretat Social. Núm. Accidents Taxa de variació interanual (%)Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
  13. 13. Informe de Conjuntura Econòmica de la Catalunya Central Núm. 3. 2n. trimestre 2010 Bages S’intensifica la dinàmica positiva dels Serveis Els Serveis continuen presentant guanys d’ocupació i aquest cop, a més, el guany Els Serveis continuen presentant guanys d’ocupació interanual s’intensifica. respecte al mateix període de l’any anterior. Aquest cop, a més, la taxa interanual s’enfila fins al 7,8%, el millor En el cas concret del Comerç continua la comportament del panorama comarcal català. Aquesta moderació de la seva retracció per cinquè dada, però, s’ha de prendre encara amb una certa cautela, trimestre consecutiu. ja que es continua reflectint l’important salt experimentat a finals de 2009 en la Sanitat i serveis socials. Aquest L’Hoteleria, per la seva banda, crea ocupació trimestre, a més, les dades de la Mediació financera ja no per segon trimestre consecutiu. es veuen alterades pels processos de fusió de les caixes i, per tant, no incideixen en negatiu en l’evolució del sector, com sí succeïa en el trimestre anterior. Així les coses, la xifra de llocs de treball del sector queda en 38.412, 2.795Gràfic 17 Evolució dels llocs de treball. Serveis. 2001-10. més que dotze mesos abans i 1.026 més que en elBages trimestre anterior. Al marge dels casos ja comentats, de la 45.000 Sanitat i serveis socials i la Mediació financera, l’evolució positiva es fonamenta en el bon comportament de l’Administració i Seguretat Social, les Immobiliàries i serveis 40.000 35.000 empresarials, l’Hoteleria i l’Educació. Per contra, els sectors que presenten una evolució negativa són el Transport i 30.000 comunicacions i el Comerç. Els centres de cotització també © Actíva Prospect 2010 25.000 presenten, per primer cop en onze trimestres, paràmetres positius, amb una taxa interanual del 0,3%, que en situa la 20.000 xifra en 3.850. L’atur segueix creixent en termes interanuals 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 11 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 (un 7,4%), però decreix en 186 efectius en relació a tres Llocs de treball Mitjana mòbil mesos abans, deixant la xifra d’aturats/des en 7.779. ElsGràfic 18 Evolució dels llocs de treball. Comerç. 2001-10. excedents laborals se situen en el 20,3%.Bages Estancament de la retracció del Comerç 16.000 15.000 Així ho mostra, per cinquè trimestre consecutiu, la taxa de 14.000 variació interanual del Comerç que aquest cop se situa en el –0,4%, front el –2,0% del trimestre anterior. La xifra de llocs de treball es col·loca, d’aquesta manera, en 12.396, 13.000 12.000 54 menys que un any abans i 49 menys que en el trimestre 11.000 anterior. El mateix succeeix amb els centres de cotització, 10.000 la taxa interanual dels quals esdevé de –0,3%. El nombre de centres es computa en 1.456. L’atur pràcticament no 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 creix, respecte a ara fa un any (0,4%). El nombre de Llocs de treball Mitjana mòbil persones aturades se situa en 1.769. Els excedentsGràfic 19 Evolució dels llocs de treball. Hoteleria. 2001- laborals són del 14,3%.10. Bages 3.400 L’Hoteleria creix, per segon trimestre consecutiu 3.200 Es repeteix, per tant, la dinàmica del trimestre anterior, i 3.000 s’intensifica, ja que la taxa interanual de l’Hoteleria es 2.800 col·loca en el 3,1%. El nombre de llocs de treball queda així 2.600 computat en 3.155. La dinàmica és encara més expansiva 2.400 pel que fa als centres de cotització que incrementen un 2.200 5,1%, de manera que la xifra de centres queda fixada en 2.000 498. Amb tot, l’atur encara creix (un 6,4%), tanmateix els excedents laborals es redueixen un mica més d’un punt 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 12 03 06 09 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 percentual, fins al 19,7%. Llocs de treball Mitjana mòbilFont: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

×