Successfully reported this slideshow.
GRÈCIA            CLÀSSICA           Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín          Solà i David Fernández Munuera         El...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                                                        1r ESO A   i David Fernánde...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                                                                  1r ESO A         ...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                                                1r ESO A          i David Fernández...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                                                         1r ESO A          i David ...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                                                                    1r ESO A       ...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                                                    1r ESO A          i David Ferná...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                                                      1r ESO A          i David Fer...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                                                  1r ESO A          i David Fernánd...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                                                                     1r ESO A      ...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                         1r ESO Ai David Fernández Munuera                         ...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                                                   1r ESO A          i David Fernán...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                                                       1r ESO A          i David Fe...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                                                   1r ESO A          i David Fernán...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                  1r ESO Ai David Fernández Munuera                      SocialsEsq...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                                                      1r ESO A          i David Fer...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                                                               1r ESO A          i ...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                                                             1r ESO A           i D...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                                                     1r ESO A          i David Fern...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                                                   1r ESO A           i David Ferná...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                                                  1r ESO A          i David Fernánd...
Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà                                               1r ESO A        i David Fernández Mu...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Grècia clàssica

423 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

Grècia clàssica

  1. 1. GRÈCIA CLÀSSICA Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà i David Fernández Munuera El legat polític és lencarregat de recollir informacions vàries sobre lageografia i el govern de Grècia . 1r ESO A Socials
  2. 2. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A i David Fernández Munuera Socials ÍNDEX1. Geografia de Grècia-1, 2, 3, 4 i 5.2. Educació a Grècia i Esparta-6, 7, 8 i 10.3. El govern a Atenes -11, 12, 13, 14, 15, 16 i 17.4. El govern a Esparta-18, 19 i 20. Les cariàtides( Praxísteles) Acadèmia de Plató fundada l’any 387 a.C. sobre els jardins de Akademos. 1
  3. 3. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A i David Fernández Munuera Socials GEOGRAFIA DE GRÈCIA En aquesta imatge es pot observar que el terreny es molt abrupte per els diversos fiords, penínsules iilles. Els grecs anomenaven al seu paísHélade, derivat de Helen, pare dels fundadors de les“estirps” gregues. El nom de GRÈCIA procedeix de la tribu dels Graecii, assentada al suddItàlia; daquí els llatins (romans) van denominar grecs a tots els hel·lens. La seva superfície es molt abrupta i muntanyosa però les muntanyes no són molt altes(la més alta, lOlimp, no arriba als 3.000 metres), però hi havia prou per endarrerir lescomunicacions entre ciutats. Els grecs mai van tenir una xarxa de calçades ben formada comels romans, no havia bones vies i els camins de terra no eren prou amples perquè ,perexemple, dos carros es creuessin sense dificultat. Per això, els grecs, quan havien de fer unviatge una mica llarg, preferien fer-ho per mar, això els va portar a ser un poble marítim icomercial. A més cap punt de Grècia està situat a més de 90 km de la costa. Això va impulsar aque els grecs fossin tan bons mariners. 2
  4. 4. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A i David Fernández Munuera Socials L’Olimp Altitud: 2917 m Esquema de la història del territori de Grècia Saccepta com a divisió convencional de la història de Grècia la següent: 1. Període arcaic: del 800 al 500 A.C.- A les zones més avançades de la Grèciacontinental, de la costa de lÀsia Menor i a les illes de lEgeu, ja havia un gran nombre decomunitats establertes. Es tractava de comunitats petites, d’uns mil habitants iindependents(polis). El poder estava en mans dun petit nombre de famílies aristocràtiquesque monopolitzava la majoria del territori. Laugment de la població va provocar que ni la Grècia continental ni les illes poguessinsostenir a una població agrària massa considerable. Durant un període de temps es va alleujargràcies al moviment de colonització, que va traslladar les porcions sobrants de la població aregions noves. Una colònia n’és per exemple Siracusa. 3
  5. 5. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A i David Fernández Munuera Socials Siracusa actualment, com es pot veure l’espai està aprofitat al màxim. 2. Període clàssic: segles V i IV aC, Els esdeveniments històrics més importantsdaquest període van ser els següents: - Les dues Guerres Mèdiques, entre grecs i perses. Durant el segle V, limperipersa va representar un gran perill per a Europa: Darío, el seu rei, es va proposar conquerirGrècia, després, Xerxes, fill de Darío, va intentar continuar la tasca del seu pare. La victòriasobre els perses va suposar lhegemonia dAtenes a Grècia. - Destaca com a polític més important Pèricles, durant el mandat Atenes serà elcentre cultural de Grècia. - La Guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta per lhegemonia de Grècia. Laderrota dAtenes converteix a Esparta en poder hegemònic a Grècia. 4
  6. 6. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A i David Fernández Munuera Socials Imatge que representa els moviment de les tropes perses a les Guerres Mèdiques 3. Període hel·lenístic: des Alexandre el Gran fins a la conquesta de laMediterrània oriental pels romans. Durant els cinquanta anys següents després de la mortdAlexandre el Gran seus generals es van veure embolicats en contínues lluites pel poder, finsque lImperi va quedar dividit en tres grans regnes: Egipte, Síria i Àsia Menor, i Macedònia iGrècia. En tots aquests territoris va haver monarquies molt fortes, que van acabar amb la vidapolítica de les ciutats. Regne d’Alexandre el Gran abans de la seva mort. El territori de color vermell és el territori del qual va partir. El groc tot el que va envair. 5
  7. 7. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A i David Fernández Munuera Socials EDUCACIÓ A ATENES Primer de tot hem de dir que les nenes mai anaven a l’escola, si prenien alguna cosaeren: tasques domèstiques: cuina, tractament de la llana i teixit, i potser també una mica delectura, càlcul i música ho aprenien amb la seva mare, amb una àvia o les criades de la família.Per una altra banda els nens tenien una educació molt més completa tenien: gramàtica,música, gimnàstica... GRAMÀTICA Els ensenyaven principalment allegir i escriuredesde petits, després d’això perpracticar el feien aprendre versos de memòria, i després fragments cada vegada més extensosdels poetes. El primer era el més gran de tots, Homer, lautor de la Ilíada i lOdissea. Els grecsconsideraven que Homer ensenyava tot el que havia de saber un home digne de tal nom: lesactivitats dels temps de pau i dels temps de guerra, els oficis, la política i la diplomàcia, lasaviesa, la cortesia, el valor, els deures cap als pares i cap als déus ... Lensenyament es completava amb laritmètica. Utilitzaven els dits per alscàlculs elementals, i recorrien a les fitxes de càlcul i al àbac per als més complicats. 6
  8. 8. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A i David Fernández Munuera Socials MÚSICA Pels grec la música era una assignatura molt important, perquè deien que educaval’ànima.Els nens aprenien música del citarista. Els ensenyava cant, música instrumental idansa. La música es practicava doïda, sense cap partitura. Linstrument noble per excel·lència era la cítara, però també loboè va tenirun auge a Atenes al segle V. GIMNASTICA Aquesta assignatura la feien unes persones especials elspedotribesi es practicava en uns llocs en especial les plaestres un terreny esportiu a lairelliure, quadrat i envoltat de murs. En un dels costats hi havia unes habitacions que servien devestuaris, de sales de descans amb bancs, de banys i de magatzem de sorra i oli. Tres són els trets distintius de la gimnàstica grega: la total nuesa de latleta,les uncions doli i lacompanyament doboè durant els exercicis. 7
  9. 9. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A i David Fernández Munuera Socials LA PEDERASTIA El jove atenès aprèn a lescola (amb un professor de gramàtica, el citarista(música) iel pedotriba(gimnàstica)) conceptes, tècniques, habilitats manuals, mentre quelamant(homosexual) li proporciona leducació moral, ensenya la virtut.D’això en diempederàstia. ELS SOFISTES Lensenyament que el jove atenès rebia a lescola era elemental i primària, noexistia fins al segle V a. de C. cap ensenyament superior (entenem com a superior qualsevolaltre assignatura d’avui en dia: medicina, geografia, geometria...) Però això va canviar al segle V,amb el desenvolupament de la democràcia, totsaquells que volien dedicar-se a la política necessitaven exercitar lart de la persuasió. Elssofistes van assumir llavors el paper deducadors. 8
  10. 10. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A i David Fernández Munuera Socials Ensenyaven tot el que llavors es podia saber i que no sensenyava a lescolaelemental sobre: geometria, física, astronomia, medicina, arts i tècniques, i, sobretot,retòrica i filosofia. Plató (sofista)Filòsof grec (Atenes, 427-347 a. C.). Nascut en una família aristocràtica, va abandonar la seva vocació política per la Filosofia, atret per Sòcrates. Per últim hem de remarcar l’educació a Esparta: EDUCACIÓ A ESPARTA Primer de tot hem de dir que la educació espartana era molt diferent a la atenesa. A Atenes les joves vivien recloses, en canvi a Esparta les noies practicaven en públicmolts esports, igual que els nois: la lluita i el llançament de disc i javelina. Pretenien aixípreparar mares de família robustes i fortes, que proporcionaran a Esparta fills forts, bonsguerrers. Els nois només estaven amb les seves famílies fins als set anys, llavors el nenpassava a mans de lEstat, al qual no deixarà de pertànyer fins la seva mort. El nen es vaallistar en formacions paramilitars que sescalonaven al llarg de tot el seu creixement. Els seusestudis es limitaven a lestrictament necessari, la resta de la seva educació consistia aaprendre a obeir, suportar la fatiga amb paciència i vèncer en la lluita, és a dir, exercicis físicsi entrenament per a la guerra. 9
  11. 11. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO Ai David Fernández Munuera Socials Soldats Espartans 10
  12. 12. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A i David Fernández Munuera Socials GOVERN A ATENES Esquema que representa el govern a Atenes Al segle VI a.C. les reformes polítiques impulsades a Atenes per Soló i Clístenes, vanobrir el camí cap a la democràcia. Al segle V, sota el govern de Pèricles, Atenes va viure unaèpoca de prosperitat econòmica, de consolidació de la democràcia i desplendor de lart i de lacultura. A les institucions democràtiques hi participaven tots homesque gaudien deciutadania(pare i mare atenesos) i com a l’actualitat ser major dedat (18 anys). A la pràctica,però, saccedia a lassemblea als 20 anys perquè durant dos anys es feia el servei militar. Hihavia quatre institucions: 11
  13. 13. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A i David Fernández Munuera Socials Acròpolis d’Atenes actualment. LAssemblea LAssemblea era la reunió dels ciutadans dAtenes (Ekklesía) es reunia la gent,aproximadament al voltant dels 5.000 o 6.000 persones (molt poques) unes quarantasessions a l’any, de les qual només dos tenien data fixa. Es reunia tan poca gentperquè ladistància que calia recórrer des don es vivia o la disponibilitat de cadascú per perdre un dia defeina sobretot abans de la instauració del jornal. Així la pagesia que habitava escampada perlÀtica tenia més dificultats per participar-hi. Allà es decidien principalment: labastiment de laciutat, sobretot pel que fa als cereals, la política exterior i militar i les finances de lEstat. Enmatèria judicial lassemblea intervenia especialment en els processos que afectaven laseguretat de lEstat. En teoria els poders de lassemblea eren il·limitats, amb lexcepció delegislar contra les antigues lleis. Primer es reunien a làgora, després al “Pnix” un turó situat prop de lAcròpolis ifinalment al teatre de Dionís, tot i que com a posseïdors de la sobirania dels atenesos podiencelebrar-la en qualsevol lloc. 12
  14. 14. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A i David Fernández Munuera Socials Quadre que representa l’Assemblea EL CONSELL( LA BOULÉ) Era l’òrgan polític que s’encarregava de administrar la polis, lorganització militar,les finances, convocaven el consell i lassemblea, redactava els probouleúmata perpresentar a lassemblea i executar la majoria de les decisions de lassemblea. Estava formadaper cinc-cents membres, cinquanta per tribu, elegits per sorteig entre els candidats de cadadem. Qualsevol ciutadà més gran de trenta anys shi podia presentar, però només podia sernomenat dues vegades a la seva vida. Això feia que latenès de classe mitjana tingués moltespossibilitats dentrar-hi almenys un cop a la vida. I el “misthós bouleutikós”, instaurat perPèricles va ser creada per evitar que la dedicació exigida als buleutes afavorís la presència deciutadans més aviat acomodats. Era, per tant, una institució de caràcter moderador dins lademocràcia atenesa, que feia de contrapès a lassemblea. Se solia reunir al buleuteri, un llocsituat a làgora, però, igual que lassemblea es podia constituir en qualsevol altre lloc. Lessessions del consell eren presidides pels “prítanis”, els cinquanta buleutes de cada tribu quedurant una desena part de lany constituïen el govern de la polis. Una tercera part de la tribu,allotjada a la Tolos a càrrec de lEstat, havia de vetllar per la ciutat de dia i de nit, sota elcomandament dun “epístata”, sortejat cada dia entre els prítanis. 13
  15. 15. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO Ai David Fernández Munuera SocialsEsquema de l’acròpolis d’Atenes.ELS MAGISTRATS 14
  16. 16. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A i David Fernández Munuera Socials Esquema que representa el magistrats. La ciutadania delegava part de la seva sobirania a les magistratures, que erenmajoritàriament obertes a tothom.Des dels més importants fins als menors només estavenactius durant un any després es canviaven mitjançant uns sortejos, excepte les “archaí”militars i financeres, , que, com que requerien coneixements especialitzats, eren elegides perlassemblea. Després encara qualsevol ciutadà podia presentar una denúncia per mala gestió,que, si es demostrava, podia acabar amb una sanció. Hi havia dos tipus de magistrats. Arconts (archóntes) De les magistratures sortejades la més important és larcontat. Els arconts elformaven nou persones més un secretari (grammateús), escollits en un inici entre els ciutadansde les dues primeres classes. Les seves funcions eren sobretot religioses i judicials. Dels nouels més prestigiosos eren larcont rei (basileús), que presidia tota la vida religiosa, el polemarc,president del Pal·ladi o tribunal dels estrangers, i larcont epònim, que donava nom a lany. Elsaltres sis eren els tesmotetes, encarregats dexaminar les lleis i evitar les contradiccions. Enrealitat larcontat tenia més prestigi que no pas poder real, perdut a favor dels estrategs. Els estrategs (strategoí) Eren deu estrategs. Especialment des de Pèricles lestratègia esdevé la magistraturasuprema, gràcies al fet que és electiva i, a més, reelegible, i sobrepassa sovint les sevesatribucions teòriques de comandància de lexèrcit per la capacitat de convicció davantlassemblea destrategs com Pèricles, Nícias i Alcibíades. En canvi, al segle IV a.C. els estrategsretornen a les seves funcions exclusivament militars. 15
  17. 17. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A i David Fernández Munuera Socials Els estrategs tenien un funció molt important planificant les batalles com aquesta de Salamina. ELS TRIBUNALS Areòpag Era el tribunal més antic. Des de les reformes dEfialtes la seva jurisdicció estavalimitada a delictes de sang. Estava format pels exarconts(antics arconts), cosa que li conferiaun gran prestigi i feia que molts atenesos el veiessin com a guardià de la constitució. Heliea Era el més important ja que que era popular i estava constituït per sis mil dikastaío jutges triats per sorteig anualment entre els atenesos més grans de trenta anys. Per a cadasessió se sortejaven els jutges necessaris i es distribuïen igualment per sorteig entre elsdiversos tribunals en nombre de 501 o en alguns judicis més. Al moment de lliurar el seuveredicte els jutges eren retribuïts amb un jornal. 16
  18. 18. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A i David Fernández Munuera Socials Themis va ser una de les Titánides, filla dUrà i Gea, es va casar amb Zeus i van tenir a lesHores (Estacions) i les Parques. Temis va succeir a Gea com a posseïdora de loracle de Delfos, vaensenyar a Apol·lo · lo el secret de lart endevinatori i va inventar les lleis i els ritus. Themis impartiajustícia amb la seva filla Astrea. Astrea va viure entre els humans fins que va ser elevada al cel per Zeus,en la forma de la constel · lació de Virgo. La balança de la justícia que subjectava amb les seves mans esva convertir en la constel · lació Lliura. Una altra de les filles de Themis del grup de Les Hores era Dike(Justícia) que és lencarregada de la justícia entre els homes, la justícia de la polis. Bust de Pèricles 17
  19. 19. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A i David Fernández Munuera Socials GOVERN A ESPARTA Territori Espartà al segle X a. C fins el 146 a. C. Esparta (el llatí Sparta, en grec “Σπαρτη, Sparte”), o Lacedemònia (en grec“Λακεδαιμων, Lakedaimon”) era una ciutat-estat de lantiga Grècia situada en la península delPeloponès a la vora del riu Eurotes.Elseu sistema polític tenis dues característiques principals: LA SEVA IMMUTABILITAT La constiució espartana (s. IX i VIII a. C.) molt estable i va estar, des dels temps deLicurg, sense canvis, perquè:prevenia de qualsevol canvi, com per labsència de canvis socialsgràcies a la dominació total i absoluta duna casta guerrera, els “espartiatas”, els únics ambdrets, sobre periecos (estrangers) i ilotes (esclaus).Els espartans no tenien literatura històricani lleis escrites degut a una ordenança de Licurg que ho prohibia expressament. LEstat estavagovernat per dos reis, que pertanyien a dues famílies diferents, amb igual autoritat per talque un no pogués actuar en contra de laltre. Les obligacions dels reis eren religioses,judicials i militars. Eren el cap de tots els sacerdots de lestat, realitzaven determinatssacrificis i mantenien el contacte amb el santuari de Delfos. Loligarquia. Laristocràcia monopolitzava les magistratures i el consell. 18
  20. 20. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A i David Fernández Munuera Socials Bust d’un hoplita espartà. DEMOCRACIA A ESPARTALa polis dEsparta també va arribar a comptar amb un cos de:Magistrats o “éforos”En Esparta hi havia 5 “éforos”, elegits anualment, que juraven cada mes ajudar i recolzar alsreis.FuncionsPresidien les reunions de la Gerusía , estaven a càrrec dels judicis civils, ja que no hi havialleis escrites i controlaven la recaptació dimpostosTambé dirigien la política exterior i lentrenament militar dels joves i acompanyaven alexèrcit quan entrava en batalla, amb latribució de poder arrestar i manar a presó als reis sino es comportaven correctament durant la guerra.Dacord amb Aristòtil, els éforos renovaven cada any una declaració de guerra contra els“hilotas”, convertint-los en enemics de lEstat, com a forma de justificar lús de la força contraells. Així, podien manar a presó i executar a qualsevol “hilota” per qualsevol raó, enqualsevol moment i sense haver de portar-los a judici o violar cap ritual religiós de puresa.Un Consell dancians o Gerusía La Gerusía (en grec antic: γερουσία) Era un dels òrgans de govern de lantiga Esparta era un consell format per 28ancians majors de seixanta anys, més els dos reis. El títol era vitalici. 19
  21. 21. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A i David Fernández Munuera SocialsLes seves funcions eren legislatives, i sencarregava de preparar els projectes que shavien desotmetre a laprovació de la Apella (assemblea popular), així com de suportar els processosque podien comportar pena de mort o pèrdua de ciutadania, i fins i tot els processos contraels propis reis. Una Assemblea o Apella de ciutadans (espartiatas).És la reunió de tots els iguals, convocats en dates fixes. Correspon a la apella (assemblea)aprovar o no les propostes dels éforos (encara que sense debatre-les, doncs sembla que capciutadà pren la paraula). També la gerusía el sotmet els seus projectes tot i que els ancianspoden considerar que el poble sha equivocat. Finalment, corresponia a lassemblea triar alséforos i als gerontes per un sistema que Aristòtil considerava pueril: uns quants magistrats,des dun lloc tancat, mesuraven la intensitat de les aclamacions que rebia cada candidat.En realitat, el funcionament de lassemblea en Esparta és poc conegut. Pel que sembla laveritable funció de l’assamblea era elegir éforos i gerontes. En opinió dAristòtil, lassembleatenia un poder tan limitat que ni tan sols lesmenta com a element democràtic dins del règimpolític espartà. Quadre de l’hemogenia espartana. 20
  22. 22. Adrià Mota Carvajal, Miquel Martín Solà 1r ESO A i David Fernández Munuera Socials BIBLIOGRAFIA http://www.santiagoapostol.net/latin/geogrecia.html http://www.santiagoapostol.net/latin/educacion_grecia.html http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/graecia.htm ATENES: http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/graecia.htm (has danar a ESPARTA:http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/griego/esg143ca7.php http://www.santiagoapostol.net/latin/gobierno_grecia.html (esquemes del govern) http://www.fortunecity.es/imaginapoder/humanidades/587/antigua3.htm#_Toc498340334 (Atenes) 21

×