Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Nacionalismes i independències. Daniel Climent Giner.

299 views

Published on

Una de les dificultats per entendre com marxa el món consisteix en què depenem en excés d'un lèxic inadequat. Paraules i conceptes que van ser creats en una altra època, que han patit manipulacions interessades, que s'han fet servir com a arma front a adversaris polítics o com a coartada ideològica. Nacionalisme n'és una d'aquestes paraules. I s'hi parla de les transformacions d'aquest concepte al llarg del temps.
La presentació aquesta consta de tres parts.
1) Una incitació a posar en qüestió paraules heretades que avui dia ja no tenen el sentit que tenien en una altra època i que es fan servir sovint amb desconeixement dels múltiples usos possibles.
2) Aplicació d'algun dels conceptes de nacionalisme al cas d'Espanya i a alguns dels textos constituents i de marc polític que han intentar definir-la.
3) Presentació d'algunes característiques d'un nou tipus de nacionalisme vinculat a l'independentisme emergent a Catalunya.
Bibliografia recomanada: "Naciones y nacionalismo desde 1780", d'Eric Hobsbawm. "Por el bien del imperio", de Josep Fontana. "Postguerra" de Tony Judt. "La Europa revolucionaria" d'Stanley Payne.

Published in: Education
  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

Nacionalismes i independències. Daniel Climent Giner.

  1. 1. Daniel Climent
  2. 2. ¿QÜESTIÓ DE NOMS O QÜESTIÓ DE PODER? - Quan jo faig servir una paraula –va declarar Humpty Dumpty amb un to més aïna desdenyós- vol dir allò que jo vull que diga… ni més ni menys. - La qüestió –va insistir Alícia- és si es pot fer que les paraules signifiquen tantes coses diferents. - La qüestió –sentencià Humpty Dumpty– és saber qui mana… això és tot. Nacionalisme, socialisme, comunisme, capitalisme, separatisme, esquerra, dreta, feixisme, internacionalisme, liberalisme, conservadurisme, anarquisme, obrer, treballador, burgés, democràcia, democrata-cristià, catòlic, musulmà...
  3. 3. Comunisme ¿? Lenin/Stalin, Mao, Pol Pot i el Partit Comunista de Kamputxea, República Popular Democràtica de Corea, Deutsche Demokratische Republik, comunisme llibertari, amish Capitalisme ¿? EEUU, Canadà, Suècia, Grècia, Malaisia, Austràlia; capitalisme anglés, renà, castizo, ... Catolicisme ¿? Óscar Romero, Ignacio Ellacurria, Pere Casaldàliga, Teresa de Calcuta, Joan XXIII... Rouco, Pius IX, Pius XII, Legionarios de Cristo... Nacionalisme ¿? Bando nacional, Partido Nacionalista Vasco, Bloque Nacionalista Galego, FLN [Front de Libération Nationale], Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei (NSDAP: Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany o Alemany dels treballadors), Bloc Nacionalista Valencià... Popular ¿?, Democràtic ¿? PARAULES COM A ARMES I COM A COARTADES Socialisme ¿? URSS [Soiuz Soviétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik], Socialdemocràcia, Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei, PSA-PSOE, Sozialdemokratische Partei Österreichs [SPÖ], Socialisme «africà» [República Democrática Popular de Etiopía, del Partit dels Treballadors d’Etiòpia, de Mengistu], Internacional Socialista [Craxi, Ben Ali, Carlos Andrés Pérez, González…; Willy Brandt, Olof Palme, Bruno Kreisky…] ¿Estem davant un canvi de paradigma? els noms tenen un altre sentit, o almenys caldria redefinir-los.
  4. 4. ¿I SI PARLÀREM DE FETS HISTÒRICS, I DE PROJECTES DE FUTUR? Els darrers dos segles de la història humana són incomprensibles si no s’entén un poc el terme «nació» i el vocabulari que se’n deriva. Erich Hobsbawm: Nacions i nacionalisme des de 1780. Debats en la II Internacional (1889-1916) sobre «la qüestió nacional»; Kautsky, Luxemburg, Bauer, Lenin, Stalin [«Una nació és una comunitat estable, fruit de l’evolució històrica, de llengua, territori, vida econòmica i composició psicològica que es manifesta en una comunitat de cultura».]... Lleialtats clàssiques: legitimitat dinàstica (+ sang + semen), dret «diví», cohesió religiosa/ètnica/lingüística... Edat de les revolucions (1870)  liberalisme, nacionalisme, civisme... Revolució liberal  altres lleialtats: classe, gènere, opcions de futur...
  5. 5. Nacionalitat: * Definició objectiva (història, llengua, religió, ètnia...) * Definició subjectiva (col·lectiva, o individual; consciència, projecte) * Definició mixta CRITERIS DE NACIONALITAT ¿Llengua?, ¿religió?, ¿ètnia?, continuïtat geogràfica Albània: llengua > religió Irlanda, Úlster: religió > llengua compartida Sèrbia, Croàcia: religió, alfabet > llengua compartida Bèlgica: religió > llengües diferents Suïssa: voluntat de convivència, respecte mutu > llengües, religions diferents
  6. 6. New English Dictionary (1908): L’antic concepte de nació indicava unitat ètnica, però el modern indica capacitat i voluntat d’independència política. La nació, així considerada és el conjunt de ciutadans la sobirania política dels quals s’expressa políticament en un estat independent.
  7. 7. * Cal analitzar, la gènesi d’un nou estat/nació en termes de condicions i requisits polítics, tècnics, administratius, econòmics, institucionals...; i també en termes de voluntat col·lectiva, mites, rituals i símbols compartits, consciència identitària... MÉS, SÍ, PERÒ MÉS UNITS. UNITAT I DIVERSITAT
  8. 8. Nacionalisme essencialista [ètnia, classe, religió] vs nacionalisme democràtic TITULO 1 DE LA NACION ESPAÑOLA Y DE LOS ESPAÑOLES CAPITULO I De la Nacion Española Art. 1. La Nación española es la reunión de todos los españoles de ambos hemisferios. TITULO II DEL TERRITORIO DE LAS ESPAÑAS, SU RELIGION Y GOBIERNO Y DE LOS CIUDADANOS ESPAÑOLES CAPÍTULO 1 Del territorio de las Españas Art. 10. El territorio español comprende en la Península con sus posesiones e islas adyacentes: Aragón, Asturias, Castilla la Vieja, Castilla la Nueva, Cataluña, Córdoba, Extremadura, Galicia, Granada, Jaén, León, Molina, Murcia, Navarra, Provincias Vascongadas, Sevilla y Valencia, las islas Baleares y las Canarias con las demás posesiones de África. En la América septentrional: Nueva España con la Nueva-Galicia y península de Yucatán, Guatemala, provincias internas de Oriente, provincias internas de Occidente, isla de Cuba con las dos Floridas, la parte española de la isla de Santo Domingo y la isla de Puerto Rico con las demás adyacentes a éstas y al continente en uno y otro mar. En la América meridional, la Nueva Granada, Venezuela, el Perú, Chile, provincias del Río de la Plata, y todas las islas adyacentes en el mar Pacífico y en el Atlántico. En el Asia, las islas Filipinas, y las que dependen de su gobierno.
  9. 9. Art. 22. A los españoles que por cualquier línea son habidos y reputados por originarios del Africa, les queda abierta la puerta de la virtud y del merecimiento para ser ciudadanos: en su consecuencia las Cortes concederán carta de ciudadano a los que hicieren servicios calificados a la Patria, o a los que se distingan por su talento, aplicación y conducta, con la condición de que sean hijos de legítimo matrimonio de padres ingenuos; de que estén casados con mujer ingenua, y avecindados en los dominios de las Españas, y de que ejerzan alguna profesión, oficio o industria útil con un capital propio. CAPÍTULO II De la religión La única religión de la Nación española es y será perpetuamente la católica, apostólica, romana verdadera Art. 12. La Nación la protege por leyes sabias y justas y prohibe el ejercicio de cualquiera otra. Nacionalisme essencialista [ètnia, classe, religió] vs nacionalisme democràtic
  10. 10. LEY DE PRINCIPIOS FUNDAMENTALES DEL MOVIMIENTO NACIONAL (mayo 1958) “Yo, Francisco Franco Bahamonde, caudillo de España, consciente de mi responsabilidad ante Dios y ante la Historia, en presencia de las Cortes del Reino, promulgo como Principios del Movimiento Nacional, entendido como comunión de los españoles en los ideales que dieron vida a la cruzada, los siguientes: 1.- España es una unidad de destino en lo universal. El servicio a la unidad, grandeza y libertad de la Patria, es deber sagrado y tarea colectiva de todos los españoles. 2.- La Nación española considera como timbre de honor el acatamiento de la ley de Dios, según la doctrina de la Santa Iglesia Católica Apostólica Romana, única verdadera y fe inseparable de la conciencia nacional, que inspirara su legislación. 3.- España raíz de una gran familia de pueblos, con los que se siente indisolublemente hermanada, aspira a la instauración de la justicia , la paz entre las naciones 4.- La unidad entre los hombres y las tierras de España es intangible. La integridad de la Patria y su independencia son exigencias supremas de la comunidad nacional. Los ejércitos de España, garantía de su seguridad y expresión de las virtudes heroicas de nuestro pueblo, deberán poseer la fortaleza necesaria para el mejor servicio a la Patria.
  11. 11. DON JUAN CARLOS I, REY DE ESPAÑA, A TODOS LOS QUE LA PRESENTE VIEREN Y ENTENDIEREN, SABED: QUE LAS CORTES HAN APROBADO Y EL PUEBLO ESPAÑOL RATIFICADO LA SIGUIENTE CONSTITUCIÓN: PREÁMBULO La Nación española, deseando establecer la justicia, la libertad y la seguridad y promover el bien de cuantos la integran, en uso de su soberanía, proclama su voluntad de: Artículo 2 La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas. Derecho canónico matrimonial. El matrimonio de los católicos, aunque sea católico uno solo de los contrayentes, se rige no sólo por el derecho divino sino también por el canónico,
  12. 12. * Antic nacionalismes, de base cultural, llengua, tradicions, identitat-herència * Ara: identitat nacional de base democràtica, cívica, d’adhesió voluntària a un projecte. Ni herència ni imposició; basat en la voluntat democràtica, no en l’ètnia, religió, o classe. * Tothom té moltes identitats. * Catalans d’adopció, d’identificació, pragmàtic, econòmic, social, de justícia distributiva i recaptatòria. * Moviment de masses pacífic més important a Europa s.XXI * Projecte pluriideològic i pluripartidista, nacional, amb totes les ideologies democràtiques.
  13. 13. Continuarà...

×