Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
 
 
 
Cheng Zhan Hui, Xina La pastilla de la immortalitat   Fa molts anys al cel de Xina hi havia 10 sols. Això feia que la terr...
Cuento de los tres cerditos    Érase una vez una historia en la que tres cerditos son los protagonistas y un lobo les hace...
Erik Hoces Conte dels tres porquets   Hi havia una vegada una història on tres porquets són els protagonistes i un llop el...
 
M Bilal Mehmood, Punjab,Pakistan UN SASTRE I UN ELEFANT     Una vegada hi havia un elefant que anava al riu cada dia i pas...
 
Mariam i Asmae Ben Messaoud, Marroc L’ARBRE DE L’ONCLE SALAH A mi i a la meva germana, quan érem petites, la nostra àvia c...
EL PATITO FEO   La pata encontró en su nido un huevo más grande que los otros y cuando salieron los patitos, vio que era e...
Saray Utrera L’ANEGUET LLEIG   La mare ànega va trobar al seu niu un ou més gran que els altres i quan van néixer els aneg...
 
Sukhwinder Sight, Punjab, Índia EL LLEÓ  I EL RATOLÍ Una vegada un lleó es va adormir sota d’un arbre. Al  costat de l’arb...
 
Sukaïna  Hakim, Marroc La mort d’un lleó     Hi havia una vegada un lleó que era temut per tots els animals, els feia dona...
 
Chen Huan,Chen Nai, Chen Yi Zhen, Xina .   NIU  LANG  I ZHI NIU   Fa molts anys, a la Xina hi va passar una història  d’am...
 
Iram Shenzadi, Punjab, Pakistan El raïm és molt agre   Una vegada una guineu que tenia gana va trobar  menjar quan va anar...
MEIGA   Nunha pequena aldea, unha noite, unha muller  foi o campo santo cunha saqueta chea d’ouro. O seu marido, morto, fa...
Diana Rodríguez, Galícia BRUIXA En un petit poble, una nit, una dona va anar al cementiri amb una bossa plena  d’or. El se...
 
Noura Akkar, Marroc Fatima Hi havia una  vegada una noia molt  bonica que es deia Fatima, tenia 10 anys. Quan va néixer Fa...
 
Andranik Babayan, Armènia El rave Hi havia una vegada un avi que conreava el seu hort i hi va plantar un rave. Quan el rav...
Núria Acedo El dia abans de Nadal     Hi havia una vegada una dona a qui no li agradaven gens les festes nadalenques, era ...
..........................................................................................................................
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Contes Arreu Del Mon2

6,018 views

Published on

  • Be the first to comment

Contes Arreu Del Mon2

  1. 4. Cheng Zhan Hui, Xina La pastilla de la immortalitat   Fa molts anys al cel de Xina hi havia 10 sols. Això feia que la terra estigués molt seca, les plantes es morien, les persones no tenien menjar. Els déus, veient això, van donar un arc i fletxes a les persones per destruir els sols que sobraven. Però no hi havia ningú que pogués disparar l’arc. Al cap d’un mes hi va haver una persona que es deia Hou Yi que va dir que per ell era fàcil tirar l’arc i destruir els 9 sols. Els déus com a agraïment li van donar la pastilla de la immortalitat. En Hou Yi no es va menjar la pastilla de seguida, sinó que la va guardar perquè tenia pressa per tornar a casa amb la seva dona. I després se’n va oblidar. Un dia que Hou Yi havia hagut de sortir de casa per una cosa i la seva dona Chang E s’havia quedat sola,el seu deixeble va pensar de robar la pastilla de la immortalitat. La dona de Hou Yi el va veure i li va voler prendre, però com que no tenia gaire força es van posar a lluitar i al final, no va tenir més solució que menjar-se la pastilla de la immortalitat ella. Després d’això, se’n va anar volant cap a la lluna.
  2. 5. Cuento de los tres cerditos    Érase una vez una historia en la que tres cerditos son los protagonistas y un lobo les hace la vida imposible. Un día, el cerdito más pequeño construyó una casa de paja y se lo dijo a sus hermanos. El mediano construyó una casa de palos y madera y el grande, como era más listo, construyó una casa de ladrillos y cemento. Al día siguiente el lobo visitó al hermano pequeño y el lobo picó a la puerta y dijo: “Ábreme la puerta”. Y el cerdito respondió: “No, no quiero”. El lobo dijo: “Pues soplaré, soplaré y la casa derrumbaré”. Entonces sopló y destrozó la casa. El cerdito pequeño se fue corriendo a casa del hermano mediano y el lobo fue tras él y dijo el lobo: “Abridme la puerta”. Y los cerditos dijeron: ”No, no queremos”. Entonces dijo el lobo: “Pues soplaré, soplaré y la casa derrumbaré”. Sopló y la casa derrumbó. Los cerditos fueron corriendo a casa del hermano mayor. Entonces vino el lobo y dijo a los tres cerditos: “Abridme la puerta”. Y respondieron: “No, no queremos” El lobo dijo: “Pues soplaré, soplaré y la casa derrumbaré”. Sopló pero no la pudo derrumbar. Entonces el lobo pensó en la chimenea y, como el cerdito mayor lo vio, puso un caldero de agua hirviendo en la chimenea y el lobo se coló y cuando cayó dentro del caldero, salió disparado por la chimenea y no volvieron a ver al malvado lobo .   José Luís Bermúdez Felipe García Jonathan Pérez Juan M Rubio Daniel Utrera
  3. 6. Erik Hoces Conte dels tres porquets   Hi havia una vegada una història on tres porquets són els protagonistes i un llop els fa la vida impossible. Un dia, el porquet més petit va construir una casa de palla i ho va dir als seus germans. El mitjà va construir una casa de troncs i fusta i el més gran, com que era el més intel·ligent, en va construir una de totxos i ciment. Al dia següent, el llop va visitar el germà petit, i, picant a la porta, li va dir: “Obre’m la porta” i el porquet li va contestar: “No vull”. El llop li va dir: “ Bufaré, bufaré i la casa tombaré”. Llavors, va bufar i va destrossar la casa. El porquet petit se’n va anar corrent a casa del germà mitjà i el llop va anar darrere d’ell i va dir: “ Obriu-me la porta”. I els porquets li van dir que no. Llavors el llop va dir: “ Doncs bufaré, bufaré i la casa tombaré” I va bufar, i la casa va tombar. Els dos porquets se’n van anar corrents a casa del germà gran. El llop també hi va anar i els va dir que obrissin la porta i els porquets li van respondre que no volien. El llop llavors va dir: ”Doncs bufaré, bufaré i la casa tombaré”. Va bufar, però no la va poder tombar. Llavors el llop va pensar entrar per la xemeneia, però el germà gran, veient-li les intencions, va posar una caldera d’aigua bullint a la xemeneia i quan el llop va baixar, va caure a la caldera i va sortir disparat i ja no van tornar a veure el llop malvat .
  4. 8. M Bilal Mehmood, Punjab,Pakistan UN SASTRE I UN ELEFANT     Una vegada hi havia un elefant que anava al riu cada dia i passava per un carrer on hi havia una botiga d'un sastre. Cada dia el sastre duia alguna cosa per menjar. Un dia el sastre estava de mal humor. C om cada dia, l' elefant esperava el menjar i va ficar la trompa per la porta i el sastre li va punxar la trompa amb una agulla. L ' ele fant se'n va anar cap al riu i va agafar aigua bruta amb la trompa i la va tirar a la botiga del sastre. Així va fer el mateix que el sastre li h avia fet a ell. Moral: et tornaran tot el que tu facis a l'altra gent.
  5. 10. Mariam i Asmae Ben Messaoud, Marroc L’ARBRE DE L’ONCLE SALAH A mi i a la meva germana, quan érem petites, la nostra àvia cada nit ens explicava un conte. De tots aquells contes n’explicarem un.   L’oncle Salah era pobre, no tenia més que una aixada que era per remoure la terra. L’oncle estava content, li pagaven molt poc del seu treball però estava content perquè la gent el volia. Un dels dies que estava l’oncle Salah removent la terra i estava a punt d’acabar, el sol va semblar que l’estava saludant. Abans d’anar-se’n, l’oncle Salah va dir que el dia estava acabant i ell també acabava el treball. “El sol se’n va però jo també un dia me n’aniré”. L’oncle Salah es va anar fent vell, sentia que li arribava l’hora de morir. Va dir “Com el sol se’n va ,jo també me n’aniré”. Va pensar que la gent el volia molt, però que quan es moriria la gent ja no el recordaria. Va pensar això i es va posar trist. Havia de fer alguna cosa bona perquè la gent el recordés. Va estar pensant dos dies i va pensar que podria plantar un arbre i el va plantar al mig del camí. El va plantar allí per dues raons: la primera perquè no tenia terra per plantar cap arbre i la segona que la gent quan vindria per aquell camí el veuria i es posarien a sota de l‘arbre perquè no els toqués el sol quan anessin a la feina. L’oncle Salah el regava i si no tenia aigua li’n posava. Les fulles de l’arbre cada vegada es feien més grans i l’arbre es posava més content.   El dia que l’oncle es va morir, la gent es va posar trista, la gent recordava l’oncle Salah amb tristesa. Van passar molts dies i la gent es va oblidar de l’oncle Salah. L’arbre es va anar fent gran i la gent quan es posava sota perquè no els toqués el sol, es preguntava de qui era aquell arbre. Un home els va dir que era de l’oncle Salah perquè alguns homes l’havien vist plantar-lo i regar-lo i que li posava terra. Des d’aquell dia li van posar a l’arbre el nom de l’oncle Salah, li donaven les gràcies a l’oncle Salah i descansaven i seguien la seva vida.
  6. 11. EL PATITO FEO   La pata encontró en su nido un huevo más grande que los otros y cuando salieron los patitos, vio que era el más mayor y el más feo de todos, como si no fuese hijo suyo. Las gallinas del corral se reían de él y el gallo le picoteaba. ¡Que feo eres!- Decían todos los del corral. Pero la pata se fue al lago con todos sus hijos para enseñarles a nadar, y también llevo al patito feo. Pasaron los días. Al pobre patito le trataban con tanta crueldad, que decidió huir de ahí y se marchó. Cruzo campos, se alimentó de espigas y pasó solo muchas semanas, lamentándose de su mala suerte. En el frío invierno, podría haber muerto, pero era muy fuerte y por fin vio llegar por primera vez la primavera. Con el primer calor, le apeteció bañarse. Llegó a un lago y observó como nadaban unos bellísimos animales blancos como la nieve. Eran cisnes.   ¡Cómo me gustaría acompañarles!- Suspiró. Pero me rechazarán. De pronto, los cisnes se dirigieron hacia él y le dijeron: “ ¿No vienes con nosotros, hermano?” El patito se miró en el agua; también él era un hermoso cisne. Elisabet Carmona Tania Pulido Fátima Rajo Belén Ruíz Raquel Sánchez
  7. 12. Saray Utrera L’ANEGUET LLEIG   La mare ànega va trobar al seu niu un ou més gran que els altres i quan van néixer els aneguets, es va adonar que el més gran era el més lleig de tots, com si no fos fill seu.   Les gallines del corral se’n reien d’ell i el gall el picava. Que lleig que ets!- Deien tots els animals del corral. Però la mare ànega se’n va anar al llac amb tots els seus fills per a ensenyar-los a nedar, també es va emportar a l’aneguet lleig. Van anar passant els dies, al pobre aneguet el tractaven amb tanta crueltat , que un bon dia va decidir marxar. Va creuar camps, es va alimentar d’espigues i va passar sol moltes setmanes plorant la seva mala sort. Durant l’hivern, podria haver mort, però era molt fort i finalment va arribar la primavera. Quan va començar a fer calor, li va venir de gust banyar-se. VA arribar a un llac i va veure com hi estaven nedant uns bellíssims animals blancs com la neu, eren els cignes. - Com m’agradaria acompanyar-los!- va sospirar- però em rebutjaran. De sobte, els cignes es van acostar i li van dir: No véns amb nosaltres, germà? L’aneguet es va emmirallar a l’aigua, ell també era un preciós cigne.
  8. 14. Sukhwinder Sight, Punjab, Índia EL LLEÓ I EL RATOLÍ Una vegada un lleó es va adormir sota d’un arbre. Al costat de l’arbre hi havia una ratonera. El ratolí va sortir i es va enfilar a sobre del lleó. El lleó va agafar el ratolí amb l’urpa, quan estava a punt de menjar-se’l, el ratolí va cridar: “No se’m mengis i un dia si tu em necessites, jo t’ajudaré” Després de pensar-s’ho, el lleó va deixar el ratolí. El ratolí estava molt agraït i se’n va tornar a casa. Després d’un temps, un caçador va caçar el lleó amb una xarxa. El lleó va intentar de totes maneres de deslliurar-se però no podia. Va fer un gran crit, el ratolí el va sentir i hi va anar corrents. Quan el va veure, va saber com el podia ajudar. Va començar a ratar les cordes i final les va trencar i el lleó va poden sortir. El lleó va estar molt agraït i des d’aquell dia van ser bons amics .
  9. 16. Sukaïna Hakim, Marroc La mort d’un lleó     Hi havia una vegada un lleó que era temut per tots els animals, els feia donar-li cada dia un animal grassonet per deixar-los en pau. Van anar passant els dies i el lleó estava gaudint dels àpats que li oferien i cada vegada que trigaven els amenaçava de menjar-se’ls a tots. I un bon dia va voler menjar carn de conill i va esperar amb molta gana, el conill encarregat de dur-li el menjar va tenir una idea per salvar els pobres animals de la ira del lleó, així que va entrar on era el lleó tot plorant i li va explicar que un altre lleó li ha pres el menjar dient que ell hi tenia més dret que qualsevol altre. El lleó estava molt enfadat, així que va demanar al conill que el guiés fins on era el seu contrincant. Al cap d’una estona van arribar a una clariana del bosc i va assenyalar un pou profund mig ple d’aigua i li va dir que allà trobaria a qui estava buscant. El lleó no parlava amb ningú tret del seu propi reflex en la superfície de l’aigua, el lleó estava tant enfadat que va saltar al pou disposat a ensenyar-li qui manava. El lleó va morir i els animals van tornar a viure tranquils .
  10. 18. Chen Huan,Chen Nai, Chen Yi Zhen, Xina . NIU LANG I ZHI NIU   Fa molts anys, a la Xina hi va passar una història d’amor que encara s’explica ara. En un poble de Xina hi havia un jove que tenia un toro a qui s’estimava molt, el jove es deia Niu Lang. Niu Lang vivia amb el seu germà gran i la seva cunyada . La cunyada del Niu Lang era molt gelosa i no li agradava gens el seu cunyat. Un dia li va dir a Niu Lang que se n’anés de casa seva. El Niu Lang agafà el toro se n’anà al bosc, i allí, va construir una casa molt petita per a ell i el toro. El Niu Lang, amb el temps, començà a sentir-se sol. Ell va començar a pensar que li agradaria que el toro parlés. Un dia, el toro es va posar a parlar, resulta que era una noia a qui una bruixa havia fet un encanteri. El toro li va dir que hi havia una noia que sovint es banyava al riu. Era una noia que portava roba vermella. El toro li va dir a Niu Lang que li agafés la roba i que se l’emportés a casa i que quan ell es morís, guardés la seva pell que algun dia li faria servei. Després de dir això, el toro es va morir. El Niu Lang trist i afligit va enterrar el toro i va guardar la seva pell. Després va anar al riu i va veure al terra un vestit vermell i ell, d’acord amb el que li havia dit el toro, el va agafar. De sobte es va sentir un so cristal·lí que deia: on és la meva roba? El Niu Lang, espantat, va tornar la roba. La noia que tenia aquella veu cristal·lina, va veure el Niu Lang i en mirar-se es van agradar mútuament. Li va dir que es deia Zhi Niu i li va explicar que era una immortal, filla del Rei del cel, que tenia 7 germanes grans i tenia la responsabilitat de teixir els núvols . Aprofitava quan la mare del Rei dormia per relliscar d’amagat cap al món de l’home i mirar al Niu Lang perquè l’havia vist ja feia temps i li agradava molt. La Zhi Niu i el Niu Lang es van casar immediatament i van tenir dos fills. Al cap de tres anys i els nens ja eren grandets, la mare del Rei va saber que Zhi Niu estava casada i que tenia dos fills i es va enfadar molt. Va fer tornar la Zhi Niu palau. El Niu Lang, sol amb els seus dos fills, estava molt cansat de fer tota la feina i, com que no era immortal, no podia anar a veure la seva estimada. Niu Lang, de sobte, va recordar el que el toro li havia dit quan estava agonitzant. Va agafar la pell de toro i va veure que podia volar. S’emportà els seus dos fills volant cap el cel i allí es retrobà amb Zhi Niu. La mare del Rei quan va veure això, els va separar creant un gran riu. Zhi Niu va quedar a una vora i Niu Lang i els seus fills a l’altra, però per no ser tan dura, els va permetre que un cop a l’any es poguessin reunir fent un pont a sobre el riu. Això passa cada 7 de juliol.   Això és tradició a Xina i per això se celebra com a dia dels enamorats, es diu el Chisi
  11. 20. Iram Shenzadi, Punjab, Pakistan El raïm és molt agre   Una vegada una guineu que tenia gana va trobar menjar quan va anar a un jardí on hi havia molt raïm. Però el raïm estava penjat molt amunt. Va saltar i saltar però no hi va arribar. La guineu estava molt trista i al final va dir que era igual, que el raïm era agre.   Moral: El que no podem tenir diem que no ens agrada.
  12. 21. MEIGA   Nunha pequena aldea, unha noite, unha muller foi o campo santo cunha saqueta chea d’ouro. O seu marido, morto, faloulle,dixolle que fixera un conxuro pra resucitalo. Ela o fixo e seu home resucitóu. Pasou o tempo e o home explicóu o que pasara, e que a sua muller era unha meiga que lle fixera un conxuro. A xente do pobo queimóuna,agora esta no inferno e o home quedóu con todo o ouro da saqueta  Mercè Alonso Déborah Ruíz Víctor Carrillo Kevin Roldan Jairo Conesa
  13. 22. Diana Rodríguez, Galícia BRUIXA En un petit poble, una nit, una dona va anar al cementiri amb una bossa plena d’or. El seu marit, mort, li havia dit que fes un conjur per a ressuscitar-lo. La dona ho va fer i l’home va ressuscitar. Va passar el temps i l’home va explicar al poble que la seva dona era una bruixa i que havia fet un conjur que l’havia ressuscitat. El poble va cremar la bruixa que està a l’infern, i l’home es va quedar amb tot l’or de la dona.
  14. 24. Noura Akkar, Marroc Fatima Hi havia una vegada una noia molt bonica que es deia Fatima, tenia 10 anys. Quan va néixer Fatima la seva mare va morir, el seu pare es va tornar a casar i va tenir dues bessones i ell es va morir després que naixessin les seves dues filles. Fatima es va quedar amb la seva madrastra. Quan es van fer gran, les bessones i la seva madrastra la tractaven molt malament i la utilitzaven com a la seva serventa però un dia va venir un noi molt guapo, simpàtic i amable que es deia Mohamed. Les bessones es pensaven que venia per casar-se amb una d’elles. En canvi venia a casar-se amb la Fatima. Es van casar i van ser molt feliços i la madrastra i la seves filles van anar a casa de la Fatima a demanar perdó per tot el que li havien fet i ella les va perdonar i van viure junts. La Fatima va ser rica i van ser molt feliços .      
  15. 26. Andranik Babayan, Armènia El rave Hi havia una vegada un avi que conreava el seu hort i hi va plantar un rave. Quan el rave va haver crescut, l’avi el volia collir. Va intentar d’arrencar-lo i no podia. L’avi va cridar l’àvia i van estirar tots dos, però no podien. L’àvia va cridar el seu nét i van estirar tots tres, però no podien. El nét va cridar el gos i van estirar tots quatre, però no podien. El gos va cridar el gat i van estirar tots cinc, però no podien. El gat va cridar el ratolí i van estirar tots sis i al final van arrencar-lo.
  16. 27. Núria Acedo El dia abans de Nadal   Hi havia una vegada una dona a qui no li agradaven gens les festes nadalenques, era una dona molt dolenta. Però la gent que la coneixia, sabia que no era una dona normal, sinó una bruixa. La nit de Nadal, la bruixa va fer un encanteri molt fort, va desitjar que mai més no hi tornés a haver Nadal. Van passar els anys, els segles, fins que una bruixeta petitona va veure un llibre d’encanteris. Se’l va emportar i el va estudiar durant 4 anys i la bruixeta es va convertir en una bruixa molt poderosa. Quan va formular l’encanteri, de sobte va comença a nevar i a fer molt de fred. Per fi havien tornat les festes nadalenques, tots els nens i les nenes del món van poder gaudir del Nadal per sempre més.
  17. 28. ..........................................................................................................................

×