Dunes litorals i escocells urbans:medis biofísics extrems?
2 case studies sobre hàbitats urbansextrems:• Dunes híbrides, dinàmica litoral iprocessos antropogènics
Les dunes de Gavà als anys 80.
Una franja molt estreta de dunes juvenils en una platja que ja era molt freqüentada.
La “privatització” de la reraduna afavoria la seva vegetació. Espècies de duna i clapesde sorra nua
1991. Inici de les obres. Es trasplanta vegetació + S’introdueix planta des de València
Reconstrucció artificial dels edificis dunars                                        1991
1991. La qualitat de la sorra va ser un factor central. Per això part dels nuclis va ser desorra. El coneixement de la din...
20 anys després
La nostra interpretació de la qualitat de vida
L’efecte físic del trepig continuat
Modifica el relleu dunar
Els efectes col·laterals de la freqüentació
Un sòl oligotròfic?
La senyalització que permet interacció
Els codis bidimensionals QR permeten l’accés acontinguts audiovisuals des dels smartphones.
Accés a slidecasts personalitzats per a cada tema tan sols escanejant el codi QR
1990 Els pins de reraduna eren un element singular apreservar
1992 Es van preservar
2010 Però ara ja no hi ha reraduna! Sols hi ha pins
Comporta també pèrdua de heterogeneïtat visual   Same place in 2010
Which are the causes of the ruderalizationand open sand areas disappearanceprocess?How can we rejuvenate the dune system?
Les dunes, a demés d’una funcióestètica i ecològica, tenen un rol moltimportant en la protecció del litoral
Recreational                                      use                                                 Dune aestetics      ...
1990   BlowoutsHauríem d’aprendre a reproduir els processosfísics, encara que sigui de forma artificial
En no haver evaporació, la radiació solar estransforma en calor
A uns centímetres la temperatura s’atenua.
I quan fa marinada, la temperatura a unsmm de profunditat encara és major
Millores de conducta                     +     Comprensió dels fenòmens físics                     +          Gestió activ...
2 case studies sobre hàbitats urbansextrems:• Els escocells urbans
L’ecosistema urbà té història que comptar. Ha variat la sevacondició com a hàbitat?
És evident que l’estat vital dels plàtans és ara pitjor. Ésculpa del canvi climàtic?
Com era aquest hàbitat fins els anys 70? Les fotografies d’enFrancesc Català Roca . . . .
. . Ens donen pistesben clares: no hihavia asfalt!
Els plàtans i tots els arbres urbans, es quedenmajoritàriament sense poder participar del ciclehidrològic
`Que   un escocell s’ompli d’aigua depèn del microrrelleu
Un factor que actualment és aleatori
N’hi ha molts més serveis i moltes més oportunitatd’obrir rases i tallar arrels
No sorprèn que ha finalsde juny aparegui unasequera fisiològica, ambuna clorosi evident i unaèpoca òptima pel fullamque no...
I aquest és el destí final de l’arbre que suporta major biodiversitata Barcelona.
L’escocell és el resultat d’una història. De vegades l’arbre és mésvell. Això podria donar pistes d’integració.
Els escocells urbans de Vilanova i la Geltrú fa a penes tres anys,abans de ser anorreats pel disseny.
A Vilanova encara espodia apreciar els canvisde cota del paviment.No podríem re-dissenyarels escocells i lesvoreres?
El clima no ha canviat tant en 40 anys. Però el clima és un factor centralde l’ecosistema urbà a moltes ciutats catalanes.
I si ens adonem que un plàtan suporta biodiversitat i genera microclima?
Aquesta interacció entre:• Condicionants físics molt determinants (extrems?).• Patologies i disfuncions de l’a interacció ...
Dinàmica dunar                 Dinàmica litoral                                                              Vegetació ada...
Dinàmica dunar                 Dinàmica litoral                                                                      Veget...
Dinàmica dunar                 Dinàmica litoral                                                                           ...
Dinàmica dunar                 Dinàmica litoral                                                                           ...
Dinàmica forestal                    Biodiversitat edàfica.         Cicle de laigua   Estructura del   Condicionants físic...
Dinàmica forestal                    Biodiversitat edàfica.           Cicle de laigua   Estructura del   Condicionants fís...
Dinàmica forestal                    Biodiversitat edàfica.             Cicle de laigua   Estructura del     Condicionants...
Dinàmica forestal                    Biodiversitat edàfica.             Cicle de laigua   Estructura del     Condicionants...
Aquest esquema el va dibuixar Frank an der Meulen fa ja 24 anys.I si revisem la seva vigència?                            ...
www.sgm.cat
Dunes litorals i escocells urbans: medis biofísics extrems?
Dunes litorals i escocells urbans: medis biofísics extrems?
Dunes litorals i escocells urbans: medis biofísics extrems?
Dunes litorals i escocells urbans: medis biofísics extrems?
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Dunes litorals i escocells urbans: medis biofísics extrems?

541 views

Published on

Presentació al 16é congrés de l'APEVC a Malgrat de Mar 30 de març de 2012

Published in: Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
541
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Dunes litorals i escocells urbans: medis biofísics extrems?

  1. 1. Dunes litorals i escocells urbans:medis biofísics extrems?
  2. 2. 2 case studies sobre hàbitats urbansextrems:• Dunes híbrides, dinàmica litoral iprocessos antropogènics
  3. 3. Les dunes de Gavà als anys 80.
  4. 4. Una franja molt estreta de dunes juvenils en una platja que ja era molt freqüentada.
  5. 5. La “privatització” de la reraduna afavoria la seva vegetació. Espècies de duna i clapesde sorra nua
  6. 6. 1991. Inici de les obres. Es trasplanta vegetació + S’introdueix planta des de València
  7. 7. Reconstrucció artificial dels edificis dunars 1991
  8. 8. 1991. La qualitat de la sorra va ser un factor central. Per això part dels nuclis va ser desorra. El coneixement de la dinàmica del transport de sorra també va ser decisiva.
  9. 9. 20 anys després
  10. 10. La nostra interpretació de la qualitat de vida
  11. 11. L’efecte físic del trepig continuat
  12. 12. Modifica el relleu dunar
  13. 13. Els efectes col·laterals de la freqüentació
  14. 14. Un sòl oligotròfic?
  15. 15. La senyalització que permet interacció
  16. 16. Els codis bidimensionals QR permeten l’accés acontinguts audiovisuals des dels smartphones.
  17. 17. Accés a slidecasts personalitzats per a cada tema tan sols escanejant el codi QR
  18. 18. 1990 Els pins de reraduna eren un element singular apreservar
  19. 19. 1992 Es van preservar
  20. 20. 2010 Però ara ja no hi ha reraduna! Sols hi ha pins
  21. 21. Comporta també pèrdua de heterogeneïtat visual Same place in 2010
  22. 22. Which are the causes of the ruderalizationand open sand areas disappearanceprocess?How can we rejuvenate the dune system?
  23. 23. Les dunes, a demés d’una funcióestètica i ecològica, tenen un rol moltimportant en la protecció del litoral
  24. 24. Recreational use Dune aestetics Storm events Biodiversity of an Dune scarce ecosystem. Coastal ecosystem Dune habitat abrasion fragmentation. Anthropogenic changes and coastal dynamics (abrasion- accumulation)Les dunes són el resultat de processos geomorfològics, físics i ecològics.
  25. 25. 1990 BlowoutsHauríem d’aprendre a reproduir els processosfísics, encara que sigui de forma artificial
  26. 26. En no haver evaporació, la radiació solar estransforma en calor
  27. 27. A uns centímetres la temperatura s’atenua.
  28. 28. I quan fa marinada, la temperatura a unsmm de profunditat encara és major
  29. 29. Millores de conducta + Comprensió dels fenòmens físics + Gestió activa i decidida =Un possible nou dia per a les dunes urbanes
  30. 30. 2 case studies sobre hàbitats urbansextrems:• Els escocells urbans
  31. 31. L’ecosistema urbà té història que comptar. Ha variat la sevacondició com a hàbitat?
  32. 32. És evident que l’estat vital dels plàtans és ara pitjor. Ésculpa del canvi climàtic?
  33. 33. Com era aquest hàbitat fins els anys 70? Les fotografies d’enFrancesc Català Roca . . . .
  34. 34. . . Ens donen pistesben clares: no hihavia asfalt!
  35. 35. Els plàtans i tots els arbres urbans, es quedenmajoritàriament sense poder participar del ciclehidrològic
  36. 36. `Que un escocell s’ompli d’aigua depèn del microrrelleu
  37. 37. Un factor que actualment és aleatori
  38. 38. N’hi ha molts més serveis i moltes més oportunitatd’obrir rases i tallar arrels
  39. 39. No sorprèn que ha finalsde juny aparegui unasequera fisiològica, ambuna clorosi evident i unaèpoca òptima pel fullamque no arriba als tresmesos.
  40. 40. I aquest és el destí final de l’arbre que suporta major biodiversitata Barcelona.
  41. 41. L’escocell és el resultat d’una història. De vegades l’arbre és mésvell. Això podria donar pistes d’integració.
  42. 42. Els escocells urbans de Vilanova i la Geltrú fa a penes tres anys,abans de ser anorreats pel disseny.
  43. 43. A Vilanova encara espodia apreciar els canvisde cota del paviment.No podríem re-dissenyarels escocells i lesvoreres?
  44. 44. El clima no ha canviat tant en 40 anys. Però el clima és un factor centralde l’ecosistema urbà a moltes ciutats catalanes.
  45. 45. I si ens adonem que un plàtan suporta biodiversitat i genera microclima?
  46. 46. Aquesta interacció entre:• Condicionants físics molt determinants (extrems?).• Patologies i disfuncions de l’a interacció amb el medi urbà.• Les “funcions” i “serveis” que haurien d’assolir les dunes i l’arbrat urbà.Podria suggerir una estratègia de gestió comú?
  47. 47. Dinàmica dunar Dinàmica litoral Vegetació adaptada a les Contingut Sòls (regressió/ Transport eòlic Temperatura pertorbacions dunars hídric oligotròfics estabilització) (olgament-descolgament)
  48. 48. Dinàmica dunar Dinàmica litoral Vegetació adaptada a les Contingut Sòls (regressió/ Transport eòlic Temperatura pertorbacions dunars hídric oligotròfics estabilització) (olgament-descolgament)Dinàmica urbana Aforestació i Manca Aportació de Deformació del competència dalimentació nutrients i relleu per trepig amb vegetació eòlica aigua nitròfila
  49. 49. Dinàmica dunar Dinàmica litoral Vegetació adaptada a les Contingut Sòls (regressió/ Transport eòlic Temperatura pertorbacions dunars hídric oligotròfics estabilització) (olgament-descolgament)Dinàmica urbana Aforestació i Manca Aportació de Deformació del competència dalimentació nutrients i relleu per trepig amb vegetació eòlica aigua nitròfilaNoves fruncions de les dunes Les dunes, encara que híbrides, La sorra nua en duna és Dunes híbrides però illes continuen sent protecció del litoral única de biodiversitat
  50. 50. Dinàmica dunar Dinàmica litoral Vegetació adaptada a les Contingut Sòls (regressió/ Transport eòlic Temperatura pertorbacions dunars hídric oligotròfics estabilització) (olgament-descolgament)Dinàmica urbana Aforestació i Manca Aportació de Deformació del competència dalimentació nutrients i relleu per trepig amb vegetació eòlica aigua nitròfilaGestió funcional dels paràmetres ambientals Dunes híbrides, però Extracció de vegetació arbustiva i amb els atributs Tractament mecànic Campanya funcionals de llenyosa i formació de clarianes per de la sorra comunicació lecosistema dunar vegetació de reradunaNoves fruncions de les dunes Les dunes, encara que híbrides, La sorra nua en duna és Dunes híbrides però illes continuen sent protecció del litoral única de biodiversitat
  51. 51. Dinàmica forestal Biodiversitat edàfica. Cicle de laigua Estructura del Condicionants físics del dosel forestal: velocitat invertebrats, fongs, bacteris,... i els nutrients sòl del vent, humitat relativa, radiació solar
  52. 52. Dinàmica forestal Biodiversitat edàfica. Cicle de laigua Estructura del Condicionants físics del dosel forestal: velocitat invertebrats, fongs, bacteris,... i els nutrients sòl del vent, humitat relativa, radiació solarDinàmica urbana Humitat relativa Sense Paviments Lesions en i temperatura biodiversitat impermeables arrels del aire edàfica
  53. 53. Dinàmica forestal Biodiversitat edàfica. Cicle de laigua Estructura del Condicionants físics del dosel forestal: velocitat invertebrats, fongs, bacteris,... i els nutrients sòl del vent, humitat relativa, radiació solarDinàmica urbana Humitat relativa Sense Paviments Lesions en i temperatura biodiversitat impermeables arrels del aire edàficaNoves fruncions dels arbres rbans Regulació tèrmica del microclima Els arbres com a font de Efecte de laminació dels urbà biodiversitat parterres
  54. 54. Dinàmica forestal Biodiversitat edàfica. Cicle de laigua Estructura del Condicionants físics del dosel forestal: velocitat invertebrats, fongs, bacteris,... i els nutrients sòl del vent, humitat relativa, radiació solarDinàmica urbana Humitat relativa Sense Paviments Lesions en i temperatura biodiversitat impermeables arrels del aire edàficaGestió funcional dels paràmetres ambientals Arbres sans, amb menors requeriments de Selecció de les espècies Selecció i gestió de Disseny de seccions de carrer i manteniment, amb que suporten biodiversitat lestructura de la capçada descocell que permetin a larbre biodiversitat i capacitat participar del cicle hídric. de laminació.Noves fruncions dels arbres rbans Regulació tèrmica del microclima Els arbres com a font de Efecte de laminació dels urbà biodiversitat parterres
  55. 55. Aquest esquema el va dibuixar Frank an der Meulen fa ja 24 anys.I si revisem la seva vigència? Recerca i tecnologia Funcions Pla de gestió Ecosistema de gestió Identificació dels Gestió funcional dels Resultat paràmetres clau paràmetres ecològics Dinàmica natural Dinàmica urbana
  56. 56. www.sgm.cat

×