Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

99 joves

548 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

99 joves

  1. 1. 11
  2. 2. Í NDE X 1. ACTUA SCCL 2. CASA de JOVES VILA-SECA 3. INTRODUCCIÓ 4. JOVES QUE HAN RESIDIT A LA CASA 5. PROCEDÈNCIA DELS JOVES 6. OCUPABILITAT FORMATIU-LABORAL DELS JOVES 7. JOVES AMB DISCAPACITAT 8. JOVES AMB TRACTAMENT 9. BAIXA DELS JOVES RESIDENTS
  3. 3. www.actuasccl.coop ACTUA és una cooperativa creada l’any 2005 per professionals del camp socioeducatiu. Durant aquests anys ha desenvolupat projectes d’atenció a infants i adolescents tutelats, la inserció laboral de joves amb dificultats socials, i la dinamització d’espais i àmbits educatius per la millora de la convivència i la prevenció de situacions de risc. El nostre desenvolupament organitzatiu vol respondre a principis de gestió professional, innovació participació de tots els innovació, actors actors i disseny integral dels projectes que presentem. . SERVEIS . CASA de JOVES VILA-SECA: servei residencial amb atenció per 14 joves tutelats i extutelats que es troben a les portes de la seva VILA-SECA: emancipació i incorporació a la vida adulta. L’estada és voluntària i el temps d’estada depèn de l’assoliment dels objectius del seu pla de treball individualitzat. humà: Equip humà 8 professionals PENEDÈS: CRAE ALT PENEDÈS: servei residencial amb atenció educativa per 22 joves adolescents barons, tutelats per DGAIA, ubicat al municipi d’Avinyonet del Penedès (en procés de canvi d’ubicació). humà: Equip humà 20 professionals TORREVICENS: CRAE LLARS TORREVICENS: servei residencial amb atenció educativa per 32 infants i adolescents, tutelats per DGAIA, ubicat a la ciutat de Lleida. humà: Equip humà 32 professionals VILAFRANCA: d’emancipació. PIS de JOVES de VILAFRANCA: servei residencial amb atenció per 3 joves extutelats en procés d’emancipació. L’estada és voluntària i el temps d’estada depèn de l’assoliment dels objectius del seu pla de treball individualitzat. Equip humà: 1 professional humà INGLÉS: tutelats CRAE TONI INGLÉS: servei residencial amb atenció educativa per 20 infants i adolescents, tutelats per DGAIA, ubicat al municipi de Vilafranca del Penedès. humà: Equip humà 19 professionals VILANOVA: ESPAIS VILANOVA: xarxa d’atenció a infants i joves de Vilanova i la Geltrú, partint de la proposta d’activitats educatives i formatives en un espai integrador, on l’infant i el jove són protagonistes del seu procés d’aprenentatge i socialització. humà: Equip humà 9 professionals VILAFRANCA: AGENTS CÍVICS de VILAFRANCA: el projecte incorpora la figura de l’Agent Cívic com a informador i sensibilitzador de la consciència cívica a la ciutadania. humà: Equip humà 1 professional CIVISME: TALLERS: CONVIVÈNCIA i CIVISME: servei que s’ofereix als ajuntaments per treballar la convivència i civisme amb els infants a les escoles, mitjançant dinàmiques participatives. Equip humà: 2 professionals humà COL—LABORADORS —LABORADORS: ASJTET, Penedès, CLIENTS i COL—LABORADORS Departament de Benestar i Família. DGAIA i ASJTET Ajuntament de Vilafranca del Penedès Ajuntament d’Avinyó Nou, Ajuntament de Vila Vila-seca, Ajuntament de Lleida, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Diputació de Geltrú, , Barcelona, Consells Comarcals del Penedès i Garraf, Departament de Justícia: Mesures Penals Alternatives als Alternatives.
  4. 4. CASA de JOVES VILA-SECA VILA- .. .. La Casa de Joves Vila-seca és un recurs de la Generalitat de Catalunya, que acull joves d’edats compreses entre els 16 i 21 anys, on hi resideixen com la seva llar, contribuint econòmicament amb una petita aportació per les despeses de la Casa. L’objectiu de la Casa de Joves Vila-seca és la emancipació dels joves tutelats i extutelats que hi resideixen. Un dels aspectes fonamentals que es tenen en compte i sobre el que més s’intervé, és la recerca i inserció del jove en el món de la formació i/o en el laboral. Realitzant així una instrucció, acompanyament i reforç al jove, que li permeti afrontar la seva recerca amb les millors condicions i coneixements possibles. Aquest procés finalitza en el moment en que el jove es pot desenvolupar autònomament en els aspectes bàsics de la seva vida: formació/feina, salut, llar, hàbits quotidians, etc., podent així afrontar la vida autònoma amb el màxim de garanties possibles d’èxit.
  5. 5. 3. INTRODUCCIÓ Després de set anys de treball diari i intens, les dades mostren el treball que els joves que han residit a la Casa de Joves Vila-seca han pogut realitzar, amb índexs d’èxit prou elevats. seca Es pot afirmar que un 77% dels joves deixen la Casa i s’incorporen a la societat amb un notable o alt grau d’autonomia, havent realitzat tot o part d’un itinerari de futur establert amb la Casa de Joves Vila Vila-seca, i que, la majoria dels quals, s’estableix en el seu entorn més proper, contribuint així a la comunitat del municipi municipiciutat de destí. Tot i l’enorme dificultat que la crisi econòmica i laboral està suposant per l’inserció formativa i laboral del risi jovent, i en especial als joves amb necessitats especials, risc d’exclusió social i estrangers, el servei i suport de la Casa de Joves, conjuntament amb Via Laboral de Tarragona, permet que aquests nois segueixin tenint oportunitats de formació i incorporació al món laboral. És aquest un dels àmbits claus d’intervenció i treball amb els joves, ja que és el què els permetrà sostenir sostenirse econòmicament i social un cop emprenguin la seva pròpia vida de forma autònoma. seva Davant l’augment progressiu de presència de reconeixement de grau de discapacitat i trastorns mentals en el perfil de joves proposats, l’Equip de la Casa de Joves està assumint aquesta nova realitat per oferir l’atenció més adequada possible a aquests joves, dins les possibilitats del servei. S’està realitzant s mitjançant l’assessorament i formació, les coordinacions amb especialistes i l’establiment de paràmetres comuns.
  6. 6. 4. JOVES QUE HAN RESIDIT A LA CASA Un cop iniciada l’activitat al mes de maig de 2006, la Casa de Joves Vila seca ha donat servei, fins a dia Vila-seca d’avui, juny de 2013, a un total de 99 joves. 99 joves amb edats compreses entre els 16 i els 21 anys, que amb voluntat i capacitat d’autonomia uns i amb necessitat de seguir essent atesos uns altres, la Casa de Joves ha ofert un itinerari de futur elaborat conjuntament amb cadascun d’ells més enllà de la seva majoria d’edat. Cada un d’aquests plantejaments ha estat individualitzat i treballat amb cada un dels joves, amb la intenció cada de traspassar i entomar la responsabilitat del seu propi projecte personal. Aquests 99 joves representen una mitjana anual de 14 joves atesos al servei. El número de joves atesos al recurs ha seguit un creixement ascendent, arribant al seu màxim a l’any 2009, ascendent, moment en que comença a descendir de forma gradual fins al 2012, on es viu una forta davallada de propostes i ingressos de nois. La tendència que es detecta aquest any 2013 és la de l’augment de joves residents a la Casa de Joves, tal i com ens indica la dada que només durant els primers sis mesos de 2013 sa gairebé s’ha igualat el número de joves que s’han instal·lat a la Casa de Joves. número de joves 23 20 16 13 9 6 7 2006 2007 5 2008 2009 2010 2011 2012 2013 fins juny
  7. 7. 5. PROCEDÈNCIA DELS JOVES Després dels 7 anys de funcionament, es recull que la major part de nois amb els que s’ha treballat han provingut de Centres d’Acolliment, essent la Casa de Joves el recurs que ofereix la possibilitat de poder poder-se seguir preparant, formant, estalviant, apre aprenent, adquirint hàbits, accedint al món laboral i regularitzant la seva documentació; en definitiva, establir i seguir uns objectius de futur més enllà dels 18 anys als joves que han entrat a la xarxa de protecció en aquestes edats properes a la majoria d’edat (16 (16-17 anys). Immediatament després, els joves procedents de Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE d’ara (CRAE, endavant), són el següent grup de joves que accedeixen al servei. Són joves que acostumen a est a prop ), estar de complir els 18 anys, sense o amb poques possibilitats de retorn al nucli familiar i que plantegen una intenció i motivació personal per continuar el seu procés educatiu i social. La resta de nois provenen d’altres tipus de centres i mesures d’acolliment i acció educativa, tals com el d’acolliment Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI d’ara endavant), essent la Casa de Joves una possibilitat (CREI, ), de contactar de nou amb la societat en què haurà de conviure, establint un projecte temporal per poder poder-se establir posteriorment de forma autònoma. ablir procedència institucional 23% 9% Centre d'Acolliment 9% CRAE altres centres i serveis 44% 7% 4% 2% 2% CREI carrer acolliment familiar Centre d'Urgència Casa de Transeünts
  8. 8. Cal fer esment que un 7% dels joves atesos han estat acollits directament del carrer, joves majors d’edat que ja havien deixat el sistema d’atenció i protecció infantojuvenil o que requerien l’atenció de Serveis ’atenció Socials de la zona. La Casa de Joves ha atès a aquests nois oferint los la possibilitat d’optar a recursos oferint-los formatiu-laborals, econòmics i socials, per tal d’establir se una nova perspectiva de futur. laborals, d’establir-se Més de la meitat d’aquests joves han estat d nacionalitat estrangera. de Molts d’aquests han accedit al país de forma clandestina, comportant això unes històries de vida i unes seqüeles a tenir en compte. La Casa de Joves ha proporcionat a aquests nois tota la ajuda, informació i acompanyament neces necessari per regularitzar la seva situació al país, transmetent los els passos, gestions i documentació necessaris per transmetent-los tramitar sol·licituds i renovacions de permís de residència, nacionalitat cèdula de residència, asil polític i nacionalitat, permís de treball. nacionalitat dels joves 44% nacionalitat espanyola nacionalitat estrangera 56%
  9. 9. El 91% dels nois estrangers provenen de països africans, essent la nacionalitat marroquina la majoritària, de forma destacada, sobrepassant la meitat del total. La resta de nacionalitats, exceptuant la senegalesa, presenten un percentatge molt inferior. país de procedència Marroc 56% Senegal 22% Equador 3% 3% 2% 2% 2% 2% 4% 4% Guinea Conakry Afganistan Ghana Gàmbia Argèlia Regne Unit Mali
  10. 10. 6. OCUPABILITAT FORMATIU-LABORAL DELS JOVES LABORAL Al llarg de tots aquests anys, la Casa de Joves Vila seca ha posat un especial interès i ha destinat molts Vila-seca recursos i esforços en l’intervenció en l’àmbit formatiu laboral de cada jove, entenent que és un dels pilars formatiu-laboral fonamentals per assolir la seva emancipació. Un jove sense accedir al món laboral i obtenir uns ingressos amb la seva feina, perd les possibilitats d’optar a qualsevol habitatge, necessitant mantenir mantenir-se al recurs, tot i ser totalment autònom en la resta de la seva tònom vida. Aquest procés s’inicia detectant el nivell de competències bàsiques i formatiu del noi, establint un itinerari formatiu basat en els seus interessos i habilitats encarat a formar se per poder tenir opcions d’inserció formar-se laboral. Es dificulta el procés en el cas dels joves estrangers, ja que sense permís de treball no poden optar ral. a un lloc de feina. Aquest treball es realitza conjuntament amb Via Laboral de Tarragona, amb constants coordinacions i decisions conjuntes. La majoria de nois ja arriben a la Casa amb un itinerari formatiu ia formatiu-laboral establert amb el responsable de Via Laboral. Del recull de dades en resulta que la meitat de joves que han residit a la Casa han realitzat estudis en algun moment de la seva estada. El tipus d’estudis avarca un ampli ventall, des de cursos de competències bàsiques (llengua i matemàtiques) a estudis universitaris. ocupabilitat formatiu formatiu-laboral 51% 23% 26% feina estudis inactiu
  11. 11. Una quarta part dels nois han accedit al món laboral, a qui una bona part d’aquests els ha permès deixar el recurs per emancipar-se. Bona part d’aquests ha format part dels tres indicadors, havent estat inactiu en se. algun període i formant-se en un altre, per acabar trobant feina. se El 23% d’inactivitat es déu principalment al període en que els joves s’instal·len a la Cas i encara han Casa d’establir i iniciar el seu itinerari formatiu laboral, i també als períodes vacacionals d’estiu, en que disminueix formatiu-laboral, de forma dràstica el número de cursos i formacions ofertades. El registre històric per anys mostra clarament les conseqüències de la situació social i econòmica que conseqüències s’estan vivint aquests anys, amb una davallada considerable de joves inserits laboralment. Com a contrapartida no ha augmentat considerablement l’inactivitat dels joves sinó que el què ha augmentat ha estat l’accés als estudis. ocupabilitat formatiu-laboral 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% feina 20% estudis 10% inactiu 0% 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
  12. 12. 7. JOVES AMB DISCAPACITAT Tot i ser un recurs destinat a l’assoliment de l’autonomia personal per garantir se l’emancipació, la Casa de garantir-se Joves ha atès i està atenent a un alt percentatge de joves amb reconeixement de grau de discapacitat, arribant a ser gairebé una quarta part del total. El servei està oferint i treballant uns itineraris totalment diferents a aquests nois, variant l’objectiu final de l’emancipació a assolir el major grau d’autonomia assolible pel jove i a poder accedir a un recurs que dóna poder servei i atenció a persones amb discapacitat. joves amb discapacitat 81% 19% joves amb discapacitat
  13. 13. 8. JOVES AMB TRACTAMENT És d’especial rellevància l’alt percentatge de nois que requereixen seguir un tractament psiquiàtric/psicològic; d’un total de 62 nois amb algun tipus de tractament mèdic, tres quartes parts han seguit un tractament mental: Centre de Salut Mental i Juvenil (CSMIJ) i Centre de Salut Mental (CSM). Se’ns presenta així un clar indicador de l’objectiu a treballar i els aspectes a atendre i intervenir en aquest àmbit, posant especial cura i dedicació des de el recurs a la atenció d’aquestes necessitats. L’intervenció s’estructura en l’explicació al jove i la comprensió d’aquest envers a la necessitat del enció tractament, i per altra part, conjuntament amb el noi, a la recerca, demanda i tramitació dels recursos i serveis necessaris, amb la corresponent coordinació de seguiment posterior. joves amb tractament 47% 27% 2% 18% 6% CSM CSMIJ odontològic traumatològic drogodependència
  14. 14. 9. BAIXA DELS JOVES RESIDENTS Dins la gran varietat de finalització de processos, s’han pogut agrupar en quatre tipus generals, dels quals el de emancipació/autonomia aglutina el major número de casos, entenent com a emancipació/autonomia els casos en que el jove ha establert i realitzat un itinerari conjunt acord amb la dinàmica i finalitats que ofereix la Casa de Joves Vila-seca. Al mateix temps, en aquest grup s’han de diferenciar els joves que finalitzen totalment el seu itinerari, deixant la Casa amb tots o la major part d’objectius i propòsits assolits, i els que, per diferents raons (personals, familiars, laborals), ho fan abans de finalitzar el procés establert. La derivació de joves a altres serveis, es caracte caracteritza en dues tipologies: 1. Els nois que s’impliquen en els seu procés vital i assoleixen certa autonomia, però que per característiques personals (discapacitat, trastorn mental) requereixen seguir ateses en diferents aspectes de la seva vida quotidiana. 2. Els joves menors d’edat que mostren no adaptar ls adaptar-se al recurs ni voler-ho fer, considerant llavors des de el ho servei, que aquest no els pot donar l’atenció requerida, retornant al centre de procedència o ingressant a Centre d’Acolliment. Els casos en que el procés finalitza de forma inadequada, en expulsió o per no océs no-retorn, sumen un percentatge del 15% del total. motius de baixa 77% 12% 3% emancipació/autonomia 8% expulsió derivació escapoliment/no-retorn
  15. 15. Així doncs, la majoria de processos són satisfactoris, tenint en compte les característiques i possibilitats de cada noi, podent afirmar que la Casa de Joves garanteix l’assoliment d’un alt grau d’autonomia per tal que els joves s’emancipin i iniciïn el seu propi procés vital, més enllà de l’assistència institucional. u Gairebé la meitat de joves emancipats de la Casa ho fa anant a residir en un pis compartit, amb algun amic, conegut o company de la Casa en alguna ocasió, o amb persones desconegudes la maj majoria de cops. És significatiu l’alt índex de joves que retornen amb la família, ja sigui el nucli familiar o algun membre no tan proper, tot i ser un recurs amb una clara projecció cap a l’emancipació. Aquest fet fa plantejar estratègies i intervencions envers al treball amb la família. vers El número de joves que després d’haver realitzat part del seu itinerari, però que el finalitzen de forma brusca, deixen el recurs sense dur a terme un pla de recerca d’habitatge conjunt i sense indicar el seu destí. destí d'emancipació/autonomia 28% 29% 43% pis compartit retorn a la família no se sap
  16. 16. Recollint el destí dels joves que s’emancipen i/o retornen amb la família, es detecta que la major part d’aquests decideix quedar-se a residir al mateix municipi de Vila seca, on han establert cercles de relació, se Vila-seca, on coneixen i dominen el terreny, on han establert el seu dia a dia i, en definitiva, on han arrelat. La resta de destins són municipis i ciutats properes a Vila seca amb importància al territori. Vila-seca Així doncs, la Casa de Joves Vila-seca s’està convertint també en un agent d’arrelament al t seca territori, facilitant la vinculació de bona part dels joves en el territori més proper. població de destí 14% Vila-seca Tarragona 31% Cambrils Reus 14% fora del Camp de Tarragona 17% 24%
  17. 17. Casa de Joves Vila-seca C/ Onze de setembre 6 – 43480 Vila-seca Tel.: 977 39 60 52 || Mòbil: 687775358 www.actuasccl.coop

×