.LLEURE PÀG. 4                  TRÀNSIT PÀG. 5                        LA TERRASSA PÀG. 6                                  ...
2 LA VANGUARDIA                                                                V I U R E                                  ...
"Carta de vins CAT" a Viure | La Vanguardia
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

"Carta de vins CAT" a Viure | La Vanguardia

538 views

Published on

"Carta de vins CAT" a Viure | La Vanguardia | 15/01/12 | Vins CAT | Catalunya país de grans vins! Pel consum de vins catalans | Aposta pel producte local • http://www.facebook.com/VinsCAT

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
538
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

"Carta de vins CAT" a Viure | La Vanguardia

  1. 1. .LLEURE PÀG. 4 TRÀNSIT PÀG. 5 LA TERRASSA PÀG. 6 GENT PÀG. 8 A 11Quatre locals per a Protesta antiradar En record Dos aspirantsuna Barcelona chic a Torredembarra de Giorgio Bocca a Marilyn MonroeEl glamur torna amb 500 cotxes col·lapsen Sagarra homenatja Telesèrie de l’NBCBimba’s, Nuba, Dime l’accés a la localitat l’insigne periodista basada en un càstingi Boca Grande italià Diumenge, 15 gener 2012 ÀLEX GARCÍAUna qualitat excel·lent. Els vins catalans amb denominació d’origen van guanyant terreny a les taules dels restaurantsCarta de vins CAT en tingut tant de pes a les cartes Rioja, davant el 27,7% dels vins les dades a la mà ara mateix lac Elaboradors CRISTINA JOLONCH JOSEP PLAYÀ MASET dels restaurants. Però, a diferèn- de les diferents denominacions meitat dels vins a les cartes delscatalans demanen Barcelona cia d’altres zones productores, d’origen (DO) catalanes i el 6,5% restaurants de Catalunya són ca- H on gairebé la totalitat del consum de la Ribera del Duero. Des talans.a comerciants i i estan d’acord elaboradors, ve- és local, a Catalunya encara tri- omfen els Rioja o els Ribera del d’aleshores, la situació ha millo- rat, però no prou. Des de l’Associ- Les reticències més grans es donen en restaurants de gammarestauradors una nedors, sommeli- ers i clients: mai Duero. Un estudi que l’Incavi va encar- ació Vinícola Catalana, que orga- nitza el concurs Cartaví, que pre- mitjana. N’hi ha que diuen que és qüestió de preu i un fenomen queaposta més gran els vins catalans regar l’any 2008 deia que el 36% mia els restaurants del país amb es concentra a Barcelona. no havien assolit el nivell de qua- dels vins venuts a Catalunya (hos- una carta de vins millor i méspel producte local litat que tenen avui i mai no havi- taleria i alimentació) eren de La completa, es considera que amb CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >> 67% Dte. A descansar! Renova’t amb un circuit spa Apunta’t gratis a Compra un pla de 73€ per només 24€ www.vivirvip.com Viu la teva ciutat amb descomptes de fins el 70%.
  2. 2. 2 LA VANGUARDIA V I U R E DIUMENGE, 15 GENER 2012C A R TA D E VI NS C A T EL CO NS U M D EL S V I NS CA TA L A NS A L S RES TA U RA NTS D E C A TA L U NYAVins dequalitat iidentitat “Els nostres vins són competi-tius, tant en qualitat com enpreu –explica Jordi Bort, direc- El parertor de l’Incavi–. Hi ha un muntde cooperatives que fan un pro- dels expertsducte molt correcte i barat i no-més el transport de vins d’altres QUIM VILAllocs ja encareix el producte. Pe- Propietari Vila Vinitecarò ens falta mentalitzar-nos: de w “La pròxima revolucióla mateixa manera que ens agra-da que el Barça sigui el nostre passarà a Barcelona,emblema, ens hauríem de sentir quan es faci en aquestaorgullosos que ens representes- ciutat una aposta méssin els nostres vins”. Amb radical pels vins deaquest objectiu, des de l’Incavi(Institut Català de la Vinya i el proximitat”.Vi) treballen per posar en mar-xa diverses accions de promoció CÉSAR CÁNOVAStant als establiments especialit- Sommelierzats en vi català (on es premiarà w “Molts estrangersla compra de vins de les dotzedenominacions catalanes), com quan demanen un vials restaurants. I s’ha donat su- d’aquí ni tan sols no esport a altres iniciatives com les refereixen a un vi català,que fomenten l’enoturisme. sinó de qualsevol punt Xavier Cepero, director gene- d’Espanya”.ral del Celler Espelt, a l’AltEmpordà, parla d’un factor his-tòric: “Des de fa 80 anys, a Es- SERGI FERRER SALATpanya el vi negre per excel·lèn- Elaborador i propietari decia era el Rioja, i Catalunya s’ha- Monvínic i Fastvínicvia especialitzat en el blanc i el w“És un fenomen inexpli-cava. Però des de fa 15 anys això cable i únic al món queestà canviant i el Priorat va ser És més fàcil trobar vins produïts a la terra a Girona, Lleida i Tarragonapioner”. els hotelers no apostin més radicalment pel que comprometre amb el que fan i del Priorat, a la qual van seguir com a la Borgonya, el 90% deA VA NTA TGE HI S TÒR I C es fa a Catalunya”. els que es limiten a satisfer la l’auge del Montsant i més l’oferta als restaurants és de la demanda, sense intentar sor- recentment de l’Empordà, “la zona, a París pots trobar vins deEls vins de La Rioja JOAN JUVÉ prendre el client. “Molts estran- propera revolució passarà a tot el món”, remarca Vila. I Ce-disposen d’unes gers quan demanen un vi d’aquí Barcelona, quan es faci una apos- pero recorda que Barcelona, per President Juvé & Camps ni tan sols es refereixen a un vi ta més radical pels vins de exemple, és una ciutat més cos-marques i un estil w “Dir que comprar fora català, sinó de qualsevol punt proximitat, com la que s’ha pro- mopolita, més permeable, mésmolt consolidats és més barat és l’excusa d’Espanya”. duït de forma natural a l’interior receptiva a tot el que arriba de fàcil. Els nostres vins són “El contacte directe entre de Catalunya. Cada vegada ja hi fora, que Logronyo. competitius tant en quali- cellerers i restaura- Salus Álvarez, ge-CA NVI R ECENT dors fa que a les co- rent de Vall Llach, tat com en preu”.Els vins catalans marques de Tarra- al Priorat, assenya- gona, Lleida i Giro- la que “alguns delshan millorat els ORIOL GUEVARA na resulti més habi- nostres vins estandarrers quinze anys Enòleg i consultor tual trobar vins de més ben situats en w “En restaurants de proximitat que a el mercat internaci-i han guanyat mercat Barcelona”, afirma onal que en l’espa- l’interior de Catalunya, Josep Roca, d’El nyol. Als anys no- Una aposta radical és la de en general, s’ha millorat Celler de Can Roca ranta els elabora-Fastvínic, on des dels entrepans molt, potser per la (Girona). Al seu dors del Priorat vanfins als vins, que ofereixen per conscienciació del territo- restaurant, cada demostrar que encopes, tot és català. Sergi Ferrer ri o a causa de l’acció vegada hi ha més un territori petit esSalat, el propietari d’aquest esta- d’un restaurador o un clients que s’inte- podien fer gransbliment i del restaurant i espai ressen pels vins coses i això va ani-enològic Monvínic, a Barcelona, sommelier”. catalans. “Busquen mar els elaboradorsreconeix que l’oferta de produc- singularitat, perso- de la resta d’Espa-tes catalans als restaurants de RAÜL BOBET nalitat, autenticitat nya. És una cosaCatalunya, i molt especialment Elaborador i director i nosaltres ens sen- que avui ens perju-de Barcelona, és clarament insu- general de Torres tim orgullosos de ARXIU dica a l’hora de ven-ficient. “És un fenomen inexpli- poder ser una plata- Vinyes de Bellmunt del Priorat dre’ls. Però el futur w “Juga al nostre favorcable i únic al món que els hote- forma per donar a són els projecteslers no apostin més radicalment la qualitat dels nostres conèixer els vins d’aquí que ha més restaurants barcelonins amb identitat”.pel que es fa aquí. Encara que és vins, que competeixen reuneixen aquestes condicions. que són conscients de la proxi- L’enòleg i consultor Oriolprobable que una part de la amb els més grans, i Hi ha molts vins bons, però el mitat de vins interessants a Guevara explica que “La Riojaresponsabilitat sigui dels elabo- també aquesta sensibili- futur és en aquesta diferencia- Alella, al Montsant o al Pla del ens porta anys d’avantatge”, perradors, que no hem venut del tot ció i en l’accent varietal”. Bages, però aquest redescobri- unes marques consolidades ibé el que fem”. César Cánovas, tat local i ecològica També a les botigues consta- ment és una mica lent”. L’expli- fins i tot un vi negre, amb unasommelier de Monvínic i Faství- que poc a poc es va ten que és una assignatura pen- cació, per ell i altres experts, és varietat com l’ull de llebre, suau,nic, creu que hi ha dos tipus consolidant”. dent. Per Quim Vila, de Vila Vi- que Barcelona, i altres grans ciu- de poc color, molt reconeixible,d’hotelers: els que s’han volgut niteca, després de la revolució tats, són més universals. “Així i per uns vins amb estil propi,

×