Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Sanguina

373 views

Published on

Tema desenvolupat per al temari de 2n de batxillerat d'arts plàstiques, tècniques d'expressió grafico-plàstica

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Sanguina

  1. 1. SANGUINA ELS CLARIONS I LA SANGUINA
  2. 2. Clarions naturals, artificials i crayons És corrent utilitzar termes com clarió, pastel, sanguina, creta, Conté, crayon o cera per a referi r-se a aquest tipus de tècniques gràfiques seques de dibuix colorejat. En alguns casos la semblança del producte és tanta que és molt fàcil confondre o utilitzar una paraula per l’altra. Tot i que no és fàcil classificar inequívocament cadascun, serà més senzill si es defineixen les seues característiques principals. Seguint açò es poden fer tres apartats: clarions naturals,clarions artificials i crayons.
  3. 3. clarions naturals Estoig amb clarions naturals (negre, blanc i sanguina) més el clarió sèpia Els clarions naturals són substàncies minerals tallades en la forma desitjada i emprades per a dibuixar.
  4. 4. clarions fabricats Clarions fabricats Els clarions fabricats i els pastels es fan amb pigments secs, polvoritzats i mesclats amb un medi aglutinant soluble en aigua amb els quals es forma una pas ta
  5. 5. crayons crayons de cera ELs crayons són una subcategoria: els pigments en pols es mesclen amb un medi que conté un aglutinant greixós.
  6. 6. ELS CLARIONS NATURALS Els tres clarions naturals més comuns eren el roig o sanguina (varietat d’òxid de ferro), el negre (pissarra carbonífera) i el blanc (guix). El roig i el negre no eren materials purs, sinó composicions on l’argila era un element important. Açò contribuïa a la seua suavitat i textura Mineral d’òxid de ferro Pedra de carbó mineral Pedres de guix natural Pedra de guix calcinat
  7. 7. Composició del material Depenent del grau de cocció, dels percentatges d’argila que continga i fins i tot del jaciment del qual s’ extraga, el seu color pot variar ostensiblement, amb tons que van des del roig anglés fins el marró fosc. Per tant, el color sanguina no existeix com a tal, tot i que es denomina així a tota esta gamma parda rogenca. La seua estructura està composta per argila i òxid fèrric que li confereix un característic color rogenc.
  8. 8. Estil, época i artistes destacats
  9. 9. Breu història La utilització dels clarions naturals com a material de dibuix és antiquíssima puix els pintors prehistòrics de les cavernes arribaren a usar en les seues pintures algunes formes de clarió natural. Pintura rupestre d’un cavall a Altamira (Cantàbria) realitzada a base d’òxid fèrric i carbó
  10. 10. Origens del terme Antigament s’anomenava sinopia -per la ciutat turca de Sinope, d'on procedia la hematites- . Va ser utilitzada en principi per a dibuixos preparatoris de la tècnica del fresc: el traçat de sanguina era aplicat directament sobre el revestiment del mur que s'anava a pintar. Dibuix a la sanguina preparatori per un fresc
  11. 11. Ús dels clarions al Renaiximent Encara que s’han conservat alguns dibuixos medievals amb clarió negre, l’ ús de clarions naturals per a dibuixar no es popularitzà fins a finals del segle XV. Cap a 1540 s’empraven clarions rojos, blancs i negres –sols o combinats–, sovint sobre papers colorejats. Els clarions podien usar-se d’una manera lineal o estenent-se per a produir tons.
  12. 12. La sanguina es va convertir en tècnica de dibuix pròpiament dita a la fi del segle XIV: va ser emprada llavors sobre un suport de paper, bé sota la forma sòlida -traço deixat per la barra de sanguinaris , bé sota la forma líquida -aigua aplicada amb el pincel- , i barrejada sovint amb altres tècniques : ploma, pedra negra o guix blanc . Les qualitats essencials d'aquest material són la lluminositat i el poder il·lusionista en l'acabat de les encarnacions, que fan d'aquesta tècnica la ideal per a dos tipus d'estudi : el retrat i el nu.
  13. 13. Autorretrat de Leonardo da Vinci (c. 1512) realitzat en sanguina Estudi de plantes de Leonardo da Vinci (c. 1505), sanguina realçada amb negre Leonardo da Vinci, estudis de figura humana
  14. 14. Els clarions rojos o sanguines, de variats colors, combinats amb el negre produïen una rica gamma de marrons. Banyant el clarió immediatament abans d’usar-lo s’ aconseguia una línia més fosca i sòlida. La funció del clarió blanc era accentuar els volums en els dibuixos. Ús dels clarions al Renaiximent
  15. 15. Miguel Angel, dibuix
  16. 16. Estudi per a un nu, Michelangelo Buonarroti, sanguina amb tocs de blanc de plom (cerussa), Viena,Museu Albertina
  17. 17. Rafael SanzioLeonardo da Vinci
  18. 18. Ús dels clarions al Barroc Els clarions naturals foren el material de dibuix més típic fins al segle XVIII, quan començaren a escassejar els clarions de qualitat i, en conseqüència, s’inicià el declivi de la seua popularitat. Tres caps de negre, Jean AntoineWatteau (segle XVIII) clarió negre, sanguina i il·luminacions amb clarió blanc
  19. 19. Cap d’home dolent, sanguina, anònim francés, segle XVII Bisbe, anònim, dibuix a sanguina
  20. 20. Dibuixos de dones, Jean AntoineWatteau (segle XVIII), clarió negre, sanguina i il·luminacions amb clarió blanc
  21. 21. Ús dels clarions al segle XIX En el segle XIX es començaren a elaborar barres de dibuix de característiques similars a les dels clarions naturals. Pel contrari, amb la majoria dels pigments secs existents es poden confeccionar els denominats clarions fabricats amb els que s’ obté una enorme gamma de tints i tons, cosa que és impossible de realitzar amb els clarions naturals.
  22. 22. Fragonard, Mujer joven de píe. 1775-1785. Sanguina. 38 x 24.2 cm. Rijksmuseum. Amsterdam. Holanda
  23. 23. ARTISTES DESTACATSLa sanguina ha estat utilitzada per nombrosos pintors, especialment Leonardo, Miguel Àngel, Pontormo, Claude Lorrain, Charles Le Brun, Jean-Honoré Fragonard i els impressionistes francesos -Manet, Renoir, Morisot, etc.
  24. 24. Leonardo da Vinci
  25. 25. Giacomo Pontormo
  26. 26. Giacomo Pontormo, 1517
  27. 27. Claude Lorrain, 1640
  28. 28. Charles le Brun, 1619-90
  29. 29. Murillo 1665
  30. 30. Giuseppe Maria Crepi, 1720
  31. 31. Jean Honore Fragonard, 1775
  32. 32. François Boucher, 1703-70
  33. 33.  Estudi de xic, Edouard Manet , 1862-63
  34. 34. Grans banyistes, 1885 Pierre Auguste Renoir   Colecció particular,  108 x 162 cm.  
  35. 35. John William Waterhouse, 1900
  36. 36. DESCRIPCIÓ DE LA TÈCNICA, ÚS, UTILS I SUPORTS
  37. 37. John Wilson
  38. 38. Franco Fusari
  39. 39. Andrey Kartashov

×