Successfully reported this slideshow.

La problemàtica de la baixa densitat des d'una perspectiva integral

0

Share

1 of 28
1 of 28

La problemàtica de la baixa densitat des d'una perspectiva integral

0

Share

Download to read offline

Sarai Samper Sierra, Col·lectiu d’Analistes Socials

Sarai Samper Sierra, Col·lectiu d’Analistes Socials

More Related Content

More from Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona (CUIMPB) - Centre Ernest Lluch

Related Books

Free with a 30 day trial from Scribd

See all

Related Audiobooks

Free with a 30 day trial from Scribd

See all

La problemàtica de la baixa densitat des d'una perspectiva integral

  1. 1. La problemàtica de la baixa densitat des d'una perspectiva integral 7/4/2022 Sarai Samper Sierra Col·lectiu d’Analistes Socials Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic “Les Urbanitzacions amb dèficits. Els dèficits de les urbanitzacions”
  2. 2. Eix transversal: Cicle de vida, gènere. 8 1 2 3 4 5 7 6 Model d’anàlisi de la inclusió social
  3. 3. Àmbit d’inclusió Riscos personals Efectes públics Model d’anàlisi de la inclusió social Factors determinants • Origen planificat o no de la urbanització. • Antiguitat dels habitatges. • Orografia • Pes del nucli urbà. • Perfil d’edat i familiar de la població resident. • Nivell socioeconòmic de la població resident.
  4. 4. Salut, cura, benestar, educació Riscos personals
  5. 5. Salut, cura, benestar, educació Riscos personals 1. Aïllament i solitud no volguda. 2. Invisibilització de situacions de vulnerabilitat, maltractament, malaltia mental i major risc de desemparament. 3. Difícil accés a serveis sanitaris i socials. 4. Dificultat dels infants i joves per accedir a l’escola i a activitats extraescolars. 5. Alta dependència parental d’infants i adolescents i altres membres dependents i major sobrecàrrega dels membres cuidadors.
  6. 6. Salut, cura, benestar, educació 1. Accentuació de la demanda de serveis a la dependència (ex. transport adaptat). 2. Accentuació de la necessitat de prestar serveis socials i sanitaris a domicili (ex.SAD, prestacions de càtering a domicili). 3. Major incidència de síndromes d'acumulació que poden generar problemes de salut pública (ex. síndrome de Noé, acumulació d'animals). 4. Necessitat de bus escolar, menjador escolar, absentisme a l'ESO quan es fa horari partit. Efectes públics
  7. 7. Mobilitat Riscos personals
  8. 8. Mobilitat Riscos personals 1. Dificultat de la mobilitat a peu i en bicicleta. 2. Barreres arquitectòniques en la via pública. 3. Connectivitat deficient amb el nucli urbà de referència. 4. Dependència del vehicle privat. 5. Transport col·lectiu molt limitat. 6. Dificultat de fer arribar taxis. 7. Perillositat en la circulació vial. 8. Carrers no identificats i rutes poc racionals que dificulten l’orientació.
  9. 9. Mobilitat Efectes públics 1. Transport públic deficitari. 2. Major sinistralitat. 3. Difícil viabilitat de sistemes compartits de vehicle.
  10. 10. Seguretat Riscos personals
  11. 11. Seguretat Riscos personals 1. Robatoris a les cases 2. Poca presència social a la via pública 3. Il·luminació insuficient 4. Sentiment d'inseguretat 5. Dificultat d’accés de vehicles d’emergència (bombers, ambulàncies...) 6. Manca d'itineraris d'evacuació previstos en cas d'emergència 7. Proximitat a zones de caça
  12. 12. Seguretat Efectes públics 1. Major demanda de vigilància pública (policia, videovigilància). 2. Necessitat d'adaptar els protocols de protecció civil en cas d'emergència. 3. Ubicació d'activitats econòmiques il·legals.
  13. 13. Cultura, socialització i participació Riscos personals
  14. 14. Cultura, socialització i participació Riscos personals 1. Dèbil identificació amb el municipi. 2. Vida social escassa. 3. Xarxa veïnal feble per l’alta privatització dels recursos. 4. Baix associacionisme i participació. 5. Menor accés als mitjans de comunicació locals. 6. Menor accés a processos participatius i consultius i menor presència en consells representatius. 7. Manca d’espais (equipaments, comerços, restauració) que vertebrin la vida social. 8. Manca de zones verdes, de joc i menor condicionament de l’espai públic amb mobiliari urbà. 9. Menors oferta de lleure, cultura i esport de proximitat.
  15. 15. Cultura, socialització i participació Efectes públics 1. Dificultat d'articular una identitat comuna de municipi. 2. Difícil vinculació al municipi de la població infantil i jove de les urbanitzacions. 3. Sentiment de greuge i abandonament envers a l’Ajuntament, relació negativa i conflictiva amb l'administració local. 4. Incivisme. 5. Necessitat d'adaptar les ordenances i la seva aplicació a les urbanitzacions (ex. de civisme, tinença d'animals). 6. Necessitat de descentralitzar l'agenda d'actes públics.
  16. 16. Economia Riscos personals
  17. 17. Economia Riscos personals 1. Altes despeses associades a l’habitatge i a viure en una urbanització. 2. Corresponsabilitat en els costos de legalització o manteniment de la urbanització. 3. Manca de comerç de proximitat. 4. Menors oportunitats laborals de proximitat.
  18. 18. Economia Efectes públics 1. Insuficiència dels ajuts socials per evitar la pèrdua d’habitatge,, pensats per a habitatges sense tant sobrecost. 2. Inadequació d’altres prestacions socials (ex. prestacions alimentàries). 3. Fuga de compra fora del municipi.
  19. 19. Habitatge Riscos personals
  20. 20. Habitatge Riscos personals 1. Predomini d'habitatges grans amb alts costos i necessitats de manteniment que poden suposar una gran càrrega. 2. Baixa eficiència energètica dels habitatges. 3. Desinformació de la situació urbanística de la parcel.la o de l'habitatge en el moment de compra i dificultats per regularitzar les situacions. 4. Situacions anòmales d’habitatge (barraquisme, caravanes, ocupacions il·legals, infrahabitatge, habitatge buit permanent) 5. Barreres arquitectòniques als habitatges.
  21. 21. Habitatge Efectes públics 1. Manca d’opcions alternatives d’habitatge per a unitats de convivència petites. 2. Dificultat de fer polítiques d’habitatge social. 3. Major dificultat d'articular un nucli urbà neuràlgic. 4. Conversions irregulars d’habitatges unifamiliars en bifamiliars. 5. Obres irregulars. 6. Aplicació laxa de la disciplina urbanística. 7. Repunt de l’interès immobiliari per les urbanitzacions de baixa densitat. 8. Nova construcció amb mòduls prefabricats, de ràpida execució i sense llicències urbanístiques.
  22. 22. Serveis urbans Riscos personals
  23. 23. Serveis urbans Riscos personals 1. Manca de serveis urbans mínims o deficitaris (electricitat, gas natural, clavegueram, aigua corrent, telèfon, correus, fibra òptica). 2. Necessitat de disposar de pous, bombes d’aigua, dipòsits de gasoil, gas butà, generadors d’electricitat, fosses sèptiques, etc. 3. Mal estat de la via pública. 4. Manca d’enllumenat a la via pública.
  24. 24. Serveis urbans Efectes públics 1. Desacord i confusió permanent sobre la distribució de responsabilitats en l’assumpció de despeses de manteniment. 2. Bucles legals que provoquen una degradació creixent de la zona. 3. Gran dificultat i costos de manteniment de la via pública (alt cost per càpita). 4. Socialització a tot el poble de despeses de manteniment en major mesura del que correspondria per llei
  25. 25. Medi ambient Riscos personals
  26. 26. Medi ambient Riscos personals 1. Manca de coneixements i cultura per conviure amb la natura de forma sostenible. 2. Gran consum d’aigua per les piscines i els jardins. 3. Pitjor servei de recollida de residus. 4. Risc d'incendis. 5. Veïnatge amb activitats molestes (abocadors, canteres, línies d'alta tensió) 6. Proliferació de plagues i animals vectors de malalties o que causen inseguretat (ex. mosquits, porcs senglars).
  27. 27. Medi ambient Efectes públics 1. Alteració de l’entorn i fauna natural 2. Alt consum energètic 3. Malbaratament d'aigua (fuites, desaprofitament...) i sobreexplotació dels recursos subterranis. 4. Mala gestió d’aigües negres i contaminació del sòl. 5. Rieres brutes o en mal estat. 6. Dificultats d’implementar sistemes de recollida de residus eficaços. 7. Alta generació de residus (ex. poda) i baix reciclatge. 8. Incivisme en l’ús dels contenidors 9. Gran dificultat per fer o/i mantenir les franges contra incendis. 10.Acumulació de vegetació, brutícia i materials inflamables en parcel·les.

×