Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

La governança metropolitana i els ODS

25 views

Published on

Mariona Tomàs, professora del Departament de Ciència Política de la Universitat de Barcelona

Published in: Government & Nonprofit
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

La governança metropolitana i els ODS

  1. 1. El futur de la governança metropolitana: polítiques, partenariats i co-producció LA GOVERNANÇA METROPOLITANA I ELS ODS Dra. Mariona Tomàs Fornés Universitat de Barcelona Barcelona, 7 octubre de 2019
  2. 2. 1a PART: GOVERNANÇA METROPOLITANA 2a PART: GOVERNANÇA METROPOLITANA I ODS
  3. 3. 1a PART: GOVERNANÇA METROPOLITANA
  4. 4. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ URBANA MUNDIAL •  Evolució de la població urbana al món (Nacions Unides, 2015): ! 1950: 30% ! 2015: 50% ! 2030: 60% ! 2050: 66% •  Fases del procés d’urbanització: ! 1750-1950: 400M de persones al Nord Global (Amèrica del Nord i Europa). ! Des de 1950: 4.000M al Sud Global (especialment a Àsia i Amèrica del Sud).
  5. 5. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ URBANA MUNDIAL
  6. 6. •  Més de la meitat dels habitants urbans del món habiten en assentaments majors de 500.000 habitants. •  Aproximadament un de cada vuit viu en 33 megaciutats majors de 10 milions d’habitants. •  Tokio és la major aglomeració del món (37M), seguida de Delhi (29M), Shanghai (26M), Ciutat de Mèxic (22M) i São Paulo (22M). •  El Caire, Mumbai, Beijing i Dhaka tenen al voltant de 20 milions d’habitants. Per a 2030, es projecta que el món tindrà 43 megaciutats, la majoria d’elles en regions en desenvolupament. Com governar les aglomeracions urbanes? EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ URBANA MUNDIAL
  7. 7. MODELS DE GOVERNANÇA METROPOLITANA Hi ha quatre models principals (de major a menor grau d’institucionalització, de governança “hard” a “soft”): • Governs metropolitans o  a un nivell (fusió, ciutats metropolitanes) o  a dos nivells (two-tier) • Agències metropolitanes sectorials o  per a un servei (transport, aigua, policia) • Coordinació vertical o  per part d’altres nivells de Govern (província, regió) • Cooperació voluntària de municipis o  associació de municipis, planificació estratègica
  8. 8. MODELS DE GOVERNANÇA METROPOLITANA •  Diverses fórmules: No one-size-fits-all. •  Cada model té els seus avantatges i inconvenients: !  Baix grau d’institucionalització: més flexible, consensual i bottom-up, però amb menys capacitat d’impacte. ! Alt grau d’institucionalització: major coordinació i visió global vision de les polítiques metropolitanes, major capacitat d’impacte, però major dificultat de creació (top-down, costos polítics, límits territorials). •  Majoria: grau mitjà. OCDE (2015): 18% governs metropolitans.
  9. 9. Models de governança metropolitanaELEMENTS CLAU DE LA GOVERNANÇA METROPOLITANA Competències Finançament Representació democràtica i participació ciutadana Relacions multinivell (verticals i horitzontals)
  10. 10. La gobernanza metropolitana •  Competències: !  més hard policies que soft policies !  poques competències exclusives i vinculants •  Finançament: !  falta de recursos i d’autonomia fiscal !  poca solidaritat fiscal metropolitana •  Representació democràtica i participació ciutadana: !  pocs governs metropolitans i d’elecció indirecta !  desconeixement de la institució + opacitat en la presa de decisions (rendiment de comptes) !  absència d'experiències de participació ciutadana o de mobilització a escala metropolitana ELEMENTS CLAU DE LA GOVERNANÇA METROPOLITANA
  11. 11. La gobernanza metropolitana •  Relacions multinivell: o  horitzontals: entre àrees metropolitanes (xarxes de ciutats) amb el sector privat (smart cities) o  verticals: amb governs superiors (regió, Estat) ELEMENTS CLAU DE LA GOVERNANÇA METROPOLITANA
  12. 12. 2a PART: GOVERNANÇA METROPOLITANA I ODS
  13. 13. AGENDA 2030 DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (2015)
  14. 14. AGENDA 2030 GLOBALES Y LOCALES Font: Fernández de Losada, 2017: 3.
  15. 15. GOVERNANÇA METROPOLITANA I ODS •  Els ODS són objectius generals, però s’han de traduir en accions i polítiques a diferents escales. La localització es refereix al procés d’adaptació, implementació i seguiment dels ODS a nivell local; en aquest cas, a escala metropolitana. •  Les àrees metropolitanes són capdavanteres pel que fa al procés de localització de l'Agenda 2030, sovint per davant dels seus governs nacionals. •  La governança metropolitana es converteix en un element clau per permetre l’èxit d’un enfocament integrat de desenvolupament sostenible, tal com es requereix per a la implementació d’ODS.
  16. 16. GOVERNANÇA METROPOLITANA I ODS Com afecta la governança metropolitana a la implementació dels ODS? Cinquè Informe del Global Observatory on Local Democracy and Decentralization (GOLD), Consell Governs Locals Units (CGLU) Towards the localization of SDGs (the metropolitan chapter)
  17. 17. •  L’existència de governs metropolitans en si mateixa no és una garantia per a una millor implementació dels ODS, especialment per la manca de mecanismes vinculants. •  L’absència de poders exclusius d’aquestes institucions en qüestions clau com les infraestructures metropolitanes és una debilitat (competència en carreteres, ferrocarrils, ports i aeroports en mans dels governs nacionals o subnacionals). •  Un altre obstacle és la manca d’autonomia fiscal de les institucions metropolitanes vs les despeses municipals per càpita són més elevades per la naturalesa dels serveis (com el transport públic i la recollida de residus). GOVERNANÇA METROPOLITANA I ODS: GOVERNS METROPOLITANS
  18. 18. •  A la pràctica, l’acció dels governs metropolitans sovint és superada pels municipis centrals (com a Mont-real) o pel govern central (Bangkok). •  Disposar d’un govern metropolità proporciona almenys un marc institucional que legitimi i acompanyi el desenvolupament de les agendes urbanes. Un exemple clar és Seül (Pla director del 2030 que tracta tots els ODS). GOVERNANÇA METROPOLITANA I ODS: GOVERNS METROPOLITANS
  19. 19. •  Aquest model pot ser útil per a la realització d’un dels objectius (com la mobilitat, el sanejament, etc.), però no té una visió integrada. •  Per solucionar aquest enfocament d'un sol tema, la coordinació amb altres agències i nivells de govern és essencial, com a Melbourne. Tant a nivell estatal com municipal, hi ha en marxa iniciatives per localitzar els ODS (per exemple, gestió de l’aigua). GOVERNANÇA METROPOLITANA I ODS: AGÈNCIES SECTORIALS
  20. 20. •  Pel que fa aquest model, el desenvolupament dels ODS depèn principalment de les competències i el finançament del àmbit de govern que se’n ocupa, i de com es coordina amb altres àmbits. •  Exemples oposats: Lagos i Berlín. GOVERNANÇA METROPOLITANA I ODS: COORDINACIÓ VERTICAL
  21. 21. •  Els models menys institucionalitzats o soft governance són sovint utilitzats on hi ha una gran fragmentació institucional, com a mecanisme per reunir tots els actors. •  Per tant, en el desenvolupament dels ODS hi ha un major grau d'obertura cap a altres actors públics i privats, així com cap a altres parts interessades. •  Nova York: la primera ciutat del món que va informar a l’ONU sobre l’estat dels esforços per assolir els punts de referència globals per afrontar la pobresa, la desigualtat i el canvi climàtic per a l’any 2030 (pla estratègic OneNYC). GOVERNANÇA METROPOLITANA I ODS: COOPERACIÓ VOLUNTÀRIA
  22. 22. MARC INSTITUTIONAL I ODS: RELACIONS MULTINIVELL •  La fragmentació institucional i la governança multinivell són un factor clau per a un entorn institucional favorable per a la implementació dels ODS. •  La manca de coordinació entre els diferent governs amb competències relacionades amb el desenvolupament dels ODS afecta clarament la seva implementació. En el cas de les àrees metropolitanes, aquesta coordinació està en mans de les ciutats quan no existeixen institucions metropolitanes. •  En casos de creació de Comissions interministerials per al desenvolupament sostenible (ex. Colòmbia), no hi ha representació dels governs subnacionals i locals.
  23. 23. •  Un dels problemes sorgeix amb les agències de serveis públics, que poden ser proporcionades per una empresa pública, un PPP o altres eines d’externalització. Moltes d’aquestes empreses no es comprometen a la localització d’ODS o no hi mostren cap interès. •  Manila i Jakarta, on s'han privatitzat els subministraments d'aigua vs Hamburg i París, on les empreses de la ciutat per al subministrament de serveis bàsics segueixen els principis de sostenibilitat ambiental (només subministren energia renovable) i sostenibilitat social (asseguren la prestació de serveis als grups més vulnerables). MARC INSTITUTIONAL I ODS: RELACIONS MULTINIVELL
  24. 24. •  El grau d’autonomia local també afecta la capacitat de resoldre els reptes metropolitans i d’implementar els ODS. Països nòrdics europeus amb municipis amb autonomia financera i competències en salut, educació, etc. vs governs locals de països africans, asiàtics i llatinoamericans. •  Aquestes regions també pateixen greus desigualtats: l’oportunitat dels ODS per reduir-les requereix el desenvolupament d’acords i estructures de govern per coordinar l’acció dels nivells de govern i destinar els recursos per assolir almenys alguns dels objectius. •  Una de les pràctiques emergents a l’Àfrica ha estat crear jurisdiccions úniques (especialment a les àrees metropolitanes) i assegurar que les competències dels governs locals estan arrelades a la constitució (exemple de Sud-àfrica el 1996-2000 i més recentment Kenya). MARC INSTITUTIONAL I ODS: RELACIONS MULTINIVELL
  25. 25. •  El grau de descentralització també afecta la definició d’una nova agenda urbana i la implementació dels ODS. •  A Espanya, el govern central ha elaborat la Nova Agenda Urbana espanyola (2019), mentre que el govern d’Andalusia va aprovar la seva pròpia Agenda Urbana (el 2018), i els governs de Catalunya i del País Basc, entre d’altres, també estan elaborant les seves agendes urbanes. Com alinear totes les agendes? MARC INSTITUTIONAL I ODS: RELACIONS MULTINIVELL
  26. 26. CONCLUSIONS •  Ja vivim en una societat urbana: les àrees metropolitanes acullen la majoria de la població mundial. •  Els reptes més importants són a escala metropolitana, però la majoria no tenen reconeixement polític. Les eines polítiques, institucionals i financeres a escala metropolitana són necessàries per abordar els reptes socials i ambientals. •  Hi ha diferents models de governança metropolitana (més hard o soft) amb els seus pros i contres. •  Un element clau és poder construir una visió metropolitana compartida per definir conjuntament els reptes metropolitans. La implementació dels ODS és una oportunitat per construir aquesta visió?
  27. 27. CONCLUSIONS •  La governança metropolitana afecta la implementació d’ODS: el model, la fragmentació institucional i les relacions multinivell són factors clau. •  Cal reforçar la cooperació entre diferents capes i actors per garantir que les polítiques alineades amb els ODS siguin efectives. Això succeeix especialment a les àrees metropolitanes, on hi intervenen diverses administracions. •  Qualsevol consell de coordinació creat per desenvolupar una visió i una estratègia nacional per als ODS hauria d’incloure tots els nivells de govern -nacionals i subnacionals / locals. •  Els governs locals i metropolitans han de ser els socis clau per a la definició de la nova agenda urbana.
  28. 28. GRÀCIES! marionatomas@ub.edu @mariona_tomas

×