Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Com fer de la dispersió geogràfica una virtut. El leitmotiv de la integració territorial de la URV, més fàcil gràcies a la xarxa

55 views

Published on

Presentació d'Oriol Lorenzo (URV) dins la Trobada de l'Anella Científica (TAC'18), celebrada al MACBA, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el 21 de juny de 2018, dins la sessió 3: Lightning talks.

Published in: Technology
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Com fer de la dispersió geogràfica una virtut. El leitmotiv de la integració territorial de la URV, més fàcil gràcies a la xarxa

  1. 1. Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud | www.urv.cat | Cóm fer de la dispersió geogràfica una virtut El leitmotiv de la integració territorial de la URV, més fàcil gràcies a la xarxa CAMPUS D’EXCEL·LÈNCIA INTERNACIONAL CATALUNYA SUD
  2. 2. Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud | www.urv.cat | 2 La Universitat Rovira i Virgili: El marc geogràfic La Universitat Rovira i Virgili (URV) és la universitat pública del sud de Catalunya. Ubicada a la demarcació del Camp de Tarragona, té campus a: Tarragona, Reus, Vila-Seca, Terres de l’Ebre i una seu al Vendrell. A més a més dels campus principals, la URV disposa de tot un conjunt d‘instal·lacions distribuïdes pel territori, com unitats docents d’hospitals, Centre de Formació Permanent, Celler Experimental, Centre Internacional, que estan plenament integrats dins la xarxa corporativa. Des del punt de vista de les telecomunicacions, el repte és dotar de tots els serveis amb la mateixa qualitat independentment de la ubicació, tenint en compte l’àmplia dispersió geogràfica de les ubicacions.
  3. 3. Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud | www.urv.cat | 3 La Universitat Rovira i Virgili: El marc geogràfic
  4. 4. Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud | www.urv.cat | 4 Arquitectura de Telecomunicacions: Esquema físic
  5. 5. Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud | www.urv.cat | 5 Arquitectura de Telecomunicacions: Esquema lògic
  6. 6. Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud | www.urv.cat | 6 Arquitectura de Telecomunicacions: Evolució de les necessitats de connectivitat El model actual presenta dificultats a l’hora d’adaptar-se al nou model de CPD. Els principals actius informàtics de la URV (Campus Virtual, correu electrònic, aplicacions de gestió acadèmica, recerca, etc) s’han desplaçat al CPD consorciat. Aquest canvi implica segons una auditoria interna que més del 90% del tràfec té com a destinació una xarxa que no està a la URV (Internet i CPD consorciat). Per tant, la conclusió és que es necessita ampliar la capacitat de les connexions a Internet. Opcions: - Fer créixer la sortida actual (ampliant tots els elements FW, Routers, línies internes,) tant la principal com la de backup. - Canvi de model: Apropar la sortida d’Internet als campus més grans. Dividir un problema gran en varis de més petits, permet afrontar-lo amb més facilitat.
  7. 7. Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud | www.urv.cat | 7 Arquitectura de Telecomunicacions: Solució adoptada Nivell 1: intraLAN Nivell 2: interLAN Nivell 3: WAN
  8. 8. Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud | www.urv.cat | 8 Arquitectura de Telecomunicacions: Solució adoptada Principalment el model que hem adoptat és apropar Internet a cada campus, dotant- los del serveis de xarxa necessaris (FW, DNS, DHCP, NTP, Routing, etc... ). Donat que el nombre d’usuaris per campus és menor, tant el tràfec que han de commutar, com el nombre de connexions simultànies, són menors, i per tant els elements poden ser més petits. En aquest model definim 3 nivells: - Nivell 1: IntraLAN: destinat al tràfec intern entre campus (Telefonia, DC, impressió, etc) - Nivell 2: InterLAN: destinat a la redundància de les sortides a Internet mitjançant BGP. - Nivell 3: WAN: destinat al tràfec cap a Internet i CPD consorciat El nivell 1 i 2 es presta de forma general per l’operador del concurs de telecomunicacions, i el nivell 3 per l’operador de l’Anella.
  9. 9. Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud | www.urv.cat | 9 Aquest model, permet incrementar proporcionalment l’ample de banda dels usuaris finals (mateix ample de banda per menys usuaris), aporta un increment de redundància del servei, i fins i tot permet baixar la velocitat contractada a les FO internes. Tot això amb elements de seguretat com FW, balancejadors, routers, switchos, etc de dimensions més discretes, cosa que permet contenir els preus d’adquisició, manteniment i fer més fàcil el seu creixement. Tanmateix, aquest model permet prestar el servei amb només un operador de FO (l’operador de l’Anella): Els nivells 1 i 2 s’encapsulen dins de túnels VXLAN, de forma que es mantenen els dos serveis sobre un únic mitjà físic, i dins l’encapsulament podem escollir les VLANs privades. L’únic aspecte a tenir en compte és que és obligatori l’ús de jumboframes, ja que VXLAN suposa un overhead de capçaleres. En cas de necessitat es poden contractar dobles escomeses, dobles connexions etc. Per proveir redundància. Arquitectura de Telecomunicacions: Conclusions
  10. 10. Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud | www.urv.cat | 10 www.urv.cat Oriol Lorenzo oriol.lorenzo@urv.cat Toni Cortès toni.cortes@urv.cat

×