SlideShare a Scribd company logo
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de    L’accés a l’habitatge      Viure i gaudir d’un habitatge
          l’habitatge




     Cristina Rodon Balmaña                                                                  1/20
     Departament de Tecnologia
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de      L’accés a l’habitatge                    Viure i gaudir d’un habitatge
          l’habitatge



   1. Característiques funcionals de l’habitatge
        La concepció que les persones tenim del benestar i
        de la qualitat de vida a l’hora d’escollir habitatge
        ens porta a valorar i prioritzar els següents factors:


                                                            L’emplaçament
                                                            S’entén per emplaçament el lloc
                                                            on s’ha construït l’habitatge.



                                                            L’orientació
                                                            El Sol és una font natural de llum i
                                                            calor.



                                                            La distribució
                                                            Per poder satisfer adequadament
                                                            totes les nostres necessitats.


     Cristina Rodon Balmaña                                                                                  2/ 20
     Departament de Tecnologia
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de             L’accés a l’habitatge                Viure i gaudir d’un habitatge
          l’habitatge



        L’emplaçament
        S’entén per emplaçament el lloc on s’ha construït l’habitatge.                                                                      Alcampo




                                                                                                                                                                                                         y
                                                                                                                                                                                                      tan
                                                                                                                                           Sant Adria




                                                                                                                                                                                                   s
                                                                                                                                                                                               ari
                                                                                                                                                                                                M
                                                                                                                                                                                            ard




                                                                                                                                                                                                                       ny
                                                                                                                                                                                                                      ta
         Emplaçament                   Emplaçament als




                                                                                                                                                                                         du




                                                                                                                                                                                                                  ris
                                                                                                                                                                                     d’E
                                                                                ida




                                                                                                                                                                                                               Ma
                                                                                                                    Ca
                                                                                                                       rre




                                                                               Lle




                                                                                                                                                                                     a




                                                                                                                                                                                                            rd
                                                                                                                           r




                                                                                                                                                                                  ud
                                                                                                                               de




                                                                                                                                                                                                         ua
           cèntric                   afores del nucli urbà




                                                                          de




                                                                                                                                                                              ing
                                                                                                                                    la




                                                                                                                                                                                                      ’Ed
                                                                                                                                         Pla




                                                                         rre




                                                                                                                                                                            Av
                                                                                                                                               tja




                                                                                                                                                                                                  ad
                                                                                                     a




                                                                                                                                                                                                ud
                                                                                                 ron




                                                                                                                                                                                             ing
                                                                                                Gi




                                                                                                                           cia




                                                                                                                                                                                           Av
                                                                                            de




                                                                                                                         len
                                                                                        rre




                                                                                                                       Va
                                                                                      Ca




                                                                                                                                                               y
                                                                                                                                                            tan
                                                                                                                    de




                                                                                                                                                            s
                                                                                                                 rre
                                                                          la




                                                                                                                                                        ari
       envoltat d’altres                més tranquil·litat                     Ma




                                                                                                               Ca




                                                                                                                                                      M
                                                                                    re




                                                                                                                                                   rd
                                                                                       d   eD                                                                                                 Ca




                                                                                                                                                 ua
                                                                                              eu                                                                                                 rre
                                                                                                                                                                                                     r




                                                                                                                                           ’Ed
                                                                                                   de                                                                                                    de
         habitatges                                                                                     lC                                                                                                      la




                                                                                                                                          d
                                                                                                          ar                                                                                                         Pla




                                                                                                                                       da
                                                                                                               me                                                                                                          tja




                                                                                                                                    gu
                                                                                                                                   in
                                                                                                                                Av




                                                                                                                                                                                                                 i r
                                                                                                                                                                                                               rru
                                                                                                                                                                                                          Iba
                                                                                                                                               Av
                                                                                                                                                  in




                                                                                                                                                                                                         res
                                      potser millors vistes                                                                                            gu
                                                                                                                                                         da




                                                                                                                                                                                                      olo
                                                                                                                                                              d’E
    molt propers serveis




                                                                                                                                                                                                eD
                                                                                                                                                                    du
                                                                         rer                                                                                          ard




                                                                                                                                                                                                  d
                                                                                                                                                                                              rre
                                                                               Ol                                                                                           M
                                                                                 im                                                                                             ari




                                                                                                                                                                                           Ca
                                                                                   pic                                                                                             sta
     com ara comerços,                                                                                                                                                                ny



   hospitals, escoles, vies               obligarà a fer
      de comunicació...             desplaçaments més llargs             L’emplaçament de
                                     per accedir als serveis             l’habitatge és, doncs, un
                                              bàsics                     dels aspectes que cal tenir
       sorollós a causa                                                  molt en compte a l’hora de
          del trànsit                                                    triar l’habitatge per tal de
                                    no tindrà tanta oferta de            satisfer les necessitats i
                                         transport públic                preferències dels futurs
     no gaudirà de gaire                                                 ocupants.
           vistes


     Cristina Rodon Balmaña                                                                                                                                                                                                      3/ 20
     Departament de Tecnologia
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de               L’accés a l’habitatge            Viure i gaudir d’un habitatge
          l’habitatge


      L’orientació
      El Sol és una font natural de llum i calor.                                   O



       Disposar de llum natural a totes les
       cambres de l’habitatge proporciona una
       sensació de benestar, a més d’un important                    B                                    N
       estalvi energètic en il·luminació.


                                                                                    E

        Quan la radiació solar que rep l’habitatge
        és escassa, i també quan és excessiva,                           Segons quina sigui
        pot implicar un consum energètic                                 l’orientació d’un
        superior a l’hora de climatitzar l’habitatge                     habitatge,
                                                                         s’aconseguiran
                                                                         diferents graus
                                                                         d’insolació i, per tant,
                                                                         de comfort.




     Cristina Rodon Balmaña                                                                                   4/ 20
     Departament de Tecnologia
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de              L’accés a l’habitatge             Viure i gaudir d’un habitatge
          l’habitatge


      L’orientació
      El Sol és una font natural de llum i calor.                                  O
  Orientació Nord: rep molt poca insolació. És
  força freda a l’hivern i fresca a l’estiu. Convé
  destinar-la a les cambres on no s’hi fa vida:
  trasters, rebosts, magatzems, lavabos, etc.
                                                                    B                                     N

  Orientació Sud: rep la màxima insolació. És
  relativament calorosa a l’estiu, ja que el Sol passa
  més alt i no hi entra tan directament. En canvi, és molt                         E
  agradable a l’hivern ja que el Sol passa més baix i
  incideix directament a l’interior. És convenient
  destinar-la a les cambres on es fa més vida: sala
  d’estar, menjador, etc.                                               Al nostre país l’orientació
                                                                        de cara a migdia (sud) és,
  Orientació Est: rep insolació des del matí fins al
                                                                        sens dubte, la més
  migdia. És agradable al matí, ja que és quan el Sol hi
  incideix més directament. La temperatura ambient no                   recomanable.
  és gaire càlida.

  Orientació Oest: rep insolació des del migdia fins al
  vespre quan es pon el Sol. A l’estiu és molt calorosa, ja
  que el Sol hi incideix quan la temperatura ambient és
  més alta.

     Cristina Rodon Balmaña                                                                                   5/ 20
     Departament de Tecnologia
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de              L’accés a l’habitatge          Viure i gaudir d’un habitatge
          l’habitatge




      La distribució

      Els habitatges estan distribuïts, utilitzant envans i parets, en
      diferents espais anomenats habitacions o cambres, que reben un
      nom específic segons l’activitat principal que s’hi desenvolupa.

      Un element important a tenir en compte és que totes les cambres
      disposin d’una finestra o porta per on rebre la llum de
      l’exterior i per on poder ventilar-les convenientment.

      Seria ideal que totes les cambres tinguessin aquest accés a
      l’exterior situat a la façana principal de l’edifici, però això no
      sempre és possible.

      En aquests casos es construeixen patis interiors als edificis,
      per possibilitar que la llum i l’aire arribi a totes les cambres.




     Cristina Rodon Balmaña                                                                                6/ 20
     Departament de Tecnologia
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de              L’accés a l’habitatge             Viure i gaudir d’un habitatge
          l’habitatge



  La distribució


        Segons la funció que realitzen, les cambres es poden agrupar
        en quatre zones principals:

      Zona de treball i serveis: cuina, rebost, safareig, traster, cambra
       de planxar, lavabo, bany, etc. Està destinada principalment a les
        feines domèstiques i d’higiene personal: cuinar, rentar, planxar,
                          netejar, tenir cura de la higiene personal, etc.

      Zona per dormir i d’aïllament: La constitueixen bàsicament els
                               dormitoris i està dedicada al descans.

     Zona per viure i estar: sala d’estar, menjador, estudi... Comprèn
         les habitacions on treballem, conversem, mengem, veiem la
                                                         televisió, etc.

        Zona d’accés i circulacions: rebedor, passadissos, porxo, etc.
          Permeten l’accés des de l’exterior de l’habitatge, la circulació
             interior, la connexió entre zones i la recepció de persones
                              preservant la intimitat de la resta d’espais.

     Cristina Rodon Balmaña                                                                                   7/ 20
     Departament de Tecnologia
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de         L’accés a l’habitatge   Viure i gaudir d’un habitatge
          l’habitatge




      La distribució

       Un habitatge pot ser satisfactori si es
     distribueixen correctament els diferents espais i
     es relacionen entre si amb encert.

      Que es pugui circular correctament dins d’un
     habitatge depèn de :
     •les relacions entre els ambients,
     •del disseny individual de cada habitació,
     •de la situació de les portes, del costat cap on
     s’obren, del pany per obrir-les i
     •de la distribució dels mobles.

       No és menys important fer una correcta distribució
     interior de cada habitació



     Cristina Rodon Balmaña                                                                    8/ 20
     Departament de Tecnologia
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de              L’accés aal’habitatge
                                             L’accés l’habitatge                     Viure i gaudir d’un habitatge
          l’habitatge



   2. L’accés a l’habitatge
      Per construir un habitatge cal disposar de sòl on ubicar-lo i de tècnics que realitzin el
      projecte i la construcció.

        També calen diners, un promotor i els permisos de l’Administració pública



                                                                    L’Administració pública vetlla per la qualitat i
     Els diners són necessaris per                                  la seguretat de les construccions que duen a
     comprar el sòl, els materials i per                            terme els promotors, atorga els permisos
     pagar els tècnics.                                             un cop ha verificat el projecte i fa
                                                                    inspeccions un cop acabada l’obra per
                                                                    comprovar que s’ajusta al projecte aprovat.



                            El promotor és la persona o
                            l’empresa que decideix construir
                            l’habitatge.




     Cristina Rodon Balmaña                                                                                          9/ 20
     Departament de Tecnologia
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de             L’accés aal’habitatge
                                            L’accés l’habitatge                   Viure i gaudir d’un habitatge
          l’habitatge



        Els promotors
           La promoció d’habitatges pot ser privada o pública.



                És privada quan el promotor és                És pública quan el promotor és
                una persona particular o una                  l’Administració (Ajuntament,
                empresa constructora o                        Diputació, Generalitat...) o una
                immobiliària                                  empresa pública.



                Una persona que decideix                       L’Administració també actua com
                construir el seu propi habitatge;              a promotora quan detecta
                d’altres, una empresa                          necessitats d’habitatge entre la
                constructora o una immobiliària                població i no hi ha promotors
                que, un cop construïts els                     privats que vulguin construir, o
                habitatges, els posarà a la                    bé quan considera que cal oferir
                venda.                                         habitatges a preus assequibles.




     Cristina Rodon Balmaña                                                                                       10/ 20
     Departament de Tecnologia
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de             L’accés aal’habitatge
                                            L’accés l’habitatge                 Viure i gaudir d’un habitatge
          l’habitatge



        Els permisos
           Quan el promotor disposa de sòl edificable i decideix construir-hi habitatges, encarrega el
           projecte tècnic a un arquitecte o a una empresa d’arquitectura.

           El projecte ha de ser revisat pels tècnics municipals, que atorguen la llicència d’obres si
           comproven que respecta les ordenances i les normes de seguretat i confort. Amb la
           llicència d’obres, les diferents empreses constructores i instal·ladores ja poden començar
           a treballar.

           Un cop acabada, els tècnics de l’Administració local inspeccionen l’habitatge per comprovar
           que s’ha construït segons el projecte i que s’han respectat totes les ordenances. Si és així,
           concedeixen al promotor la llicència de primera ocupació.



           Per poder contractar els subministraments i serveis bàsics amb les companyies
           subministradores ens caldrà la cèdula d’habitabilitat. Aquest document el proporciona la
           Generalitat a partir, entre d’altres documents com:
           • la llicència municipal de primera ocupació,
           •del certificat d’un tècnic competent (arquitecte)
           Un cop contractats i disponibles aquests serveis, ja podrem fer ús de l’habitatge.

     Cristina Rodon Balmaña                                                                                     11/ 20
     Departament de Tecnologia
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de            L’accés aal’habitatge
                                           L’accés l’habitatge                 Viure i gaudir d’un habitatge
          l’habitatge



        Hipoteques
        L’obtenció dels diners necessaris per construir o comprar un habitatge s’anomena finançament
        i s’acostuma a realitzar mitjançant una entitat bancària, que ens fa el préstec dels diners.

        El banc o la caixa ens deixa (presta) tots els diners de cop i nosaltres ens comprometem a
        retornar-los a poc a poc, normalment en quotes mensuals, durant un temps anomenat període
        d’amortització que acostuma a ser de 15, 20, 25 o 30 anys.

        Totes aquestes qüestions de període d’amortització, terminis, quotes, interès, etc., les acordem
        amb el banc o la caixa i queden reflectides en un contracte o escriptura davant el notari.




     Cristina Rodon Balmaña                                                                                    12/ 20
     Departament de Tecnologia
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

     Característiques funcionals de                  L’accés aal’habitatge
                                                      L’accés l’habitatge                       Viure i gaudir d’un habitatge
               l’habitatge



             Hipoteques
             Ara bé, tots els bancs i caixes, quan deixen diners, demanen una garantia, és a dir, un bé amb
             el qual ells puguin recuperar els diners si nosaltres no els hi tornem

             Préstecs hipotecaris o hipoteques: la garantia és el mateix habitatge

           L’hora de contractar una hipoteca, les entitats bancàries ofereixen diferents modalitats d’interès:
           el fix, el variable i el mixt.
   L’interès és fix quan no varia
   durant tot el període                         L’interès variable depèn de                    L’interès és mixt quan
   d’amortització, això vol dir que              l’evolució de l’economia i, per tant,          durant els primers anys és
   sempre ens cobraran el mateix preu            va variant en funció del mercat                fix i, després variable.
   pels diners que ens han prestat i la          hipotecari. Amb l’interès variable les
   quota mensual serà sempre                     quotes mensuals poden augmentar
   constant.                                     o disminuir al llarg del temps.




Les hipoteques a interès fix, en el moment de la seva             Les d’interès variable, en el moment de la seva
contractació, tenen un tipus d’interès més alt que les            contractació, tenen un tipus d’interès més baix. Quan
variables, eviten l’efecte negatiu de les pujades del             puja el preu del diner surten més cares i quan baixa
preu del diner però, en canvi, no es beneficien de les            resulten més econòmiques. Suposen, doncs, un risc
baixades. Són recomanables en períodes en què el                  que cal valorar convenientment. En principi són
preu del diner està baix i es preveuen pujades.                   recomanables quan el preu del diner està alt i es
                                                                  preveu que baixi al cap d’un temps.

          Cristina Rodon Balmaña                                                                                                13/ 20
          Departament de Tecnologia
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de              L’accés aal’habitatge
                                             L’accés l’habitatge                   Viure i gaudir d’un habitatge
          l’habitatge



      Hipoteques
     Per saber el preu que té el diner en el mercat hipotecari s’utilitzen uns valors o índex de referència.
     Les hipoteques a interès variable o mixt els utilitzen per actualitzar el tipus d’interès al final de cada
     període de revisió.

         L’ lRPH (Índex de Referència dels
        Préstecs Hipotecaris). És més estable, varia
        més a poc a poc.

          L’EURIBOR (European Interbank Offer
        Rate). Pot variar més ràpidament i tant les
        pujades com les baixades poden ser més
        brusques.

         Com que les condicions que ofereixen
       les diverses entitats financeres poden ser
       molt diferents : s’ha establert un
       procediment de càlcul anomenat TAE
       (Taxa Anual Equivalent) que proporciona
       un tipus d’interès anual expressat en % i
       que permet comparar diferents ofertes
       d’hipoteques.


     Cristina Rodon Balmaña                                                                                        14/ 20
     Departament de Tecnologia
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de            L’accés aal’habitatge
                                           L’accés l’habitatge                  Viure i gaudir d’un habitatge
          l’habitatge



   Hipoteques

      El tipus d’interès acordat a les hipoteques variables acostuma a tenir un valor inicialment baix
   durant el primer any i, per als anys posteriors, acostuma establir-se amb referència a l’Euribor,
   l’IRPH o altre índex amb un diferencial afegit.

      A part dels interessos, també haurem de tenir en compte que els tràmits de la compra
   suposen unes despeses importants de notari, registrador, peritatge, impostos, etc. i que,
   normalment, els diners obtinguts amb el préstec no acostumen a superar el 80% del valor de
   taxació de l’habitatge.

      Una recomanació a tenir en compte és que les quotes no siguin superiors al 35% dels
   ingressos nets de la unitat familiar o de convivència.




     Cristina Rodon Balmaña                                                                                     15/ 20
     Departament de Tecnologia
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de                 L’accés aal’habitatge
                                                L’accés l’habitatge                Viure i gaudir d’un habitatge
          l’habitatge



        Lloguer
          L’altra opció per accedir a un habitatge és l’arrendament o lloguer.



               Arrendador                                     Renda o                L’arrendatari o
               El propietari d’un                             lloguer                       llogater
               habitatge és qui ens el                      Quantitat de                   Qui en fa ús
               cedeix perquè en fem                         diners que es
               ús durant un temps                               paga
               determinat a canvi del
               pagament d’una
               quantitat de diners
               convinguda.


                                 Tot plegat queda recollit en un contracte d’arrendament




     Cristina Rodon Balmaña                                                                                        16/ 20
     Departament de Tecnologia
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de          L’accés aal’habitatge
                                         L’accés l’habitatge              Viure i gaudir d’un habitatge
          l’habitatge


Lloguer            El propietari ha de tenir en regla la cèdula d’habitabilitat. En el moment de
                 fer el contracte, normalment el propietari demana una fiança.

                   El propietari està obligat a mantenir en tot moment les condicions
                 d’habitabilitat de l’habitatge, a fer les reparacions d’adequació i
                 manteniment que siguin necessàries i a prorrogar el contracte fins al cinquè
                 any si així ho demana el llogater.

                    El llogater està obligat a pagar la renda fixada al contracte

                   L’opció del lloguer permet un accés més fàcil a l’habitatge, ja que no calen
                 tants diners.

                  És la millor solució per a aquelles persones que han de canviar sovint de
                 domicili

                   L’opció de la compra en canvi, malgrat que suposa un esforç econòmic més
                 gran, per molta gent és considerada una inversió ja que sempre permet
                 recuperar diners si es venen l’habitatge.


     Cristina Rodon Balmaña                                                                               17/ 20
     Departament de Tecnologia
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de             L’accés aal’habitatge
                                            L’accés l’habitatge                    Viure i gaudir d’un habitatge
          l’habitatge



      Ajuts
         Els habitatges “lliures” són aquells per a l’adquisició dels quals l’Administració no concedeix
       ajuts especials i el preu el fixa lliurement el venedor.

         Però l’Administració facilita la compra o el lloguer a les persones o famílies amb
       ingressos baixos per ser un dret constitucional: habitatges com a “protegits”- 3 tipus:
                                    - Els de règim especial
                                    - Els de règim general
                                    - Els de preu concertat

            Característiques dels habitatges protegits:
            •no ha de tenir més de 90 m2 de superfície útil i és el
            •promotor qui ha de demanar a l’Administració la declaració oficial d’habitatge protegit.
            •El preu de venda d’aquests habitatges és inferior als lliures (el fixa l’Administració)
            •Els compradors han de tenir uns ingressos familiars situats entre uns límits (mínim i màxim)
            fixats per l’Administració, i no ser propietaris d’un altre habitatge.


       També existeixen els ajuts al lloguer d’habitatges gestionats per alguna Administració
      Pública o entitats sense ànim de lucre.

     Cristina Rodon Balmaña                                                                                        18/ 20
     Departament de Tecnologia
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de              L’accés a l’habitatge                 Viure ii gaudir d’un habitatge
                                                                                  Viure gaudir d’un habitatge
          l’habitatge



     Viure i gaudir d’un habitatge
         Alguns dels espais, l’estructura, les instal·lacions o els serveis de l’edifici són comuns a
       tots els habitatges que l’integren. El cas més freqüent és el bloc de pisos.

         Tots els propietaris tenen l’obligació de fer front conjuntament al seu manteniment. Per
       atendre aquestes responsabilitats existeix la comunitat de propietaris

          La comunitat haurà de prendre tots aquells acords que afectin als elements comuns de
       l’edificació, fixar les quotes que ha d’aportar cada propietari i administrar-les, etc. També pot
       decidir la contractació d’un professional o empresa perquè administri la finca.

         Algunes de les despeses més freqüents que tenen les comunitats de propietaris són:
             •Reparacions i manteniment de l’edifici i les instal·lacions com l’ascensor, la
             il·luminació...
             •Assegurances d’incendi, de responsabilitat civil...
             •Consums d’aigua i electricitat
             •Neteja de l’escala, el vestíbul, l’aparcament, l’ascensor...
             •Impostos i taxes...




     Cristina Rodon Balmaña                                                                                        19/ 20
     Departament de Tecnologia
L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de             L’accés a l’habitatge                Viure ii gaudir d’un habitatge
                                                                                Viure gaudir d’un habitatge
          l’habitatge



      Viure i gaudir d’un habitatge

         El fet de ser propietari d’un habitatge implica també el pagament d’impostos i taxes a
      l’Ajuntament.
       L’IBI o Impost sobre els Bens Immobles és el més general, es paga cada any i el seu import
      es calcula com un percentatge (%) del valor cadsatral que l’Estat atribueix a l’habitatge.


        Valor cadastral: el cadastre és un registre oficial on es recullen les dades de tots els bens
      immobles) i sempre és inferior al preu que pugui tenir l’habitatge en el mercat immobiliari. El
      valor cadastral té en compte el valor del sòl i de l’edificació.

         Altres taxes que cal pagar a l’Ajuntament poden ser les que corresponen al servei de
       recollida i tractament d’escombraries o al subministrament d’aigua potable.




     Cristina Rodon Balmaña                                                                                      20/ 20
     Departament de Tecnologia

More Related Content

What's hot

Proporcionalitat
ProporcionalitatProporcionalitat
Proporcionalitat
mbalag27
 
Complement de règim verbal
Complement de règim verbalComplement de règim verbal
Complement de règim verbal
Dolors Taulats
 
Maquines electriques versio 3
Maquines electriques versio 3Maquines electriques versio 3
Maquines electriques versio 3
David Caparrós
 
Eines de subjectar
Eines de subjectarEines de subjectar
Eines de subjectar
jalvarez182
 
Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.
Manel miguela
 
Categories gramaticals
Categories gramaticalsCategories gramaticals
Categories gramaticals
gelidA2014
 
Els Borbons D Espanya
Els Borbons D EspanyaEls Borbons D Espanya
Els Borbons D Espanya
llucpc
 
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímiaMonosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Sílvia Montals
 
Magnituds físiques escalars i vectorials
Magnituds físiques escalars i vectorialsMagnituds físiques escalars i vectorials
Magnituds físiques escalars i vectorials
imiquel2
 

What's hot (20)

Proporcionalitat
ProporcionalitatProporcionalitat
Proporcionalitat
 
Estructures i funcions
Estructures i funcionsEstructures i funcions
Estructures i funcions
 
Humanisme
HumanismeHumanisme
Humanisme
 
Complement de règim verbal
Complement de règim verbalComplement de règim verbal
Complement de règim verbal
 
06. L’aigua
06. L’aigua06. L’aigua
06. L’aigua
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
Maquines electriques versio 3
Maquines electriques versio 3Maquines electriques versio 3
Maquines electriques versio 3
 
Eines de subjectar
Eines de subjectarEines de subjectar
Eines de subjectar
 
Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.
 
Exercici de cohesió textual: Eliminem les repeticions
Exercici de cohesió textual: Eliminem les repeticionsExercici de cohesió textual: Eliminem les repeticions
Exercici de cohesió textual: Eliminem les repeticions
 
El molí de vent genís- bloc
El molí de vent   genís- blocEl molí de vent   genís- bloc
El molí de vent genís- bloc
 
Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1
 
Categories gramaticals
Categories gramaticalsCategories gramaticals
Categories gramaticals
 
Sistemes digitals
Sistemes digitalsSistemes digitals
Sistemes digitals
 
03 estructures
03 estructures03 estructures
03 estructures
 
Els Borbons D Espanya
Els Borbons D EspanyaEls Borbons D Espanya
Els Borbons D Espanya
 
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímiaMonosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
 
L'exèrcit romà
L'exèrcit romàL'exèrcit romà
L'exèrcit romà
 
2 2 maq_term_generadoresenergia
2 2 maq_term_generadoresenergia2 2 maq_term_generadoresenergia
2 2 maq_term_generadoresenergia
 
Magnituds físiques escalars i vectorials
Magnituds físiques escalars i vectorialsMagnituds físiques escalars i vectorials
Magnituds físiques escalars i vectorials
 

Viewers also liked

Elaboració De Presentacions MultimèDia Tema 2xblog
Elaboració De Presentacions MultimèDia Tema 2xblogElaboració De Presentacions MultimèDia Tema 2xblog
Elaboració De Presentacions MultimèDia Tema 2xblog
Cristina Rodon
 
U3( part ii) estructures [modo de compatibilidad]
U3( part ii) estructures [modo de compatibilidad]U3( part ii) estructures [modo de compatibilidad]
U3( part ii) estructures [modo de compatibilidad]
Cristina Rodon
 
Ptt digital [modo de compatibilidad]
Ptt digital [modo de compatibilidad]Ptt digital [modo de compatibilidad]
Ptt digital [modo de compatibilidad]
Cristina Rodon
 
Oleohidraulica [modo de compatibilidad]
Oleohidraulica [modo de compatibilidad]Oleohidraulica [modo de compatibilidad]
Oleohidraulica [modo de compatibilidad]
Cristina Rodon
 
Energies and electricity
Energies and electricityEnergies and electricity
Energies and electricity
Cristina Rodon
 
Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]
Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]
Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]
Cristina Rodon
 
U6 mecanismes transmissio
U6 mecanismes transmissioU6 mecanismes transmissio
U6 mecanismes transmissio
Cristina Rodon
 
Unitat 5 (a) MAGNITUDS ELÈCTRIQUES
Unitat 5 (a) MAGNITUDS ELÈCTRIQUES Unitat 5 (a) MAGNITUDS ELÈCTRIQUES
Unitat 5 (a) MAGNITUDS ELÈCTRIQUES
Cristina Rodon
 
El Factor De PotèNcia
El Factor De PotèNciaEl Factor De PotèNcia
El Factor De PotèNcia
patgaliana
 

Viewers also liked (19)

Elaboració De Presentacions MultimèDia Tema 2xblog
Elaboració De Presentacions MultimèDia Tema 2xblogElaboració De Presentacions MultimèDia Tema 2xblog
Elaboració De Presentacions MultimèDia Tema 2xblog
 
U3( part ii) estructures [modo de compatibilidad]
U3( part ii) estructures [modo de compatibilidad]U3( part ii) estructures [modo de compatibilidad]
U3( part ii) estructures [modo de compatibilidad]
 
U4 habitatge
U4 habitatgeU4 habitatge
U4 habitatge
 
Continuació Tema 5
Continuació Tema 5Continuació Tema 5
Continuació Tema 5
 
Unitat 02
Unitat 02Unitat 02
Unitat 02
 
Ptt digital [modo de compatibilidad]
Ptt digital [modo de compatibilidad]Ptt digital [modo de compatibilidad]
Ptt digital [modo de compatibilidad]
 
Unitat 7 (A)
Unitat 7 (A)Unitat 7 (A)
Unitat 7 (A)
 
Oleohidraulica [modo de compatibilidad]
Oleohidraulica [modo de compatibilidad]Oleohidraulica [modo de compatibilidad]
Oleohidraulica [modo de compatibilidad]
 
Energies and electricity
Energies and electricityEnergies and electricity
Energies and electricity
 
Producció energia elèctrica
Producció energia elèctricaProducció energia elèctrica
Producció energia elèctrica
 
Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]
Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]
Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]
 
Revising materials
Revising materialsRevising materials
Revising materials
 
El circuit elèctric
El circuit elèctricEl circuit elèctric
El circuit elèctric
 
Ptt pneumàtica
Ptt pneumàticaPtt pneumàtica
Ptt pneumàtica
 
U6 mecanismes transmissio
U6 mecanismes transmissioU6 mecanismes transmissio
U6 mecanismes transmissio
 
Unitat 5 (a) MAGNITUDS ELÈCTRIQUES
Unitat 5 (a) MAGNITUDS ELÈCTRIQUES Unitat 5 (a) MAGNITUDS ELÈCTRIQUES
Unitat 5 (a) MAGNITUDS ELÈCTRIQUES
 
Unitat 3 forces, esforços i propietats
Unitat 3 forces, esforços i propietatsUnitat 3 forces, esforços i propietats
Unitat 3 forces, esforços i propietats
 
El Factor De PotèNcia
El Factor De PotèNciaEl Factor De PotèNcia
El Factor De PotèNcia
 
Corrent elèctric
Corrent elèctricCorrent elèctric
Corrent elèctric
 

Unitat 01

  • 1. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Cristina Rodon Balmaña 1/20 Departament de Tecnologia
  • 2. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge 1. Característiques funcionals de l’habitatge La concepció que les persones tenim del benestar i de la qualitat de vida a l’hora d’escollir habitatge ens porta a valorar i prioritzar els següents factors: L’emplaçament S’entén per emplaçament el lloc on s’ha construït l’habitatge. L’orientació El Sol és una font natural de llum i calor. La distribució Per poder satisfer adequadament totes les nostres necessitats. Cristina Rodon Balmaña 2/ 20 Departament de Tecnologia
  • 3. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge L’emplaçament S’entén per emplaçament el lloc on s’ha construït l’habitatge. Alcampo y tan Sant Adria s ari M ard ny ta Emplaçament Emplaçament als du ris d’E ida Ma Ca rre Lle a rd r ud de ua cèntric afores del nucli urbà de ing la ’Ed Pla rre Av tja ad a ud ron ing Gi cia Av de len rre Va Ca y tan de s rre la ari envoltat d’altres més tranquil·litat Ma Ca M re rd d eD Ca ua eu rre r ’Ed de de habitatges lC la d ar Pla da me tja gu in Av i r rru Iba Av in res potser millors vistes gu da olo d’E molt propers serveis eD du rer ard d rre Ol M im ari Ca pic sta com ara comerços, ny hospitals, escoles, vies obligarà a fer de comunicació... desplaçaments més llargs L’emplaçament de per accedir als serveis l’habitatge és, doncs, un bàsics dels aspectes que cal tenir sorollós a causa molt en compte a l’hora de del trànsit triar l’habitatge per tal de no tindrà tanta oferta de satisfer les necessitats i transport públic preferències dels futurs no gaudirà de gaire ocupants. vistes Cristina Rodon Balmaña 3/ 20 Departament de Tecnologia
  • 4. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge L’orientació El Sol és una font natural de llum i calor. O Disposar de llum natural a totes les cambres de l’habitatge proporciona una sensació de benestar, a més d’un important B N estalvi energètic en il·luminació. E Quan la radiació solar que rep l’habitatge és escassa, i també quan és excessiva, Segons quina sigui pot implicar un consum energètic l’orientació d’un superior a l’hora de climatitzar l’habitatge habitatge, s’aconseguiran diferents graus d’insolació i, per tant, de comfort. Cristina Rodon Balmaña 4/ 20 Departament de Tecnologia
  • 5. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge L’orientació El Sol és una font natural de llum i calor. O Orientació Nord: rep molt poca insolació. És força freda a l’hivern i fresca a l’estiu. Convé destinar-la a les cambres on no s’hi fa vida: trasters, rebosts, magatzems, lavabos, etc. B N Orientació Sud: rep la màxima insolació. És relativament calorosa a l’estiu, ja que el Sol passa més alt i no hi entra tan directament. En canvi, és molt E agradable a l’hivern ja que el Sol passa més baix i incideix directament a l’interior. És convenient destinar-la a les cambres on es fa més vida: sala d’estar, menjador, etc. Al nostre país l’orientació de cara a migdia (sud) és, Orientació Est: rep insolació des del matí fins al sens dubte, la més migdia. És agradable al matí, ja que és quan el Sol hi incideix més directament. La temperatura ambient no recomanable. és gaire càlida. Orientació Oest: rep insolació des del migdia fins al vespre quan es pon el Sol. A l’estiu és molt calorosa, ja que el Sol hi incideix quan la temperatura ambient és més alta. Cristina Rodon Balmaña 5/ 20 Departament de Tecnologia
  • 6. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge La distribució Els habitatges estan distribuïts, utilitzant envans i parets, en diferents espais anomenats habitacions o cambres, que reben un nom específic segons l’activitat principal que s’hi desenvolupa. Un element important a tenir en compte és que totes les cambres disposin d’una finestra o porta per on rebre la llum de l’exterior i per on poder ventilar-les convenientment. Seria ideal que totes les cambres tinguessin aquest accés a l’exterior situat a la façana principal de l’edifici, però això no sempre és possible. En aquests casos es construeixen patis interiors als edificis, per possibilitar que la llum i l’aire arribi a totes les cambres. Cristina Rodon Balmaña 6/ 20 Departament de Tecnologia
  • 7. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge La distribució Segons la funció que realitzen, les cambres es poden agrupar en quatre zones principals: Zona de treball i serveis: cuina, rebost, safareig, traster, cambra de planxar, lavabo, bany, etc. Està destinada principalment a les feines domèstiques i d’higiene personal: cuinar, rentar, planxar, netejar, tenir cura de la higiene personal, etc. Zona per dormir i d’aïllament: La constitueixen bàsicament els dormitoris i està dedicada al descans. Zona per viure i estar: sala d’estar, menjador, estudi... Comprèn les habitacions on treballem, conversem, mengem, veiem la televisió, etc. Zona d’accés i circulacions: rebedor, passadissos, porxo, etc. Permeten l’accés des de l’exterior de l’habitatge, la circulació interior, la connexió entre zones i la recepció de persones preservant la intimitat de la resta d’espais. Cristina Rodon Balmaña 7/ 20 Departament de Tecnologia
  • 8. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge La distribució Un habitatge pot ser satisfactori si es distribueixen correctament els diferents espais i es relacionen entre si amb encert. Que es pugui circular correctament dins d’un habitatge depèn de : •les relacions entre els ambients, •del disseny individual de cada habitació, •de la situació de les portes, del costat cap on s’obren, del pany per obrir-les i •de la distribució dels mobles. No és menys important fer una correcta distribució interior de cada habitació Cristina Rodon Balmaña 8/ 20 Departament de Tecnologia
  • 9. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge 2. L’accés a l’habitatge Per construir un habitatge cal disposar de sòl on ubicar-lo i de tècnics que realitzin el projecte i la construcció. També calen diners, un promotor i els permisos de l’Administració pública L’Administració pública vetlla per la qualitat i Els diners són necessaris per la seguretat de les construccions que duen a comprar el sòl, els materials i per terme els promotors, atorga els permisos pagar els tècnics. un cop ha verificat el projecte i fa inspeccions un cop acabada l’obra per comprovar que s’ajusta al projecte aprovat. El promotor és la persona o l’empresa que decideix construir l’habitatge. Cristina Rodon Balmaña 9/ 20 Departament de Tecnologia
  • 10. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Els promotors La promoció d’habitatges pot ser privada o pública. És privada quan el promotor és És pública quan el promotor és una persona particular o una l’Administració (Ajuntament, empresa constructora o Diputació, Generalitat...) o una immobiliària empresa pública. Una persona que decideix L’Administració també actua com construir el seu propi habitatge; a promotora quan detecta d’altres, una empresa necessitats d’habitatge entre la constructora o una immobiliària població i no hi ha promotors que, un cop construïts els privats que vulguin construir, o habitatges, els posarà a la bé quan considera que cal oferir venda. habitatges a preus assequibles. Cristina Rodon Balmaña 10/ 20 Departament de Tecnologia
  • 11. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Els permisos Quan el promotor disposa de sòl edificable i decideix construir-hi habitatges, encarrega el projecte tècnic a un arquitecte o a una empresa d’arquitectura. El projecte ha de ser revisat pels tècnics municipals, que atorguen la llicència d’obres si comproven que respecta les ordenances i les normes de seguretat i confort. Amb la llicència d’obres, les diferents empreses constructores i instal·ladores ja poden començar a treballar. Un cop acabada, els tècnics de l’Administració local inspeccionen l’habitatge per comprovar que s’ha construït segons el projecte i que s’han respectat totes les ordenances. Si és així, concedeixen al promotor la llicència de primera ocupació. Per poder contractar els subministraments i serveis bàsics amb les companyies subministradores ens caldrà la cèdula d’habitabilitat. Aquest document el proporciona la Generalitat a partir, entre d’altres documents com: • la llicència municipal de primera ocupació, •del certificat d’un tècnic competent (arquitecte) Un cop contractats i disponibles aquests serveis, ja podrem fer ús de l’habitatge. Cristina Rodon Balmaña 11/ 20 Departament de Tecnologia
  • 12. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Hipoteques L’obtenció dels diners necessaris per construir o comprar un habitatge s’anomena finançament i s’acostuma a realitzar mitjançant una entitat bancària, que ens fa el préstec dels diners. El banc o la caixa ens deixa (presta) tots els diners de cop i nosaltres ens comprometem a retornar-los a poc a poc, normalment en quotes mensuals, durant un temps anomenat període d’amortització que acostuma a ser de 15, 20, 25 o 30 anys. Totes aquestes qüestions de període d’amortització, terminis, quotes, interès, etc., les acordem amb el banc o la caixa i queden reflectides en un contracte o escriptura davant el notari. Cristina Rodon Balmaña 12/ 20 Departament de Tecnologia
  • 13. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Hipoteques Ara bé, tots els bancs i caixes, quan deixen diners, demanen una garantia, és a dir, un bé amb el qual ells puguin recuperar els diners si nosaltres no els hi tornem Préstecs hipotecaris o hipoteques: la garantia és el mateix habitatge L’hora de contractar una hipoteca, les entitats bancàries ofereixen diferents modalitats d’interès: el fix, el variable i el mixt. L’interès és fix quan no varia durant tot el període L’interès variable depèn de L’interès és mixt quan d’amortització, això vol dir que l’evolució de l’economia i, per tant, durant els primers anys és sempre ens cobraran el mateix preu va variant en funció del mercat fix i, després variable. pels diners que ens han prestat i la hipotecari. Amb l’interès variable les quota mensual serà sempre quotes mensuals poden augmentar constant. o disminuir al llarg del temps. Les hipoteques a interès fix, en el moment de la seva Les d’interès variable, en el moment de la seva contractació, tenen un tipus d’interès més alt que les contractació, tenen un tipus d’interès més baix. Quan variables, eviten l’efecte negatiu de les pujades del puja el preu del diner surten més cares i quan baixa preu del diner però, en canvi, no es beneficien de les resulten més econòmiques. Suposen, doncs, un risc baixades. Són recomanables en períodes en què el que cal valorar convenientment. En principi són preu del diner està baix i es preveuen pujades. recomanables quan el preu del diner està alt i es preveu que baixi al cap d’un temps. Cristina Rodon Balmaña 13/ 20 Departament de Tecnologia
  • 14. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Hipoteques Per saber el preu que té el diner en el mercat hipotecari s’utilitzen uns valors o índex de referència. Les hipoteques a interès variable o mixt els utilitzen per actualitzar el tipus d’interès al final de cada període de revisió. L’ lRPH (Índex de Referència dels Préstecs Hipotecaris). És més estable, varia més a poc a poc. L’EURIBOR (European Interbank Offer Rate). Pot variar més ràpidament i tant les pujades com les baixades poden ser més brusques. Com que les condicions que ofereixen les diverses entitats financeres poden ser molt diferents : s’ha establert un procediment de càlcul anomenat TAE (Taxa Anual Equivalent) que proporciona un tipus d’interès anual expressat en % i que permet comparar diferents ofertes d’hipoteques. Cristina Rodon Balmaña 14/ 20 Departament de Tecnologia
  • 15. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Hipoteques El tipus d’interès acordat a les hipoteques variables acostuma a tenir un valor inicialment baix durant el primer any i, per als anys posteriors, acostuma establir-se amb referència a l’Euribor, l’IRPH o altre índex amb un diferencial afegit. A part dels interessos, també haurem de tenir en compte que els tràmits de la compra suposen unes despeses importants de notari, registrador, peritatge, impostos, etc. i que, normalment, els diners obtinguts amb el préstec no acostumen a superar el 80% del valor de taxació de l’habitatge. Una recomanació a tenir en compte és que les quotes no siguin superiors al 35% dels ingressos nets de la unitat familiar o de convivència. Cristina Rodon Balmaña 15/ 20 Departament de Tecnologia
  • 16. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Lloguer L’altra opció per accedir a un habitatge és l’arrendament o lloguer. Arrendador Renda o L’arrendatari o El propietari d’un lloguer llogater habitatge és qui ens el Quantitat de Qui en fa ús cedeix perquè en fem diners que es ús durant un temps paga determinat a canvi del pagament d’una quantitat de diners convinguda. Tot plegat queda recollit en un contracte d’arrendament Cristina Rodon Balmaña 16/ 20 Departament de Tecnologia
  • 17. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Lloguer El propietari ha de tenir en regla la cèdula d’habitabilitat. En el moment de fer el contracte, normalment el propietari demana una fiança. El propietari està obligat a mantenir en tot moment les condicions d’habitabilitat de l’habitatge, a fer les reparacions d’adequació i manteniment que siguin necessàries i a prorrogar el contracte fins al cinquè any si així ho demana el llogater. El llogater està obligat a pagar la renda fixada al contracte L’opció del lloguer permet un accés més fàcil a l’habitatge, ja que no calen tants diners. És la millor solució per a aquelles persones que han de canviar sovint de domicili L’opció de la compra en canvi, malgrat que suposa un esforç econòmic més gran, per molta gent és considerada una inversió ja que sempre permet recuperar diners si es venen l’habitatge. Cristina Rodon Balmaña 17/ 20 Departament de Tecnologia
  • 18. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge l’habitatge Ajuts Els habitatges “lliures” són aquells per a l’adquisició dels quals l’Administració no concedeix ajuts especials i el preu el fixa lliurement el venedor. Però l’Administració facilita la compra o el lloguer a les persones o famílies amb ingressos baixos per ser un dret constitucional: habitatges com a “protegits”- 3 tipus: - Els de règim especial - Els de règim general - Els de preu concertat Característiques dels habitatges protegits: •no ha de tenir més de 90 m2 de superfície útil i és el •promotor qui ha de demanar a l’Administració la declaració oficial d’habitatge protegit. •El preu de venda d’aquests habitatges és inferior als lliures (el fixa l’Administració) •Els compradors han de tenir uns ingressos familiars situats entre uns límits (mínim i màxim) fixats per l’Administració, i no ser propietaris d’un altre habitatge. També existeixen els ajuts al lloguer d’habitatges gestionats per alguna Administració Pública o entitats sense ànim de lucre. Cristina Rodon Balmaña 18/ 20 Departament de Tecnologia
  • 19. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure ii gaudir d’un habitatge Viure gaudir d’un habitatge l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge Alguns dels espais, l’estructura, les instal·lacions o els serveis de l’edifici són comuns a tots els habitatges que l’integren. El cas més freqüent és el bloc de pisos. Tots els propietaris tenen l’obligació de fer front conjuntament al seu manteniment. Per atendre aquestes responsabilitats existeix la comunitat de propietaris La comunitat haurà de prendre tots aquells acords que afectin als elements comuns de l’edificació, fixar les quotes que ha d’aportar cada propietari i administrar-les, etc. També pot decidir la contractació d’un professional o empresa perquè administri la finca. Algunes de les despeses més freqüents que tenen les comunitats de propietaris són: •Reparacions i manteniment de l’edifici i les instal·lacions com l’ascensor, la il·luminació... •Assegurances d’incendi, de responsabilitat civil... •Consums d’aigua i electricitat •Neteja de l’escala, el vestíbul, l’aparcament, l’ascensor... •Impostos i taxes... Cristina Rodon Balmaña 19/ 20 Departament de Tecnologia
  • 20. L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure ii gaudir d’un habitatge Viure gaudir d’un habitatge l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge El fet de ser propietari d’un habitatge implica també el pagament d’impostos i taxes a l’Ajuntament. L’IBI o Impost sobre els Bens Immobles és el més general, es paga cada any i el seu import es calcula com un percentatge (%) del valor cadsatral que l’Estat atribueix a l’habitatge. Valor cadastral: el cadastre és un registre oficial on es recullen les dades de tots els bens immobles) i sempre és inferior al preu que pugui tenir l’habitatge en el mercat immobiliari. El valor cadastral té en compte el valor del sòl i de l’edificació. Altres taxes que cal pagar a l’Ajuntament poden ser les que corresponen al servei de recollida i tractament d’escombraries o al subministrament d’aigua potable. Cristina Rodon Balmaña 20/ 20 Departament de Tecnologia