Bondia.cat 12/04/2013

566 views

Published on

TITULAR: Alcaldes lleidatans forcen que la guerra de les banderes es debati al Parlament
FOTO: Restauren la portalada de Cóll

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
566
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bondia.cat 12/04/2013

  1. 1. 12 D’ABRIL DEL 2013 MOSTRA MEUA Alícia Galván. Periodista Doncs sí, hi ha Mostra Molts van pensar que enguany no es faria. amb la motivació de demostrar tothom que Altres volien que no es fes. Altres van sem- hi ha futur. I sobretot ganes d’una una Mos- brar dubtes sobre la seua continuitat, però tra 20 que marqui un abans i un després. al final, malgrat la crisi, que l’ha afectat de L’efermèride s’ho mereix. Però como deia Ki- ple com a tothom en aquest país, i amb tot pling, aquesta ja és un altra història que tin- el que està caient, la Mostra es fa. I amb més drem temps de contar. Ara centrem-nos en força que mai. No hi ha tants diners. És aquesta XIX que promet molt i bo. Almenys cert, però hi ha més ganes. I més enginy. I s’ha treballat perquè així sigui.Torna la màgia La XIX Mostra de Cinema comença avui a caminar amb la gala inaugural Premis d’honor, Premis Jordi Dauder i l’estrena mundial de ‘Por otro lado’ La XIX Edició de la Mostra de Cinema Llatinoamericà ai- xeca avui el teló. Fins al pro- per 19 d’abril, pel·lícules i curt- metratges (en les seccions ofi- cials) i documentals (en la secció especial) ompliran la Llotja i el CaixaForum de les millors producciones que s’han fet altre costat de l’At- làntic i també aquí. El glamur el posaran els convidats d’aquesta edició amb noms com els de José Coronado, Da- mián Alcázar, Pere Arquillué, Pere Portabella, Asunción Ba- laguer, Gustavo Garzón, oJuan Ferrer, Eduardo Blanco, Jaume Balagueró, Agustí Villaronga, Malena Alterio i Osvaldo Francia, en la gala inaugural del 2012. Marta Betriu, entre d’altres.
  2. 2. 02 DIVENDRES, 12 D’ABRIL DEL 2013 LA MOSTRA AL DIA Avui arranca a la Llotja la XIX Mostra de Cinema Llatinoamericà Serà una gran festa EL CERTAMEN COMENÇA AMB L’ENTREGA DELS PREMIS D’HONOR, ELS JORDI DAUDER, L’ÁNGEL FERNANDEZ SANTOS I EL RECONEIXEMENTA L’ACADÈMIA DE CINE CATALÀ Avui és el dia. A dos quarts de nou del vespre, i després de la tradicional passsejada per la catifa vermella i l’aturada al photocall per atendre els mit- jans de comunicació acredi- tats per a l’esdeveniment, s’aixecarà el simbòlic teló de la XIX edició de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya a l’escenari, ja tra- Damián Alcázar dicional, de la Llotja. Premi d’honor.L’actormèxica,ambvuit premisArielalesespatlles,rebràelguar- La cerimònia inaugural, dó de mans de la cònsol de Mèxic a Bar- presentada per la periodista celona, Norma Ang. de Lleida Televisió Gina Raymat, tindrà la sorpresa de veure sobre l’escenari un se- guit de ninots, vinculats amb el món de l’audivisual, creats per a l’ocasió per l’artista llei- datà Joaquim Ureña, autor, ai- xí mateix, del cartell promoci- onal d’aquesta edició. Pere Portabella, premi Jordi Dauder de la Mostra, rebrà el guardó de mans del director, Antoni Verdaguer. Amb molt pocs parlaments (tan sols el paer en cap, Àn- L’escenari de la de la Mostra), la cònsol de duccions teatrals d’aquest José Coronado gel Ros, donarà la benvingu- Mèxic a Barcelona, Norma país, com el seu actual Cyra- da a tots els assistents a la Llotja estarà Ang. no. Precisament, entregarà el Premi d’honor. L’actor, que actualment Mostra) per tal de donar agi- adornat per uns Els premis Jordi Dauder a premi la seua companya a té en cartellLos últimos días rebrà el pre- mi de la Mostra de mans del director ca- litat a la cerimònia, es proce- ninots creats per la creativitat en el cine català l’escenari, l’actriu Marta Be- talà Ventura Pons. dirà a l’entrega dels diferents enguany són dos. Un és per al triu.També hi haurà un recon- guardons que protagonizaran Joaquim Ureña director, productor i guionis- neixament als cinc anys de vi- bona part de la gala. ta, Pere Portabella, una lle- da de l’Acadèmia de Cinema Els premis d’honor del cer- El segon premi d’honor se- genda viva del cine en aquest Català i al fins ara president tamen s’entregaran aquest rà per al actor mexicà Damián país; li entregarà el premi An- d’aquesta, Joel Joan. El pre- cop als actors José Coronado Alcázar, que pot presumir de toni Verdaguer, guanyador mi el rebrà la directora de i Damián Alcázar. Coronado, tindre el rècord de premis Ari- del Gaudí d’aquest any al mi- l’Acadèmia, Montserrat Ma- un actor que actualment té en el del seu país (els equivalents llor documental pel seu Jordi jench. Finalment, el premi Án- cartell la seua darrera pel·lí- als Goya d’aquí), amb vuit es- Dauder, la revolució pendent. gel Fernández Santos serà cula, Los últimos días rebrà el tatuetes, cinc com a prota- L’altre guardonat és l’actor per a la periodista de RNETe- premi de mans del director ca- gonista i tres com a secunda- Pere Arquillué, al qual tro- resa Montoro, qui el rebrà de talà Ventura Pons, amb qui ha ri. Li entregarà la gorda (nom beu cada dia al capítol corres- mans d’Antoni Llorens i Mar- Pere Arquillué Jordi Dauder. L’actor català distinguit treballat en un bon grapat de com es coneix popularment ponent de La Riera a TV3, pe- celo Aparicio, guanyadors per la seua creativitat en el cine català, pel·lícules. a Llatinoamèrica l’estatueta rò també en les millors pro- l’any passat. veurà com l’actriu Marta Betriu, com- panya a Cyrano, li entrega el premi.
  3. 3. LA MOSTRA AL DIA DIVENDRES, 12 D’ABRIL DEL 2013 03 Una estrena mundial en la gala inaugural de la Mostra BREUS ‘Por un tiempo’ aixeca el Homenatge als cinc anys de l’Acadèmia La Mostra també tindrà, teló de la secció oficial en la cerimònia inaugu- ral, un reconneixement als cinc anys d’existència de l’Àcadèmia del Cine- ma Català i el seu presi- dent fins ara, Joel Joan. El conseller Ferran Masca- EL DIRECTOR, GUSTAVO GARZÓN, LA PRESENTARÀ A LA LLOTJA rell lliurarà el guardó re- collit per la directora, Montserrat Majench. La pel·lícula inaugural de la XIX edició de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya Bigas Luna i Sara és una estrena mundial. Es Montiel, en record tracta de el film argentí Por un tiempo, dirigit per Gustavo Al llarg de la cerimònia Garzón i que ha estat deu anys inaugural també hi hau- madurant el projecte (llegiu Fotograma rà un sentit record per a l’entrevista a la pàgina 8). Pro- de la dos figures del cine tagonitzada per Esteban La- pel·lícula d’aquest país que recent- mothe, un dels actors amb més argentina ment ens han deixat, el projecció de l’Argentina, la di- que director Bigas Luna, en rectora Ana Katz i la debutant competirà a ple projecte de Segon ori- Mora Arenillas, filla del també la secció gen, que es rodarà a Llei- actor Fabián Arenillas, el film oficial del da, i l’actriu Sara Monti- explica la història de Leandro certamen. el. i Silvina, un matrimoni de clas- se mitjana al qual la vida li Protagonitzada per somriu en tots els sentits (po- sició social, prestigi profes- sional, ella està embarassada Esteban Lamothe, explica la relació LA IMATGE del seu primer fill com a pare- entre un pare i una lla...) fins que de sobte, s’assa- benten que ell té, sense sa- filla adolescent ber-ho, una filla adolescent fruit d’una relació ocasional llarga trajectòria professional durant la seva joventut. El fet tant al cine, com al teatre i, que filla vingui a viure a casa sobretot, a la televisió, mitjà del matrimoni, i a més odiant que ara ha deixat de banda el pare per no haver-se’n pre- després de moltíssims èxits de ocupat mai, els canviarà per gran audiència. complet l’existència. Com a actor, va destacar a Por un tiempo, segons el seu la pel·lícula El fondo del mar de director, vol aprofundir en Damian Szifron, però la seva aquesta relació intergenera- màxima popularitat a nivell eu- cional entre pares i fills, però ropeu li va arribar amb Roma des del vessant de l’honeste- d’Adolfo Aristarain. L’any 1995 dat i fugint de tòpics i frases també va tenir dos grans èxits fetes. amb Señoras y señores i Casa Teresa Montoro, premi Àngel Fernández Santos Aquesta es la primera pel·lí- natal. Com diu el mateix Gar- La periodista de Ràdio Nacional d’Espanya, que durant molts anys ha cobert la infor- cula com a director de Gusta- zón, el seu repte, ara mateix, mació de la Mostra i encara ho fa, rebrà enguany el premi Ángel Fernández Santos de vo Garzón, un actor ja consa- és debutar a la Llotja de Llei- mans de Marcelo Aparicio i Antonio Llorens, els guanyadors de l’any 2012. grat a l’Argentina, amb una da i fer-ho agradant al públic.
  4. 4. 04 DIVENDRES, 12 D’ABRIL DEL 2013 LA MOSTRA AL DIA AGENDA Divendres, 12 22.00 La vida precoz y breve de Sabina Rivas 20.30 Por un tiempo Llargmetratge. Secció oficial Llargmetratge. Secció oficial CAIXAFORUM. Mèxic. 2012. 116’. Gèn.: GALA INAUGURAL. LA LLOTJA. Argenti- Drama. Dir.: Luis Mandoki. Int.: Greisy Me- na. 2013. 85’. Gèn.: Comèdia dramàtica . na, Joaquín Cosio. Sinopsi: Una adoles- Dir.: Gustavo Garzón. Int.: Esteban La- cent que vol arrivar als Estats Units llui- mothe, Ana Katz. Sinopsi: Un matrimoni en tant per sobreviure entre les cares de la seu millor moment (socialment i laboral- prostituició i de tràfic de blanques. ment parlant, a banda de l’imminent nai- Bo. Int.: Steve Golin, Hugo Sigman. Si- i en qualsevol moment la vida pot fer un dos amb problemes amb les drogues i sen- xement deu seu primer fill) trontolla quan nopsi: Un cantant, imitador d’Elvis, s’ado- gir de 180 graus. se gaires esperances de futur. apareix una filla adolescent que el marit na que no té futur al fer-se gran, amb una Diumenge, 14 desconeixeia que tenia. dona divorciada i una filla a qui no veu mai. 20.00 Mejor no hablar 22.00 Pothound de ciertas cosas 12.00 Diumenges a tot 20.00 Prólogo Curt. Secció oficial ritme. Bossa nova entre Dissabte, 13 Curt. Secció oficial CAIXAFORUM. Trinitat i Tobago. 2011. amics Curt. Secció oficial CAIXAFORUM. Equador. 2012. 100’. Gèn.: 10’31. Dir.: Christopher Guinness. Int.: 12.00 Escola Sant Jordi CAIXAFORUM. Espanya. 2012. 8’. Dir.: Drama. Dir.: Javier Andrade. Int.: Francis- Bubbercin Guinness, Caroline Rogers Música. Activitats paral·leles Lucas Figueroa. Int.: Luis del Cura, Julio co Savinovich, Víctor Arauz. Sinopsi: Dos Driscoll. Sinopsi: Tota una aventura amb CAFÈ DELTEATRE. Concert a càrrec de l’Es- Curt. Secció especial Perillán. Sinopsi: En tan sols tres segons germans, un vividor i un mùsic punk, tots adversitats, aliances i ritme vertiginós. cola L’Intèrpret. CAIXAFORUM. Els alumnes del col.legi Sant Jordi han preparat un seguit de curts en què han fet tots els papers (des d’intèr- prets fins a càmeres, passant per directors i muntadors), que ara es poden contem- plar i avaluar. 16.00 Voice Over Curtmetratge. Secció oficial CAIXAFORUM. Espanya. 2012. 9’40. Dir.: Martín Rosete. Int.: Féodor Atkine, Jona- than Mellor. Sinopsi: Tres situacions lí- mit que en realitat són la mateixa. 16.00 La playa Llargmetratge. Secció oficial CAIXAFORUM. Colòmbia. 2012. 90’. Gèn.: Drama. Dir.: Juan Andrés Arango. Int.: Luis Carlos Guevara, Andrés Murillo. Sinopsi: Un adolescent afrocolombià buscarà el seu germà petit, desaparegut en un barri marginal de Bogotà. 18.00 Elefante Curt. Secció oficial CAIXAFORUM. Espanya. 2012. 9’. Dir.: Pablo Larcuen. Int.: Xavier Ortiz, Marc Montserrat. Sinopsi: Un perdedor a qui ningú vol començar a convertir-se en un elefant. ‘El limpiador’, una angoixant pel·lícula que arriba del Perú 18.00 El último Elvis Dirigida per Adrián Saba i protagonitzada per Víctor Prada i Adrián Du Bois (CaixaForum, diumenge, 16.00 hores) ex- plica com un empleat de la neteja en una funerària descobreix que una pandèmia letal está assolant la ciutat de Lima. Llargmetratge. Secció oficial Ell, en solitari, iniciarà una cursa per la supervivència acompanyat d’un orfe que s’ha trobat en una casa abandonada. CAIXAFORUM. Argentina. 2012. 90’. Un bon exemple del nou cine peruà, que està, ara mateix, en una fase emergent. Gèn.: Comèdia dramàtica. Dir.: Armando
  5. 5. NÚMERO 1.744 ANY 8 Aquest diari es ven conjunta i inseparablement amb El Periódico de Catalunya de divendres Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067 Visita’ns també a: p. 08 p. 08 i Edit. p. 05 Troben un nou primat prehistòric al Pirineu Alcaldes lleidatans Les restes de la nova espècie, que ha estat batejada forcen que la guerra de les banderes es com Nievesia sossisensis, han estat trobades per investigadors de l’Institut Català de debati al Parlament Paleontologia al jaciment de Sossís, al Pallars Jussà. Es tracta d’un petit estrepsirí de fa 35 milions d’anys, que tindria l’aspecte que Reunió amb Ortega per mostrar el malestar per les denúncies apareix a la imatge de l’esquerra. JOURNAL OF HUMAN EVOLUTION p. 08 p. 10 Garra viatja cap al Nepal L’alpinista lleidatà va partir ahir cap al Nepal per iniciar la seva nova aventura, que l’ha de dur a fer el Dhaulagiri, el seu novè 8.000. TWITTER JUANJO GARRA p. 03 Un robot de la UdL permetrà que persones amb discapacitat treballin des de casa p. 06 Les escoles bressol municipals de Lleida retallen 20 places i pugen la quota 30€/mes Restauren la portalada de Cóll MARTA LLUVICH (ACN) p. 07 ‘Cacen’ gestors d’una àrea de caça a Maldà emprant verí i paranys contra depredadors Els treballs consisteixen en consolidar i netejar la pedraPUBLICITAT
  6. 6. 02 DINTERÈS BONDIA DIVENDRES, 12 D’ABRIL DEL 2013 www.bondia.catEl temps a Lleida meteo@bondia.cat Serveis TELÈFONS Seguretat Sol arreu i una bonança Emergèncias Mossos d’Esquadra 973 700 050 112 que s’allargarà uns Atenció a la Dona (Mossos) Policia Ext. 5000 091 quants dies més 07.22 h 20.35 h Guàrdia Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 Guàrdia Urbana 092/973 700 600 Aquest serà el cap de setmana més calorós Urgències mèdiques en el que portem d’any 2013. I sembla que la ICS 973 221 516 situació s’allargarà uns quants dies. Pel que Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200 fa avui, serà un dia assolellat arreu amb Nova Hospital de Sta. Maria 973 727 222 alguna nuvolada al Pirineu. No s’esperen Urgències Tàrrega 973 310 852 precipitacions. En canvi, les temperatures, Comitè Anti-sida 973 221 212 tant les mínimes com les màximes, seran lleugerament i moderadament més baixes Alcohòlics Anòmims 629 779 654 que ahir. Els termòmetres poden arribar als Comedores compulsivos 676 060 624 21-22 graus. Fibrolleida 649 873 838 Creu Roja Lleida 973 279 900 Agramunt 973 390 880 DISSABTE DIUMENGE Balaguer 973 445 795 Cervera 973 532 084 Les Borges Blanques 973 143 493 Mollerussa 973 711 282 Tàrrega 973 500 679 Serveis funeraris 973 237 206 Servei de suport en el Dol de Ponent 973 501 503 Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Estació d’Autobusos 973 268 500 FARMÀCIES D’AVUI De 09.00 a 22.00 h García. Piux XII, 7 Baquero. Riu Ebre, 10 (Doctora Castells) De 22.00 a 09.00 hPUBLICITAT Garrós. Prat de la Riba, 53 PROTECTOR D’HERBICIDES FARMÀCIES DEMÀ I ROSEGADORS De 09.00 a 22.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 * Fàcil coloració Simó. Príncep de Viana, 99 (Pl. Europa) * Econòmic De 22.00 a 09.00 h * Fabricat amb polipropilé i tractat amb anti-UV Isanta. Alcalde Porqueras, 76 FRUITER - VINYA - OLIVERA AL·LÈRGIES Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3, alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment; =, estable; D, en descens; ?, situació excepcional. Del 8 al 14 d’abril Parietària 1 A Pi 2 = Gramínies 2 = Plàtan 3 = Olivera 0 = Pollancre 2 D Avellaner 0 = Salze 2 = Auró Negundo 1 D Roure/Alzina 1 A Freixe 1 = Xiprer 1 D Melcoratge 0 A Alterania 3 = Moreres 2 A Cladosporium 4 =
  7. 7. BONDIA DIVENDRES, 12 D’ABRIL DEL 2013 AVUI 03Un robot de la UdL permetrà quediscapacitats treballin des de casaLa Càtedra Indra també desenvolupa un dispositiu que aconseguirà controlar l’ordinador amb els ulls UDLREDACCIÓ. LLEIDALa Universitat de Lleida (UdL) ha Ja hi ha eliniciat un nou projecte de recer-ca i desenvolupament (R+D) per ratolí i eldesenvolupar un Assistent Per-sonal Robòtic (APR) que facilitiel treball en equip a les persones teclat virtualsamb discapacitat que no puguin Dues eines que ja ha createstar físicament a la seua ofici- aquesta càtedera són el Head-na. Mouse (2008) i el VirtualKeybo- El projecte, que s’emmarca en ard (2009). El primer és un ra-la Càtedra Indra-Fundación tolí virtual, destinat a les perso-Adecco de Tecnologies Acces- nes amb discapacitats motrius,sibles de la UdL, els permetrà es- que reacciona als moviments fa-tar presents de manera virtual a cials i del cap, sempre i quan dis-l’empresa i poder moure’s i des- posin d’un ordinador amb web-plaçar-se per l’entorn per parti- cam. El funcionament d’aquestcipar en reunions o trobades in- dispositiu es basa en la utilitza-formals. ció d’una càmera de baix cost El robot està dotat amb un que capta les accions de l’usua-sistema devideoconferència que ri davant la pantalla.funciona mitjançant una con- El VirtualKeyboard, o teclatnexió a Internet. El treballador virtual, permet l’escriptura depot escoltar i ser escoltat a tra- textos mitjançant qualsevol dis-vés d’un sistema d’àudio, veure positiu capaç de controlar el cur-a través de la seva càmera i ser sor de la pantalla com ara el ra-vist pels seus companys a través tolí. Funciona mitjançant unade la seua pantalla. L’equip lide- aplicació que apareix en la pan-rat pel director de la Càtedra i talla de l’ordinador i que permetprofessor de la UdL, Jordi Pala- l’escriptura de textos mitjançantcín, aborda diferents reptes tec- la pulsació de tecles virtuals. A D’esquerra a dreta: Brufau (Indra Catalunya), Fernández (UdL), Palacín (UdL) i Pérez (Fundación Adecco) més, incorpora innovacions tec- nològiques que faciliten al mà- ment del cursor només mitjan- tolívirtual HeadMouse ja sumen rector de la Universitat de Llei- xim l’escriptura per a persones Un sistema de çant el moviment dels ulls. prop de 400.000 descàrregues da, Roberto Fernández, va estar amb discapacitat que no poden videoconferència Actualment els investigadors des de 95 països de tot el món, acompanyat pel director de la utilitzar teclats convencionals. Els permetrà estar estan avaluant un primer proto- la majoria procedents d’Espa- càtedra, Jordi Palacín, i els repre-presents, via internet, de tip funcional i treballen per tal que el dispositiu permeti l’es- nya, Brasil, Xile, Mèxic, Colòm- bia i Argentina (veure desglossa- sentants de les entitats que la impulsen: el director d’Indra a Guia per fer manera virtual criptura de textos mitjançant la solució VirtualKeyboard amb el ment superior). Tots aquests detalls es van Catalunya, Manel Brufau; i el co- ordinador regional de la Funda- vídeos per a Un altre projecte en menor esforç possible. El teclat virtual VirtualKeyboard i el ra- donar a conèixer ahir al matí al centre universitari lleidatà. El ción Adecco, Francesc Xavier Pérez. cecs i sords marxa Amb l’objectiu d’eliminar les bar- Unes ulleres DISPONIBLE PER A DISPOSITIUS ANDROID I IPHONE reres que imposa, avoltes, la tec- connectades al PC a nologia a les persones amb dis- través d’un USB Aplicació per connectar els estudiants capacitats, un grup multidis- ciplinari de pedagogs, bibliotecaris, informàtics i tèc-nològics com el disseny del sis- Els estudiants de la UdL pus, i facultats de la mateixa. nics multimèdia de les universi-tema motriu del sistema APR compten des d’ahir amb una D’aquesta manera, unave- tats de Lleida (UdL) i de Barce-per tal que el moviment del ro- nova aplicació per a mòbils gada descarregada l’aplica- lona (UB) ha editat un manualbot sigui àgil i dinàmic en un que permet a tots els mem- ció, l’usuari podrà escollir el per produir vídeos accessiblesentorn d’oficina; el disseny me- bres de la comunitat amb in- seu campus o facultat i co- per a les persones amb discapa-cànic del sistema; la definició i teressos i necessitats similars mençar a interactuar. A més, citat visual i auditiva.implementació del sistema de contactar entre si, per tal de l’usuari pot subscriure’s a les Es tracta de la Guia de contin-control de desplaçament; i la compartir recursos i conei- activitats i característiques gut digital accessible: vídeo, queproposta i implantació de laver- xements, i sobretot, ajudar i que més s’adeqüin als seus complementa a la Guia de con-sió bàsica del sistema de tele- ser ajudat. interessos, per tal de que tingut digital accessible que lacontrol. Wi)NK permet, entre d’al- l’aplicació li enviï una notifi- UdL va editar al 2010 per millo- tres funcions, contactar amb cació, en el moment que algú rar l’accessibilitat de materialsSEGON PROJECTE algú per a practicar idiomes, escrigui un missatge que li docents com ara produccions es- A banda d’aquest treball de compartir cotxe, fer esport, pugui interessar. crites, presentacions multimèdiarecerca, la Càtedra Indra-Funda- buscar pis, intercanviar L’aplicació es va presentar oweb. En ambdós casos, les gui-ción Adecco de la UdLtambé es- apunts, i moltes altres activi- fa poc d’un mes a la Univer- es s’adrecen primordialment altà desenvolupant el projecte tats. Tot això de forma fàcil, Imatge de l’aplicació sitat de Barcelona (UB), amb professorat universitari, tot i queREM, un dispositiu hardware si- còmoda, ràpida i gratuïta mit- 1.800 descàrregues, i des el seu contingut pot ser utilitzatmilar a unes ulleres que es con- jançant el telèfon mòbil. Grà- un entorn d’interacció perso- d’aquesta setmana ja està per tothom que vulgui crear tex-necta directament a un ordina- cies a la col·laboració amb la nalitzat per al seu col·lectiu, present a tota la xarxa d’uni- tos, presentacions i vídeos per-dor amb connector USB i que UdL, l’aplicació compta amb que inclou els diferents cam- versitats catalanes. ceptibles, operables i compren-permet controlar el desplaça- sibles.
  8. 8. 04 OPINIÓ BONDIA DIVENDRES, 12 D’ABRIL DEL 2013 L’estratrègia de la confusió Cartes al director ISBN 1886-6883. Dipòsit legal L-61-2006. Control de PGD. Vivim submergits de treball i els comporta-Toni Yus Piazuelo PP i PSOE i entre aquests i d’al- progressistes són falsos, vestei- Esther Sementé Miret. Alumne ments dels seus agents. En tres partits satèl·lits (tots dins les xen roba cara, no es preocupen de Periodisme i Comunicació definitiva, per millorar subs- variants socialdemòcrata i dre- pels drets dels treballadors i vi- Audiovisual de la UdL tancialment aquesta situ- tana neoliberal). Només calveu- uen dels diners públics (en part Les estadístiques actuals si- ació cal que apareguin tantCol·laborador re com certs mitjans de premsa, cert, tot i que els petits partits tuen l’Estat espanyol com el l’economia submergida comperiodístic en intents de barrejar l’aigua comunistes sense representació 10è país del món amb major la veritat submergida. Amb- amb l’oli, identifiquen persones, no reben diners). frau fiscal. Cada any deixem dues es troben amb gransLa utilització d’un llenguatge partits i sectors del reformisme Un fals discurs (com si els di- escapar milions de diners a quantitats ocultes, el quepervertit, maquillant conceptes, socialdemòcrata com l’expresi- ners per rescatar els seus bancs causa d’una impertinent eco- anomenaríem en negre. Ensituant paraules fora de context, dent Zapatero, el PSOE, IU, ERC, i col·legis religiosos no fossin fi- nomia submergida. El frau el cas de l’economia, haparlar en termes absoluts, dir actors com Javier i Pilar Bardem, nançats també amb diners pú- fiscal ha anat augmentant d’augmentar i millorar elsmitges veritats, etc... (en defini- polítics com Sánchez-Gordillo, blics, i com si ells es preocupes- amb el pas del temps, conver- controls i les inspeccions fis-tiva, la mentida com a arma de etc... al mateix nivell que Fidel sin pels treballadors quan conei- tint-se en una bola que ha en- cals, eradicant les injustícies El diari no esdistracció massiva) es basa en la xem les seves postures neolibe- greixat amb gran rapidesa. i l’amnistia. Quant a les veri-confusió com una altra estratè- I és que tot s’hi val rals davant la recent reforma la- Per ara, el 23’3% del PIB es tats, ens referim als polítics,gia perquè els poderosos i els boral del PP, per a ells insufici- troba en una economia sub- que s’han d’adonar dels er-seus aliats manipulin la gent al davant la necessitat ent). mergida. Si tots aquest diners rors comesos i pagar per ells,seu antull. Una altra de les mil d’incrementar la taxa Una mostra de cinisme que sortissin a la llum, Espanya enlloc de negar-los i tapar-loscares del capitalisme que (de de guanys, i més també s’ha vist al diari ultradre- tindria cobert aquest any els amb brutícia. D’aquest últimmoment) dóna bons resultats. tà La Gaceta on sortien un grup costos de sanitat, atur, edu- voldríem destacar el cas Bár- I és que tot s’hi val davant la amb la crisi de joves d’un partit comunista cació, cultura i el pagament cenas, un clar exemple del ca-necessitat d’incrementar la taxa minoritari que havien viatjat a dels interessos del deute. Fins mí d’ocultació i mentides delde guanys, i més amb la crisi. Castro, Corea del Nord, Hugo Corea del Nord per conèixer el i tot, sobrarien milions. El frau que està ple el nostre país. LaUna d’aquestes tàctiques s’em- Chávez, o petits partits comunis- país i ficant-los al mateix sac que fiscal afecta tothom. No par- regeneració només pot venirmarca en la pugna interimperi- tes que res tenen a veure amb a la mateixa socialdemocràcia lem d’una història d’impos- de la mà de l’honestedat.alista (entre capitalismes) mit- PSOE o IU, etc... o caricaturit- que ha fet tants favors a la ban- tos, sinó que parlem del paísjançant el qualificatiu de qualse- zant a Zapatero, Rajoy o Aznar ca. Simplement un intent més, que podria Espanya si es pa-vol adversari (polític o econòmic) a diferents xarxes socials iden- emmarcat dins l’estratègia capi- guessin. Gairebé el 72% de Massa de totcom a dictador, subversiu, roig, tificant-los amb el líder nordco- talista, de confondre la gent. No l’evasió es localitza en les Joan Borda Boreu. Bellcaire.comunista, etc... si hi ha qualse- reà Kim Jong Un (com si tots fos- ens creguem res! Aprenguem a grans empreses i patrimonis,vol mostra de la més mínima dis- sin iguals). pensar, a tenir amplitud de mi- quadruplicant el frau en les Vivim en un món globalitzat,crepància (tan sols per matisos No sé si són bromes de mal res, a buscar i comparar informa- empreses mitjanes i autò- sí, però en un món global deli no pel fons de qüestions). gust però el més irònic és que ció, i a arribar a conclusions se- noms, que sovint solen obte- “massa de tot”: massa gent, Ho veiem a nivell nacional en normalment aquestos sectors gons les nostres idees i pensa- nir una equivocada descon- massa objectes, massa incul-les picabaralles (aparents) entre basen el seu discurs en que els ments! fiança del ciutadà. tura, massa velocitat, massa Eradicar aquesta situació és necessitats supèrflues, mas- una de les mesures més ne- sa soroll, massa diner, massa cessàries, en especial aquells insatisfacció, massa desitjos,Punt Eco: emprenedors socials sostenibles recursos que poden moure el PIB, com el frau en les pres- tacions de la Seguretat Soci- massa paranys comercials, massa sofisticació, massa es- très, massa espectacle, mas- al, l’atur o els treballadors que sa compromisos personals...Paco Cerdà i Esteve que volen estendre la responsa- fer teràpia. Els veus contents, no estan donats d’alta o no Hi ha tant de tot que el més bilitat ambiental per tota la so- amb una gran afició, organitzats cotitzen. Hem de treure a la decent és optar per la simpli- cietat, a través de l’enginyi la in- i ens diuen que els va molt bé, llum l’economia submergida, ficació; això sí, marginant novació i des de l’Horta. L’horti- que la teràpia és molt efectiva. seguint per les aportacions i -qui pugui- tot el que siguiRegidor de CiU a cultura és la seva activitat Ens trobem tot tipus de gent més recaptacions per incre- l’oferta llampant del soroll, del’Ajuntament de Lleida principal, juntament amb la con- de diverses edats, des de gent mentar els ingressos fiscals i lavulgaritat, de la pressa i del sultoria, i per exemple, lloguen gran a nens, de diverses proce- reduir el dèficit.Tot això, aju- consumisme. Menys és més,Visitar una empresa de nova cre- horts d’uns 50 m2, a aquells que dències i de tots tipus d’extrac- dat d’una reforma laboral que com deia Robert Browningació és avui, de per si, un gran vulguin, i els hi faciliten les eines te social. Fent l’hort, l’hort és per ha de transformar el mercat referintse al minimalisme.esdeveniment. Si, a més a més, i l’assessorament necessari per a tot, i veus que tots estan con-l’empresa és de gent jove i pre- tirar endavant aquesta tasca. tents. Així, un conegut escrip-parada, més. Però, si, com Punt Són gent honesta i humil ivull tor de la ciutat ens convida aEco, és una empresa que dóna destacar els importants premis veure les seves cebes, una cone-un plus de empresa sostenible, que han rebut, com el Premi LO guda empresària ens parla de laecològica i social toquem el cel. (lideratge i oportunitat) de la Di- seva collita de bròquil, un jove, amnesia, la desgana, el antileri- Quan el Jordi Boixadera, di-rector de l’Agència Catalana dela Joventut, em proposa, de re- putació i el premi d’Emprene- doria Social de “la Caixa”, tots dos al 2012. El seu objectiu em- lo Carles, organitza un grup de companys mentre arregla un tub de reg. En fi, un bullici d’activi- El túnel de la danismo que supone aquel acuerdo, hacen innecesaria una mayor crítica de tan desafortu-pent acoampanyar-lo un DijousSant pel matí, penso: encantat, presarial, com és obvi, és la ren- dibilitat, però respectant la se- tat a la natura que et favenir ga- nes d’arremangar-te, agafar el Bonaigua y nado acuerdo. ¿Es realmente una invenciónés una empresa de Lleida i hi tre-balla Montse Bergés, una bonaamiga. El primer que sorprèn és va filosofia de vida i procurant que estiguin a gust amb el que fan sense renunciar a allò en el xapo i començar a cavar. Em co- menten que fan diverses activi- tats socials com cursos, troba- la Diputació demagógicadelPPlapeticiónde aqueltúnel,obiensetratadeuna reivindicación histórica de Léri-que està situada al mig de l’Hor- que creuen: sostenibilitat, eco- des, sopars... etc., cosa que fa da, siempre rechazada por esata, però molt a prop de la zona logia, persones i relacions huma- que això es transformi amb una Juan Besa Esteve Generalitat soberanista, queuniversitària, a la partida Sot de nes. Parlant amb ells, em fa la gran família on reina la cordiali- tanto nos ama a Lleida como aFontanet, un edifici de colorverd sensació d’estar en el futur, que tat i les ganes de fer coses. España? He aquí unos cuantosque crida l’atenció. Desprès ens aquesta empresa és un pas en- Toca acomiadar-se amb el ejemplos recogidos, casi al azar,expliquen que és un mas de mit- davant de la resta i reuneix totes compromís de tornar un altre dia Exdiputat al Parlament de Catalunya y que ofrezco al presidente de lajans del segle XX, el qual, amb les condicions necessàries per amb roba de treball, o millor dit (1980-1984) Corporación, Joan Reñé, y enesforç i ganes, han rehabilitat ajudar a la ciutat i al país a sor- d’oci. He de dir que surto amb apoyo de las tesis del diputadoper convertir-lo en la seu social tir-se’n de la crisi: són projectes una sensació d’haver estat amb El acuerdo del último pleno de la del PP, Salvador Puy.de les seves empreses. devida que es fan empresa i, per un lloc i amb una gent important, Diputación de Lleida, acusando 21 de septiembre de 1983, Ens reben uns joves, la Núria, tant, tenen tots els números per gent que et faveure el futur amb de demagogia al único partido prensa local: “Relación de obrasel Jordi, la Montse i el Ricard. I triomfar, a més de sentir-se molt optimisme, uns empresaris que –el Partido Popular– que reivin- que se están ejecutando en estemés tard s’afegeix el Marc i co- satisfets amb allò que estan fent. ho tenen tot: joventut, emprene- dicó la construcción delTúnel de momento” en Lleida en diversasmencem a xerrar. Són joves lli- Ens porten a visitar els horts. doria, sostenibilitat i objectius la Bonaigua, deslegitima a la ac- carreteras, por importe decenciats en ciències ambientals, Ens trobem diversos grups de socials. Això és tenir valors, tual Corporación provincial. La 15.000 millones. Se anuncia albiòlegs i enginyers forestals. És persones amb problemes dife- aquellsvalors que a la nostra so-a dir, joves lleidatans preparats rents que utilitzen els horts per cietat li cal per llaurar el futur.
  9. 9. BONDIA DIVENDRES, 12 D’ABRIL DEL 2013 OPINIÓ 05 DIRECTORI Edita: Bondia Lleida SL Editorial La ‘guerra de les banderes’ arribarà al Parlament President: Jaume Ramon i Solé Director: Josep Ramon Ribé Alcaldes i presidents dels consells comarcals lleidatans que han estat denunciats per la Redacció: Albert Guerrero Director comercial: Carles Jiménez. Delegació del Govern estatal a Catalunya per no hissar la bandera espanyola es van reunir ahir Administració: Arancha Pajuelo amb la vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega, per mostrar-li el seu malestar i per Maquetació: J. Torrelles i Juanma Paquico Coordinadora Bondia.cat: Lourdes Cardona demanar el seu suport davant les amenaces de sancions i inhabilitacions a les que s’enfronten. De la trobada van aconseguir el compromís que el seu cas es debati al Parlament, encara que Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida. Telèfon: 973 260 065. també són conscients que la solució passa per una entente cordiale amb la Delegació del Correu electrònic: info@bondia.cat. Govern a Catalunya. Tot i això, reconeixen que si no hi ha cap més remei hauran d’hissar-la per Web: http://www.bondia.cat/ imperatiu legal. Però si el Parlament ‘beneeix’ les seves accions, la solució pot anar per a llarg.s responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat). Diàleg,emergènciessocialsiurgènciesnacionals Marc Solsona solt. A la vegada, els altres tres descripció més detallada. Per tadans, especialment els més cals, als grups que defensen in- en són també la conseqüència. tant, urgències nacionals i emer- desafavorits, no s’ho mereixen. teressos particulars, a les insti- Els deutes heretats i el diferi- gències socials són les dues ca- Per tant, suggereixo no par- tucions que coincideixen en un Alcalde de Mollerussa ment de despesa serien menors, res de la mateixa moneda. lar tant sobre si són les urgènci- territori o serveixen a les matei- i diputat de CiU al quan no inexistents, amb un sis- I ara correspon trobar la so- es nacionals o les emergències xes persones. Ningú pot dir que Congrés dels Diputats tema de finançament català sim- lució. És quan entra en joc la socials les que han de merèixer el problema no és seu o fer-se’n plement just. paraula diàleg. Entre les perso- la nostra atenció. El que avui es- el desentès. Decidir de manera definitiva què La davallada d’ingressos per nes parlar, conversar, comuni- cau és dialogar per trobar solu- S’ha d’avançar mitjançant el és més important si atendre les la crisi econòmica seria també car-se, en definitiva, hauria de cions a les necessitats diàries de diàleg constructiu en tots dos emergències socials o resoldre inferior, com es fa evident en ser la normalitat. una cosa nor- la gent i a la vegada donar res- camins al mateix temps perquè les urgències nacionals és clara- les economies del País Basc i mal. posta a un clam popular i molt es resolen conjuntament. Avan- ment impossible perquè són part Navarra.Val a dir que la mala ad- De la mateixa manera, entre transversal de la societat cata- çant en la solució de la qüestió del mateix problema i, per tant, ministració pròpia té una part de institucions, partits, organitza- lana quevol decidir lliure i demo- nacional alimentem l’esperança de la mateixa solució. la responsabilitat del moment en cions representatives d’una so- cràticament el seu futur col•lec- d’un futur millor imprescindible L’origen de les emergències què es troba l’economia catala- cietat el diàleg hauria de ser la tiu, perquè creu que li va la su- per encarar una situació molt socials no és altre que la suma na. norma. pervivència i el benestar del seus complicada. I avançant en la so- de cinc fets, cadascun dels quals És per això que no ha de sor- Malauradament, de vegades i dels seus fills. lució dels problemes punyents ja pertorbarien per ells mateixos prendre ningú que davant de la el que succeeix és el que expres- Mentre no dialoguem, conti- de la gent, anticipem el que ha l’economia de la societat ca- situació i a la vista que tots els sa la frase “m’has sentit, però no nuarem parlant del malament de ser una societat catalana au- talana radicalment: els deutes intents de resoldre fins avui el fi- m’has escoltat”. El diàleg s’es- que està tot plegat, buscarem togovernada. heretats, la despesa diferida nançament injust de Catalunya borra i queda reduït al discurs culpables, denunciarem un ofec Cadascú ha de decidir indivi- (obra acabada que s’ha de pagar han fracassat sistemàticament unilateral de cada a la galeria es- econòmic de l’Estat, farem grans dualment amb quina actitud durant molts anys), la davallada perquè l’Estat es nega a atendre cenificat en espais ficticis. proclames,... però seguirem te- afrontar aquest procés i aques- d’ingressos per la crisi, l’incom- les reclamacions justes de la Quan una part és nega a dia- nint unes emergències socials ta realitat. Si hom vol alimentar pliment per l’Estat dels acords societat i dels poders polítics ca- logar de manera testarruda i per- cada cop més greus. I el diàleg incerteses o treballar per les es- de finançament i el dèficit fiscal talans al llarg dels darrers tren- manent, per més propostes que no ha d’abastar només els par- perances. estructural. ta anys la qüestió nacional ocu- es facin, el diàleg resultarà ine- tits polítics representats en el Per la meva part, prefereixo D’aquests cinc fets, els dos pi el primer pla i es transformi en xistent. Aquesta forma de no di- Parlament. treballar confiat en què una Ca- darrers són clarament el resultat la urgència nacional, o les urgèn- àleg no és de rebut en la socie- També ha d’arribar a les or- talunya sobirana serà ben aviat d’un problema nacional mal re- cies nacionals si se’n vol fer una tat catalana avui perquè els ciu- ganitzacions patronals i sindi- realitat. día siguiente que el Túnel de la pesetas para el estudio del pro- 26 de marzo de 1992, se nos di- que a Lleida, y queera preferible nos)yseasegurabanlaconstruc- Bonaigua podría empezarse (de yecto del Túnel de la Bonaigua. ce que el Túnel de la Bonaigua, para Lleida la construcción del ción del corredor del ferrocarril aquía4años)elaño1987.Osea, Desgraciadamente, el 11 de presupuestado en 6.000 millo- Túnel de la Bonaigura a la de la europeo por todo el Mediterrá- hace más de 25 años que el Tú- noviembre de 1987 se nos decía nes de pesetas, que financiaría repetida carretera de Tor. neo. nel de la Bonaigua debería estar, que en Europa no había dinero Europa, ahora sería más largo y Mientras Lérida se perdía en Finalmente,LéridayEsterride al menos, iniciado para nuestras comarcas de Llei- su coste sería de 10.000 millo- debates internos, la Generalitat Aneu seguían pidiendo el 19 de En fecha de 19 de enero de da porque no estábamos clasifi- nes; un 66% más caro. haconstruidoeinaugurado-abril marzo la aperturayconstrucción 1984 la prensa local nos infor- cados para la recepción de los Pero nada; no se preocupe el de año 2009- el Túnel de Bra- del Túnel de la Bonaigua. Y ten- maba que el Túnel de la Bonai- fondos Feder; o sea, que Lleida lector, el túnel se acabaría el año cons, y ha prometido el Túnel de gomuchasmásnoticiasyefemé- gua ya tenía aprobado su traza- era demasiado rica para mendi- 2000, pero como sigue necesi- Súria (18 de octubre de 2012) rides que avergonzarían, sin do teórico ¡Hace ya treinta años gar a Europa. tando financiación europea, el con un presupuesto de más de duda, a la Corporación provinci- de eso, Sr. Reñé! Un año y me- ¡Perovolvió a renacer la ezpe- túnel no estará acabado, real- 200 millones de €. Se está cons- al y a la Generalitat por su opo- dio más tarde, en fecha de 1 de ranza! El 17 de septiembre de mente, hasta el año 2005. truyendo la línea 9 de metro en sición al Túnel de la Bonaigua. julio de 1985, “todos” los alcal- 1990 se nos decía, por fin, que se En fecha de 28 de julio de la Ciudad Condal, se financian Pero eso sí: “Som una Nació!” des de los Pallars reivindicaban iniciaría en 1995 y acabaría el 1993laprensalocalnosinforma- con miles de millones los Ferro- Conclusión: Ilustres señores el Túnel de la Bonaigua. año 2000. Y la cosa debía ir en ba la Generalitat iniciaría de nue- carriles Catalanes, ¡básicamente de la Diputación leridana, sus En 21 de mayo de 1986, la serio porque el 28 de noviembre vo estudios para el proyecto de barceloneses!, y se aseguran el protestas, quejas e insultos -tan prensa local decía que la Gene- de 1990 el proyecto fue adjudi- la Bonaigua. Según la prensa lo- suministro de agua para la Ciu- legítimascomoirracionales-con- ralitat pediría fondos a la UE pa- cadoaAutovíaseIngenierosAu- cal del 16 de enero de 1994, el dad Condal con la ralentización, tra el PP, no impiden reconocer ra la construcción delTúnel de la topistas SA. Pero ese proyecto presidente convergente de la Di- disminución de zonas regables que el partido más coherenrte, Bonaigua. Al año siguiente nos de túnel, que ya estaba aproba- putación de Lleida, Josep Grau, y subsiguiente encarecimiento más constante y más efectivo vuelve a decir la prensa que se do no se cuantas veces, ¡vuelve decía que la carretera pirenaica del precio del agua del Canal en la reivindicación del Túnel de habían invertido 67 millones de a aprobarse en 1991! Aunque recién construida -la de Tor- be- Segarra-Garrigues ( la otra gran la Bonaigua, y en general en los una vez aprobado el proyecto, el neficiaba mucho más a Andorra tomadura de pelo de los lerida- intereses de Lleida, es el PP.

×