Bondia.cat 05/04/2013

604 views

Published on

TITULAR: La UdL signa un crèdit per pagar les nòmines
FOTO: Lleida ja té mesa pel dret a l’habitatge

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
604
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
9
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bondia.cat 05/04/2013

  1. 1. 5 D’ABRIL DEL 2013 NÚMERO 1.741 ANY 8 Aquest diari es ven conjunta i inseparablement amb El Periódico de Catalunya de divendres Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067 Visita’ns també a: p. 3 a 5 p. 09 i Edit p. 07 65.000 immigrants La UdL signa un crèdit més a Lleida en 10 anys per pagar les nòmines El romanent de tresoreria s’ha anat exhaurint i la Generalitat li deu 20 milions La mesura “és un respir i tota una garantia de cobrament”, assegura el rector p. 10 L’any 2002, un de cada 20 lleidatans era d’origen estranger, mentre que ara ja és un de cada cinc p. 11 ACN L’ICF assegura que té un grup per adquirir la parcel·la de l’Agudana p. 10 i 11 Investiguen les morts del motorista de Lleida i de la nena de Sunyer p. 10 AJUNTAMENT DE LLEIDA Alerta davant nous robatoris de gossos Lleida ja té mesa pel dret a l’habitatge grans per a les baralles Una trentena de representants de diverses entitats, presents a la constitucióPUBLICITAT
  2. 2. 02 DINTERÈS BONDIA DIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013 www.bondia.catEl temps a Lleida meteo@bondia.cat Serveis TELÈFONS Seguretat Un ambient més hivernal Emergèncias Mossos d’Esquadra 973 700 050 112 amb el cel tapat i la Atenció a la Dona (Mossos) Policia Ext. 5000 091 possibilitat de més pluja 07.34 h 20.27 h Guàrdia Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 Guàrdia Urbana 092/973 700 600 L’entrada de vent fred de nord ens porta avui Urgències mèdiques un ambient més hivernal amb destacat ICS 973 221 516 descens tèrmic i un temps força insegur. Així, Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200 les temperatures, tant les màximes com les Minvant Hospital de Sta. Maria 973 727 222 mínimes, baixaran. També continua la Urgències Tàrrega 973 310 852 inestabilitat. Així, hi pot haver pluges arreu i Comitè Anti-sida 973 221 212 noves nevades al Pirineu. El cel estarà molt ennuvolat. Pel que fa al cap de setmana, la Alcohòlics Anòmims 629 779 654 situació tendeix a millorar amb més clarianes Comedores compulsivos 676 060 624 i un lleu augment de les temperatures. Fibrolleida 649 873 838 Creu Roja Lleida 973 279 900 Agramunt 973 390 880 DISSABTE DIUMENGE Balaguer 973 445 795 Cervera 973 532 084 Les Borges Blanques 973 143 493 Mollerussa 973 711 282 Tàrrega 973 500 679 Serveis funeraris 973 237 206 Servei de suport en el Dol de Ponent 973 501 503 Bus Lleida-Andorra 973 352 379 Estació d’Autobusos 973 268 500 FARMÀCIES D’AVUI De 09.00 a 22.00 h Garrós. Prat de la Riba, 53 Isanta. Alcalde Porqueras, 76 De 22.00 a 09.00 hPUBLICITAT Puigpinós. Humbert Torres, 23 FARMÀCIES DEMÀ De 09.00 a 22.00 h Simó. Príncep de Viana, 99 (Pl. Europa) Villalonga Pifarré. Hostal, 2 (Bordeta) De 22.00 a 09.00 h Baquero. Riu Ebre, 10 (Doctora Castells) AL·LÈRGIES Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3, alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment; =, estable; D, en descens; ?, situació excepcional. Del 2 al 6 d’abril Parietària 1 A Pi 4 = Gramínies 1 = Plàtan 4 = Olivera 0 = Pollancre 4 = Avellaner 0 = Salze 2 = Auró Negundo 2 = Vem 0 = Freixe 1 = Xiprer 2 D Melcoratge 0 = Alterania 3 = Om - - Cladosporium 4 =
  3. 3. BONDIA DIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013 AVUI 03 L’evolució demogràfica dels darrers anys ha estat marcada clarament per la immigració. En la darrera dècada, per exemple, les comarques de Lleida han passat dels 371.055 habitants als 443.032. És a dir, unes 72.000 persones més. D’aquestes,Radiografia sobre la població el 90% són persones que han arribat d’altres països. Tot un fenomen migratori.Lleida ha guanyat 65.000immigrants en l’última dècadaAl 2002, n’hi havia 17.111 pels de 82.0555 dels 2012 i representa el 90% del creixement demogràfic INFOGRAFIA: JOSEP TORRELLES bre uns 14.000 immigrants. El capital del Pla d’Urgell, amb creixement va ser constant fins 4.349 persones immigrants, el al 2009, quan es va arribar als que representa el 29,5% de la 77.784 immigrants. I és que, en seva població (14.729 mollerus- aquell moment, el mercat labo- sencs). El tercer lloc també l’ocu- ral funcionava com una locomo- pa una capital de comarca. En tora. Aquest fetva provocar l’ar- aquest cas, Balaguer (Noguera), ribada de molts nouvinguts a la amb 3.949 nouvinguts. Tàrre- recerca d’un lloc de treball. ga (capital de l’Urgell) ocupa el quart lloc amb 3.689 persones. MUNICIPIS El cinquè lloc és per Guissona, Per poblacions, la ciutat de amb més de la meitat de la po- Lleida és, evidentment, la pobla- blació immigrant (3.422 nouvin- ció amb un nombre d’immi- guts per un total de 6.763 guis- grants més elevat. N’hi ha sonencs). Per comarques, la po- 29.887, el 36,4% de tots els blació immigrant és més quins hi ha a la demarcació. El significativa a les comarques segon lloc l’ocupa Mollerussa, de la Plana que a les del Pirineu. CATALUNYA Del 4,61% al 18,52% A nivell de Catalunya, la po- de la població blació estrangera resident a Ca- Al 2002, un de cada 20 talunya és d’1.186.779, segons el Padró d’habitants a 1 de ge- lleidatans era d’origen ner del 2012, i representa el estranger. Ara, és un de 15,7% de la població catalana. El cada cinc nombre d’estrangers inscrits s’ha incrementat en 927 perso- nes, xifra que representa unava- 1 de cada 3 viu a la riació interanual del 0,1%. Per àmbit territorial, s’ob- ciutat de Lleida serva que les comarques amb El segon lloc l’ocupa major presència de població es- Mollerussa i la trangera són l’Alt Empordà amb un 28,1% d’habitants estran- segueixen Balaguer i gers, la Segarra amb 26,8% i el Tàrrega Baix Empordà amb 21,7%. En canvi, les menors proporcions de població estrangera es troben al Ripollès amb un 8,7%, el Bergue- dà amb un 9,3% i l’Anoia amb un 9,5%.ALBERT GUERRERO. LLEIDA sentar el 4,61% del total d’habi-L’arribada d’immigrants ha mar- tants al 18,52%. És a dir, que ac-cat en els darrers anys l’evo- tualment un de cada cinc lleida-lució demogràfica d’Espanya, tans és d’origen immigrant. AlCatalunya i, per extensió, de les 2002, eren un de cada 20.comarques de Lleida. Així, a la Tot i això, l’evolució cons-demarcació de Lleida el nombre tant ha quedat estancada en elsd’habitants ha augmentat en tres darrers anys, un fet que s’hagairebé 72.000 persones d’atribuir directament a la crisi(71.977) en la darrera dècada econòmica. I és que gran part de(2002-2012), passant dels l’arribada d’immigrants es rela-371.055 lleidatans als 443.032. cionava directament amb les al-I gran part de l’augment de po- tes possibilitats de trobar un llocblació es deu als nouvinguts. de treball i, en conseqüència, elLleida ha passat dels 17.111 im- permís de residència. Sense anarmigrants del 2002 als 82.053 de més lluny, la xifra d’immigrantsfinals del 2012, segons les dades del 2011 al 2012 solsva augmen-presentades fa aproximadament tar en 291 persones.un mes per l’Institut d’Estadísti- El boom migratori va ser pa-ca de Catalunya (Idescat). És a ral·lel al boom immobiliari i alsdir, 64.942 immigrants més. anys de bonança econòmica. Ai- En percentatge, la població xí, per exemple, en un sol anyimmigrada ha passat de repre- (del 2004 al 2005), Lleidava re-
  4. 4. 04 AVUI BONDIA DIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013Radiografia sobre la poblacióGuissona:mésdela Els temporers, una ‘immigració estacional’meitatdelapoblacióés Es concentra, principalment, als mesos d’estiud’origenestranger ACNLa Corporació Alimentària de Guissona, la clau de l’èxit ACN Part del contingent és d’origen subsaharià A.G.. LLEIDA als camps de Lleida, especial- La campanya de la recollida de ment a la zona del Baix Segre. la fruita ha estat històricament Un contingent que sol repetir un punt d’atracció d’immigrants. any rere any. Tot i això, s’ha de destacar que la podríem qualificar com una “immigració estacional” ja que Unes 7.000 persones es concentra principalment en cada any els mesos d’estiu i que no es Molts procedeixen de queda a la demarcació durant la resta de l’any. I és que la cam- l’Àfrica Subsahariana i panya de la fruita dóna, de mit- també viatgen a les jana, feina a unes 7.000 perso- campanyes d’altresGran part dels immigrants arribats a Guissona treballen a la CAG nes. I gran part de les persones que acaben treballant en les zones de l’Estat i EuropaA.G. LLEIDA ropa de l’Est, sobretot d’Ucra- campanyes són d’origen estran-Guissona, a la Segarra, es va ïna (1.109) i Romania (1.094), tot ger. Molts procedeixen de l’Àfri- Per altra banda, en aquestsconvertir a l’octubre del 2010 en Una procedència i que també destaca la presèn- ca Subsahariana, majoritària- anys també s’ha passat de lesel primer municipi català que va molt concreta cia de senegalesos, búlgars i ment del Senegal i Mali, i es campanyes problemàtiques ambsuperar la línia del 50% de ve- Dels 6.763 habitants en marroquins. dediquen a les diferents cam- els campaments de temporersïns estrangers. Actualment, dels Josep Cosconera, alcalde des panyes (maduixa, verema, ta- (molts dels quals sense docu-6.763 habitants empadronats, aquesta població, 3.422 de 1999 fins al 2011, explicava, ronges, etc.) que hi ha arreu de mentació) com els quins es van3.422 són immigrants, un són nouvinguts quan el percentatgeva assolir el l’Estat o en altres països com produir a Alcarràs els anys 200450,6%. Té, però, una explicació. 50%, que la vila s’havia hagut França. o 2005 a campanyes amb plenaI és que la població de Guissona d’adaptar al creixement de po- Una de les eines que ha fun- normalitat. Això ha estat gràci-s’ha multiplicat per dos la darre- Una procedència blació redimensionant serveis cionat molt bé és la contrac- es a una major coordinació en-ra dècada com a conseqüència molt concreta bàsics com l’atenció mèdica o tació en origen. Amb aquesta tre les administracions, pagesosde l’arribada d’immigrants que l’educació. En aquest sentit, fórmula, sindicats com Unió de i sindicats. Així, les il·legalitatstreballen a la CorporacióAlimen- Amb majoria de l’Europa destacava que tant l’Estat com Pagesos fan venir anualment que s’havien arribat a produirtària Guissona (CAG). A més, la de l’Est: Ucraïna (1.109) i la Generalitat van donar ajuts centenars de persones de pa- (treballadors sense contracte,taxa d’atur és força baixa. Romania (1.094) per disposar de serveis i tècnics ïsos com Colòmbia amb contrac- per exemple) s’han reduït de for- La majoria procedeixen d’Eu- en assistència social i mediació. te per treballar aquests mesos ma dràstica en els darrers anys. ACNEls ciutadans xinesosnomés representen el 2%Hi ha 1.696 ciutadans originaris del gegant asiàticA.G. LLEIDA catiu. Ara bé, la població xinesaHom pot tenir la sensació que hi només representa poc més delha hagut un important augment 2% dels 82.053 immigrants quede ciutadans d’origen xinès i que hi ha a Lleida. El que si que éscada vegada són una part més evident que la seva visibilitat ésimportant dels nouvinguts. La molt més alta. Gran part de la co-primera afirmació és certa però, munitat xinesa es dedica al sec-ni molt menys, el que ens podem tor del comerç. Així, en els dar-arribar a pensar. Així, del 2002 rers anys s’ha pogut observar unal 2012 els xinesos que viuen a important augment dels restau-Lleida han passat de ser 158 a rants xinesos, així com basars i1.696. Un increment signifi- botigues de fruites i verdures. Imatge d’arxiu d’un taller dirigit a comerciants xinesos
  5. 5. BONDIA DIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013 AVUI 05Entrevista Josep Presseguer, regidor de Benestar Social a la Paeria de Lleida“Fa una dècada només es parlaventres idiomes, avui són més de 80” ALBERT GUERREROLa ciutat de Lleida, amb És molt difícil. Demanem que sigui un tema de país i no només30.000 nouvinguts, és de ciutat. L’arribada de nouvin-la 5a població catalana guts ens sobrepassa. La campa-amb més immigrants. nya de la fruita costa cada any 300.000 euros a la Paeria i laEn una dècada ha campanya no té lloc a la ciutat.multiplicat per sis la És un fet extraordinari. Catalu-xifra d’estrangers. nya ens ha de socórrer. Heu detectat algun cas deALBERT GUERRERO. LLEIDA xenofòbia?Actualment a Lleida, hi ha No. Ara bé, hem d’evitar per tots29.887 immigrants de els mitjans certs discursos que139.834 ciutadans (21,37%). inciten a la xenofòbia. En un delsAl 2002, eren 4.987 (4,3% últims plens, el portaveu del PPdel 115.000 habitants). És a va fer un discurs totalment equi-dir, s’ha multiplicat per sis. vocat. També hi ha la campanyaCom s’ha adaptat la ciutat a antirumors. I és que tots els ru-aquest augment tant mors són falsos. Això, que elsimportant? immigrants tenen més ajudesS’hi ha adaptat molt bé. Inicial- (carrets del nens gratis), etc. Ésment va ser molt important per totalment fals. Ningú m’ho hacaptar mà d’obra molt necessà- pogut demostrar.ria, especialment per feines quela gent autòctona novolia fer. La Josep Presseguer, al seu despatx de la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Lleidaciutat ha ofert als immigrants «Hem passat de sermolts recursos per adaptar-s’hi. pensa diferent i que té religions «Hem d’evitar els capaç d’agrupar-se i tirar enda- una societat moltTambé hem de destacar que hi diferents. I això s’ha de veure vant una nova mesquita. La si-hagut dos grans parts. La prime- com un enriquiment. Lleida ha discursos que inciten tuació actual, amb el Pavelló de tancada a esclatarra va ser l’arribada de gent que passat d’una societat tancada, a la xenofòbia, tots Vidre com a lloc on poden resar, internacionalment»venia per feina, a provar sort, i amb un cert provincianisme, al els rumors sobre té data de caducitat i és una so-que enviava els diners al seu fet d’esclatar internacionalment. lució provisional. Sembla que l’arribada depaís d’origen i, després, a tot el Com a anècdota, fa una dècada ajudes són falsos» població immigrant s’haque representen reagrupaments es parlaven català, castellà i al- Tot i això, per exemple, frenat en els darrers anys.familiars. És un canvi important, gun altre idioma. Actualment, Un dels barris on més Lleida ha estat pionera amb En què es pot millorar?ja que és aleshores quan ar- se’n parlen més de 80. població immigrant hi ha és l’Assemblea de les Religions. Tenim un gran dèficit. Falta lariben més menors, més dones i Què es fa a la gent quan arriba el Centre Històric. N’ha És una forma d’integrar els participació efectiva dels immi-els primers fills d’immigrants que aquí?Tenim el Servei d’Informa- perjudicat la seva imatge? diferents col·lectius grants en la vida social com po-ja neixen a casa nostra. ció i Orientació i per la Igualtat Hi ha altres barris amb un per- d’immigrants? den ser associacions de comer-La immigració també ha estat (SIOPI), que quan la gent arriba centatge d’immigrant més ele- És una manera de crear diàleg i ciants, deveïns, etc.Tenim al capmolt important pel nostre crei- se’ls explica com fer tots els trà- vat. Al Centre Històric, ens es- desfer tabús. Es tracta que tot- que els immigrants han de fer as-xement demogràfic. Lleida, des mits administratius i com tenir tem referint a tres carrers i dues hom entengui que hi ha moltes sociacions d’immigrants. Això,del 2000 al 2012, ha passat de els recursos per esdevenir sub- places. El Centre Històric és molt religions i totes s’han de respec- està bé però ho hem de superar.112.000 persones a 140.000. jectes amb drets i deures. Així, més ampli. El què ha passat és tar. Per exemple, la majoria de Per exemple, que un senegalèsDoncs bé, si només hi hagués ha- per exemple, el 2012 va atendre que no hi ha hagut relleu gene- romanesos són ortodoxos i po- sigui a la junta d’una associaciógut creixement autòcton, el crei- 650 consultes. A banda d’això, racional perquè molts dels fills den fer les seves celebracions a deveïns. Serà el pas definitiu. Elsxement vegetatiu hagués estat hi ha el servei de traduccions, que han nascut en aquesta zona l’església del Carme. Tot i això, hi costa i ens costa que partici-negatiu. És a dir, la seva aporta- cessions d’acollida (alfabetitza- de la ciutat han marxat cap a al- serveix per unir. pin. Ho aconseguiran les novesció ha estat cabdal. ció, servei materno-infantil, etc). tres barris. I al Centre Històric, generacions. amb habitatges mésvells són els La campanya de recollida la Suposo que és molt que tenen un preu més baix per fruita porta molts «Sense la important la funció dels llogar-los i han cobert aquest temporers, la majoria «Falta la participacióimmigració, el nostre serveis socials, pel perfil de buit. Ara bé, això ni és bo ni do- immigrants a la ciutat, efectiva dels molts immigrants. És així? lent. No hem de relacionar immi- quines són les tasques que creixement hagués És veritat que la gent que ha ar- gració amb delinqüència. fa el consistori? immigrants en la estat negatiu» ribat el que buscava principal- Pensa que en tres mesos rebem, vida social» ment era feina i, la majoria eren Una gran part de la de mitjana, unes 1.500 persones.I a nivell d’administració, la per treballar en feines de baixa immigració és musulmana. Hem fet una cosa que cap ciu- És, avui per avui, Lleida unatasca deu ser important. qualificació i, per tant, els serveis S’ha parlat molt de la tat de Catalunya ha fet. Hem fet ciutat integradora?S’ha d’adaptar per tal de donar socials en el moment de l’ar- mesquita, la seva ubicació, un projecte específic per als tem- Molt. Al fet estar que gràcies alservei a un tipus de gent que no ribada tenien la seva arribada. etc. És un tema que no s’ha porers conjuntament entre la treball de la Paeria i totes les en-coneix ni la nostra manera de Actualment, podríem dir que el resolt bé? Paeria i entitats socials (Creu titats hem aconseguit un graufuncionar, ni les nostres adminis- 50% dels usuaris dels serveis so- La Paeria sempre ha tingut lavo- Roja, Càritas, el Banc dels Ali- molt alt de justícia social. Méstracions, ni la pròpia indosincrà- cials són autòctons i l’altra mei- luntat de resoldre-ho i no tenia ments, etc.). Això és un gran èxit que la cohesió. Intentem per totssia del país (educació, sanitat, tat, són immigrants. Però més perquè fer-ho. Recorda que s’ha- de la ciutat i destacar, en espe- els mitjans, donar igualtatcultura, etc). I, per tant, ja hi ha que per la seva procedència, cal via arribat a cedir un solar muni- cial, que aporten voluntaris. Hi d’oportunitats, vinguis d’on vin-una primera adaptació. A més, destacar que els principals usu- cipal. Però sí, hi hagut fiascos ha un protocol per a tots aquells guis. Això, està absolutamentens hem hagut d’acostumar a te- aris d’aquests serveis són la gent com, per exemple, que la comu- que arriben i es fa un treball in- garantit, amb els mateixos dretsnir gent que parla diferent, que gran i els infants. nitat musulmana no hagi estat tegral. i deures.
  6. 6. 06 OPINIÓ BONDIA DIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013La immersió lingüística: model de cohesió Cartes al director ISBN 1886-6883. Dipòsit legal L-61-2006. Control de PGD. El paro más impuestos, la carestía deRamon Alturo considera improcedent la re- colars en castellà a Catalunya en Antonio Chacon. Fundador CCOO lavida subiendoylos salarios visió del conjunt del sistema les quals el català sigui residual. siguen recortándolos y esta- educatiu. Ni les sentències del Quan les coses funcionen no Para los ciudadanos que te- mos peor que nunca. Nuestra TC ni del Suprem han qüestio- cal esmenar-les. A Catalunya el nemos conciencia de clase es nación hoy crea más riquezaSenador de CiU nat el model lingüístic vigent i català i el castellà s’aprenen i indignante que nuestra tasa que nunca, cada vez existeper Lleida no han declarat la seva nul·litat s’empren amb normalitat. El ca- de paro sea el 26,02 % de la mayor concentración de pro- ni, menys encara, no n’han im- talà, però, segueix essent la llen- población activa. 6 millones ducción, con menos númeroLa llengua és clau perquè defi- posat cap altre de diferent. La gua minoritzada i que mereix de españoles quieren traba- de empresas que tienen másneix un poble i la seva cultura. Generalitat dóna compliment al una protecció especial com a jar y no pueden. Esto es un beneficios debido a los avan-Ara que la polèmica sobre la llen- que els tribunals disposen.Wert llengua pròpia que és. No cal que desastre humanitario y en ces tecnológicos y la organi-gua no presideix l’escena políti- s’ha quedat sense argument per el ministre Wert impulsi una llei cualquier país europeo pro- zación del trabajo. Estasca, escau fer una reflexió tran- imposar en la LOMCE un model per espatllar el que és un model vocaría un estallido social. grandes empresas apoyadasquil·la. Catalunya no pot perme- lingüístic diferent de l’avui vi- d’èxit, gràcies a la feina dels Todas las reformas labora- por el gobierno, antes del El diari no estre que la futura reforma de la gent i contrastat en els tribunals. mestres i professors i al suport les aprobadas por los gobier- PSOE y ahora del PP, conlle-LOMCE (Llei Orgànica de Millo- La Memòria de la llei ha quedat de la població catalana, comen- nos del PSOE y del PP, solo van a unos niveles cada vezra de la Qualitat Educativa) obsoleta en aquest punt. çant pels pares i mares d’alum- han servido para aumentar el mayores de precariedad, pa-atempti contra un model d’esco- Catalunya ha acollit un 50% nes. Les lleis no s’han de fer con- beneficio capitalista a costa roypobreza para la clase tra-la catalana que és i ha estat un de població no nascuda al país i tra ningú, menys encara contra de la explotación de la clase bajadora. Crear riqueza es lomodel de cohesió social. El mi- hem aconseguit ser un sol po- un poble i la seva llengua. trabajadora. Se suceden los mejor para una nación, peronistreWert ha de complir la sen- ble que empra amb normalitat Que tot un ministre d’educa- ataques más graves a los de- que sea repartida entre lostència del Suprem que avala el dues llengües. Això ha suposat ció i cultura, que hauria de vet- rechos laborales, dando más que la producenyno entre losmodel d’immersió lingüística. que un 100% parli i entengui el llar per les llengües cooficials, poder a las empresas, abara- que menos trabajan. Hayque El marc jurídic vigent a Cata- castellà, que un 90% entengui el com li mana la Constitució, es tando el despido, mermando rescatar a las personasya loslunya i la pràctica escolar garan- català, que un 65%, l’escrigui i dediqui a fer el contrari demos- el salario, congelando los servicios públicos, no a losteixen el coneixement i l’ús del un 70%, el llegeixi. Aquestes xi- tra la seva concepció de l’educa- convenios colectivos. bancos.català i del castellà, així com els fres, espectaculars, són fruit del ció i el seu escàs respecte per la Tenemos la juventud más Quiero terminar mi escritodrets lingüístics del alumnes. El nostre model d’immersió lingüís- diversitat.Wert s’inventa un pro- preparada de nuestra histo- expresando lo que me pide miTC ho ha avalat en la sentència tica, model de cohesió social, i blema que no existeix, amb el ria, que quieren condenarla consciencia política: como337/1994 i, més recentment, que ningú, ningú, té dret a tren- risc de generar un conflicte in- a emigrar como única forma tienen moralidad estos diri-en la 31/2010. A més, la recent car. Les declaracions de Wert necessari en una matèria alta- de poder mejorar sus condi- gentes socialistas de criticarsentència del Suprem rebla el són les evidències més pragmà- ment sensible. Des de CiU li exi- ciones de vida. El Gobierno a la derecha, por mal que loclau i avala l’atenció individua- tiques de la seva intencionalitat gim que no cerqui l’enfronta- dice que lo hacen por ganas estén haciendo, cuando elloslitzada que Ensenyament pres- d’atacar la línia de flotació de la ment per qüestions de llengua i de conocer mundo, pero la re- han estado más de 14 añosta als 12 alumnes que han sol·li- cohesió social de la nostra soci- no jugui amb la cohesió de la so- alidad es otra. Diariamente mandando con mayoría abso-citat escolarització en castellà i etat. Wert cerca tenir línies es- cietat catalana. hablo con muchos jóvenes y luta y solo se han dedicado a su deseo es encontrar un pu- despilfarrar el dinero público, esto de trabajo con unas con- yquitarnos a los trabajadores diciones dignas para no tener y a los pensionistas los de- Els lleidatans sí que compleixen que abandonar su patria y su familia, hartos de discursos y prácticas tramposas de po- rechos que habíamos con- quistado en la época de la dic- tadura, y me consta que los líticosvacíos de ideas, escan- socialistas, cuando han esta-Joan Ramon Zaballos i Rubio contribuents lleidatans. I és que pals veuen retallada la seva nò- dalizados de que tantos la- do mandando, han hecho más un any més, hem gastat més del mina amb una paga extra drones ilustres acaparen la de 25 reformas laboralesyto- que havíem previst al pressu- menys. cabecera de los informativos das han sido para perjudicar post. I els proveïdors? Doncs des- todos los días, que nos lanzan a los obrerosybeneficiar a lasCap de l’oposició En concret, 4,7 milions d’eu- prés de demanar 18 milions sus miseria de despilfarro. grandes empresas. Si estoa la Paeria ros més, el triple de la desviació d’euros a l’Institut de Crèdit Ofi- Los trabajadoresylos pen- es socialismo que baje San de l’any 2011, que s’hauran de cial (ICO) al maig del 2012 per, sionistas cada día pagamos Pedro y me lo diga a mi.Crec que enguany, en el debat pagar amb el romanent de tre- en teoria, fer net, al desembre delsobre la liquidació del pressu- soreria, amb uns diners que de mateix any encara acumulem 5post municipal de l’any 2012, ben segur que trobarem a faltar milions d’euros més en impaga-hem de retre un merescut home- en algun moment o altre aquest ments. En algun moment delnatge a les lleidatanes i els llei- any 2013. A això cal sumar els 5 2012 hi ha hagut un decalatgedatans, que un cop més i malgrat milions d’euros en factures im- en la despesa que no s’ha expli- les riqueses” (Lluc 16:13). Entreles dificultats, han complert ambles seves obligacions i han sos-tingut amb el seu esforç fiscal les pagades (el reconeixement de crèdit) en partides com les del subministrament del gas de les cat, almenys no s’ha fet amb els regidors de l’oposició ni amb la ciutadania. Ferum de elvariat auditori s’hi trobaven els fariseus que estimaven el diner i es “burlaven d’Ell”. Amb lesfinances de l’Ajuntament de Llei-da perquè es puguin prestar ser- escoles bressol municipals o de la gestió dels residus, per posar Però bé, no ens quedarem amb la crítica. El nostre grup mu- corrupció seves mofes pretenien desen- tendre’s d’Ell com si el que Jesúsveis essencials per a tota la ciu- dos exemples. nicipal i tots els que formem deia no anés dirigit a ells. En eltadania. No vull entrar en una guerra Convergència i Unió a Lleida no fons, però, els preocupaven les Des del Grup de CiU ens sen- de dades, que no entenen els ciu- ens conformem amb aquesta si- Octavi Pereña i Cortina ensenyances del Senyor per-tim amb una gran càrrega de res- tadans, ni els interessa. Simple- tuació i pensem en el futur de la què la multitud que el seguia po-ponsabilitat a la qual esperem ment, hem de constatar un cop nostra ciutat i com endreçar la sava en perill el negoci de la re-correspondre amb el nostre tre- més la falta de modèstia de gestió de l’equip de govern soci- ligió que els produïa gransball diari i estant al seu servei i l’equip de govern al treure pit alista. guanys a costelles dels fidels aal seu costat. En aquest sentit, d’uns comptes dels quals no ens Per començar recomanem a qui oprimien. Jesús no era re-no podem recolzar la gestió de en podem sentir orgullosos, l’equip de govern evitar la supèr- ligiosament correcte. Se n’havi-l’equip de govern, encara que quan els ciutadans no es poden bia i deixar de repartir culpes Jesús estava parlant de la fideli- en de desfer d’Ell.és lícit que facin ús de la majo- permetre romanents de tresore- sense cap autocrítica. I si ingres- tat, es dir, de no trencar la pro- El tema del diner és de capi-ria absoluta per executar el pres- ria ni desviacions pressupostàri- sem més, com ha passat al 2012, mesa que s’ha fet a algú: l’es- tal importància perquè l’amorsupost com els hi plagui. es. és de sentit comú que destinem pós/a, als compromisos polítics, desmesurat que se li té és l’arrel Si bé és cert que patim uns Perquè mentre nosaltres, els aquests diners extra a pagar als acords comercials, a Déu. de molts danys. Pel diner es ma-impagaments de la Generalitat regidors de govern i oposició, al proveïdors de l’anysegüent, i in- Jesús acaba la seva dissertació ta, es trenquen famílies, els po-i l’Estat molt quantiosos, també Ple, discutim sobre números, els tentem amb aquests romanents amb aquestes paraules: “Ningú lítics posen les mans en l’erarihem de tindre la humilitat sufi- ciutadans pateixen l’Impost de de tresoreria rebaixar l’Impost pot servir a dos senyors, perquè públic. Això últim ho posa en evi-cient com per reconèixer que ens Béns Immobles (IBI) més alt de de Béns Immobles (IBI) o altres o avorrirà l’un i estimarà l’altre, dència un dels casos mediàticsqueda molt camí per fer en el l’Estat, la recaptació sobre mul- impostos i taxes per donar un o estimarà a l’un i menysprearà recentment produïts: el de Bar-control de la despesa de l’Ajun- tes de circulació gairebé es du- respir a les lleidatanes i els llei- a l’altre. No podeu servir a Déu i cenas que esquitxa la cúpula deltament, és a dir, en com gastem plica respecte a les previsions datans, que com hem dit, sí queel que ingressem per l’esforç dels inicials i els funcionaris munici- compleixen amb la seva ciutat.
  7. 7. BONDIA DIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013 OPINIÓ 07 DIRECTORI Edita: Bondia Lleida SL Editorial La pòlissa bancària de la Universitat de Lleida President: Jaume Ramon i Solé Director: Josep Ramon Ribé La Universitat de Lleida ha decidit signar una pòlissa de crèdit amb el Banc de Santander Redacció: Albert Guerrero Director comercial: Carles Jiménez. després que hagi tingut la intuïcio que la Generalitat de Catalunya podria ser que pagués tard Administració: Arancha Pajuelo a la institució universitària i aquesta no pogués fer front al pagament de les 1.500 nòmines, a Maquetació: J. Torrelles i Juanma Paquico Coordinadora Bondia.cat: Lourdes Cardona més de d’altres obligacions pecuniàries. Davant aquesta incògnita, des de la direcció de l’ens universitari s’ha fet una aposta arriscada -cal tenir en compte que la utilització de la pòlissa Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida. Telèfon: 973 260 065. implica haver de pagar uns sucosos interessos bancaris-, però pitjor seria esperar que Correu electrònic: info@bondia.cat. arribessin uns diners que potser es demoraran o no arribaran fraccionats. El pols entre el món Web: http://www.bondia.cat/ universitari i la Generalitat ja fa massa dies que arrossega. Igual que la crisi.s responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat). Capitaldelsmuseus?Suposoqueésbroma,oi? Teresa Ibars ens dirigeixen tenen la potestat passat nòmada i amb un futur car-se la seva biblioteca i sala de na importants quantitats de di- de marcar prioritats, en moltes més que incert, constitueix una consulta, ara la corporació pro- ners a entitats que, a banda de ocasions per filies i fòbies, que pedra a la sabata del consistori vincial ha pres el determini de tenir fons de dubtosa qualitat, ens condueixen a un panorama tot i que ara l’alcalde reivindica traslladar-lo a la Caparrella o allí tenen caràcter privat, quan no Candidatura trist i que per comú, es conver- literalment que necessita una on sigui, per no se sap quins mo- religiós i es treu diners a projec- d’Unitat Popular teix en norma. Es paralitza les nova seu.Ves ara quin descobri- tius. Igualment els fons de patri- tes públics que bé s’ho mereixen. activitats de museus, es fan in- ment! I mira que ha costat can- moni cultural de l’IEI que se sus- En definitiva, gris política cul- Habitualment, quan les coses accessibles arxius, es fan pro- viar el sine die per arribar aquí. tenten específicament i de ma- tural lleidatana; precarietat en la van bé, els polítics treuen pit i in- gramacions musicals i/o teatrals Igualment es podria detallar la nera única pel bon fer dels inversió destinada a edificar una auguren equipaments –en mol- disperses perjudicant equipa- situació del Museu de Lleida que treballadors qui els vetllen. ciutadania cultivada, amb crite- tes ocasions monumentals–, en ments que fins no fa massa eren passa penúries per incompli- En aquest inventari no po- ri i amb un esperit humanista. els quals diuen que es consagra- ben vius, es deixa de pagar uns ment dels compromisos dels pa- dem obviar una Llotja que pro- Malgrat els esforços dels que rà la cultura. Auditoris, teatres, diners compromesos a entitats grama i que ho fa responent a ens hi dediquem (frustrats gai- grans arxius, centres d’art i mu- en funcionament per afavorir criteris populistes, perdent-se a rebé sempre per la lluita contra seus, etc., els fan sortir a la por- projectes de futur, i així un llarg Gris política cultural la nostra ciutat els petits formats qui ens dirigeix), prima el desin- tada dels diferents diaris. Sovint, rosari de fets que exasperen els i precarietat en la generosos i esplèndids als què terès i la falta de sensibilitat per un cop inaugurats aquests es- qui ens ho mirem amb la impo- inversió destinada a ens tenia acostumats el teatre tirar endavant polítiques clares pais, queden en precari i és ales- tència de no poder-ho refrenar. de l’Escorxador. Una Llotja, per- d’explotació correcta dels nos- hores quan es demostra que de A la nostra ciutat serien edificar una doneu que insisteixi, que és un tres equipaments culturals així fet, la cultura, el refinament hu- exemple de tot això l’Arxiu Mu- ciutadania cultivada dispendi que no en sabem el seu com dels seus continguts. manista i el fet de potenciar que nicipal que, projectat com esta- abast, i que en matèria de preus No és cap novetat. Manca les persones tinguem criteri i va a l’antic mercat de Santa Te- trons a saber: Ajuntament, Ge- d’entrada resulta absolutament interès per tot allò que no sigui sensibilitat, no els interessa en resa, roman a les encaixonades neralitat i Consell del Segrià. prohibitiu (només cal fer una mi- fomentar la cultura d’aparador, absolut; ans al contrari, pot fins dependències del palau de la Pa- Hi ha altres situacions igual- ca de memòria i recordar què va compartimentada, fragmentada i tot arribar-los a fer nosa. eria, als baixos de l’edifici Pal·las ment lamentables. L’Arxiu de la passar amb l’esplèndida òpera i amb fissures. Com per estar En el nostre entorn més im- i a les antigues casernes de Gar- Diputació, primer castrat de ca- d’Anna Bolena o amb el Guillem contents quan sentim que Llei- mediat estem inundats d’exem- deny.També el precari i reivindi- ra als ciutadans i als propis tre- Tell de la Baldufa). I a tot això i da és la Capital dels Museus. Ca- ples que demostren que els qui cat Museu Morera que, amb un balladors de la institució en tan- per si no fos suficient, es desti- pital de què? PP, el partit que governa a Espa- restaurants premiats amb estre- subterfugis legals per eludir la Si no existeix un Tribunal de i tedioses convencions interna- nya. Els polítics es mereixen ser lles Michelin…Aquestes perso- responsabilitat d’haver posat la Justícia que estigui per sobre de cionals. vigilats i lligats molt curt. nes es creuen que són riques mà en el calaix on es guarden els les institucions judicials de que No. No ens conformem amb Algú ha dit que la riquesa li perquè disposen del millor que diners públics. Es pagaran copi- disposa l’Estat ens quedem amb el dret a picar de peus. Els qui no recorda el fem als camps. Quan els pot proporcionar aquest oses minutes per pagar a famo- que la Democràcia és la menys creuen en l’existència d’un Tri- n’hi ha un gran munt fa pudor. món. Pobres és el que són real- sos advocats per aconseguir que dolenta de les filosofies políti- bunal Superior de Justícia Celes- Quan s’escampa pel camp ferti- ment. Quan els fills se’ls acosten prescriguin les causes que tenen ques perquè ens concedeix el tial que està per damunt de les litza el sòl. El cas Barcenas, Gür- per demanar-los diners pels seus obertes i als lladres no els passi dret a picar de peus mentre l’éli- institucions humanes de jus- tel, Millet i tants que recentment capricis i no per abraçar-los per- res. Passar sí, presumeixen de te política no viatja en classe tu- tícia, la corrupció tant estesa indignen l’opinió pública perquè què no se’ls estimen, estan po- l’intel·ligents perquè són capa- rística perquè la dignitat dels els corseca l’ànima. Els qui cre- hi ha en joc moltíssim diner pel sant de manifest la seva pobre- ços d’enganyar tothom, inclús a càrrecs que ostenta no els per- iem en un Déu just que passa mig, ens obliguen a protegir-nos sa perquè les seves persones Déu. Si el final de la història ha met semblant vexació. Es se- comptes, encara que no amb la amb caretes per evitat la ferum no valen res als ulls de la seva de ser aquest, no es necessiten gueixen regalant vestits i com- rapidesa que voldríem, que dó- infecciosa que desprenen. prole malcriada. Es limiten a fer tribunals de comptes, lleis de fi- plements de marca per presen- na a cadascú el que es mereix, Per què els homes fan cua per de banquers que financen els ca- nançament dels partits polítics i tar-se amb dignitat davant el ens indignen sí el corruptes. Sa- aconseguir diners al preu que si- pricis dels seus fills que sols vi- de transparència perquè d’una públic, continuen viatjant amb bem que en el moment oportú el gui? Per una raó molt senzilla: uen per malgastar el que no els manera o altra els polítics segui- despeses pagades per treure’s Jutge dictarà la sentència de cul- pensen que amb els diners es pot ha costat res guanyar, en disbau- ran untant-se d’oli els dits. I com l’estrès que els produeix el tre- pabilitat. No s’admetran excu- aconseguir tot allò que els farà xes que alhora els converteixen es justifica el dramàtic final de la ball feixuc que fan servint la ses. Els prestigiosos bufets no feliços: un luxós apartament, en depredadors. mala administració de justícia ciutadania, participen en disbau- aconseguiran tòrcer la justícia a un creuer en primera classe, al- “L’adquisició de tresors amb amb l’excusa de la manca de mit- xes en les que prostitutes de lu- favor dels seus clients. “ No t’ex- ternar socialment amb la jet-set, una llengua mentidera és una jans que té l’Estat per controlar xe, expertes en l’art del massat- asperis a causa dels dolents, no vestir models dels grans modis- vanitat fugissera dels qui cer- les despeses, les reunions per ge, els capitostos es poden recu- envegis els qui fan injustícia: tos, adquirir signes d’osten- quen la mort” (Proverbis 21.6). tractar el tema de la corrupció perar de les ferides rebudes perquè aviat seran tallats com tació: joies, tractaments de be- El diner adquirit posant la mà en política són cortines de fum per durant el aferrissats combats l’herba, i es marciran com l’her- llesa per a privilegiats, àpats en l’erari públic, mata. Es buscaran distreure l’electorat. parlamentaris i en les feixugues ba tendra” (Salm 37:1,2).
  8. 8. 08 OPINIÓ BONDIA DIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013Oposicions a Ensenyament Cartes al director Retorno al planeta o a matar por placer a los ani- (humano o animal) y puedenJavier Giménez polítiques educatives que es pre- de los simios males por el sólo hecho de ca- llegar a mejorar nuestra cali- nen per lluitar contra ella ho des- Toni Yus Piazuelo. Tàrrega. recer éstos de raciocinio, aun- dad de vida. baraten tot. Unes polítiques, di- que sufren y aman igual que Quisiera creer que aquella uen que encaminades a crear Se pretende recoger en una ley nosotros (en ocasiones, gente que piensa de ese modoFETE-UGT ocupació, però que porten a què la prohibición de experimenta- mucho más fielmente que al- es coherente con su “defensaTerres de Lleida els joves hagin de buscar el seu ción de considerar a los prima- gunas personas). Ese despre- de la vida”, colabora en tareas futur en altres sectors, altres pa- tes como especie protegida cio hacia los inferiores no dice solidarias y contra el hambre, Rebo un correu d’una jove ïsos o es quedin a casa espe- (según dijo muyacertadamen- mucho de la condición de se- la miseria y las guerras de ra-mestra; ha treballat fent substi- rant un missatge que els avisi te la vicepresidenta Soraya res superiores por parte de ci- piña (más cuando éstostucions els tres darrers cursos per substituir un docent de bai- Sáenz de Santamaría, para ertos sectores que piensan de hechos son protagonizados enescolars, enguany encara no xa o amb reducció de jornada. “evitar sufrimientos a los ani- ese modo, pues proteger a los nombre de Dios, la libertad ol’han cridat (mentre, hi ha aules Situacions com la que em males”, medida positiva del animales no es incompatible la democracia).on els ensenyants han de fer comentava la jove mestra m’han PP, todo sea dicho). con la protección a los huma- Asimismo, les recomiendo quetorns per vigilar els alumnes, el fet reflexionar que sí, sortim al Ahora bien, hay voces que en nos. vean la película Hachiko, siem-titular encara no fa massa dies carrer clamant “SOS Ensenya- referencia a este asunto, Tampoco dice mucho de una pre a tu lado (una historia con-que està de baixa, encara no muestran un desprecio al civilización que defiende o ig- movedora del amor de un per-s’ha enviat el substitut). hecho de que se considere es- nora el sufrimiento de los ani- ro hacia su dueño muerto). Y Li ha sortit una feina en un sú- Hem de fer més per pecie protegida a los primates, males como las bárbaras cor- ya que hablamos de primates,per i, tal i com està el pati, l’ha ac- als nostres docents, aludiendo equivocadamente ridas de toros. si tienen ocasión, deberíanvol-ceptada. Em pregunta què ha de a la majoria de les este hecho como regresivo y El mismo Mahatma Gandhi ver a ver la famosa película Elfer perquè no la treguin de la un paso atrás en la Evolución ya decía que el grado de civili- planeta de los simios (esto es,borsa de substitucions, encara comunitats sí que es (una teoría muy precisa, aun- zación de una sociedad se mi- la versión antigua protagoni-té l’esperança de treballar en allò fan oposicions que limitada para explicar el de por el trato que ésta da a zada por Charlton Heston).pel que s’ha preparat i li agra- origen, misterioysentido de la sus animales. Las frases y los hechos enun-da: l’ensenyança. vida, que señala que los huma- Y Benjamin Franklin, el artífi- ciados en la película referen- Als anys70 quanva entrar en ment”, organitzem assemblees i nos descendemos de los simi- ce de la independencia de los tes a la brutalidad humana, lasvigor la que es va dir Llei Villar marees grogues, ens posem sa- os, o sea, que somos una es- EEUU (junto aThomas Jeffer- guerras, el matar por placer, yPalasí, la que introduïa l’EGB i el marretes del mateix color i, en pecie mejorada). sonyLa Fayette) señalaba que en cómo los simios acaban tra-COU, foren molts els ensenyants acabar, tornem a casa, amb la Y a pesar de ciertos sectores, ser humilde con los superi- tando a los humanos de la mis-que accedirem al sistema; érem consciència que hem fet el que no es incompatible con la reli- ores es un deber; serlo con los ma forma que algunos de és-joves, que després de 40 anys calia: reclamar un ensenyament gión (la Biblia no pretende ser iguales, una muestra de corte- tos tratan hoy a los animalesde vida laboral, uns s’han jubilat de qualitat. Hem de fer més per libro de ciencia, y no se men- sía; y con los inferiores una quizás les haría empatizar coni altres som a les portes (amb to- als nostres joves ensenyants. ciona el proceso de creación prueba de nobleza. el sufrimiento que se les oca-tes les incògnites que se’ns plan- Sabem que a la majoria de les de cada especie, por lo que no Sobre a la oposición por parte siona (atados, encerrados, gol-tegen, però, al cap i a la fi, a les comunitats autònomes han con- es descartable, para cualquier de algunos sectores a experi- peados, etc…) y en cómo seportes). vocat oposicions per a mestres, creyente, que Dios usase la mentar con células embriona- sentiría un humano en ser tra- Objectivament havia grans i aquí la consellera Rigau, ens evolución para crearlas). rias no puede compararse ya tado de la misma forma. La es-expectatives perquè molts, com anuncia que enguany“no toca”, Pero el hecho de que seamos que, si bien estas células pue- cena final de la Estatua de lala mestra que m’enviava el cor- no convocaran i no ens ho qües- una especie superior no nos da den desarrollarse, no sienten Libertad lo dice todo. Parareu, ocupessin els llocs que nos- tionem; com si fos lo més normal en ningún caso derecho a cau- ningún sufrimiento como un pensar y mucho sobre lo quealtres anem deixant. Però ves del món. I no, companys, no és sar sufrimientos innecesarios ser completamente formado somos y a dónde vamos.per on, aquesta maleïda crisi i les normal i no ens podem resignar. Orwell, amb la seva Rebel·lió dels tre perfil, el d’un poble sofert i en descomposició de l’estatut ve al cap la història d’un cavall, ‘L’aranya animals, satiritzava sobre el rè- gim comunista soviètic mitjan- çant un manament, escrit en una treballador. Fins i tot alguns l’han adoptat com a símbol ca- talanista en contraposició del d’autonomia. La serp, la més te- muda de les bestioles pel seuve- rí mortífer, l’espoli fiscal, amb el cosí germà seu. Aquest li va ex- plicar que un cop va caure dins un pou molt profund. El pagès, contra l’ase’ paret de la granja: “Tots els ani- mals són iguals, però alguns són brau d’Osborne, típic de la ico- nografia espanyola. qual immobilitza la víctima, l’es- trenyi l’ofega, deixant les arques amo del cavall, davant la impos- sibilitat de treure’l d’aquell pou mes iguals que d’altres”. A l’altra banda de la història de la Generalitat ben buides. Les va decidir, a contra cor, que el sa- Si canviem el focus de lloc i trobem l’agressor, el personat- rates, les més repugnants de les crificaria.Va ordenar al seu mos-CristinaTorrent ens traslladem al context polític ge antagònic de l’heroi. En bèsties, que publiquen men- so que enterrés aquella pobra i social actual podem escriure la aquest cas, es tracta d’un aràc- tides i informes falsos en mitjans bestia, llençant-li terra a sobre. nostra pròpia faula. Tenim tots nid cruel i despietat que va tei- de comunicació més que dubto- Però a mesura que la sorra que-Presidenta de la Casa els ingredients necessaris i els xint poc a poc la seva teranyina sos. I per últim, enmig d’aquest ia sobre el cavall, aquest se l’es-Gran del Catalanisme personatges característics d’una invisible, barrant premeditada- cove femeter, s’alça un estaqui- polsava i, amb les peülles, l’ana-a Lleida al·legoria molt animal: L’aranya ment l’avenç del catalanisme. rot espantaocells, president d’un va trepitjant fins acumular-la, contra l’ase, una història que ex- L’aranya escenifica de forma ben estat d’opereta, que no diu ni ase ferma, al fons del pou. Poc a Darrera aquest títol faulístic plica el joc brut de l’estat espa- orquestrada el joc brut de l’Es- ni bèstia! poc el terra anava pujant de ni-s’amaga la intenció de descriu- nyol contra el procés democrà- tat espanyol. Una bestiola esqui- La situació és crítica i els vol- vell, fins que l’èquid va poderre el moment en quevivim els ca- tic i sobiranista del poble cata- fida però poderosa que es pro- tors, rates, serps i llimacs reme- sortir d’aquella trampa pels seustalans la transició cap a l’estat là. veeix d’un exercit de feres ben nen porqueria. Tant se val! La propis mitjans.sobirà. Per molt estrany que ai- Tal com diu la dita, “de Jo- ensinistrades i que, segurament, clau és mantenir l’statu quo tirà- Com totes les faules tenen unxò pugui semblar, les bestioles seps, Joans i ases n’hi ha a totes reconeixereu: nic, estrènyer el llaç tot fent tre- final alliçonador, l’ase -que no ésens poden ajudar a entendre les cases”. Així doncs, m’ha sem- Els llimacs, uns mol·luscs gas- ballar l’ase. I com que al bestiar gens ruc- decideix que vol tirarcóm som els catalans i perquè blat que l’ase -amb totes les se- teròpodes amb cartera, que pre- nafrat no li falten mosques, la si- endavant i, convençut, sap quèens passen les coses que ens vesvariants “dialectals”: ruc, so- tenen enllefiscar tot el que se’ls tuació s’agreuja encara més amb ha de fer i continua, malgrat tot,passen. mera o burru- pot representar presenta: espanyolitzant els l’aparició a escena de subespè- amb la seva feina feixuga però Sovint la cultura se serveix molt bé els catalans en aquesta nens catalans, controlant l’acció cies de corruptes, espies, contra- necessària:dels animals per reflectir el vicis faula contemporània. És l’heroi exterior de la Generalitat o per- espies i paràsits de tota mena. - No és fàcil construir un noui lesvirtuts dels humans o per re- d’aquest conte. Un èquid, no gai- seguint els municipis sobiranis- Amb tot plegat, el pobre ruc aca- país, però sí molt il·lusionador!flexionar sobre les seves con- re ben plantat però que simbo- tes, entre moltes altres animala- ba ineluctablement en un pou Al capdavall, per molts pa-ductes. La història de la lite- litza el caràcter fort i la resis- des. Els voltors, una espècie de sense sortida. ranys, joc brut i terra a sobre,ratura n’està farcida d’exemples: tència. Un animal de càrrega, so- carronyaires de la família delTC, Però quan tot sembla perdut, els catalans ens acabem ado-a la Grècia clàssica, les faules vint sotmès a maltractament, uns ocellots de mal averany que l’irreductible ase treu forces d’on nant que “no es pot matar un ased’Isop; al segle XVII, les de La objecte de burla i mofa. Tot ple- s’acarnissen amb les lleis cata- no en hi han i decideix que se’n a cops de figues” i encara menysFontaine; i l’any 1945, Georges gat s’escau perfectament al nos- lanes i s’alimenten de les restes vol sortir. I en aquell moment li el ruc català.
  9. 9. BONDIA DIVENDRES, 5 D’ABRIL DEL 2013 LLEIDA 09La UdL fa un crèdit privat per poderfer front a nòmines i les despesesEl romanent de tresoreria s’ha anat exhaurint i la Generalitat no ha pagat res dels 20 milions que deuREDACCIÓ. LLEIDA aproximadament 20 milions que gava de donar-lo pel problemaEl rector de la Universitat de Llei- deu al centre. de la liquidesa de la Generalitat,da (UdL), Roberto Fernández,va Fernándezva explicar que “és al final tenint en compte que laexplicar ahir en una entrevista a un respir per a la universitat, pe- UdLté una molt bona relació his-Ràdio Lleida que el centre uni- rò que tindrà un cost d’entre tòrica, el propi president delversitari “ha tingut que recórrer 80.000 i 90.000 euros. El rec- Banc ens ha concedit aquestaper primera vegada al finança- tor tambéva afegir que “després pòlissa i la formalitzarem en lesment privat per assegurar-se les de moltes negociacions del rec- pròximes setmanes”.1.500 nòmines i altres despe- torat perquè el Banc de Santan- És una pòlissa de 4,5 milionsses corrents davant la persistèn- der -la comissió de riscos- es ne- d’euros que ens costarà aproxi-cia de l’impagament del deute madament de 80.000 a 90.000del Govern català amb la UdL, euors d’interessos. Si la Ge-que suma ja 20 milions d’euros”. Una pòlissa de 4,5 neralitat pagués el deute,va afe-Concretament, el Banc de San- milions gir el rector, no es desactivariatander ha concedit una pòlissa La contractació suposa la pòlissa de crèdit, que es man-de crèdit de 4,5 milions d’euros tindria com a garantia de co-a la UdLper poder fer front al pa- entre 80.000 i 90.000 brament. El Consell Social de lagament de nòmines si la Gene- euros en interessos UdLva autoritzar el rector a con-ralitat es retarda o en paga no- tractar finançament privat fins amés una part. 6 milions d’euros. Fins ara, si la Generalitat es Roberto Fernández A banda, la UdL porta des deretardava en el pagament, ho (rector UdL): fa temps algunes mesures d’es- HERMÍNIA SIRVENT (PAERIA)avançava el propi centre univer- talvi. Per exemple aquesta Set- El centre acollirà l’Olimpíada estatal de Físicasitari amb un remanent de tre- “És un respir i és tota mana Santa s’han estalviat Un total de 141 alumnes provinents d’arreu de l’Estat participa-soreria que s’ha anat exhaurint, una garantia de 35.000 euros amb el tancament ran en la fase estatal de la 24a Olimpíada de Física, que tindrà llocen part perquè el Govern català cobrament” de moltes dependències del cen- a la Universitat de Lleida (UdL) del 13 al 15 d’abril. Els cinc pri-encara no ha pagat cap part dels tre. mers participaran a la 44a Olimpíada Internacional de Física.PUBLICITAT

×