Bondia Lleida 25102011

865 views

Published on

TITULAR DE PORTADA: Preveuen un creixement econòmic a Lleida el 2012 d’entre 0,6% i 0,7% FOTO DE PORTADA: Crema una vella caserna a Castellciutat

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
865
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bondia Lleida 25102011

  1. 1. dimarts 25 d’octubre 2011 laura cortés (acn) Campanya del segrià a les escoles per arribar a reciclar el 80% de residus El Consell engega el programa Jo reciclo: tu recicles?, que es difondrà entre 1.400 alumnes de 39 centres de la comarca. L’objectiu final és arribar al 80% de resi- dus reciclats, una xifra molt llunyana del 50% que es reciclen a l’actualitat. Comarques Pàgina 9 Preveuen un creixement econòmic a Lleida el 2012 d’entre 0,6% i 0,7% L’Anuari Econòmic Comarcal de CatalunyaCaixa vaticina que aquest increment de l’activitat serà similar a la resta de Catalunya Avui Pàgina 3 i Ed. 4 > Detinguts per sacrificar 6 porcs que volien robar d’una granja de Golmés ComArques Pàgina 11 tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067 > La capital burgalesa, darrera parada del Caragol Tour d’enguany LLeiDA Pàgina 7 > La Paeria impulsa els plans mediambientals acn del futur Pla urbanístic >> Crema una vella caserna a Castellciutat Comarques P, 11 LLeiDA Pàgina 7 Av. Doctora Castells, 37 Telèfon: 973 21 25 07cat Regalem 1 dècim de loteria www.studium-academia.com amb el matalàsnúm. 1.425 any 6 / BONDIA mail: studium@svt.es OFERTA SI NO TENS L’ESO I VOLS FER UN GRAU MIG... 595 tins € PROGRAMES DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL (PQPI) Agus Av. Garrigu es Bowlinng Pilans · AUXILIAR EN VENDES, OFICINA I ATENCIÓ AL PÚBLIC na Riu Ter celo Quatre n i Sanpere C/ Agustí Duran i Sanpere, 14 Agustí Dura Bar · AUXILIAR EN COMERÇ I ATENCIÓ AL PÚBLIC Abat Escarré local (Cappont) ctra 25001 Lleida N-II · CENTRE AUTORITZAT PEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT Tel. 973 216 371 www.dreamscomfort.com
  2. 2. 2 d’interÈS DImarts 25 D’octubre De 2011 eL teMPS Vielha Vielha 4/11 ServeiS Telèfons val d’aran A LLeidAMossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.catEmergències 112 alta pallars meteo@bondia.catUrgències Mossos 088Mossos d’Esquadra 973 700 050 ribagorça sobiràAtenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000Policia 091 Sort 08.20h 6/15G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 19.02h MartinetGuàrdia Urbana 092 / 973 700 600 El Pont 4/13 en el combat entre de SuertUrgències mèdiques 5/13 cerdanyaICS 973 221 516 La SeuHosp. Arnau de Vilanova 973 248 100Hospital de Santa Maria 973 727 222 sol i pluja, dijous serà d’Urgell 5/16 3/12 GósolUrgències Tàrrega Comitè Anti-sida 973 310 852 973 221 212 a favor de l’aigua nova Tremp 8/17 alt urgell berguedàAlcohòlics Anònims 629 779 654Comedores compulsivos 676 060 624 Moltes persones estan contentes amb la Fibrolleida 649 873 838 pluja caiguda. Fa falta molta aigua a Lleida pallarsCreu Roja i ahir ja vam treure la pols de moltes plantes jussà SolsonaLleida 973 279 900 8/18Agramunt 973 390 880 i camins amb pluges que fins i tot el Pre-Balaguer 973 445 795 Pirineu han estat quantioses. No ha servit Cervera 973 532 084 solsonès per apaivagar la sequera, però sí per parar nogueraLes Borges Blanques 973 143 493Mollerussa 973 711 282 el ritme de set a casa nostra. Avui quedaran Tàrrega 973 500 679 ruixats fins el migdia al Pirineu, i boiresServeis funeraris 973 237 206 segarra a moltes zones. Tot plegat es desfarà a la BalaguerServei de Suport 8/19en el Dol de Ponent 973 501 503 tarda i llavors farà sol, ventet i fresqueta.Bus Lleida-Andorra 973 352 379 CerveraEstació d’Autobusos 973 268 500 8/18 urgell dimecres dijous farmàcies aVUI pla d’urgell De 9.00 a 22.00 h Mollerussa Tàrregaisanta Alcalde Porqueras, 76 Lleida 9/19 8/19solsona Passeig de Ronda, 16 9/19 De 22.00 a 00.00 h mola Vallcalent, 45 segriàsimó Príncep de Viana, 99 Les Borges De 00.00 a 09.00 h Blanques 10/20simó Príncep de Viana, 99 garrigues farmàcies deMà De 9.00 a 22.00 h isanta Alcalde Porqueras, 76seuma Mariola, 39 De 22.00 a 00.00 h CURS OFICIAL DEfreixinet Passeig de Ronda, 70redondo Àger, 23. La Bordeta De 00.00 a 09.00 h BOMBER D’ EMPRESAredondo Àger, 23. La Bordeta Títol oficial d’habilitació segons Decret 374/1996 de la Generalitat de Catalunya al·lèrgies (Del 25-10 al 31-10 1º convocatòria d’accés lliure ( Proves físiques + mèdiques + formació teòricaParietària 1 = Pi - - i exercicis de pràctiques de 180 h + avaluació contínua )gramínies 1 = Plàtan - -olivera 0 = Pollancre - - Obtenció de la titulació d’habilitació oficial de Bomber d’empresa, reconegut peravellaner - - salze - - l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya + DEA + ATSI (Nivell II) + socorristaauró negundo - - Vern - - aquàtic + borsa treball com bomber del Cos de Bombers de l’Escola d’Emergènciesfreixe - - Xiprer 0amelcoratge 0 = alternaria 4 = Places limitades i incorporació per rigorós ordre d’inscripció i matrículaom - - cladosporium 4 =niVell acTUal i risc D’al·lèrgia Informació i matrícula :nul 0 mitjà 2 màxim 4 Tel : 902.544.112Baix 1 alt 3 bombers@escolaemergencies.com niVells De PreVisiÓen augment a en descens D Curs impartit per resolució administrativa de 22-08-2011, estesa per l’Institut de Seguretat Públi-estable = situació excepcional ? ca de Catalunya a favor de l’Escola d’Emergències, Prevenció i Seguretat de Catalunya S.L. Promoció Tardor -150€ Aprovaràs ràpid. Conduiràs segur. ARA A LLEIDA C/ Dra. Castells 38, 973 104 683 w w w. a u t o e s c o l a p a l l a r s. c o m
  3. 3. dimarts 25 d’octubre de 2011 avui 3 informe sobre la salut econòmic de les comarques de lleidaCatalunya Caixa preveu un a la dècada 2000-2010creixement de l’economia a s’ha crescut un 2,8%Lleida d’entre 0,6% i 0,7% Durant la dècada 2000- 2010, les comarques de Lleida han crescut deL’Anuari Comarcal de l’entitat informa que el conjunt de la demarcació mitjana un 2,8%, sobretot les de la plana, mentre alva avançar un 0,2% durant el 2010, per sobre de la mitjana catalana conjunt de Catalunya s’ha aJuntaMent De lleIDa situat en l’1,9%, sobretot pel fet d’haver sabut des- viar la demanda interior cap a l’exterior, que s’ha notat amb la recuperació de les exportacions. Mal- grat les davallades del 2009, el creixement mitjà de la dècada dels 2000 se situa entorn del 2,8% en- cara que, el 2010, es troba entorn del 0,7% per sota el del 2007. A més, els registres del 2010 conti- nuen situant les zones de major creixement el perí- ode 2000-2010 a Ponent, el sud i l’extrem oriental del país. El sector indus- trial s’ha caracteritzat per un baix creixement.Ros (Paeria) i Ibarz (Diputació), amb els directius de Catalunya Caixa David Griera i Josep Maria Sanz, i Josep Oliver, director de l’informe SalvaDOR MIRet (aCn) ra que continuï la recuperació tenen una considerable depen- fortes caigudes del 2009. la comarca que més va avan- lleida del 2010, ja que, al menys, fins dència d’aquest sector. çar, amb un 2,3%, seguida perCatalunyaCaixa estima per al a principis d’estiu s’havia man- Per Oliver, tant les previsi- el 2010 CReIx lleIDa I Re- la Segarra, amb un 1,9%, la2011 un creixement de l’activi- tingut l’augment en les expor- ons de Lleida com les del con- tROCeDeIx al PIRIneu Noguera, un 1,3%, les Garri-tat econòmica a les comarques tacions. junt del país “no són dades per D’altra banda, el conjunt de gues i els dos Pallars, amb unde Lleida d’entre el 0,6 i el 0,7%, Pel que fa a la construcció llençar coets” però ha assegu- l’economia lleidatana va creì- 0,4%, la Val d’Aran, un 0,2%,previsió similar a la mitjana ca- residencial, no hauria de restar rat si es resolen els problemes xer un 0,2% l’any 2010, enfront i el Segrià, un 0,1%. En can-talana i d’aquesta manera es tant al conjunt de l’economia de confiança dels mercats i les el 0,1% de la mitjana catalana. vi, al Pla d’Urgell i a l’Urgell,consolidaran els primers se- com ho ha fet encara al 2010 institucions financeres refinan- Les comarques de la plana de l’activitat va retrocedir unnyals de recuperació econòmi- mentre la caiguda de la en in- cen els mercats europeus, cap Lleida van mostrar els primers 0,1%, mentre a la Cerdanya i aca que ja començaren el 2010, versió pública en aquest sector a finals del 2011 o principis senyals de recuperació i van l’Alt Urgell va caure un 1,3% i Segons el catedràtic d’Eco- tindran efectes negatius. del 2012 s’iniciarà una fase de avançar un 0,22%, mentre que aquestes comarques van tancarnomia de la UAB, Josep Oliver, També es notaran les retalla- creixements més importats i ja les comarques de muntanya amb pèrdues.a l’espera de conèixer quins des en Administració pública, es podrà parlar de xifres posi- van retrocedir un 0,3%. Tot i El sector industrial, però so-acabaran sent els resultats del ja que les comarques de Lleida tives, molt allunyades de les això, l’Alta Ribagorça va ser bretot el primari, amb un pessector agrari, CatalunyaCai- important dins l’economia llei-xa preveu per aquest 2011 un datana, han estat els principalscreixement de l’activitat econò- > l’increment previst per a > vaticinen que si es resolen responsables que l’economiamica d’entre el 0,6 i 0,7% a les les comarques de lleida per els problemes de confiança als de les comarques de Lleidacomarques de Lleida, similar s’hagi sostingut durant el 2010, al 2011 és similar a la mitjana mercats, s’iniciarà una fase deal 0,7% previst pel conjunt de segons es desprèn de les dadesCatalunya. del conjunt de catalunya creixements més importants que recull l’Anuari Econòmic En l’àmbit industrial s’espe- Comarcal de CatalunyaCaixa. Fa 300 anys Felip V la va tancar i la va fer Vella Ara és el nostre símbol, Entre tots cal fer-la cada Ajuda’ns a aconseguir la declaració de Patrimoni Fons Díez-Coronel Arxiu Reproducció fotogràfica Associació Amics de la monumental del Turó Mundial del conjunt és la 2a Meravella de Catalunya cop més Bella. J.I. Rodríguez de la Seu Vella Seu Vella Fes-te soci de La catedral Arxiu fotogràfic Fotografia: J.I. Rodríguez l’Associació Amics de la Seu Vella de Lleida!!! Associació Amics de la Seu Vella Facilita’ns les teves dades i ens ficarem en contacte · Tel. 973 233 621 (contestador) · c.e. secretaria@amicsseuvellalleida.org
  4. 4. 4 opinió dimarts 25 d’octubre de 2011cartes aL director editoriaL Brots verds a Lleida pel 2012? institucions financeres refinanciïn els mercats europeus. davant la prohibició de can- didatures comunistes Amb aquest escenari, el catedràtic de la Universitat Autò- El director de l’Anuari Comarcal de CatalunyaCaixa, noma de Barcelona (UAB) augura cap a finals d’enguany El Partit Comunista del Poble de Catalunya de- Jaume Oliver, va afirmar ahir a Lleida que les previsions mateix o principis de l’any vinent una fase de creixements nuncia que l’estat burgès, en un nou acte d’arbi- trarietat, pretén prohibir les candidatures comu- de creixement el 2012 per a les comarques lleidatanes en més importants i es podrà parlar de xifres positives. Tot i nistes a les províncies de Girona i de Barcelona. particular i catalanes en general, serà d’entre un 0,6% i la possibilitat que en breu arribin els desitjats brots verds, Els fets: El PCPC va superar sobradament el sostre d’avals que la nova legislació burgesa ens un 0,7%. La dada, si es confirma, seria excel·lent després el que s’ensuma al carrer no desprèn tant optimisme, ni de exigia, bona part d’aquests avals han estat refu- sats per suposats errors de forma, en el cas de dels tres últims ‘annus horribilis’ que han estat el 2009, bon tros, i la sensació que a la travessa del desert encara li Barcelona un 20% dels avals han estat refusats. 2010 i 2011. Oliver vincula aquesta recuperació a la re- resta un llarg trajecte flota en l’ambient. De vega- La impossibilitat de verificar realment aquestes dades és impossible. Però la mateixa legislació solució dels problemes de confiança dels mercats i que les des, el carrer s’equivoca, però són pocs els casos. burgesa contemplava un termini de 48 hores per poder solucionar aquests errors, i el dia 20 d’octu- bre el mateix dia en que es comunica la prohibició de Girona i 24 hores abans de la de Barcelona, la Junta Electoral Central, en un nou acte arbitrari opinió i restrictiu, emet una resolució prohibint aportar nous avals que substitueixin els desestimats. Segons la nova normativa, només es permet aportar els mateixos avals corregits, o el que és el mateix, buscar a la persona desconeguda que Botifarres de Brasil ens va signar a la universitat, a la plaça de la vila ramon armengol / cap de branca de ramaderia de la federació de cooperatives agràries de catalunya (fcac) o pel carrer. Un despropòsit legal que ens deixa en la total indefensió. El PCPC, ha presentat nous avals, 60 a Girona i més de 600 a Barcelona. Les Allò que hauria d’haver estat una un gran perjudicat, en quedar-se sense en compte que establir xarxes eficients diferents Juntes Electorals ja els han refusat i els oportunitat per adaptar la política agrà- ajuts europeus. No sabem si, fins ara, de seguretat per resoldre situacions de comunistes ja hem recorregut la decisió. Davant ria a la nova situació del mercat, fomen- ens hem estat perdent alguna cosa, d’això, el PCPC manifesta: crisis sanitàries o de preus seria bene- 1. Que la llei electoral, que per activa o per passiva tar una agricultura i ramaderia producti- però del que sí que n’estem segurs és ficiós per al sector i la societat a un cost ha estat aprovada per tots els grups parlamentaris, va i garantir la disponibilitat d’aliments, de què continuarem l’activitat com fins relativament baix. és una llei que trenca amb la mateixa formalitat s’ha convertit en una aposta per una ara: sense ajuts i lluitant per mantenir la democràtica burgesa. Pel que fa a l’atomització de l’oferta, 2. Que el criteri restrictiu que imposa la Junta Europa verda, una paraula de boniques competitivitat. un dels problemes més comuns de la Electoral Central, impedint aportar nous avals, connotacions però buida de contingut. EI nostre creixement i professiona- ramaderia -i que també afecta el porcí aprofundeix en el caràcter antidemocràtic de la Ens referim, sens dubte, al projecte de lització no ha estat gràcies a polítiques legislació i ens deixa en estat d’indefensió. cooperatiu- i que ens aboca a una capa- 3. Que davant la crisi del sistema capitalista, l’Es- reforma de la Política Agrícola Comuna europees de reforç, sinó que més aviat citat de negociació molt reduïda davant tat Burgès i els seus gestors opten per la repressió (PAC) post 2013, presentada recentment ha estat “malgrat aquestes”, ja que ens el poder de la distribució, la Comissió i el retall progressiu de drets i llibertats. Quedant per la Comissió Europea. hem hagut d’adaptar a nombroses exi- manifest el caràcter de dictadura de classe del sis- tampoc pretén fer res. Una eina que po- tema i del caràcter formal de les seves estructures Necessitem una Europa verda, però gències: sanitàries, mediambientals, de dria ser d’utilitat, les organitzacions de democràtiques. també sòlida i autosuficient. No podem benestar, etc. assumint uns increments 4. Que els comunistes del PCPC i del PCPE, pen- productors, s’han quedat en una vaga permetre que els que vivim, treballem i de costos que mai han estat compensats. sem recórrer totes les instàncies judicials que el definició i no s’ha plantejat cap meca- sistema ens permeti. Al PCPE li han tombat igual- cuidem el territori ens veiem obligats a Malgrat tot, avui disposem d’un sector abandonar l’activitat mentre els consu- amb un gran potencial econòmic, i som nisme d’ajut eficaç per fomentar la ver- ment les candidatures a Madrid, Saragossa, Osca, Ciudad Real, La Corunya i Múrcia. midors han de preparar la graella amb el clúster que generem més valor del tebració del sector i el reequilibri de la 5. Que tot i la prohibició, els i les comunistes botifarres del Brasil que hauran pagat a conjunt de la indústria agroalimentària. cadena agroalimentària. serem presents a la campanya electoral, i en cap moment podran impedir que presentem el nostre preu d’or. I fem aquesta afirmació per- La Comissió Europea ignora com- Per tot, davant d’una volatilitat programa i la nostra proposta. què, precisament, un dels aspectes que pletament la situació actual. Quan creixent i una major vulnerabilitat del El nostre objectiu fonamental no és formar part sector ramader, les propostes que con- de la institucions burgeses, el nostre objectiu és més s’ha destacat en la premsa aquests reclamàvem reforçar i agilitar els me- el combat ideològic allà on puguem donar-lo, el últims dies és l’impacte de la nova PAC canismes d’intervenció per limitar els templa la PAC ens semblen insuficients, nostre objectiu és convèncer a la classe obrera i sobre la ramaderia. moviments especulatius, les seves pro- contradictòries i demostren, una vega- al conjunt de la classe treballadora que la única da més, la manca de perspectiva a mit- sortida és la lluita revolucionària pel socialisme Els ramaders de porcí hem contem- postes no mostren una voluntat clara i el comunisme. plat amb estupor determinats titulars d’apostar pels sistemes de regulació de jà i llarg termini de les decisions de la comitè executiu del pcpc que asseguren que aquest sector serà mercat. Una veritable llàstima, tenint Unió Europea. resposta de bb serveis Després de llegir l’opinió del Pep González, se- cretari general FSP-UGT a les terres de Lleida, ‘runs-runs’ no volem deixar passar l’oportunitat d’expressar miguel juvillà aragó / lleida la nostra opinió sobre aquest tema i aportar, una vegada més, una mica de llum. BB Serveis és una Permítame desarrolle en esta audiencia berlo” nos ha tocado; no ha de extrañar, las campanas ha arrebato; llaman para el companyia fundada fa 22 anys el que implica una pública /su diario/, algunos de los runs- algunos ó muchos indignados. 3/ Y qué cuadre de las cuentas públicas y no sólo llarga trajectòria professional en el sector. Som molt conscients de l’actual situació econòmica de runs populosos y continuados, hoy, en ter- decir de sus exageradísimos sueldos (la pensionistas, funcionarios, etc. 5/ También crisi que afecta a les diverses administracions pú- tulias: cafés, llars, calle… 1/ Todos o casi, empresa privada no los otorgaría, de lejos, se elucubra en los foros, cuándo toca recor- bliques i els sindicats coneixen perfectament i de la considerada casta política, saca pecho ni semejantes (calidad precio, objetivos, tes sensibles, a los entes que reciben sub- primera mà la realitat de BB Serveis a Lleida així en estos días previos a los elecciones, con resultados). Cabe valorar? que son proce- venciones del Estado “a lo grande”, que com la situació per la qual estem passant, igual propuestas de más impuestos y recortes, dentes y consecuentes de los “siete años de que moltes altres companyies del sector, que te- los conforman gran número de afiliados y nen contractes amb les administracions públiques. para cuadrar la deficiente gestión del di- vacas gordas (en Bíblico); por todos lados deberían soportarlos; no el papá Estado. 6/ El cas de Lleida és el següent: l’ajuntament està nero público (no el suyo); gestionado es- les manaba dinero, se ahogaban con él y a Muchos cruzamos las turbias aguas dicta- obligat a pagar les seves factures a 50 dies i en tos años, sin “ton ni son” (por medianías su parecer, no tenía fin; también la Banca, toriales (eran sus tiempos); solos y triun- l’actualitat dit pagament passa dels 250 dies. A en la gestión?) . 2/ Se pregunta la calle, e Instituciones (públicas y civiles). 4/ En data d’avui el deute ja vençut que ens deu l’ajun- famos ( civil y empresarial); también, ya nos preguntamos, el porqué el político, el la hemeroteca, se y nos recuerda, que tras tament és de 173.180€ mentre que la resta del tiempos de democracia, apoyado en cultu- deute, la quantitat de 132.700€, s’haurien d’abo- gestor público que gestiona mal (capaz ó elecciones bien: Generales, Ayuntamien- ra: cristiana, liberal, apolítica. 7/ Inclusive nar a la fi d’aquest mes d’octubre 2011. El deute incapaz, para ello, justificándose él y sus tos, Diputaciones etc., ya en la primera y a más; ayer en un ágape (Su Majestad de BB Serveis amb els empleats és de 35.687€, acólito, que le ha escogido la ciudadanía y reunión, no faltaba en el Orden del día, el que porta una demora de 20 dies sobre el termi- por ello, se permiten y hacen…); gestiona aumento de sueldo de la elite, que se apro- el Rey), dice la prensa; abunda Su Majes- ni previst de pagament. BB Serveis no ha deixat un dinero de todos, al que no se le respon- baba sin rechistar; los de a pie pasmados, tad, que deberemos hacer grandes y lar- MAI de liquidar cap mensualitat i solament s’han sabiliza con sus bienes, su mala gestión?; confusos, observábamos que el aumento gos sacrificios. A los de arriba, muy bien produït demores en el pagament de les nòmines, tot això a causa dels arguments que acabem de sucede ello, responsabilidad subsidiaria al no era inferior al 10-15 - 20 %, y en alguno pagados y compensados, les corresponde presentar. Creiem que és suficient la informació resto de mortales, en las andanzas por su pocos, más; ya provenían los sueldos de empezar a lo grande, no con migajas del aportada perquè els lectors siguin capaços de treu- 5%. Mi único interés (jubilado), divulgar re cadascun d’ells les seves pròpies conclusions. vida civil. Se cuadrarían antes con su apor- aumentos por elecciones anteriores . El, y Només volem recordar que BB Serveis és víctima tación económica; mejor se piensa y con los foros tertulianos se preguntan “cuan- las inquietudes de colectivos a mis entor- de la situació i no culpable. seguridad, no se hubiese generado despil- do toca” aparecer en un orden del día y nos y colaborar en lo posible, a una mejor bb serveis farros ni mala gestión; nosotros, nuestros aprobarse, la operación aritmética a la atención, calidad de vida y convivencia de hijos y descendientes; “sin comerlo ni be- inversa, de semejantes cuantías? ; suenan la ciudadanía, que la componemos todos.
  5. 5. dimarts 25 d’octubre de 2011 opinió 5 opinió nunca más jordi vilaret vilar 50 años de terrorismo. Cobardes ase- timiento. Sigue aborreciendo a España. ETA necesitará tanto de firmeza como de una realidad laberíntica con muchos sen- sinatos a sangre fría de cientos y cientos Modifica su estrategia obligada por la flexibilidad. La forma en que el Sr. Rajoy deros. Él lo sabe. de inocentes. Crueles secuestros, extor- opinión pública vasca. No renuncia a los gestionará el final de ETA no será sustan- Días atrás decíamos que el peor dile- siones, amenazas y un impuesto revo- medios criminales por razones morales cialmente diferente de la que adoptaría el ma es aquel que plantea escoger entre dos lucionario para robar a los empresarios. sino por estrategia. Este cambio no hace Sr. Rubalcaba. Ambos se habrán pregun- males. Si el gobierno negocia traicionará, Todo eso ha hecho ETA en nombre de la buenos a los radicales nacionalistas pero tado desde hace tiempo: ¿cómo reaccio- en mayor o menor grado, la memoria de independencia de Euskadi y no estaba la ausencia de balas 9 mm Parabellum y nará la sociedad vasca si el gobierno da las víctimas. Si no lo hace tensionará una sola. Tuvo gente informando direcciones bombas lapa es un paso esperanzador. un portazo al diálogo? Parafraseando a situación cuyas consecuencias son, en y horarios, partidos políticos a su servicio Los españoles no podemos tenerlo todo Unamuno: en el País Vasco no se trata de gran parte, imprevisibles. Está atrapado y otros aprovechando su presencia. La en el País Vasco. En resumen: ETA, hoy, vencer sino de convencer. entre dos conciencias: la propia de cada policía ha capturado y la justicia encarce- es una piedra en el zapato de izquierda Y es que, además, la disolución de la uno de sus miembros y la colectiva de lado a muchos etarras pero el final de la abertzale. Por lo tanto debe desaparecer. banda armada es técnicamente complica- gobierno. Por lo tanto hará lo de siempre: banda no podía conseguirse si una parte Sin embargo el desmantelamiento de da. Se necesitará, por ejemplo, la colabo- solución pragmática; es decir intentará significativa de los vascos la apoyaba en ETA no puede ser ni fácil ni inmediato. ración de la cúpula etarra como interlo- contentar a todos; a la víctimas del terro- las urnas y en la calle. Tenía que cambiar Hay dos opciones divergentes. Una: Los cutor válido con autoridad sobre grupos rismo y a los etarras. Como el dios griego el sentido del péndulo de la opinión pú- etarras se rinden incondicionalmente, en- quizás reacios a entregar las armas. Si Jano tendrá dos caras: una mirando al blica vasca. Tal cambio ha ocurrido. tregan las armas y ponen su destino en obtiene tal colaboración el gobierno espa- En el cenit de su actividad ETA alcan- manos del Estado quien decidirá el desti- ñol, nos guste o no, tendrá que conceder pasado y otra mirando al futuro. Y nece- zó el 20% de los votos autonómicos. Sin no de cada uno de ellos. Otra: los etarras algo a cambio; tal vez en el tema de los sitará también la colaboración de tertu- embargo en los últimos años su grado anuncian el abandono de la violencia, tal presos, de los pendientes de juicio y de lianos, articulistas y comunicadores para de aceptación por parte de la población como han hecho, pero antes de entregar Arnaldo Otegui. influir en la opinión pública. Ayudaría a vasca ha caído en picado. Las causas pistolas y explosivos dialogan con el go- Eso nos lleva, inevitablemente, a una esa labor si, por lo menos, algunos eta- profundas nos las explicaran los soció- bierno. El PP estaría próximo a la primera pregunta ética : ¿Un gobierno puede con- rras fuesen capaces de comprender todo logos. Sean cuales sean, el hecho es que y el PSOE a la segunda. ceder beneficios a una banda terrorista el sufrimiento innecesario que han causa- la izquierda abertzale conserva su inde- Aparentemente tales opciones son in- a cambio de su disolución? El Sr. Aznar do. Quiero pensar que esto sucederá. pendentismo pero rechaza el empleo del compatibles porque PP y PSOE quieren dice que no; pero el Sr. Aznar no será El periodista Sr. Basté en su programa terrorismo. ¿Una trampa? El PP lo ase- marcar distancias programáticas. En rea- presidente en el próximo gobierno. No de RAC 1 planteó a los oyentes la pre- gura y el presidente del gobierno parece lidad son señuelos destinados al electora- le acuso de mentir: seguramente cree lo gunta: “¿Cree usted en las intenciones de descartarla. La izquierda abertzale no ha do. Ambos saben que la realidad no cabe que dice; ahora bien cuando se gobierna ETA? Podríamos hacer otra: ¿Creemos en hecho un acto de contrición y arrepen- en un eslogan y que la desaparición de las convicciones personales se someten a el País Vasco?el safrà no només és llum, sinó olor i cartes al directorsabor a la cuina podría compaginarse el bachillerato y la fpenric ribera gabandé Ya hace unos meses que escribí un artículo de opinión con respecto a las opciones que el alumnado puede es- Em va comentar en una ocasió el xef nent dels components químics picrocro- coger una vez acabada la ESO. En dicho artículo exponía la preocupación de los estudiantes y sus padres a ladel Restaurant Le Saint-Pierre de la regió sin i safranal. A més també conté un tint hora de escoger y orientar su futuro profesional y/o académico y señalaba que la elección de los estudios defrancesa de Loire Centre, que el safrà no de tipus carotenoide anomenat crocin, que Bachillerato o de Formación Profesional no tenía por qué suponer el final de nada, puesto que la elección deté sabor ni olor. A la cuina només aporta uno u otro itinerario pueden hacerse escalonadamente, como de hecho cada vez realizan más personas (entre és el que dóna a la cuina la llum que diuen las cuales me incluyo a mí mismo) bien sea antes, durante, o después de concluir los estudios universitarios.lumière (llum), va dir sobre aquesta qües- alguns xefs francesos i, per sobre de tot, el E incluso compaginando ambas vías durante la etapa entre los 16 y los 18 años, toda vez que esta últimatió. Em va quedar un dubte, però vaig color groguenc daurat. opción es más compleja de llevar a cabo. No obstante, los estudios de Bachillerato están entrando en unaacceptar la seva valoració. Ara, he tingut etapa de progresivo desprestigio, dado que esos estudios por sí solos no otorgan ninguna salida profesional (a El safrà, que arriba assolir en el mercat no ser que posteriormente se continúe en la Universidad) y más teniendo en cuenta el bajo nivel cultural enl’oportunitat de viatjar de nou a França, els 30 euros per gram (per això se l’ano- general de esta sociedad que pretende convertirnos en simples autómatas en donde se premia más a quienesamb l’objectiu de conèixer més de prop mena l’or vermell), ja s’usava amb molta piensan menos y trabajan más mecánicamente (aún sin saber por qué lo hacen). Con estas palabras no quierotot allò que comporta la temporada de assiduïtat en l’antic Egipte. Les obres es- ni mucho menos desprestigiar la FP ni el Bachillerato, sino que lo que pretendo plantear es la posibilidad de poder compaginar mejor y más fácilmente unos estudios que permiten la formación integral y humanísticarecollida d’aquesta espècie derivada dels crites de la literatura grega i romana citen de los alumnos (Bachillerato) con aquellos que permiten aprender una profesión en la cual los mismos seestigmes secs de la flor de Crocus satius, de especialicen para encontrar trabajo y a la vez, adquirir práctica laboral (FP). amb assiduïtat la importància que va tenirla família Iridaceae. Una buena opción podría ser el establecer una Formación Profesional de Base (FPB) mediante la implan- el color i l’olor del safrà en la vida refina- tación de asignaturas profesionales y/o instrumentales según la especialidad escogida por cada estudiante En aquesta ocasió, la meva visita no ha da de l’antiguitat clàssica. En el camp dels como un área más dentro de los itinerarios de bachillerato, sean cuales sean. Todo ello facilitaría unos míni-estat a la Loire Centre, sinó al Lot, un altre mos conocimientos de FP para aquellas personas que finalmente decidieran no continuar sus estudios en la tints, es tenyien de safrà els vestits de fes-departament francès per excel·lència en el Universidad pero que, al menos, poseyeran una base mínima de Formación Profesional para proseguir los ta i s’escampava amb aquest el sòl de lescultiu del safrà. El que són les coses, en Ca- Ciclos Formativos de Grado Superior con mayor soltura.jarc, Martine Tourneboeuf, de l’Associati- sales en què se celebraven festins. Otra posible opción podría ser el establecimiento de un bachillerato técnico como otra rama más del mismo Contra l’opinió d’alguns desconeixe- (aparte de las de ciencias, letras, artes, etc.), pero que sirva de guía a estudios de la FP superior o también a laon des Safraniers du Quercy, va desmentir universidad, dividido en las diferentes ramas de actividad profesional (administrativa, comercial, electróni-rotundament aquesta versió. També es va dors del tema, Espanya ha encapçalat ca, etc.), combinando las asignaturas comunes con otras de carácter técnico-profesional como se hacía en lamostrar contrariat en el tema en qüestió el sempre, tant en producció com exporta- antigua FP. Una tercera opción podría ser la implantación de una materia común de tipo técnica-profesional a ció, el mercat mundial, seguit per altres escoger entre diferentes ramas profesionales (administrativa, transportes, comercial, mecánica, confección,productor local Andressac, “en l’arròs el informática, etc.), como la EATP en el antiguo BUP, que permita escoger a los alumnos que opten por elsafrà li dóna un sabor indiscutible, únic. països com Iran, Índia, Grècia i el Marroc. bachiller alguna de esas ramas de actividad.La recepta de pota de porc al safrà és un Encara que existeix una versió publicada En definitiva, con esta posibilidad se trataría de adquirir mayor amplitud de conocimientos para el estudian- tado, combinando la cultura y el saber con las aptitudes profesionales y laborales. Creo que sería positivoplat exquisit, pels gourmets”, diu. pel diari El País, que diu que aquestes da- que aquellas personas y organismos competentes en materia de educación y cultura tuvieran en cuenta esta Els diferents estudis duts a terme sobre des són fraudulentes, ja que s’exporta com posibilidad como una medida más para mejorar la educación en nuestro país.les seves propietats organolèptiques han a espanyol safrà provinent d’altres països, toni yus piazuelo / tàrregadestacat que té sabor i és amarg, provi- encara que envasat en el nostre.eL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del bondia es reflecteix a través de la seva editorial.el grup bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital bondia (www.bondia.cat). directori dipòsit Legal L-61-2006 coNtroL de Pgd edita Bondia Lleida S.L. president Jaume Ramon i Solé consellers Ferran Naudi d’Areny-Plandolit, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, issN 1886 - 6883 director Josep Ramon Ribé cap de redacciÓ Albert Guerrero redacciÓ Omar Serra, Marian Ollé disseny i maQuetaciÓ Xavi Pijuan, Lupe Ribot director comercial Carles Jiménez administraciÓ Arancha Pajuelo. coordinadora bondia.cat Lourdes Cardona. Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/

×