Bondia Lleida 14062011

940 views

Published on

TITULAR I FOTO DE PORTADA: Promouran l'ús del català a les mesquites

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
940
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bondia Lleida 14062011

  1. 1. dimarts 14 dE juny 2011 acn Les comarques de Lleida freguen el 65% d’ocupació turística per la segona Pasqua El sector valora les dades amb optimisme tenint en compte que és un pont que no s’havia celebrat mai abans a la demarcació. A l’Alt Urgell, l’ocupació ha estat del 90% gràcies a la celebració dels campionats europeus de piragüisme. Comarques Pàgina 9 La conselleria de Pelegrí, Promouran l’ús entre les més ‘viatgeres’ Dels 98 viatges que han fet els del català a les membres de la Generalitat i els alts càrrecs du- rant els primers dos mesos de go- vern, 11 han estat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pes- mesquites ca, Alimentació i Medi Natural. Només els ha superat la conselleria de Territori i Sostenibilitat. Lleida Pàgina 8 tEl.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067 o > una esllavissada de terres causa retencions a la Pobla de segur ComArques Pàgina 9 > servihabitat posa a la venda 12 habitatges d’estiueig a Lleida fet Pàgina 13 > 1.598 alumnes inicien demà a Lleida les proves S’utilitzaria abans o després de la pregària Avui P. 3 i edit. 4 d’accés a la universitat LLeidA Pàgina 8 ramon gabriEl (defoto) REGALODE40€  sitraen+de30grcatnúm. 1.351 any 6 / BONDIA  
  2. 2. 2 d’interÈS DImarts 14 De juny De 2011 eL teMPS Vielha Vielha 9/25 ServeiS val d’aran Telèfons A LLeidAMossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.catEmergències 112 alta pallars meteo@bondia.catUrgències Mossos 088 ribagorça sobiràMossos d’Esquadra 973 700 050Policia 091 SortGuàrdia Urbana 092 / 973 700 600 06.22h 11/26 21.33h MartinetUrgències mèdiques El Pont 9/26ICS 973 221 516Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100Hospital de Santa Maria 973 727 222 S’acaben els dies de de Suert 9/25 La Seu cerdanyaUrgències Tàrrega 973 310 852 regal sense calor ni d’Urgell 10/28 9/22Creu RojaLleida Agramunt 973 279 900 973 390 880 veure gaire el sol. plena Tremp 15/31 alt urgell Gósol berguedàBalaguer Cervera 973 445 795 973 532 084 L’estiu apreta ja.Les Borges Blanques 973 143 493 pallars Poques complicacions en el temps tindrem Mollerussa 973 711 282 jussà SolsonaTàrrega 973 500 679 aquesta setmana feinera que avui encetem. 15/30 Pocs ruixats, només algun de despistat al farmàcies aVUI Pirineu aquesta tarda i prou, i més aviat do- De 9.00 a 22.00 h solsonès mini del sol arreu, amb calor cada cop més noguerasimó Príncep de Viana, 99freixinet Passeig de Ronda, 70 contundent. Avui passarem fàcilment dels 30 graus al Pla i zones properes, amb un De 22.00 a 00.00 h Sol cremador. Vaja, el que toca, que ja ens segarramiarnau Plaça de l’Exèrcit, 5 BalaguerBerenguer Prat de la Riba, 30 estàvem acostumant massa a la calor light 16/32 De 00.00 a 09.00 h i els ruixats... Demà farà més calor.Berenguer Prat de la Riba, 30 Cervera 16/31 urgell dimecres dijous farmàcies deMà pla d’urgell De 9.00 a 22.00 h arcaya Plaça de la Sal, 2 Mollerussa Tàrrega Lleida 17/31anadon Balmes, 44 16/31 17/32 De 22.00 a 00.00 h Badia Prat de la Riba, 91mestre G. Av. de les Garrigues, 34 segrià Les Borges De 00.00 a 09.00 h Blanquesmestre G. Av. de les Garrigues, 34 18/32 garrigues al·lèrGies (Del 7-06 al 14-06)Parietària 4 = Pi 2 =Gramínies 4 = Plàtan - -olivera 4 = Pollancre - -avellaner - - salze - -auró negundo - - Vern - -freixe - - Xiprer 1 =melcoratge 0 = alternaria 4 =om - - cladosporium 4 =niVell acTUal i risc D’al·lèrGia Tel.608537934nul 0 mitjà 2 màxim 4Baix 1 alt 3 LARÀPITA(Lleida) VENDADEPLANTERSIPRODUCTESHORTÍCOLES niVells De PreVisiÓen augment aestable = en descens D situació excepcional ? OBERTDEDILLUNSADIVENDRES:matíitarda DISSABTES: matíTAROT DE NURIA ¿Tienes dudas en el amor? ¿Negocios, salud?¿Eres sensible? Confía en mí. Plantem amb el corLlámame (NO GABINETE) Collim amb les mans Tel. 806402577precio llamada fijo 1.18€, móvil 1.54€ Producte propi Apart.correos 1126 c.p 08203 Sabadell (BCN) Nuria.c.s Recollida diària ESCOLA D’ESTIU GRUPS REDUÏTS de 4 HORES cada matí des de P-3 fins a 6è GRUPS REDUÏTS de 2 HORES NOVA OBERTURA cada matí Av. Doctora Castells, 37 ESO Pi i Margall, 30 També a: Telèfon: 973 21 25 07 Reforç de totes les matèries Lleida Ciutat de www.studium-academia.com Fraga, 10 Tècniques d’estudi Lleida mail: studium@svt.es cartutxos de tinta i tóner material d’oficina paper fotogràfic reparació de CDs/DVDs 150 €/mes També per setmanes o quinzenes Batxillerats i universitaris, hores concertades Tel. 973 264 763 - C/Ciutat de Fraga, 10, local - 25003 Lleida
  3. 3. dimarts 14 dE juny dE 2011 avui 3 TERINARI D Av. Catalunya, 73 TERINARI D HOSPITAL VETERINARI DE L’URGELL VE E Plaça Ramon Folch, 8 VE E AL 25300 TÀRREGA L’U AL HOSPIT L’U Tel. 973 320 161 RGELL HOSPIT Telèfon 973 31 26 43 RGELL BELLPUIG Horari: Matí 10.00 a 13.30 - Tarda 17.00 a 20.30 Urgències 609 73 06 13 sobre la integració dels musulmansLa Generalitat promourà l’ús delcatalà a l’interior de les mesquitesEl director general d’Afers Religiosos del Govern català, Xavier Puigdollers, destaca que escamina en la regulació del burca i defensa la actuació de la Paeria en la futura mesquita Maria BelMez (acn) barcelona Maria BelMez (acn) hi ha un termini fixat”.El Govern promourà l’ús del Mesquitacatalà a l’interior de les mes- D’altra banda i en relacióquites. En una entrevista a a la polèmica generada per lal’Agència Catalana de Notíci- construcció d’una mesquita ales (ACN), el director general polígon de la ciutat de Lleida,d’Afers Religiosos de la Ge- Puigdollers va explicar queneralitat de Catalunya, XavierPuigdollers, va explicar que lallengua és un element clau per > Puigdollersa la integració dels nouvinguts,també en el context religiós, planteja l’ús deli per això ha considerat molt català no a laimportant que la incorporin en pregària, però síun dels llocs on es congreguen abans i desprésmolts musulmans. En aquest sentit, Puigdollersva remarcar que no s’ha d’obli- > reconeix que ladar, però, que el seu idioma qüestió del burcaés l’àrab i que el moment mésoportú per utilitzar el català no era prudentpotser no seria el de la pregària, debatre-la durantperò si abans o després. “Sense l’època preelectoralànim d’entrar en temes més in-terns, un cop ja han fet la pre-gària, la resta de conversa pot “l’Ajuntament de Lleida estàanar en català”, va declarar. actuant i resolent. Jo crec que al final trobaran la solució en-Burca tre ells. Primer tenint les coses En relació al burca, i pre- clares i segon amb capacitat deguntat sobre en quin punt es diàleg de totes les parts. Si vo- Xavier Puigdollers creu que llengua és un element clau per a la integració dels nouvingutstroba l’objectiu expressat pel len, parlant sabran trobar la so-Govern de regular-lo, Puigdo- calma i reflexió. Quan es parli element religiós. El debat seria Es va pensar que totes aquestes lució perquè l’ajuntament trobillers va respondre que “estem s’haurà de parlar més d’una sobre el respecte a la llibertat coses no era prudent plantejar- el lloc on ha d’estar la mesquitapràcticament en el mateix mo- qüestió de seguretat, de res- de la persona, la dignitat i la les en època preelectoral, ara ja amb tranquil·litat i qui la volment. Aquestes coses s’han de pecte a la diversitat de la per- seguretat pública per veure qui han passat les eleccions i anem fer servir la pugui fer servirfer quan toca, amb la suficient sona i de llibertat, que d’un hi ha sota d’una cosa que tapa. a veure, més endavant. Però no amb tranquil·litat”.
  4. 4. 4 opinió dimarts 14 de juny de 2011 editorial cartes al directorLa paraula d’Al∙là en català pentecosta, l’església en el món La Pentecosta ens demana atrevir-se a traspassar els murs del Cenacle i passar a actuar amb més confiança en l’Esperit del Ressuscitat que no deixa d’em-La Generalitat vol promoure l’ús del català a les mesquites. pènyer “mar endins”. És el contrari de girar sobre nosaltres mateixos, atrapats en tasques i apostolats més aviat “de manteniment” i/o amb poques ganes de “sortir de Jerusalem”. Fixant-me en l’Objectiu Prioritari que ens hem assenyalat per al futur immediat a Lleida (Una millor presència d’església en elLa iniciativa, tot i que lloable i que vol contribuir a facilitar món), he recordat una metàfora que expressa molt bé la necessitat d’una comunicació més immediata entre aquestes dues instàncies, particularment entrela integració (lingüística) dels col·lectius musulmans, no l’Església i les joves generacions: “penso en una Església gira-sol que, prenent llum des de l’alt, gira el cap vers aquells que no tenen l’ànim per apropar- se...”. Celebrant en aquesta nova Pentecosta el naixement de l’Església, demanem una vegada més a l’Esperit Sant que en omplir-nos dels seus dons ensquedarà exempta de polèmica perquè, d’una banda, es pot faci créixer en dinamisme i en capacitat de descentrar-nos, pensant i vivint més per als altres. És amb aquesta intenció que ens apleguem de tantes maneresconsiderar una ingerència en la llengua que utilitzen per a pregar, reflexionar i discernir orgànicament, intentant promoure la participació dels batejats que hi vulguin aportar la seva contribució responsable, segons carismes i vocacions, sense deixar-se reduir al paper de simples consumidors, ni que sigui de sagraments. Moltes vegades tinc present aquella imatge decomunicar-se als seus temples, que sol ser l’àrab i, d’altra Sant Francesc d’Assís, al qual molts considerem el millor deixeble del Jesús de l’Evangeli, qui volent posar Déu al primer lloc de la seva vida (sense cap caricatura o deformació), dedicant-li temps, concentració i passió, en escoltar aquella veu a sant Damià (“vés, repara la meva casa...”) és capaç de prendre labanda, per tirar-ho endavant faran falta uns diners que, en decisió de viure apassionat per l’Església, per reparar l’Església de Jesús... Comptant amb la Gràcia de Déu, hem de fer tot el possible per aconseguir a Lleidateoria, ara no hi són. El director general d’Afers Religiosos, una Església “gira-sol”, una Església per a tothom, en la qual els catòlics “prenent la llum de l’alt” (no d’aquell petit sol que escalfa ocasionalment segons circumstàncies o conveniències de grup o ideologies), girem els nostres caps, els nostres cors, la nostra atenció preferent cap aquelles persones i realitats queXavier Puigdollers, que és qui ha fet l’anunci, reconeix que van allunyant-se per tants motius i als qui hem d’oferir la Bona Nova de Jesús “remant mar endins”, com també ens ho demana el Successor de Pere quanel moment més idoni per ‘injectar el català seria abans i repetidament ens crida a una nova evangelització. La nostra Església, cadascú dels seus membres, hem de prendre més seriosament el mandat del Senyor: “Aneu i anuncieu a tots...”, “Sereu els meus testimonis a Jerusalem, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra”. La comunitat de Jesús s’ha de seguirdesprés de la pregaria. La idea és agosarada, sobretot perquè manifestant cada dia com ho va fer la primitiva comunitat apostòlica, fins i tot empesa pel rebuig i les persecucions que mai tampoc no han faltat.a la majoria se li farà estrany escoltar la paraula joan piris / bisbe de lleidad’Al·là en català. Tot és qüestió d’acostumar-s’hi. opinió La feina no ha acabat, tot just comença nint cura, especialment, dels nostres infants i la nostra gent gran. En segon lloc, treballarem pel foment de l’ocupació, àngel ros i domingo / alcalde de lleida l’educació i la igualtat d’oportunitats, per mitjà de políti- ques de generació d’ocupació, la col·laboració amb el sector Enguany es compleixen 34 anys des de les primeres elec- som a la primera línia en l’atenció a les necessitats dels ciu- privat i l’aposta per les noves tecnologies. cions democràtiques celebrades després de gairebé 40 anys tadans i ciutadanes. La cultura de drets i deures, el principi Seguirem dignificant l’espai públic, mitjançant l’urbanis- de dictadura. Estem vivint, doncs, el període més llarg de d’igualtat, el diàleg, la tolerància, la participació i la suma me de proximitat i l’accessibilitat, per construir una Lleida democràcia, un període de normalitat, que és el millor pa- de sinèrgies per fer avançar la ciutat seran els principis que amable i acollidora, i continuarem apostant per una ciutat trimoni que podem llegar a la nostra ciutadania. guiaran el nou govern a la Paeria. sostenible, que tingui cura del medi ambient i promogui L’Ajuntament va celebrar ahir el ple extraordinari de Els lleidatans i lleidatanes han expressat que volen un l’eficiència energètica. Finalment, l’impuls de la cooperació constitució de la nova corporació municipal, sorgida de les govern fort, amb projecte de ciutat, i que volen continuar en el territori per construir Catalunya des de Lleida, serà el eleccions del passat dia 22 de maig. En primer lloc, i com donant suport a aquest model de progrés que hem disse- quart eix de la política del nou govern municipal. a alcalde de Lleida, vull agrair a tots els lleidatans i lleida- nyat per la Lleida d’ara i la dels propers anys. Assumeixo Moltes coses han canviat a Lleida en els darrers anys. tanes la seva participació en aquesta novena convocatòria amb il·lusió renovada el repte de seguir construint la Lleida Avui en dia podem afirmar que Lleida és una ciutat en ple- de la democràcia municipal i, en segon lloc, però no menys del futur, i la responsabilitat de tornar a ser l’alcalde de tots na transformació. De fet, ha esdevingut diferent la imatge important, vull agrair la confiança dels regidors i regidores els lleidatans i les lleidatanes, amb l’únic interès del progrés que de Lleida projectem tots plegats a l’exterior i, sobretot, que en aquest Ple Municipal m’han escollit novament com de la ciutat, sense cap exclusió. la que nosaltres mateixos tenim. a paer en cap de Lleida, reflectint el mandat que van rebre Governar implica, a vegades, prendre decisions que no No es pot negar que l’autoestima dels lleidatans i llei- de la ciutadania. sempre agraden a tothom. Per això cal que els regidors i datanes ha pujat en els darrers anys. Avui en dia estem, El missatge de les urnes ha estat clar, ja que és la primera regidores de tots els grups municipals facin pinya amb la realment, orgullosos de ser de Lleida. Entre tots estem vegada en la història democràtica de Lleida que es revalida ciutat, des d’on, estic segur, sorgirà una col·laboració que ha aconseguint que sigui aquesta ciutat de pes a Catalunya i una majoria absoluta. Els vots aconseguits són un crèdit dels de repercutir en que les accions individuals o institucionals a l’Estat. ciutadans, que hem de retornar en forma de gestió honesta se sumin per fer de Lleida una ciutat més humana, en el Però la feina no s’ha acabat aquí, ans al contrari, tot just i eficaç. Una nova majoria implica una gran responsabilitat sentit de la cohesió i la convivència, més forta, més rica i comença de nou. Hem de continuar treballant per a que la que caldrà administrar amb humilitat i diàleg amb l’objec- més avançada. nostra estimada Lleida, es consolidi com la força de la nova tiu d’aconseguir, amb el nostre treball, una Lleida millor, L’acció de govern a la Paeria se centrarà en quatre eixos Catalunya. I per això cal seguir aquest camí prometedor més propera i sensible a les necessitats de tots. bàsics. En primer lloc, el nostre objectiu prioritari és poten- iniciat els darrers anys. Cal ser i creure, cada dia, el que deia Els ajuntaments són el govern més proper al ciutadà, i ciar la Lleida de les persones, on els ciutadans i ciutadanes el cronista Muntaner de nosaltres ja al segle XIV: Lleida, per això els polítics que tenim l’honor de formar-ne part gaudeixin d’una gran qualitat de vida en tots els sentits, te- “cap de Catalunya a la terra ferma”. la validez de la ciencia se debe a tres prin- la validez del experimento y el laboratorio en material; también han modificado el lugar delCiencias y Letras cipios presentes en su método de trabajo: la temas como la libertad o la ética. Posiblemen- hombre en la Naturaleza. Nicolás Copérnico objetividad, la inteligibilidad y la dialéctica. te el desacuerdo con Wagensberg radica en el demostró que la Tierra no era el centro deljordi vilaret vilar Los resumiré así: criterios generales para una concepto de objetividad. Universo y Charles Darwin que compartimos investigación correcta. El Sr. Wagensberg dice Como he dicho la polémica es antigua. con los grandes simios un ancestro común. En el panorama televisivo también hay que tales principios fundamentan la Física, la Hay dos opiniones. Una indica que los fe- Por su parte el ADN demuestra que los pi-buenos debates Uno de ellos es Millenniumemitido por el 33. Contenido y forma permi- Filosofía, el Derecho o la Economía. Más aún: nómenos humanos pueden estudiarse con la lares de la vida son idénticos desde el insec-ten etiquetarlo de alto interés. sin ellos no es posible el rigor intelectual. Pre- investigación científico-experimental. La otra to al ser humano. Las humanidades forman Uno de los últimos se titulaba “Ciencias y cisamente por ese fundamento metodológico sostiene que tales fenómenos sobrepasan las personas integrales si bien por sí solas, nuncaLetras” No es tema nuevo. Desde hace mu- común es absurdo separar las ciencias natura- ciencias naturales. Los argumentos a favor o hubieran conseguido esta nueva visión con-chos años surgen preguntas filosóficas, aca- les de las ciencias humanas. en contra han cambiado a lo largo del tiempo. traria al antropocentrismo secular. En cuantodémicas y docentes en torno a esa cuestión. El profesor de Ciencias de la Información No todos los defensores de la especificidad de al ámbito de las decisiones éticas es impres- Los temas de los debates, como las ce- Albert Chillón rechaza esta propuesta. Aun- las ciencias del hombre utilizan explicaciones cindible la colaboración entre ciencia y moral.bollas, tienen muchas capas: todas interre- que elogia el papel de las ciencias sostiene religiosas o morales. Creyentes y ateos pue- Claro ejemplo son las comisiones bioéticas.lacionadas pero cada cual con identidad que las humanidades - disciplinas integradas den defenderla. Tampoco todos los científicos Puedo dar fe porque he sido miembro de unapropia. Una de ellas incluye tópicos sobre en las ciencias sociales- tienen metodología de experimentales son cientificistas. En realidad de ellas. Los datos médicos no deciden antelos alumnos: inteligentes a Ingeniería; tontos trabajo propia. Es más: asegura que aplicar- para muchos de ellos los fenómenos estricta- un dilema ético pero aportan argumentos dea Derecho. O lo que es igual: para Ciencias: les el método científico no solo no las benefi- mente humanos quedan fuera de su ámbito peso en la decisión final.capacidad de análisis; para Letras: memoria. cia; también las perjudica. Utiliza el término de trabajo. Tal vez hay una excepción: los Ciencias y Letras comparten unas reglasEse disparate surge de identificar inteligen- cientificismo” para describir tal espurio efecto. psicólogos; situados a medio camino entre las básicas de análisis racional presentes en lacia con matemáticas. ¿Es más inteligente un Estamos, pues, ante dos posiciones contradic- ciencias experimentales y las ciencias sociales. química, el derecho o la historia. A partir deNobel de Física que otro de Literatura? Esta torias presentes desde finales del siglo XIX. En resumen; a la pregunta de si las ciencias este nivel compartido cada disciplina desa-pregunta tendría sentido si supiésemos qué A mi entender la respuesta del Chillón fue naturales son rama de las ciencias del hombre rrolla un método de trabajo propio aunquees la inteligencia básica. insuficiente. Veamos por qué. Los principios o lo contrario hoy no tenemos respuesta. no exclusivo. Quienes ponen énfasis en lo co- Pero ahora me interesa la división con- que propone Wagensberg son aplicables a De lo expresado por el Sr. Chillón a lo mún no establecen fronteras conceptuales en-ceptual entre Ciencias y Letras tratada en cualquier investigación racional sea en física largo del debate deducimos que solo las hu- tre ciencias naturales y ciencias del hombre.Millennium. De los cinco participantes cen- o en historia; ahora bien, las ciencias natura- manidades pueden analizar cuestiones sobre Quienes lo ponen en las metodologías de tra-traré mi atención en dos de ellos porque sus les utilizan también un instrumento propio: la los valores, la ética o la libertad. Será cierto bajo sí lo hacen. Pero, al margen de ello, todasdiscrepancias me permiten clarificar plantea- experimentación y el laboratorio. El Sr. Chi- pero debemos reconocer esto: los avances las ciencias se complementan y se enriquecenmientos. llón debió de corregir esta omisión puntuali- científicos no solo han permitido incrementar mutuamente. Así aseguramos un progreso El físico Jorge Wagensberg sostiene que zando que su discrepancia se basa en negar nuestros conocimientos sobre el del mundo global simétrico.
  5. 5. dimarts 14 dE juny dE 2011 opinió 5 opinió Les meves “15-M” jordina freixanet pardo Llegeix el manifest atentament. Segueix comencem a parlar hem de practicar el savi cia piramidal. tuds disposades a motoritzar el món a tra- el hashtag. Escolta el que diuen alguns ex- exercici de transparència i proximitat, saber Murmurem sense complexes: Aixequem vés dels petits moviments. perts en el tema. Mira atentament el què dir ens hem equivocat a temps, és el primer la veu sense vergonya i sense por. Amb res- Modifiquem l’esdevenir: I fem que la passa al teu costat. Parla-hi de tu a tu. Refle- pas perquè puguin tornar a escoltar-nos. pecte, educació i tolerància. Però sobretot prioritat de la societat sigui la igualtat, la so- xiona uns quants dies. No prejutgis ni vul- Marginem les mentides: Ara i aquí, ja amb ambició. Aixequem la veu per dir allò lidaritat, la cultura, la sostenibilitat, el ben- guis creure que això és una qüestió tan sols estem en disposició de ser un interlocutor que pensem i creiem; allò que només s’atre- estar i la felicitat de les persones. Reciclem de números. No et posis límits al debat i a la comú. De conversar, d’escoltar i de dir. I per veixen a dir-te les persones que realment el passat i edifiquem un present subsumint conversa. I ara, després de tots aquests im- fer-ho. Eliminem les paraules boniques, els t’estimen. el primer punt del manifest com a principi peratius, et convido a compartir les meves eufemismes, els maquillatges lèxics. Volem Mancomunem les idees, federalitzem fonamental del nostre programa. “15 M” a tall de microreflexions en veu alta sentir i saber la veritat, expliquem la veritat ideologies: És això companys és això! La Militem per convicció: Per una causa d’un soliloqui íntim i personal. tal com raja, encara que aquesta pugui re- diversitat de l’esquerra no està renyida a comuna. Per la humanització de la política Mirem-nos al mirall: Hi ha molts motius sultar-nos extremadament impactant. poder superar la homogeneïtat de la dreta. i per la dignificació de la societat. Militem per indignar-se, però aquí no estem buscant Mullem-nos d’una vegada: Hem de dei- No busquem només allò que ens desuneix. des d’aquestes noves plataformes ciutada- un sol cap de turc de la crisi. Hi ha indig- xar de ballar, ara fent un pas a la dreta dos No busquem en la resignació, la indignació nes que per joves i inexpertes desperten més nació per donar i per vendre, amb la banca, cap al centre i un cop de taló cap a l’esquer- i l’empipament col·lectiu el vot de càstig passió i atractiu que l’arcaic sistema tradici- amb la política, amb els mitjans de comuni- ra. Hem de tenir clar quin és el nostre costat cap a nosaltres mateixos. Exigim un pacte onal. Aprenem-ne. cació... Tots tenim la nostra part de culpa, i de quina part sona la cançó; només tenint entre tots aquells que diuen que lluiten pels Modernitzem el discurs: Allò que diem, i no acceptar-la és el primer símptoma que clar on som i què volem, decidint per qui drets dels treballadors, disposats a sumar, allò que pensem i com ho diem. Parlem sen- alguna cosa no va bé. ens mullem serem capaços de retornar la disposats a cedir i disposats a governar un se filtres, pensem sense límits. Actualitzem Millorem en modèstia: Acceptar que hi credibilitat perduda després de tanta dansa país d’esquerres que massa vegades per la les paraules a les noves àgores i als nous ha una gran part del problema que depèn i tant desconcert. inoperància i els recels passats, els orgulls i parlaments ciutadans. de nosaltres, vol dir fer un gran exercici de Multipliquem els esforços: No estem els afanys personals permeten governs ma- Manifestem-nos permanentment: Els de modèstia i d’humilitat. Cal baixar de les al- sols. Fa dies que ens estan esperant. Es- joritaris als que vestien de gris fa un temps i dalt, els de baix, els del mig, els de ponent, tes esferes a escoltar. I mirant als ulls. Des perant impacients aquest canvi de fer, de ara ho fan de color blau. els de llevant, els de plana i els de munta- del mateix nivell. Assegut a la plaça enmig dir, de pensar i sobretot d’actuar. Un gest Movem-nos pel canvi: Per un canvi real. nya, els de costa i els d’interior, grans i joves, d’una assemblea, estar disposats a entomar a temps, una acció concreta multiplicarà el Necessitem evolucionar, acabar amb la Tran- homes i dones, els que actuen, i els que s’ho la conversa. S’han acabat els privilegis i els seu efecte per deu. I ara més que mai, ne- sició i canviar l’encorsetament legal amb el miren, els resignats i els indignats, els “re- privilegiats. S’ha acabat escoltar només allò cessitem tornar a sumar esforços per poder que vivim des del 78. S’han acabat els temps tallats”... tots i totes. Colze a colze. Mans a que volem sentir i quan ho volem sentir. superar l’onada conservadora que com un dels silencis, la democràcia ja és adulta i ara les mans. Diguem la nostra; les noves places Mendiquem perdó: I una vegada som tsunami devastador ens aclapara. demana emancipar-se dels seus pares. Re- de la comunicació estan disposades a can- baix a la plaça escoltant com un més, abans Municipalitzem realment la democrà- dactem una nova constitució que reculli els viar el món. Fem-ho, ara i fem-ho sempre. d’alliçonar el públic i proposar la millor so- cia: Tornem sobiranament allò que és del anhels dels ciutadans del segle XXI. La revolució ha trucat a la porta i hem de lució del món per sortir de tanta indignació, poble: el poder de decidir. Decidir com vo- Motoritzem els petits moviments: La convidar-la a passar dins a casa. (Aquest es- cal que demanem perdó. Si acceptem que lem dibuixar el nostre futur i determinar qui revolució ètica és a les nostres mans, i cada crit en nosaltres és un plural majestàtic; un jo una part del problema som nosaltres, si i com gestiona el nostre present immediat. I pas, cada acció i cada individu és una peça en singular, disposat a compartir-lo amb els acceptem que primer hem d’escoltar, quan construïm de baix a dalt aquesta democrà- clau en el motor del futur. Actituds i apti- que se’n vulguin sentir part). pensar la societat german parís leza / Editor Europa viu temps complexos a nivell polí- manera més senzilla, allunyada dels paràme- de la societat, però malauradament hem vist ris de la banca (coresponsables d’un sistematic, econòmic però sobretot social. I en temps tres de confondre una vida plena, amb una que el moviment ideològic anava perdent for- financer inestable), i a la vegada també ambd’adversitats, una força inexorable empeny vida d’èxits materials. ça per convertir-se en unes acampades que un sistema universitari que ha potenciat molta bona part dels ciutadans a fer un gir a la I perquè això sigui possible no n’hi ha reivindiquen no sé sap ben bé que, alguna més els estudiants per a ser economistes ves-dreta, a dipositar la seva confiança en les polí- prou en exigir a la classe política que canviï cosa d’elles tan estranya com una circums- tits d’Armani que als dedicats a la recerca otiques conservadores, pensant que tal vegada sinó que cal que la nostra societat també ho cripció electoral única de l’estat que deixaria als petits emprenedors, ha d’anar definitiva-aquestes polítiques de retallades fermes i de faci. Ha de ser un canvi en paral·lel, millor molt fora de lloc els interessos de Catalunya, ment acompanyada pel compromís i la vo-demanda d’austeritat a les classes mitjanes i a dit un canvi agafats de la mà, unint esforços per exemple. Des del meu parer la indignació luntat de cada ciutadà, d’allò que vol canviarles menys afavorides, donaran solució a bona d’uns i altres per poder avançar. ciutadana l’hem de reconduir i adreçar-la cap a la seva vida per alhora canviar la societat ipart dels mals en els quals ens trobem immer- Aquests dies he anat seguint amb atenció a una classe política que nosaltres escollim l’estat que la governa.sos des de ja fa uns quants anys. Aquest gir a les acampades que des del 15 de maig es van i apostar per una democràcia més oberta i L’altre dia d’una persona gran i alhorala dreta, el fet conservador ha anat recorrent anar instal·lant en diverses ciutats de l’estat, transparent, a partir en primer lloc de la limi- gran persona vaig escoltar unes paraules queels països europeus i ara aviat, si les enques- entre elles la pionera Madrid, Barcelona i tació de mandats (amb vuit o deu anys a go- deien “res canviarà si tu no canvies primer”.tes no van errades i seguint els resultats de les també a Lleida. Aquestes acampades prenien vern o oposició una mateixa persona o equip I és cert, si volem mantenir una bona sanitateleccions celebrades tot just fa tres setmanes, com a punt de partença el lema “Indignats” ja n’hi ha prou) i per una major exigència de pública, una bona educació pública, un bonaquest canvi conservador arribarà a Espanya. fent referència al llibret Indigneu-vos, pu- capacitats als nostres líders polítics. Fa uns estat del benestar i els diners per fer-ho són No entraré en aquest article en si l’econo- blicat l’any passat a França, pel diplomàtic i dies vaig assistir a una excel·lent conferència els que són, crec que primer ens hem de pre-mia es gestiona millor des de les polítiques de pensador francès Stepháne Hessel. No sé si de l’exconseller Joan Manuel Tresserras, en guntar si estem disposats a canviar algunadreta o d’esquerra. Crec que en temps difícils molta gent arreu de les acampades ha llegit la qual deia que “el discurs polític, ha de ser cosa de les nostres vides, per exemple algunesel que pertoca és aplicar el pragmatisme, però Hessel, però tants els indignats acampats com més sofisticat, més acurat” en el sentit que els coses aparents relacionades amb plaers mun-dins d’aquest concepte àmpliament vague, els no acampats no podem obviar que en el polítics estan tan preocupats de destruir els dans (grans cotxes, viatges de luxe, telèfonsaquest pragmatisme es pot dur a terme racio- seu llibret ja parla de que “la indignació de seus adversaris i afanyats a ocupar el poder, d’última generació i molts plaers de vegadesnalitzant les despeses, que no és el mateix que res serveix si darrera no hi ha compromís”. que d’això en fan bandera i discurs. I és clar, innecessaris o aparents) per contribuir econò-retallar-les. Però encara que es racionalitzi no De fet el propi autor està enllestint un nou lli- mentrestant, ells no fan un discurs ni ideolò- micament amb el nostre benestar futur. Ales-podem deixar d’invertir en l’educació, en el bre sota el títol de Compromís , que canviaria gic ni alhora d’aportar solucions als temes i a hores amb aquest compromís potser tambésistema educatiu, no tant perquè els nens i els pel de Comprometem-nos!. les inquietuds de la societat, que són molts i podrem canviar la política, i la seva gestió ijoves que pugen adquireixin molts coneixe- El moviment 15 M i les acampades han es- cada cop més greus. tot això només ho aconseguirem, amb indig-ments i competències en tots els àmbits, sinó tat i són molt importants per poder canviar D’altra banda però no podem oblidar que nació però amb compromís, però sobretot sitambé que se’ls ensenyi a pensar, a ser crítics alguna cosa, ells han estat la guspira que ha aquesta indignació amb la classe política i al- junts som capaços de transformar la societatamb raonament i a aprendre a viure d’una fet despertar la consciència a molts membres hora amb els gurus de l’economia i propieta- a partir de la paraula pensar.EL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial.El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat). directori dipòsit Legal L-61-2006 ControL dE PGd edita Bondia Lleida S.L. president Jaume Ramon i Solé Consellers Ferran Naudi d’Areny-Plandolit, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, issn 1886 - 6883 direCtor Josep Ramon Ribé Cap de redaCCiÓ Albert Guerrero redaCCiÓ Marta Serret, Omar Serra, Marian Ollé dissenY i maQUetaCiÓ Xavi Pijuan, Lupe Ribot direCtor ComerCial Carles Jiménez administraCiÓ Arancha Pajuelo. Coordinadora Bondia.Cat Lourdes Cardona. Carrer Bisbe Martín Ruano, 22, altell 1a. 25006. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/
  6. 6. 6 propostes dimarts 14 de juny de 2011 alternatives culturals cinema. programació i horaris  Cinema LAUREN C/ Pere Cabrera, 6-8 - Tel.: 973 20 54 48 - www.laurenfilm.es un concurs fotogràfic, sobre el tema Caminant pel CONFERÈNCIES EXCURSIONS GR175, La Ruta del Cister, amb l’objectiu de di- sin identidad SALA 1 De div. a dij.: 16.10, 18.15, 20.20, 22.25; golfa fondre el sender en qualsevol d’aquests aspectes: div. diss., diu: 00.30Setmana cultural de Bovera Viatge a Barcelona el sicario de dios SALA 2 De dv a dj: 16.15Sala audiovisual del Centre Cívic de Més informació i inscripcions: C/ Mos- donar a conèixer el paisatge i fomentar el sende- risme, la pràctica de BTT i la cultura. És impres- piratas del caribe SALA 2 De div. a dij.: 18.00, 20.35; golfa div. diss., diu:Bovera. sèn Amic, 1, principal de Lleida: 973 24 cindible, per a la participació en aquest concurs, 00.0018.30 hores. 74 21. que les imatges hagin estat realitzades dins els midnight in paris SALA 3 De div. a dij.: 16.30, 18.30, 20.30, 22.30; golfaLa setmana cultural de la població acull una xerra- La Unió Cívica Provincial de Consumido- límits del GR175 La Ruta del Cister. El guanya- div. diss., diu: 00.20da a càrrec del fisioterapeuta Oriol Farrerons. res y Amas de Hogar de Lleida, UNAE, està dor s’emportarà un premi de 150€, mentre que el piratas del caribe SALA 4 De div a dij: 16.30, 19.15, 22.00 organitzant un viatge facultatiu i cultural a segon 100 euros; el tercer serà guardonat amb un SALA 5 De div a dij: 16.15, 19.10, 22.00 Barcelona per demà dimecres, on s’oferirà una pequeñas mentiras... obsequi d’un lot de productes gastronòmics de les hanna SALA 6 De div. a dij.: 16.10, 18.15, 20.20, 22.25; golfa visita guiada a la Basílica de la Sagra Família tres comarques, i el quart i cinquè se’ls hi donarà i es realitzarà una panoràmica del conjunt. A div. diss., diu: 00.30 Blondel, 27 un diploma. x-men primera generación SALA 7 De div. a dij.: 16.30, 19.00, 22.00; golfa div. més, per la tarda, se celebrarà una visita al Museu de la Música Catalana. diss., diu: 00.30 Tel. 973 273 161 ESPORTS insidious SALA 8 De div. a dij.: 16.15, 18.15, 20.25, 22.20; golfa 25002 LLEIDA Romànic de Palència div. diss., diu: 00.20 Caminada nocturna SALA 9 De div. a dij.: 16.10, 18.15, 20.20, 22.25; golfa Més informació i reserva de places: 973 Més informació: www.anglesola.cat - ¡qué dilema! div. diss., diu: 00.30Xerrada amb Francesc Puigpelat 24 71 72 - excursionisme@ateneulleida. http://clubesportiuanglesola.blogspot. SALA 10 De div. a dij.: 22.00; golfa div. diss., diu: 00.15 agua para elefantesBiblioteca d’Agramunt. Plaça Merca- cat. com L’Ateneu Popular de Ponent està preparant fast & furious 5 SALA 10 De div. a dij.: 16.45, 19.15dal, 7. una sortida de quatre dies per visitar el romà- Inscripcions a les oficines de “la Cai-  Cinema RAMBLA C/ Anselm Clavé, 11 - Tel.: 973 23 27 2620.30 hores. nic de Palència per al cap de setmana del 29 de xa” (número de compte: 2100-0521- SALA 2 De dv a dj: 16.20, 18.50, 21.20La Biblioteca Municipal d’Agramunt, amb el piratas del caribe setembre fins al diumenge 2 d’octubre. 34-0200077418) i Caixa de Catalunya SALA 3 De div. a diu, i de dima. a dij: 16.25, 18.05suport de la Institució de les Lletres Catalanes, los colores de la montaña (número de compte: 2013-0474-51- SALA 3 De div. a diu, i de dima. a dij: 19.45, 21.30; dill:organitza una xerrada amb l’escriptor i periodista el castorbalaguerí Francesc Puigpelat, per tal de donar a CONCURSOS 0200474916). 16.25, 18.05, 19.45, 21.30conèixer l’autor i la seva obra. Concurs de Fotografia de la Festa El Club Esportiu Anglesola organitza una cami- perdona pero quiero casarme... SALA 4 De dv a dj: 16.10, 18.10 nada nocturna a la llum de la lluna per al dissabte de la Mascota 18 de juny, amb sortida i arribada a la plaça Santa agua para elefantes SALA 4 De div. a dij: 20.10, 22.10 PROJECCIONS Informació i bases: www.alpicat.cat Anna d’Anglesola i un recorregut de nou quilò-  Cinema PRINCIPAL Pl/ Paeria, 8 - Tel.: 902 17 09 38Filmoteca Terres de Lleida Entrega d’originals: Fins al 30 de juliol a metres que passa per la Masia Gambús, Masia Al- midnight in parís (cat) De div. a diu. i de dima a dij: 16.15, 18.00,CaixaForum de Lleida. Avinguda Blon- l’Ajuntament d’Alpicat en horari d’aten- bareda, Masia Maús i pantà la Plana. Preu: socis 19.50, 21.40; dill: 16.15, 18.00 ció al ciutadà (telf.: 973 736 006 · fax 973 2€, no socis 4€.  Cinema JCA ALPICAT C/ K. Pla parcial 2 del Pla de Montsó. Alpicat - Tel.: 973 70 63 50del, 3.19.30 hores. 736 049 · ajuntament@alpicat.cat) o a la piratas del caribe: en mareas misteriosas De div a dij: 15.50, 16.40, 18.20, 19.10, 20.50,En versió original subtitulada, es projecta No-Do, botiga Petjades, c/ Enric Granados, 90 21.40; golfa div. dis, diu: 23.20, 00.10, esp. diu:el tiempo y la memoria, de Rafael R. Tranche. És d’Alpicat (telf.: 973 73 77 95). 13.20, 14.10una selecció de fragments dels noticiaris No-Do Els dies 17 i 18 de setembre se celebra la Festa de la Dr. Fleming, 6 piratas del caribe: en mareas misteriosas De div. a dij: 17.30, 20.00, 22.30; especial diu:que van envair les pantalles dels nostres cinemes Mascota i, per aquest motiu l’Ajuntament convoca (3d) 12.15, 15.00 Tel. 973 239 938durant 38 anys (1943-1981) i que constitueix un el Concurs de Fotografia de la Festa. Les fotogra- sin identidad De dv a dj: 16.35, 18.45, 20.50; golfa div. diss,exemple de la utilització de la imatge en mans de fies han de ser de mascotes i les que resultin gua- 25006 LLEIDA diu: 23.05; espec. diu: 12.10, 14.25la dictadura franquista. nyadores seran la imatge del cartell anunciador de hanna De div. a dij: 16.15, 18.15, 20.15, 22.15; golfa la festa. A més, s’estableixen dos premis, l’infantil div. diss, diu: 00.15; espec. diu: 12.15, 14.15IV Mòstra de Cinema Occitan fins a 12 anys i adults a partir dels 12 anys. A més, Caminada nocturna Camí de ¡qué dilema! De div. a dij: 16.30, 18.30, 20.30, 22.25; golfaCastell del Rei de la Suda de la Seu Ve- els premis seran: un val per dues entrades a Port Sant Jaume div. diss, diu: 00.20; espec. diu: 12.30, 14.30 Aventura per a la categoria infantil, i 150 euros per Més informació i inscripcions: Centre rio Dis. diu. dil: 16.20, 18.15; esp. diu: 11.30, 13.20lla de Lleida. a la categoria adults, així com obsequis relacionats19.30 hores. Excursionista de Lleida: C/ Comerç, 25 fast & furious 5 De diss. a dill: 20.00, 22.20; div. i de dima. a dij: amb el món de la fotografia. 17.15, 19.40, 22.10; golfa. div. dis. diu: 00.40Dins la IV Mòstra de Cinema Occitan, es presenta - 973 24 23 29 - www.cel.cat L’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume el inocente De div. a dij: 17.35, 19.50, 22.00; golfa div. diss,la projecció d’un llargmetratge de referència per a Concurs de Fotografia de la Festa diu: 00.15; espec. diu: 11.35, 15.20la cultura occitana L’orsalher, gran premi del pú- de Lleida i el Centre Excursionista de Lleida or- de Moros i Cristians-III Memo- ganitzen la VI Caminada Nocturna Camí de Sant carta blanca De div. a dij: 16.05, 18.05; espec. diu: 11.30blic al Festival de Grenoble de 1983. Aquest filmdescriu el viatge iniciàtic de Jean de l’Ours que, rial Xavier Aluja Jaume. L’arribada serà a l’ermita de Butsènit i, no lo llames amor... llámalo x De div a dij: 20.10, 22.10; golfa div. diss: 00.10el 1840, marxa de casa per dedicar-se a fer de do- Més informació: www.miclleida.org una vegada allí, es tornarà en autobús. Aquesta arthur i la guerra dels mons De dv a dj: 15.40, 17.30; espec. diu: 11.50, 13.40mador d’óssos. L’Associació de la Festa de Moros i Cristians de caminada nocturna es durà a terme el diumenge el sicario de dios De diss. a dill: 19.20, 21.00, 22.40; div. i de Lleida convoca el Concurs de Fotografia de la 24 de juliol. dima. a dij: 16.50, 18.35, 20.15, 22.00; golfa. div. Festa de Moros i Cristians-III Memorial Xavier EXPOSICIONS Aluja. Les obres poden ser en color o en blanc i Caminada nocturna dis. diu: 00.20 x-men: primera generación De dv a dj: 15.40, 16.20, 17.10, 18.00, 18.45, 19.35,Activitats de la gent gran negre i han de ser de la festa d’aquest any. Cada Més informació: 639 813 906 - cultura@ 20.25, 21.10, 22.00, 22.50; golfa dv. ds, diu: 23.35,Vestíbul del Teatre l’Amistat de concursant pot presentar fins a tres fotografies ivarsdurgell.cat 00.25; espc. diu: 11.30, 12.20, 13.55, 14.45 quedant exclosos els fotomuntatges. El termini de De div. a dij: 16.50, 18.40, 20.30, 22.25; golfaMollerussa. presentació d’originals és del 23 de maig fins al 15 El Centre Cultural i d’Esbarjo de l’Estany d’Ivars midnight in parisFins al proper 21 de juny es pot veure una ex- i Vila-sana ha organitzat una caminada a la llum div. diss, diu: 00.15; espec. diu: 12.20, 15.00 de juny. Les fotografies poden enviar-se per cor-posició dels treballs realitzats a les activitats de la lluna. Es tracta d’una caminada nocturna des insidious De div. a dij: 16.45, 18.40, 20.35, 22.30; golfa reu o presentar-les personalment a la Floristeria div. diss, diu: 00.20; espec. diu: 12.50, 14.50del Casal Municipal per a la Gent Gran. Bambú: carrer Cavallers, 20 de Lleida. d’Ivars fins a l’estany que es realitzarà el diven- dres 15 de juliol. diario de greg 2: la ley de rodrick De div. a dij: 15.50, 17.45, 19.40, 21.35; golfa div. diss, diu: 23.30; espec. diu: 11.50, 13.50 MÚSICA Caminem a trenc d’alba  Cinema FUNATIC C/ Pi i Margall, 26 - Tel.: 902 12 59 02. - www.funatic.esEscolta, descobreix i crea la teva Més informació: www.amicsseuvella- SALA 1 De div. a dij.: 16.15, 19.00, 21.45 Dr. Fleming, 6 pequeñas mentiras...música! lleida.org - www.cel.cat - www.bala- inside job SALA 2 De div. a dij.: 16.30, 18.30, 20.30, 22.30CaixaForum de Lleida. Avinguda Blon- Tel. 973 239 938 fia.org - www.ateneulleida.cat - http:// SALA 3 De div. a dij.: 17.00, 20.30, 22.30 una mujer, una pistola...del, 3. 25006 LLEIDA donabalafiaassc.blogspot.com SALA 3 De div. a dij: 18.40 Amb sortida des del Turó de la Seu Vella de Lleida mademoiselle chambon09.30 i 11.30 hores.Els col·lectius desfavorits tenen una cita a (baluard de la Reina) i arribada al Castell de Gar-  Cinemes URGELL C/ Navarra, 7. Mollerussa - Tel.: 973 60 03 13. www.circusa.comaquest taller de música i concert. Aquest taller VIII Premi de Fotografia i 1r Pre- deny, en una distància de 10 quilòmetres, els x-men: primera generación SALA 1 Div: 22.30; dis: 18.00, 20.20, 22.45; diu: 17.00,s’inclou en el programa d’activitats culturals mi Jove Paisatges rurals-urbans Amics de la Seu Vella de Lleida, el Centre Excursi- 19.30, 22.30; dil: 18.00, 20.20d’impacte social que té com a objectiu afa- onista de Lleida, l’Associació de Veïns de Balàfia, sin identidad SALA 2 Div: 22.30; diss: 18.20, 20.30, 22.45; diu: 16.00, Més informació: Àrea de Cultura del l’Ateneu Popular de Ponent, DonaBalàfia Associa- 18.10, 20.20; 22.30; dill: 18.10, 20.20, 22.30vorir l’ús de la cultura com una eina que pot Consell Comarcal del Segrià: 973 05 ció i EFIS, organitzen una caminada a trenc d’alba SALA 3 Div: 22.30; diss: 20.15; diu: 16.15, 20.15incidir en problemes de caràcter social com no lo llames amor...ara la marginalitat, la discapacitat o l’exclusió 48 00 - www.jovesegria.cat - www. dins del centenari del primer vol a Lleida per al SALA 3 Diss: 18.15, 22.45; diu: 18.15, 22.15; dill: 18.15 en un mundo mejorsocial. segria.cat diumenge 18 de setembre.  Cinemes MAJÈSTIC Av. Catalunya, 54. Tàrrega - Tel.: 973 31 07 30. www.circusa.com Lliurament d’originals: Fins al 25 deCloenda del curs de l’Ateneu novembre al Consell Comarcal del V Caminada de Pinyana midnight in paris SALA 1 Div: 22.30; dis: 18.00, 20.15, 22.30; diu: 18.00,Sala 2 de l’Auditori Enric Granados de Més informació: www.balafia.org - 20.15, 22.15; dill: 18.00, 20.15, 22.15 Segrià: C/ Canyeret, s/n 25007 Lleida. SALA 2 Div: 22.30; diss: 18.00, 20.15, 22.30; diu: 18.00,Lleida. Ja està obert el VIII Premi de Fotografia 2010 www.rossello.net/esbart - www.cel. el inocente 20.15, 22.15; dill: 18.00, 20.15, 22.1518.00 hores. Paisatges rurals-urbans del Segrià i la primera cat - http://donabalafiaassc.blogspot. edició del premi jove. Les obres originals han  Cinema CASAL C/ Hospital, s/n. Cervera - Tel.: 973 53 22 64. www.circusa.comCom cada any, els alumnes de l’aula de Músi- com - www.ateneulleida.cat - www.ca de l’Ateneu Popular de Ponent, celebren la de versar sobre els municipis de la comarca agua para elefantes Div: 22.30; diss: 22.30; diu: 19.45 del Segrià, en la seva perspectiva rural-urbana amicsseuvellalleida.orgcloenda del curs amb una audició d’algunes L’Associació de Veïns de Balàfia, l’Esbart Rosse- piratas del caribe en mareas misteriosas Dill: 17.30, 20.00de les peces treballades aquests darrers mesos i optaran als premis: en categoria absoluta: primer premi 500€; segon premi 250€, i tercer llonès, el Centre Excursionista de Lleida, DonaBa-  Cinema PARÍS C/ Ctra. de Torà, 28. Solsona - Tel.: 973 48 02 77. www.circusa.comi apreciar els seus avenços. làfia, l’Ateneu Popular de Ponent i els Amics Seu premi 150€; i en la categoria jove (joves entre fast & furious 5 Div: 22.15; diss: 22.15; diu: 17.15; dill: 19.30 16 i 25 anys) primer premi de 400€; segon pre- Vella de Lleida, organitzen la cinquena caminadaConcert de guitarra per Pinyana, en una distància de 20 quilòmetres nada que declarar Diss: 18.15; diu: 19.30; dill: 22.15 mi de 200€ i el tercer de 100€.Sala cultural del Castell de Bellpuig. per al diumenge 2 d’octubre.  Cinema PLANELL C/ Lleida, 2. Linyola - Tel.: 973 57 51 88. www.circusa.com19.45 hores. Concurs de Fotografia 2011 fast & furious 5 Div: 22.00; diss: 22.00; diu: 19.20A càrrec dels alumnes de l’Escola de Música Més informació i bases: 977 86 12 32 - Olimpíada Intercultural Dill: 17.30 ¿estás ahí?de Bellpuig i l’Escola de Música de Linyola, www.larutadelcister.info Inscripció gratuïta: Oficina d’Accióaquesta tarda s’ofereix un concert de guitarra. i Ciutadania de Tàrrega: Plaça de les  Cinema EL CASAL C/Major, 36. Almacelles - Tel.: 973 74 23 45. www.circusa.com Entrega d’originals: abans del 30 de se- Diu: 17.00 tembre a l’Oficina de Gestió de La Ruta Nacions sense Estat - 973 50 26 70 - ac- ¿estás ahí?Concert a la fresca ciosocial@tarrega.cat thor Diu: 19.30Pati interior de la Biblioteca Munici- del Cister: C/ de Sant Josep, 18, 43400 de L’Olimpíada Intercultural de Tàrrega és una jor-  Cinema ARMENGOL Plaça Ramon Folch, 17. Bellpuig. www.circusa.compal de Guissona. Montblanc (es poden lliurar tant perso- nada esportiva de caire festiu amb què es vol po- nalment com per correu certificat). Al perdona pero quiero casarme contigo Diss: 18.15; diu: 17.30; dill: 20.0020.00 hores. tenciar la convivència a la ciutat entre persones deCelebració d’una audició-concert a la fresca sobre s’haurà de posar: Concurs de fo- diferent origen. El dissabte 18 de juny, el futbol 7 agua para elefantes Diss: 22.30; diu: 20.00; dill: 22.15amb els alumnes de l’Escola Municipal de tografia. serà el nexe d’unió entre cultures. L’edat mínima  Cinema CASAL C/Baixada Mercadal, 9. Agramunt - Tel.: 973 39 00 64. www.circusa.comMúsica de Guissona. L’Oficina de Gestió de La Ruta del Cister convoca per poder participar són 16 anys. piratas del caribe en mareas misteriosas Diss: 18.15, 22.30; diu: 20.00; dill: 22.15 Entra a BONDIA vols informar-te de més actes culturals, www.bondia.cat si cat código fuente Diu: 17.30; dill: 20.00
  7. 7. dimarts 14 dE juny dE 2011 publicitat 7

×