Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Bondia Lleida 07/02/2013

349 views

Published on

TITULAR: El contraban de tabac andorrà es duplica per culpa de la crisi
FOTO: Arrenca el Carnaval

Published in: News & Politics
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Bondia Lleida 07/02/2013

  1. 1. dijous 7 DE febrer 2013 Descens d’un 10% dels vehicles Prop de 800 joves que transiten per l’AP-2 han demanat una El principal motiu és que l’autovia a A-2 és la carretera alternativa i, a més, és gratuïta. La mitjana de cotxes feina a la Paeria diaris ha passat d’11.879 a 10.594. Comarques P. 8 El Pla Oqp’t, que l’Ajuntament de Lleida va posar en marxa per donar oportunitats laborals, ja ha permès Quatre dones intoxicades per la donar feina a 131 nois. A més, 90 joves també s’han interessat en els mala combustió d’una caldera microcrèdits municipals per ser Una mare i les seves tres filles i que viuen al carrer emprenedors i tirar endavant el seu Quatre Pilans. Van ser traslladades a Barcelona per ser propi negoci tot i viure moments tractades a la càmera hiperbàrica. Lleida Pàgina 7 d’incertesa. Lleida Pàgina 7 El contraban de tabac andorrà es duplica per culpa de la crisi La Guàrdia Civil va decomissar mig milió de paquets el 2012 Avui Pàgina 3 i Ed. 4 Pàgina 13 hermínia sirvent (paeria) Arrenca el Carnaval BONDIA Tel.: 973 260 065 - Fax: 973 261 067 > 100 partits de Puyol amb la selecció espanyola > El Liceo serà el rival del Llista a la Copa del Rei Lleida P. 7catNúm. 1.721 Any 8 / BONDIA ¡CONVIERTE TU JOYERO EN DINERO! 100€ EXTRAS DE REGALO AL REALIZAR UNA VENTA SUPERIOR A 40 GRAMOS DE ORO Av. Balmes, 24 bajos (LLEIDA) · Tel. 97 324 74 95
  2. 2. 2 d’interÈs DIJOUS 7 de febrer de 2013 val d’aran EL TEMPS Vielha Vielha Serveis Telèfons A LLEIDAMossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.catEmergències 112 pallars meteo@bondia.catMossos d’Esquadra 973 700 050 alta SobiràAtenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000 ribagorçaPolicia 091 Sort 08.03 hG. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 18.21 h Martinet El PontGuàrdia Urbana 092 / 973 700 600 Més fred, sol a la de SuertUrgències mèdiques cerdanya La SeuICS 973 221 516Hosp. Arnau de Vilanova 973 70 52 00 Plana i més neu al pallars d’Urgell jussà GósolHospital de Santa Maria 973 727 222Urgències Tàrrega 973 310 852 Pirineu Minvant alt urgell berguedàComitè Anti-sida 973 221 212 Tremp Fred d’hivern. Avui ens espera un dia amb solsonèsAlcohòlics Anònims 629 779 654Comedores compulsivos 676 060 624 contrastos. I és que continuaran les nevadesFibrolleida 649 873 838 al Pirineu, principalment a la vessant nord, SolsonaCreu Roja però el sol lluirà a les comarques de la Plana.Lleida 973 279 900 Això sí, les temperatures, tant les màximesAgramunt 973 390 880 com les mínimes, continuen caient. Així, lesBalaguer 973 445 795 mínimes poden ser inferiors als zero graus.Cervera 973 532 084 El vent continuarà bufant. Sembla, d’entra- nogueraLes Borges Blanques 973 143 493 segarra da, que amb menys intensitat que ahir. AMollerussa 973 711 282 Balaguer més, al Pirineu hi haurà el torb (neu+vent).Tàrrega 973 500 679 CerveraServeis funeraris 973 237 206Servei de Suport urgell DIVENDRES DISSABTEen el Dol de Ponent 973 501 503 pla d’urgellBus Lleida-Andorra 973 352 379 Mollerussa TàrregaEstació d’Autobusos 973 268 500 Lleida farmàcies aVUI De 9.00 a 22.00 h segrià Les BorgesRedondo Àger, 23 (Bordeta) BlanquesFreixinet Passeig de Ronda, 70 De 22.00 a 09.00 h garriguesVoltas Carme, 23 farmàcies demà De 9.00 a 22.00 hIsanta Alcalde Porqueras, 76 Fco. de Villalonga Boters, 25 De 22.00 a 09.00 hRazquin Sant Martí, 39 Al·lèrgies (del 04-02 al 10-02)Parietària 1 = Pi - -Gramínies 1 = Plàtan - -Olivera 0 = Pollancre - -Avellaner 1 A Salze - -Auró Negundo - - Vern 1 AFreixe 1 A Xiprer 2 AMelcoratge 0 = Alternaria 2 =Om 0 A Cladosporium 4 =NIVELL ACTUAL i RISC D’AL·LÈRGIANul 0 Mitjà 2 Màxim 4Baix 1 Alt 3 NIVELLS DE PREVISIÓEn augment A En descens DEstable = Situació excepcional ?
  3. 3. dijous 7 DE febrer DE 2013 avui 3 balanç El tràfic de tabac de contraban detectat per la Guàrdia al 2011 pels 491.842 de l’any passat. La subdelegada Altrament, les intervencions de divises van pujar un 25% Civil a la duana de la Farga de Moles (Alt Urgell) va del Govern espanyol a Lleida, Inma Manso, va atribuir després que al 2010 si que es registrés un important augmentar un 103% durant el 2012 en relació al 2011. aquest creixement principalment a la crisi econòmica i les creixement d’aquesta retirada de capitals arrel del fet En concret, es va passar de comissar 242.00 paquets formes il∙legals que adopta la gent per obtenir ingressos. que Andorra va deixar de ser un paradís fiscal.La crisi duplica el tabac andorràde contraban decomissat a LleidaLes intervencions de divises, en canvi, augmenten ‘sols’ un 25% després de l’importantrepunt registrat al 2010 arrel del fet que Andorra va deixar de ser un paradís fiscal GUÀRDIA CIVIL redacció / acn lleidaEl nombre de paquets de tabacintervinguts a la duana de la L’exconsellerFarga de Moles entre Andorrai Catalunya el passat 2012 va Jordi Ausàspassar a ser de prop de 500.000(491.842) en relació als 242.000 protagonitzaque es van interceptar el 2011.Això representa un increment el cas mésde més del doble (103%) del mediàtictràfic de contraban de tabac.La retirada de diners no de- El contraban de tabacclarats a l’Estat i dipositats al va viure l’any passat unprincipat d’Andorra també va dels seus capítols mésincrementar, amb un 25% de mediàtics quan es va co-casos detectats per part dels nèixer que havia caigutagents de la Guàrdia Civil, una xarxa que compta-passant del 1.300.000 euros el va amb l’exconseller de2011 a 1.600.000. Una xifra que Governació i excalcaldees manté a l’alça però reduïda de la Seu d’Urgell, Jordien relació als 2,5 milions d’eu- Ausàs. Aquesta operacióros detectats al 2010 arrel que va ser portada pels Mos-aquell any Andorra va deixar sos d’Esquadra i no per lade ser un paradís fiscal i la reti- Guàrdia Civil.rada de diners va incrementar Els cas va ser notíciaespectacularment. al juny quan, es va des- Aquestes van ser les prin- tapar una xarxa de con- Imatge d’una de les intervencions més importants de l’any passatcipals dades aportades per la traban de tabac andorràGuàrdia Civil i la subdelegació vinculada a l’exconseller idel Govern espanyol a Lleida que hauria mogut 117.500en el balanç anual d’actuacionsd’aquest cos policial a la dua- Augmenta l’ús del ‘fardo’ a peu a través de la muntanyana de la Farga. De les diferents > Va serintervencions en relació al con- detingut al junytraban de tabac que la GuàrdiaCivil va portar a terme al llarg SUBDELEGACIÓ destacar la tasca que porten i formaria partde l’any passat, almenys en 9 a terme els dos gossos espe- d’una xarxacasos es tractava d’organitza- cialitzats en detectar drogues molt importantcions criminals dedicades a i diners als cotxes. D’aquestsaquest tràfic. Així ho va desta- un és a Lleida i el que ensu-car el cap de la comandància a ma divises a la Farga, però euros en només 13 dies. ALleida, Jorge Montero, que va Manso va anunciar que pro- casa de l’exconseller es vaexplicar que es tracta de petits perament es destinaran dos trobar tabac emmagatze-grups organitzats d’entre 3 i 5 gossos més especialitzats en mat per valor de 14.500persones. detectar drogues i tabac. euros, i més de 25.000 eu- En total es van detenir 52 Al seu torn, el cap de la ros, a més d’una nota ambpersones, 39 de les quals de na- comandància a Lleida, Jorge el preu de les marques decionalitat espanyola, i 13 d’al- Montero, va assenyalar que tabac a Andorra i a Espa-tres nacionalitats. Així mateix, han detectat un repunt en la nya, així com del benefi-es van inculpar per infracció pràctica del fardo, que consis- ci econòmic que se’n potadministrativa a un total de teix en transportar el tabac de treure per la diferència.312 persones, un 13% més que contraban a peu, per camins Ausàs va sortir de laa l’any 2011. El comís més relle- de muntanya. Segons Mon- presó després de pagarvant va tenir lloc el 25 de maig tero, “aquesta circumstància una fiança de 145.000 eu- Manso i els responsables de la Guàrdia Civil, ahirquan prop de la Seu d’Urgell té lloc quan hi ha condicions ros. Una fiança que li vavan detectar un camió que por- La subdelegada Inma Manso i al fet que la gent busca al- meteorològiques adverses ser retornada més tard altava 64.710 paquets de tabac va atribuir, principalment, ternatives per obtenir ingres- com la neu, i les pistes estan ser considerada despro-valorats amb 255.207 euros. La l’augment del contraban de sos, en aquest cas, de forma impracticables amb vehicle porcionada. El cas encaraforma més habitual, però, és en tabac “a la crisi econòmica il·legal”. Manso també va rodat”. no ha arribat a judici.dobles fons als cotxes.
  4. 4. 4 opinió dijous 7 de febrer de 2013editorial cartes al directorRecuperant els ‘fardos’ ¿por qué? ¿por qué? ¿por qué?El tràfic de tabac de contraban detectat per la Guàrdia Ci- Es la pregunta que nos hacemos desde el PP de Albatàrrec ante la falta de información. Tenemos derechos que el alcalde nos niega.vil a la duana de la Farga de Moles es va doblar al 2012. La ¿Por qué? ¿Tiene algo que esconder? Le recordamos al alcalde que el artículo 77 de la Ley 7/1985 de Bases de Régimen Local dice: “Los miembros de las Corporaciones locales tienen derecho a obtener del Alcalde o Presidente o de la Comisión de Gobierno cuantossubdelegada del Govern, Inma Manso, va atribuir l’aug- antecedentes, datos o informaciones obren en poder de los servicios de la Corporación y resulten precisos para el desarrollo de sument a la crisi econòmica i les formes il·legals que adopta función. La denegación al ejercicio del derecho recogido en el párrafo anterior habrá de ser resuelta motivadamente en los cinco díasla gent per obtenir ingressos. Més enllà va anar el cap de naturales siguientes a aquél en que se hubiese presentado”. A pesar de esta ley, el alcalde de Albatàrrec no contesta, ¿por qué? El 9 de noviembre el PP de Albatàrrec formuló varias peticiones al Ayuntamiento (entradas 588, 589, 590). Una de ellas era para pedirla Guàrdia Civil a Lleida, Jorge Montero, que va assegu- que en los plenos se diera cuenta de las resoluciones que el alcalde había hecho desde la sesión anterior. Asimismo, el artículo 42rar que han detectat un repunt en la pràctica del ‘fardo’, de la misma ley señala que el Alcalde dará cuenta sucinta a la Corporación, en cada sesión ordinaria del Pleno, de las resoluciones que hubiere adoptado desde la última sesión plenaria ordinaria para que los concejales conozcan el desarrollo de la Administraciónque consisteix en transportar el tabac de contraban a peu, municipal a los efectos del control y fiscalización de los órganos de Gobierno, previstos en el artículo 22.2.a de la Ley 7/1985, de 2 deper camins de muntanya. Parlar dels ‘fardos’ ens remunta abril. ¿Por qué no lo hace? No quiere dar información que nos haga saber donde gasta el dinero. Por eso no entendemos las cuentasa l’època dels nostres avis en plena postguerra i quan la de la empresa municipal Distribuïdora Elèctrica d’Albatàrrec. ¿Por qué una empresa municipal con un presupuesto de 333.000 euros durante los años 2008, 2009, 2010, 2011 y 2012, y de repente en 2013 aumenta hasta 1.124.100 euros? ¿Qué significa esta subida?fam ofegava la majoria de famílies. Avui, mig segle després ¿Ha habido malas prácticas o mala fe en los años anteriores? ¿Qué se hacía con el dinero que no constaba en los papeles?aproximadament, tornem a sentir a parlar de ‘fardos’. Una Queremos las cuenta claras. Queremos que la eléctrica tenga beneficios. Y queremos que estos beneficios sean para el pueblo.paraula que molts joves ni coneixen. En defini- Queremos una luz más barata, queremos ayudas para el comedor escolar, para la guardería, para la tercera edad… Queremos que todo el pueblo se beneficie por igual, no solo unos pocos elegidos.tiva, una metàfora de la situació actual. Perquè, partit popular d’albatàrrecsalvant totes les distàncies, la fam torna a ofegar. opinió La Càtedra d’Estudis Asiàtics (CEA): un pas més cap a la internacionalització de la UdL joan julià-muné / director de la càtedra d’estudis asiàtics (CEA) de la udl La nostra primera institució docent i de re- fins a la traducció i la interpretació, passant per clau de la internacionalització de la UdL però cerca de les Terres de Ponent, com tantes altres la història, l’art, la cal·ligrafia, la literatura, el ci- també del territori. No oblidem que, malgrat ser del nostre entorn, està immersa en un procés de nema, la producció agroalimentària, el comerc un gran país en vies de desenvolupament amb renovació forçat per les restriccions econòmi- i el turisme, l’emprenedoria, la medicina, la una renda per càpita relativament baixa ―entre ques que ens han estat imposades per la política cultura física, la geografia urbana, l’enginyeria els llocs 80 i 90 del rànquing mundial―, la Xina internacional, estatal i nacional. És indubtable informàtica, etc. Per començar, doncs, mirarem evoluciona de forma trepidant ―a vegades mo- que aquest procés marcarà de forma indeleble de fer front al repte que avui se’ns imposa des derant-ne el grau d’acceleració, però intentant els propers anys i les dècades vinents; tanma- de la potència econòmica emergent per excel· mantenir el 7% de creixement anual―, compa- teix, la manifesta disciplina a què ens sotmetem lència, dins de l’àrea Àsia Pacífic: la Xina. Pos- rable a un Imperi romà que no s’hagués des- no sols no ens hauria d’impedir, sinó més aviat teriorment n’anirem ampliant l’abast amb altres membrat i que hagués subsistit fins avui con- esperonar-nos, a endegar nous projectes que re- cultures i països del continent asiàtic, com ara la vertint-se en un gran estat modern que disposés novin la saba, redrecin el tremp i promoguin la Federació russa, Corea del Sud, el Japó, l’Índia, d’un govern central i una economia sostenible. formació i la productivitat que ens exigeix una etc. És indubtable, doncs, que en aquests mo- societat que no deixa d’evolucionar a cada ins- Per a aquest any acadèmic i els vinents la ments ningú pot girar l’esquema a una realitat, tant. En aquest marc i amb tals objectius neix la CEA ha programat tot un seguit de cursos de l’emergència de la Xina, que segons sembla s’ha Càtedra d’Estudis Asiàtics (CEA) de la Univer- llengua (xinesa i la iniciació a la russa) en col· fixat el 2049, any de celebració del primer cen- sitat de Lleida, que es complau, d’una banda, de laboració amb el Servei Lingüístic de la UdL, un tenari de la instauració del règim comunista, tenir com a president honorari el coterrani nos- ampli cicle de conferències, un curs de traduc- com a horitzó per aconseguir el seu gran ob- tre que fins el proppassat 26 de gener ha estat ció xinès-espanyol/català impartit per professo- jectiu de posicionar-se com a primera potència l’ambaixador espanyol a la República Popular rat especialitzat de la Universitat Autònoma de mundial en tots els seus vessants. Això implica de la Xina, Eugeni Bregolat; i, de l’altre, de po- Barcelona, i un altre sobre protocol i gestió dels no només conèixer de prop el món oriental, en der gaudir del mecenatge del Banc Santander, negocis a l’Àsia, en col·laboració amb la Uni- relació amb aspectes tan diversos com la pro- compromès amb el desenvolupament universi- versidad Complutense de Madrid, Casa Àsia ducció industrial, les finances, el comerç, l’ex- tari d’arreu del planeta. i l’IESE de Barcelona. Alhora preveu convocar plotació de recursos energètics o la cultura, sinó Hom no dubta que avui la universitat, més en- beques col·laboració de recerca i per a l’ampli- buscar les oportunitats que emanen d’aquest llà d’una pèrdua de captació de recursos, pateix ació de coneixements lingüístics a què podran país. La República Popular de la Xina d’avui és també una pèrdua de valors que es manifesta optar els nostres estudiants de xinès, així com el resultat de les revolucions xineses del segle sobretot en una desconfiança per part de les no- intercanvis de professorat i alumnat amb la XX: la de Sun Yatsen, que instaurà la república ves generacions ―dels nostres estudiants― que República Popular de la Xina per mitjà de les després d’enderrocar el règim imperial el 1912, veuen com la inversió en formació ja no és una universitats amb les quals la UdL ja té convenis la de Mao Zedong, que imposà la dictadura inversió en i amb futur. A la institució, doncs, signats, gràcies a la feina feta amb els cursos per comunista el 1949, i la de Deng Xiaoping, que correspon la tasca d’oferir-los nous horitzons i a l’obtenció del Diploma de Estudios Hispánicos catapultà el país amb un capitalisme alambinat posar eines adequades al seu abast per afavorir- de la UdL, que s’imparteix des del 2006. i emmotllat a la realitat xinesa a partir de 1978. ne la creativitat i la innovació; en definitiva, es Les universitats xineses han passat, al llarg El pragmatisme de Deng és hereu de l’axioma tracta de posar en pràctica l’aforisme xinès: “A de la proppassada primera dècada del segle, de “vèncer sense combatre” de Sunzi, pensador xi- un famèlic no li donis un peix, ensenya-li a pes- produir un milió de graduats l’any a superar els nès a cavall dels segles VI i V abans de la nostra car”. En qualsevol cas, cal fer-ho amb projectes 10 milions, dels quals la UdL haurà contribuït era i autor de L’Art de la guerra, l’obra d’estratè- tan engrescadors com realistes i aplicables a curt a formar-ne un centenar i mig en l’àmbit de les gia militar més antiga que ens ha arribat i que termini, en els quals la Universitat de Lleida hi humanitats. Ara per ara, tanmateix, ni un sol es- impregna tota la política xinesa, recentment pugui desenvolupar un paper preponderant tudiant lleidatà d’aquesta àrea de coneixement renovada en els seus òrgans dirigents, tant de ―encara que només sigui prima inter pares, és a ha ampliat estudis a cap universitat xinesa, com portes endins com enfora. “Vèncer sense com- dir, que pugui competir amb les de la seva ca- esperarien les autoritats acadèmiques de les uni- batre” és també la divisa capdavantera que va tegoria― i fins i tot liderar, amb aquesta inici- versitats de la República Popular signatàries de encarrilant l’expansionisme xinès del present ativa, àmbits fins ara reservats als grans nuclis convenis amb nosaltres, malgrat la quarantena segle. Contribuir a fer entendre el com, el per- de població i pols centrípets monopolitzadors d’estudiants que han iniciat estudis de mandarí què i fins a quin punt ens afecta a tots plegats de certes àrees de coneixement. Amb la creació a Lleida. Cal vetllar, doncs, per enfortir la rela- aquesta conducta és un dels objectius bàsics de la CEA es pretén posar a l’abast de la socie- ció amb aquests centres xinesos, alhora que se- de la nounada Càtedra d’Estudis Asiàtics de la tat lleidatana els estudis asiàtics, especialment ria convenient anar ampliant progressivament Universitat de Lleida, inaugurada el dia 1 de fe- els sinològics en sentit ampli: des de l’economia l’abast de les nostres relacions com a element brer proppassat.
  5. 5. dijous 7 DE febrer DE 2013 opinió 5 opinió cartes al director Evitem que el comerç sucumbeixi a la els nous pisos del bisbe joan piris llei del més fort Fa uns dies, que el senyor bisbe de Lleida Joan Piris i Frigola, pel bé social de Lleida, de persones i de famílies desnonades per problemes d’hipoteca, va decidir fer donació o cessió d’una part de l’edifici manel llaràs / president del consell de lleida de pimec comerç de l’antic Seminari diocesà i a l’ensems casa sacerdotal Verge de l’Acadèmia, per tal de solucionar els problemes d’habitatge d’unes vint-i-dues famílies vulnerables. La notícia d’aquest oferiment per Fa uns dies el Tribunal Constitu- equilibri entre els diferents for- part del bisbe fou àmpliament recollida i divulgada en tots els mitjans de comunicació locals i co- cional (TC) va aixecar la suspensió mats comercials i evitar el tanca- munitaris, els quals la valoraren de forma molt positiva. Fins i tot, un arquitecte barceloní s’oferí, desinteressadament, a redactar el projecte d’adequació de l’espai per a fer-ne habitatges. Per mitjà cautelar dels articles de la llei de ment massiu de petits comerços. d’aquesta carta m’agradaria posar el meu granet de sorra positiu i constructiu a aquesta idea o pro- promoció de l’activitat econòmica L’exemple no el tenim gaire lluny. jecte. M’he assessorat amb arquitectes, arquitectes tècnics, promotors immobiliaris, constructors de de Catalunya que limiten l’obertu- Altres zones de fora de Catalunya, pisos o habitatges, psicòlegs, sacerdots i religiosos, perquè la proposta del bisbe la trobo difícil de dur ra de centres comercials de més de on la normativa està orientada cap a terme. La veritat és que pot solucionar el problema d’aquests 22 famílies (que no sé quin criteri de 800 metres quadrats. Tot i que en- a un altre model de comerç, s’han selecció es tindria en compte: famílies nombroses, estat econòmic, etc.), però penso que a Lleida hi pot haver unes 500 famílies que poden ser desnonades, ja que no poden pagar la hipoteca. Per tant, el cara hi ha pendent la resolució fi- vist afectades per la desertització, problema global no se solucionaria. A més, aquest bloc d’habitatges, al ser de diferents procedències nal del TC, almenys de moment es mentre que, en altres temps, havi- ètniques, podria portar, en sí mateix, un impacte social als carrers Maragall, Canonge Brugulat, Pare restableix la prohibició d’instal·lar en gaudit de plena activitat social Soler, zona Universitat, etc., que suposo que el Bisbat ha tingut en compte. Així mateix, el Bisbat ha nous equipaments comercials fora i econòmica gràcies al comerç de de preveure el cost de manteniment i conservació de tot el bloc que això comporta amb l’ocupació de 22 famílies, desperfectes, impostos, problemes jurídics que pot haver-hi amb els veïns, etcètera. de la Trama Urbana Consolidada proximitat. Sembla ser que el projecte arribaria a un milió i mig d’euros, i ja se sap que aquestes obres d’adaptació (TUC) i s’evita un buit legal que Hem d’evitar que s’imposi la una cosa són els càlculs de cost i altra cosa és la realitat que puja al final de l’obra, ja que sempre permetia la proliferació de grans llei del més fort. El comerç de pro- hi ha un desfasament. Així mateix, hi ha altra realitat, les obres no són immediates, almenys cal equipaments comercials fora dels ximitat no ha de sucumbir davant comptar un mínim de dos anys. I durant aquest temps, a quantes famílies més hem d’afegir a la llista nuclis urbans de població. de les grans superfícies. Hem de de desnonaments? Davant aquestes realitats crec que cal cercar solucions en altres camins. Tinc notícies que algunes institucions han fet aportacions de diners al Bisbat per aquesta noble causa. Aquesta decisió reforça el mo- vetllar per garantir aquest equili- Aquests diners i els que es puguin recollir podrien ser administrats pel propi Bisbat i podrien ser punt del de comerç propi de Catalunya, bri entre petits, mitjans i grans, ja de partença per a dialogar amb els bancs i caixes. Es podria nomenar un grup de professionals per ad- que fa possible un equilibri entre que al cap i a la fi això ens benefi- ministrar-ho, amb economistes, etc. Gent de Lleida ben preparada, els quals, parlant amb les entitats petits, mitjans i grans establiments cia a tots. pertinents, poguessin i tinguessin la possibilitat de buscar solucions i parar els desnonaments (aquests diners podrien servir per a pagar els lloguers). Precisament, als bancs els sobra pisos. Parlant amb ells comercials. Des de PIMEC Comerç Des de PIMEC Comerç Lleida es podria mirar de què deixessin que cada família continués en el seu pis (això és bàsic), pagant un Lleida tenim molt clar que aquest esperem que el TC continuï em- lloguer social. La Paeria de Lleida també té habitatges socials amb lloguers baixos. és el nostre model de comerç i, per parant la normativa catalana. No Fins i tot, la Paeria podria cedir solars per a construir-hi habitatges, que sempre seria més factible que tant, treballarem de valent per ga- podem oblidar que aquest model arranjar una part de l’antic Seminari, i els pisos sortirien a preus raonables. A més, per a la construcció rantir la seva continuïtat. fa segles que funciona, i que afavo- es podria contractar personal qualificat que està a les llistes d’atur. També estic assabentat que la Paeria, sensible al problema que comento, esta estudiant el tema de La regulació en el procés d’im- reix el desenvolupament harmònic la pensió Àlex, al carrer Tallada, per solucionar alguns d’aquests problemes. El que sí que està clar plantació de grans superfícies és de pobles i ciutats, la convivència i és que davant la greu problemàtica, en aquests moments els jutges sembla que estan aturant els des- necessària per mantenir aquest la integració. nonaments, tot cercant solucions. Solucions que també busquen els governs (nacional i autonòmic), col·lectius lleidatans, i un llarg etcètera. El que personalment a mi em sembla cada vegada més clar és que a la gent no se l’ha de treure del seu lloc, del seu pis, per deixar-la al carrer o ubicar-la en un altre indret. S’han de buscar les solucions de- finitives, no temporals o posar pegats, per tal que les persones puguin continuar en el seu habitatge. Per acabar la meva petita aportació, dir que alguns col·lectius lleidatans, han parlat de fer un albergDe cremar biomassa a residus... en l’indret que el bisbe Piris ofereix com a habitatges. Precisament en l’antic Seminari, font d’oferi- ments i demandes actualment, quan corrien els anys de 1988-1989, el que aleshores era director deldavid colell orrit / http://ecologismealdia.blogspot.com col·legi menor Sant Anastasi, Joan Saura Aranda, parlant amb el que era bisbe en aquells moments, monsenyor Ramon Malla Call, va arranjar i modernitzar 30 habitacions per a estudiants universitaris, …només hi ha un pas, perquè la del Vallès cap a la incineradora de que no tenien cabuda al col·legi. Potser ara es podria recuperar aquell indret amb la mateixa finalitatUnió Europea promou el tràfic de Son Reus a Mallorca. Aquest forn, la i servei que va fer en els anys mencionats. Tot el que he escrit és per tal de suggerir diverses opcionsresidus tot bandejant el reciclatge. major incineradora del sud d’Europa, i trobar solució als greus problemes. Ho faig amb tota la meva bona voluntat, amb la finalitat que tots pensem i aportem per a trobar solució als greus problemes que estem vivint a la societat lleidatana iLa porta oberta que deixa la Directi- amb capacitat per a 750.000 t anuals, sent conscient de que un titular de diari, ni que sigui fet pel bisbe cedint part de l’antic seminari, nova Marc de Residus per al transport també importa residus des de dife- soluciona els problemes. Aquí cal que ens arremanguem tots, la feina és dura i llarga.a llargues distàncies d’escombraries rents indrets del continent, raó per e. aleix c. granés / en nom d’un grup de lleidatansper a ser incinerades qüestiona els la qual el Grup Ornitològic Balear haprincipis d’autosuficiència i proximi- endegat la campanya No volem ser eltat a l’hora de gestionar la brossa; a femer d’Europa.més, pot representar una oportunitat Com a resultat, els illencs paguen uns papers de tots curiososper rendibilitzar les centrals de bio- la taxa de residus més alta de l’Estat Després de llegir l’escrit del seu diari, publicat divendres 1 de febrer. i que el dia abans varen ser pu-massa projectades, com les del Palau i pateixen els efectes sobre la salut as- blicades a El País amb el títol Els papers secrets de Bárcenas, li agrairia que em publiquessin aquestad’Anglesola i Juneda. sociats a la crema desmesurada de re- rima amb to d’humor, ja que després de tantes retallades, pagues oblidades i un futur per a tots ben Malgrat que les incineradores d’al- sidus. El 2011, el 84% dels residus ma- fosc, una mica d’ironia que ens ajudi a passar el dia sempre és bo per al nostre cos. Començo, dons,guns estats (Alemanya, Suècia, Dina- llorquins van ser incinerats i només aquest sermó:marca, Països Baixos, Regne Unit) te- el 16% reciclats. Els “combustibles “Ara sí que l’han fet bona, aquells senyors de la trona,nen prou capacitat per cremar el que derivats de residus” són habituals en amb l’escàndol dels diners. Tan decents! Són els primers de donar al país l’exemple, després d’aixecar el seu templeno es recicla, la indústria pressiona cimenteres, centrals de biomassa o amb l’essència del calé.per ampliar encara més la capacitat forns industrials. És tan llarga aquesta llista, que arreu salpica la pistad’incineració a Europa. La pujada de preus de les energi- d’aquells pulcres dirigents, que escanyant van a la gent En conseqüència, el transport inter- es fòssils i el tractament benèvol que amb fal·làcies i mentides, ofegant-nos de fatiguesnacional de residus per incinerar s’ha té el mercat de drets d’emissions res- als que som per a ells, obres.incrementat, la qual cosa comporta pecte a la incineració, propicien que El que estigui lliure de pecat, ja pot ficar una pedrera amb negoci assegurat”més riscos i augmenta les emissions la crema s’anteposi a la recuperació josep fontanet cerezuela / lleidade CO2. i estalvi dels recursos presents a les A Catalunya, s’envien residus des deixalles.EL diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. L´opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial.El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat). directori Dipòsit Legal L-61-2006 CONTROL DE PGD EDITA Bondia Lleida S.L. PRESIDENT Jaume Ramon i Solé, DIRECTOR Josep Ramon Ribé, CAP DE REDACCIÓ Albert Guerrero, ISSN 1886 - 6883 REDACCIÓ Marian Ollé, DISSENY I MAQUETACIÓ Xavi Pijuan DIRECTOR COMERCIAL Carles Jiménez, ADMINISTRACIÓ Arancha Pajuelo. COORDINADORA BONDIA.CAT Lourdes Cardona. Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/
  6. 6. 6 propostes dijous 7 de febrer de 2013 alternatives culturals cinema. programació i horaris  Caballol, al Paranimf de la Universitat. Aquesta muntanya comparteix apro- Cinema LAUREN C/ Pere Cabrera, 6-8 - Tel.: 973 20 54 48 - www.laurenfilm.es CONFERÈNCIES A 2/4 de 8 del vespre, conferència Evo- ximació, camp base i part de la ruta ¡rompe ralph! SALA 1 Diss. i diu: 16.30, 18.30 lució històrica i sociològica de l’alumnat d’ascenció amb un altre tolós, l’Everest. el cuarteto SALA 1 Div. i de dill. a dij: 16.30, 18.30, 20.30, 22.25; diss. iProblemes de comportament en els diu: 20.30, 22.25; golfa div. diss: 00.20 d’ensenyament secundari, a càrrec de Sal- Amb exquisida sensibilitat, imatgesinfants i adolescents de Catalunya vador Cardús, sociòleg i professor de la impactants i ritme trepidant, els prota- lincoln SALA 2 De div. a dij: 16.10, 19.10, 22.00Lleida. CaixaForum. UAB, a l’antiga Biblioteca de la Univer- gonistes aniran desgranant en primera movie 43 SALA 3 De div. a dij: 16.30, 18.30, 20.30, 22.30; sessió golfaA les 7 de la tarda. sitat. persona com són embolcallats per la div. i dis: 00.15Són àmpliament conegudes les preocu- django desencadenado SALA 4 De div. a dij: 17.00, 20.15; sessió golfa div. i dis: muntanya i les seves viscissituds. 23.30pacions de famílies, professionals de la Carnaval 2013 el vuelo SALA 5 De div. a dij: 16.15, 19.00, 21.45; sessió golfa div. isalut mental, docents, educadors i al- Lleida. Plaça de Ricard Vinyes. EXPOSICIONS dis: 00.15tres agents socials (i fins i tot polítics) A les 7 de la tarda. el lado bueno de las cosas SALA 6 De div. a dij: 16.45, 19.15, 22.00; sessió golfa div. ipels comportaments dels adolescents. Preparació de la Tupina del Rupí. Pre- Wonderland dis: 00.20L’etapa de l’adolescència és el canvi fí- paració a foc lent de les costelles, el llom Lleida. Sala Montsuar de l’IEI. el último desafío SALA 7 De div. a dij: 16.10, 18.10, 20.20, 22.25; sessió golfasic i psíquic més important i alhora el i la llonganissa amb oli i sagí. A les 8 del L’exposició de Lídia Vives que es podrà div. i dis: 00.30que s’ha de fer en menys temps. Adre- visitar fins al dia 24. hitchcock SALA 8 De div. a dij: 16.40, 18.30, 20.30, 22.30; sessió golfa vespre, Tupinada Popular. Degusta- div. i dis: 00.30çat a un públic ampli, aquest cicle de ció de la tupina popular de Cal Pijuan SALA 9 De div. a dij: 22.00; sessió golfa div. i dis: 00.20conferències, format per cinc sessions, jack reachervol ajudar a comprendre les manifes- d’artesa, amb plat, coberts, netejamor- ESPORTS los miserables SALA 9 De div. a dij: 16.00, 19.00 ros, pa i beure. També a les 8 del vespre,tacions de l’etapa adolescent, prestant Pastís de Carnaval, un producte elabo- 72è Cros Comarcal - JEEC. XIX volver a nacer SALA 10 De div. a dij: 16.45, 19.15, 22.00; sessió golfa div. i dis: 00.20una atenció especial als senyals que ens rat pel Gremi de Forners de les Terres Cros Vila de Bellvís poden indicar la instal·lació d’una pato- de Lleida per fer el Carnaval d’enguany Informació i inscripcions: inscripci- Cinema RAMBLA C/ Anselm Clavé, 11 - Tel.: 973 23 27 26logia mental. Sessió sobre els resultats més dolç. Finalment, a les 10 del vespre argo SALA 2 De div. a dij: 16.00, 18.05, 20.15, 22.20de l’estudi encarregat pel Departament onscrosbellvís@gmail.com amanecer ii SALA 3 De div. a dij: 16.00, 18.00 al Cafè del Teatre, Jam Session amb el El proper diumenge 10 de febrer se ce-d’Educació sobre els conflictes amb pianista Xavier Monge, el contrabai- the master SALA 3 De div. a dij: 20.00, 22.25 lebrarà el 72è Cros Comarcal - JEEC.adolescents. A càrrec de Josep Moya, xista Ignasi González i el bateria Joan los miserables SALA 4 De div. a dij: 16.25, 21.20 XIX Cros Vila de Bellvís, amb cursespsiquiatre i director de la Fundació Parc Andreu. SALA 4 De div. a dij: 19.10 per a nens i nenes des de Llar d’Infants lo imposibleTaulí. Més informació: 973 28 81 42. fins a cadet (11 anys) i una altra oberta a  Cinema PRINCIPAL Pl/ Paeria, 8 - Tel.: 902 17 09 38 Sopars de la Pia Almoina totes les edats. Podran participar tots elsEl càncer de mama django desencadenado De div. a dime: 18.15, 21.15; dij: 16.30 Lleida. Sala gran de la Canonja de la atletes que s’hagin inscrit abans del 6 deLleida. Sala d’Actes de la Bibloteca lo imposible De div. a dime: 16.10 Seu Vella. febrer a les 11.00 hores i que disposin Pública. A les 9 del vespre. de la corresponent llicència del Consell Cinema JCA ALPICAT C/ K. Pla parcial 2 del Pla de Montsó. Alpicat - Tel.: 973 70 63 50A 2/4 de 8 de la tarda. Aquest any durant el mes de febrer el Esportiu. Les curses començaran a les el último desafío De div. a dij: 16.15, 18.15, 20.15, 22.15A càrrec de Gemma Fierro i M. José Pa- Consorci del Turó de la Seu Vella torna a 09.30 hores i aniran des dels 50 metres django desencadenado De div. a dij: 16.10, 17.10, 19.10, 20.10, 22.10; esp.nadés. organitzar l’activitat dels sopars solida- per als més petits, fins als 3.000 metres. diu: 12.10; sessió golfa div. i dis: 23.10 ris de la Pia Almoina. Com l’any passat Hi haurà zona d’inflables lúdica pels campanilla: el secreto de las hadas Diss: 16.45; diu: 12.00, 14.50, 16.45 més petits. A més, la Unió de Consells Div. i de dill. a dij: 16.40, 18.30, 20.20, 22.10; diss. i LLIBRES els sopars se celebraran a la Sala gran de la Canonja. La Pia Almoina, ubicada Esportius de Catalunya, mitjançant els movie 13 diu: 18.30, 20.20, 22.10; golfa div. diss: 00.00Ancorada en la boira. Obra poètica dins de la Canonja, fou una institució Consells Esportius i amb el suport del lincoln De div. a dij: 15.35, 16.50, 18.20, 19.35, 21.05, 22.20; Consell Català de l’Esport de la Gene- esp. diu: 12.50, 14.05; sessió golfa div. i dis: 23.50I (1953-1993) benèfica medieval destinada a l’alimen- jack reacher De div. a dij: 17.00, 19.30, 22.00; esp. diu: 12.00,Lleida. Aula Magna de l’IEI. tació de pobres, pelegrins i desempa- ralitat de Catalunya, convoca una nova 14.30; sessió golfa div. i dis: 00.30 rats. Amb l’atrezzo que ens ofereixen edició de L’esportista solidari, amb un lo imposible Div. i de dill. a dij: 17.30, 19.40; diss. i diu: 21.50;A 2/4 de 8 de la tarda. les pintures que decoraven tots els seus punt de recollida de material.Presentació del llibre de Rosa Fabregat golfa div. diss: 00.00 murs, i amb un menú que reprodueix ¡rompe ralph! Diss, diu: 15.50, 17.50, 19.50; esp. diu: 11.50, 13.50a càrrec de Francesc Parcerisas, degà dela Institució de les Lletres Catalanes, el que es menjava l’any 1338, els sopars CONCURSOS ¡rompe ralph! (3d) De div. a dij: 16.40, 18.40; esp. diu: 12.30 recuperen l’antic menjador i la seva volver a nacer De div. a dij: 16.10, 18.20; esp. diu: 11.50, 14.00poeta, traductor i crític literari; Albert tasca caritativa que en aquest cas serà La fibromiàlgia i la seva incidèn-Turull, doctor en Filologia Catalana los miserables De div. a dij: 20.30; golfa. div. diss: 23.15i professor de la UdL; Lluís Pagès, di- adreçada a Càritas. El sopar constarà cia en el món laboral Diss, diu: 16.20, 18.05; esp. diu: 11.50, 14.20 de dues parts. La primera es farà en si- el origen de los guardianesrector de Pagès Editors; i Josep M. Solé, Informació i bases: fibromialgia@ Div. i de dill. a dij: 17.20, 19.50, 22.10; diss. i diu: lenci tal i com es feia habitualment a les la vida de pidirector de l’IEI. gss.scs.es 19.50, 22.10; golfa div. diss: 00.30 Pies Almoines, mentre que la segona, a La Unitat de Fibromiàlgia i SD de Fatiga peu dret o asseguts, serà més llaminera el lado bueno de las cosas De div. a dij: 16.35, 18.50, 21.05; esp. diu: 12.05,No hi ha crisi (Si tu vols) i quedarà reservada als postres i licors, Crònica de l’Hospital de Santa Maria de 14.20; sessió golfa div. i dis: 23.20Tàrrega. Cambra de Comerç. Lleida convoca el segon concurs de re- el vuelo De div. a dij: 15.40, 18.15, 20.50 un costum però, inexistent en aquella lats La fibromiàlgia i la seva incidència en elA 2/4 de 8 de la tarda. el hobbit: un viaje inesperado (3d) De div. a dij: 20.40; golfa div. diss: 23.35 època. El preu és de 25 euros i caldrà fer món laboral. Les obres originals en catalàPresentació d’aquesta guia per gestionar reserva prèvia al tel. 973 230 653. el hobbit: un viaje inesperado De div. a dij: 16.15, 19.10; esp. diu: 12.10 es poden presentar fins al 9 de febrer i De div. a dij: 22.05; golfa div. diss: 00.05petites i mitjanes empreses que vulguin el cuerpo optaran a un primer premi de 400 eu-superar una situació difícil. A càrred de MÚSICA el alucinante mundo de norman Diss. diu: 16.25; esp. diu: 11.45 ros, un segon de 300 i un tercer de 200€.Delfí Robinat, president de la Cambra la noche más oscura De div. a dij: 18.05, 20.50 Romances russes Els relats es poden presentar per correude Comerç de Tàrrega; Lluís Pagès, di- postal a: II Premi de Relat La Fibromiàl-  Cinema FUNATIC C/ Pi i Margall, 26 - Tel.: 902 12 59 02. - www.funatic.esrector de Pagès Editors; i Ramon Badia, Lleida. Auditori Municipal Enric Gra- gia i la seva incidència en el món laboral. SALA 1 De div. a dij: 15.15, 18.45, 22.40autor del llibre. las sesiones nados. Unitat de Fibromiàlgia i Sd de Fatiga SALA 1 De div. a dij: 17.00 la banda picasso A 2/4 de 9 del vespre. Crònica. Hospital de Santa Maria. Av. SALA 1 De div. a dij: 20.30 CURSOS Concert de la mezzosoprano Mireia Pin- Alcalde Rovira Roure, 44. 25198 Lleida fènix 11-23 SALA 2 De div. a dij: 15.00 tó i el pianista Vladislav Bronevetsky. o per correu electrònic a: fibromialgia@ proyecto nimhTaller de fimo / sculpey Preu: 10 euros. Més informació: www. moscati. el médico de los pobres SALA 2 De div. a dij: 16.35 gss.scs.esAlfarràs. Sala d’Actes de l’Ajunta- auditorienricgranados.cat amor SALA 2 De div. a dij: 18.45, 22.15ment. Premi Sikarra tabú (vos) SALA 2 De div. a dij: 20.45A les 6 de la tarda. TEATRE Més informació i bases: www.es- cruz del sur SALA 3 De div. a dij; 15.00, 19.30Inma Ortega ensenyarà com fer bijute- pitllera.cat - http://www.fundacio- r. könig, rey de los cómics (vos) SALA 3 De div. a dij: 16.35ria amb aquest material. En el marc de Acorar una pistola en cada mano SALA 3 De div. a dij: 18.00la 21a Setmana Cultural d’Alfarràs. Lleida. Sala 2 del Cafè del Teatre. casesllebot.org La Fundació Jordi Cases i Llebot i el Fò- ai weiwei. never sorry (vos) SALA 3 De div. a dij: 21.00 Ales 9 del vespre. rum l’Espitllera han obert oficialment el la parte de los ángeles SALA 3 De div. a dij: 22.40Sessió de formació en l’ús del ca- Acorar, de Toni Gunilla, és una reflexió període de presentació de candidatures  Cinemes URGELL C/ Navarra, 7. Mollerussa - Tel.: 973 60 03 13. www.circusa.comtàleg Argus sobre la identitat col·lectiva dels pobles, a la segona edició del Premi Sikarra. El volver a nacer SALA 1 Div: 22.30; dis: 18.00, 20.15, 22.30; diu: 16.00, 18.15,Lleida. Aula de formació de la Biblio- sobre què és allò que ens defineix, què guardó premiarà novament una per- 20.30; dil: 22.15 és allò que fa que -encara- existeixi la SALA 2 Div: 22.30; dis: 20.00; diu: 16.00, 20.15; dil: 22.15teca Pública. nostra comunitat. El text pren per excu- sona o entitat de l’àmbit segarrenc per lincoln (digital hd)A les 6 de la tarda. la seva tasca destacada en l’àmbit so- cirque du soleil (3d) SALA 2 Dis: 18.20 22.30; diu: 18.40 sa narrativa la descripció d’una jornada cial, cultural i de progrés del territori i de matances a Mallorca. I d’aquí el títol django desencadenado SALA 3 Div: 22.30; dis: 20.05; diu: 17.15Saber estar a l’escenari la seva gent. El Premi consisteix en un SALA 3 Dis: 18.00, 22.50; diu: 20.00; dil: 22.15 de l’espectacle. La d’acorar era una fei- reconeixement públic materialitzat en argoLleida. Bucs d’Assaig El Mercat (plaça na reservada al més expert, perquè no  Cinemes MAJÈSTIC Av. Catalunya, 54. Tàrrega - Tel.: 973 31 07 30. www.circusa.com una escultura obra de l’artista AnnaSant Jordi, s/n). és gens senzilla de fer, i avui en dia ben Marín-Gálvez inspirada en la figura que La noche más oscura SALA 1 Div: 22.30; dis: 18.00, 22.35; diu: 17.00, 20.00; dil:A 2/4 de 9 del vespre. pocs en saben. En ésser mort el porc, apareix al revers de la moneda ibera de 22.15Recursos artístics i musicals per fer una amb l’acorador, li feien el senyal de la Sikarra. L’acte formal de lliurament, que las sesiones SALA 1 Dis: 20.40actuació en directe. A càrrec de Magí creu perquè no s’hi posessin mals espe- en la seva primera edició va reconèixer blancanieves SALA 2 Div: 22.30; dis: 18.15; diu: 20.15Valls. Hi poden participar els majors de rits. A partir d’un minúscul fet casolà, al cerverí Armand Forcat, tindrà lloc el SALA 2 Dis: 20.15; diu: 16.15 oferim una visió universal que provoca el bosc16 anys. Les classes s’impartiran fins al proper 23 de març a la vila de Guissona, SALA 2 Dis: 22.30; diu: 18.15; dil: 22.15 una reflexió en l’espectador sobre el seu Las sesionesdia 28 i tot el curs té un cost de 20 euros. i es farà públic una setmana abans. El Més informació: www.paeria.cat/joventut món més íntim. Arribarem a la secreta termini per la presentació de candida- Cinema CASAL C/ Hospital, s/n. Cervera - Tel.: 973 53 22 64. www.circusa.com intimitat de cada un perquè allò que django desencadenado Div. i dis: 22.15; diu: 19.30 oferim és universal. Acorar és un petit tures finalitza el 15 de febrer. ACTES POPULARS grupo 7 Dis: 22.15; diu: 17.30 gran text, aquí en forma de monòleg in- Concurs de disseny dels Caste-  Cinema ARMENGOL Plaça Ramon Folch, 17. Bellpuig. www.circusa.comMercat de les Rebaixes de la Zona terpretat pel propi autor, ple de veritats, Dis: 18.15; diu: 19.30; dil: 22.15 ple de sentències i ple de reflexions que llers de Lleida el chefAlta Dis: 22.30; diu: 17.00 ens ajuden a entendre què som i, sobre- Informació i bases: secretaria@ blancanievesLleida. Plaça Ricard Viñes. tot, com som.  castellersdelleida.cat Cinema EL CASAL C/Major, 36. Almacelles - Tel.: 973 74 23 45. www.circusa.comA les 9 del migdia. Els Castellers de Lleida han convocat resident evil: venganza Diu: 17.00Durant tot el dia els comerciants de laZona Alta sortiran al carrer per oferir CINEMA un concurs de disseny de la Samarreta el capital Diu: 20.00 Castellers de Lleida 2013 amb l’objec- les millors gangues als clients. Imatges d’arreu del món tiu de dinamitzar i potenciar la imatge Cinema CASAL C/Baixada Mercadal, 9. Agramunt - Tel.: 973 39 00 64. www.circusa.com Lleida. Sala Nausica de l’Ateneu. la hija de mi mejor amigo Dis: 18.15; diu: 17.00 de la colla a través de nous dissenys iFesta Major del Santíssim Misteri Ales 8 del vespre. més impacte visual. Es tracta de crear jack reacher Dis: 22.30; diu: 19.30; dil: 22.15Cervera. Església de Santa Maria. Lhotse 8.516m (Himàlaia). A redós d’un un disseny original que reflecteixi els  Cinema PLANELL C/ Lleida, 2. Linyola - Tel.: 973 57 51 88. www.circusa.comA les 12 del migdia. gegant. Pel·lícula filmada per l’alpinista valors i la identitat dels Castellers amb el bosc Dis: 22:00; diu: 17.00Missa en record dels difunts. A les 6 de lleidatà Juanjo Garra, que narra l’ascen- un disseny lliure que pot incloure un di- el chef Diu: 18.40la tarda, contes per a infants d’àligues, ció al quart cim més alt del planeta, el buix, una frase o qualsevol combinació bèsties i gegants, explicats per Rosa M. Lhotse, a la serralada de l’Himàlaia. d’ambdues coses. Teatre Municipal Pg Àngel Guimerà s/n. Balaguer - Tel.: 973 44 52 52. www.circusa.com HOTEL TRANSILVÀNIA Diu: 16.00 Entra a BONDIA vols informar-te de més actes culturals, www.bondia.cat si cat argo Diu: 20.00
  7. 7. dijous 7 DE febrer DE 2013 lleida 7 turisme de negosic. Una delegació del Club trobada empresarial. L’alcalde, Àngel Ros, va ablació. Els Mossos van atendre 31 nenes en perill Korazza, que aplega executius d’alt nivell d’associ- rebre ahir els organitzadors de la tradicional Troba- de patir una ablació, una d’elles a Lleida, durant el acions, va visitar La Llotja i altres espais comprovar da Empresarial al Pirineu. Enguany tindrà lloc el 6 i 2012. La Fundació Dexeus va realitzar la reconstruc- les possibilitats d’organitzar-hi esdeveniments. el 7 de juny i s’arriba a la 24a edició. ció genital a 39 dones que havien patit ablació. una situació molt complicada RUA DE L’AULA MUNICIPAL DE TEATRE HERMÍNIA SIRVENT (PAERIA)Uns 800 joves demanenun treball a la Paeria131 persones aconsegueixen una feina, 66 de les quals gràciesa la implantació del ‘Pla Oqp’t’ i 65, en els plans als barris redacció obtinguda en el programa de un programa de pràctiques no lleida microcrèdits per a joves, en el remunerades, desenvolupat131 joves treballen a la Paeria qual ja han manifestat el seu conjuntament amb els Col·legisfruit de la implantació del Pla interès per participar-hi 90 per- Professionals Associats deOqp’t , dels quals 66 s’integren sones. Lleida. L’alcalde de Lleida, Àn- La rua va acabar amb la lectura dels actes d’aquests diesal mateix pla i els 65 restant for- A més, en els propers me- gel Ros, i el president dels Col·men part dels plans als barris. L’alcalde de Lleida, Àngel sos, 20 joves més s’incorpora- ran a diferents departaments legis Professionals Associats de Lleida, Joan Monyarc, van sig- Tret de sortida a unaRos, va destacar ahir “l’esforçque ha realitzat l’Ajuntament de l’Ajuntament de Lleida en l’àmbit del pla que estableix nar ahir l’acord de col·laboració que permetrà la incorporació nova edició del Carnavalamb el suport d’altres institu- de joves professionals titulats redacció Disbarats, un espai destinat lleidacions com la Generalitat i enti- en pràctiques. a comprar i vendre els objec-tats per donar possibilitats de > 90 nois ja han El Pla Oqp’t té un pressupost Lleida va encetar ahir el Car- tes més insòlits que es podentreball i de formació en mo- de 390.000 euros i compta amb naval de Lleida, que es va imaginar. Enguany destaquen manifestat interèsments com els actuals”. També diferents accions amb l’objectiu iniciar amb una rua condu- el concurs de carrosses, lava remarcar en aquest sentit en ser emprenedors comú de generar oportunitats ïda per l’Aula Municipal de lectura del Pregó a càrrec dela bona acollida en global del i demanar un laborals i de formació, a més Teatre. Aquest any, i en ho- Pau Pi el dia 9 de febrer, aixíprograma, amb 793 joves, i es- microcrèdit de donar suport als emprene- menatge a Esteve Cuito, es com també diverses activitatspecíficament, la bona resposta dors. va recuperar el Mercat dels d’animació. al seminari de teatre mala combustió gestionat per antisida i arrelsBelbel i Cesc Gay, a la UdL LAURA CORTÉS (ACN) Quatre dones redacció al 13è Seminari d’Escriptura intoxicades per lleida Dramàtica i Dramatúrgia Es- una calderaEl director artístic del Tea- cènica, que arrencarà la set- redacciótre Nacional de Catalunya, mana que ve a la Universitat lleidadramaturg i guionista, Sergi de Lleida. També hi ha Pep Quatre dones, una mare i les se-Belbel, és un dels convidats Tosar o Cesc Gay. ves 3 filles, d’entre 18 i 24 anys, van resultar intoxicades lleus ahir al matí per monòxid car- relleu al capdavant boni al seu pis del carrer Qua- casa gran del catalanisme tre Pilans. Va ser per un pro- blema de la sortida de fums de la caldera. Van ser evacuades a Joan Sunyol (Arrels-Sant Ignasi) i Joan Fibla (Antisida), ahir l’Arnau i posteriorment traslla- dades al Moisès Broggi de Sant Joan Despí per ser tractades a la càmera hiperbàrica. Pis de suport, de 4 places, per a persones 7 persones mortes amb risc d’exclusió La sinistralitat acn Lleida també compta amb un laboral baixa un lleida pis d’acollida de 10 places on 16% el 2012 L’Associació Antisida de els usuaris reben suport pro- Lleida i la Fundació Arrels- fessional per fer el pas cap a redacció Sant Ignasi van signar ahir un la integració social. La Funda- lleida conveni per gestionar conjun- ció Arrels compta amb un pis El nombre d’accidents laborals tament un pis de suport per a de vuit places per gent sense va baixar un 16% durant l’últim persones amb risc d’exclusió sostre i un altre de vuit més any a les comarques de Lleida. social. Aquest habitatge, de on s’ofereix suport educatiu i Torrent, presidenta de la Per sector, va disminuir en tots quatre places, està destinat a psicològic per deixar les ad- Casa Gran del Catalanisme excepte en l’agricultura, on va repuntar lleugerament. Els ac- usuaris que han superat les seves addiccions però que diccions. L’objectiu d’aquest pis deCristina Torrent, regidora de CiU a la Paeria, és la nova presi- cidents mortals també es van necessiten un suport puntual suport és que els seus usuarisdent de la Casa Gran del Catalanisme a Lleida. Substitueix Ori- reduir passant de 9 a 7. A nivell organitzatiu i econòmic per aconsegueixin viure de ma-ol Berenguer. Els objectius que marcats pel 2013 són promoure de Catalunya, es va reduir un poder dur una vida normal. nera independent i autònomael dret a decidir i la regeneració de la vida política. 17,2%. L’Associació Antisida de en un futur pròxim.

×