CONVERSES AMB MEMÒRIA,

UN PROJECTE DE BIBLIOTEQUES DE BARCELONA DE RECOLLIDA DE
FONTS ORALS LOCALS DES DE LA BIBLIOTECA P...
A la memòria de Josep Maria Huertas Clavería,
                                  pel seu entusiasme i el suport que va dona...
poc -moltes vegades gràcies a les seves pròpies mans- com apareixien els
primers cotxes utilitaris, les primeres televisio...
I PER QUÈ DES DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES?

Un component essencial de qualsevol estratègia a llarg termini per a la cult...
aquests records, aquestes històries... en formats digitals que permetran un accés
directe i universal. Si les seves veus v...
conservar i difondre informació en qualsevol suport, en aquest cas la memòria
    oral dels habitants del territori.
-   E...
Fins fa ben poc de qualsevol document oral se’n feia una transcripció escrita per
tal de poder-lo identificar, conservar, ...
-   El guió: s’opta per un guió bastant extens que permeti adaptar l'entrevista a
       cada situació, amb una separata p...
Llibre i la Lectura, va donar a conèixer el projecte de recollida de fonts orals a les
Biblioteques de Barcelona. Amb la p...
El maig de 2006 s’inicià a la biblioteca Collserola Josep Miracle la segona fase del
projecte que contemplava la recollida...
Tot el personal que ha participat en aquesta segona fase del projecte és conscient
d’algunes limitacions observades com ar...
una visió el més completa possible i des de diversos punts de vista. Els criteris de
selecció generals que vam marcar eren...
-   A nivell urbanístic: la Vall Hebró era part descampat i part camp de cols, i es va
    crear com a barri a partir de c...
CONCLUSIÓ

D’uns anys ençà les biblioteques públiques s’han convertit en centres d’informació
que, confiant plenament en l...
Agraïments:

-   Totes les persones que s’han entrevistat per a aquest projecte.
-   Arxius Municipals dels districtes de ...
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

  ·   Aceves, J. E. (2005). “Convocatorias y concursos de testimonios como una
      fuente para ...
http://ederbide.com/congresodehistoria/comunicaciones/MariaGraciaCastillo
    .pdf [Consulta: 02/01/2006]

·   Departament...
·   Multicultural History Society of Ontario <http://www.mhso.ca>. [Consulta:
    10/12/2005]

·   “Les Narracions de la h...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Biblioteques Barcelona Converses Amb Memoria

1,012 views

Published on

Converses amb memòria. Projecte de recollida de fonts orals realitzat per biblioteques de la xarxa de Biblioteques de Barcelona. Presentació al la jornada organitzada pel Memorial Democràtic l'any 2006.

Published in: Travel, News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,012
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Biblioteques Barcelona Converses Amb Memoria

  1. 1. CONVERSES AMB MEMÒRIA, UN PROJECTE DE BIBLIOTEQUES DE BARCELONA DE RECOLLIDA DE FONTS ORALS LOCALS DES DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA Joan Delgado, Biblioteca Poble-Sec - Francesc Boix (Dte. III - Sants-Montjuïc) Delgadobj@diba.cat Mercè Pérez, Biblioteca Collserola - Josep Miracle (Dte. V - Sarrià - Sant Gervasi perezsmr@diba.cat Marta Romera, Biblioteca El Carmel - Juan Marsé (Dte. VII - Horta - Guinardó) romeracmr@diba.cat Neus Montserrat i Rosa Nuñez, Biblioteca Montbau - Albert Pérez Baró (Dte. VII - Horta Guinardó) montserratvn@diba.es, nunezgr@diba.cat Juanjo Arranz i Mercè Muñoz, Serveis Centrals de Biblioteques de Barcelona jarranz@bcn.cat, mmunozc@bcn.cat 1
  2. 2. A la memòria de Josep Maria Huertas Clavería, pel seu entusiasme i el suport que va donar a aquest projecte LA RECOLLIDA DE TESTIMONIS ORALS DE LA NOSTRA HISTÒRIA Amb motiu del 75 aniversari de la proclamació de la República Espanyola i el 70 aniversari de l'inici de la Guerra Civil espanyola les Biblioteques de Barcelona vam endegar diversos programes de recollida de fons relatius a aquells moments de la nostra història. Un dels programes, en el qual s'havia començat a treballar ja durant l'any 2005 és el que explicarem a continuació: Converses amb Memòria, que ha implicat quatre biblioteques públiques de la ciutat de Barcelona. Com és conegut de tothom el conflicte bèl·lic de la Guerra Civil Espanyola es va resoldre amb la derrota del Govern Republicà i l’arribada al poder del dictador Franco. Van ser quaranta anys d’un govern que va treballar a fons per silenciar la història recent de la república i per neutralitzar els progressos democràtics, socials, educatius i culturals que aquesta havia aconseguit, destruint i confiscant fins i tot les proves físiques: llibres, documents, fotografies, etc. Van ser anys d’obscurantisme i repressió, anys durant els quals es van silenciar totes les veus discrepants o aquelles que volien honorar la memòria dels seus avantpassats immediats. Hi havia una sola història oficial, allunyada de la realitat de molts. Amb l’arribada dels governs democràtics, després de la mort de Franco, per a no ressuscitar les velles ferides es va fer un pacte tàcit de silenci, i es va començar a treballar des de zero, com si no haguessin existit els darrers 45 anys. Aquesta actitud, sumada als anys de silenci forçós, ens ha portat a una situació com a mínim peculiar per a una cultura occidental al segle XXI: hi ha tot un període de la història recent del nostre país, de les nostres ciutats, dels nostres barris... sense documentar. En molts casos l’únic testimoni que ens queda són les persones que van viure en primera persona aquests esdeveniments, que van veure com les seves ciutats queien sota les bombes dels avions, que van sobreviure a la mort o a l’empresonament de pares, fills, germans, amics, companys de feina: a la pobresa de la postguerra, a l’exili; persones que van haver d’emigrar del camp a les grans ciutats per poder viure del seu sou; que van veure com aquestes creixien poc a 2
  3. 3. poc -moltes vegades gràcies a les seves pròpies mans- com apareixien els primers cotxes utilitaris, les primeres televisions. Totes elles són persones molt grans, que en molts casos han perdut ja una part dels seus records o bé els han deformat pel pas del temps. Però són l’únic que ens resta, la nostra última oportunitat per a reconstruir el nostre passat, el nostre origen. Des de les Biblioteques de Barcelona hem iniciat una sèrie de projectes dirigits a recuperar aquest patrimoni vital i històric, tan important com els edificis o les obres d’art, però molt més fràgil i perible. 3
  4. 4. I PER QUÈ DES DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES? Un component essencial de qualsevol estratègia a llarg termini per a la cultura, la provisió d’informació, l’alfabetització i l’educació, ha de prendre en consideració el paper de la biblioteca pública en el desenvolupament cultural i artístic de la comunitat i en el suport a la seva identitat cultural. Per assolir-ho les biblioteques públiques i els seus programes han de constituir-se en serveis profundament arrelats en l'entorn en que es troben amb les portes obertes a les dinàmiques que es generen en el territori. En ser equipaments culturals de proximitat han d’adaptar-se al seu entorn i a les seves sinergies, potenciant la participació dels usuaris individuals i col·lectius. En conseqüència es necessari que aquests vegin la biblioteca com un espai per a la cultura i la participació, tant del territori concret on se situa com a nivell de ciutat. Dins d’aquest context de proximitat, en un entorn canviant on la globalització del coneixement pot representar la pèrdua de la informació local rellevant que forma part del patrimoni cultural de cada territori, la conservació de fons de transmissió oral, fins ara inscrits únicament dins dels àmbits familiars de moltes persones grans, esdevé una responsabilitat cultural de la qual la biblioteca pública no pot restar aliena. Barcelona té una xarxa de biblioteques relativament jove, ja que el pla per a modernitzar i ampliar una xarxa que era deficitària es va aprovar el 1998. Des d'aquell moment s'ha treballat molt i amb molt d'entusiasme: s’han inaugurat 13 nous equipaments i se n’han traslladat o reformat altres 5. Moltes d'aquestes noves biblioteques públiques van detectar ràpidament la manca de documentació sobre la història local del seu territori: la seva evolució urbanística, social, econòmica, educativa, cultural, la història de barris sencers construïts casa per casa per les persones que hi vivien, no estava documentada. Sovint els documents que s'han trobat ha estat gràcies a les donacions d'usuaris que ens han cedit material de les seves col·leccions privades, però tot i això són sempre escassos. Així doncs el problema era que els fons locals de les col·leccions eren de difícil implementació ja que no hi ha llocs on buscar. La informació que ens podia donar la gent gran de forma oral esdevenia un recurs d’una importància primordial. Tornàvem, en ple segle XXI, a dependre de la memòria dels nostres pares, dels nostres avis. Però precisament perquè som al segle XXI, vam voler tirar endavant aquests projectes amb les eines i els mitjans que ens ofereix la tecnologia: conservarem 4
  5. 5. aquests records, aquestes històries... en formats digitals que permetran un accés directe i universal. Si les seves veus van ser silenciades durant tant de temps ara volem fer-les accessibles a tothom des de tot el món. Com ja hem comentat per a desenvolupar tot això vam posar en marxa tres projectes diferents, el primer dels quals presentem amb més detall en aquesta comunicació: - Converses amb memòria, un projecte de recollida de fonts orals locals des de 4 biblioteques públiques de la ciutat de Barcelona. - La memòria virtual de la gent gran, un projecte conjunt amb l’empresa municipal 22@ i el Districte de Sant Martí, en el qual van participar les 3 biblioteques del dte. de Sant Martí de Barcelona, amb la implicació de 32 persones grans i 160 alumnes d'educació secundària. - Vivències: la Barcelona que vaig viure (1931-1945), un llibre digital d'accés lliure que es pot consultar des del Web de Biblioteques de Barcelona. (www.bcn.cat/biblioteques), amb els relats d’aquest període de les persones que el van viure.. Actualment s'està treballant en la seva edició també en format paper. CONVERSES AMB MEMÒRIA, UN PROJECTE DE BIBLIOTEQUES DE BARCELONA DE RECOLLIDA DE FONTS ORALS LOCALS DES DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA L’any 2004, tres de les biblioteques de Barcelona van coincidir en manifestar la necessitat de solucionar mancances o peticions amb un denominador comú: potenciar la col·lecció local per millorar la seva integració al territori. La biblioteca El Carmel - Juan Marsé amb la manca de publicacions sobre la història del barri; la biblioteca Poble-Sec - Francesc Boix amb les donacions de memòries escrites a l’entorn de la Guerra Civil Espanyola, i el seu centre d’interès permanent dedicat a la Guerra Civil, i la biblioteca Collserola - Josep Miracle amb la necessitat de recollir la transformació del barri, tot potenciant la integració de la gent gran a la dinàmica de la biblioteca. Totes tres presentaven necessitats diverses que podien agrupar-se en un projecte comú, la recollida de fonts orals. Aquest escenari presentava diverses línies d’actuació a considerar: - La definició de la col·lecció local de les biblioteques i la necessitat d’incloure els testimonis personals no recollits en fonts escrites i que formen part de la memòria col·lectiva, així com la responsabilitat de la biblioteca de recollir, 5
  6. 6. conservar i difondre informació en qualsevol suport, en aquest cas la memòria oral dels habitants del territori. - El paper de les biblioteques de proximitat en l’establiment de noves vies de col·laboració amb persones i entitats de cada territori per a una major integració. - La constant millora de la participació activa dels seus usuaris, així com la dinamització del col·lectiu de gent gran assegurant la permanència dels seus records tot potenciant la biblioteca com a punt de trobada. - L’oportunitat de tenir encara disponibles els testimonis orals d’una generació que va viure el conflicte de la Guerra Civil en directe. - La celebració del 70 aniversari de la Guerra Civil espanyola durant el 2006. Es va crear un grup de treball al qual es va afegir una quarta biblioteca, la Montbau - Albert Pérez Baró, que patia les mateixes mancances, on s’establiren les directrius bàsiques del projecte que des d’un bon principi hauria de recollir les següents premisses: com a xarxa de biblioteques de ciutat, calia dissenyar una proposta prou oberta per a poder incloure progressivament qualsevol biblioteca de Barcelona que s’hi volgués afegir; per assolir un nivell de qualitat òptim es necessitava la col·laboració i el suport metodològic d’altres entitats amb experiència en el camp de la recollida de testimonis orals, com l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, els arxius històrics de cada districte implicat i altres entitats de cada territori; i per encetar un projecte amb possibilitats de continuïtat calia l’aportació de recursos humans amb experiència en treballs d’investigació que feia necessària la col·laboració del món universitari. LES FONTS ORALS La història oral és la producció i ús de les fonts orals en la reconstrucció històrica: així el terme fonts orals es refereix a la creació de documents sonors mitjançant una entrevista a una persona que ha viscut uns fets determinats i ens els explica. Sovint es parla de fonts orals, documents orals, documents sonors, testimonis orals, tradicions orals, documents audiovisuals o d’història oral per a referir-se a la creació / recollida, conservació, tractament i difusió d’informació oral fixada per mitjans mecànics. Els documents orals normalment han estat elaborats a partir d’un projecte, en el que poden participar una o diverses entitats, i sota una direcció: constitueixen reconstruccions del passat des de la perspectiva del present a partir de la memòria dels testimonis directes. Transmeten en el temps dades i fets recollits per la memòria de la gent, lligats a la seva pròpia experiència. 6
  7. 7. Fins fa ben poc de qualsevol document oral se’n feia una transcripció escrita per tal de poder-lo identificar, conservar, consultar i difondre de forma accessible. Actualment, amb les noves tecnologies digitals, han sorgit noves maneres de poder treballar i difondre els documents sonors i/o visuals que permeten una nova accessibilitat, ràpida, fàcil i instantània, a la vegada que ens permet escoltar i/o visionar el document donant una importància fins ara desconeguda a la pròpia veu i a l’expressió del protagonista del relat. Un bon exemple serien les nombroses pàgines web de diferents institucions que complementen la seva informació amb entrevistes on es poden veure i escoltar directament als protagonistes de la narració. Si no recollim, guardem i difonem els testimonis directes sobre fets del passat es perdran aspectes molts valuosos per a diverses àrees del coneixement, com la història (inclosa la història local), l'antropologia, l'etnologia i la lingüística, entre d'altres. La memòria històrica (per tant les fonts orals) ha de ser un complement de la història contemporània. METODOLOGIA DE TREBALL EN LA RECOLLIDA DE FONTS L’elaboració de la metodologia del projecte ha suposat un intens treball de recerca ja que es tracta d’un àmbit no pròpiament bibliotecari, amb la qual cosa es feia necessària la documentació adequada per obtenir una visió prou àmplia i contrastada del projecte. En aquest sentit a banda de consultar de manera exhaustiva bibliografia centrada en història oral, com ja s’ha comentat, hem cercat l’ajut de professionals de diversos àmbits de l’arxivística i de la docència. Englobarem la metodologia que s'ha seguit, de manera molt esquemàtica, en els següents punts generals: 1. Treball previ a l’entrevista: - Quina informació volem recollir i com fer-ho: definir els límits històrics que volen abraçar, definint grans àrees temàtiques comunes sobre les quals puguin parlar els entrevistats i que siguin útils per a qualsevol biblioteca; preparar un qüestionari o entrevista per a dirigir la conversa. - Quin tipus d'entrevista? Cal conèixer tots els tipus d'entrevista possibles per a triar la més adequada a la dinàmica que es vol establir durant l'entrevista. S’opta per un tipus de diàleg semidirigit i temàtic perquè es considera important disposar d'un guió flexible, que es pugui anar modificant sobre la marxa, però prou tancat per delimitar l'abast de la informació que es pretén recollir, i una certa unitat en el conjunt de les entrevistes. 7
  8. 8. - El guió: s’opta per un guió bastant extens que permeti adaptar l'entrevista a cada situació, amb una separata per a cada biblioteca que abordi les qüestions específiques de cada territori. - Per a la realització del guió i de les entrevistes es compta amb la col·laboració d'estudiants de la Facultat d'Història de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la que se signa un conveni de pràctiques. 2. Realització de l’entrevista: tots aquells elements a tenir en compte durant la realització de l’entrevista. - Va ser difícil determinar el nombre de persones que s'havien d'entrevistar, i finalment es va prioritzar no tant el nombre com la utilitat de la informació que ens podien proporcionar. Era important també establir una mostra que pogués representar el conjunt de les persones implicades en la vida del barri, perquè casa persona té una visió diferent en funció de la seva pròpia experiència vital. Calia tenir en compte el sexe, l'edat, l'estatus social, la professió, el nivell d'escolarització, la seva capacitat per a expressar-se, etc. - Es va comptar amb l'ajut d'entitats que tenien un contacte directe amb la gent gran de cada territori per a triar finalment els entrevistats. - Les entrevistes s'han realitzat a les biblioteques, tot i que també es va anar al domicili dels entrevistats en casos de persones amb mobilitat reduïda. - Per a registrar l'entrevista es va optar per eines digitals que ens permetessin un treball molt més àgil en el moment d'analitzar i difondre aquests materials. 3. Tractament de la informació obtinguda com a resultat de l'entrevista. - Caldrà revisar l'entrevista per decidir quin model de difusió s'utilitza, (transcripció, enregistrament sonor accessible a la biblioteca o a través del web...) en funció del seu interès: - Ordenar els conceptes segons el guió elaborat prèviament - Fer constar el motiu que es volia investigar - Comprovar si s'han resolt les incògnites que es plantejaven - Contrastar les dades obtingudes amb la documentació disponible. - Fer un breu resum de l'entrevista. - Es crearà una base de dades comuna de la documentació generada que reculli totes les dades sobre els entrevistats i les entrevistes. 4. Un instrument previ per a la difusió del projecte entre els possibles participants: el cicle de xerrades CONVERSES AMB MEMÒRIA. TESTIMONI DELS BARRIS DE BARCELONA. El cicle de xerrades Converses amb memòria. Testimoni dels barris de Barcelona, organitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona dins el programa de l’Any del 8
  9. 9. Llibre i la Lectura, va donar a conèixer el projecte de recollida de fonts orals a les Biblioteques de Barcelona. Amb la presentació del malauradament desaparegut periodista J. M. Huertas Clavería es va dur a terme amb la col·laboració de persones emblemàtiques dels barris de les quatre biblioteques participants. El cicle va ser un bon instrument per donar a conèixer el projecte a persones que podien estar interessades a deixar el seu testimoni i que podien aportar molta informació, i que en no ser usuaris habituals de les biblioteques no s'havien localitzat. ELS RESULTATS: LES ENTREVISTES DE LES QUATRE BIBLIOTEQUES LA BIBLIOTECA POBLESEC-FRANCESC BOIX En el cas de la Biblioteca Francesc Boix del Poble-Sec, el projecte era especialment destacat, ja que el tema de la guerra civil i la recerca de fonts orals d’aquesta època és un objectiu prioritari de la biblioteca. Els motius son evidents: el centre compta amb un fons especial sobre el tema, i a més, el projecte encaixa perfectament dins d’un marc d’interès més general al barri del Poble-Sec, degut al protagonisme d’aquest durant la guerra (bombardejos i refugis). D’altra banda, era convenient aprofitar el 70è aniversari de la sublevació militar i l’inici de la guerra civil per desenvolupar el treball en el nostre temps. Potser el més important, és que –com ja s’ha esmentat- disposem probablement de l’última oportunitat d’entrevistar a persones que visqueren una part fonamental de la nostra història. Totes aquestes qüestions interessaven especialment el grup de voluntaris, estudiants d’història, que motivats per la possibilitat de realitzar un estudi històric previ a les entrevistes, es van fer càrrec de la part de treball que els corresponia a la Biblioteca Poble-Sec - Francesc Boix. Actualment ha finalitzat la primera fase d’aquest projecte i s’han realitzat un total de 7 entrevistes amb més de 9 hores d'enregistrament. En un futur plantegem poder fer una anàlisi del contingut i difondre aquesta informació. Creiem que un projecte com aquest, que depèn en gran mesura de la gent que hi participa, és un projecte obert, el qual no pot tenir una limitació temporal concreta. És una feina que prima la importància de la història local, la història d’un barri de Barcelona, com en aquest cas el Poble-Sec, i els seus testimonis més propers, que acaben confirmant la “petita” història d’un territori, que forma també part de la “gran” història. LA BIBLIOTECA COLLSEROLA - JOSEP MIRACLE 9
  10. 10. El maig de 2006 s’inicià a la biblioteca Collserola Josep Miracle la segona fase del projecte que contemplava la recollida d’entrevistes a la gent gran del barri. Conscients de la manca d’informació prèvia que tenien les estudiants de la Universitat Autònoma que es van oferir voluntàriament per aquesta tasca, es van programar diverses sessions de treball a la biblioteca amb un doble objectiu: introduir-les a un coneixement ampli del territori i de la seva evolució històrica, i aprofundir la seva implicació tot col·laborant en l’adaptació del guió general de l'entrevista a les nostres característiques concretes. Vàrem introduir qüestions específiques com ara: la vida quotidiana quan Vallvidrera encara era considerada un lloc d’estiueig per a la classe burgesa de Barcelona i els canvis produïts als anys quaranta amb la progressiva disminució dels hotels, l’evolució del teixit comercial del barri fins a l’actual situació deficitària, o fets concrets que varien, des de les limitacions del transport urbà amb l’important paper del funicular de Vallvidrera, fins a anècdotes curioses de les estades estiuenques de la plantilla del Futbol Club Barcelona en un hotel del barri. En les següents vuit setmanes, es varen realitzar 18 entrevistes, que han suposat un total de 17 hores d’enregistraments sonors. Exceptuant un desplaçament realitzat a un casal d’avis del barri per a parlar amb dues dones grans amb problemes de mobilitat, la resta d’entrevistes s’efectuaren a l’espai de la biblioteca en hores de poca afluència d’usuaris per a evitar possibles distorsions del so. Per a la selecció dels participants, es va tenir en compte la seva significació al barri i es van entrevistar des de membres de l’associació de veïns, fins a antics i actuals botiguers, mestres, empresaris, treballadors, mestresses de casa etc. Tots van col·laborar de forma entusiasta en el projecte i alguns fins i tot van aportar fotografies antigues de Vallvidrera que ja formen part del nostre fons local. El fet més engrescador per a nosaltres va ser l’efecte cadena que es va crear entre els veïns on uns ens posaven en contacte amb els altres tenint l’ocasió de conèixer gent gran que encara no havien visitat la nostra biblioteca. Del conjunt de testimonis s’ha confirmat molta informació prèvia, alhora que s’ha aprofundit en aspectes poc coneguts sobre l’evolució urbanística i social del barri, on la peculiar capacitat d’adaptació dels veïns als nou vinguts, que conserven aquest qualificatiu tot i que alguns varen arribar abans dels anys cinquanta, ha estat tota una sorpresa. Sobre aquest fet és significatiu constatar el grau de pertinença de la gent gran al seu territori, on encara es parla de “baixar a Barcelona” quan realitzen algun desplaçament a la resta del districte. 10
  11. 11. Tot el personal que ha participat en aquesta segona fase del projecte és conscient d’algunes limitacions observades com ara: la manca d’experiència de les estudiants voluntàries que tot i el seu entusiasme no sempre han pogut aprofundir en els records d’alguns entrevistats, el grau d’informació útil d’aquests testimonis, o la manca de temps per atendre a més veïns, interessats a darrera hora en aquesta experiència. Malgrat això, el balanç d’aquesta segona fase a estat altament positiu i esperem que la propera transcripció de les entrevistes, confirmi l’assoliment dels objectius plantejats per la nostra biblioteca. BIBLIOTECA EL CARMEL - JUAN MARSE “El monte Carmelo es una colina desnuda y árida situada al noroeste de la ciudad. Manejados los invisibles hilos por expertas manos de niño, a menudo se ven cometas de brillantes colores en el azul del cielo [...]” “- [...]¿quién gobierna en ese departamento de Horta y Monte Carmelo? - Nos gobernamos nosotros mismos [...] Lo cierto, señor; allí no disponemos ni de guardias civiles, ni de municipales, ni de policía pública ni privada; con dos alcaldes de barriada, cuatro vigilantes y dos serenos de noche tenemos suficiente” Aquestes dues visions del barri del Carmel, on està ubicada la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, coincideixen amb els diferents “Carmels” que ens han descrit les persones entrevistades en la primera fase del nostre projecte. Les entrevistes es van realitzar durant l’any 2006 amb l’objectiu de reconstruir la història d’un barri massa vegades oblidat i en certa manera, encara ignorat. El projecte Converses amb memòria va venir a cobrir una necessitat clara de la nostra biblioteca: les publicacions sobre la història del barri del Carmel són pràcticament inexistents, amb la qual cosa la biblioteca no podia satisfer les demandes dels usuaris sobre aquest tema. Aquesta demanda creixent ens va donar prou impuls per tal d’arriscar-nos a canviar durant un temps el nostre rol de bibliotecaris i organitzadors d’informació, a investigadors i creadors de coneixement. El procés de contacte amb les persones grans no hagués estat possible sense l’ajut de les entitats del barri. Vam contactar amb el CAP, casals de gent gran i residències d’avis que es van sentir còmplices del nostre projecte ben ràpidament i que ens van obrir les portes a aquelles persones que podien aportar-nos la seva experiència. Vam definir un perfil ampli de persones a entrevistar per tal de tenir 11
  12. 12. una visió el més completa possible i des de diversos punts de vista. Els criteris de selecció generals que vam marcar eren els següents: · Persones que haguessin nascut al Carmel o bé que hi visquessin des de la infantesa/adolescència. · El mateix nombre d’homes i dones · Diverses professions · Diversos àmbits i classes socials · Capacitat per expressar-se L’experiència ha estat altament positiva, no només per a la feina realitzada sinó també pels contactes establerts amb entitats del territori amb les que habitualment no establíem vies de col·laboració. S'han realitzat 14 entrevistes amb un total aproximat de 17 hores d'enregistrament. D’altra banda la nostra iniciativa ha despertat interessos similars en altres entitats culturals que han decidit complementar la nostra tasca organitzant diverses activitats relacionades amb la recuperació de la memòria històrica. LA BIBLIOTECA MONTBAU - ALBERT PEREZ BARÓ El barri de Montbau es troba al peu dels vessants de Collserola, a la banda de muntanya de la Ronda de Dalt. En aquests indrets es troba la biblioteca de Montbau on, amb motiu d’aquest projecte, es van realitzar unes 38 entrevistes d’una mitjana de 45 minuts cadascuna, amb un total aproximat de 29 hores d'enregistrament. Prèviament es va elaborar un estudi de les persones més significatives en l’evolució de la vida del barri. Així, es van oferir voluntàriament a participar comerciants, presidents de l’ AAVV de Montbau i de Vall d’Hebró, l’Associació Cultural de Montbau, el rector de la parròquia, una antiga mestra de l’escola pública del barri, un treballador de la Llar d’avis Sant Jordi, alguns pioners en la creació de la nostra biblioteca, un membre de la coral de Sant Jeroni, la farmacèutica i el barber del barri, l’exregidor de cultura, una antiga catequista de la parròquia i també infermera o la propietària de l’estanc i el del quiosc de les places principals del barri. També vam poder recollir la veu de veïns i veïnes que portaven tota la seva vida a Montbau. Algunes de les qüestions específiques que se’ls hi va plantejar van ser, per exemple, la data en que van arribar al barri, com es van assabentar que existien els pisos de Montbau, l’arribada del metro, les cooperatives, les entitats i la seva evolució, del Parc del Laberint d’Horta, o l’evolució de la biblioteca. A través de les seves paraules vam aprendre o confirmar idees com ara: 12
  13. 13. - A nivell urbanístic: la Vall Hebró era part descampat i part camp de cols, i es va crear com a barri a partir de cooperatives (Puntual, Gracienc, Esperança). L’Ajuntament en fer el pla del barri buscava una composició semblant al centre de la ciutat. El Patronat Municipal d’Habitatge va sortejar pisos entre gremis que s’associaven per cooperatives. Cal destacar com anècdota els noms que porten la major part dels carrers referits a escriptors, artistes o arts. - A nivell comercial: el teixit comercial ha estat sempre molt deficitari perquè tothom baixava a Barcelona a comprar o anaven al mercat d’Horta. - A nivell d’oci: no existia cap servei. Però en els darrers anys aquesta mancança ha estat subsanada amb les festes populars (cavalcada de reis, graellada, calçotada, revetlla de Sant Joan) o amb l’ampli ventall d’activitats lúdiques. - A nivell sanitari: des del 1955 gaudeixen de l’Hospital, fet que els hi permet tenir un ambulatori i un servei d’urgències al costat de casa. - A nivell de transports: com tenir un cotxe era un somni agafaven el bus núm. 26 i 27 i posteriorment un tramvia. No obstant van reivindicar que s’allargués el metro de Lesseps a Montbau (fins al punt de pagar un preu superior del bitllet) i ho van aconseguir. - A nivell cultural: destaca la biblioteca amb la iniciativa voluntària per part dels seus treballadors i el fons documental a base de donacions, des de la seva obertura en el 1980. - A nivell religiós: el gran pes que va tenir fins fa poc la parròquia com a espai social, d’oci, de participació i unió entre els veïns. - A nivell polític: com el barri també és diu del “Porcioles” degut a que es va construir en la seva època, com el Parc de les Heures havia estat un camp de concentració durant la Guerra Civil Espanyola o com el darrer lloc per on va passar el president Lluís Companys camí del seu exili va ser Montbau. Aquestes notes són només una mostra de les aportacions que les veus dels veïns de Montbau han fet ja en la història del seu barri. ESTAT ACTUAL DEL PROJECTE Actualment el projecte es troba en la fase final de transcripció de totes les entrevistes. S'està treballant en l'establiment d'acords amb diverses entitats que ens permetin obtenir els recursos necessaris. Els materials que se n'obtinguin estaran disponibles a la col·lecció local de cadascuna de les biblioteques, i accessibles a través del catàleg de Biblioteques de Barcelona. 13
  14. 14. CONCLUSIÓ D’uns anys ençà les biblioteques públiques s’han convertit en centres d’informació que, confiant plenament en les entitats amb qui col·laboren estretament, engeguen projectes que fins fa poc no s’havien relacionat estrictament amb les biblioteques públiques. Per altra banda aquest projecte ens planteja un nou repte: donar un pas més i convertir la biblioteca en un centre creador d’informació que reacciona de manera proactiva a les necessitats d’un territori al que cada cop se sent més vinculada. Aquest és un projecte que ens demostra la importància de les col·laboracions entre entitats per dur a bon port projectes que, de manera individual, seria impossible assumir. Hem intentat trencar barreres i col·laborar per complementar coneixements, i també per ampliar un projecte que, ben segur, tindrà més empenta perquè compta amb l’impuls de diverses entitats que aporten diferents visions al projecte, i dels propis usuaris, que se senten part activa de la biblioteca. Com a projecte de futur ens plantegem com difondre tota la informació obtinguda, (que es podrà demanar en préstec) ja sigui a través del web i/o mitjançant la publicació de la documentació. No disposem de calendaris perquè no hem cregut convenient posar límits temporals a un projecte que dependrà del ritme de les persones que hi participin. Gran part de l’èxit del projecte dependrà de les persones que voldran compartir amb la biblioteca, i per extensió amb la resta de ciutadans, la seva història, que és la història dels nostres barris, per tant la història de Barcelona. 14
  15. 15. Agraïments: - Totes les persones que s’han entrevistat per a aquest projecte. - Arxius Municipals dels districtes de Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó - Jordi Cercs, de l’Arxiu Municipal de Barcelona - Lluís Úbeda, de l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona - Nàdia Varo i Pere Ysàs de la Facultat d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona - Tots els estudiants en pràctiques de la Facultat d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona - CERHISEC - Josep M. Huertas Clavería - Mònica Randall - Agustí Mercader - Cisco Tomàs - Custòdia Moreno - Francisco Rosales - M. Teresa Rosell - Salvador Sagarra - Els equips de professionals de les biblioteques implicades en el projecte 15
  16. 16. BIBLIOGRAFIA CONSULTADA · Aceves, J. E. (2005). “Convocatorias y concursos de testimonios como una fuente para la historia oral contemporánea”. En: Congreso Internacional de Historia. 7, 8 i 9 de setembre de 2005. http://ederbide.com/congresodehistoria/comunicaciones/JorgeAcevesComu nicacion.pdf [Consulta: 02/01/2006] · Albero, J. (2005). “Las narraciones orales y los estudios folklóricos literal- historicos”. En: Congreso Internacional de Historia. 7, 8 i 9 de setembre de 2005. http://ederbide.com/congresodehistoria/comunicaciones/JaumeAlbero.pdf [Consulta: 02/01/2006] · The American Folklife Center. Save Our Sounds: America's Recorded Sound Heritage Project <http://www.loc.gov/folklife/sos/index.html> [Consuta: 24/11/2005] · Archivo Histórico Ferroviario. <http:// www.ffe.es/body_orales.htm>. [Consulta: 09/12/2005] · Asiáin, A. (2005). “Archivo del patrimonio oral e inmaterial navarro: polifonía de emociones”. En: Congreso Internacional de Historia. 7, 8 i 9 de setembre de 2005. http://ederbide.com/congresodehistoria/comunicaciones/AlfredoAsiain.pdf [Consulta: 02/01/2006] · Associació Internacional d’Història Oral <http://www.ioha.fgv.br>. [Consulta: 14/12/2005] · Barroso, A. (2005). “El programa de fuentes orales para la historia de la diócesis de Bilbao”. En: Congreso Internacional de Historia. 7, 8 i 9 de setembre de 2005. http://ederbide.com/congresodehistoria/comunicaciones/AnabellaBarroso.pd f [Consulta: 02/01/2006] · Borderías, C. ; Hurtado, J. T. (1998). Biografías obreras. Fuentes orales y militancia sindical. <http://www.conc.es/arxiu/publicacions/biografies_obreres/volum_1.pdf> [Consulta: 17/06/2005] · Castillo, M. G. (2005). “Fuentes para el estudio de lo cotidiano”. En: Congreso Internacional de Historia. 7, 8 i 9 de setembre de 2005. 16
  17. 17. http://ederbide.com/congresodehistoria/comunicaciones/MariaGraciaCastillo .pdf [Consulta: 02/01/2006] · Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya (1991). Catàleg del fons viodeogràfic del Departament de Cultura. [Barcelona]: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. · Dornier-Agbodjan, S. (2004). “Fotografías de familia para hablar de la memoria”. Historia, antropología y fuentes orales, núm. 32, 123-132 · Ealham, C. (2005) “La Calle como memoria y conflicto (Barcelona, 1914- 1923)”. Historia, antropología y fuentes orales, núm. 34, 113-134. · Frisch, M. (2005) “Nuevas tecnologías de la información en la historia oral”. Historia, antropología y fuentes orales, núm. 34, 149-154. · Fundación Juan Muñiz Zapico <http://www.fundacionjuanmunizzapico.org/> [Consulta: 27/11/2005] · Gidtias (2001). “Fonts d’informació bibliogràfica”.Tutorial web de tècniques d’Investigació en Antropologia Social. Barcelona: Universitat de Barcelona <http://www.ub.es/antropo/tutorial/tecniques/complements/materials/T2mate rial/T2_Materials.pdf> [Consulta: 15/06/2005] · Gidtias (2001). “Guió d’entrevista. Entrevista temàtica”.Tutorial web de tècniques d’Investigació en Antropologia Social. Barcelona: Universitat de Barcelona <http://www.ub.es/antropo/tutorial/tecniques/complements/materials/T5mate rial/T5_Materials.pdf> [Consulta: 15/06/2005] · Hammer, Dean; Widavsky, Aaron. (1991) “La entrevista semi-dirigida”. Historia, antropologia y fuentes orales, núm. 4, 23-61 · (1993). La Historia oral, métodos y experiencias. Madrid: Debate · La Memoria Rebelde <http://www.rojoynegro.info/2004/rubrique-29.php3> [Consulta: 03/12/2005] · Ministerio de Cultura <www.cultura.mecd.es> [Consulta: 22/11/2005] · Miret, M. T. (2003). “La Biblioteca de la Memòria”. ITEM, núm. 33, 85-96 17
  18. 18. · Multicultural History Society of Ontario <http://www.mhso.ca>. [Consulta: 10/12/2005] · “Les Narracions de la història”. Avenç, núm. 281, 25-55. · Oral History on India’s Independence Movement <http://www.gandhiserve.org/activities/research/oral_history.html> [Consulta: 01/12/2005] · Shoper, Linda. (2001) “Diseño de proyectos de historia oral y formas de entrevistar.” Historia, antropologia y fuentes orales, núm. 25, 133-141 · Sitton, T. (1989). Historia oral: una guía para profesores (y otras personas). México: Fondo de Cultura Económica. · Thompson, P. (1988). La Voz del pasado: la historia oral. València: Edicions Alfons el Magnànim de l'IVEI. · US Latinos and Latinas & World War II. <http://utopia.utexas.edu/explore/latino/> [Consulta: 28/11/2005] · Veterans History Project: a project of the american folklife center of the Library of Congress. <http://www.loc.gov/vets>. [Consulta: 12/12/2005] · VOAHA: The Virtual Oral/Aural History Archive <http://www.csulb.edu/voaha> [Consulta: 09/11/2005] 18

×