El RavalCulturalSíntesi del projectei proposta d’accionsJuny de 2013
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   2     Som al Raval. Un dia, no fa gaire, vaig tenir ...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   3  ÍNDEX DEL DOCUMENT 1. Introducció                ...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   4  1. Introducció  L’objectiu de fer del Raval un ba...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   5  2. Breu Marc Teòric de Referència  La idea de cre...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   6    Estratègies conjuntes de promoció dels equipame...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   7  3. Els recursos culturals del Raval El projecte d...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   8   Al Raval ja s’han creat xarxes d’institucions c...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   9  4. Objectius del projecte del Raval Cultural  1. ...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   10  2. POTENCIAR L’ACCIÓ CONJUNTA I TRANSVERSAL EN L...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   11  Els  equipaments  no  ho  han  de  veure  només ...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   12  5. Propostes d’actuació (A treballar amb les ins...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   13  o Vincular els equipaments amb les festes de bar...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   14   Criteris generals d’elecció de les zones  Dins ...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   15  ZONA 1 – ENTORNS MACBA I CCCB La Zona 1 compren ...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   16  ZONA 2 – JARDINS RUBIÓ I LLUCHLa Zona 2 compren ...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   17  ZONA 3 – ST PAU DEL CAMP  La Zona 3 compren l’àm...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   18  ZONA 4 – DRASSANESLa  Zona  4    és  la  més  ex...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   19  PROPOSTA DE PROJECTE DE SENYALÈTICACom s’ha anun...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   20  Camp 3: Comunicació i promoció conjunta 1. Elabo...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   21  5. Seguiment del projecte   Execució del project...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   22  6. ANNEXES       1.   Localització,  sobre  el  ...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   23            1.  Localització,  sobre  el  plànol  ...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   24           2.  Detall  de  les  reunions  efectuad...
1 EL RAVAL CULTURALReunions de presentació i intercanvi del Projecte Des que es va començar a elaborar el projecte del Rav...
3 Barcelona, Pati Manning 24/01/2013 Espai Mer  Empar Rosselló 29/01/2013 El Arco de la Virgen  Sergio Markovich 25/1/2013...
EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   25               3.    Estudis  i propostes d’intenc...
CARRERMONTALEGRECARRER VALLDONZELLACABRERAOLIVERSLPc.CardenaldeSentmenat,373r1a08017Barcelonapcabrera@coarquitectes.netEl ...
Raval Cultural
Raval Cultural
Raval Cultural
Raval Cultural
Raval Cultural
Raval Cultural
Raval Cultural
Raval Cultural
Raval Cultural
Raval Cultural
Raval Cultural
Raval Cultural
Raval Cultural
Raval Cultural
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Raval Cultural

4,547 views

Published on

Published in: News & Politics
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
4,547
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3,032
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Raval Cultural

  1. 1.   El RavalCulturalSíntesi del projectei proposta d’accionsJuny de 2013
  2. 2. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   2     Som al Raval. Un dia, no fa gaire, vaig tenir l’oportunitat d’assistir als Jocs Florals del Raval, organitzats per la incansable família Mena, la vint‐i‐dosena edició. Compartia taula amb la representant d’Edicions 62. Va parlar del Raval com a barri literari. Em va agradar. Així volem que se’ns conegui també al Raval. És clar que sí! Jo hi vaig  afegir,  literari  i  català!  El  Raval  català  és  un  Raval  divers,  però  no  confonguem  la  diversitat  amb  la segregació. El respecte per la diversitat només es pot garantir des de la construcció comuna d’una mateixa societat, d’un mateix barri, d’una mateixa ciutat, d’un mateix país a partir de marcs de referència comuns que ens identifiquin en el que és col∙lectiu, en la vida pública. I quins són aquests marcs de referència? Aquells que vulguem que siguin, aquells que els ciutadans –tinguem la procedència que tinguem‐ decidim, creem, utilitzem, alimentem, barregem. Aquests marcs de referència són la nostra forma de relacionar‐nos, és a dir, la cultura catalana en constant moviment, alimentada amb les aportacions de tots els que vivim en aquest petit país.   Les relacions que predominen al barri són de coexistència. Hem de passar de la coexistència a la convivència, a la construcció comuna. La coexistència manté de forma passiva la diferència, però no mostra una societat amb respecte actiu cap a la diversitat. Llengua i cultura catalanes tenen un paper fonamental i són oportunitat per crear una societat cohesionada i no múltiples comunitats segregades i desiguals en drets i deures.  Som i tenim, doncs, un Raval cultural. És per això que tenim previst tirar endavant el projecte de Raval Cultural. Volem ser el clúster cultural més important de la ciutat. Tenim tots els elements per fer‐ho. La transformació urbanística de fa uns anys ens va deixar caure institucions de país com el MACBA, el CCCB, el trasllat de les universitats, la recent Filmoteca.   I ajudava a posar l’accent en les existents: el Museu Marítim, la Biblioteca de Catalunya, el Liceu, el Teatre Romea.  I feia néixer un sotabosc, el sotabosc cultural que serà el que de debò permetrà tirar endavant el projecte que somiem. I serà amb l’Almazen, amb els Freedonia, amb els Original, amb els Vilaweb, amb el Teatre del Raval, amb el Forn de Teatre Pa’tothom, amb el Paso de Zebra, amb les puntaires, amb la promoció i tradició cultural catalana amb els seus bastoners i gegantons, com la Llum i el Led, amb els tallers i fàbriques reconvertides pels creadors.  Tot això ens permetrà donar a conèixer el Raval per la cultura i la seva història. Amb noves vies d’entrada, traçant ruta, promocionant i donant a conèixer una cosa pràcticament oblidada, i de les més meravelloses de la ciutat: Sant Pau del Camp, una de les joies del romànic català. Hi heu estat?     Mercè Homs i Molist Regidora del Districte de Ciutat Vella Fragment de la Conferència pronunciada a lEscola Milà  i Fontanals el 12 de juny de 2012 
  3. 3. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   3  ÍNDEX DEL DOCUMENT 1. Introducció                4  2. Breu Marc Teòric de Referència          5  3. Els recursos culturals del Raval          7  4. Objectius del projecte del Raval Cultural         9  5. Propostes d’actuació             12  a. Camp 1: potenciar l’acció cultural (activitats)    12  b. Camp 2: intervencions urbanístiques      14  c. Camp 3: comunicació i promoció conjunta      20  6. Seguiment del projecte            21  7. Annexes                22  
  4. 4. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   4  1. Introducció  L’objectiu de fer del Raval un barri cultural no és nou. L’origen de la transformació del Raval com a barri cultural, el trobem a primers dels vuitanta, amb l’estudi “Del Liceu al Seminari” (1980‐1981). Va ser un encàrrec que l’Ajuntament de Barcelona va fer a Lluís Clotet i Òscar Tusquets i que preveia un ús cultural dels edificis de la Casa de la Caritat (un edifici del 1820 que  havia  estat  un  orfenat  fins  els  anys  60).  L’objectiu  de  recuperar  edificis  amb  un important valor patrimonial i històric i rehabilitar espais degradats, es va acabar convertint en un itinerari urbà, que començava al Seminari Diocesà del carrer Balmes i acabava al Liceu, a la Rambla. L’estudi “Del Liceu al Seminari” va ser previ a l’aprovació del nou Pla de Museus de Barcelona (1985).   Ben  coneguda  és  l’operació  que  se’n  va  desprendre,  ubicant  a  la  zona  nord  del  Raval,  a l’entorn de la Plaça dels Àngels, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i el Museu d’Art  Contemporani  de  Barcelona  (que  s’inauguren  respectivament  el  1994  i  1995),  i  al voltant dels quals es concentren el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona al Pati Manning (1986), la Facultat Blanquera de la Universitat Ramon Llull (1994), el Foment de les Arts Decoratives (el 1999 es trasllada al Convent dels Àngels) i la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (2006).    Es  va  apostar  doncs,  per  instal∙lar  grans  equipaments  culturals  que  d’una  banda  havien d’oferir nous serveis culturals a la ciutat, però que de l’altra, havien d’afavorir l’estratègia de regenerar el barri.  Des  de  llavors  s’ha  anat  en  la  direcció  d’aglutinar  el  major  nombre  possible  de  recursos culturals al barri, i per tant s’ha seguit el model de construcció d’un barri cultural basat en augmentar la densitat dels equipaments.   Actualment, bona part de la transformació urbana traduïda en grans obres urbanístiques i en la  construcció  de  nous  equipaments,  ja  s’ha  portat  a  terme,  i  ens  trobem  a  més,  en  un context  en  què  les  circumstàncies  econòmiques  no  permeten  continuar  en  línia  portar  a terme grans inversions.   El Raval ja és un barri amb més de 250 recursos culturals de diverses tipologies, entre els quals grans equipaments de ciutat, de país i de projecció internacional. Ja no es tracta de portar  més  equipaments  al  barri  (que  sempre  hi  seran  benvinguts)  sinó  de  donar  una projecció  conjunta  als  que  ja  hi  són,  tant  petits  com  grans,  i  permeabilitzar  l’accés  a  la cultura.   Sí que és cert que la concentració de recursos culturals no ha estat repartida d’igual manera per tot el Raval, i que la ubicació de molt potencial al Nord, a vegades no ha permès que els nous visitants ho fossin també del conjunt del barri. De totes maneres l’efecte és sens dubte positiu i transformador i ara cal treballar perquè es traspassi al conjunt del Raval, on hi ha també un important nombre d’equipaments amb un potencial immens.   Això  farà  que  la  transformació  urbana  ja  iniciada  acabi  en  una  veritable  transformació integral  del  Raval,  incloent  en  aquest  canvi  no  només  la  millora  de  l’espai  urbà  si  no  la millora social del barri i una major qualitat de vida pels veïns i veïnes del Raval.   El barri del Raval ha tingut moltes identitats diferents i se l’ha identificat sempre en unes determinades dinàmiques, ha estat el Raval Assistencial (degut a l’alta concentració d’aquest tipus de serveis al barri), ha estat el Raval Canalla‐El Xino (a causa de l’alta concentració de determinats espais d’oci), ha estat el Raval Intercultural (arrel de l’onada immigratòria i del gran volum de gent d’altres procedències que ha aglutinat el barri), però ara és el moment de fer el canvi definitiu al RAVAL CULTURAL.                          Per què potenciar el Raval com un Barri Cultural?   Perquè la cultura és:   Una identitat, una imatge i una marca atractiva.  Un element que pot generar oportunitats inclusives per als veïns.  Una opció proporcionadora de major benestar per a les persones.  Un canal per formar ciutadans lliures, innovadors i compromesos.  Una via generadora d’innovació.  Un motor econòmic i creadora de riquesa.   I perquè al Raval:   Perquè  és  al  centre  històric  de  la  ciutat.  Barcelona  ha  explotat  fins  ara  molt  poc  la potencialitat que ofereix el fet de tenir un barri cultural al centre històric de la ciutat.   Perquè el Raval és en una ciutat amb tant potencial com Barcelona.   Perquè ja existeix la cultura de la col∙laboració entre els equipaments culturals.   Perquè sovint no se li reconeix al Raval el gran potencial que té.   Perquè el fet de ser un zona molt ben acotada facilita una estratègia conjunta. És un barri amb uns límits físics molt clars. Això no treu que a l’hora de proposar estratègies culturals conjuntes  aquests  límits  no  puguin  ser  flexibles,  sobretot  quan  dues  artèries  que delimiten el barri, la Rambla i el Paral∙lel, són també per si mateixos indrets d’una gran concentració cultural. 
  5. 5. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   5  2. Breu Marc Teòric de Referència  La idea de crear‐li una identitat a un barri, al voltant d’una determinada temàtica sobre la que té molts recursos i molt potencial, no és nova. Hi ha moltes experiències internacionals que ens demostren que és possible canviar la imatge de barris estigmatitzats en els que s’hi concentren determinades problemàtiques socials, i moltes que ho han fet al voltant de la cultura.      Les Indústries Culturals a Europa  El  sector  de  les  indústries  culturals  i  la  creativitat  ocupa  uns  6’5  milions  de  persones  a Europa, aproximadament un 2’71 % del mercat laboral. Les àrees metropolitanes i regions que tenen els índex més alts de concentració d’indústries creatives i culturals són també les que tenen els nivells de prosperitat més alts dEuropa.  A Catalunya, el sector de les indústries culturals ocupa unes 153.000 persones. És la 6a àrea d’Europa en importància pel que fa a ocupació de persones.  ‐ Ile de France/París    300.000 ‐ Londres (ciutat, no extraradi)  235.000  ‐ Llombardia/Milà     196.000 ‐ Holanda Oest/Amsterdam  196.000 ‐ Madrid        172.000 ‐ CATALUNYA/BARCELONA   153.000  Font de les dades sobre indústries culturals a Europa: “Priority Sector Report: Creative and Cultural Industries”. Dominic Power i Tobias Nielsen. Europe Innova ‐ European Cluster University. European Commission‐Enterprise and Industry.   Alguns exemples europeus de Clústers Culturals  ‐ Dublin,  Temple  Bar.  Irlanda.  Revitalització  d’un  barri  del  centre  històric.  La conjunció  d’inversions  públiques  i  privades  han  revitalitzat  aquest  barri  del  centre històric i el van potenciar com una zona d’alta concentració d’activitats culturals.  ‐ Sheffield,  Cultural  Industries  Quarter.  Anglaterra.  Reconversió  d’una  vella  àrea industrial. La reconversió de velles instal∙lacions industrials va fer néixer aquest barri que  s’ha  convertit  en  un  dels  principals  centres  anglesos  de  producció  i  creació innovadora.              ‐ Karlsruhe, ZKM (Zentrum für Kunst und Medientechnologie). Alemanya. Creació de nova  zona  urbana  orientada  a  les  noves  tecnologies.  La  promoció  de  les  noves tecnologies en un context artístic i social ha originat el ZKM (Centre d’Arts i Mitjans), una  zona  de  creació  i  innovació  que  s’ha  convertit  en  una  imatge  identitària d’aquesta ciutat alemanya, orfe abans d’un ítem amb valor de marca.  ‐ Florència.  Itàlia.  Connexió  d’un  clúster  cultural  amb  un  de  Científic.  Coneguda durant segles pel seu patrimoni cultural, ha sabut fomentar la cohabitació i la relació de  complementarietat  en  una  ciutat  petita  (370.000  habitants)  entre  el  clúster cultural  dels  grans  monuments  i  els  tallers  artesanals  dedicats  a  la  restauració artística i el clúster científic al voltant de l’Institut Nacional de Recerca, un referent mundial en el sector i que té entre els seus grans actius el lideratge de la tecnologia làser.  ‐ Viena. Els Enzis, un element identificatiu del Clúster Cultural de Viena. Amb gairebé 50 equipaments culturals, el Museumquartier de Viena es troba entre els 10 clústers de cultura més importants d’Europa. En els últims anys, el clúster ha anat associat a la popularització d’un element identificatiu i, alhora, pràctic. Es tracta dels Enzis, unes hamaques artístiques creades com si fossin peces que s’han desprès d’una escultura de formigó. Els Enzis originals també van ser de formigó, però la seva popularitat ha fet que se n’hagin fabricat de diversos materials.  Distribuïts  per  diversos  punts  del  centre  de  Viena,  els  Enzis  han  esdevingut  un element  identitari  de  la  capital  austríaca.  El  fet  que  moltes  persones  s’hi  estirin  a llegir genera una imatge de relació amb el clúster cultural. La cultura són museus, concerts, exposicions d’art... però segurament cap forma és tan central a la cultura com l’hàbit individual de llegir, un fet que els Enzis contribueixen a propiciar al centre de Viena, entre grans i petits equipaments culturals.  
  6. 6. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   6    Estratègies conjuntes de promoció dels equipaments culturals: París, Londres i Barcelona.  ‐ PARIS MUSEUM PASS: Entrada lliure a 61 museus i monuments (40 de París ciutat i 20 més de l’Ile‐de‐France) durant els dies de vigència de la targeta. El web associat, www.parismuseumpass.com,  no  és  només  una  eina  de  consulta  dels  museus  i monuments que entren en la targeta, si no que integra tota l’activitat cultural de la ciutat.  ‐ LONDON PASS: Entrada lliure a 58 museus, monuments, equipaments culturals i llocs d’interès turístic durant els dies de vigència de la targeta, i ofertes i descomptes en 37  espais  més.  L’oferta  destaca  per  la  seva  heterogènia.  El  web www.londonpass.com  ofereix  també  diverses  informacions  d’actualitat  sobre equipaments, museus i llocs d’interès inclosos en la London Pass.  ‐ BARCELONA  CARD: Entrada lliure a 22 museus i espais d’interès turístic. Ofertes i descomptes en 72 centres més. www.barcelonacard.com La presència del Raval a la Barcelona Card és molt minsa. Del total de 94 indrets de la ciutat que, de manera gratuïta o a través de descomptes, conformen l’oferta de serveis de la targeta, només 3 es troben al Raval: CCCB, MACBA, Gran Teatre del Liceu. En tots tres, la Barcelona Card ofereix un 20% de descompte en la visita.                                                            
  7. 7. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   7  3. Els recursos culturals del Raval El projecte del Raval Cultural neix perquè hi ha una base molt sòlida perquè tingui sentit, d’una banda, tots els recursos culturals que hi ha al barri, i de l’altra la voluntat demostrada d’aquests  de  treballar  conjuntament.  A  continuació  s’apunten  diverses  dades,  molt significatives, en relació al potencial cultural del Raval i a les diverses xarxes culturals que ja existeixen.   Al Raval tenim 322 recursos culturals distribuïts ens les següents categories1:  ‐ 15 Institucions acadèmiques i de recerca. ‐ 6 Museus, grans equipaments i institucions culturals. ‐ 10 Biblioteques i llibreries. ‐ 15 Teatres. ‐ 13 Centres de creació artística‐formació. ‐ 6 Centres de formació musical. ‐ 24 Bars amb música en directe o associacions culturals amb programació en directe. ‐ 38 Col∙lectius artístics, espais de creació i galeries. ‐ 14 Patrimoni cultural‐arquitectura religiosa. ‐ 16 Patrimoni cultural‐arquitectura civil. ‐ 15 artistes i persones de referència vinculades al Raval. ‐ 47 Entitats i associacions. ‐ 7 Art públic (escultures, mitgeres, monuments, etc.). ‐ 26 Elements Singulars. ‐ 24 Festes populars i tradicionals. ‐ 46 Sector de la Comunicació.  Més una àmplia llista de Restaurants que representen la cultura gastronòmica del Raval.                                                                            1 Veure Annex 1. Inventari de tots els recursos cultural, i ubicació sobre plànol.                                       
  8. 8. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   8   Al Raval ja s’han creat xarxes d’institucions culturals, per tant la voluntat de treballar conjuntament és clara. Cal que l’administració també s’hi sumi i potenciar que en formin part el major nombre possible d’espais culturals:   o El  passat  10  de  febrer  de  2012,  vuit  institucions  culturals  públiques  de referència instal∙lades al barri del Raval van signar un conveni per establir una col∙laboració entre centres i una col∙laboració dels centres amb la conselleria:   Museu d’Art Contemporani.  Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.  Virreina Centre de Creació Artística.  Filmoteca de Catalunya.  Biblioteca de Catalunya.  Gran Teatre del Liceu.  Institut d’Estudis Catalans.  Arts Santa Mònica.  o El  7  de  maig  de  2012  es  crea  la  Xarxa  d’Institucions  Culturals  del  Raval (XICRA), constituïda per més de 30 institucions de l’àmbit de les lletres, de l’àmbit de les arts i de l’àmbit científic.  o La  Fundació  Tot  Raval  compta  amb  una  Comissió  Cultural  formada  per  31 entitats i institucions, membres de la Fundació.   L’Associació Institut de Promoció de la Cultura Catalana (AIPCC).    De recent creació, l’Eix de Cultura Emergent de Ciutat Vella, que aglutina els espais de creació més alternatius i multidisciplinars, bona part dels quals se situen al Raval.   Actualment  ja  s’estan  portant  a  terme  diverses  accions  d’apropament  de  les institucions culturals als veïns i veïnes del Raval, coordinades des de la Fundació Tot Raval. Hi ha tres moments destacats, Sant Jordi, la Festa Major i el Festival de Cultura Ravals(s), en què es concentren més activitats de relació dels centres culturals amb el barri.    També  trobem  diverses  iniciatives  de  promoció  conjunta  entre  equipaments  del Raval o amb altres equipaments de la ciutat.    Cal destacar que a Barcelona tenen lloc diversos esdeveniments internacionals en els que hi participen equipaments o entitats culturals del Raval.                                        
  9. 9. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   9  4. Objectius del projecte del Raval Cultural  1. MILLORAR LA IMATGE DEL BARRI COMUNICANT EL QUÈ TENIM  L’objectiu final i prioritari del Raval Cultural, és una millora del barri que repercuteixi en els veïns i veïnes, millorant la seva qualitat de vida.  Això  no  es  vol  aconseguir  promovent  noves  iniciatives  culturals  al  barri  si  no,  sobretot, potenciant l’acció conjunta i transversal de la molta activitat relacionada amb la cultura de la qual el barri ja gaudeix, a partir de la concentració de grans equipaments, espais de creació i esdeveniments.  Visualitzar  els  actius  culturals  ha  de  ser  una  contribució  decisiva  en  la millora de la imatge del barri, sovint encara marcada per una estigmatització que eclipsa i perjudica aquests mateixos actius culturals.  Aquest cert grau d’estigmatització que encara pateix el Raval, fa que possiblement un cert tipus de públic deixi de visitar‐lo, per tant, un dels objectius és que el reclam cultural suposi una modificació en la tipologia de visitant que rep el barri. No es tracta tant de que vingui més gent, si no un perfil de públic atret per la cultura.   Aquests  sectors  poblacionals  atrets  pel  món  cultural,  poden  generar  efectes  positius  que aniran més enllà dels propis equipaments culturals, i poden dinamitzar un altre sector tant important  com  és  el  comercial.  Per  tant,  cal  que  el  flux  de  gent  que  ve  atreta  pels equipaments  culturals,  consumeixin  als  establiments  comercials  del  Raval.  D’aquesta manera, potenciar el Raval com un barri cultural ha de fer incrementar el poder adquisitiu dels veïns i veïnes del barri i d’aquells que han apostat per obrir‐hi els seus negocis, generant en darrer terme, una millora de la qualitat de vida.  També es persegueix que aquesta millora de la qualitat de vida pugui equiparar‐se a tot el Raval,  i  deixin  d’haver‐hi  diferències  substancials  en  quan  al  desenvolupament  de determinades  zones.  Trobem  encara  un  cert  desequilibri  en  la  presència  d’equipaments culturals, trencat en certa mesura per l’obertura de la Filmoteca, ja que la ubicació del nou equipament, en una situació intermitja entre el Museu Marítim i el conjunt patrimonial de l’Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, té potencialment el valor afegit d’establir una ruta natural d’equipaments per tot el Raval, disminuint així l’aïllament entre el MMB i els grans equipaments del Raval nord, el MACBA i el CCCB.  Aquest  flux  de  gent  entre  equipaments  i  zones  del  Raval,  possiblement  no  es  donarà  de forma natural, si no que caldran certes intervencions urbanístiques i de senyalització que el facilitin.  El  barri  ja  ha  sofert  en  els  darrers  10  anys  una  importantíssima  transformació urbanística, així que no es tracta d’això, si no d’estudiar bé el detall i portar a terme aquelles petites intervencions en l’espai públic que més beneficiïn la vida de barri, posant èmfasi en l’entorn dels equipaments culturals  El projecte no pot oblidar l’entorn, i la situació geogràfica del barri del Raval, així que per assolir l’objectiu final de millorar la qualitat de vida, cal tenir en compte el potencial que tenen  dos  eixos  com  són  la  Rambla  i  el  Paral∙lel.  Cal  que  siguin  un  flux  d’entrada  de visitants, i que l’atractiu que suposen, tant en si mateixos com pels equipaments culturals que hi ha en aquestes artèries, beneficiïn al Raval.                                 MILLORAR LA IMATGE DEL BARRI COMUNICANT EL QUÈ TENIM.Millora de la imatge del barri a través de la culturalModificar el perfil dels visitantsDinamització del sector comercialTrencar les diferències entre zones del RavalIntervencions urbanístiques que facilitin els fluxesAprofitar el potencial de la Rambla i el Paral∙lel
  10. 10. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   10  2. POTENCIAR L’ACCIÓ CONJUNTA I TRANSVERSAL EN L’ÀMBIT CULTURAL  L’oferta  cultural  del  Raval  està  formada  per  grans  equipaments,  però  també  per  tallers  i espais de creació més petits. Així mateix, el barri acull també grans esdeveniments i d’altres de format més reduït. Un dels reptes de potenciar el Raval com a barri de cultura passa perquè els actius de més dimensió no només no eclipsin els més petits, sinó que el fet de trobar‐se en un barri de cultura els ajudi. Per tant, cal aprofitar el fet que equipaments de referència internacional i que mouen un nombre molt important de gent, estiguin ubicats al barri, i que els visitants no només vinguin a consumir aquests grans equipaments culturals si no que també vinguin als petits espais alternatius.   I no es tracta només de portar més visitants en aquests espais, si no promoure activitats conjuntes, en les que puguin participar els espais més petits i que per tant els ajudin en la producció dels seus continguts culturals o els hi donin facilitats des d’un punt de vista logístic i d’espais.                           3. REFORÇAR  EL  LLIGAM  ENTRE  ELS  VEÏNS  I  VEÏNES  DEL  RAVAL  I  LA CULTURA  Que els veïns i veïnes del Raval coneguin els recursos culturals amb els que compta al barri, que siguin conscients que viuen en un barri amb els principals equipaments culturals de la ciutat i del país, que els visitin, se’ls facin seus i se’ls sentin pròxims. Cal que la població nouvinguda al barri també tingui accés a la cultura i hi contribueixin amb la seva participació.  I no només entenent per cultura els equipaments, si no que cal que coneguin la història del Raval i el valuós patrimoni que tenen. De la mateixa manera, les festes i la cultura popular, tant viva que hi ha al Raval, cal que estigui a l’abast de tothom.  Posar en valor tot el què tenim i donar‐ho a conèixer als veïns i veïnes, farà que estimin el barri,  que  creixi  el  sentiment  de  pertinença  i  col∙lectivitat,  saber  que  formes  part  d’un conjunt amb un important valor cultural.   Conèixer la nostra història i identitat, qui som i d’on venim, ha de reforçar el sentiment de barri universal, dins un país que és Catalunya. El Raval està format per veïns i veïnes de múltiples  procedències.  De  la  diversitat  se’n  desprèn  un  Raval  Català,  que  és  el  punt d’encontre, el què ens uneix i el que construïm entre tots. La cultura ha de tenir un paper fonamental en aquesta construcció de la identitat compartida, convertint‐se alhora amb un pol d’atracció de les aportacions internacionals més innovadores i creatives.    El  sentiment  de  pertinença  i  estimació  ha  d’acabar  generant  corresponsabilitat, corresponsabilitat  dels  veïns  i  veïnes  amb  el  seu  entorn,  però  també  corresponsabilitat dels  equipaments  amb  el  barri.  No  cal  oblidar  que  al  barri  del  Raval  s’hi  concentren  un nombre  important  de  problemàtiques  socials,  i  diversos  col∙lectius  vulnerables  o  en  risc d’exclusió. Els equipaments culturals també han de sentir‐se corresponsables i col∙laborar en la  gestió  d’aquestes  problemàtiques.  Així,  cal  promoure  activitats  de  relació  entre  els equipaments culturals i els col∙lectius socials en risc, i que els espais culturals puguin jugar algun paper en la “inserció” social d’aquestes persones.       GRANS EQUIPAMENTS CULTURALSCULTURALSESPAIS DE CREACIÓ, SOTABOSCPOTENCIAR L’ACCIÓ CONJUNTA I TRANSVERSAL EN L’ÀMBIT CULTURAL• Que els equipaments grans portin visitants als més petits.• Promoure activitats conjuntes.• Ajudar‐los en la producció de continguts culturals.• Facilitats logístiques i despai.
  11. 11. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   11  Els  equipaments  no  ho  han  de  veure  només  com  que  des  de  les  seves  institucions  es col∙labora amb el barri, si no que han de poder valorar que la diversitat cultural i social del Raval  aporta  un  valor  afegit  als  continguts  culturals. La complexitat del barri també pot servir per enriquir la programació i els continguts dels equipaments culturals. El fet de ser al Raval  no  només  comporta  als  equipaments  una  sèrie  de  problemàtiques  en  l’entorn  que afecten el seu funcionament, si no que els proporciona una riquesa que no tindrien en cap altra zona de la ciutat.                                                                           REFORÇAR EL LLIGAM ENTRE ELS VEÏNS I VEÏNES DEL RAVAL I LA CULTURAApropar els equipaments als veïns i veïnes del barriDonar a conèixer la història i el patrimoni del RavalDifondre la Cultura popular i les festesGenerar autoestima, sentiment de pertinença i col∙lectivitatUn Raval Català i Universal. Reforçar el sentiment de barri universal, dins un país que és Catalunya.Corresponsabilitat. Dels veïns i veïnes amb lentorn i dels equipaments amb el barri.La diversitat cultural i social del Raval, un valor afegit als continguts culturals.
  12. 12. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   12  5. Propostes d’actuació (A treballar amb les institucions culturals del Raval)2 Camp 1: Potenciar l’acció cultural (activitats)  Aquest camp pretén impulsar accions de relació dels veïns i veïnes del Raval amb la cultura, fomentar les activitats que relacionin els grans equipaments amb els més petits i amb els veïns i veïnes, crear corresponsabilitat, posar en valor el patrimoni del Raval i el potencial cultural del barri i que això generi lligams i una identitat compartida. Es tracta de l’ànima del projecte,  el  què  li  dona  la  substància.  Els  4  camps  d’actuació  són  importants,  i  no  tenen sentit de forma separada, però n’hi ha que són el cos, mentre que aquest és l’ànima, el que li dona el contingut al projecte.3     ACCIONS PER A TOT EL BARRI  1. Anàlisi sobre els hàbits culturals dels veïns i veïnes del Raval i sobre els usuaris dels equipaments. El projecte parteix de la hipòtesi, que els veïns i veïnes del barri estan allunyats de la cultura, però no es disposen de xifres que ho verifiquin. A través d’un conveni  signat  amb  la  Universitat  de  Barcelona  i  en  concret  amb  el  Màster  de Planificació  Territorial,  es  disposarà  de  3  geògrafs  que  portaran  a  terme  aquest anàlisi.  2. Crear una línia específica d’ajudes per Projectes Culturals al Barri. Selecció en base a uns criteris que, a part de la qualitat de la proposta, també valorin la relació entre equipaments, la proximitat i relació de l’acció amb els veïns.  3. Moltes de les accions que es proposen requereixen d’un acompanyament als espais culturals per poder‐les portar a terme. Des del Raval Cultural es donarà suport a les institucions  i  espais  culturals,  en  l’organització  d’activitats  o  en  diverses  de  les accions que s’apunten.     4. Creació d’un banc de recursos tècnics i logístics per al barri (càmeres, escenografia, material  informàtic,  instruments  musicals,  etc.).  Potenciar  la  creació  d’un  banc  de recursos (espacials i materials) que permeti als petits equipaments utilitzar espais i material  escènic  que  sovint  està  infra‐utilitzat  o  que  ja  no  necessiten  els  grans equipaments. Que els espais grans esdevinguin espais d’escenari pels més petits.                                                             2 Veure Annex 2. Recull de totes les reunions de presentació del projecte.   5. Relació entre els centres educatius i els equipaments culturals:  o Aprofitament  de  les  institucions  culturals  per  a  la  millora  del  projecte pedagògic dels centres educatius del barri (Model Escoles Tàndem). o Proporcionar recursos pedagògics als docents, formació en teràpies i mètodes pedagògics lligats a la pràctica artística. o Adaptar  les  “càpsules educatives”  dels  equipaments  Culturals  a  la  temàtica cultural i relacionar‐les amb les entitats del barri. o Apropar el teatre i els espectacles als centres educatius.  o Que les escoles incorporin activitats de teatre o de creació per treballar amb els nens i nenes.  o Acompanyament  dels  programadors  i  equips  educatius  dels  grans equipaments culturals del barri per adaptar les seves accions d’aproximació al públic al context del territori.   6. Apropament de la Cultura (popular i no popular) als veïns i veïnes del barri:  o Que hi hagi uns dies en els que els veïns i veïnes del Raval puguin accedir de manera gratuïta als equipaments. Reproduir una iniciativa similar a la que es va portar a terme al Casc Antic: durant els dies de la Festa Major, des d’una entitat  es  donen  entrades  gratuïtes  per  alguns  equipaments  culturals,  si s’acredita  ser  veí  o  veïna  del  barri.  També  es  podria  arribar  a  acords  amb alguns  equipaments  perquè  hi  puguin  haver  determinats  col∙lectius  que sempre  tinguin  accés  gratuït  a  uns  espais  determinats  (com  per  exemple l’acord que tenen entre la Universitat de Barcelona i el MACBA, que permet que tots els estudiants tinguin accés gratuït al Museu).  o Conscienciar  els  espais  de  creació  sobre  la  importància  de  fer  espectacles “accessibles”  per  a  persones  amb  problemes  de  disminució. Cal que facin teatre accessible i programin activitats per nens i nenes amb disminució.  o Apropar els col∙lectius més desafavorits, treballant amb les entitats. Trobar lligams per tal de poder fer visites a equipaments culturals amb els usuaris de les entitats del barri.   o Es buscarà la vinculació  entre  les  activitats  culturals  i  les  activitats  socials que s’estan portant a terme en altres projectes.  
  13. 13. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   13  o Vincular els equipaments amb les festes de barri (Festa de Cultura Popular del Raval, cultura popular a les escoles, Festa Major...).  7. Buscar lligams amb el comerç.   ‐ Vinculació  entre  la  història  i  la  cultura  i  els  establiments  comercials.  S’està desenvolupant l’acció Temps Raval: s’han escollint 20 espais significatius del barri,  sobre  els  quals  s’informa  a  través  d’uns  codis  QR  situats  als establiments del voltant. Es portaran a terme visites guiades seguint aquests punts.    ‐ Treballar amb les associacions de comerciants i participar i impulsar accions com la celebració dels 225 anys del carrer Nou de la Rambla. 8. Pla de foment de la lectura.  9. Posar en valor el barri, donar‐lo a conèixer:  o Organització  i  promoció  d’accions  de  coneixement  del  barri  (cultural  i històric),  conjuntament  amb  els  grans  equipaments:  itineraris,  visites, iniciatives artístiques, etc.  o Portar al Raval el Programa Quedem? d’Òmnium Cultural. o Dinamitzar a través de visites guiades l’acció que s’ha portat a terme des de comerç  de  senyalitzar  espais  emblemàtics  amb  codis  QR  ubicats  en  els establiments comercials de l’entorn. o Activitats de coneixement del barri (programades principalment per la Festa Major): itinerari interreligiós, itineraris històrics, itinerari participatiu (CCCB), itinerari persianes, entrades gratuïtes GEC.  10. Accions de suport als equipaments culturals més petits:  o Possible línia d’ajudes per reformar‐adaptar els locals d’equipament culturals petits. o Fer  acompanyament  a  entitats  culturals  pel  que  fa  a  normativa,  ajudes disponibles, formació... o Assessorament en temes d’accessibilitat als equipaments culturals.  11. Donar suport i impulsar alguns projectes culturals que diverses entitats han estat elaborant i que ja s’han presentat a la convocatòria de subvencions del Districte de Ciutat Vella:  o Raval Zirkus. Projecte presentat per Almazen.  o La Mar de Flors. Projecte presentat per Impulsem. o Projecte de l’Espai Mer. o Documental d’etnografia urbana al carrer de la Verge.   12. Noves tecnologies i cultura. Experiències amb la Biblioteca Sant Pau i el TEB.  13. Donar suport als grans equipaments culturals en la sensibilització del seu personal professional, vers la responsabilitat social de l’equipament vers el territori.  14. Donar suport al  Festival Ravals.  15. Sumar i portar a terme accions conjuntes amb els projectes de l’entorn, tant amb el Paral∙lel com amb la Rambla. Posar en marxa el Fem Paral∙lel! Fem Raval!  16. Potenciar l’obertura d’espais de creació en determinades zones on s’hi concentra un  volum  important  de  locals  buits.  Es  marquen  com  a  prioritàries  les  zones  de l’entorn  de  la  Filmoteca  (Salvador  Seguí)  i  l’entorn  del  Taller  de  Músics  (Cendra  i Príncep  de  Viana).  Plantejar  la  possibilitat  d’obrir  una  línia  d’ajudes  per  impulsar activitats culturals.  ACCIONS PER ZONES S’han definit com a prioritàries 4 zones del barri del Raval, en les quals s’actuarà de manera integral.  Hi  haurà  una  intervenció  urbanística  i  de  millora  física  de  l’espai,  però  amb  un objectiu que ha d’anar més enllà, fer que siguin espais de referència de l’activitat cultural.  Hi ha una cinquena zona, en la que no s’intervindrà des d’un punt de vista urbanístic, perquè ja  s’hi  ha  intervingut  molt  en  aquesta  línia,  però  que  sí  que  es  considera  com  una  zona prioritària a potenciar com a espai d’activitats culturals. És la zona de Salvador Seguí, en la que trobem un dels equipaments més importants del barri, la Filmoteca de Catalunya.  Una de les voluntats del Raval Cultural és convertir aquests espais públics ens els nous espais públics culturals del Raval. El Raval Cultural, per tant, potenciarà i ajudarà a que les activitats programades  per  equipaments  culturals  es  puguin  desenvolupar  en  aquests  nous  espais, donant a cada espai, una singularitat i una vinculació específica amb la cultura i el ciutadà. Camp 2: Intervencions urbanístiques 
  14. 14. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   14   Criteris generals d’elecció de les zones  Dins  el  barri  del  Raval  s’han  escollit  4  zones  d’acció  prioritària,  on  la  millora  urbana  d’un àmbit concret pot suposar un valor afegit pel barri en general.    Intervencions  de  millora  que  reverteixin  en  noves  dinàmiques  d’ús  de  l’espai  públic,  que afavoreixin  un  ús  ciutadà  del  barri,  que  permetin  relligar  i  connectar  diferents  teixits  i equipaments i que, en definitiva, apropin els veïns a espais que tenen un gran valor i que potser, fins ara, no han estat del tot descoberts o utilitzats pels veïns i veïnes del Raval.  Els  espais  escollits  no  són  espais  qualsevol.  Són  espais  públics  vinculats  a  institucions culturals  de  rellevància;  espais,  que  ja  tenen  en  certa  manera  una  identitat  d’espais culturals”, però amb un potencial per esdevenir‐ho de forma molt més evident. Espais que, millorats  de  forma  puntual,  poden  convertir‐se  en  referents  dins  la  memòria  col∙lectiva. Espais “base” per ser conquerits per les entitats i associacions culturals del barri i, de retruc, pels veïns i veïnes del Raval.  Però la millora va més enllà de significar i millorar aquests nous nodes culturals, sinó que pretén, a més, relligar‐los entre ells i connectar‐los amb el teixit cultural més informal del barri a través d’un projecte de senyalètica. Un projecte de senyalètica que ha de garantir un flux de gent entre equipaments grans i petits, que ha de provocar unes passejades de nord a sud, que ha de generar enllaços entre la Rambla, el Paral∙lel i el Raval... En definitiva, aquests nous espais culturals han de convertir‐se, no només en condensadors culturals, sinó també en punts de punts de partida per conèixer i descobrir el Raval i la seva cultura.4                                                                    4 S’ha encarregat a 4 equips d’arquitectes l’anàlisi detallat d’aquestes zones i posteriorment s’ha treballat conjuntament amb els equipaments culturals de l’entorn per proposar un full de ruta de cara a millorar aquests espais i convertir‐los en nous nodes culturals de la ciutat.  Cal destacar que el full de ruta plasmat a les  4 propostes és precisament això: Un full de ruta,  una  idea  consensuada  amb  el  Districte  i  amb  les  entitats  que  participen  d’aquests espais per, en un futur, poder transformar i millorar aquestes zones       
  15. 15. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   15  ZONA 1 – ENTORNS MACBA I CCCB La Zona 1 compren l’àmbit cultural més consolidat del Raval. Una zona que va néixer amb la implantació del MACBA al cor del Raval Nord i que, al llarg de 20 anys, ha anat acollint un seguit  de  noves  institucions  (CCCB,  FAD,  Pati  Manning,  Blanquerna,  UB...)  configurant    i consolidant    un  teixit  cultural  importantíssim,  barrejat  a  amb  un  seguit  d’espais  públics places i placetes, no sempre evidents. Les  millores  en  aquesta  zona  pretenen  relligar  tots  aquests  espais  intersticials  entre institucions  culturals.  Provocar  recorreguts  de  vianants  entre  equipaments  culturals,  fer descobrir als veïns nous racons públics i permetre un flux de gent des de la Pl. Castella fins a c/del Carme, passant per la Pl. Terenci Moix, Coromines, Àngels i Caramelles. O des de tallers  a la Pl. Joan Coromines passant pels jardins de la UB. Petites millores que passen per obrir nous passos i espais públics abans tancats, eliminar barreres arquitectòniques per facilitar els recorreguts, il∙luminar de forma més adequada els espais, millorar paviments i vetlladors... I el més important de tot, implicar les institucions culturals que conviuen amb aquests espais per tal que s’impliquin en la dinamització i us d’aquests espais. Que els visquin, els transformin, els utilitzin, se’ls apropiïn. En aquest sentit, i en una primera  fase, s’ha tingut una especial atenció amb la  Pl.  Joan Coromines. Una plaça que ara mateix funciona com a darrera del CCCB, MACBA, Blanquerna, Pati Manning i Rectoria i que la millora ha de convertir en un “davant”.  En aquest sentit el full de ruta per una possible 1a fase plantejaria:            1. Recuperar aquest espai com a “vestíbul” d’accés a tots els equipaments culturals que hi  tenen  façana.  Convertir  l’espai  en  un  espai  cultural  en  sí  mateix.  Un  espai  on puguin  desenvolupar‐s’hi  intervencions  artístiques.  Un  espai  amb  una  atmosfera artística a través d’una nova il∙luminació. 2. Generar un espai tou i verd on actualment hi ha el sauló per potenciar zones d’estar tranquil∙les. Modificar puntualment les zones de paviment dur existent perquè siguin més coherents amb els recorreguts. 3. Obrir els espais intersticials existents entre els equipaments i vincular‐los a la plaça, aconseguint noves relacions amb l’espai exterior, noves terrasses, nous usos:  Nova entrada des del Pati Manning i possible nou vetllador, possible terrassa al tester de la Blanquerna, recuperació del passatge de les escultures entre el Macba i el CCCB… 4. Corresponsabilitzar als equipaments de la dinamització i dignificació d’aquests espais. Implicar Macba i CCCB en l’acció artística a l’espai públic mitjançant la il∙luminació i les  projeccions  artístiques.  Exigir  a  la  parròquia  la  rehabilitació  de  la  façana  de l’església,  al Pati Manning que obri les portes a la plaça i a la Universitat Blanquerna a girar el bar cap al tester.  5. Aquesta corresponsabilització de les institucions (i la mateixa acció de l’ajuntament) es lligaran a través d’un conveni.      
  16. 16. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   16  ZONA 2 – JARDINS RUBIÓ I LLUCHLa Zona 2 compren l’àmbit dels Jardins de Rubió i Lluch i totes les institucions culturals que hi tenen l’accés: Escola Massana, Biblioteca de Sant Pau i de la Santa Creu, Biblioteca de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, La Capella (ICUB), Real Acadèmia de Farmàcia i Real Acadèmia de Medicina. És un àmbit força més tancat i controlat que la resta i configura, en sí mateix, un conjunt arquitectònic propi. Els accessos a aquests Jardins es produeixen des del c/del Carme (pel nord) i des del c/Hospital (pel sud). Actualment té un ús diürn. Les millores busquen posar en valor el propi  espai i les  pròpies institucions culturals que l’envolten En aquest sentit, el full de ruta per una possible 1a fase plantejaria: 1. Emfatitzar la potència del lloc. Posar en valor el claustre i el patrimoni arquitectònic que envolta els jardins amb nova il∙luminació artística i funcional.  2. Repensar el sistema de circulacions i seqüència d’espais dins dels mateixos jardins per adequar‐los als usos i necessitats actuals. Potenciar la idea de claustre recuperant la  circulació  per  les  porxades  (i  limitant  el  creuament  vertical),  emfatitzar  l’espai central  com  a  punt  d’activitat  cultural  i  permeabilitzar  l’espai  sud  dels  jardins  per facilitar les relacions entre La Capella i la Massana.                    3. Traslladar  el  bar  a  un  espai  més  central  i  convertir‐lo  amb  un  bar  cultural  que dinamitzi l’espai i serveixi de “punt d’informació” del Raval Cultural.  4. Estudiar l’espai per si en el futur es pot generar una connexió amb la Gardunya. 5. Millorar  l’accessibilitat  de  l’espai,  resoldre  problemes  puntals  de  tanques,  portes  i graons. 6. Permetre un nou accés a La Capella a través dels Jardins.  De  la  mateixa  manera  que  a  la  zona  1,  la  millora  de  l’espai  ha  de  posar  en  valor  les institucions que hi donen façana, però a la vegada ha de permetre i potenciar que aquestes participin culturalment de l’espai i es co‐responsabilitzin de la seva dinamització i control. Punts de lectura de la Biblioteca, exposicions de la Capella, Activitats de la Massana, accions de la companyia de teatre LaPerla29...
  17. 17. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   17  ZONA 3 – ST PAU DEL CAMP  La Zona 3 compren l’àmbit dels Jardins de Sant Pau del Camp i la mateixa església, així com les connexions amb del paral∙lel amb el Raval en aquests punts. L’àmbit de la zona 3 és un àmbit molt més difús que les zones 1 i 2. És un dels pocs espais verds que disposa el Raval i gira entorn de l’Església Romànica més antiga de Barcelona, St. Pau del Camp. És un espai complex, amb desnivells importants provocats per l’aparcament soterrat  i  que  ara  mateix  genera  unes  barreres  físiques  i  socials  entre  els  seus  extrems importants. En aquest àmbit és contemplava una acció del Pla de Barris del Raval Sud que plantejava l’eliminació d’una planta de l’aparcament per solucionar el desnivell que actualment té el parc. Aquesta acció a dia d’avui està en stand‐by i les millores van precisament en la línia d’atacar la mateixa problemàtica però d’una forma més d’acord al context actual. En aquest sentit, el full de ruta per una possible 1a fase plantejaria:: 1. Posar en valor l’Església de St Pau del Camp a la vegada que es recupera l’espai públic vinculat a l’església com a nou espai públic cultural. 2. Canvi  d’accés  del  Collasso  i  Gil,  provocant‐lo  per  la  part  posterior  de  l’església, alliberant així un gran espai públic a la cantonada de St. Pau amb Abat Safont que permetrà visualitzar millor el conjunt arquitectònic de St Pau del Camp.            3. Peatonalització del tram del c/St.Pau que connecta amb Paral∙lel per potenciar l’eix del c/St Pau com a via de comunicació peatonal entre rambles i paral∙lel. 4. Obertura i millora de l’espai públic que actualment rodeja l’absis de l’Església: Nou espai d’accés a l’escola, nova plaça pública i popular. Trasllat dels horts urbans, re‐obertura  de  la  comunicació  entre    la  part  baixa  i  la  part  alta  del  parc  facilitant  el creuament  tranversal  del  parc.  Trasllat  dels  jocs  infantils  a  la  part  superior  per dinamitzar‐ne l’ús. 5. Obertura  de  nou  vetllador  a  la  cantonada  Tàpies  /  Hort  de  St  Pau,  vinculat  al conservatori del Liceu i a Impulsem per tal de dinamitzar la part nord‐est del parc. Treball puntual amb les tanques del c/Tàpies. Evidentment,  coma  en la  resta  de zones,  aquestes  millores  han  d’anar  acompanyades  de noves activitats als jardins i a la plaça, que passen per propostes que ja han sorgit d’entitats com  Impulsem,  o  de  noves  que  cal  treballar  amb  el  conservatori  del  Liceu  o  el  centre esportiu de Can Ricart. 
  18. 18. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   18  ZONA 4 – DRASSANESLa  Zona  4    és  la  més  extensa  i  difosa  de  totes.  Compren  tota  la  part  sud  del  Raval,  en contacte amb el Museu Marítim i el Sta Mònica. L’encreuament entre el passatge de Sta Madrona i l’Av. Drassanes. És un àmbit caracteritzat per una escassa presència d’habitatge i per avingudes amples i de poc  ús  ciutadà.  És  una  de  les entrades  més  potents  al  Raval,  però  curiosament  la  menys utilitzada  pels  vianants.  És  també  una  de  les  connexions  entre  Rambla  i  Paral∙lel  més evidents, però també menys utilitzades. Actualment tant el Museu Marítim com el Sta Mònica hi donen l’esquena. La presència de la Sala de venopunció o el solar sense edificar de Pere Camps converteixen l’espai en una zona força desèrtica. La millora pretén dotar de significat aquest gran àmbit. Convertir‐lo en un gran eix ciutadà vinculat a la cultura i als Museus adjacents. Un eix verd i cívic que comuniqui la Rambla i el Paral∙lel. Un espai‐passeig on s’hi puguin desenvolupar petits festivals culturals o exposicions a l’aire lliure. En aquest sentit, el full de ruta per una possible 1a fase plantejaria: 1. Convertir  el  c/del  Portal  de  Sta  Madrona  en  un  nou  eix  cívic  i  cultural  que  uneixi peatonalment la Rambla i el Paral∙lel i potenciï l’entrada al Raval des del sud. Un nou espai cultural que ha de permetre barrejar oci i cultura, esdeveniments culturals de gran format i lleure.           2. Vincular el Museu Marítim i el Centre d’Arts Sta Mònica en la dinamització cultural d’aquest nou espai. 3. Posar  en  valor  la  muralla,  recuperar  els  jardins  baluard  i  la  pròpia  sala  per  un  ús públic  i  cultural.  Col∙locar  un  punt  cultural  amb  vetlladors  a  la  pl.Blanquerna  que ajudi a la dinamització contínua de l’espai. 4. Millorar  la  il∙luminació  i  el  mobiliari  de  tot  el  passeig  per  afavorir  l’ús  ciutadà  de l’espai. 5. Estudiar la Instal∙lació d’una escultura a la Pl Blanquerna que serveixi de fita d’aquest nou espai. 
  19. 19. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   19  PROPOSTA DE PROJECTE DE SENYALÈTICACom s’ha anunciat a la introducció, el Raval Cultural ha de dotar‐se d’una senyalètica específica que permeti conduir els vianants des dels punts o equipaments de més afluència als punts o equipaments culturals més amagats o més informals. Aquesta senyalètica, ha de posar en valor el Patrimoni arquitectònic i cultural d’una forma clara i senzilla, ha de generar recorreguts culturals i permetre connectar diferents entitats culturals del barri. Ha de ser un projecte molt lligat a l’apartat de comunicació, ja que la senyalètica no només ha de conduir, sinó que ha de poder informar en temps real sobre activitats culturals properes, ofertes culturals, recorreguts especials... Cal vincular la senyalètica a sistemes QR per permetre també una senyalètica amb informació actualitzable i consultable des d’aplicatius mòbils. D’entrada, es plantegen diferents categories de senyalització: 1. SENYALÈTICA CONDENSADA – PUNTS D’INFORMACIÓ  o Tractar les 4 (o 5) zones de millora urbana com a “nodes” dins el raval cultural i com a punts d’informació cultural:  Instal∙lar  en  aquests  punts  “panells‐mapa”  informatius  de  l’activitat  cultural. Col∙locar en aquests mapes QR’s que et linkin a les rutes culturals dissenyades, o a l’agenda cultural dels punts propers.... etc... El fet de fer‐ho amb QR permet tenir el panell sempre actualitzat.  Valorar si són purament panells o puntualment hi ha suport humà.  2. SENYALÈTICA “DIFOSA”  o Pensar en una senyalètica més difosa que acompanyi i lligui les diferents zones culturals . o Marcar les rutes culturals per tal de poder‐les seguir peatonalment de forma senzilla.. o Parlar  amb  Paral∙lel  per  consensuar  i  unificar  criteris  i  connexions  pel  que  fa  a  rutes culturals. o Possibilitat de QR’s a punts clau per tenir informació actualitzada de:  Agenda cultural en “temps real” i propera al punt on et trobes.  Propostes de rutes culturals properes al punt on et trobes o Caldrà  consensuar  qualsevol  tipus  de  senyalètica  amb  els  estàndards ajuntament, malgrat es planteja una senyalètica diferenciada, pròpia del Raval Cultural.  3. SENYALÈTICA  PUNTUAL  o Senyalètica puntual a institucions culturals clau. o Que  cada  institució  que  estigui  al  Raval  Cultural  disposi  d’una  senyalètica estandarditzada per tal que tothom pugui identificar‐la.    Altres accions que caldria coordinar amb la senyalètica: RUTES CULTURALS  ‐ Dissenyar recorreguts culturals i senyalitzar‐los. Dotar‐los de guia en fulletó o aplicació mòbil per seguir  la  ruta  i  anar  tenint  explicacions  puntuals.  Incloure  aquestes  rutes  als  panells‐mapa informatius. ‐ Rutes possibles: o Ruta patrimoni o Ruta història o Ruta espais de creació  escènica  o Ruta bars musicals o Ruta Museus,  galeries i llocs de creació    
  20. 20. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   20  Camp 3: Comunicació i promoció conjunta 1. Elaborar una estratègia de sortida, un Pla de Comunicació Inicial, que determinarà com seran totes les publicacions que s’editin en el marc del Raval Cultural.  a. Crear una marca, un nom, un eslògan, un logotip. Exemples: Ravaleja! El Raval és Cultura! Per la Cultura Vine al Raval! b. Aquesta marca serà un identificatiu que tindran tots els espais culturals.  2. Editar materials de difusió i comunicació amb una unitat gràfica, basada en la marca o la imatge que s’hagi creat.    3. Pàgina web del Raval Cultural. www.ravalcultural.cat Recollirà tot el directori d’espais culturals  del  barri  i  tota  la  programació  d’activitats.  Serà  l’eina  bàsica  i  central  de difusió del Raval Cultural.  4. Editar una guia que reculli tots els recursos culturals del barri, i que tingui diverses opcions per visitar el barri:  i. El Raval en un dia! ii. El Raval en tres hores. iii. Les deu coses que no et pots perdre del barri del Raval. El què no pots deixar de veure. iv. Visita el Raval amb nens.  La guia es distribuirà per tota la ciutat. Molt important ressaltar la centralitat del barri, la bona comunicació en transport públic.  5. Barcelona Card/Raval Card. Cal treballar amb els responsables de la Barcelona Card. Hi  ha  molt  poca  presència  del  Raval.  Del  total  de  94  indrets  de  la  ciutat  que,  de manera  gratuïta  o  a  través  de  descomptes,  conformen  l’oferta  de  serveis  de  la targeta, només 3 es troben al Raval: CCCB, MACBA, Gran Teatre del Liceu. En tots tres, la Barcelona Card ofereix un 20% de descompte en la visita. Cal treballar perquè se n’incloguin  més  o  crear  la  Raval  Card,  amb  la  que  es  podrien  visitar  diversos equipaments del barri, oferir descomptes...  a. Promocions,  descomptes,  paquets  d’entrades.  Que  amb  l’entrada  d’un  dels grans equipaments del barri se’t regali una entrada a un altre espai, que es puguin comprar de manera conjunta més d’una entrada...   6. Estratègia pels veïns i veïnes del Raval. Que amb el DNI tinguin descomptes especials per  entrar  als  equipaments.  Que  puguin  comprar  la  Raval  Card  a  un  preu  més assequible.  7. Panels  informatius  o  pantalles  als  principals  equipaments  culturals  on  s’anunciï  la oferta dels altres equipaments. Inicialment se situarien als equipaments més grans o més consolidats, perquè aquests donin a conèixer els més petits.   8. Elaborar el Quadern de Viatge del Raval. L’Ajuntament de Barcelona disposa d’una col∙lecció de Quaderns de Viatge sobre diversos barris de la ciutat. En el marc del Raval Cultural s’elaborarà el d’aquest barri posant un èmfasi especial en la vessant cultural del barri.    9. Treballar  amb  els  mitjans  de  comunicació,  perquè  coneguin  el  projecte  del  Raval Cultural i perquè se sumin a la millora de la imatge del barri.                          
  21. 21. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   21  5. Seguiment del projecte   Execució del projecte de forma conjunta als espais culturals: Cal  definir  una  metodologia  de  treball  amb  els  equipaments  culturals  per  tal  d’anar executant el projecte de forma participada. Es preveuen reunions anuals informatives de l’estat del projecte i paral∙lelament reunions de treball amb sectors concrets del teixit cultural per treballar aspectes concrets del pla. La  idea  és  poder  involucrar  cada  equipament  cultural  en  el  camp  o  iniciativa  on  més potencial pugui aportar.                                        
  22. 22. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   22  6. ANNEXES       1.   Localització,  sobre  el  plànol  del  Raval,  dels  Equipaments Culturals segons categoria.  2.   Detall  de  les  reunions  efectuades  amb  diferents Equipaments Culturals del Raval per explicar el projectes i intercanviar opinions i propostes.   3.    Estudis  i propostes d’intencions de les 4 zones de millora urbana                                 
  23. 23. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   23            1.  Localització,  sobre  el  plànol  del  Raval,  dels  Equipaments Culturals segons categoria                               
  24. 24. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   24           2.  Detall  de  les  reunions  efectuades  amb  diferents Equipaments  Culturals  del  Raval  per  explicar  el  projectes  i intercanviar opinions i propostes                             
  25. 25. 1 EL RAVAL CULTURALReunions de presentació i intercanvi del Projecte Des que es va començar a elaborar el projecte del Raval Cultural, s’ha anat a presentar de  forma  individualitzada  a  diversos  equipaments  culturals  del  barri,  de  tipologies  i dimensions  diferents,  amb  l’objectiu  de  compartir‐lo,  conèixer  els  espais  culturals  i rebre les seves aportacions.  Així  mateix,  per  treballar  alguns  temes  específics,  s’han  fet  algunes  reunions  amb diversos  equipaments  culturals,  com  és  el  cas  dels  procés  d’elaboració  dels  estudis d’alternatives al voltant de les 4 zones que s’han determinat com a prioritàries i en les que s’intervindrà urbanísticament.  També s’ha treballat internament amb tècnics del Districte de Ciutat Vella, de manera informal i en el dia a dia, però també portant a terme sessions específiques de treball.     Aquesta és la llista de totes les visites i reunions de treball realitzades al voltant del projecte del Raval Cultural.  23/10/2012  Facultat de Filosofia de la UB Doctor Norbert Bilbeny, Degà 26/10/2012  Filmoteca  Esteve Riambau, Director 05/11/2012  Fundació Taller de Músics  Lluís Cabrera, President 07/11/2012  Institut d’Estudis Catalans  Salvador Giné, President Rosa  Franquesa,  Cap  del  Gabinet  de  la Presidència 07/11/2012  Arts Santa Mònica  Vicenç Altaió, Director 07/11/2012  Gran Teatre del Liceu  Rosa  Bassedas,  Cap  de  Gabinet  de  la Direcció  General  i  Relacions Institucionals 08/11/2012  Blanquerna‐Ramon Llull  Doctor Josep Maria Carbonell, Degà. 13/11/2012  Vilaweb  Vicent Partal Assumpció Maresme 19/11/2012  MACBA  Bartomeu Marí, Director 20/11/2012  Almazen  Macarena Mar 21/11/2012  Centre de Cultura Contemporània de Marçal Sintes, Director. Jaume  Badia,  Subdirector  de 2 Barcelona  programació. Elisenda Poch, Gerent. 22/11/2012 Museu Marítim  Roger Marcet, Director  27/11/2012 Reunió sobre la Plaça Joan Corominas Blanquerna: Dr. Josep Rom, Vicedegà de Tecnologia i Equipaments. CCCB: Elisenda Poch, Gerent. MACBA: Isabel Bachs, Cap d’Arquitectura i Serveis Generals. Parròquia  de  Montalegre:  Mn.  Francesc Perarnau. 29/11/2012 Escola Massana  Gemma Amat, Directora 04/12/2012 Freedonia  Coke 10/12/2012 Museu Marítim‐Reunió sobre l’estudi d’alternatives de la zona de Drassanes  Roger Marcet, Director Teresa  Soldevila,  Responsabilitat  Social, Direcció General 13/12/2012 Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural Jordi Cabré, Director General 17/12/2012 Proposta sobre una Fàbrica de Creació i Innovació Social Artur Serra, Fundació i2Cat Esther Subias, Associació per a Joves TEB 14/01/2012 Universitat de Barcelona  Josep  Vilalta,  delegat  rector  relacions laborals UB 17/01/2012 Reunió sobre l’entorn dels Jardins de Rubio i Lluch Real Acadèmia Medicina  Institut Estudis Catalans (confirmat Marc Alcalà) Escola Massana (confirmat Glòria Bonet) Reial Acadèmia Farmàcia de Catalunya Biblioteca  de  Catalunya  (Confirmat Eugènia Serra, Directora) Biblioteca  Sant  Pau  i  Santa  Creu (confirmat Imma Solé, Directora) La Capella 21/01/2013 Escola de Músics i Juan Pedro Carrero. Jordi Farrés, Director 22/01/2013 Associació Teatral Pa’Tothom Montse Forcades 23/01/2013 Centre dEstudis i Recursos Culturals de la Diputació de Carles Prats, Director  
  26. 26. 3 Barcelona, Pati Manning 24/01/2013 Espai Mer  Empar Rosselló 29/01/2013 El Arco de la Virgen  Sergio Markovich 25/1/2013 Parròquia de Montalegre  Francesc  Perarnau,  Rector  de  la Parròquia de Montalegre 28/1/2012  Taller de Ideas  Karol Bergueret 05/02/2013  Arts Santa Mònica‐Reunió sobre l’estudi d’alternatives de la zona de Drassanes Vicent Altaió, acompanyat de l’arquitecte del  centre  i  de  la  responsable  de Comunicació 15/02/2013  Sessió de Treball amb la Direcció de Serveis a les Persones i amb Territori Pilar Vallès Judit Pruna Núria Perez Isabel Moreno Clara Santamaria Pilar Heras Just Perez Isabel Hernandez 19/2/2013  Estudis de Teatre  Berty Tovías, Director 25/2/2013  La Sasteatreria  Javier Manjarres 27/2/2013  FAD  Jomi Morlans 19/3/2013  Teatre del Raval  Empar López 21/3/2013  La Perla 29  Oriol Broggi/Anna Madueño 3/4/2013  ICUB  Victoria Ochoa 16/4/2013  Telenoika  Eduard Llorens 19/4/2013  Sant Pau del Camp  Mn. Francesc Tort Pendent d’agendaTeatre Romea  Julio Manrique 29/5/2013  Teatre Tantarantana  Ferran Murillo           
  27. 27. EL RAVAL CULTURALSíntesi del projecte i proposta d’accionsJuny 2013   25               3.    Estudis  i propostes d’intencions de les 4 zones de millora urbana  
  28. 28. CARRERMONTALEGRECARRER VALLDONZELLACABRERAOLIVERSLPc.CardenaldeSentmenat,373r1a08017Barcelonapcabrera@coarquitectes.netEl projecte d’espai públic al centre històric ha de tenir, entre d’altres, l’objectiu de crear itineraris, tancar ferides, suturar,donar protagonisme als recorreguts, on els espais d’ús i per tant de gestió pública són servidors de múltiples activitats, de lamateixa manera que també espais privats d’ús col·lectiu es converteixen en llocs catalitzadors i de trobada. Un espai públicestructurador del teixit urbà, d’itineraris que integra el patrimoni històric-arquitectònic, que vincula, si és el cas, novesarquitectures i posa en valor el patrimoni urbà, considerant els requeriments derivats de la monumentalitat, les especificitats,la història, les tensions del lloc.L’ESPAI PÚBLIC. La plaça Joan Coromines és el resultat del buidat d’un conjunt d’edificacions a l’interior de l’antiga Casa dela Caritat, és un espai que mai ha estat objecte d’un projecte unitari. Les condicions actuals de l’espai poden considerar-sedeficitàries, tant pel que fa a l’estat de conservació com d’ús de l’espai. Es detecten problemàtiques específiques enl’enllumenat i el mobiliari urbà, senyalització..., així com en espais puntuals a la graderia existent a la vessant sud de l’edificide la URLL, en punts de contacte amb la façana del MACBA... que deriven en ús incívic de la plaça.Si haguéssim de definir una primera impressió de la plaça segurament assenyalaríem com a principal mancança la falta deconfort, i si haguéssim de reproduir una primera imatge seria la d’uns arbres plataners centenaris envoltats d’uns edificisnotables. Una plaça a on a les deficiències detectades s’hi suma la poca interacció de les plantes baixes d’alguns dels seusedificis.L’ENTORN. Trobem a més a més de la mateixaplaça i els seus accessos actuals un seguit d’espais,recintes, que a banda d’actuar també comaccessos, tenen entitat i capacitat per actuar comelements catalitzadors de l’entorn, és el cas de:PATI MANNINGPATI MOSSÈN PUIG (actualment tancat)PATI DE LES DONES CCCBPASSATGE DE LES ESCULTURES (actualment tancat)ESPAI DE TRANSICIÓ entre el carrer Ferlandina i lamateixa plaça.Aquests són espais d’origen estretament vinculatsa l’edificació, amb valors d’escala i posició, on laseva identitat la trobem majoritàriament en lesedificacions que els acullen i en els carrers que hidesemboquen. Són espais que per menors nodeixen de ser cabdals, són aquells ques’identifiquen com a espais de connectivitat orecintes, uns espais transcendents als qualss’encomana la capil·laritat, la capacitat departicipar de manera decisiva en els itineraris,aquells que marquen més acusadament el ritmede “sístole” i “diàstole” dels nostres centres històrics.DES DELS ITINERARIS cal destacar l’excessivadependència de La Rambla a l’hora d’accedir-hi:Des de CARRER TALLERS per plaça Castella ipassatges existents a la Facultat de Geografia iHistòriaDes de CARRER ELISABETS en direcció a plaça delsÀngels i carrer MontalegreDes dels CARRERS PINTOR FORTUNY I CARME endirecció al carrer dels ÀngelsELSRECINTESSITUACIÓ ACTUAL 0 2 5 10FOTO AÈRIA 1979INTERVENCIÓ A LA PLAÇA JOAN COROMINES I ACCESSOS: ANÀLISI I CONTEXTAjuntamentde BarcelonaDistricte deCiutat VellaPere CABRERA i MASSANÉS, arquitecteSara HERRERO, Laia BAYLINA, arquitectesmarç 2013PATI MANNING PATI MOSSÈN PUIG PATI DE LES DONES PASSATGE DE LES ESCULTURES ESPAI D’ACCÉS DES DE FERLANDINA

×