Informe    L’habitatge a Barcelona avui.Evolució del mercat, situació i línies de treball
Hàbitat UrbàÍndex   1. Introducció   2. Dades de l’evolució del mercat d’habitatge        2.1.   Evolució de preus: obra n...
Hàbitat Urbà  1. IntroduccióLes dades d’aquest informe han estat extretes de la publicació Xifres d’Habitatge, que editase...
Hàbitat Urbà  2. Evolució de les dades de mercat          2.1. Preu de l’habitatge de compra:OBRA NOVA 7.000 6.000        ...
Hàbitat UrbàEl mercat de segona mà té un comportament similar al de l’obra nova. Tot i així, la tendènciaalcista acaba al ...
Hàbitat Urbà              2.2. Esforç mitjà d’accés al mercat  90,00                                                      ...
Hàbitat UrbàNo disposem de dades d’anys anteriors en el Xifres, però altres fonts informen uns 20.000contractes anuals dur...
Hàbitat UrbàEls habitatges d’obra nova en oferta es mantenen estables fins al 2006, any en què es duplical’oferta respecte...
Hàbitat UrbàHABITATGES ACABATS 6.000           4.910 5.000                4.011 4.641                           4.404 4.00...
Hàbitat UrbàSi bé la producció d’habitatges lliure s’ha ressentit durant els anys de la crisi, l’habitatge deprotecció ofi...
Hàbitat Urbà3. Algunes conclusionsL’accés a l’habitatge és una de les principals preocupacions ciutadanes a totes les gran...
Hàbitat UrbàEn aquest sentit i per tal d’assolir els objectius definits, s’ha prioritzat el treball en les línees detrebal...
Hàbitat Urbà   5. Impuls a les polítiques socials. A partir d’aquestes directrius, destaca l’esforç      que estem fent, t...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

L'habitatge a Barcelona avui

1,128 views

Published on

L'habitatge a Barcelona avui. Evolució del mercat, situació i línies de treball

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,128
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L'habitatge a Barcelona avui

  1. 1. Informe L’habitatge a Barcelona avui.Evolució del mercat, situació i línies de treball
  2. 2. Hàbitat UrbàÍndex 1. Introducció 2. Dades de l’evolució del mercat d’habitatge 2.1. Evolució de preus: obra nova, segona mà, lloguer 2.2. Evolució de l’esforç 2.3. Contractes de compravenda 2.4. Contractes de lloguer 2.5. Habitatges en oferta 2.6. Construcció d’habitatges: iniciats i acabats 2.7. HPO/Total 2.8. Oferta d’habitatge protegit 3. Algunes conclusions 1
  3. 3. Hàbitat Urbà 1. IntroduccióLes dades d’aquest informe han estat extretes de la publicació Xifres d’Habitatge, que editasemestralment el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB).Aquesta publicació fa una recopilació de les dades del mercat immobiliari, tant a Barcelona comals diferents districtes de la ciutat, i des del 2008 aporta dades sobre el Pla dHabitatge deBarcelona a nivell de planejament i gestió, de construcció i adjudicació d’habitatge protegit,dels instruments en matèria de rehabilitació i de les mesures per al foment del lloguer, de leseines que s’han posat en marxa per evitar disfuncions del mercat immobiliari, de les accionsdutes a terme per promoure la proximitat i atenció al ciutadà i el balanç del registre únic desol·licitants d’habitatges protegit.L’objectiu d’aquest informe és fer balanç de l’evolució del mercat de l’habitatge a Barcelona enels últims deu anys. 2
  4. 4. Hàbitat Urbà 2. Evolució de les dades de mercat 2.1. Preu de l’habitatge de compra:OBRA NOVA 7.000 6.000 5.791 5.918 5.082 5.918 5.442 5.000 4.193 5.242 4.853 4.000 3.476 4.566 4.052 2.924 3.649 3.000 2.000 1.000 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Obra nova preu/m2 construït (Tecnigrama-Apolda) Obra nova preu/m2 construït (Atasa)Entre el 2002 i 2007, els preus de l’habitatge d’obra nova experimenten creixements d’entre un14% i 20% anual, acumulant un increment total del 102 %. A partir del 2007, els preuscomencen a davallar degut a l’esclat de la crisi. El descens dels preus des de 2008 acumulatarriba al 18%. L’any 2011 el preus arriben al nivell existent al 2004.SEGONA MÀ 6.000 5.000 5.007 4.860 4.541 2a mà preu mitjà/m2 útil 4.476 4.146 4.000 4.389 4.055 3.813 4.098 4.134 3.801 3.613 3.599 2a mà preu mitjà/m2 - Idealista 3.311 3.313 3.229 3.000 2.816 2.915 2a mà preu mitjà/m2 construït - 2.000 Fotocasa 1.000 2a mà preu mitjà/m2 construït - Atasa 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 3
  5. 5. Hàbitat UrbàEl mercat de segona mà té un comportament similar al de l’obra nova. Tot i així, la tendènciaalcista acaba al 2006, un any abans que a l’obra nova. S’acumula un increment del 78% des de2002. Des del 2007 els preus comencen a caure i ho fan inicialment amb més intensitat. És uncomportament sensible a la nova conjuntura. Els preus cauen fins a situar-se en valors de 2004(decrement acumulat del 28 %).LLOGUER PREU LLOGUER MITJÀ/M2 18,00 16,00 16,66 15,79 16,03 15,73 14,00 14,15 12,00 12,29 10,91 11,38 10,00 10,14 9,17 8,00 6,00 4,00 2,00 0,00 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Els preus del lloguer presenten una tendència alcista (entre l’any 2000 i el 2007 van arribar acréixer en promig un 12,5% anual, sumant un increment total del 82%). A partir del 2008 lesdades mostren una tendència a una nova situació immobiliària on el lloguer es converteix enl’alternativa per a molts usuaris d’habitatge. Els preus van disminuint fins a situar-se al nivell de2005-2004 (32% acumulat). 4
  6. 6. Hàbitat Urbà 2.2. Esforç mitjà d’accés al mercat 90,00 79,60 80,00 73,40 70,50 70,00 57,80 60,00 ESFORÇ D’ACCÉS AL 45,70 49,00 49,60 49,90 MERCAT obra nova 50,00 48,00 47,20 ESFORÇ LLOGUER 40,00 45,10 35,50 32,70 35,90 30,00 ESFORÇ SEGONA MÀ 20,00 26,00 10,00 18,70 18,60 0,00 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011En els primers anys de la dècada del 2000, el cost d’accés al mercat d’obra nova va empitjorar,especialment arran de la pujada dels tipus d’interès en el mercat hipotecari, fins arribar al 2008en què els compradors d’un habitatge a Barcelona van haver d’invertir el 80% dels seusingressos per pagar la hipoteca. Hi va haver un increment d’un 75 % en aquest període.Al 2011, i després d’una davallada contínua (total del 37%) aquest valor es situa a nivells de2003. Les famílies han d’invertir un 50% dels seus ingressos en la compra d’un habitatge nou.Malgrat el descens dels preus, en el 2011 l’esforç d’accés en obra nova, segona mà i lloguercontinua sent igual o fins i tot superior que un any abans, la qual cosa s’ha de relacionar amb elfort descens en la renda familiar mitjana. 2.3. Contractes compravenda d’habitatges 14.000 12.578 12.000 10.000 8.000 9.489 9.624 6.000 7.907 COMPRAVENDA 4.000 2.000 0 2008 2009 2010 2011 5
  7. 7. Hàbitat UrbàNo disposem de dades d’anys anteriors en el Xifres, però altres fonts informen uns 20.000contractes anuals durant 2005 i 2006.Després de dos anys i mig de fortes caigudes en les operacions de compravenda d’habitatges,el mercat repunta en el 2010. La recuperació es deu als canvis en la fiscalitat (augment de l’IVAi reducció de l’1 gener de 2011 de les deduccions per la compra d’un pis). Malgrat les mesuresd’estímul de la demanda, en el 2011 les operacions de compravenda es situen en el punt mésbaix des de l’esclat de la crisi. 2.4. Nous contractes de lloguer 45.000 38.156 40.000 35.000 36.873 32.177 30.000 24.162 22.632 23.982 27.414 25.000 20.000 23.975 20.376 15.000 18.037 10.000 5.000 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Després d’uns anys de creixement moderat en la formalització de nous contractes de lloguer,les dades obtingudes a partir de l’any 2008 situen el mercat de lloguer com una opcióresidencial en fort creixement com a conseqüència de la conjuntura provocada per la crisieconòmica. (Increment acumulat del 111%) 2.5. Habitatges obra nova en oferta HABITATGES EN OFERTA 10.000 4.508 5.843 3.245 2.454 2.703 2.649 5.000 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 6
  8. 8. Hàbitat UrbàEls habitatges d’obra nova en oferta es mantenen estables fins al 2006, any en què es duplical’oferta respecte a l’any anterior. El 2007 trobem un increment del 80% respecte de l’any 2002.Aquest podria ser un símptoma de que la demanda d’habitatges d’ obra nova ha tocat fons. HABITATGES EN OFERTA PER PROMOCIÓ 50,00 31,20 30,60 46,50 39,20 0,00 2008 2009 2010 2011A partir de l’any 2008 comença un descens en els habitatges en oferta. Aquest fet es deu aldescens en les transaccions immobiliàries i a una caiguda en els habitatges acabats a la ciutat. 2.6. Construcció d’habitatgesHABITATGES INICIATS 7.000 6.180 6.000 5.104 5.905 4.831 5.000 4.872 4.000 4.418 3.000 3.208 1.913 2.000 1.309 1.073 1.000 1.851 1.553 0 1.143 763 725 734 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 HABITATGES INICIATS PROTEGIT INICIAT LlicènciesDesprés d’una forta pujada en l’activitat constructora l’any 2005, comencen uns anys de fortescaigudes degut a la crisi en el sector de la construcció, tot i que al 2011 s’observa una certaestabilització que caldrà valorar més endavant. L’habitatge protegit, en canvi, presenta unagran solidesa i és el que lidera l’inici d’obres des del començament de la crisi. 7
  9. 9. Hàbitat UrbàHABITATGES ACABATS 6.000 4.910 5.000 4.011 4.641 4.404 4.000 3.591 3.675 3.396 3.154 3.000 1.839 2.000 1.806 1.672 1.328 1.000 1.915 0 845 855 898 925 739 926 1.154 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 HABITATGES ACABATS HABITATGE PROTEGIT ACABATEl comportament de l’inici d’habitatges lliures i de l’inici d’habitatges de protecció és molt similaral llarg d’aquests deu anys. En destaca el fort pes que té l’habitatge protegit. La caiguda en laconstrucció de nous habitatges és més acusada a partir de l’any 2007, quan esclata la crisi.L’any 2002, el 21% de l’habitatge acabat és protegit, un 38% al 2011. 2.7. Percentatge HPO sobre el total (iniciats i acabats) 70 62,80 60 55,40 50 43,45 40 38,90 37,80 35,50 33,60 35,50 30 31,30 31,80 27,00 27,23 23,80 24,40 23,40 20 21,00 10 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 PROTEGIT INICIAT/TOTAL PROTEGIT acabat/ TOTAL 8
  10. 10. Hàbitat UrbàSi bé la producció d’habitatges lliure s’ha ressentit durant els anys de la crisi, l’habitatge deprotecció oficial ha mostrat una forta solidesa, el que es reflecteix en l’augment en la quotad’habitatge protegit respecte a la producció total d’habitatges. El creixement d’aquesta quotas’acusa més a partir de l’any 2009 fins arribar a suposar més del 60% en habitatges protegitsacabats al 2011. 2.8. Oferta habitatge protegitLes adjudicacions d’habitatges protegits d’obra nova s’han incrementat especialment al 2011, elque s’explica també per l’alt pes de l’habitatge protegit acabat sobre el total.El nombre de pisos per a emergències adjudicats es va duplicar en el primer any de posta enmarxa, i s’ha mantingut al 2011. S’han atès gairebé el 60% dels casos presentats a la Mesad’adjudicació. ADJUDICACIONS ACTIVITAT DEL PMHB 7.000 1.200 6.000 1.000 5.000 800 4.000 600 3.000 400 2.000 200 1.000 0 0 2008 2009 2010 2011 2008 2009 2010 2011 Adjudicacions obra nova habitatges en construcció Segones adjudicacions Habitatges lliurats Habitatges per a emergènciesEl Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB) és el principal promotor públic aBarcelona. La seva activitat s’ha mantingut estable, amb una mitjana de 1.000 habitatges enconstrucció per any i uns 440 lliuraments per any. El parc de lloguer i en dret de superfície queadministra es situa al voltant dels 5.800 habitatges. 9
  11. 11. Hàbitat Urbà3. Algunes conclusionsL’accés a l’habitatge és una de les principals preocupacions ciutadanes a totes les grans ciutats,i també a Barcelona.En aquest context, l’habitatge esdevé un dels punts clau i prioritari de les polítiques públiquesde l’Ajuntament de Barcelona. La política municipal d’habitatge ha de ser proactiva :  Millorar i facilitar l’accés a un habitatge assequible tenint com a objectiu la cohesió social i l’equilibri territorial.  Adequar l’oferta d’habitatge i serveis a les noves necessitats socials, incrementant la proporció d’habitatge protegit i el parc públic, apostant per l’habitatge de lloguer i en dret de superfície.  Promoure la rehabilitació i el manteniment dels habitatges millorant les condicions d’habitabilitat.La crisi econòmica i financera, ha provocat grans dificultats de finançament, tant per a qui volaccedir a un habitatge, com per a promotors i constructors, per desenvolupar nous projectes.En aquest tema les notícies no fan preveure una recuperació sòlida a curt termini.Les xifres mostren que el mercat immobiliari de Barcelona no està aturat, però si molt frenat. Elpreu de l’habitatge segueix baixant, però de forma poc significativa i en funció d’on es situal’oferta (entre un 2 i un 7 % segons les fonts).S’ha reanimat el mercat de lloguer, probablement fruit de les dificultats per vendre i del’augment de la demanda.En tot cas, les xifres mostren que és més preocupant el dèficit de nova construcció que no elmercat d’intercanvi pròpiament dit. Sembla evident que, si no es prenen mesures, el mercat ensportarà a una manca d’oferta en els propers anys.Per donar resposta a aquesta situació, es posa en marxa el Pla Empenta, que té com a objectiudonar impuls a: La generació de sòl destinat a habitatges, d’espais lliures i d’equipaments La construcció d’habitatges assequibles La creació de llocs de treball i a l’activitat industrial de la construcció La col·laboració públic-privada La millora dels habitatges existents La millora de l’eficiència energètica dels barris i els edificis 10
  12. 12. Hàbitat UrbàEn aquest sentit i per tal d’assolir els objectius definits, s’ha prioritzat el treball en les línees detreball que es defineixen a continuació: 1. Pla Empenta - Regeneració de sòl. Un dels problemes a Barcelona és la manca de sòl, que dificulta la construcció de nous habitatges, tant lliures com protegits. De l’anàlisi dels processos de transformació urbanística que en aquests moments disposen de planejament aprovat, destaquen onze grans àmbits que es troben en un procés de gestió alentit o, fins i tot, paralitzat, com a conseqüència de la crisi. l’Ajuntament aportarà recursos públics municipals amb l’objectiu d’activar i desbloquejar aquests processos, prioritzant les actuacions a Can Batlló, la Marina del Prat Vermell, Casernes de Sant Andreu i Vores de la Via Augusta. 2. Construcció d’habitatge públic protegit. En aquests moments, el gran repte que té el Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona és continuar construint habitatges assequibles i ampliar, d’aquesta manera, el seu parc d’habitatges per oferir-lo als ciutadans i ciutadanes de la ciutat. Aquest és el nostre doble compromís: generar activitat i continuar sent un motor més per a la generació de llocs de treball i oferir a la vegada habitatges socials assequibles. La falta de finançament per part dels bancs, però, dificulta aquest repte. Per això és important la complicitat i la implicació de tots els sectors. 3. Parc públic de lloguer i en dret de superfície. L’objectiu és posar a disposició dels operadors privats i del tercer sector, sòl per a la construcció de nous habitatges que complementin l’oferta de l’activitat pública per part de l’Ajuntament (Patronat Municipal de l’Habitatge). Així, estem treballant en dues línees: constitució d’un parc públic de lloguer en règim de concessió i ampliació del parc públic d’habitatges en dret de superfície. De cara al 2013, es proposa posar a disposició dels operadors un mínim de 10 solars. 4. Impuls a la rehabilitació i a l’eficiència energètica. El nostre objectiu és millorar les condicions del parc d’habitatges existent, donar impuls a la rehabilitació com a activitat econòmica i per a la creació dels llocs de treball i millorar la qualitat de vida dels ciutadans, convertint l’eficiència energètica en un dels eixos fonamentals del programa. Aquest punt també contempla el compromís a simplificar la normativa i els processos administratius i impulsar un nou marc de reflexió públic-privat per a l’estudi i la difusió de la rehabilitació (l’Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica-OBRA). 11
  13. 13. Hàbitat Urbà 5. Impuls a les polítiques socials. A partir d’aquestes directrius, destaca l’esforç que estem fent, tant en inversió, com en l’impuls de noves fórmules innovadores per a facilitar l’accés i el manteniment de l’habitatge, especialment per aquelles persones que disposen de menys recursos, mitjançant el manteniment del Fons de lloguer social. El Fons d’habitatges de lloguer social està format per tots aquells habitatges públics en els quals els llogaters paguen una renda de lloguer en funció dels seus ingressos. Bàsicament parlem dels pisos d’emergència social, els habitatges dotacionals adreçats a contingents especials (Gent gran, persones amb alta vulnerabilitat econòmica i social, dones víctimes de violència masclista i persones amb discapacitat) i el nou Centre d’allotjament familiar temporal. 12

×