Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
ENTREVISTA 

Entrevista a Francisco Moya

President de l ’Ass0ciació de Familiars de Malalts
Mentals de les Terres de l ’E...
ENTREVISTA

 

Xrrruilir ri la l RI ll'l‘i'ex dr’ l 'l; /1rr'.  (mix 41 rl ‘Iii/ riviteiiri

— I-Zl que cls familiars (Fun...
ENTREVISTA o, ”

 

Ruuníii ¿le Jiuim General "Tau/ a Salut Jlenml Terres ¿le I'Iíbre"

-'ist el convuls t *tat actual del...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Entrevista f moya_rapita1

481 views

Published on

Entrevista al President de l'Associació AFMMTE, Francisco Moya. Revista Ràpita febrer 2016

Published in: Health & Medicine
  • Be the first to comment

Entrevista f moya_rapita1

  1. 1. ENTREVISTA Entrevista a Francisco Moya President de l ’Ass0ciació de Familiars de Malalts Mentals de les Terres de l ’Ebre A l'any 201.? a la comarca del Monrsía hi havien I . 106 persones a/ ectades ¿le nrala/ Iíes‘ menlals‘. í una de cada quatre persones les palets al I/ arg de la seva vida. Són molts els urganilsvnes‘ que treha/ Ien a les Terres ¿le I "Ebre per alavorir i ¡ni/ Iorar la qua/ ira! de vidad aquests‘ ¡Jacienlst ñuneisco Moya va eoneixer a ¡no/ les janzílies‘ que Ienien algun membre amb aquesta nuria/ ría i es va posar al eapzlavanl d una assvciaeíó que aglutina alsjamiliars‘ d aquests mala/ Is‘. A ixí va néiïei‘ l "Aszvociaeió ¿le ñnniliam de Mala/ Is Mentals de les Terres de l 'Ehre, dela Regió Sanitaria de Tortosa. on van eslablir la printera oficina. els EsIaIu/ s de la qual duren del 5 a’ octubre del I 998 i posreriorr11enr a la Rápira, on tenen un local al número I del carrer Lleida. Franeisu) Moya Reverte vu neixer a la Rúpira el desembre ¿le i948. Va esrmlittr‘ al CoI-Iegí Carles III í ¡zo. crer'iornienl a la legendaria Academia Almi del carrer Corría. on ens vam conéixer 1' vam enmparlir amis/ al i esmdis. .4 naves de la noslra revista vol tenir un reeord —que co/ nparreiro- per als nonres‘ amics, Juan Ramón Cartes, Paco Rafael Baluzla, Antonio Tomás‘. Balisre Borrás‘, Ramon San; Juan José Oliva, .4[fonso Reverte. Sir/ radar Sánchez, Tomás Si/ veslre i Pepi/ o Sancho. — Qué et va portar a la presiden- cia d'aquesta Associació? - (‘om a persona afectada. tenia la necessitat de compartir les mcves inquietuds i experiéncies personals. volia obtenir assessorament per saber cap a quin cami dirigir-me. Aixi vaig coneixer a un grup de families de persones amb algun trastorn mental. ¡ens vam unir per treballar la malaltia mental. — Quines activitats són les que soleu fer? - Les activitats que Ia nostra Asso- ciació pona a terme son: - Servei dacollida familiar. ‘Servei d‘atenció individualitzat als nostres usuaris. - Seguimem personalitzat. suport i assessorament de les families. rAtenció globalitzada tant al propi malalt com a les seves families. on sanalitzen els possibles recursos que poden ser perceptors. portant a terme totes aquelles prestacíons economí- ques de I‘INSS i del Dep. Benestar i Familia. -Activitats Iúdiques. formatives. tallers per als socis i població en ge- neral. amb la ¡ntenció de contribuir la LDUARIX) SÁNCHEZ Francisca Maya í Eduardo Sánchez a Rúdio Rápíta integrado’ de los persones afectades per una malaltia mental. rDetecció. recollida i canalització de les seves demandes. -Representació i interlocució da» vant de les administracions. < Sensibililzació de la població i els miljans de comunicació. 'Coordinació amb la xarxa de ser- veis especialitzats de Salut Mental, árees básiques d‘atenció social pri- mária i administracions implicades. Revista Ráfiíta’ Núm. 680 I Febrer 2016 PAG 25 — Que és el projecte Activa’! per la Salut Mental? - Esta impulsat pel Departament de Salut i la Federació Salut Mental Catalunya. en el marc del Pla integral de salut mental i addiccions. La finalitat es aconseguir que les persones amb problemes de salut mental i els seus familiars esdevin- guin agents actius en el procés de recuperació propi. i millorar així la seva qualitat de vida.
  2. 2. ENTREVISTA Xrrruilir ri la l RI ll'l‘i'ex dr’ l 'l; /1rr'. (mix 41 rl ‘Iii/ riviteiiri — I-Zl que cls familiars (Fun mai- lalt iricntril també hi ¡iatrticipcrr cn progratincs crini iiqucst. facilita una xirla familiar‘ más agradable i cñniorlzil’ - Si. pcrqire cx llïilïkllllll cines «¡tic et Iïicilitrtrzrtt CUHIPFCIILITL’ | ¿t pcrxoiitt ¿tlcctrttlit i gestrotirri‘ lil itirilatlttrt [lIl‘- lltlllllltllïhïlïl iitiformricio. rcctirsox (le stiport. grrics ttrrtctrtirics. plllllx tI>lI1lil'I1t. ’lCl0). — Qriitics soii It's ciitilatx qric Iii participar? ° lctlcrucrti Srtltir lcrtt; tl (. tl; i— ltrn_xrt. L-hsttcirtcrt» tlc l; iiitili. ti tlc lrtl; tltx l. ‘tll‘tlls tlc lex ICTICN tle lilzbrc I Irtl rriirlrtcii» Pcrc 1;tlri lCl't'C dc l'l. lii'e » I)i: quina titrittii Fuccús al co- nciwiticnt (lc Id iiiliirriiació. cuti- trihiicix millor ¡II prricóx (lo cura i rccupe "¿ició? ° I; .t xcllsllïllllliltlti I Leiirciiitticitt xcrs Izt Illlllillllll iticittirl itiillorrt L‘I11— pre cl proccs de iecripciticttt lL‘l itoxtrcs titrrLtlrs. L; l noxtrri HL'l'tlC|0 Lllxptiwll tl'ttitrt Pilglllil txelt: xx xxntiiiniclwtx‘ «try. iriritrtiiieitt rtttih lcs ¿ll'C xocirtlx " lxx ittcr" vl ‘ll ll i "l': tL'clittol" NNI| L'ILICIU rl ll ll . on totlioiti tinc cstrgrii tittcrcxsitt pot CÜHNIIILIFCIN tlrilitex xprc gcnerrt l; i ni. tlriltrrt ntentztl i rimplirtr-tic els (0ItClx. ‘I1lL‘I1l — Quim són cls organismos que truliallcii criiijiintatiiiciit a Icslcrrus rlc ¡‘l-Ilirr: solirc riquisstti niztlalliatl’ - ltrtttlzicitt Pere ixizirri lL‘| 'l‘x tic libre. l)cpiti'trimctir tlc Sriltrt I I)e- ¡iurttiiiiciit tlc IICITCNIIII’! Irtinilirt. I lil HLHIIJI hsociricit} l'lll'l I-Zm pots (lir iin noiiiliro apro- Ílll¡l| (lc persones ami) mulaltics incntails a la comarca (lol Wontxiál’ - UIHI‘I'L' dc persones rtiiili Llistar tiricrtrtr rlcrixrttlrt tlc ll (tin) ZIIIZ) . i | ;i coitiurcrr tlcl lotitiíi. xcgotrs l'| iistiritt «LI xtrttlistrcrt «le ( . tt: tlrrii_x; t rlI)l St‘ I I I lIJo PCTNUIICN. — Quiiics són lcs mtilaltics mori- tals que iiics afecten zicttialniciit lïwxci‘ Iiriiiiii? - l it. i tlc crttltt titraiitc pcrsoitcs tvrrtcix ; t|¿¿trii. t ttt. tl; tlti. i iiicittrrl . tl Ilrrrg tlc Irr C1l x rtlu. Ycxpcrri tinc til ZIIÉU lu tleprexxiii Revista Rapita Ntim (SUI) xigrii lri CQIIINLI Llt. ‘ nirrltiltirt titrnicio l. scgrtrl rlc l'rmxielur. cttiitriiiraciti ¡‘exqriisii/ rrïiiiii que . tl‘cct. t l tlc crtilzi IUU ¡tcrsorics . t lol el trion. €;1lll(lll— iitciii rlcl Iranxliirn hipo/ ur — ! .F"u tlc lri ¡solvlaiciiï xolirei JLIIICNI ttrixtitrn que tcntlctx al ¡IDLITCHCY cn llttltilcxv centrar o Izi PTHHCFLI ciripu tlc IX-tlatt zrtlriltu ¡entre els IN I els 15 : lli_). — Ifactiial crisi cconïimicri ha foi disparar zrqucxtcs malalties. sobre tota Iiljtnfllïul que nii troba Icii A‘? - l; i CHW ztlcctai tlolilcmertr til» ¡ox cs que porlcn itrtttr‘ Algtitiri lllillJlllál incittnl l ri general. els ¡t‘. ‘._I¿l xiricii trn itioiticiit tlc crm _tnilt el; czinx rs tle ¡‘ctripri tlc llitlttlexx-citrirt. crisi . i lri Lllllll (Jl rttcgri‘ hlllllk‘ I. i crisi gcitcrntl tinc ll Iri lClL‘lLll cn Llqllcxh ino— titcttix L| l|L’l¿l xCgüllll L'l'lI proxocri que (¿thrrixt Lt gtritrtliri I cx rcilricnrn Élx rccttrsm cn lirinilwit tlc lri xrtltrt i | .t prex envio. Jristrtiticiit trti rtntlttt cn cl tinc cal trclirillati‘ pct" Cll¿lI' IIIQIIN rnttittix I | rrehirll «le ¡xrexeiicio Clizr xlc ici’ rlcs «le Lll L‘l(is frottts. Potxcr‘ lilILIIIIIIIQIÓSUI)U>I1IIIIUN citniplicrrr. Febrer 2016 PAC» 27
  3. 3. ENTREVISTA o, ” Ruuníii ¿le Jiuim General "Tau/ a Salut Jlenml Terres ¿le I'Iíbre" -'ist el convuls t *tat actual del món. pot afectar també mental- nient a les persones? - I. a nostra societat és una font constant (tx-mes que lia portal a iiii uugmcnt dels trastorns tlïiiiaictat. Ii- ‘ CYlLlCHl que el mon no : i bé. Los di- lercnts lhrmex de ioléticiti i C15 grciis {lchcqllillbrls Sticlills pasen de iiianifest que cl mal esta present Cll el mou. La e si ‘actual ens Iizi ponat a tina «ieictut mi zilta". i de regado. » u una LilSlÏInClÓ social. que ens pot zilbetai" a tots. —’l'ant el “(InISÍaÏL com el Delta o la Badia dels Alfacs. d”una bellesa extraordina a. puden contribuir a paHiar en part aquestes malalt ’ La simple contcmplaciiï de la natura pot ser un revulsiu? - lista demostrat que el contacte amb la iiattirii te una influencia saltidahle cn el nostre cus i eii lu iioxtra ment. e ittiiit tziiii una malaltizi mental com tisiea, Pol zifzn orir Ia rcctiperacio de lestrés i cstaihlii‘ una milloni amb los ¡‘Cliltlnllh socials. — Com es detecta una malaltia d'aquestes caraeteristiquesï’ - És vital eonéixer el: bllllflltlnltï) i els signos inícizils que poden indicar que es pziteix una malaltia mciitzil. lil iiiotiii e. » que ¡Jcrmet tiettitii‘ ¿i temps i pot aitidai‘ a rcduir la gran clzit de la patología o tin» i tot Lt frenar-tie el seu tlcsclhnlllpíllllclll. Les patologies iiiciituls com l'us- qtti/ titrenizi o cl trastnrn bipolar poque. » vcgades aparcixeii del iio-res. PCI’ ewmple. quan es mzinilbsleit en Ïíltlolitscétlcikl Mllclt aer els. mateixm (lticclllh i el. » companys de classe els primers que «letceteii que ailgtiiia UNI no fiineioiizi. — Quan uns pares detectan que la conducta d'un till petit no es Phaliitual i sospiten (Falguna nialalti‘ mental, quins passos liaii de seguir? ° llun de ctiiitacttii‘ amb ¡irolbssiti- iials especiulit/ ata al me: ¿iiizit pos- slblt‘. per itilortir Fexistéiiciu ¡Yumi possible maltiltia mental. — A través de Fassoei eiii que tu Revista Rïapita Num 680 t Febrer 2016 PAG 28 presideixes. els pares que tenen fills amb una malaltia mental. poden estar una mica més tranquils si en el seu eslbrq amli vatros? ciitorn familiar adequttt i tranquil es molt important eii la rcciiperació (Hina iníilziltiti mental. Lai família es uii element clau pcr ajudar a la persona amh Ia maltiltia a seguir el lractzimeiit proposat per lbspecialista. Des dc ¡"Associació AFNÍMTE tilerim: Servei d’Atenció Social: Des «le Fatcncio tlireclei. ¿icnllim a les Iïiniilics i a Ica permites ¿item-titles clama iiialaltia mental. iiitkirititiiil del; FCCLIIÏNUS social: existciitn ajudaiit zi tramitar les ajude> tant econumititics. com sanitarios I socials. ÜlhftosCltl d'un espai per ¿i los tímiilies. un ¡wretcnem klklllïll’ resposta a partir dels tluhies que sorgciwit dos de la malaltiu mental. pci" una millora en la eomiiiiicaeitï. en Fam- hietit lïiiiiilitir. il partir de la nostra expcrieiiuia pclïxtüllill.

×