Li chospitaletv1

625 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
625
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
37
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Dades 03. Percentatges mes alts: En els tres grups d’adults, els percentatges més alts són a mes, es a dir pensen que fa 5 anys usaven més el catala. En el grup de joves de 15-29 hi ha un percentatge semblant en els que pensen que mes i menys. Dades 08. Percentatges mes alts. En totes les franges, els percentatges mes alts son a la categoria igual. Aixo vol dir que en general hi ha una percepció que no han canviat en el seu us del catala. Amb tot, a l’any 2008, despres de la categoria igual, veiem una diferencia ja que els adults creuen que el parlaven més, mentre que els joves estan dividits entre els que el parlaven mes i el que el parlaven menys.
  • Li chospitaletv1

    1. 1. Llorenç Comajoan Colomé Seminari de Coordinació LIC | 24 de gener de 2011 | Servei Educatiu ciutat de L’Hospitalet de Llobregat
    2. 2. <ul><li>1. Introducció </li></ul><ul><li>2. El català a principis del s. XXI </li></ul><ul><li>3. Lliçons apreses </li></ul>
    3. 3. normalització? mort? vida? agonia? justícia? llibertat? català? castellà? amazic? anglès
    4. 6. 1. Introducció <ul><li>Revitalització lingüística </li></ul><ul><li>Normalització lingüística </li></ul><ul><li>Manteniment </li></ul>
    5. 7. 2. El català a principis del s. XXI <ul><li>Primera dècada del s. XXI: canvis demogràfics a Catalunya </li></ul><ul><li>25 anys de la primera llei de política lingüística (1983) </li></ul><ul><li>Avenços en l’estudi sociolingüístic </li></ul><ul><ul><li>EULC 2003 </li></ul></ul><ul><ul><li>EULP 2008 </li></ul></ul>2000-2008: UN MILIÓ!
    6. 10. 25 anys de la primera llei de política lingüística (1983) <ul><li>1. Canvi de l’estatus de la llengua </li></ul><ul><li>2. Canvi de la societat </li></ul><ul><li>3. Reptes </li></ul><ul><ul><li>Reconeixement del català a laUE i a institucions espanyoles </li></ul></ul><ul><ul><li>Acollida de nouvinguts </li></ul></ul><ul><ul><li>Presència del català a les noves tecnologies </li></ul></ul><ul><ul><li>Implicació de la societat civil en qüestions sociolingüístiques </li></ul></ul>
    7. 11. Estadística d’usos lingüístics a Catalunya 2003 Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008 Àmbit temporal 2003 2008 Unitat d’anàlisi Població de més de 15 anys que resideix en un habitatge familiar a Catalunya i que té telèfon fix Població de més de 15 anys que resideix en un habitatge familiar a Catalunya (independentment que tingui telèfon fix o no) Mostra 7257 entrevistes 7140 entrevistes Disseny de la mostra Segons àmbit territorial i dimensió municipal Segons àmbit territorial i lloc de naixement Mètode de recollida d’informació Qüestionari sociolingüístic: entrevista realitzada per telèfon Qüestionari sociolingüístic: entrevista realitzada per telèfon (32,5%) o presencialment (67,5%) Àmbit geogràfic Catalunya (Àmbit Metropolità, Comarques Gironines, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Àmbit de Ponent, Comarques Centrals, i Alt Pirineu i Aran Igual que l’EULC03, però amb subdivisions geogràfiques: L’Àmbit Metropolità se subdivideix en Barcelona i la resta de l’Àmbit Metropolità; l’Alt Pirineu i Aran se subdivideix en Val d’Aran i Resta de l’Alt Pirineu i Aran. Principals variables estudiades <ul><li>Llengua inicial, d’identificació i habitual </li></ul><ul><li>Coneixement del català </li></ul><ul><li>Usos lingüístics interpersonals familiars i extrafamiliars </li></ul><ul><li>Actituds lingüístiques </li></ul><ul><li>Variables sociodemogràfiques </li></ul>Igual que l’EULC03, però a més del català s’hi incorporen altres llengües (per exemple, l’àrab).
    8. 13. Avenços en l’estudi sociolingüístic <ul><li>Complexitat del cas català </li></ul><ul><ul><li>Llengua inicial (L1). </li></ul></ul><ul><ul><li>Llengua habitual </li></ul></ul><ul><ul><li>Llengua d’identificació </li></ul></ul><ul><li>Dades: </li></ul><ul><ul><li>Llengua inicial, habitual i d’identificació </li></ul></ul><ul><ul><li>El factor de l’edat </li></ul></ul><ul><ul><li>El factor del lloc de naixement </li></ul></ul><ul><ul><li>La transmissió intergeneracional </li></ul></ul>
    9. 14. Llengua inicial a Catalunya <ul><li>L1 a Catalunya. Tria una opció. </li></ul><ul><li>A. Hi ha més gent que té el català com a L1 que no pas el castellà. </li></ul><ul><li>B. Hi ha aproximadament el 50% i 50%. </li></ul><ul><li>C. Hi ha més gent que té el castellà com a L1 que no pas el català. </li></ul><ul><li>Bilingües a Catalunya. Veritat o fals? </li></ul><ul><li>A. El percentatge de persones que declaren que tenen totes dues llengües com a inicials és molt baix (menys del 10%). </li></ul>
    10. 16. Taula 2. Llengua d’identificació segones l’edat dels enquestats a l’EULC03 i EULP08. Taula 3. Llengua habitual segons l’edat dels enquestats a l’EULC03 i EULP08. 15-29 30-44 45-64 65 i més CAT 2003 42,2 41,7 41,8 54,1 2008 33,4 34 38,4 45,3 CAS 2003 48 48,5 50,6 41,3 2008 45 45,3 49,3 46,1 AMB 2003 6,6 6 4,1 2,8 2008 10,4 9,5 8,3 6,5 ARA 2003 -- -- -- -- 2008 3,7 3,8 1,4 0,2 15-29 30-44 45-64 65 i més CAT 2003 42,2 44,4 43,5 56,3 2008 31,5 32,7 35,8 45 CAS 2003 51,2 46,4 50,3 39 2008 44 44,7 49 45,5 AMB 2003 4,7 6,4 3,9 3,4 2008 14,4 12,7 12,1 7,8 ARA 2003 -- -- -- -- 2008 3 3 1 --
    11. 17. Taula 4. Població segons opinió sobre l’ús del català 5 anys enrere segons l’edat dels enquestats a l’EULC03 i EULP08. 15-29 30-44 45-64 65 i més Més 2003 34,8 48 52,2 48,2 2008 25,1 30,4 33,4 34,9 Igual 2003 23,8 27,7 22,1 20 2008 39,5 39,7 39,2 40,9 Menys 2003 32,1 18,9 20,2 19,8 2008 24,3 20 21,8 16,4
    12. 18. Taula 5. Llengua d’identificació segons lloc de naixement a l’EULC03 i EULP08. Taula 6. Llengua habitual segons lloc de naixement a l’EULC03 i EULP08. Catalunya Resta de l’Est. Estranger CAT 2003 65 9,4 8,1 2008 58,9 8,7 3,5 CAS 2003 28,7 85,7 57,8 2008 29,2 84,1 52,6 AMB 2003 6,1 3,3 -- 2008 11,7 6,5 2,3 ARA 2003 -- -- -- 2008 -- -- 14 Catalunya Resta de l’Est. Estranger CAT 2003 65,8 11,8 14,4 2008 56 8,5 4,2 CAS 2003 29,3 82,6 60 2008 28,3 81,3 56,3 AMB 2003 4,8 4,6 -- 2008 15,4 9,5 3,4 ARA 2003 -- -- -- 2008 -- -- 10,9
    13. 19. Taula 7. Població segons usos lingüístics familiars a l’EULC03 i EULP08. Mare Pare Avis materns Avis paterns Fills Només CAT 2003 36,8 36,9 30,1 29,1 44,5 2008 31,3 31,1 28,1 28,2 38,8 Més CAT que CAS 2003 0,9 1 0,3 0,5 2,2 2008 1,3 1,2 0,8 0,9 2,9 Ambdues 2003 1 1 0,8 0,8 5,1 2008 1,5 1,9 1,3 1,7 8,5 Més CAS que CAT 2003 1,6 1,6 0,4 0,3 5,7 2008 1,7 1,4 0,5 0,7 5,4 Només CAS 2003 54,3 53,1 47,3 45,2 38,6 2008 54,8 54 54,9 53,4 36,9
    14. 20. 3. Lliçons apreses <ul><li>Lliçó 1 </li></ul><ul><li>Les mesures legislatives i d’altres tipus que van de dalt cap a baix són necessàries però no suficients per a objectius que podríem anomenar “ forts” o de “normalitat forta” (fer que el català sigui la primera llengua de la majoria de la població i l’espontània de preferència en les activitats socials). </li></ul><ul><li>Per què? </li></ul><ul><ul><li>Lliçó sabuda però no apresa? </li></ul></ul><ul><ul><li>Procés gradual? </li></ul></ul><ul><ul><li>Normalització: got mig ple o mig buit? </li></ul></ul>
    15. 21. Lliçó 2 <ul><li>El mateix model de planificació lingüística no val per sempre . </li></ul><ul><li>Per què? </li></ul><ul><ul><li>Canvis sociodemogràfics? </li></ul></ul><ul><ul><li>Aprenentatge del català: infants: </li></ul></ul><ul><ul><li>Aprenentatge del català: adults </li></ul></ul><ul><ul><li>Noves estratègies? </li></ul></ul>
    16. 22. Només CAT Més CAT que CAS AMB Més CAS que CAT Només CAS Només altres Llar Catalunya 49,6 4,7 10,2 5,9 29 0,2 Resta Esp. 7 3,1 7,3 7,9 73,2 -- Estranger 3,5 -- 3 3,7 48,1 29,7 Amistats Catalunya 35,4 15,6 20,8 8,5 18,7 0,1 Resta Esp. 5,1 5,2 14,3 12 62,1 -- Estranger 3,1 6,7 6,1 46,2 15,5 Veïns Catalunya 34,5 13,6 20 8,5 22 0 Resta Esp. 6,9 4,9 14,2 10,6 62,3 -- Estranger 4,6 1,8 7,6 6,3 71,1 1,9 C. d'estudi Catalunya 38,4 17,3 19 8,1 12,9 -- Resta Esp 23,3 -- 33,4 -- 22,7 -- Estranger 13,8 -- -- -- 47,2 -- C. de feina Catalunya 35,4 14,1 22,2 8,7 17 0,2 Resta Esp 7,7 6,2 16,8 12,7 53,5 -- Estranger 4,1 -- 9,7 5,6 62,5 4,8 Petit comerç Catalunya 43,6 15,6 17,3 6,8 15,7 0,1 Resta Esp 8,8 6,1 13,6 10,3 59,9 -- Estranger 5,5 2,1 8,7 5,9 72 -- Gran comerç Catalunya 36,4 14,4 18,8 10,2 18,7 -- Resta Esp 7,8 4,5 12,5 10,4 62,5 -- Estranger 3,9 1,8 8,2 5,7 77,3 -- E. financeres Catalunya 56,1 9,8 12 4,9 15,6 0 Resta Esp 13,9 5 10,4 6,9 62,5 -- Estranger 7,5 2 7,4 4,8 75,5 P. mèdic Catalunya 51,9 9,9 13,6 4,6 19,3 0 Resta Esp 12,2 3,9 9,9 7,1 66,3 Estranger 5,7 2,4 7 4 78,8
    17. 23. Lliçó 3 <ul><li>Els discursos que es fan servir per recuperar les llengües reflecteixen i alhora creen ideologies sobre les llengües. Aquests discursos formen part de tot el tramat sociolingüístic i cal tenir-los presents en particular en la planificació de l’estatus de les llengües que es vulguin revitalitzar. </li></ul>
    18. 24. <ul><li>P: [...] Molts parlants tenen la sensació que el català és una mica difícil i no sé si algunes combinacions de pronoms febles o algunes formes de relatiu ajuden gaire a fer-los veure les coses d’una altra manera. </li></ul><ul><li>JS: Però com vols que ho percebi la gent del carrer, si sempre l’han ensenyada en castellà i si està acostumada a sentir els mitjans de comunicació en castellà? No hauríem de banalitzar... </li></ul><ul><li>P: No ho vull pas fer. </li></ul><ul><li>JS: No, és clar. Ho dic perquè en aquesta entrevista hauríem d’orientar el lector, no despistar-lo. Si hi ha aquesta distància que indiques entre alguns parlants i la llengua, no és perquè el català sigui difícil, que ja sé que no ho penses... </li></ul><ul><li>P: És clar, ho preguntava perquè faig una entrevista. </li></ul><ul><li>JS: Però els periodistes no hauríeu de caure en aquesta trampa perquè, aleshores, esteu rebaixant el nivell d’informació. Si la vostra pregunta ja parteix del fet que el català és difícil, s’està convidant qui ho està llegint a raonar la dificultat, quan això no és així. [...] </li></ul>
    19. 25. <ul><li>JS: Lingüísticament som un poble amb poca capacitat de reacció perquè tenim la subordinació posada a la sang. </li></ul><ul><li>P: Li diran que el català no és tan útil perquè no el parla tanta gent. </li></ul><ul><li>JS: I cada vegada ho serà menys si l’estat no el fa útil. Voldria que, com a periodista, veiessis que totes les preguntes que estàs fent condueixen a una resposta negativa. </li></ul><ul><li>P: No, no, si les hi faig... </li></ul><ul><li>JS: Sí, sí, però és que no les hauries de fer aquestes preguntes! </li></ul><ul><li>P: Bé, quan vostè diu que el català es mor... </li></ul><ul><li>JS: Jo no ho he dit mai que el català es mor! </li></ul><ul><li>P: Quan diu que el català no va bé, jo tinc la sensació que el que vol és que els que ho llegim, i jo el llegeixo, reaccionem i ens n’adonem. No vaig per un camí diferent, jo! </li></ul><ul><li>JS: Però si els periodistes féssiu unes preguntes més progressistes, no hauríem d’estar sempre amb les mateixes històries perquè llavors, ni que sigui subliminalment, estem dient allò mateix que deia aquella consellera basca: que si el basc és difícil, que si no és útil [...] </li></ul><ul><li>P: Doncs hauríem de fer alguna cosa perquè estem en un cul-de-sac. </li></ul><ul><li>JS: Home, tant repetir-ho, al final serà veritat! [...] </li></ul>
    20. 26. Lliçó 3 <ul><li>Planificació del discurs (Lo Bianco, 2004) </li></ul><ul><ul><li>Català com a “llengua intergrupal comuna” (Bastardas, 2009) </li></ul></ul><ul><ul><li>Diversitat lingüística (Junyent, 1998; Comellas, 2006) </li></ul></ul><ul><ul><li>Batalla (Gifreu, 2009) </li></ul></ul><ul><ul><li>Mort </li></ul></ul><ul><li>Efectivitat dels discursos (Ricento, 2005; Hill, 2002) </li></ul><ul><ul><li>Ecologia lingüística? </li></ul></ul>
    21. 27. Conclusió <ul><li>És normal preocupar-se per la mort (del català)? </li></ul><ul><li>Sí, però no des de la impotència i el pessimisme. </li></ul>
    22. 28. Moltes gràcies Llorenç Comajoan Colomé [email_address]

    ×