1. Linx
nòrdic
Emma C
Marina Q
Irene V
Hussam Ch
Mohamed A
La Salle Manlleu
Curs 2014-2015
2. • Noms
• Classificació
• Taxonomia
• Distribució
• L’hàbitat
• Descripció
• Alimentació
• Reproducció
• Estat de conservació
• Amenaces
• Protecció
• Imatges
• Video
3. Nom científic: Lynx lynx
Nom comú: Linx Nòrdic
També conegut amb altres noms com llop cerver o llop cerval, fent referència a
un animal al que se li tenia una por aterradora o excessiva. També és relaciona
el nom cerval, que prové de cervo (o cérvol), per la capacitat de caçar d’aquests
animals.
4. La classificació exacta de les subespècies encara és objecte de
debat, però basant-se en recents interpretacions, la llista inclou les
següents subespècies:
Lynx lynx lynx, a Escandinàvia, Europa Oriental, l’oest de Sibèria.
Lynx lynx carpathicus, als Carpats i Europa Central.
Lynx lynx martinoi, als Balcans.
Lynx lynx dinniki, al Caucas.
Lynx lynx wardi, al massís de l’Altai.
Lynx lynx wrangeli, a l’est de Sibèria.
Lynx lynx isabellinus, a l’Àsia Central.
Lynx lynx kozlovi, al centre de Siberia.
Lynx lynx stroganovi, a la Província de l’Amur.
Lynx lynx sardiniae, a l’illa de Sardenya.
5. És de la família dels felins i és el més gran del gènere
Lynx. Trobem moltes espècies de linx distribuïdes per
tot el món i, concretament la del linx nòrdic, també té
altres subespècies segons la regió que habita.
6. El llop cerver o linx nòrdic habita en llocs on fa molt fred o en països amb
boscos que proporcionen un munt d'amagatalls i oportunitats d'aguaitar.
Depenent de la localitat, poden viure a estepes arbrades, taigà i boscos de
muntanya.
A les parts més muntanyoses de la seva àrea de distribució, el linx va a les
terres baixes durant l'hivern, seguint les seves preses i evitant les neus més
profundes.
Tendeixen a ser menys comuns a les zones on els llops són abundants, ja que
s'ha registrat que ataquen i fins i tot mengen linx
7.
8. El linx nòrdic és l'espècie més gran del gènere Lynx
El seu cos que va dels 80 als 129 centímetres i una alçada a les espatlles
d'uns 70 centímetres.
La cua fa entre 15 i 25 centímetres de longitud.
Els mascles pesen generalment entre 18 i 30 quilograms, mentre que les
femelles tenen un pes mitjà de 17,6 quilograms.
S'ha registrat que els mascles de linx nòrdic siberians són els de mida més
gran, amb un pes que pot arribar fins als 38 quilograms.
Té unes potes poderoses, amb grans peus palmats i peluts que actuen com a
raquetes de neu.
També té una cua curta amb una punta de color negre, uns flocs de cabell
negre a les orelles, i un collaret de pèl llarg de color gris i negre.
9. El llop cerver caça llebres, conills, rosegadors, tetraònids, senglars, isards,
guineus, cabirols i rens.
Com en altres felins, la captura de preses més grans representa un risc, i per
tant normalment només el corre durant l'hivern, quan l'aliment és menys
abundant.
Justament el nom de cerver (linx) prové de cervo (o cérvol) per la tradició
popular sobre la capacitat de caçar aquests animals.
També s'alimenta de carronya quan en troba.
L'adult necessita consumir entre 1,1 i 2 quilograms per dia, fet que fa que
pugui trigar diversos dies en consumir algunes de les seves preses més grans.
10. La temporada de reproducció d'aquesta espècie comença al gener i s'allarga
fins a l'abril.
Les femelles prenyades construeixen caus aïllats, sovint protegits per branques
o arrels d'arbres.
El cau pot ser folrat amb plomes, pèl de cérvol, i herba seca per proporcionar un
llit a les cries.
El període de gestació té una durada entre 67 i 74 dies, després del qual la
femella dóna a llum entre 1 i 4 gatets.
En néixer, les cries de llop cerver pesen entre 240 i 430 grams, són cegues i
estan desvalgudes, i tenen un pelatge llis de color marró grisenc, que adquireix
la coloració d'adult al voltant de les onze setmanes d'edat.
11. Algunes de les principals amenaces per aquests ecosistemes especials
són:
Tala d'arbres a gran escala
La destrucció
La contaminació
I la major amenaça son els humans ,ja que els caçen per apofitar la seva
pell .
12. Gràcies a la protecció d’alguns parcs naturals, la vida del linx
nòrdic és mes segura i l’espècie pot continuar amb normalitat
sense perill d’extinció.
