Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Projecte el pati-escola-la-pau

1,125 views

Published on

Memòria del projecte participatiu de l'Escola La Pau "Fem comunitat transformant el pati de l' escola"

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Projecte el pati-escola-la-pau

  1. 1. FEM COMUNITAT TRANSFORMANT EL PATI DE L’ESCOLA Projecte iniciat el curs 2011-2012 a partir de les propostes dels nens, acompanyats pels mestres, AMPA i associacions del barri per enfortir la xarxa de participació a l’escola mitjançant la transformació del pati. 1
  2. 2. " La missió principal de la societat es educar als infants, que seràn el nostre futur. Aquesta educació és responsabilitat de tota la comunitat que els envolta. Oferir als nostres infants la millor educació possible amb les eines que tenim, i seguir aprenent amb ells.” Dedicat a tots els nens i nenes de l'escola La Pau, i a les seves famílies.
  3. 3. ÍNDEX 1.0 Presentació del Projecte 1.1 Qui som i com ens organitzem 2.0 Context 3.0 Accions 3.1 Línia temporal 3.2 Fitxes activitats Com volem el nostre pati? Assemblea General 19 desembre 2011 Construcció del Tobogan Inauguració del Tobogan Festa de recaptació de fons Pintar el mural i la diana Detecció de mancances i perills Així serà el pati petit! Somniar estructures amb pneumàtics Construcció del sorral i pintar les rodes 4.0 Avaluació 5.0 Seguiment 6.0 Aplicabilitat i Transferència 7.0 Annexes 7.1 Annexes gràfics 7.2 Annexes vídeo i arxius ( en cd adjunt )
  4. 4. 1.0 PRESENTACIÓ DEL PROJECTE "Somiar sols, és sol un somni, Somiar junts, és l’inici d’una realitat" Helder Cámara. El curs 2009-10 l ’escola La Pau tenia concedida una reforma integral per part del Departament. Malauradament, no es va poder dur a terme degut a la situació econòmica del moment. Això va provocar una desil·lusió, inicialment, per part de la comunitat educativa, que després, però, es va transformar en un incentiu per millorar l’escola amb els recursos personals i materials dels que disposàvem. La Comissió de Convivència va proposar que a les tutories de cada curs es parlés de com voldríem que fos el nostre pati; les propostes dels nens es van plasmar en forma de maquetes i de murals. Paral·lelament, l’escola es va posar en contacte amb el PEP (Pla d’Energia Participatiu dels barris de Sant Martí i de la Verneda) i Raons Públiques, (equip especialitzat en l’acompanyament de procesos participatius), a fi de rebre assessorament i acompanyament en aquest procés. El dia de l’Assemblea General de tota l’escola (desembre 2011) es van exposar les propostes de cada classe i van ser escoltades per les 2 entitats abans esmentades. Així, es va crear un grup de treball (Grup Motor Pati La Pau) format per mestres i equip directiu, PEP i Raons Públiques. Durant les primeres trobades per engegar el Projecte, es va constatar que la participació de les famílies a la vida de l’escola era molt feble (ja que tot just, al Nadal del 2011, s’acabava de constituir l’AMPA després de molts anys sense la seva presència), però que era una peça clau per entendre el projecte des d’un punt de vista de cooperació de tota la Comunitat Escolar i del barri. Per tant, va ser un objectiu paral·lel al projecte inicial de transformar el pati, enfortir l’AMPA i donar-li un lloc protagonista dins del grup motor creat. Davant aquesta situació, varem definir com a objectiu prioritari fomentar la participació a l’escola tant de les famílies, nens i mestres com d’entitats del barri i fora d’aquest, mitjançant el projecte de la millora del pati. Per poder dur a terme el nostre objectiu, calia crear un grup motor format per representants de diversos àmbits, capaç engrescar a la resta de membres de l’escola i al veïnat per impulsar una xarxa participativa que mancava a l’escola des de feia anys. 1
  5. 5. 1.1 QUI SOM I COM ENS ORGANITZEM Transformar l'educació suposa que tots els jugadors estiguin del mateix costat. (...) Els diferents actors del grup motor s’estableixen d’aquesta manera: les famílies, els professors i l’equip directiu, encarregats de donar la saviesa de com ha de ser el pati, amb el suport del PEP, obrint les activitats al barri, i Raons Públiques, atorgant viabilitat tècnica al projecte. Mestres: Les mestres participants al grup motor són les coordinadores de l’ escola ( d’ educació infantil i d’educació primària) i també mestres membres de la Comissió de Convivència. Són l’enllaç amb la resta dels mestres de l’escola, i encarregades de traspassar les informacions i propostes del grup motor al claustre i fer el feedback amb les aportacions dels altres membres del claustre. L’Equip Directiu: El director de l’escola és membre del grup motor i enllaç amb altres institucions per tal de donar a conàixer el projecte, i buscar col·laboracions. L’AMPA: Dues mares de l’ AMPA han estat pemanentment membres del grup, i han estat l’enllaç amb la resta de les famílies de l’escola. Raons Públiques: Col·lectiu interdisciplinar que treballa des d’una perspectiva metodològica participativa en l’àmbit de l’urbanisme, generant alhora sinèrgies entre els diferents actors implicats creant xarxa al voltant dels projectes. Raons Públiques ha vist la possibilitat d’aplicar una metodologia d’ intervenció en la transformació d’un espai públic en el context del pati d’una escola, adaptant l’escala tenint en compte la importància d’habitlitar un espai amb valors educatius. És així com la construcció col·lectiva i empoderament dels actors han ajudat a crear espais de participació i implicació. L’autoconstrucció ha estat i és el canal principal per la consolidació i cohesió d’un equip de treball així com les nostres capacitats tècniques són les que atorguen viabilitat al projecte, gràcies al coneixement i vivència dels qui utilitzen l’espai quotidianament. La metodologia participativa ens ha permès l’articulació inclusiva de les parts, permetent alhora la presa de decisions dels alumnes, potenciant els rols d’administració i gestió de l’equip docent i 2
  6. 6. directiu, recolzant-nos en el teixit associatiu del barri, generant sinèrgies entre els diferents actors. Obtenint, en definitiva una millora en l’àmbit relacional amb l’excusa de remodelar el pati. www.raonspubliques.org PEP: Associació dels barris La Verneda- Sant Martí i La Pau, referent de procés participatiu “alimentat” des de baix, desde la concepció holística de la energia i generador de sinergies i inclusivitat veïnal i d’entitats. L’’Agenda 21 el va “escollir”, entre d’altres, com a projecte de la ciutat de Barcelona representant al congrés In Context celebrat al juny a Berlín, on representants de 28 països es vàrem trobar per a parlar del canvi, la transició necessaria al món, en especial a l’àmbit municipal; des de projectes que inclouen la investigació, la participació i el diàleg amb l’administració. La vinculació del PEP amb l’escola va nèixer en constatar que una part del barri de Sant Martí, la zona de La Pau, on està ubicada l’escola, quedava aïllada i separada de moltes de les actuacions i activitats que es desenvolupaven a la resta del barri. Fruit d’ algunes visites a l’escola i al barri es va comprovar que tenia ple sentit començar un projecte de col·laboració, pensant que diferents parts d’un mateix barri , aïllades per diferents motius tant urbanístics com socioeconòmics, , poguèssin relacionar-se, conèixer, ajudar-se, intercanviar coneixements i serveis.... i aprendre, en definitiva, a conviure com a veïns. www.plaenergiaparticipatiusantmarti.wordpress.com 3
  7. 7. Formació de Grup motor amb els actors GRUP MOTOR Apropiación del proyecto Suport Tècnic, Xarxa Alumnes de P3 a 6è Professors Direcció A.M.P.A . Projecte Pati de l'escola Des del grup motor es va valorar que el projecte tindria una durada i implementació a llarg termini i que necessitava una organització pautada i sistemàtica. Així, es va establir un calendari de trobades quinzenals (a la sala de l’AMPA) definint uns objectius a llarg i a curt termini tenint en compte les activitats ja programades des de l’escola per tal de què es poguessin complementar i no solapar. A fi de compartir la informació del projecte i poder aproximar un llenguatge comú a cada un dels integrants del grup es van establir tot un seguit d’eines per tal de fomentar la comunicació. És així que els espais diferents de comunicació com són: els punts de trobada (reunions, i activitats) o l’ús de formes de comunicació de les noves tecnologies conformen un procés pedagógic d’aprenentatge. 4
  8. 8. 2.0 CONTEXT L’ESCOLA LA PAU és una escola pública d’una línia amb 155 alumnes d’Educació Infantil i Primària (catalogat com a centre de complexitat C). Es troba al barri La Pau, al districte de Sant Martí de la ciutat de Barcelona. EL BARRI LA PAU Aquest barri està situat entre la Rambla de Guipúscoa i la Gran Via. Va ser construït per l'Obra Sindical del Hogar i inaugurat per Franco l'any 1966 en els actes de la campanya "25 años de paz" des de la fi de la Guerra Civil, fet del qual en deriva el seu nom. Una característica del barri la Pau és la manca de comerços i equipaments. Tot i la millora dels equipaments i les zones verdes ja existents, el barri no ha pogut evitar convertir-se en ciutat dormitori. L’ESCOLA LA PAU El centre té una important mobilitat del claustre de professors, i una mobilitat encara més alta de l’alumnat, que el situa per sobre de la resta de centres del districte amb el mateix grau de complexitat C. Això dificulta la consolidació del projecte de centre, la cohesió del claustre, així com la tasca docent a les aules. La relació entre sol·licituds de preinscripció i places ofertades es situa al voltant del 0,5, sobretot a Primària. Això provoca un degoteig continu d’alumnat de molt diversa procedència al llarg del curs que incideix en la mobilitat de l’alumnat esmentada abans. L’ESCOLA LA PAU, És un centre inaugurat a finals dels anys 60. Actualment compartim les instal·lacions amb la EOI LA PAU. Dades estadístiques (2011 sobre indicadors socioeconòmics ) de l’Ajuntament de Barcelona, del barri de La Verneda i la Pau comparat amb el districte i la ciutat. INDICADORS SOCIOECONÒMICS 2011 BARRI DISTRICTE BARCELONA 29.131 1,1 25.944 231.584 10,5 22.005 1.615.985 102,2 15.818 15.190 13.941 119.634 111.950 847.636 768.349 0‐14 15‐24 25‐64 65 i mes Població per lloc de naixement (en %) Barcelona Resta Catalunya Resta Espanya 11,9 9,0 54,3 24,8 13,1 8,7 58,6 19,6 12,3 8,9 58,0 20,8 48,0 5,9 31,7 52,2 6,9 21,5 51,5 7,4 19,5 Estranger Població per nacionalitat (en %) 14,3 19,5 21,5 Espanyols Estrangers % Titulats superiors i CFGS (1) Taxa natalitat / 1.000 hab Població de més de 65 anys que viu sola (%) (2) Índex de sobreenvelliment (3) 89,0 11,0 9,8 7,2 21,1 50,4 84,4 15,6 20,1 9,4 24,5 54,2 82,6 7,4 24,9 8,6 25,7 55,3 2.270 68,4 16.748 81,5 108.624 100,0 Població Superfície (km2) Densitat (hab/km2) Població per sexe Dones Homes Població per edat (en %) Nombre d'aturats registrats (4) Renda familiar disponible per habitant (2010) Índex Barcelona=100 (1) Estudis universitaris‐CFGS grau superior / població de 16 i més anys (2) població >65 anys viu sola / població>65 anys (3) població >75 anys/ població >65 anys*100 (4) Estimació per barris a partir de dades facilitades per codis postals, realitzada pel Departament d'Estadística. L’ESCOLA LA PAU escolaritza nens i nenes residents al barri, del barri de la Mina, de la Trajana i de Sant Adrià de Besòs. També estan matriculats nens que provenen d’altres zones més llunyanes, que ens són assignats pel Consorci d’Educació de Barcelona al tenir places vacants. 5
  9. 9. gràfic n. 1: Origen de l’alumnat, curs 2012-2013 Actualment hi ha 155 alumnes a l’escola distribuïts així: Relació de cursos i alumnes matriculats al curs 2012-2013 Educació Infantil Curs Nombre d’alumnes P3 16 P4 23 P5 19 TOTAL 58 Educació Primària Curs 1r 2n 3r 4t 5è 6è TOTAL Nombre d’alumnes 23 22 15 8 13 16 97 TOTAL A L’ESCOLA: 155 Alumnes Som un centre d’una línia i destaquem l’increment, en els darrers anys, del nombre d’alumnes d’Educació Infantil matriculats en els cursos inferiors. És interessant mencionar que, tot i aquest augment, hi ha una forta mobilitat d’alumnes que marxen del centre abans d’acabar el curs o no renoven matrícula. gràfic n. 2 Origen de l’alumnat espanyol, curs 2012-2013 ORIGEN DE L’ALUMNAT La població de l’escola té un origen molt divers. Sobre un total de 155 alumnes, el 55,5% pertanyen a famílies espanyoles i el 45,5% a famílies estrangeres (veure gràfic n. 1). És interessant comprovar que, darrera d’aquestes xifres, s’amaga un altre element que modifica aquests percentatges. Els alumnes de famílies espanyoles tenen un origen diferenciat que explicaria la diversitat del nostre centre. Origen de l’alumnat espanyol Si observem el gràfic, hi ha un nombre molt elevat de famílies d’ètnia gitana, que dóna una singularitat al centre. Aquesta dada també és rellevant quan parlem de diversos aspectes a tenir en compte: cultura, creences i prejudicis respecte a altres ètnies. A més a més, aquestes diferències dificulta la presència del català com a llengua vehicular del centre (veure gràfic n. 2). 6
  10. 10. Origen de l’alumnat estranger Pel que fa a la procedència dels alumnes de famílies estrangeres, un 44,5 % aquest any, provenen de diferents països (veure gràfic n. 2). gràfic n. 3 Origen de l’alumnat estranger, curs 2012-2013 Evolució de l’alumnat estranger. Període 2009-2013 Escola La Pau. Evolució de l'origen de l'alumnat estranger. Període 2009-2013 38 36 40 30 30 24 20 10 24 18 6 8 10 12 8 10 3 6 9 7 0 Magreb Àsia 2009-2010 2010-2011 Centre i Sudamèrica 2011-2012 Europa de l'Est 2012-2013 Com s’observa en les gràfiques, ha crescut considerablement la població d’Àsia (Paquistan i Xina) i lleument la població del Magreb; no hi ha una variació rellevant dels altres orígens. Aquest fet repercuteix en el funcionament de l’aula d’acollida de l’escola i en la necessitat de realitzar estratègies d’aprenentatges noves diferents a les actuals. La llengua materna és majoritàriament el castellà. La majoria dels alumnes provenen de famílies amb molt pocs recursos. Algunes molt desestructurades.. El 38% està inclòs en l’informe global de NEE de necessitats socioeconòmiques desfavorides elaborat per l’EAP B-21 de Sant Martí Molts atesos per Serveis Socials i la gran majoria de pares en situació d’atur. Fins fa dos anys, la participació i implicació de les famílies a la vida de l’escola havia estat molt baixa. Ha estat a partir de què unes mares s’han consolidat com a AMPA, s’han organitzat extraescolars i la col·laboració d’entitats del barri (PEP, Raons Públiques, Espai Ambiental, ..) que aquesta participació va millorant. 7
  11. 11. 3.0 ACCIONS 3.1 LÍNIA TEMPORAL FESTA DE RECAPTACIO DE FONS 19maig 2012 CONSTRUCCIÓ DEL SORRAL CONSTRUCCIÓ DEL TOBOGAN TUTORIA A LES AULES: COM VOLEM EL NOSTRE PATI? juny 2013 DETECCIO DE MANCANCES I PERILLS 2013 juny 2012 Creació de AMPA i GRUP MOTOR TUTORIAS A LES AULES: AVALUACIO DE FINAL DE CURS 5 juny 2013 “SOMNIAR ESTRUCTURES AMB PNEUMÀTICS” setembre 2012 19 desembre 2011 2012 Hi ha activitats que es van dur a terme en un dia en concret i que estan assenyalades amb un cercle. I hi ha altres activitats que s’han dut a terme durant un període de temps, que estan assenyalades amb una línia discontínua. ASSEMBLEA GENERAL setembre 2011 A continuació, es pot observar una línia temporal que va des de l’origen del Projecte fins al moment actual (setembre 2011 juny 2013). En aquesta línia s’han assenyalat totes les activitats que a continuació detallarem. Cal tenir present que no és un projecte finalitzat, sinó que encara tenim objectius a assolir i somnis a perseguir. 25 maig 2013 INAUGURACCIO DEL TOBOGAN PINTA EL MURAL I DIANA
  12. 12. 3.2 FITXES ACTIVITATS Títol COM VOLEM EL NOSTRE PATI? Data 1r Trimestre del Curs escolar 2011-12 Objectiu Descripció A cada classe les tutores van parlar amb els alumnes de quines coses manquen al pati i quines millores es podrien introduir. Aquesta conversa va quedar plasmada plàsticament en murals i/o maquetes elaborades a cada aula (des de P3 fins a 6è). En primer lloc, cada nen va dibuixar la seva proposta de pati i, en segon lloc, es va consensuar la proposta col·lectiva Recursos Materials de plàstica necessaris per elaborar les maquetes i/o murals, donant especial rellevància a l’ús de material de reciclatge. Avaluació L’activitat va ser molt positiva ja que va permetre parlar i conscienciar-se de les mancances del pati, escoltar les propostes individuals i arribar a un consens per l’elaboració de la maqueta/mural col·lectiu. 9
  13. 13. Títol ASSEMBLEA GENERAL Data desembre 2011 Objectiu es i alumnes les propostes realitzades a cada classe, mitjançant el delegat de cada classe. bliques i PEP, totes les propostes exposades. Descripció L’assemblea General té lloc dues vegades al llarg del curs, on hi participen tots els alumnes de l’escola i a través dels delegats de les classes es posen en comú i es debateixen els aspectes tractats a les tutories de les classes. En aquest cas, cada delegat va exposar les mancances i propostes que van parlar a les classes Recursos Maquetes col·lectives, murals col·lectius, vídeo de les mancances i perills dels patis de l’escola elaborat pels alumnes de 6è. Avaluació Va ser positiva ja que va permetre tenir un primer contacte de Raons Públiques i PEP amb la totalitat dels alumnes i dels mestres. Així, vam veure que el que havíem consensuat i demanat com a millora del pati, havia estat escoltat per persones externes a l’escola, les quals ens ajudarien a realitzar el nostre Somni col·lectiu de millorar el pati. Tant el PEP com Raons Públiques van veure en aquesta assemblea una forta motivació per part dels alumnes a voler transformar i millorar el seu pati. També van valorar positivament el paper rellevant de l’assemblea a dins de l’escola i l’esperit democràtic dels alumnes. 10
  14. 14. Títol CONSTRUCCIÓ DEL TOBOGAN Data gener 2012 - març 2012 Objectiu seves habilitats per fer-ho. Descripció Previ a la jornada, Raons Públiques va ensenyar a tots els mestres i alumnes de l’escola una maqueta petita del futur tobogan. També es va ensenyar a les famílies alhora que se’ls preguntava quines habilitats tenien o en què volien participar en la construcció d’aquest. Durant el mes de gener, un pare de l’escola va portar els palets necessaris per la construcció del tobogan. Al llarg del mes de gener, pares i col·laboradors van separar les fustes, netejar-les i polir-les per tenir-les a punt per la Jornada de Treball realitzada el dissabte 28 de gener. Aquell dissabte, va ser la 1a Jornada de Treball i d’interrelació entre els diferents col·lectius participants i es van fer les següents activitats: construcció del tobogan. funcionés. exposició de maquetes realitzades pels alumnes. Al final de la Jornada, l’AMPA va obsequiar a tothom amb un esmorzar. La construcció del tobogan va continuar unes setmanes més, on les persones voluntàries s’anaven trobant a l’escola per tal d’acabar-lo. Una vegada construït, es va organitzar una Jornada de Pintada del Tobogan, en la qual van participar tots els alumnes i mestres de l’escola. Així, curs a curs van anar pintant segons un horari establert. 11
  15. 15. Recursos Maqueta petita del tobogan, palets reciclats i maquinària necessària, samarretes, esprais, bicicletes reciclades, bicicletes generadores d’energia, equip de música, pintura, pinzells i fulls per anotar les habilitats i telèfons de contacte de les famílies que volien participar-hi. Avaluació Es valora molt positivament, perquè a més a més d’iniciar el procés físic de construcció del tobogan, també va ser el primer contacte de tots els participants. Malgrat que va ser un dia de pluja, l’assistència va ser un èxit. Tot i així, durant les setmanes següents on s’anaven trobant les persones col·laboradores, no van ser gaires i això va suposar un volum de feina gran per poques persones. La Jornada de Pintura a l’escola va ser molt positiva, ja que tots els nens van poder pintar el tobogan i es van sentir partíceps actius de l’acció constructora. 12
  16. 16. Títol INAUGURACIÓ DEL TOBOGAN Data 30 de març del 2012 Objectiu Inaugurar el tobogan Agrair a les famílies la seva partipació en la construcció. Descripció El divendres a la tarda, després de la jornada escolar, es va convidar a totes les famílies a la inauguració del tobogan. L’AMPA es va encarregar de realitzar jocs pels nens i entregar un obsequi i un diploma a aquelles persones que havien col·laborat en la seva construcció. Un alumne de P3 i un altre de 6è van ser els encarregats de tallar la cinta per donar com a inaugurat el tobogan. Recursos Material necessari per realitzar els jocs, cinta i tisores, obsequi i diploma Avaluació Va ser molt positiva ja que va permetre donar a conèixer l’existència de l’AMPA i el treball que s’havia estat fent durant aquells mesos amb la intervenció de tots els membres del Grup Motor i famílies voluntàries. Va ser clau i positiva la intervenció de l’AMPA a l’hora d’organitzar els jocs i entregar l’obsequi a les persones col·laboradores. 13
  17. 17. Títol FESTA DE RECAPTACIÓ DE FONS Data 19 de maig del 2012 Objectiu Recollir diners per tal de realitzar l’activitat posterior (mural i diana) Celebrar i compartir amb tothom l’èxit de la construcció del tobogan. Animar a les famílies a fer-se sòcies de l’AMPA. Donar una millor imatge de l’escola al barri. Obrir l’escola al barri Descripció Previ a la jornada de la festa, es van repartir uns flyers informatius als nens perquè els anessin enganxant pel barri, poder tenir més públic i donar a conèixer la vida de l’escola al barri. El dissabte a la tarda ens vam trobar a l’escola i vam organitzar una Batucada (formada per diferents nens i pares) que va anar pel barri avisant de la celebració de la festa que es faria posteriorment a l’escola. A més a més de la batucada de l’escola va participar en la rua la Colla de Gegants del barri de Sant Martí. Quan vam arribar a l’escola va començar l’espectacle amb diferents col·laboradors (Pallassos Sense Fronteres, ballarins, músics, etc). També van participar exalumnes i mestres en aquestes actuacions. Paral·lelament l’AMPA venia begudes i entrepans a un preu molt assequible per tal de poder obtenir els diners necessaris per a la següent activitat (pintura pel mural i diana del pati). Simultàniament es donava informació sobre què és L’AMPA i les seves funcions, i s’animava a què s’apuntessin.. 14
  18. 18. Recursos Instruments reciclats de la Batucada elaborats amb la mestra de música de l’escola. Diverses persones i entitats (Pallassos Sense Fronteres, grup de Bollywood, mestres, exalumnes, etc). Carnet de soci de l’AMPA Equip de música Menjar i beguda Canyes de riera Flyers informant de la festa Avaluació Es valora molt adequat el fet d’anar pels carrers del barri per convidar a la gent a la festa que hi hauria a l’escola. També va ser molt enriquidor el fet de què exalumnes i persones conegudes volguessin participar en les actuacions de la festa. Es van superar les previsions d’assistents, fet que va neguitejar a l’AMPA encarregada de la venda de menjar i begudes, ja que van haver de reorganitzar-se per donar a l’abast. Tot i així, van aprendre per futures activitats que s’ha de planificar molt bé el servei de venda de menjar i beguda. Es van recaudar força diners i la festa va ser tot un èxit. 15
  19. 19. Títol PINTAR EL MURAL I LA DIANA Data desembre 2012 Objectiu Respondre a la demanda dels alumnes de tenir els murs del pati més decorats. Pintar un dibuix gran pensat entre tots els alumnes en una de les parets del pati Dibuixar una diana gran al pati Descripció Cada alumne va pensar i dibuixar en un full, quin era el dibuix que voldria que es pintés en una de les parets del pati. Aquest dibuix el van realitzar a casa i el van portar a la classe. Després, a cada classe es van recollir els dibuixos fets per cada nen i es va escollir un. Així doncs, teníem seleccionats 1 dibuix per a cada classe (9 en total). Un cop teníem els 9 dibuixos seleccionats, es va reunir el Grup Motor amb els delegats de cada classe i van unificar criteris i dibuixos per tal de pensar un gran dibuix on tinguessin cabuda els 9 dibuixos. D’aquesta manera, es van agrupar els 9 dibuixos en 3 temàtiques (cel i planetes, paisatge i animals terrestres i animals aquàtics). La setmana anterior, les famílies de l’AMPA van pintar de blanc la part del mur on es realitzaria el mural. Posteriorment, es van organitzar vàries jornades on anaven baixant els cursos per pintar el mural amb ajuda dels membres del grup motor i de pares col·laboradors. Paral·lelament, es van formar grups que anaven pintant la diana al pati. Recursos Full per dibuixar el dibuix individualment. Esborrany de quin seria el dibuix del mural a la paret Pintura i pinzells Avaluació Els alumnes van estar molt contents de veure que el dibuix que havien consensuat a la classe es tindria en compte i el veurien pintat a la paret del pati. Es valora positivament que tots els alumnes i els mestres van estar implicats en aquesta activitat. Va ser enriquidor que a la jornada on eren els petits els qui pintaven van venir molts pares i mares a col·laborar. Cada jornada estava molt ben organitzada i hi havia molt gent col·laborant a cada activitat (mural i diana). 16
  20. 20. 17
  21. 21. Títol DETECCIÓ DE MANCANCES I PERILLS Data desembre de 2012 Objectiu Detectar les mancances i perills existents al pati de l’escola Conscienciar als alumnes de les mancances existents i de la força que tenim com a agents actius per modificar-les. Categoritzar-les per veure qui i com les poden modificar. Descripció En grups reduïts, es va conversar amb els alumnes de quines coses pensaven que el pati necessitava millorar. Després els alumnes van anar pel pati detectant aquelles mancances i perills i les assenyalaven amb un paper de diferent color segons l’acció reparadora que necessitava. A continuació, es van recollir les mancances i perills que havien detectat i es van agrupar segons si les persones que poden solventar-les era l’escola i col·laboradors o el propi Consorci. També van recordar quines coses volien i que van reflexar en les maquetes i murals (xarxes porteries, més joguines, terra i font). Recursos Fulls de colors per assenyalar mancances i perills (grogues: perillós, blaves: cal arreglar i roses: cal pintar). Avaluació Als alumnes els va agradar molt detectar i assenyalar les mancances i perills del pati. Ha faltat temps aquest curs per donar continuïtat a aquesta activitat i s’ha de tenir en compte per tal de millorar a partir d’aquesta detecció. També les hem de tenir presents per tal d’anar insistint (en aquelles que depenen del Consorci) i organitzar-nos per les que podem canviar des de l’escola. 18
  22. 22. Títol AIXÍ SERÀ EL PATI PETIT! Data 15 i 16 de maig Objectiu Respondre a la demanda dels nens de tenir un hort més gran a l ‘escola. Compartir amb famílies i nens la proposta de disseny del pati petit de l’ escola sota el punt de vista de la permacultura. Descripció Mitjançant la col·laboració del PEP, i dintre del Projecte d´Agenda 21 que té l’ escola, el permacultor Antonio Scotti ens havia fet al mes de març una proposta de disseny del pati petit . Per poder compartir aquesta proposta, es va enseyar als nens ( curs a curs) les línies més importants del disseny, i es va explicar el sentit de la permacultura. Primer es va fer una presentació a la biblioteca de l’escola, fent servir el projector, i després es va anar al pati petit per entendre “ in situ” el que s’ havia parlat. Al dia següent es va realitzar la mateixa activitat amb les famílies, una vegada s´havia acabat la jornada escolar, i facilitant una monitora que es poguès quedar amb els seus fills mentre elles estaven a la xerrada. Recursos Internet i Projector. Monitora per organitzar jocs amb els nens. Avaluació L’ activitat amb els nens va ser positiva, ja que va permetre crear un espai per presentar el projecte, explicar perquè es feia així, i parlar del sentit de la permacultura ( en cada grup, adequant l’explicació a la seva edat) L’ activitat amb les famílies també va ser positiva, ja que va permetre compartir el projecte i la il·lusió per aquest, i la necessitat de la seva participació per durho a terme. Igualment, les famílies es van mostrar sorpreses pel concepte de permacultura i de la seva aplicabilitat. 19
  23. 23. Títol SOMNIAR ESTRUCTURES AMB PNEUMÀTICS Data Setmanes prèvies a la jornada del 25 de maig Objectiu Imaginar i verbalitzar quins tipus de jocs podríem construir al pati amb pneumàtics reciclats. Descripció A cada classe es va obrir un debat per imaginar quins jocs podríem construir al pati amb els pneumàtics. Per complementar i tenir més idees, es va ensenyar la web: http://neumaticoadicto.blogspot.com.es/ Posteriorment, aquestes propostes les van anotar els delegats de cada classe i es van fer arribar al grup motor. Aquest va seleccionar aquelles propostes que eren més factibles a realitzar (sorral, cuc i rodes decorades per jugar) donant menys prioritat a la construcció d’un laberint amb rodes, columpis, entre d’altres. Recursos Avaluació Internet i Projector Va ser positiu ja que va permetre tenir en compte les propostes de cada classe. També van ser conscients de quantes coses es poden fer amb material reciclat. 20
  24. 24. Títol CONSTRUCCIÓ DEL SORRAL I PINTAR RODES Data 25 de maig Objectiu Construir l’estructura d’un sorral nou pel pati petit. Pintar rodes com a element de joc i pel sorral. Construir jardineres pel pati gran. Gaudir i celebrar tots junts el que s´està aconseguint Descripció Previ a la jornada de treball, alguns pares van anar a buscar pneumàtics vells als tallers del barri. L’AMPA es va dedicar a netejar-ne alguns. A mesura que les famílies i els nens arribaven el dissabte, s´hi incorporaven en un dels dos grups d’ activitat que s’ havien organitzat: un grup pintava rodes amb pintura, i l’ altre grup tallava rodes i construïa el sorral seguint les instruccions que en un full s’ havien explicitat. Quan les dues activitats van acabar, l’ AMPA va obsequiar a tots els participants, petits i grans, amb begudes i entrepans. Finalment, es va treure el paracaigudes de l’escola i es van organitzar jocs cooperatius per tothom. Recursos Pneumàtics reciclats, maquinària adequada per tallar els pneumàtics i material de ferreteria per poder-los ensamblar. Pintura, pinzells, Beguda i entrepans. 21
  25. 25. Avaluació Van venir força familiars a ajudar a pintar les rodes i a construir l’estructura del sorral. Algunes d’aquestes famílies no havien participat en altres activitats, fet que es valora molt positiu i que permet observar el grau d’impactació del Projecte a les famílies. Malgrat tot, l’AMPA continua necessitant ajuda per augmentar i consolidar la participació dels pares. No es va acabar la seva construcció degut a què s’ha de coordinar amb el Consorci i el dia que ens entregarà la sorra. Tampoc ens va donar temps d’acabar de construir les jardineres. Va ser molt agradable que l’AMPA donés menjar i beguda a totes les persones que van col·laborar. Va anar molt bé que Raons Públiques entregués un manual de com s’havia de construir l’estructura del sorral i així agrupar-se per les diverses tasques. Es va valorar positivament entregar un full informatiu del que es va fer durant la jornada i així les famílies i alumnes que no van assistir, van poder veure el que es va fer. Caldria millorar com es va fer l’acomiadament a les famílies que no van quedar-se fins al final de la jornada. 22
  26. 26. 4.0 AVALUACIÓ Patim molt pel poc que ens falta i gaudim poc del molt que tenim Shakespeare Respecte el funcionament del Grup Motor Ha estat una bona ajuda que després de cada activitat, el grup motor fés una avaluació acurada, que permetia planificar millor les properes activitats. Un aspecte que hem de canviar arrel d’haver-lo valorat, és el temps i horari dedicat a la reunió del Grup Motor. Així doncs, s’ha decidit que pel curs vinent, el grup motor es reunirà un cop acabades les classes dels alumnes i s’intentarà que sigui un dia que hi hagi extraescolars ja que d’aquesta manera podran participar més pares a les reunions. També s’intentarà encoratjar als alumnes més grans de l’escola (11 i 12 anys) a participar en aquestes reunions fora de l’horari lectiu. Per manca d’hàbit, les famílies han trobat complicat fer servir el grup de treball via email amb el qual estàvem en contacte permanentment; fet que cal millorar pel proper curs. Al mateix temps, cal revisar els espais i quin tipus de comunicació estableix el grup, acompanyant en els processos d’aprenentatge. Respecte l’aplicació del Projecte Valorem el projecte molt positivament, ja que està possibilitant crear una xarxa de participació interrelacionada i amb un mateix objectiu. Les famílies s’estan adonant que tenen un lloc de participació a l’escola, que el seu paper és important i necessari i que les millores del centre poden ser a través de factors externs però també gràcies a la capacitat d’autogestió i d’empoderament dels diferents col·lectius. També s’observa una participació més elevada de les famílies a les activitats organitzades per l’escola, més enllà de les organitzades pel Grup Motor, i alhora una relació amb els mestres més estreta i positiva. El projecte com a tal té valors destacables en el referent al concepte comunitat d’aprenentatge on l’impacte educatiu no només es queda en els nens i nenes si no que implica a les famílies en el seu 23
  27. 27. procés educatiu. D’aquesta manera es desenvolupa l’acció comunitària fomentant la participació, empoderament i el reforç positiu cap a totes les persones implicades en el projecte de transformació del pati de l’escola. Les activitats planificades per dur a terme durant aquests dos cursos han estat valorades satisfactòriament per part de totes les parts implicades. Hem constatat el grau d’efectivitat que han tingut en la vida diària de l’escola amb els alumnes: arrel de tenir el tobogan construït, les noves xarxes de les porteries, la diana i les rodes per jugar a diferents tipus de jocs, s’han tornat a replantejar les normes de convivència al pati per tal de compartir i respectar aquest nou material; d´altra banda, el fet de tenir més possibilitats de joc ha permès atendre millor les necessitats d´esbarjo dels nens i reduir els conflictes que es produïen abans deguts, entre d’altres causes, a la reduïda oferta de jocs i d’espais diferenciats al pati. Per tant, pren sentit seguir duent a terme la trasformació del pati habilitat l’espai de tal manera que es converteixi en un espai educatiu. Tot i així, es constata que la xarxa participativa ha de continuar enfortint-se i consolidant-se per poder continuar el Projecte tal i com està plantejat. Al mateix temps seguir realitzant accions que fomentin l’empoderament de la comunitat. També necessitem continuar buscant recursos econòmics per poder dur a terme les accions i objectius plantejats pel curs vinent, per tal de poder tenir un projecte sostenible en tot el referent als seus recursos econòmics, materials i humans. 24
  28. 28. 5.0 SEGUIMENT La utopia està a l’horitzó. Camines dues passes, ella s’allunya i l’horitzó corre deu passes més enllà. Aleshores, per què serveix la utopia? Doncs ens serveix per caminar. Eduardo Galeano Els objectius que ens plantegem per al curs vinent són els següents: - Informar al claustre i a les famílies de quina és la situació actual del Projecte i quins són els propers objectius a dur a terme. - Implicar més persones de la Comunitat Educativa. - Continuar recolzant i assessorant a l’AMPA per tal de què s’ampliïn els seus membres participants i esdevingui un instrument important de cooperació entre les famílies i l’escola. - Donat que el claustre de mestres ha sol·licitat fer una formació al setembre del 2013 en Comunitats d’Aprenentge , en cas que aquesta sigui concedida i es pugui dur a terme, el Projecte del Pati tindria cabuda i ple sentit en aquesta nova dimensió del que suposaria esdevenir una escola com a comunitat d’aprenentatge. - Continuar amb la construcció de les propostes dels alumnes exposades a l’assemblea inicial del 2011. - Materialitzar el llistat de mancances i perills detectats i categoritzats en una de les activitats realitzades. - Continuar treballant paral·lelament amb el Projecte d’Agenda 21 que té concedit l’escola, i aconseguir implementar les propostes pel pati petit. - Recuperar la plaça d’entrada de l’escola (actualment pàrquing de cotxes) com a espai de trobada i de relació de les famílies de l’escola i del barri. - Donar a conèixer al barri i fora d’aquest el treball dut a terme fins ara. - Aconseguir recursos econòmics per la sostenibilitat del projecte. 25
  29. 29. 6.0 APLICABILITAT I TRANSFERÈNCIA Pensem que seria molt positiu que el Projecte fos conegut per altres escoles i/o entitats i que poguessin veure, com nosaltres hem constatat, que la col·laboració amb xarxes participatives de la comunitat educativa i de l’entorn pot ajudar a arribar on de vegades un mateix, no pot arribar. D’aquesta manera hem estat molt sistemàtics en el desenvolupament del projecte, havent-hi ja una part de diagnòstic molt clara que ens va permetre plantejar una estratègia d’acord a les circumstàncies. La col·laboració entre els diferents actors de manera pautada amb els rols establerts i l’avaluació continuada, ens ha permès anar delimitant, segons les fases, els objectius de forma consensuada i a un ritme adaptable a les necessitats del context. Això es transmet a través de l’adequació dels temps del projecte als ritmes propis de l’escola i la comunitat, obtenint un procés sincronitzat al ritme de claustre i de les famílies que ens acompanyen en aquesta experiència. Alguns mitjans per poder donar a conèixer el nostre Projecte són: - Continuar penjant les activitats realitzades a la web de l’escola. - Donar a conèixer a la web de la Xtec i altres mitjans educatius (revistes, congressos, convocatòries de premis...) el projecte. - Acompanyar a l’AMPA a difondre el projecte a altres AMPES del barri. - Continuar col·laborant amb el PEP i Raons Públiques perquè el projecte sigui conegut a altres àmbits més enllà de l’educatiu. 26

×