La teoria ètica i política de Plató

6,632 views

Published on

Published in: Education, Spiritual
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
6,632
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,601
Actions
Shares
0
Downloads
33
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La teoria ètica i política de Plató

  1. 1. PLATÓ Ètica i Política
  2. 2. LA TEORIA ÈTICA I POLÍTICA DE PLATÓ <ul><li>La filosofia de Plató està dirigida a la solució dels problemes ètics i polítics del seu temps tal i com explica en la seva Carta VII . </li></ul><ul><li>Aquests problemes són: La condemna de Sòcrates; el relativisme dels valors morals (defensat pels Sofistes) que va provocar un gran desconcert: &quot;Tot s'hi val&quot; ; i per últim el desordre polític de finals del s.V amb la guerra del Peloponès. </li></ul><ul><li>És precisament per solucionar aquests problemes que Plató construeix la seva teoria de les idees, la qual servirà de fonament a la seva teoria ètica i política. </li></ul><ul><li>L’ètica i la política són inseparables. </li></ul>
  3. 3. Com s’ha de viure per ser feliç? <ul><li>S’ha de viure d’acord amb la VIRTUT (areté)= Capacitat o disposició per dur a terme una determinada acció. </li></ul><ul><li>En Plató la virtut té diversos sentits que s’unifiquen: </li></ul><ul><ul><li>Virtut = saviesa </li></ul></ul><ul><ul><li>Virtut = harmonia </li></ul></ul><ul><ul><li>Virtut = purificació </li></ul></ul><ul><li>La màxima virtut en la Polis és la JUSTÍCIA. Només si la ciutat és justa podrà haver-hi felicitat. </li></ul><ul><li>Només es pot ser virtuós en la Polis, per tant cal dissenyar un Estat on sigui possible la pràctica de les virtuts i on predomini la Justícia. </li></ul>
  4. 4. 10. Desiguals per naturalesa <ul><li>No totes les ànimes tenen les mateixes qualitats (mite dels metalls). </li></ul><ul><li>Hi ha entre els éssers humans una desigualtat originària que es tradueix en una organització de la societat desigual i jerarquitzada. </li></ul><ul><li>La ciutat està formada per tres classes socials: productors, guardians i governants. </li></ul>
  5. 7. <ul><li>Característiques del filòsof: </li></ul><ul><li>No té por a la mort </li></ul><ul><li>És just i amic de la mesura </li></ul><ul><li>Desinterès per tot el que sigui material i procura pel bé de tots els ciutadans, a diferència del Tirà que només busca la riquesa i el benefici propi. </li></ul><ul><li>Frueix de la contemplació de la veritat: idea de Bé (causa del coneixement i de la pràctica de les virtuts). Només qui coneix el bé pot actuar sàviament, és a dir, conforme a les virtuts. </li></ul><ul><li>La seva ànima coneix l’immutable (les idees). </li></ul><ul><li>Es dedica a la ciència (coneixement racional del que és la realitat que té per objecte les essències immutables). </li></ul>
  6. 8. <ul><li>  L'EDUCACIÓ DEL FILÒSOF- REI </li></ul><ul><li>L'educació és paternalista (són els magistrats els qui decideixen que cal ensenyar), estatista (només l‘Estat té el monopoli de l'educació) i sense cap paper dels pares (Plató diu que cal allunyar els fills dels pares i fins i tot enviar els pares al camp, perquè no interfereixin en l'educació dels fills - República , final llibre VII). </li></ul><ul><li>De totes les educacions la més especial i important és la del filòsof rei: </li></ul><ul><ul><li>Fins als 20 anys igual que el guardià: gimnàstica, música i poesia. </li></ul></ul><ul><ul><li>Posteriorment fins als 30 anys hi haurà una selecció: aprendrà aritmètica, càlcul, geometria, astronomia i harmonia. </li></ul></ul><ul><ul><li>Als trenta anys ja seran aptes per aprendre la dialèctica (durant 5 anys). </li></ul></ul><ul><ul><li>Dels 35 fins als 50 realitzaran diferents funcions dins l’Estat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Finalment a cinquanta anys podrà ser filòsof rei. </li></ul></ul><ul><li>El filòsof rei (saber+poder) és un governant que coneix el que és bo perquè ha dedicat la seva vida a l'estudi del Bé i, en conseqüència, és qui el pot portar a la pràctica. </li></ul>
  7. 10. LA TEORIA ÈTICA I POLÍTICA DE PLATÓ <ul><li>Revisió de la teoria: </li></ul><ul><li>En un dels últims diàlegs, Les lleis , Plató introdueix canvis en el seu estat ideal. A part del rei-filòsof, s’adona que també són necessàries unes lleis per posar ordre a la ciutat. La justícia depèn en darrer terme de l’eficàcia de la llei. </li></ul><ul><li>Les lleis han de regular les tasques socials i són un regal dels Déus als homes per a que aquests no es destrueixin i com a recompensa davant les seves mancances. </li></ul><ul><li>Les lleis són el producte de la raó humana i la intel·ligència divina. La llei que ha de regir la ciutat és la mateixa que regeix l’ànima humana que rep el seu càstig o recompensa en la vida futura (mite d’Er, en el llibre X de La República ) segons les accions realitzades en el present. </li></ul>
  8. 11. L’Acadèmia de Plató
  9. 12. Crítica a Plató <ul><li>Allò que és bo per a l’estat, també és bo per a l’individu? </li></ul><ul><li>Només poden governar els filòsofs? Només els governants poden ser justos? </li></ul><ul><li>Existeix de debò el món de les idees ? </li></ul><ul><li>És acceptable una societat tan classista? </li></ul><ul><li>Podem liquidar la democràcia? Cal acceptar una societat totalitària com la que propugna Plató? </li></ul><ul><li>Què passa amb la llibertat de l’individu? </li></ul>

×