1.
De la consciència a la conducta: el canvi de les actituds lingüístiques

2.
Els ciutadans de les Bahames <ul><li>Nationality </li></ul><ul><li>Bahamian(s) </li></ul><ul><li>Independent since 1968 </li></ul><ul><li>Ethnic Composition </li></ul><ul><li>Black 85% </li></ul><ul><li>White 12% </li></ul><ul><li>Asian and Hispanic 3% </li></ul>

3.
Els habitants nadius <ul><li>Sempre cedeixen la vorera als forasters blancs </li></ul>

4.
I com és que han après a fer això? Al principi...

5.
...els van castigar si no ho feien <ul><li>Tota colonització comença per doblegar les voluntats dels nadius </li></ul>

6.
...van premiar els que ho feien <ul><li>Els qui s’hi sometien tenien accès a : </li></ul><ul><li>privilegis </li></ul><ul><li>treballs més bons </li></ul><ul><li>un cert grau de poder </li></ul><ul><li>eren ben considerats pels nous amos </li></ul><ul><li>... </li></ul>

7.
Per a entendre la submissió constant Una explicació psicològica: els mecanismes de l’aprenentatge

8.
Desemparança apresa Learned helplessness Overmier i Seligman (1967)

9.
Efectes de la desemparança apresa en animals Weiss et al., 1975 % animals que aprenen a evitar la descàrrega NORMALS DESEMPARATS

10.
Efectes en humans <ul><li>Descens de la motivació (Cowling, 2006) </li></ul><ul><li>Baixa autoestima (Weems i Silverman, 2006) </li></ul><ul><li>Menor capacitat per a reconèixer el control (Maldonado, 2002), i resoldre problemes (Gonzalez, Goeppinger i Lorig, 1990) </li></ul><ul><li>Alteracions de la memòria (Kim, Song i Kosten, 2006) </li></ul><ul><li>Depressió (Sloman, Farvolden, Gilbert i Price, 2006) </li></ul><ul><li>Submissió (Kao, Nagata i Peterson, 1997) </li></ul>

11.
Les persones responem al fracàs de diverses maneres <ul><li>atribuint-lo a una causa interna o externa </li></ul><ul><li>atribuint-lo a una causa estable o inestable </li></ul><ul><li>atribuint-lo a una causa global o específica </li></ul>

12.
Les persones que han après la desemparança atribueixen el fracàs a causes <ul><li>Internes </li></ul><ul><li>Estables </li></ul><ul><li>Globals </li></ul>Maier i Watkins, 2005 Sloman, Farvolden, Gilbert i Price, 2006 SUBMISSIÓ CULPA PESSIMISME BAIXA AUTOESTIMA

13.
I ara? Com és que encara s’hi sotmeten? Mecanismes que mantenen una conducta apresa

14.
Observació / Imitació

15.
La imitació <ul><li>és un mecanisme d’aprenentatge molt potent </li></ul>

16.
Si els pregunten per què ho fan <ul><li>Per educació (cortesia) </li></ul><ul><li>És natural. Sempre ho hem fet així. </li></ul><ul><li>Hi estem acostumats </li></ul><ul><li>No és un tema important </li></ul><ul><li>Ells s’hi sentirien incòmodes </li></ul><ul><li>No ens costa gens </li></ul>

17.
I què té això a veure amb nosaltres? Nosaltres els catalanoparlants

18.
Actituds lingüístiques habituals (catalanoparlants) DEFECCIÓ FIDELITAT MÍNIMA FIDELITAT TÍMIDA ????? SUBMISSIÓ LINGÜÍSTICA DIMISSIÓ

19.
Submissió lingüística <ul><li>Plegar-se sistemàticament a la llengua (dominant) de l’interlocutor/a. </li></ul><ul><li>Aplicació sistemàtica de la Norma de Convergència al Castellà </li></ul>

20.
DIFERÈNCIES D’EDAT RELACIONS JERÀRQUIQUES DIFERÈNCIES D’ESTATUS RELACIONS LOCAL-VISITANT RELACIONS CLIENT-PROVEÏDOR submissió lingüística

21.
I com és que hem après a fer això? Ho hem apres en funció de les conseqüències <ul><li>Càstig  evitació </li></ul><ul><li>Premi  repetició </li></ul>

22.
...ens van castigar si parlàvem valencià <ul><li>Presó </li></ul><ul><li>Exclusió </li></ul><ul><li>Multes </li></ul><ul><li>Insults </li></ul>...i se’n burlaven quan ho fèiem en castellà

23.
...van premiar els que se’n passaven al castellà <ul><li>privilegis </li></ul><ul><li>treballs més bons </li></ul><ul><li>Càrrecs, poder </li></ul><ul><li>eren ben considerats pels nous amos </li></ul><ul><li>... </li></ul>

24.
I ara? Com és que encara ens hi sotmetem? 1. Encara hi ha premis i càstigs?

25.
Els càstigs <ul><li>Ja no ens renten la boca amb sabó. </li></ul><ul><li>Ja no ens tanquen a la presó. </li></ul><ul><li>Ja no ens ho prohibeixen explícitament. </li></ul>

26.
Els premis <ul><li>Accés a privilegis </li></ul><ul><li>Mitjans de comunicació </li></ul><ul><li>Fama </li></ul><ul><li>Poder </li></ul><ul><li>Viure amb comoditat </li></ul><ul><li>Evitar conflictes </li></ul><ul><li>Fer-s’ho fàcil </li></ul><ul><li>.... </li></ul>

27.
SITUACIÓ D’INTERACCIÓ LINGÜÍSTICA PARLAR CASTELLÀ No conflicte: harmonia Mantenim l’anonimat Permet centrar-se en la conversa CÀSTIG REFORÇAMENT PARLAR VALENCIÀ Permet que se’ns qüestione Ens posem nerviosos Provoca canvi de tema (la llengua) Ens connota políticament Genera situacions de conflicte  fatiga PRESSIÓ SOCIAL

28.
Sí, encara hi ha premis obert solidari tolerant raonable cosmopolita modern educat tancat insolidari provincià maleducat antiquat radical intolerant .... i càstigs

29.
Sí, encara hi ha premis i càstigs Vendre discos publicar Cobertura mediàtica Guanyar premis Anar a totes les fires entrevistes Ser contractat Ser vedat Insults gratuïts Ser ignorat Vendre menys menyspreu Portes tancades Premis més barats ....

30.
I ara? Com és que encara ens hi sotmetem? 2. Per imitació Mares i pares, companys, mestres, líders, personatges públics...

32.
Si ens pregunten per què ho fem <ul><li>Per educació (cortesia) </li></ul><ul><li>És natural. Sempre ho hem fet així. </li></ul><ul><li>Hi estem acostumats </li></ul><ul><li>No és un tema important </li></ul><ul><li>El que és important és entendre’ns </li></ul><ul><li>Per cosmopolitisme </li></ul><ul><li>Per respecte </li></ul><ul><li>Per ser oberts, tolerants.... </li></ul><ul><li>En valencià és de mala educació </li></ul><ul><li>Nosaltres també sabem el castellà, ells no </li></ul><ul><li>Sempre en valencià és de radicals </li></ul><ul><li>El castellà és neutre; el valencià és ‘polític’ </li></ul>

33.
EL QUE ENS PASSA ALS CATALANOPARLANTS CONSCIENTS SITUACIÓ D’INTERACCIÓ LINGÜÍSTICA PARLAR CASTELLÀ Ens fa sentir malament Paguem eixa “harmonia” amb l’autoestima Sabem que consolida la submissió PARLAR VALENCIÀ Permet que se’ns qüestione Ens posa nerviosos Provoca canvi de tema (la llengua) Ens connota políticament Genera situacions de conflicte  fatiga DESEMPARANÇA CÀSTIG CÀSTIG PRESSIÓ SOCIAL

34.
Es pot fer d’una altra manera?

35.
El plantejament tradicional = “tindre-ho clar” <ul><li>Saber que hi ha un problema social </li></ul><ul><li>Saber que la meua actuació és rellevant </li></ul><ul><li>Conèixer les meues capacitats </li></ul>FIDELITAT LINGÜÍSTICA Dimissió lingüística CONSCIÈNCIA

36.
<ul><li>Què pensar </li></ul><ul><li>Què dir i fer </li></ul><ul><li>Com sentir-nos </li></ul>El nostre plantejament (complementari) FIDELITAT LINGÜÍSTICA (voler usar el valencià) ÚS EFECTIU DEL VALENCIÀ RECURSOS Saber com fer-ho

37.
Nivells d’anàlisi de la conducta Cognitiu Fisiològic Motor COM ENS SENTIM? EMOCIONS QUÈ DIEM? QUÈ FEM COMUNICACIÓ QUÈ ENS DIEM? PENSAMENTS

38.
FIDELITAT LINGÜÍSTICA Dimissió lingüística CONSCIÈNCIA Voler fer-ho ASSERTIVITAT LINGÜÍSTICA RECURSOS Saber com fer-ho

39.
Com ho podem aprendre, això? 1. També n’hi ha, de models

42.
2. Nosaltres mateixos podem esdevenir models Només cal reaprendre una conducta lingüística normal

43.
Taller d’Espai Lingüístic Personal (TELP) http://www.reeixida.cat/telp/

44.
<ul><li>Mantenir (més) la llengua, també amb persones no catalanoparlants. </li></ul><ul><li>Aprendre a sentir-nos (més) còmodes quan ho fem. </li></ul><ul><li>Reduir l’impacte negatiu de la nostra opció lingüística. </li></ul><ul><li>Convidar altres parlants a sumar-s’hi. </li></ul>OBJECTIUS DEL TELP

45.
Resum 5 idees

46.
1. La consciència lingüística és important...la conducta també .

47.
2. Modelar és més eficaç que predicar.

48.
3. Tothom pot fer més present el valencià...i és fàcil (però cal aprendre’n ).

49.
4. La teua actuació és imprescindible.

50.
5. Podem abandonar la submissió lingüística i canviar-la per conductes més satisfactòries .