cuento aulas digitales

1. La casa sense color

2. Era se una vegada, en un
barri d’una ciutat que es
trobava a prop de la
muntanya, hi havia una casa
sense cap color que estava
rodejada de més cases amb
molts i molts colors.

4. La casa sense color, al
veure's rodejada per les
demés cases amb tant de
color i ella no tindre cap,
es va posar molt trista i
va començar a plorar …

6. Un dia , va aparèixer pel carrer un xiquet que
anava passejant i es va adonar que la casa
estava plorant. Aquest li va preguntar
-Xiquet: Casa, perquè plores?
-Casa sense color: estic plorant perquè totes
les cases tenen molts colors i jo no en tinc cap
El xiquet trist de veure-la plorar li va dir:
-Xiquet: no plores casa, algun dia seràs la casa
més acolorida i seràs feliç!

8. Dies després va passar per aquest mateix
carrer una xiqueta molt contenta. Aquesta
també s’adonà de que la casa estava molt
trista i li preguntà:
-Xiqueta: Casa ! Casa! Perquè plores tant?
-Casa sense color: Plore perquè totes les
cases tenen molts colors i jo no en tic cap.
La xiqueta li va contestar:
-Xiqueta: Doncs no plores Casa perquè algun
seràs la casa més bella de tot el carrer!!

10. Passaren varis dies després
de la visita de la xiqueta i
un matí quan la casa es va
despertar, s’adonà de que
tenia varies taques de
diferents color per tota la
seua façana, i es va posar
alegre!

12. Finalment, la casa va acabar plena de
milers i milers de taques de colors i
colors.
La casa es preguntava qui hauria fet això
per ella?
De sobte, li vingueren a la ment el nen i
la nena que hi havien passat pel carrer
varies vegades i va deduir que haurien
sigut ells. La casa estava molt feliç per el
que havia ocorregut.

14. A la vesprada d’aquell dia, el xiquet i la xiqueta
aparegueren pel carrer per veure si la casa ja era feliç i no
plorava pel que li deien les altres.
Els xiquets al arribar al carrer van veure a la casa riure i
riure sense parar, i quan la casa els va veure els digué:
-Casa: xiquets! Haveu sigut vosaltres els que m’haveu pintat
de milers de colors?
-Xiquet i Xiqueta: si casa! No volíem veure't mai més trista!
Així que vam decidir ajudar-te!
-Casa: Doncs moltes gracies per tot! Ara sóc realment feliç!
I cap casa es riu de mi! I a més tot el món diu que sóc la
casa més bonica del carrer!

16. Des de aquest moment la casa va
viure molt feliç i contenta gracies
a la ajuda dels xiquets durant
Conte contat, conte
molt i molts anys.
acabat. 