Fonaments de l’estat social
i democràtic de dret
El compromís dels ciutadans

Índex
Concepte de llibertat
- Llibertat dels antics i llibertat dels moderns ………………….... 3
- Llibertat positiva i llibertat negativa ……………………..…….... 4
- L’individualisme possessiu…………………………………......... 5
De l’estat liberal de dret a l’estat democràtic de dret
- L’estat liberal………………………………………………………. 6
- L’herència republicana…………………………………………... 7
- La societat civil …………………………………………………… 8
Estat social i democràtic de dret
- La tradició socialista
- Dos socialismes
- L’estat social de dret
- L’estat social i democràtic de dret
La recuperació de la societat civil
- Els límits de l’estat
- Una nova societat civil

Concepte de llibertat
*Llibertat dels antics i llibertat dels moderns
Benjamin Constant va separar el concepte de llibertat en dos
models diferents:
• Consistia a participar en els diversos
assumptes públics. El ciutadá es
considerava home lliure.
La llibertat • Aquest concepte es restringia als
ciutadans (no considerats com a tals les
dels antics dones, els esclauts, els metecs i els
joves).
• Les teories del dret natural (dret
d’expressar la pròpia opinió o la llibertat
La llibertat d’expressió, a professar el culte, a
reunir-se…) desemboquen en el
dels concepte de llibertat dels moderns.
• Una persona és més lliure quan es
moderns respecten els seus drets. Amb això
neixen els governs representatius

*Llibertat positiva i llibertat negativa
Isaiah Berlin va proposar una altre distinció entre
dos conceptes de llibertat:
 Llibertat “positva”:
Equival a ser un mateix el seu propi amo. Consisteix en
que l’individu tingui ell mateix el control sobre la
seva pròpia vida i decisions, sense dependre se
forçes exteriors.
 Llibertat “negativa”:
Consisteix en no tenir impediments per part d’altres
persones per dur a terme els desitjos de l’individu.
Thomas Hobbes descriu la llibertat negativa com: “Un
home lliure és aquell que no té cap impediment per
fer el que vol fer”.
Sovint s’ha manipulat al llarg de la història en • (1909-1997)
concepte de la llibertat positiva per establir Isaiah • Va néixer a
retallades serioses de la llibertat negativa. Berlin Letònia

*L’individualisme possessiu
La llibertat moderna comporta una forta
exigència de preservar els drets
individuals, però té el perill de creure
que les persones “som illes”.
Crawford Macpherson creu que en el
naixament de l’edat moderna es va
obrir pas l’individualisme possessiu,
una concepció segons la qual
cadascú és l’únic propietari de la seva
pròpia persona, sense tenir cap deure
amb la societat.
La societat es considera una associació
d’individus propietaris amb una relació
mercantil en la qual es produeix un
intercanvi dels béns i els serveis per
buscar un benefici particular.

De l’estat liberal de dret a
l’estat democràtic de dret
*L’estat liberal
- L’estat liberal com a estat de dret - La tradició liberal
La primera forma que va adoptar l’estat Els punt de partida del liberanisme és la
modern va ser la monarquia absoluta de creença que tot individu constitueix el
l’Antic Règim. nucli de l’actuació política.
Les revolucions de caràcter liberal han Els individus poden perseguir els seus
donat lloc a una nova mentalitat on interessos particulars d’acord amb les
entra en joc la sobirania popular, i s’obre regles de la competència econòmica i
pas al concepte de l’imperi de la llei. del lliure intercanvi. La política es
concep com l’art d’equilibrar els
Kant formula tres principis coma base del
diferents interessos.
sistema jurídic:
* Principi de la llibertat de cada membre Funcions bàsiques de l’estat liberal
* Prinicipi de la dependència respecte a Protegir la
Assegurar el
una única legislació comuna vida dels Reduir la por
dret de
seus i la incertesa
* Principi de la igualtat de tots els súbdits. propietat i
membres fomentant la
facilitar el
mantenint-ne pau civil.
comerç.
la seguretat.

*L’herència republicana:
l’estat liberal com a estat democràtic
Per evitar abusos de poder, es
El liberanisme entén que l’estat ha de van establir diversos elements:
ser constitucional (on existeixi un
sistema de regles, la constitució o El constitucionalisme
equivalents) per evitar abusos de
governants.
La separació de
El liberanisme és hereu de la tradició
poders
republicana. Tots els ciutadans
han de ser iguals davant la llei.
La participació
ciutadana
L’estat liberal de dret va donar pas a
l’estat liberal i democràtic de dret.
Es va anar establint el sufragi
universal, el sistema representatiu i
la regla de les majories per tal de
controlar el poder públic.

*La societat civil
Societat civil com a societat comercial:
Adam Smith afirma que l’economia s’ha
convertit en el nucli motor de la vida Liberanisme polític i liberanisme
social. Es creu que l’estat ha de limitar econòmic:
la seva actuació a facilitar la
producció, fer respetar les lleis i Va sorgir una defensa enfront de
l’ordre… i de la propensió a comerciar l’absolutisme, on s’incolueren
deriva l’aparició del mercat per a dues direccions:
l’intercanvi de bens i serveis. - Liberanisme polític: els éssers
Societat civil com a sistema de humans han de ser lliures per
necessitats: seguir les seves pròpies
preferències en els assumptes
Hegel entén la societat com un espai religiosos, econòmics i polítics.
“on cadascú es fi per si mateix i tots els
altres no són res […]; els altres són, per - Liberanisme econòmic: entén el
tant, mitjans per al fi d’un individu mercat com a mecanisme bàsic
particular”. de coordinació social.L’estat
facilita al mercat distribuir els
La societat civil és considerada com un beneficis i determinar els preus.
sistema de necessitats, estructurada per
una autoritat pública que n’asseguri el
funcionament.

L’estat social i democràtic de dret
*La tradició socialista *Dos socialismes
Estratègies per aconseguir aquesta
Suport a igualtat social:
Garantia de la
diferents formes Socialisme científic o comunisme:
igualtat social i -
de propietat
econòmica
col·lectiva veu l’estat liberal com un instrument
al servei de la classe dominant. Els
Explicació
de l’acció seus objectius són la supressió del
des de la mercat, l’abolició de la propietat
solidaritat. privada i la destrucció de l’estat.
- Socialisme reformista: proposa la
Importància de intervenció de l’estat, però sense
Planificació
la planificació
estatal de la trencar-no les bases democràtiques i
pública
societat civil liberals. Els seus objectius són
econòmica
subordinar els mercats a les
necessitats socials, controlar
l’economia i intervenir-hi, i distribuir
socialment el poder polític.

*L’estat social de dret *L’estat social i
Inclou la preocupació per la igualtat democràtic de dret
social. L’estat ha anat assumint un Pretén establir un sistema política
paper actiu en la societat civil per capaç de conjuntar tres objectius:
des raons:
- Com a resposta a les exigències
de la justícia social, per fer real Objectius
la oportunitat d’igualtats per
tothom.
- Com a resposta als problemes Un estat de
Un estat social Un estat
pròpis del sistema econòmic, per dret en el qual
que reconeix democràtic
assegurar l’eficàcia i evitar les es sotmetin a
la igualtat i com origen de
la Constitució,
tendències a la crisi. s’ocupa de tots els poders
es respectin
L’estat social ha pres el nom d’estat garantir els públics a
les garanties
drets través de la
del benestar, intenta garantir la jurídiques
econòmics, participació en
satisfacció de certes necessitats fonamentals,
socials i eleccions
bàsiques. la separació i
culturals de la periòdiques
l’equilibri de
població lliures.
poders…

La recuperació de la societat civil
*Els límits de l’estat
Els nostres estats socials i democràtics de dret s’enfronten a problemes com:
L’estat de benestat ha
acabat degenerant en L’augment de les
un estat competències de l’estat
benefactor, reduïnt el comporta un creixement
protagonisme de la de la burocràcia, un La sobirania estatal és
iniciativa privada. Els augment del poder insuficient per fer front a
ciutadans adopten una administratiu. Condueix la globalització.
actitud de dependència a una separació cada
passiva que els priva de vegada més grans entre
la llibertat i al governants i governats.
responsabilitat.
Per això existeix tant una opinió pública mundial
com també organitzacions supraestatals.

*Una nova societat civil
Societat civil és aquella dimensió
formada per una trama de relacions, Un dels grans problemes és el
d’un conjunt de associacions que determinar les relacions de la
abasten des de la família, esglésies, societat civil amb l’estat. Per
grupos d’amics, fins organitzacions resoldre’l, han proposat:
humanitàries, ecologistes…
- És la societat civil la que legitima
Element distintiu = no están sotmeses a el poder polític.
la coerció de l’estat.
- Li correspon controlar-lo
Dues línies d’interpretació: - Cal crear un espai públic de lliure
- Alguns l’ententn com la dimensió no coerció estatal
estatal de la societat en conjunt, que - La societat civil ha de ser
inclou en poder econòmic al seu autònoma
funcionament.
- Cal potenciar una opinió pública
- Altres creuen que la societat civil es
distingeix tant del poder estatal com - Ha d’assumir les seves
de l’econòmic. És un espai sense responsbilitats
coerció estatal ni interessos - S’ha d’enfortir la ètica de la
econòmics, que es regeix pels llaços societat civil.
de la solidaritat.

Fonts consultades:
Llibre “Filosofia i ciutadania” 1r batxillerat.
Realitzar per: Judith Sánchez