TEORIA CEL·LULAR. VIRUS
Teoria cel·lular Antecedents històrics: <ul><li>s. XVI- XVII :  Apareixen els primers microscopis </li></ul><ul><li>s. XVI...
Leeuwenhoek  (1632-1723)  observa cèl·lules lliures en sang (1674), esperma (1677), H 2 O. Observa que tenen una certa org...
<ul><li>1838-1839: </li></ul>Schleiden & Schwuan  , estudiant teixits vegetals i teixits animals respectivament, enuncien ...
<ul><li>1858: </li></ul>Rudolf Virchow   (1821-1902) , estudiant patologies, amplia la teoria cel·lular dient que  tota cè...
<ul><li>Actualment: </li></ul>La teoria cel·lular defensa que la cèl·lula és la unitat estructural, funcional i genètica d...
L’acceptació universal de la teoria cel·lular implica també que, malgrat la gran diversitat morfològica, es considera que ...
Diversitat cel·lular <ul><li>Actualment existeixen 2 tipus cel·lulars bàsics: </li></ul><ul><ul><li>Cèl·lules procariotes ...
Cèl·lula procariota - cèl·lula eucariota g. Són:  Animalia ,  Plantae ,  Fungi ,  Protista  (algues, protozoos) g. Són :  ...
Cèl·lula procariota Cèl·lula eucariota
Cèl·lula vegetal Cèl·lula animal
Virologia Antecedents històrics: Dmitri I. Ivanovsky  (1864-1920),   estudiant una malaltia de les fulles del tabac anomen...
Martinus W. Beijerinck ,  (holandès) demostra que l’agent infecciós no és un verí sinó un organisme. Aquest organisme el d...
Schlessinger ,  purifica per centrifugació diferencial un virus <ul><li>1933: </li></ul>L’estudi dels virus animals arriba...
Els virus Coneguts també com a  virions  (si estan fora de la cèl·lula) o  bacteriòfags o  fags  (si parasiten a bactèries...
Característiques morfològiques dels virus <ul><li>Estan formats per un àcid nuclèic (ADN o ARN) envoltats per una coberta ...
Càpsida Tots els virus presenten sense excepció una càpsula proteica que envolta i protegeix l’àcid nuclèic. Aquesta càpsi...
<ul><li>Helicodials : càpsida de forma allargada, de dimensions 300 nm x 17 nm     </li></ul><ul><li>ex.: MTV (virus del ...
Àcid nuclèic Part essencial dels virus. L’àcid nuclèic pot ser:c <ul><li>ADN :  </li></ul><ul><li>ADN monocatenari ex.: fa...
Mecanisme de replicació Una característica dels virus és que necessiten parasitar una cèl·lula per a poder reproduir-se. E...
<ul><li>Eclipse </li></ul>L’àcid nuclèic del virus està a l’interior del bacteri. Un cop aquí, hi ha dos camins: 1.   Via ...
 
Cicle lític d’un virus
Classificació dels virus Per classificar els virus es fan servir les propietats següents: <ul><li>Atributs morfològics: mi...
Alguns virus: Ebola; Marburg ARN Filoviridae Herpes simple I i II; herpes-zoster 100 ADN Herpesviridae Hepatitis B 40 – 50...
Origen dels virus <ul><li>Existeixen tres teories principals que explicarien l’origen dels virus: </li></ul><ul><li>Teoria...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Teoria Cel.Lular I Virus

1,412

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,412
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
24
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Teoria Cel.Lular I Virus

  1. 1. TEORIA CEL·LULAR. VIRUS
  2. 2. Teoria cel·lular Antecedents històrics: <ul><li>s. XVI- XVII : Apareixen els primers microscopis </li></ul><ul><li>s. XVII: </li></ul>Hooke (1635-1703) és el primer en fer servir la paraula cèl·lula (“cel·la”) estudiant una làmina de suro (1665). Observa estructures polièdriques fixes i buides que es repeteixen
  3. 3. Leeuwenhoek (1632-1723) observa cèl·lules lliures en sang (1674), esperma (1677), H 2 O. Observa que tenen una certa organització interna <ul><li>s. XVII: </li></ul>Microscopi de Leeuwenhoek d’uns 250 x
  4. 4. <ul><li>1838-1839: </li></ul>Schleiden & Schwuan , estudiant teixits vegetals i teixits animals respectivament, enuncien la teoria cel·lular Els essers vius estan formats per unitats fonamentals, les cèl·lules. Aquestes cèl·lules són independents però agrupades i subordinades entre elles formen un organisme
  5. 5. <ul><li>1858: </li></ul>Rudolf Virchow (1821-1902) , estudiant patologies, amplia la teoria cel·lular dient que tota cèl·lula prové d’una altra anterior per divisió (“Omnis cellula e cellula”) <ul><li>1861: </li></ul>Bruke , completa la teoria cel·lular en considerar que la cèl·lula és l’organització més elemental que pot tenir la vida
  6. 6. <ul><li>Actualment: </li></ul>La teoria cel·lular defensa que la cèl·lula és la unitat estructural, funcional i genètica de tot esser viu, es a dir: <ul><li>Unitat estructural: la cèl·lula és la part més petita de tot esser viu, </li></ul><ul><li>Unitat funcional: que és capaç de nodrir-se, reproduir-se i relacionar-se, </li></ul><ul><li>Unitat genètica: A més a més, des del punt de vista evolutiu, les cèl·lules actuals provenen de les primeres cèl·lules que van aparèixer a la Terra, probablement fa més de 3500 milions d’anys (tota cèl·lula prové d’una altra anterior per divisió d’aquesta) </li></ul><ul><li>La informació genètica necessària per a l’existència de la cèl·lula i la producció de noves cèl·lules es transmet entre generacions. </li></ul><ul><li>Les reaccions metabòliques es produeixen a les cèl·ules </li></ul>
  7. 7. L’acceptació universal de la teoria cel·lular implica també que, malgrat la gran diversitat morfològica, es considera que totes les cèl·lules presenten una estructura mínima bàsica . <ul><li>un embolcall que separa o comunica la cèl·lula de l’exterior i que regula l’intercanvia amb l’entorn ( membrana ); </li></ul><ul><li>un contingut cel·lular on es realitzen tots els processos químics ( citoplasma ); </li></ul><ul><li>un material hereditari ( ADN ) que codifica tota la informació genètica. Aquest material es troba en l’anomenat nucli o nucleoide </li></ul>Aquesta estructura mínima consta de :
  8. 8. Diversitat cel·lular <ul><li>Actualment existeixen 2 tipus cel·lulars bàsics: </li></ul><ul><ul><li>Cèl·lules procariotes : ”Cèl·lula abans de tenir nucli” </li></ul></ul><ul><ul><li>(pro= abans; karyon = llavor, nucli) </li></ul></ul><ul><ul><li>Cèl·lules eucariotes : “Cèl·lula amb nucli veritable” </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Cèl·lules vegetals </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Cèl·lules animals </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  9. 9. Cèl·lula procariota - cèl·lula eucariota g. Són: Animalia , Plantae , Fungi , Protista (algues, protozoos) g. Són : Monera : bacteris, algues cianofícies, mycoplasma (paràsits) f. Mides: Entre 10 i 100  m f. Mides: Entre 1 i 10  m e. Totes són aeròbiques e. Poden ser: aeròbics o anaeròbics; fotosintètics o quimiosintètics d. Només les cèl·lules vegetals tenen paret cel·lular (cel·lulosa) d. Tenen una paret extracel·lular c. Tenen orgànuls membranosos (RE, Golgi, ...). Això comporta una major especialització i eficàcia c. No tenen estructures membranoses, però si replegaments de la seva membrana ( mesosomes ) b. Tenen l’ADN associat a proteïnes i és bicatenari lineal b. L’ADN és bicatenari circular sense unir-se a cap proteïna (no forma nucleosomes) a. Tenen nucli diferenciat amb una doble membrana a. No tenen el material genètic embolcallat amb cap membrana (no tenen nucli diferenciat). La regió on es troba el nucli se’n diu nucleoide eucariota procariota
  10. 10. Cèl·lula procariota Cèl·lula eucariota
  11. 11. Cèl·lula vegetal Cèl·lula animal
  12. 12. Virologia Antecedents històrics: Dmitri I. Ivanovsky (1864-1920), estudiant una malaltia de les fulles del tabac anomenada “mosaic”, observa que l’extracte de fulles (prèviament filtrat) era capaç de transmetre la malaltia. Suposa que es degut a un verí <ul><li>1892: </li></ul>Edward Jenner (1749-1823)(metge anglès) , descobreix els virus després d’infectar a un nen amb la virola de la vaca. Veu que el pacient desenvolupava immunitat a futures infeccions. Aquests experiments en humans no eren tan “perillosos” como avui ens semblem. En aquella època s’emprava el mètode d’infectar persones con la virola de la vaca amb el propòsit d’induir una resposta immune lleu que protegiria d’infeccions futures mes greus. <ul><li>1798: </li></ul>
  13. 13. Martinus W. Beijerinck , (holandès) demostra que l’agent infecciós no és un verí sinó un organisme. Aquest organisme el denomina “virus” <ul><li>1898: </li></ul>Frederik W. Twort (microbiòleg anglès) (1915) i Fèlix H. D’Herelle (metge i microbiòleg franco-canadenc) (1917), independentment veuen que algunes bactèries eren atacades per alguna cosa que les destruïa de manera semblant a com ho feien els virus d’animals i plantes. Havien descobert els bacteriòfags (o fags), els virus dels bacteris. <ul><li>1915 i 1917: </li></ul>F. Twort (1877-1950) F. D’Herelle (1873-1949)
  14. 14. Schlessinger , purifica per centrifugació diferencial un virus <ul><li>1933: </li></ul>L’estudi dels virus animals arriba a la seva culminació a la dècada dels 50, amb el desenvolupament dels mètodes del cultiu de cèl·lules , suport de la replicació viral al laboratori. <ul><li>1935: </li></ul><ul><li>Anys 40: </li></ul><ul><li>Anys 50: </li></ul>es desenvolupa el microscopi electrònic i això permet la visualització dels virus per primera vegada. Wendell M Stanley (bioquímic americà) cristal·litza el virus del mosaic del tabac, demostrant que estava format només d’ARN i d’un embolcall proteic Lwoff defineix als virus com: “ Entitats infeccioses, potencialment patògenes, intracel·lulars estrictes, que posseeixen un tipus d’àcid nuclèic que dirigeix la seva reproducció, no es multipliquen per fissió binària i es troben desproveïts dels sistemes enzimàtics per a la producció d’energia”. <ul><li>1957: </li></ul>
  15. 15. Els virus Coneguts també com a virions (si estan fora de la cèl·lula) o bacteriòfags o fags (si parasiten a bactèries). El nom prové del llatí i vol dir “verí” Són estructures molt senzilles formades per àcid nuclèic i una càpsula proteica que l’envolta Es troben entre els essers vius i la matèria inert per: <ul><li>No es nodreixen, no es relacionen ni tenen metabolisme propi </li></ul><ul><li>No poden reproduir-se per ells mateixos. </li></ul>Per aquests motius els virus són paràsits endocel·lulars obligats , tant de cèl·lules procariotes com eucariotes.
  16. 16. Característiques morfològiques dels virus <ul><li>Estan formats per un àcid nuclèic (ADN o ARN) envoltats per una coberta proteica (càpsida) </li></ul><ul><li>Només són visibles en M.E. Les mides: oscil·len entre els 17nm i els 300 nm (una molècula d’hemoglobina fa un 6,4 nm de diàmetre) </li></ul><ul><li>Amb tot això, els virus es poden classificar segons el seu àcid nuclèic, la forma de la càpsida i les mides . </li></ul>Els elements més importants dels virus són l’ àcid nuclèic i la càpsida.
  17. 17. Càpsida Tots els virus presenten sense excepció una càpsula proteica que envolta i protegeix l’àcid nuclèic. Aquesta càpsida està formada per subunitats més petites anomenades capsòmers Segons la càpsida, distingim entre virus: <ul><li>Esfèrics ( Icosaèdrics ): càpsida formada per un icosàedre (20 cares triangulars). </li></ul><ul><li>ex.: Adenovirus (virus de refredats, de la grip), virus de la polio,... </li></ul>Adenovirus
  18. 18. <ul><li>Helicodials : càpsida de forma allargada, de dimensions 300 nm x 17 nm  </li></ul><ul><li>ex.: MTV (virus del mosaic del tabac), virus de la ràbia,filovirus (ebola),... </li></ul>Virus de la ràbia <ul><li>Complexes : distingim 3 parts: </li></ul><ul><li>Cap: capsòmers icosaèdrics </li></ul><ul><li>Cua: beina helicoïdal que envolta un eix rígid </li></ul><ul><li>Sistema d’encolatge: format per les espines i fibres caudals </li></ul><ul><li>ex.: bacteriòfags </li></ul>MTV
  19. 19. Àcid nuclèic Part essencial dels virus. L’àcid nuclèic pot ser:c <ul><li>ADN : </li></ul><ul><li>ADN monocatenari ex.: fag  – X- 174 </li></ul><ul><li>ADN bicatenari ex.: Adenovirus, fags </li></ul><ul><li>ARN : </li></ul><ul><li>ARN monocatenari ex.: Reovirus </li></ul><ul><li>ARN bicatenari ex.: Retrovirus: SIDA, grip, xarampió,... </li></ul>Els virus d’ARN tenen un enzim ( transcriptasa inversa ) que transcriu la informació de l’ARN fins a ADN i a partir d’aquí fer les copies del virus Virus Sida Virus ARN de la polio 49000x
  20. 20. Mecanisme de replicació Una característica dels virus és que necessiten parasitar una cèl·lula per a poder reproduir-se. El mecanisme de replicació (o cicle vital) d’un virus té 4 fases: Per un bacteriòfag <ul><li>Absorció </li></ul>Virus i cèl·lula es posen en contacte. 1. Les fibres caudals contacten amb el bacteri i un cop fixat, 2. es contrauen i es claven les espines caudals. 3. després, s’allibera un enzim que degrada la paret bacteriana <ul><li>Penetració </li></ul>Consisteix en la injecció de l’ADN viral a la cèl·lula hospedadora. 1. La beina helicoïdal es contrau , 2 . l’eix rígid es arrossegat i trenca la membrana cel·lular i 3. l’àcid nuclèic surt cap al citoplasma bacterià
  21. 21. <ul><li>Eclipse </li></ul>L’àcid nuclèic del virus està a l’interior del bacteri. Un cop aquí, hi ha dos camins: 1. Via lítica : l’ADN es multiplica i dona lloc a altres ADN i proteïnes víriques. 2. Via lisogènica : l’ADN víric s’integra a l’ADN bacterià (profag) sense afectar a la cèl·lula. Aquesta forma pot mantenir-se un temps indefinit i després de l’acció de certs estímuls, s’allibera el profag i s’activa la via lítica <ul><li>Maduració </li></ul>Unió entre la càpsula proteica i l’àcid nuclèic. Aquesta unió ha de ser precisa ja que cada forma de virus és constant i típica de cada espècie. Pot fer-se a l’atzar (virus senzills) o dirigit per gens vírics (virus complexes) <ul><li>Lisis cel·lular </li></ul>Un cop formats els nous virus, aquests surten per infectar altres cèl·lules. Normalment la sortida dels virus provoca la lisi cel·lular
  22. 23. Cicle lític d’un virus
  23. 24. Classificació dels virus Per classificar els virus es fan servir les propietats següents: <ul><li>Atributs morfològics: mida, forma, presència d’embolcall membranós,... </li></ul><ul><li>Tipus d’àcid nuclèic: ADN, ARN, monocatenari, bicatenari. </li></ul><ul><li>Forma de la càpsida </li></ul>Així, el Comitè Internacional de Taxonomia Vírica ha establert una sèrie de famílies, subfamílies i gèneres vírics (que designa amb les terminacions llatines viridae , virinae i virus ) que contínuament es revisa i actualitza
  24. 25. Alguns virus: Ebola; Marburg ARN Filoviridae Herpes simple I i II; herpes-zoster 100 ADN Herpesviridae Hepatitis B 40 – 50 ARN Hepadnaviridae Verola 230 – 300 ADN Poxviridae Ràbia 70 – 180 ARN Rhabdoviridae Grip 150 – 300 ARN Orthomyxoviridae VIH 80 – 100 ARN Retroviridae Refredat comú 80 – 130 ARN Coronaviridae Rubèola; febre groga; algunes encefalitis 40 – 70 ARN Togaviridae Poliomielitis; hepatitis A; refredat comú 24 – 30 ARN Picornaviridae Virus de la febre de Colorado, síndromes febrils infantils 60 – 80 ARN Reoviridae Malalties Mida (nm) Àcid nuclèic Familia vírica
  25. 26. Origen dels virus <ul><li>Existeixen tres teories principals que explicarien l’origen dels virus: </li></ul><ul><li>Teoria regressiva : Proposa que els virus són formes degeneratives de paràsits intracel·lulars. Primer haurien perdut moltes capacitats biosintètiques fins quedar només l’ADN i la capacitat de duplicar-se. Més endavant haurien adquirit la càpsida, cosa que permet la transmissió a altres cèl·lules (selecciona positivament per l’evolució) </li></ul><ul><li>A partir de components cel·lulars normals: Aquests components haurien adquirit la capacitat de replicar-se de forma autònoma i evolucionar. Així, els virus d’ADN s’haurien originat a partir de plàsmids (fragments d’ADN) o transposons (gens que “salten” a l’ADN) , els retrovirus a partir de retrotransposons i els virus d’ARN a partir d’ARN m </li></ul><ul><li>Basada en un mon prebiòtic d’ARN: El fet que les molècules d’ARN poden actuar com a catalitzadors de reaccions químiques suggereix que l’ARN podia haver desenvolupat un paper fonamental en l’origen de la vida i dels virus. Aquestes molècules tindrien tot el necessari per crear sistemes autoreplicatius. Es postula que els sistemes basats en ARN evolucionarien cap a sistemes basats en ADN (més estable que l’ARN) </li></ul>Les dos primeres teories consideren que els virus van evolucionar a partir posteriorment als hospedadors mentre que la tercera implica una coevolució de virus i cèl·lules hospedadores des de l’origen de la vida
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×