T. 17 el sistema litoral

1,537 views
1,223 views

Published on

PPT sobre els riscos al litoral, basat en el litoral català

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,537
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

T. 17 el sistema litoral

  1. 1. EL SISTEMA LITORAL Xon Vilahur Godoy Institut de Llagostera Abril 2011
  2. 2. EL SISTEMA LITORAL <ul><li>66% de la població mundial viu en zones costaneres. </li></ul><ul><li>L’activitat humana genera gran pressió sobre el litoral </li></ul><ul><li>Obres i construccions a l’entorn proper </li></ul><ul><li>Embassaments en zones allunyades </li></ul><ul><li>Erosió de costes a tot el món </li></ul><ul><li>Elevació el nivell del mar pel canvi climàtic </li></ul>
  3. 3. LA COSTA <ul><li>Definir què és la costa, costa! </li></ul><ul><li>Espai on interaccionen ambients terrestres i marins. </li></ul><ul><li>Amplada variable i canviant amb el temps. </li></ul><ul><li>Hi actuen onades, corrents i marees que erosionen i sedimenten materials. </li></ul><ul><li>L’acció antròpica s’afegeix a les altres </li></ul>
  4. 4. TIPUS DE COSTA <ul><li>Costes deposicionals: </li></ul><ul><ul><li>sorrenques: platges, dunes, fletxes, barres </li></ul></ul><ul><ul><li>Argiloses : maresmes i marjals </li></ul></ul><ul><ul><li>Mixtes: estuaris i deltes </li></ul></ul><ul><li>Costes rocoses: </li></ul><ul><ul><li>Penya-segats, plataformes d’erosió i esculls coral·lins. </li></ul></ul>
  5. 5. HÀBITATS COSTANERS <ul><li>MANGLARS: </li></ul><ul><ul><li>Boscos tolerants a la sal que viuen a la transició terra-mar. </li></ul></ul><ul><ul><li>Depenen de les marees que nodreixen el bosc. I dels sediments rics en minerals arrossegats pel riu. </li></ul></ul><ul><ul><li>Són molt productius. Estan molt amenaçats. </li></ul></ul><ul><ul><li>Protegeixen de les inundacions, marees i l’onatge </li></ul></ul>
  6. 6. HÀBITATS COSTANERS <ul><li>PRADERIES DE POSIDÒNIA </li></ul><ul><ul><li>Planta endèmica del Mediterrani. </li></ul></ul><ul><ul><li>Boscos dins del mar, sobre fons arenosos. </li></ul></ul><ul><ul><li>Aporten oxigen i nutrients </li></ul></ul><ul><ul><li>Protegeixen la platja de l’erosió. </li></ul></ul><ul><ul><li>Són l’hàbitat de moltes espècies vegetals i animals </li></ul></ul><ul><ul><li>Situació de perill per les àncores d’embarcacions esportives, per la pesca d’arrossegament, per les extraccions de sorra del fons del mar, per la construcció de ports,... </li></ul></ul><ul><ul><li>Introducció d’espècies exòtiques : Caulerpa taxifolia. </li></ul></ul><ul><ul><li>http://www.cibsub.com/noticia-troben_alga_invasora_caulerpa_racemosa_davant_vilanova_i_la_geltru-12020 </li></ul></ul><ul><ul><li>http://www.diba.es/mediambient/pdf/diversitatmaralumneeso_1.pdf </li></ul></ul>
  7. 7. HÀBITATS COSTANERS <ul><li>ELS CORALLS </li></ul><ul><ul><li>Comunitat biològica molt rica en espècies </li></ul></ul><ul><ul><li>Creixement molt lent. </li></ul></ul><ul><ul><li>Problemes per sobreexplotació, contaminació, augment del CO2 o excés de sediment. </li></ul></ul><ul><ul><li>Uns 30 milions de persones de tot el món en depenen per obtenir aliment i ingressos econòmics. (SIDS; small islands developing states) </li></ul></ul><ul><ul><li>http://alternativa.cat/forum/viewtopic.php?p=43&sid=68b0a891f740a0cdcfa4af3b38fb5c5c </li></ul></ul><ul><ul><li>http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/1388869 </li></ul></ul><ul><ul><li>http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/191147352 </li></ul></ul>
  8. 8. DINÀMICA LITORAL <ul><li>LES ONADES </li></ul><ul><ul><li>Ondulacions de l’aigua generades pel vent. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’aigua no avança, oscil·la en forma circular </li></ul></ul><ul><ul><li>Es poden definir les característiques: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Cresta, vall, alçada , longitud de l’ona i període. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>L’onada és l’energia del vent i es desplaça en la direcció del vent i també cap avall. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les partícules d’aigua tenen un moviment circular. </li></ul></ul>
  9. 9. DINÀMICA LITORAL <ul><li>LES ONADES A LA COSTA </li></ul><ul><ul><li>L’onada comença a notar “fons” a una profunditat igual a la meitat de la seva longitud d’ona. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’onada avança més lentament. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’onada passa a ser d’oscil·lació a onada de translació. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’onada es desploma i “trenca”. </li></ul></ul><ul><ul><li>Es genera una aigua turbulenta anomenada “flux” </li></ul></ul><ul><ul><li>S’allibera tota l’energia, l’aigua recula en forma de reflux. </li></ul></ul>
  10. 10. PENYA-SEGATS <ul><li>Els penya-segats litorals s’originen per l’erosió de les onades contra la base de la roca </li></ul><ul><li>Les onades soscaven la base del penya-segat, les roques superiors es desmunten i cauen. </li></ul><ul><li>El penya-segat retrocedeix i es forma la plataforma d’abrasió </li></ul>
  11. 11. ARCS I COVES <ul><li>Les onades desgasten selectivament les roques </li></ul><ul><li>Les roques fracturades es gasten més ràpidament . </li></ul><ul><li>Es formen </li></ul><ul><ul><li>Coves </li></ul></ul><ul><ul><li>Arcs marins </li></ul></ul><ul><ul><li>Illots rocallosos </li></ul></ul>
  12. 13. PLATGES, FLETXES, BARRES I TÒMBOLS <ul><li>A les costes amb corrents litorals els sediments es poden acumular donant diferents morfologies. </li></ul><ul><li>Platja: materials provinents dels penya-segats o dels rius. L’argila i el llim són sedimentats mar endins. </li></ul><ul><li>Fletxa, cúmul allargat de sorra que va de terra fins a una badia adjacent </li></ul><ul><li>Barra, cúmul de sorra que aïlla una badia del mar obert </li></ul><ul><li>Tómbol, sorra que connecta un illot amb la terra ferma. </li></ul>http://www.ambiental-hitos.com/geologia/costas.html
  13. 14. RISCOS EN ÀREES LITORALS <ul><li>Risc: procés natural potencialment nociu + activitat humana que pot patir pèrdues o danys. </li></ul><ul><li>Pèrdua de superfície amb valor social, ambiental o econòmic </li></ul><ul><li>Agents: temporals marins, corrents litorals, tsunamis, ones gegants i seixes.. Acció humana </li></ul><ul><li>Fenòmens d’erosió i inundacions </li></ul><ul><li>Limitació legal de les franges que composen la costa i tipus d’ús permès. </li></ul><ul><li>http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3327790 </li></ul>
  14. 15. ONADES <ul><li>En condicions normals, acció mínima </li></ul><ul><li>En les tempestes, gran poder erosiu. </li></ul><ul><li>IMPACTE: Cada onada llença milers de tones d’aigua contra el penyasegat o el trencaonades. </li></ul><ul><li>PRESSIÓ: L’aigua comprimeix l’aire de les fractures, que després s’expandeix i l’esquerda es fa més gran. </li></ul><ul><li>ABRASÍÓ: el xoc d’aigua carregada de fragments de roques i de cristalls de sal meteoritza les roques i arrodoneix els fragments, Còdols. </li></ul><ul><li>Si la costa està formada per roques no consolidades la velocitat d’erosió pot ser molt gran. </li></ul>
  15. 16. ONADES GEGANTS <ul><li>Poc habituals i poc conegudes </li></ul><ul><li>Majoritàriament a mar obert </li></ul><ul><li>Altura excepcional , fins a 25 m. </li></ul><ul><li>14 de febrer de 2004 el ferri Grand Voyager, de Tunis a Barcelona, a 100 km de la costa de Menorca, es va trobar una onada de 14 m que el va danyar seriosament </li></ul><ul><li>http://annanoticies.com/2005/08/11/una-onada-gegant-desborda-molls-i-ports-i-sacsa-les-platges-de-denia-xabia-i-eivissa/ </li></ul><ul><li>http://www.rincondelmisterio.com/descubren-una-explicacion-al-misterio-de-la-olas-gigantes/ </li></ul>
  16. 17. TRANSPORT LITORAL <ul><li>Les ones s’apropen a la costa obliquament en el seu flux, en el reflux reculen perpendicularment a la línia de costa. Hi ha un transport de sediments paral·lel a la línia de costa. </li></ul><ul><li>També els corrents litorals generats per vents, onatges o marees transporten els sediments. </li></ul><ul><li>Si l’aportació de sediments baixa (menys cabal, p.e. Riu Ebre en l’actualitat) la deriva litoral pot buidar la platja de sorra. </li></ul><ul><li>Els ports o espigons també retenen la sorra i generen pèrdues de sorra en altres platges. </li></ul>
  17. 18. SEIXES <ul><li>Les seixes o rissagues són oscil·lacions de la superfície marina de petita magnitud. </li></ul><ul><li>En arribar a ports o badies es poden amplificar i afectar les embarcacions atracades o dificultar l’entrada i sortida per les bocanes </li></ul><ul><li>Són provocades per un canvi molt sobtat de la pressió atmosfèrica </li></ul><ul><li>http://tempspalamos.blogspot.com/2009/05/la-seixa-o-rissagaun-fenomen-perillos.html </li></ul>
  18. 19. TEMPORALS <ul><li>Es parla de temporal quan el vent genera un onatge que supera un “cert llindar”; aquest llindar depèn del clima. </li></ul><ul><li>A Catalunya cal un onatge de més de 2 metres durant al menys 6 hores. Llevantades de tardor i primavera . </li></ul>
  19. 20. TEMPORALS <ul><li>Conseqüències: </li></ul><ul><ul><li>l’aigua transporta molt sediment en suspensió </li></ul></ul><ul><ul><li>S'empeny aigua cap a la costa i puja el nivell marí (a cops associat amb marea alta i baixes pressions) </li></ul></ul><ul><ul><li>Erosió i inundació. Fenòmens molt destructius. </li></ul></ul>
  20. 21. HURACANS <ul><li>També anomenats ciclons tropicals o tifons </li></ul><ul><li>Relacionats amb l’atmosfera pels forts vents </li></ul><ul><li>Temperatura del mar 27º (rarament en latituds per sobre de 25-30º de latitud). Activitat màxima a finals d’estiu. </li></ul><ul><li>Baixa pressió a l’ull d’uns 25 km de diàmetre. </li></ul><ul><li>Pujada del nivell del mar, enormes onades i fortes precipitacions. </li></ul><ul><li>Efectes catastròfics: destrucció d’arbres, objectes, edificis; marea, inundacions, epidèmies, apagades, talls en el transport. </li></ul><ul><li>http://environment.nationalgeographic.com/environment/natural-disasters/forces-of-nature.html?section=t </li></ul>Huracans Atlàntics més intensosLa intensitat només es mesura en la pressió central Pos. Huracà Temporada Pressió min. mbar  ( hPa ) 1 Wilma 2005 882 2 Gilbert 1988 888 3 &quot;Labor Day&quot; 1935 892 4 Rita 2005 895 5 Allen 1980 899 6 Katrina 2005 902 7 Camille 1969 905 Mitch 1998 905 Dean 2007 905 10 &quot;Cuba&quot; 1924 910 Ivan 2004 910 Font:  U.S. Department of Commerce
  21. 22. TSUNAMIS <ul><li>Onada o conjunt d’onades de gran longitud d’ona (800 km) i poca alçada a alta mar, però que es magnifica a la costa (fins a 80 m.) </li></ul><ul><li>Causes: terratrèmol, meteorit, erupcions volcàniques, grans esllavissades o esfondraments, etc. </li></ul><ul><li>Velocitat de propagació molt alta, fins a 700km /h, això condiciona el temps de reacció. </li></ul><ul><li>Abans d’arribar el tsunami el nivell del mar baixa perquè arriba la vall de l’onada; cal fugir als turons propers. </li></ul><ul><li>http://www.youtube.com/watch?v=6ychGEijU9M </li></ul>
  22. 23. TSUNAMIS <ul><li>Al mediterrani es produeixen molts tsunamis de poca intensitat. </li></ul><ul><li>Mapa 2.35. Events sísmics històrics que han generat tsunamis a la Mediterrània. Des de l’any 1500 a l’any 1990 es comptabilitzen 297 events (Font: Tsunami Laboratory Russian Academy of Sciences, http://omzg.sscc.ru/tsulab/) </li></ul>
  23. 24. GESTIÓ DE LA ZONA LITORAL <ul><li>La línia de costa està sotmesa a gran pressió pel seu ús recreatiu. </li></ul><ul><li>Intervencions nombroses per a minimitzar l’erosió de les onades: espigons i esculleres i murs a la base dels penyasegats. </li></ul><ul><li>Restauració de platges : dragar sorra del fons marí i portar-la a la platja. </li></ul><ul><li>Cal fer:cartografia, sondatges i estudi biològic. </li></ul><ul><li>Resultat: MAR 5 – HOMO SAPIENS 0 </li></ul>
  24. 25. GESTIÓ DE LA ZONA LITORAL <ul><li>  LLEI DE COSTES </li></ul><ul><li>Afecta al territori considerat com a domini públic marítim-terrestre, així com les zones i servituds de protecció que l’envolten. </li></ul><ul><li>               </li></ul>                   http://tecno.upc.es/tecnologia/doc-proj/t31/LLCOSTES.htm
  25. 26. GESTIÓ DE LA ZONA LITORAL <ul><li>http://www.geoportal-idec.net/idecostes/cat/tematica.html#a1 </li></ul>
  26. 27. INUNCAT <ul><li>http://www20.gencat.cat/docs/interior/Home/Arees%20dactuacio/Proteccio%20Civil/Plans%20de%20proteccio%20civil/Plans%20de%20proteccio%20civil%20a%20Catalunya/Documents/INUNCAT.pdf </li></ul>Objectiu: fer front a les emergències per inundacions, dins de l’àmbit territorial de Catalunya, establint els avisos, l’organització i els procediments d’actuació dels serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions públiques i de les entitats privades. El pla quantifica i localitza els aspectes fonamentals per a l'anàlisi del risc, vulnerabilitat, zonificació del territori, establiment de les èpoques de perill i desplegament de mitjans i recursos i localització d'infraestructures de recolzament per als treballs d'actuació en cas d'emergència.
  27. 28. EXERCICIS PAAU <ul><li>Juny 2004. Incidències. Exercici 3A (2 punts) </li></ul><ul><li>Els gràfics adjunts són esquemes en planta que ens mostren dos tipus d’actuacions de l’ésser humà que afecten la dinàmica litoral en un període comprés entre 1 a 5 anys. </li></ul><ul><li>En el gràfic A es representa una platja amb un port esportiu i en el gràfic B, una platja amb un port esportiu i un conjunt d’espigons adjacents. </li></ul><ul><li>1. Expliqueu per què el medi costaner és dinàmic i fràgil i de quina forma hi contribueix la deriva litoral. A partir dels gràfics, determineu la direcció d’aquesta deriva. </li></ul><ul><li>b) D’on ve la sorra de les platges? </li></ul><ul><li>2. Descriviu els canvis que es donen en els dos gràfics quan hi ha un temporal de llevant. Valoreu quina és l’efectivitat dels espigons. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  28. 29. EXERCICIS PAAU <ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul>1. 1. a) Les diferències principals entre el medi costaner respecte el terrestre són el dinamisme i la fragilitat. El dinamisme del paisatge costaner es caracteritza per l’erosió, la qual es manifesta amb el retrocés de la línia costanera, i la sedimentació, palesa per l’avenç de la línia de la costa. Una mostra de creixement són els dipòsits que apareixen a les bocanes dels ports o l’avanç que experimenten les platges en un dels costats dels ports, depenent del corrent de deriva que és induït per les onades i que redistribueixen els sediments. Les corrents de deriva són corrents constructius o bé destructius, ja que la deriva pot buidar de sorra les platges i provocar el retrocés de la línia de costa. D’altra banda el medi costaner és molt fràgil perquè qualsevol actuació feta sense seny pot tenir conseqüències nefastes sobre la dinàmica costanera (0,25 p ). La direcció de la deriva és de est –oest. (0,25 p) b) La major part de la sorra de les platges prové dels cursos fluvials que desguassen al mar que actuen com a camins preferents de material sedimentari des de la zona terrestre a la marina. També s’obté a partir de l’erosió de les roques situades a la faixa costanera per la pròpia acció del mar. Aquests materials aportats són posteriorment distribuïts pels corrents de deriva. (0,5 p ) 2. 2. Un temporal de llevant accentua aquest procés. L’erosió és més intensa com a conseqüència de l’efecte barrera que fa un port. Les platges estan en moviment, són com rius de sorra que van fluint en ziga-zaga al llarg de la costa en resposta a corrents costaners moguts per les onades. Els corrents induïts per tempestes tendeixen a erosionar els sediments que s’acumulen a les costes i se’ls enduen mar endins. En el gràfic B els espigons produeixen una captura de sorra i afegiran terreny davant del mar, però sempre a expenses d’eliminar terreny corrent avall per erosió. És a dir que és transformaran en una trampa que retindrà els sediments a sobrevent (barlovent) i actuarà com a agent erosiu a sotavent dels corrents de deriva. En els dos casos hi ha un retrocés de la línia de costa. ( 1 punt)
  29. 30. EXERCICIS PAAU <ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  30. 31. EXERCICIS PAAU <ul><li>Criteris de correcció </li></ul><ul><li>1. Un tsunami és el nom que donen els japonesos a una onada lliure transoceànica geganta que pot tenir alçades 10 vegades superiors a les normals, de gran velocitat de propagació i pot arribar terra endins a distàncies molt allunyades de la costa. </li></ul><ul><li>Es produeixen per terratrèmols amb epicentres en els fons marins o propers a la costa, esfondraments del fons oceànic o erupcions volcàniques submarines. Originen una o dues ones amb una longitud d’ona que es desplacen amb velocitats condicionades per la profunditat de la conca oceànica a grans distàncies fins i tot d'una part a l'altra de l'oceà Pacífic. </li></ul><ul><li>Els efectes sobre la costa són altament destructius inundant primer els terrenys propers a la costa i després arrossegant tot cap al mar en la retirada de les aigües. </li></ul><ul><li>2. La causa principal cal trobar-la en què hi ha molts més volcans actius en els marges oceànics (cordó de foc del Pacífic). És una zona de contactes entre plaques que en molts quilòmetres són vores de subducció properes a la costa, generalment amb força activitat sísmica, que pot ser de magnituds elevades. Per contra en les zones de confluència divergent de plaques (Atlàntic) els terratrèmols solen ser de menys magnitud i, per tant, els tsunamis són menys freqüents. </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  31. 32. EXERCICIS PAAU <ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  32. 33. EXERCICIS PAAU <ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul>

×