Aquest ppt es va fer a partir de l'itinerari geològic realitzat entre S'Agaró i Sa Conca, en motiu del geolodia, el maig de 2011. Totes les informacions geològiques es varen donar a la sortida i totes les fotos són de l'autora.
3. 1a PARADA EL MOLLET
(Montse Vehí)
Jornada organitzada a
Catalunya per l’AEPECT i
la UdG-Geocamp, a
partir d’una iniciativa
nascuda a Teruel l’any
2005.
Avui es fan recorreguts
geològics a totes les
províncies espanyoles
4. 2a PARADA MIRADOR DE LA
PUNTA D’EN PAU (David Brusi)
MAPA GEOLÒGIC CATALUNYA:
A Catalunya tenim la geologia
més rica i variada de la
Península Ibèrica: roques de
moltes edats i representats
tots els grans grups.
La banda vermella representa les
roques plutòniques ( a Girona,
de Mataró fins a Begur), són
roques ígnies procedents del
gran massís catalano-balear,
que anava de les Balears fins
5. 2a PARADA MIRADOR DE LA
PUNTA D’EN PAU (David Brusi)
Mapa geològic de GIRONA:
menys varietat de roques:
Roques clares, edats mitjanes
entre 65 i 150 eons.
Roques vermelles, plutons del
paleozoic, 300-350 milions
d’anys; molt esquerdades
degut a la distensió com a
conseqüència de l’erosió de les
roques que les cobrien.
6. 2a PARADA MIRADOR DE LA
PUNTA D’EN PAU (David Brusi)
A les esquerdes hi podem veure altres roques procedents del magma
residual que puja més tard aprofitant l’esquerda, donen DICS o
FILONS, de pòrfir granític i de lampròfirs.
La majoria de parets i cases del camí de ronda són fetes d’aquestes
roques , molt bones per a la construcció i s’han extret de pedreres
properes a S’Agaró. També hi trobem moltes falles d’escala local.
8. 3a PARADA: ES NEGRAIS DE LA
PUNTA D’EN PAU. LA PLACETA
(Josep M. Mas)
9. 3a PARADA: ES NEGRAIS DE LA PUNTA
D’EN PAU. LA PLACETA (Josep M. Mas)
Roca granodiorítica travessada per dics de
pòrfir diorític posteriors, ja que el magma
aprofita l’esquerda per emplaçar-se.
A la placeta sobresurt una petita massa de
pòrfir; cristalls grans enmig d’una pasta
de cristalls molt més petits. Els minerals
més abundants són quars (gris-
transparent), plagioclasis (silicats de Ca i
Na de colors blancs), ortosa (entre blanc i
rosat) mica negra i altres minerals foscos.
En la meteorització es degraden primer els
feldspats que es transformen en argiles i
les plagiòclasi, es queden inalterats el
quars i la mica.
10. 3a PARADA: ES NEGRAIS DE LA
PUNTA D’EN PAU. LA PLACETA
(Josep M. Mas)
L’aigua hidrotermal que El mar aprofita les zones
circula per les més febles, dics de
esquerdes canvia la lampròfirs i falles i
composició de la roca i diàclasis per erosionar:
es formen Episienites. entrades de mar.
11. PLAFÓ: SENYA BLANCA
Moltes de les roques emprades en la construcció del camí de
ronda són forànies. Les més abundants els travertins que
provenen de les pedreres del pla de Mata (Porqueres. Pla de
l’Estany)- Els podem reconèixer als murs de Senya Blanca,
als graons i paviments del camí i a les columnes de la
glorieta.
13. 4a PARADA: CALA PEDROSA
(David Soler)
En aquest punt podem apreciar 3 tipus de
roques: granodiorites, quars i gavarros, també
trobem una falla.
14. 4a PARADA: CALA PEDROSA
(David Soler)
Els GAVARROS són fragments
d’altres roques ígnies
(semblants a diorites) que
ja existien quan el magma
encaixava. Són arrodonits
perquè dins el magma
s’anaven desgastant.
Edat Granodiorites: 290-300
eons.
Edat Gavarros: 310-320 eons
15. PLAFÓ: MENHIR DE CALA
PEDROSA
El menhir de Cala Pedrosa és un
bloc antropomorf de
granodiorita amb megacristalls
de feldspat.
Originalment es trobava situat el
vessant meridional de la cala de
Sa Conca.
Forma part del conjunt de
monuments megalítics
baixempordanesos i
cronològicament data d’entre el
IV i III mil·leni abans de Crist.
16. 5a PARADA: CALA DE LA FONT
(Manel Zamorano)
Per què les entrades de mar
són estretes i allargades?
Fa uns 300 eons existia la
Pangea; quan se separen
els continents, fa uns 250
eons apareixen fractures i
s’emplacen els lampròfirs.
En ser roques més toves el
mar les erosiona abans:
entrades de mar.
17. 5a PARADA: CALA DE LA FONT
(Manel Zamorano)
Roca grisa: granodiorites. RISC GEOLÒGIC:
Roca negra: lampròfirs La roca està molt esquerdada i
a sobre hi ha el camí, un mur
(roques subvolcàniques)
i en edifici. Per la pressió pot
acabar esllavisant-se la roca.
18. PLAFÓ: CALA DELS GOSSOS
S’observa una bretxa de falla:
Conjunt de materials petris, consolidats per un ciment o
no, que rebleixen l'espai existent entre els blocs d'una
falla i que procedeixen de la fricció i la fragmentació
dels blocs.
19. 6a PARADA: CALA DE VAQUES
(César)
Quin és l’origen de les roques rogenques?
Són episienita , roca metamòrfica d’origen
hidrotermal: el granit original sofreix
transformacions mineralògiques a causa de
l’aigua calenta que hi circula i així adquireix una
nova composició propera a la d'una sienita.
20. 6a PARADA: CALA DE VAQUES
(César)
Què són els dics de color negre que tallen les roques
encaixants?
És quarsdiorita, roca màfica amb un xic de quars.
21. 6a PARADA: CALA DE VAQUES
(César)
Per què s’han format estalactites sota les arcades?
La construcció de sobre és de travertí, roca calcària que es dissol amb aigua,
aquesta aigua circula per les esquerdes i es diposita en forma
d’estalactita.
22. 7a PARADA: L’ESQUERDA DELS
LLOBARROS (Carles Roqué)
Què són els dics de color rosat?
Són filons d’ APLITA: composició igual al granit, els cristalls són molt
petits (refredament ràpid), textura afanítica. A cops presenten
granats, turmalina, ... Minerals semipreciosos que s’utilitzen en
joieria.
23. 7a PARADA: L’ESQUERDA DELS
LLOBARROS (Carles Roqué)
Com s’ha format la finestra a la roca?
Aquestes finestres es diuen TAFFONI, són molt freqüents a les roques granítiques
arran de mar. La sal del mar s’infiltra a les esquerdes, quan l’aigua s’evapora
es formen cristalls que exerceixen pressió i esquerden la roca (no els forma
mai el vent).
25. 8a PARADA: SA CONCA (Eva
Font)
• A la platja de Sa Conca els
sediments provenen del
penya-segat que està molt
meteoritzat. A la sorra hi ha
molt quars i miques, però
poc feldspats, ja que es
converteixen en argiles. (A
Platja d’Aro sí que es troben
sediments del Ridaura).
26. Per a més informació
http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Medi
%20natural/Sistemes%20dinformacio/Inventari%20despais%20dinteres
%20geologic/Consulta%20de%20les%20fitxes%20descriptives%20dels
%20EIG/documentos/358_descrip.pdf
