Els amfibis de Llagostera

1,470 views
1,162 views

Published on

This presentation was created in 2006 as a part of a speech about birds, amphibians and reptiles of Llagostera (Catalunya), run by Estel Cañigueral and Xon Vilahur.

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,470
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Els amfibis de Llagostera

  1. 1. Fauna DE LLAGOSTERA Xon Vilahur i Godoy Els Amfibis
  2. 2. Els amfibis a Llagostera <ul><li>--La presència, al terme municipal de Llagostera, de fins a 11 espècies d’amfibis és una mostra de la gran importància d’aquest territori per a aquest grup. En efecte, a banda d’algunes espècies noves identificades en els darrers anys als Pirineus, a Catalunya s’han catalogat 14 espècies d’amfibis (Llorente i altres, 1995), cosa que implica que a Llagostera hi trobem gairebé el 80% de les espècies catalanes. Solament hi manquen les espècies pròpies de muntanya, com el tritó pirinenc (Euproctus asper) i la granota roja (Rana temporaria) i les de caire més termòfil, com l’ofegabous (Pleurodeles waltl); mentre que destaca la presència de tritó palmat (Triturus helveticus) i tritó marbrat (Triturus marmoratus). De nou, el manteniment de zones amb aigua de qualitat (tant cursos fluvials com basses i fonts) és necessari per a la conservació d’aquestes espècies. </li></ul>
  3. 3. QUÈ ÉS UN AMFIBI? <ul><li>Vertebrats poiquiloterms </li></ul><ul><li>Hàbitat aigua- terra </li></ul><ul><li>Respiració cutània </li></ul><ul><li>Ous i larves aquàtiques, cua per nedar </li></ul><ul><li>Metamorfosi: adults terrestres, potes per caminar i saltar </li></ul>
  4. 4. poiquilotèrmia <ul><li>La incapacitat per regular i mantenir constant la temperatura corporal s’anomena poiquilotèrmia. </li></ul><ul><li>Els amfibis han d’hivernar quan fa molt fred i amb les primeres calors (febrer-març) surten dels seus refugis i comencen a mostrar una activitat moderada. </li></ul><ul><li>Cap a finals de tardor tornen als seus caus o moren, tot i que si l’hivern és humit i no gela se’n poden veure fins a finals de desembre. </li></ul>
  5. 5. Vida amfíbia <ul><li>En ser els primers vertebrats que colonitzen el medi terrestre es troben amb una sèrie de limitacions: de respiració, reproducció, desplaçament, etc.) </li></ul><ul><li>Els més primitius queden relegats al medi aquàtic (tritons). </li></ul><ul><li>Altres poden desplaçar-se i respirar a la terra, però depenen del medi aquàtic per a pondre els ous i desenvolupar les larves (granotes i gripaus) </li></ul>
  6. 6. Respiració cutània <ul><li>Els amfibis són els primers vertebrats que conquereixen el medi terrestre, però presenten encara moltes limitacions. El seu sistema respiratori consisteix en un pulmó tan poc eficaç que l’adult recórrer a la pell per a poder absorbir l’oxigen de l’aire, per això els amfibis han de mantenir sempre la pell humida. </li></ul>
  7. 7. Ous i larves: els cap-grossos <ul><li>Com que els ous dels amfibis no tenen una closca dura han d’estar sempre submergits. Cada espècie pon paquets d’ous de formes diferents. </li></ul><ul><li>Les larves, anomenades cap-grossos, tenen respiració per brànquies, no tenen potes i es desplacen nedant amb la cua, per això també viuen només dins l’aigua. </li></ul><ul><li>També són característiques de cada espècie. </li></ul>
  8. 8. La metamorfosi <ul><li>L’abraçada del mascle indueix la femella a posar de 500 a 5000 ous, que són ruixats amb espermatozoides en surtir a l’exterior. </li></ul><ul><li>Les larves surten de l’ou al cap d’uns 10 dies. </li></ul><ul><li>En el cap-gros surten primer les potes del darrera i després les de davant. </li></ul><ul><li>Cap al dia 75 apareixen els pulmons. </li></ul><ul><li>Mentrestant la cua es va reabsorbint i al cap d’uns 90 dies ja hi ha un amfibi juvenil. </li></ul>
  9. 9. Ordre urodels (amb cua) <ul><li>Són els amfibis més primitius i més lligats a l’aigua </li></ul><ul><li>Tenen el cos allargat, la pell nua amb glàndules a cops verinoses, 4 potes i cua en l’estat adult. </li></ul><ul><li>Larves i adults s’assemblen molt. </li></ul><ul><li>Pertanyen a aquest ordre salamandres i tritons. </li></ul>
  10. 10. La Salamandra (Salamandra salamandra) <ul><li>Mesura uns 20 cm. </li></ul><ul><li>Té el cos i la cua cilíndrics. </li></ul><ul><li>Inconfusible pel seu aspecte brillant negre amb taques grogues o amb ratlles. </li></ul><ul><li>Ës ovovivípara (els ous s’incuben dins el cos de la mare i neixen directament les larves). </li></ul><ul><li>Hàbits nocturns, viu prop de boscos i és més activa després de la pluja. </li></ul><ul><li>Mal nedadora, només neda en aigües molt someres. </li></ul>
  11. 11. Salamandres <ul><li>Són molt desconegudes i els amfibis que tenen pitjor fama, ja que sent inofensives es consideren perilloses . </li></ul><ul><li>La civilització cristiana sempre l’ha considerat un animal infecte i proper al diable i a l’Edat Mitjana s’utilitzava en pòcimes de mags i bruixes. Avui en dia encara la gent la considera perillosa i és aplastada o trepitjada sense pietat. </li></ul>
  12. 12. Els tritons <ul><li>A Catalunya es poden trobar diferents espècies de tritons: el tritó jaspiat, el tritó palmat i el tritó pirinenc. </li></ul><ul><li>A les Gavarres i prop de Llagostera s’han trobat exemplars de les tres espècies. </li></ul>tritó pirinenc (Euproctus asper) tritó palmat (Triturus helveticus)
  13. 13. El tritó jaspiat (Triturus marmoratus) <ul><li>Medeix uns 14 cm de longitud, tronc arrodonit i cap tan llarg com ample. Cua comprimida i llarga com la resta del cos. </li></ul><ul><li>Color verdós jaspiat. El mascle en període nupcial presenta una cresta ondulada i la femella una ratlla taronja a l’esquena. </li></ul><ul><li>Abundant a les basses o gorgs de les zones boscoses de la muntanya baixa mediterrània. </li></ul><ul><li>No és gaire aquàtica i adopta costums crepusculars. </li></ul>
  14. 14. Ordre Anurs (sense cua) <ul><li>Els anurs són amfibis altament especialitzats, tant pel fet de saltar ,com per l’emissió sonora. </li></ul><ul><li>Per saltar presenten la columna vertebral molt curta, no tenen cua i les potes posteriors són molt allargades i adaptades al salt. </li></ul><ul><li>Els sons produïts sobretot pel mascle en l’època reproductora són emesos en fer circular l’aire dels pulmons cap a les cordes vocals laríngies i reforçat pels sacs vocals de ressonància. </li></ul><ul><li>Cada espècie té el seu reclam que en permet la identificació. </li></ul>
  15. 15. Granotes i gripaus <ul><li>Els anurs adults presenten dues morfologies bàsiques: </li></ul><ul><li>Granotes: esveltes, de pell llisa i potes molt llargues adaptades al salt </li></ul><ul><li>Gripaus: robusts, berrugosos, potes poc llargues per caminar més que per saltar i d’hàbits més terrestres. </li></ul><ul><li>Algunes famílies poden presentar una o altra morfologia. </li></ul><ul><li>Per a classificar-los cal veure altres característiques: forma de la pupil.la, membrana interdigital, timpà més o menys marcat, callositats a la mè, etc. </li></ul>
  16. 16. Els discoglòssids. El gripau pintat (Discoglossus pictus) <ul><li>Família primitiva, amb llengua plana i discoidal, els cal caçar amb les mandíbules, per això tenen dents a la superior. </li></ul><ul><li>El GRIPAU PINTAT recorda una granota, amida uns 80 mm de llargada, tenen el musell punxegut i pupil.la arrodonida. Coloració variable. Sense membrana interdigital. </li></ul><ul><li>Es força aquàtic i termòfil, diurn en temps humit i càlid, crepuscular en temps eixut. </li></ul><ul><li>Poden començar a reproduir-se el febrer i fer fins a 6 postes al llarg de l’any </li></ul>
  17. 17. El tòtil (Alytes obstetricans) <ul><li>Gripau petit i rabassut d’ons 50 mm de llarg. Musell afilat i ulls sortints de pupil.la vertical. </li></ul><ul><li>Potes petites, sense membrana interdigital. 1 tubercle petit a les potes del darrera i 3 a les del davant. </li></ul><ul><li>Dors amb nombroses berrugues. </li></ul><ul><li>El mascle i la femella s’assemblen molt. </li></ul><ul><li>És molt terrestre, només el mascle quan porta els ous va sovint a l’aigua per a mantenir-ne la humitat. </li></ul>
  18. 18. Els pelobàtids. El gripau d’esperons (Pelobates cultripes) <ul><li>El gripau d’esperons té morfologia típica de gripau, gros (uns 100 mm de llarg), rabassut i de pell llisa. Cap gros, musell arrodonit i pupil.la vertical. </li></ul><ul><li>Potes curtes amb un esperó molt desenvolupat a les potes posteriors. </li></ul><ul><li>Coloració grisenca, bruna o verdosa. </li></ul><ul><li>Es crepuscular i nocturn i només viu en sòls molt tous, ja que és excavador ( a casa nostra es troba als camps de conreu) </li></ul>
  19. 19. El gripauet (Pelodytes punctatus) <ul><li>Animal petit, com a molt fa 5 cm., i esvelt. </li></ul><ul><li>Potes llargues, sense membrana interdigital. </li></ul><ul><li>Musell arrodonit i pupil.la vertical. </li></ul><ul><li>Esquena coberta de petites berrugues disperses. </li></ul><ul><li>Coloració cendrosa amb taques verdes. </li></ul><ul><li>Força terrestre, crepuscular i nocturn. </li></ul>
  20. 20. Els bufònids. Gripau comú (Bufo bufo) <ul><li>El gripau per excel.lència. </li></ul><ul><li>Molt gros, fins a 15 cm. de llarg. </li></ul><ul><li>Cap ample i musell arrodonit. </li></ul><ul><li>Ulls grossos de color daurat o coure. Pupil.la horitzontal. </li></ul><ul><li>Pell molt berrugosa, de bruna a gris o oliva. </li></ul><ul><li>Potes posteriors curtes. </li></ul><ul><li>Poc estimat pel seu aspecte i pel fet que secreta una substància irritant per a les mucoses de l’home, però no per la seva pell. </li></ul><ul><li>En ésser amplament distribuït té un efecte beneficiós en l’eliminació de nombrosos insectes nocius per a l’agricultura. </li></ul>
  21. 21. Els hílids. La reineta (Hyla arborea) <ul><li>Granota petita, esvelta, de fins a 5 cm. </li></ul><ul><li>Cap petit, musell fi, ulls daurats amb pupil.la horitzontal. </li></ul><ul><li>Potes llargues i primes, amb dits acabats en coixinets adhesius. </li></ul><ul><li>Pell llisa i lluent, de color variable, de marronós a verd clar fins a blau cel. Banda lateral curta ( de darrera l’ull fins a les potes anteriors) de color negre. </li></ul><ul><li>Viu de 4 a 8 anys en condicions naturals. </li></ul>
  22. 22. Gripau corredor (Bufo calamita) <ul><li>Molt semblant al gripau comú, però més petit i menys berrugós. </li></ul><ul><li>Sol presentar una línia groga sobre la columna vertebral. </li></ul><ul><li>Força termòfil, suporta millor l’aridesa que el gripau comú. </li></ul><ul><li>De costums excavadors, s’enfila força bé, rarament salta i en lloc de caminar fa peites curses. </li></ul><ul><li>La posta la fa en cordons de 3000 a 4000 ous negres. </li></ul>
  23. 23. Els rànids. La granota verda. (Rana perezi) <ul><li>És la granota típica: musell afilat, pell lisa, membrana interdigital ben desenvolupada i potes posteriors molt llargues, ben adaptades al salt i a la natació. </li></ul><ul><li>Coloració i presència de taques molt variades. </li></ul><ul><li>Ulls molt propers un de l’altre i pupil.la elipsoidal. </li></ul><ul><li>Molt oportunista, tol.lera tota mena d’ambients aquàtics. </li></ul><ul><li>Costums tant diürns com nocturns. </li></ul>

×