L'IMPERI PRINCIPAT O ALT IMPERI (27aC - 235dC) DOMINAT O BAIX IMPERI (284 dC - 476dC)

EL PRINCIPAT August (27aC-14dC) Dinastia Júlio-Clàudia (14-68) Dinastia Flàvia (68-96) Dinastia Antonina (96-192) Dinastia dels Severs (193-235)

AUGUST Recupera els valors tradicionals de la societat. Reforma el senat i les magistratures i defineix les classes socials (senatorial i eqüestre). El prefecte del pretori serà el braç dret de l'emperador. Es consoliden fronteres i s'entra en un període de pau i prosperitat ( pax augusta ). Embelleix la ciutat amb grans obres públiques i protegeix les arts i la literatura (Ovidi, Virgili,...).

Recupera els valors tradicionals de la societat.

Reforma el senat i les magistratures i defineix les classes socials (senatorial i eqüestre).

El prefecte del pretori serà el braç dret de l'emperador.

Es consoliden fronteres i s'entra en un període de pau i prosperitat ( pax augusta ).

Embelleix la ciutat amb grans obres públiques i protegeix les arts i la literatura (Ovidi, Virgili,...).

AUGUST

DINASTIA JÚLIO-CLÀUDIA August Tiberi Calígula Claudi Neró

DINASTIA JÚLIO-CLÀUDIA TIBERI (14 - 37) Les cohorts i el prefecte del pretori prenen importància en les intrigues de palau. Neix Jesús de Natzaret . CAL·LÍGULA (37-41) Mandat cruel. Es volgué esborrar tot record d'ell ( memoriae damnatio ).

TIBERI (14 - 37)

Les cohorts i el prefecte del pretori prenen importància en les intrigues de palau.

Neix Jesús de Natzaret .

CAL·LÍGULA (37-41)

Mandat cruel.

Es volgué esborrar tot record d'ell ( memoriae damnatio ).

DINASTIA JÚLIO-CLÀUDIA CLAUDI (41-54) La guàrdia pretoriana li atorga el poder, tot i que ningú comptava amb ell. S'amplien fronteres (Mauritània, Britània, Germània). NERÓ (54-68) Després dels primers cinc anys, acaba de forma despòtica. Sèneca fou conseller seu. Incendi de Roma. Derrocat per una sublevació.

CLAUDI (41-54)

La guàrdia pretoriana li atorga el poder, tot i que ningú comptava amb ell.

S'amplien fronteres (Mauritània, Britània, Germània).

NERÓ (54-68)

Després dels primers cinc anys, acaba de forma despòtica.

Sèneca fou conseller seu.

Incendi de Roma.

Derrocat per una sublevació.

DINASTIA FLÀVIA alçaments militars Vespasià Tit Domicià

DINASTIA FLÀVIA Se succeeixen breus rebel·lions, en què els exèrcits proclamen emperadors els seus generals ( Galba, Otó, Vitel·li ). VESPASIÀ (69-79) Nomenat també pel seu exèrcit. Depura el senat i atorga més poder als equites , que accedeixen a importants càrrecs. Saqueig del temple de Jerusalem .

Se succeeixen breus rebel·lions, en què els exèrcits proclamen emperadors els seus generals ( Galba, Otó, Vitel·li ).

VESPASIÀ (69-79)

Nomenat també pel seu exèrcit.

Depura el senat i atorga més poder als equites , que accedeixen a importants càrrecs.

Saqueig del temple de Jerusalem .

DINASTIA FLÀVIA TIT (79-81) Grans obres públiques (arc de Tit, Colosseu,...) Erupció del Vesubi (79). DOMICIÀ (81-96) Continuà les grans obres. Regnat cruel fins al seu assassinat.

TIT (79-81)

Grans obres públiques (arc de Tit, Colosseu,...)

Erupció del Vesubi (79).

DOMICIÀ (81-96)

Continuà les grans obres.

Regnat cruel fins al seu assassinat.

DINASTIA ANTONINA Nerva Trajà Adrià Antoní Pius Marc Aureli Còmmode

DINASTIA ANTONINA NERVA (96-98) Estabilitat després de Domicià. TRAJÀ (98-117) Primer emperador de províncies (Itàlica). El senat va perdent poder. Màxima extensió de l'imperi (80 milions d'habitants). ADRIÀ (117-138) Regnat pacífic. Reorganitza l'estat.

NERVA (96-98)

Estabilitat després de Domicià.

TRAJÀ (98-117)

Primer emperador de províncies (Itàlica).

El senat va perdent poder.

Màxima extensió de l'imperi (80 milions d'habitants).

ADRIÀ (117-138)

Regnat pacífic.

Reorganitza l'estat.

DINASTIA ANTONINA

DINASTIA ANTONINA ANTONÍ PIUS (138-161) Regnat pacífic. Eficaç en les polítiques socials i l'economia. MARC AURELI (161-180) Emperador filòsof . Govern eficaç, i campanyes militars a l'exterior. CÒMMODE (180-192) Regnat cruel fins al seu assassinat.

ANTONÍ PIUS (138-161)

Regnat pacífic. Eficaç en les polítiques socials i l'economia.

MARC AURELI (161-180)

Emperador filòsof .

Govern eficaç, i campanyes militars a l'exterior.

CÒMMODE (180-192)

Regnat cruel fins al seu assassinat.

DINASTIA DELS SEVERS Septimi Sever Caraca·la Macrí Heliogàbal Alexandre Sever

DINASTIA DELS SEVERS SEPTIMI SEVER (193-211) Conflictes interns i a l'exterior. Lleis de caire social i reformes administratives. Crisi econòmica. CARACAL·LA (211-217) La Constitutio Antoniana atorga el dret de ciutadania a tots els habitants lliures de l'Imperi.

SEPTIMI SEVER (193-211)

Conflictes interns i a l'exterior.

Lleis de caire social i reformes administratives.

Crisi econòmica.

CARACAL·LA (211-217)

La Constitutio Antoniana atorga el dret de ciutadania a tots els habitants lliures de l'Imperi.

DINASTIA DELS SEVERS ALEXANDRE SEVER (222-235) L'exèrcit es barbaritza amb l'entrada de gots i germànics.

ALEXANDRE SEVER (222-235)

L'exèrcit es barbaritza amb l'entrada de gots i germànics.

EL DOMINAT Anarquia militar (235-284) Dominat (284-476) Divisió de l'Imperi (395) Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476)

ANARQUIA MILITAR Mort Alexandre Sever, durant 35 anys se succeeixen diversos emperadors , normalment proclamats per una part de l'exèrcit, i que són derrocats al cap de poc. Es posa en perill la unitat de l'Imperi : es formen governs autònoms a les províncies. les zones perifèriques sofreixen contínues invasions. Època de greu crisi .

Mort Alexandre Sever, durant 35 anys se succeeixen diversos emperadors , normalment proclamats per una part de l'exèrcit, i que són derrocats al cap de poc.

Es posa en perill la unitat de l'Imperi :

es formen governs autònoms a les províncies.

les zones perifèriques sofreixen contínues invasions.

Època de greu crisi .

DOMINAT Tetrarquia (Dioclecià, Maximià, Galeri, Constanci) Constantí Constanci II Julià l'Apòstata Jovià Dinastia dels Valentinians

DOMINAT S'inicia una forma de govern a l'estil dels regnes orientals: monarquia absoluta, hereditària i d'origen diví.

S'inicia una forma de govern a l'estil dels regnes orientals: monarquia absoluta, hereditària i d'origen diví.

DOMINAT TETRARQUIA: DIOCLECIÀ, MAXIMIÀ, GALERI I CONSTANCI Dioclecià (284-305) enceta el dominat. Vista la dificultat de controlar tot l'Imperi, estableix una diarquia amb Maximià . Ambdós, a més del títol d'Augustos, són divinitzats . Els dos darrers s'incorporen al govern amb el títol de Cèsars . Dioclecià controla la tetrarquia. Cadascun resideix en un punt de l'imperi i en controla una part.

TETRARQUIA: DIOCLECIÀ, MAXIMIÀ, GALERI I CONSTANCI

Dioclecià (284-305) enceta el dominat.

Vista la dificultat de controlar tot l'Imperi, estableix una diarquia amb Maximià .

Ambdós, a més del títol d'Augustos, són divinitzats .

Els dos darrers s'incorporen al govern amb el títol de Cèsars .

Dioclecià controla la tetrarquia.

Cadascun resideix en un punt de l'imperi i en controla una part.

DOMINAT Es divideixen les províncies fins a unes cent, agrupades en dotze diòcesis . Es pacifica el territori. Les lleis fixen una forta rigidesa social. Dura persecució dels cristians. Després de l'abdicació de Dioclecià i Maximià (305), hi ha disputes per la succecció. S'acaba imposant el fill de Constanci, Constantí, a occident, i més tard Licini a orient.

Es divideixen les províncies fins a unes cent, agrupades en dotze diòcesis .

Es pacifica el territori.

Les lleis fixen una forta rigidesa social.

Dura persecució dels cristians.

Després de l'abdicació de Dioclecià i Maximià (305), hi ha disputes per la succecció.

S'acaba imposant el fill de Constanci, Constantí, a occident, i més tard Licini a orient.

DOMINAT CONSTANTÍ (306-337) L' edicte de Milà de l'any 313 permet la llibertat de culte a tot l'Imperi. Mort Licini, Constantí esdevé senyor únic el 323. Primer concili ecumènic a Nicea. Construcció de Constantinoble , nova capital.

CONSTANTÍ (306-337)

L' edicte de Milà de l'any 313 permet la llibertat de culte a tot l'Imperi.

Mort Licini, Constantí esdevé senyor únic el 323.

Primer concili ecumènic a Nicea.

Construcció de Constantinoble , nova capital.

DOMINAT

DOMINAT CONSTANCI II (337-361) S'acaba fent amb el poder a tot l'imperi, després d'enfrontar-se als seus germans. JULIÀ L'APÒSTATA (361-363) Intenta restablir el paganisme. JOVIÀ és el darrer de la dinastia. DINASTIA DELS VALENTINIANS (364-379). Valentinià, Valent, Gracià. Les fronteres no poden impedir les onades d'atacs bàrbars. Derrota d' Adrianòpolis .

CONSTANCI II (337-361)

S'acaba fent amb el poder a tot l'imperi, després d'enfrontar-se als seus germans.

JULIÀ L'APÒSTATA (361-363)

Intenta restablir el paganisme.

JOVIÀ és el darrer de la dinastia.

DINASTIA DELS VALENTINIANS (364-379).

Valentinià, Valent, Gracià.

Les fronteres no poden impedir les onades d'atacs bàrbars.

Derrota d' Adrianòpolis .

DIVISIÓ DE L'IMPERI Teodosi Arcadi i Honori

DIVISIÓ DE L'IMPERI TEODOSI EL GRAN (379-395) Reconeix el cristianisme com a única religió oficial . Es persegueix a pagans i heretges. Signa un acord de federació amb els gots. A la seva mort, divideix l'imperi i en llega una part a cadascun dels seus fills. L'imperi ja no es tornarà a reunificar.

TEODOSI EL GRAN (379-395)

Reconeix el cristianisme com a única religió oficial .

Es persegueix a pagans i heretges.

Signa un acord de federació amb els gots.

A la seva mort, divideix l'imperi i en llega una part a cadascun dels seus fills.

L'imperi ja no es tornarà a reunificar.

DIVISIÓ DE L'IMPERI ARCADI (395-408) Hereta l'Orient . La zona oriental, d'influència i llengua grega, serà l' Imperi Bizant í, fins a la caiguda de Constantinoble a mans dels otomans el 1453 . HONORI (395-423) Hereta l'Occident .

ARCADI (395-408)

Hereta l'Orient .

La zona oriental, d'influència i llengua grega, serà l' Imperi Bizant í, fins a la caiguda de Constantinoble a mans dels otomans el 1453 .

HONORI (395-423)

Hereta l'Occident .

CAIGUDA DE L'IMPERI El territori romà es fragmenta i es “barbaritza”: Occident sofreix una important davallada demogràfica. Els pobles del nord pressionen les fronteres i ocupen progressivament el territori. Se succeeixen els atacs a Roma i als territoris romans: 405: la capital es trasllada a Ravenna. 406: pobles bàrbars (sueus, vàndals,...) travessen el Rin. 410: Alaric (rei visigot) ocupa Roma. 415: Ataülf, casat amb Gal·la Placídia, s'instal·la a Barcino. 452: Àtila devasta Itàlia. 455-476: se succeeixen nou emperadors, morts a mans de les tropes bàrbares.

El territori romà es fragmenta i es “barbaritza”:

Occident sofreix una important davallada demogràfica.

Els pobles del nord pressionen les fronteres i ocupen progressivament el territori.

Se succeeixen els atacs a Roma i als territoris romans:

405: la capital es trasllada a Ravenna.

406: pobles bàrbars (sueus, vàndals,...) travessen el Rin.

410: Alaric (rei visigot) ocupa Roma.

415: Ataülf, casat amb Gal·la Placídia, s'instal·la a Barcino.

452: Àtila devasta Itàlia.

455-476: se succeeixen nou emperadors, morts a mans de les tropes bàrbares.

CAIGUDA DE L'IMPERI 476 : Odoacre , rei dels hèruls, destrona Ròmul Augústul .

476 : Odoacre , rei dels hèruls, destrona Ròmul Augústul .