La comunicació als centres tecnològics

231 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
231
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La comunicació als centres tecnològics

  1. 1. Organització de la comunicació als centres tecnològics a Catalunya Treball de recerca realitzat per: Mercè Rius Almoyner Director: Doctor Pere Oriol Costa Badia Programa de Doctorat del Departament de Periodisme I de Ciències de la Comunicació Facultat de Ciències de la Comunicació Universitat Autònoma de Barcelona 30 de juliol de 2013
  2. 2. Objecte del treball •Poca repercussió comunicativa dels CT tot i la importància que tenen perquè els seus serveis aporten millores importants al desenvolupament i a la qualitat de vida de la societat •És la organització dels centres? •Són els mitjans que no ho troben interessant? •Les TIC han incorporat millores en les estratègies de comunicació? •Com hauria de ser l’organització de la comunicació específica i com és a partir del treball de camp d’una mostra representativa
  3. 3. Què és un CT? •Denominació de centre tecnològic no és unívoc (Recetec, Fendit, Ministeri...) •Diversitat d’interpretacions •Diversitat d’organitzacions, dependències, àmbits de treball, finançament, etc., •Compliment d’uns paràmetres que ha definit l’administració pública
  4. 4. L’àmbit d’aquest treball Centres i entitats tecnològiques que fa recerca aplicada i transferència tecnològica que aporten als sectors industrials i de serveis uns coneixements tecnològics que contribueixen a la qualitat del teixit industrial i de la societat. Entitats sense afany de lucre amb independència de la seva classificació per l’administració Resten al marge els organismes que fan recerca i són públics o els privats que n’obtenen un benefici econòmic
  5. 5. CT: el model català Estatut del 79 competències exclusives sobre les fundacions i l’àmbit de la investigació. L’Estatut de 2006 també, a “Principis Rectors” estableix que els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat i l’apartat relatiu a “Accés TIC, també preveu que es fomentarà la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica Especificitats de la llei catalana de fundacions que no necessiten funcionar amb els guanys o rendiments del capital inicial i que inclús puguin rebre subvencions, el que provoca que siguin molt depenent del sector públic Dispersió, creació de molts centres, alguns del mateix àmbit sectorial
  6. 6. CT: el model català Recetec Registre de CT i CDT creat per Decret el 2004, per controlar i coordinar la recerca Canvi significatiu: el teixit empresarial ha de tenir majoria en el patronat del centre. Es produeix una reorganització. Els CT catalans són entitats mixtes segons aquest Decret. Acció10 - Tecnio L'agència de suport a la innovació i la internacionalització de l'empresa catalana, Acció10, va crear la xarxa Tecnio.el 2009 Són 90 agents tecnològics . Centres tecnològics Centres tecnològics avançats Centres de suport a la innovació tecnològica Altres agents tecnològics
  7. 7. CT: el model català Cerca Aquest organisme agrupa 47 centres no s’analitzaran en aquest treball perquè encara que tenen entitat jurídica pròpia són finançats majoritàriament per l’administració. Actec Associació Catalana de Tecnologia, és una plataforma que agrupa centres tecnològics, de recerca i entitats privades especialitzades en la transferència tecnològica, amb capacitat de recerca aplicada que ofereixen els seus serveis de forma oberta alguns dels seus membres formen part de la xarxa Tecnio.
  8. 8. CT: el model català Model català Centres de la xarxa Tecnio (gairebé un centenar) 2011 ingressos de 141,50 milions Donen feina a 3.000 persones Model basc Tecnalia el centre tecnològic del País Basc 2011 va facturar 149 milions d’euros Donen feina a1864 persones
  9. 9. Metodologia de la recerca •Idea - necessitat de saber si els processos de comunicació que es desenvolupaven en els centres responen a les necessitats i les possibilitats comunicatives del segle XXI •Cerca documentació – manca de bibliografia especifica •Proposta d’un model comunicatiu •Treball exploratori, és un tema no estudiat •Explicatiu: causes i correlació •Per establir valors i indicadors enquesta quantitativa: cens i mostra •Informació teòrica es completa amb la empírica
  10. 10. Les preguntes de recerca •Quin són els trets fonamentals de l’organització de la comunicació als centres tecnològics? •Hi ha diferències entre la comunicació d’un centre tecnològic i la d’una empresa? •Hi ha algun aspecte propi de la comunicació als CT? •Quines eines són fonamentals o estratègiques per a la comunicació dels CT? •Quin ús fan de les tecnologies de la informació?
  11. 11. Marc de la comunicació estratègica Sistematizació d’un model organitzatiu basat en el que es recomana per a entitats públiques, amb alguns aspectes de l’organització i de les estratègies de la comunicació a les empreses. Revisió de les fonts bibliogràfiques des de la gestió de la comunicació per poder identificar els factors o elements fonamentals per al bon desenvolupament de l’estratègia de la comunicació als centres tecnològics. Establir una proposta de model que ens ha semblat la més idònia sobre l’organització de la comunicació als centres tecnològics
  12. 12. Comunicació estratègica En aquest treball defensem la comunicació estratègica com a l’eix de la comunicació d’una organització. La Dircom desenvolupa l’estratègia a través del pla de comunicació estratègica i elabora el manual de crisi. La direcció de comunicació ha de formar part de l’equip directiu de l’entitat i participar plenament en la presa de decisions al més alt nivell de l’organització.
  13. 13. Comunicació estratègica A la organització de la comunicació que proposem la comunicació estratègica s’hauria d’articular-se en cinc àmbits: •Comunicació institucional •Relacions amb els mitjans •Mitjans propis •Serveis d’informació •Comunicació interna
  14. 14. Proposta de model d’organització de la comunicació als CT
  15. 15. Cens, enquesta i mostra El cens a 30.04.2013 és de 25 centres i entitats. Mostra: 19 centres i entitats que representin diferents formats: CT, CTA, entitats de transferència tecnològica. Diferents paràmetres: nombre de treballadors, pressupost, àmbit d’actuació, territorialitat. Resposta: 13 centres sobre la mostra de 19, aproximadament el 70% A nivell de pressupost amb què actuen el percentatge és superior al 90% de la mostra.
  16. 16. Direcció de comunicació - Dircom La majoria té un servei o departament de comunicació, però sols en una tercera part la persona responsable s’integra a l’equip de direcció del centre, per tant s’està molt lluny de complir l’esquema desenvolupat en aquest treball que proposa que el responsable de comunicació formi part de la direcció com a Direcció de comunicació. La dependència orgànica del servei de comunicació és majoritàriament de la Direcció General i, en altres casos, de la Direcció Comercial, de Màrqueting o Corporatiu.
  17. 17. Comunicació de crisi Manual de crisi Només 1 centre disposa d’aquest document Es pot apreciar que els centres no tenen en compte les greus conseqüències que pot comportar no tenir planificada una estratègia concreta comunicativa en el supòsit que es produeixi una incidència greu
  18. 18. Comunicació institucional Manual d’identitat corporativa 92% disposen d’un manual d’identitat corporativa Arquitectura de marques Estratègia molt dispersa 38% disposa de marques independents; el 38% segueix un model asimètric o mixt (diferents models de marca per a diferents models de negoci); un 38% utilitza el model monolític i el 31% el model de suport de marques de la principal. 69% utilitza marca única 69% tenen marques de productes i serveis Comunicació corporativa
  19. 19. Comunicació institucional La majoria diuen disposar d’un manual d’estil Màrqueting Es fa evident que no s’utilitzen estratègies de màrqueting formalitzades en un pla estratègic o operatiu Només 4 centres tenen un pla de màrqueting global i un centre disposa d’un pla de màrqueting operatiu d’un producte o servei Publicitat Més del 50% no fan campanyes de publicitat Els que en fan un 46%, ho fan en mitjans especialitzats i un 38% en mitjans generalistes Només un centre utilitza els serveis d’una agència de publicitat però no per campanyes de publicitat.... Comunicació externa
  20. 20. Comunicació institucional Relacions públiques La participació i l’organització en jornades i congressos és molt activa en tots els centres amb l’excepció de dos. Un 62% participa amb estand propi en fires i el 38% amb estand compartit. Pels que fa als premis, un 62% ha rebut algun tipus de distinció i un 38% és promotor de l’organització. Editorial Només un centre disposa d’una editorial pròpia, que el 2012 ha editat 5 llibres. Comunicació externa
  21. 21. Comunicació institucional Web Tots en tenen La majoria dels centres diuen disposar d’una web en català, castellà i anglès, només la Fundació Soler la té exclusivament en català, i Leiatat només en anglès i castellà. Fins i tot un 69% en disposa de més d’una. Videoconferència La majoria de centres disposen del servei de videoconferència. Comunicació externa - TIC
  22. 22. Comunicació institucional Eines de la web 2.0 Una tercera part disposa de blog, i un centre té un fòrum Tots tenen perfil a Twitter, 10 centres tenen perfil a Facebook i 9 centres també tenen perfil a Linkedin i un canal a Youtube. Només dos centres tenen perfil a Google+ i un a Xing. La utilització de les xarxes socials com a eina de discussió o de treball és utilitzada per un 46%. Comunicació externa - TIC
  23. 23. Serveis d’informació - SI 6 centres tenen serveis d’informació presencial 12 centres canalitzen els seus serveis d’informació a través de la web, no queda clar si són serveis propis informatius del know how
  24. 24. Relacions amb els mitjans 7 centres no disposen de gabinet de premsa propi Una tercera part té externalitzat totalment aquest servei 5 centres el tenen parcialment externalitat. 1 centre no té gabinet de premsa ni intern ni extern
  25. 25. Mitjans propis 3 centres tenen una revista en suport paper, de les quals 2 també estan editades en suport digital 1 centre edita una revista només en paper i 2 centres només en digital 10 centres un butlletí d’informació digital, la majoria sense periodicitat Només un centre té revista en paper, digital i newsletter
  26. 26. Comunicació interna Gairebé tots fan reunions per departaments, Amb la excepció de 2 centres tots tenen manual de benvinguda 10 tenen intranet i 6 butlletins de CI interna Sembla ser que la CI està majoritàriament ben atesa
  27. 27. Conclusions •L’organització de la comunicació a la majoria dels centres no és la òptima per a una bona gestió de la comunicació. •La dispersió i atomització dels centres no ajuda a la difusió de les accions de comunicació. •No treuen tot el profit que podrien de les TIC. •Els mitjans tradicionals no reflecteixen el que fan els centres pel poc domini dels processos usuals de comunicació. •Els centres accepten la necessitat de tenir una política de comunicació pròpia, però no s’han adequat a les necessitats actuals.
  28. 28. Futur treball de recerca •Estudiar els resultats que obtenen els centres i entitats de l’organització de la comunicació a partir d’una anàlisi amb profunditat dels processos comunicatius de la mostra i dels seus suports documentals •Proposar millores que caldria introduir en la seva estructura actual.
  29. 29. Futur treball de recerca •Cens: estudiar els als aspectes quantitatius de tot el cens •Caldrà aprofundir en una millor caracterització dels diferents centres i treballar sobre categories més homogènies. •Comparar els processos de comunicació amb un model diferent de centre, com pot ser el model del País Basc i el model d’un centre francès.
  30. 30. Proposta de model d’organització de la comunicació als CT

×