12. manresa a cop d'ull - desembre, 2013-

148 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
148
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

12. manresa a cop d'ull - desembre, 2013-

  1. 1. Manresa, desembre 2013 Exemplar número 12 Coordinació Josep Xicota Premi Regió7 de Comunicació 2013 Manresa a cop d’ull us desitja que passeu molt bones festes! El reportatge Josep Xicota Manresa, ciutat pionera del Setè Art! Aquest mateix mes, però de fa ja 117 anys, concretament el 27 de desembre de 1896, mentre el teatre Conservatori apagava els llums, els espectadors que l’omplien de gom a gom badaven els ulls davant un espectacle mai vist a la ciutat: la maneta d’un senzill artefacte posava en funcionament la projecció de successives imatges provocant la il·lusió del moviment. A Manresa havia nascut el cinema i la ciutat es convertia en la segona de Catalunya en presentar el nou mitjà: el després anomenat Setè Art. Des de llavors les coses han canviat molt. La ciutat, en els moments més gloriosos ha vist funcionar fins a set cinemes alhora: el teatre Apolo, el Conservatori, el Gran Kursaal, el cinema Cataluña, l’Avenida, el Goya i l’Atlàntida. La crisi general dels anys setanta també va fer estralls a casa nostra, i l’oferta quedà reduïda als Multicinemes Atlàntida, amb quatre pantalles, i la Sala Ciutat on hi confluïren dues programacions paral·leles: la de la filmoteca i la del Cine Club. Aquest era el panorama a finals del segle XX. Actualment no ens podem queixar: malgrat el tancament, primer de la Sala Ciutat, i tot just el 31 d’agost de l’any passat de l’Atlàntida, el Cine Club segueix amb les projeccions de cinema d’autor al Conservatori i a l’auditori de la Plana de l’Om. Mentre que al Polígon Industrial ''Els Trullols", el centre Multicinemes Bages disposa de dotze sales, amb projecció digitalitzada, pel·lícules que es presenten en format 3D o retransmissions d’òpera en directe i en alta definició. Són els avantatges de ser una ciutat mitjana; perquè, com deia la Trinca fa uns quants anys: al poble del costat la cosa va molt pitjor! Targeta comercial del Kursaal en l’època en la que l’empresari Andreu Cabot n’era el propietari. (Arxiu Quintana). Les primeres passes cinematogràfiques Des d’aquella primera experiència al Conservatori, en què es van arribar a exhibir 12 curts, entre còmics, documentals i noticiaris, el cinema va ser encara, durant uns anys, una simple atracció de barraca de fira. A Manresa, però, aquest art va deixar una forta empremta. Sembla ser que el cinema s’exhibia d’una manera més o menys estable en locals com “la Gàbia”, oficialment Cafè Alhambra, i la Sala Montserrat. L’any 1901, a primers de juliol, s’inaugurava com a local cinePlatea de la Sala Ciutat, inaugurada el 18 de desembre de 1960 amb el nom de Sala Loyola. (Modest Francisco).
  2. 2. matogràfic la sala del carrer o Pas de Cardona, núm. 30 (que havia estat seu del vell teatre Massini i de la cerveseria Beti-Jay i ho seria també del Ateneo Obrero Manresano), al qual s’imposà el nom de Gaumont, tot recordant una de les primeres societats productores del naixent Setè Art. Pel mòdic preu d’un ral, hom podia delectar-se amb imatges de l’enterrament de la reina Victoria d’Anglaterra (sic), o amb un melodrama d’ambient nadalenc. El primer edifici construït expressament com a A la sala Montserrat s'hi feren projeccions de cinema, a primers del cinema va ser el Cinematògraf Principal del Passeig, segle XX. Es trobava situada a cal Miró, a l'actual plaça Fius i Palà. obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa. L’any 1903 ja funcionava, i la vigília de sant Joan de 1906 inaugurà la temporada d’estiu reformat i amb una instal·lació de ventiladors. Tancà les portes el 1913. Sis anys abans, el 1907, el teatre Conservatori va passar-se també al cinema. Un dels cinemes més antics, el Modern, va néixer el 1903 al Passeig, al costat d’on hi havia hagut la fàbrica de galetes La Polar. El 1907 es traslladà a la placeta dels Drets i l’any 1929 fou reconstruït i rebatejat amb el nom de Modern Palace. Els seus empresaris, Maria Roca i Ramon Subirana, van traspassar-ne l’explotació a Francesc Serramalera. Uns anys després, l’empresari Modest Padró se’n feia càrrec. L’any 1927 s’inauguraren les sales més emblemàtiques de la ciutat: el 9 de juliol ho va fer el Cinema Olímpia, i el 30 d’agost el polivalent Gran Teatre Kursaal. Ambdós locals, junt amb el Modern Palace, entraren en una forta competència que es posà de manifest sobretot en imaginatives tècniques de marqueting. Fou així com es pogueren veure elaborades ambientacions per representar una espessa jungla tropical, el paisatge del Far West o un circ romà, segons la temàtica del film corresponent. Passejant per la ciutat, hom podia topar-se amb els Tres Mosqueters, els sequaços d’en Pancho Villa o amb una petita legió de soldats romans. Ja ho diuen: “la competència sempre és bona pel consumidor”. I més encara en una població, atesa l’època, mancada d’elements de distracció. El cinema sonor Per aquelles dates es té constància de l’arribada a Manresa de la última innovació tecnològica del moment: el cinema sonor. La primera pel·lícula sincronitzada que es projectà a la ciutat fou Sombras blancas en los mares del sur l’1 i el 2 de desembre de 1929 al Gran Kursaal, i la primera pel·lícula sonora del teatre Conservatori fou Violetas Imperiales, protagonitzada per Raquel Meller, els dies 23, 24 i 25 de març de 1933. L’empresariat L’inici i la consolidació del cinema a la nostra ciutat estan lligats indubtablement al nom del productor de cinema Andreu Cabot. A Manresa, va llogar el teatre municipal Conservatori i va comprar el teatre Nou (ubicat al Passeig Pere III), a més de ser el promotor de la construcció del Teatre Kursaal de Manresa, considerat en aquella època un dels millors d’Espanya, atès que es tractava del local més gran construït mai a Manresa, amb unes 2.000 butaques, 26 llotges i un gran amfiteatre. L’òpera Aida, de Verdi, va encetar les seves representacions. Afortunadament la transformació del cinema Olímpia en unes galeries comercials es va fer respectant la façana noucentista. (Josep Xicota).
  3. 3. Tot i el bon moment que vivia el cinema, l’esperit emprenedor de l’empresariat del sector als anys vint no es reprengué fins els anys quaranta. El 2 de febrer de 1941 s’inaugurava el Saló Apolo, com a teatre de la Cooperativa Obrera Manresana. S’estrenà amb l’actuació de l’actor Enric Borràs com a protagonista de El Abuelo, de Pérez Galdós. El 29 d’agost de 1948 Modest Padró inaugurava un nou cinema, el Cataluña, amb la projecció de la pel·lícula Aquella noche en el Río, l’obligat No-Do i diversos curtmetratges. Es tractava, aleshores, del cinema de més qualitat de la ciutat, on era requisit indispensable pels senyors l’americana i la corbata. Disposava del millor so i de butaques entapissades (les del Kursaal i l’Olímpia eren de fusta). Cobrien la pantalla dos cortinatges: un de vellut vermell i un altre de blanc transparent. Moments abans de començar la projecció s’abaixaven els llums, s’obrien les cortines i la música donava pas als primers fotogrames de la pel·lícula. El teatre-cinema Apolo era situat al carrer Bonsuccés. (Jaume Serra Roca). La Sala Loyola i el Cine Club Construïda en un temps rècord (nou mesos), la Sala Loyola (després Sala Ciutat) fou inaugurada el 18 de desembre de 1960 com a local de les Congregacions Marianes, alhora que fou també la seu del recent nascut Cine Club Manresa (registrat oficialment el 24 de gener de 1957). Ambdues entitats havien compartit fins aleshores, per a les seves activitats, un local al carrer de la Mel (ara ocupat pel Ludugurus i una botiga de mobles) que havia estat propietat, abans de la guerra civil, del trotskista POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista). El 17 de novembre de 1962, les Congregacions Marianes van inaugurar les sessions infantils de cinema, que foren conduïdes pel pare Torra fins l’any 1969 i patrocinades pels magatzems Jorba. Es feien durant el curs escolar cada dissabte a la tarda. A partir de 1970 van passar als diumenges al matí. Quan la Sala Loyola estava en ple rendiment, Cine Club Manresa s’incorporà a la Federació de Cine Clubs Espanyola. Gràcies a aquesta col·laboració l’entitat va aconseguir molt material de l’estranger, sobretot aquell que es produïa als països de l’Est. S’hi pogueren veure les dues pel·lícules de culte del director soviètic Sergei M. Eisenstein: El cuirassat Potemkin i Octubre. En canvi fou impossible projectar a Manresa cap de les pel·lícules d’en Luis García Berlanga. Per evitar la competència, l’empresari Padró n’adquiria els drets i després, com en aquest cas, no les arribava ni a estrenar als seus cinemes. És evident que en un país emmordassat culturalment per la censura franquista, el cineclubisme va representar una mostra d'organització social activa i plural, creant espais de debat i difusió de tot aquell cinema que la dictadura pretenia ocultar. Sovint, la pel·lícula era pretext perquè, en el col·loqui, algú tragués el tema de la llibertat, la insubmissió... En una època dominada pels censors, el Cine Club Manresa va saber sobreviure sense ensurts. El que aleshores n’era el director, en Joan Anton Ribas, sempre tenia l'encert de fer arribar la programació a l’alcalde, al cap de la policia i al dels municipals. En veure’s tan ben informats, mai no es van malfiar. Probablement anaven tan peixos en cinema que no devien saber ni de què se’ls parlava. Els dissabtes a la tarda es feien aquestes llargues cues de mainada, a la plaça de Sant Ignasi, per assistir a la sessió infantil.
  4. 4. La ciutat ha estat també plató d’algunes pel·lícules: Plácido de ben segur que és la més recordada Del 27 de febrer al 29 de març de 1961 el rodatge de la pel·lícula Plácido, sota la direcció de Luis García Berlanga, esdevingué motiu d’expectació i curiositat per als ciutadans, atrets per l’espectacularitat del muntatge, les càmeres, els focus i la presència d’actors que tot just començaven a ser reconeguts, com José Luis López Vázquez o en Cast Sendra “Cassen”..Però no va ser pas la única. També: Las alegres chicas de Colsada, Viaje sin destino i Siega verde, totes elles de Rafael Gil. El capitán Loyola, de José Díaz Morales, Laura a la ciutat dels Sants (1987), de Gonzalo Herralde, o Cena de asesinos (1989), de Sebastià d’Arbó. José Luis López Vazquez i Cast Sendra (Cassen) en una seqüència de la pel·lícula Plácido. (Fons Joan Soler-Sònia Sendra). Bibliografia: El Pou de la Gallina, núm. 106, desembre de 1996. Història de la ciutat de Manresa, volum 3 -1900-1950-. Manresa a cop d’ull, núm. 6, març de 2013. Editorial Sembla increïble que els germans Lumière, després de patentar el cinematògraf el 13 de febrer de 1895, diguessin: “El cinema és una invenció sense cap futur”. Tot i aquesta afirmació, foren ells els que projectaren al parisenc Grand Café del Boulevard des Capucines, el 28 de desembre d’aquell mateix any, les primeres imatges en moviment amb la Sortida dels obrers de la fàbrica Lumière (La sortie des usines Lumière). Però el major èxit l’aconseguí L'arrivée d'un train à la ville. La seva projecció provocava el pànic a la sala, ja que els espectadors amb mentalitat pre-cinematogràfica es pensaven que la locomotora se'ls tiraria al damunt. Era clar que “una màquina havia començat a imprimir la vida”. Cartell de 1895 En aquest grup de pel·lícules també en destaca una de còmica: L’arroseur arrosé (El regador regat), en què un home li fa una broma a un jardiner que acaba xop. Afortunadament els germans Lumière no van fer cas a la seva pròpia predicció i seguiren inventant artefactes, com l’Autochrome Lumière, per realitzar fotografies en color. Posteriorment, Louis Lumière va continuar els seus experiments creant el photorama i la fotografia en relleu o 3D. D’altra banda, a Manresa a cop d’ull ens agrada comunicar-vos que cada vegada som més. Per un costat ens hem situat pràcticament als 4.000 subscriptors, i la nostra pàgina germana, Fotografies antigues de Manresa, també ha assolit una xifra molt semblant pel que fa al número de fans. Però el que realment ens omple d’alegria és l’arribada d’un nou col·laborador: en Lluís Gavaldà, qui a partir d’aquest mateix exemplar passa a ser-ne el responsable de la correcció. Lluís, tots els que formem aquesta petita família anomenada Manresa a cop d’ull, et donem la més cordial benvinguda.
  5. 5. Més clar l’aigua Per Isabel Caballo Fem-ho possible Sense adonar-nos-en, ens trobarem al bell mig de les festes de Nadal. Als carrers ja es comença a palpar un cert ambient festiu, segurament menys entusiasta que fa uns quants anys, quan encara no havia esclatat la crisi, però al que tothom mira de posar-hi un xic d’alegria. Les festes nadalenques són un rosari de tradicions, nostres i estrangeres, un clar exemple de mestissatge cultural. És una realitat que d’altres cultures, com la nord-americana o la nord-europea, han anat entrant i s’han instal·lat a casa nostra ja fa temps. Però si hi ha una tradició que ha sobreviscut per damunt de totes a l’arribada de costums d’altres cultures, aquesta és se’ns dubte la representació d’Els Pastorets. Manresa és una de les ciutats de Catalunya pioneres en la posada en escena d’aquesta icona nadalenca. Els dels Carlins es representen des de l’any 1910 -amb l’únic parèntesi de la guerra civil- i els del Poble Nou –amb text d’en Josep M. Folch i Torras- des de 1942. Senzilla, humil, tendra i casolana, aquesta representació fidelment reviscuda cada any, ha esdevingut una cita obligada i s’ha convertit gairebé en un ritu. També ha estat històricament una escola on han debutat molts dels nostres reconeguts actors i actrius. Enguany, però, no podrem gaudir del tradicional espectacle del Poble Nou. Cal la incorporació de sang jove, amb energies i ganes d’implicar-s’hi, per mantenir viu l’esperit d’aquestes històriques representacions. Amb tota seguretat, conservar una tradició tan catalana i amb una trajectòria de tants anys, requerirà un esforç i una dedicació considerables. S’han de trobar els mitjans perquè aquest parèntesi sigui temporal, i ben aviat puguem tornar a veure als innocents Lluquet i Rovelló atemorits pel trapella Llucifer. Benvi Parrilla
  6. 6. Taulell d’activitats Per segon any consecutiu aquest 26 de desembre, diada de Sant Esteve, a partir de les 7 de la tarda podrem veure de nou el Pessebre Vivent del Pont Llarg. Amb l’entrada situada a la part final de l’Avinguda Universitària, el recorregut circular ens durà des de l’edifici dels pisos tutelats de la Generalitat, a la plaça Democràcia, seguint aquesta via cap a l’aqüeducte del Pont Llarg (sota l’Eix Transversal) fins a les primeres cases de la zona rural del Poal i finalitzant a l’Església de l’Esperança. Les entrades anticipades es poden comprar en diferents comerços i llibreries de la ciutat i al Teatre Kursaal al preu de 3 €, mentre que l’accés és gratuït pels menors de 10 anys. Per tal de facilitar una visita més espaiada, s’han establert quatre torns d’entrada: a les 7, 2/4 de 8, les 8 i 2/4 de 9. Enguany la figuració s’ha ampliat amb més escenes sota els arcs de l’aqüeducte i al mercat, i amb la representació del Palau d’Herodes a Cal Ti, així com la presència d’un campament romà escenificat pels Armats de Manresa. L’espectacle comptarà amb 30 escenes i més de 200 figurants, als que cal afegir un gran nombre de tècnics de llum i so, coordinació, servei d’ordre o intendència en general. Les arrels del Pessebre Vivent del Pont Llarg les trobem en una modesta representació que es feia des de fa uns trenta anys a la Parròquia de la Mare de Déu de l’Esperança. Actualment a la Comissió Organitzadora encara hi trobem dues de les ànimes d’aquell històric pessebre: la Matilde Puigrodon i en Carles Valero. Els seus orígens el converteixen en el pessebre vivent de Manresa per excel·lència. Per si les arcades d’aquest monument de la Sèquia, l’aqüeducte del Pont Llarg, no fossin prou acollidores i escaients, cal afegir-hi la complicitat de la pagesia de la zona que hi aporta els seus escenaris naturals. CLUB DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL: Biblioteca del Casino de Manresa Fa més de deu anys que a la Biblioteca del Casino, hi ha un Club de lectura de literatura infantil adreçat als adults (pares, mestres, bibliotecaris…) Es reuneix el segon dimarts de cada mes a partir d’1/4 de 7 de la tarda. El calendari d’aquest curs és el següent: 10 de desembre 14 de gener 11 de febrer 11 de març Activitats per aquest desembre: 8 d’abril 15 de maig. Hi ha novetats! 10 de juny Museu Comarcal de Manresa Exposicions: Fins el proper dia 22 de desembre es pot El dissabte, 14 de desembre, a la 1 del migdia visitar: "El fons d'art del Cercle Artístic de Manresa", “Presentació de dues obres d'Alfred Figueras“ amb motiu del dipòsit al Museu Comarcal de Manresa A càrrec d’en Joan Descals Esquius d’aquest llegat artístic. Visites guiades: “Visita familiar amb els jocs del Racó de l'Alba” Dissabte, 14 desembre, de 10 a 2 i de 5 a 8 Diumenge, 15 de desembre, de 10 a 2 Exposició permanent: “Art i història” Dimarts a divendres visites concertades Dissabte de 10 a 2 i de 5 a 8 Diumenge de 10 a 2
  7. 7. Programació del Cine Club Manresa De l’1 al 28 de desembre de 2013 Dg. 1 · EL BOSC Dg. 8 · LA CAZA DIRECCIÓ: Óscar Aibar Teatre Conservatori A 2/4 de 7 (18:30h) / 5 € DIRECCIÓ: Thomas Vinterberg Teatre Conservatori A 2/4 de 7 (18:30h) / 5 € Dj. 12 · EL MEU CAMÍ A OLÍMPIA Dg. 15 · LA BICICLETA VERDE DIRECCIÓ: Niko Von Glasow Auditori Plana de l'Om A les 8 del vespre / Entrada gratuïta DIRECCIÓ: Haifaa Al-Mansour Teatre Conservatori A 2/4 de 7 (18:30h) / 5 € Dg. 22 · BLUE VALENTINE Ds. 28 · SESSIÓ SORPRESA DIRECCIÓ: Derek Cianfrance Teatre Conservatori A 2/4 de 7 (18:30h) / 5 € DIRECCIÓ: Un nen Teatre Conservatori A 2/4 de 7 (18:30h) / 5 € Si voleu veure la sinopsi, només cal que cliqueu damunt el títol de la pel·lícula Els museus de Manresa Museu Comarcal Museu de Geologia Via de Sant Ignasi, 36-40 938 741 155 Divendres i dissabtes: de 10 a 2 i de 5 a 8 Diumenges i festius: de 10 a 2 Entrada general: 3 € Gratuïta: jubilats, menors de 16 anys i cada divendres per a tothom. Av. Bases de Manresa, 61-73 938 777 241 Diumenges de 10 a 13 h. Altres dies: visites concertades Entrada gratuïta. Museu de la Tècnica Crta. de Santpedor, 55 938 772 231 De dimarts a diumenge: de 10 a 2 Entrada general: 3 € Reduïda: 1,5 € per a jubilats, estudiants i joves entre 12 a 16 anys. Gratuïta: menors de 12 anys, docents i Club Súper 3. Última hora Dissabte, 30 de novembre 2013 Manresa a cop d’ull guanya el “Premi Regió7 de Comunicació 2013” Per la singularitat de la proposta i pel valor d’una iniciativa sense cap motivació comercial, política o associativa que té com a única finalitat comunicar continguts dins la mateixa comunitat ciutadana, el premi Regió7 de Comunicació va ser per a Manresa a cop d’ull. Convocat i dotat pel diari amb 200 euros, reconeix iniciatives informatives en qualsevol mitjà de comunicació social de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Solsonès, la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Baix Llobregat Nord.

×