Breu guia de Morella
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Breu guia de Morella

on

  • 281 views

Introducció a la història, geografia i principals fites urbanes de la capital dels Ports.

Introducció a la història, geografia i principals fites urbanes de la capital dels Ports.

Statistics

Views

Total Views
281
Views on SlideShare
279
Embed Views
2

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 2

http://xgoterris.blogspot.com.es 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial LicenseCC Attribution-NonCommercial License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Breu guia de Morella Document Transcript

  • 1. Morella s’alça al bell mig de la comarca natural i històrica dels Ports de Morella, comarca que engloba tots els pobles que formaven l’antic terme del castell de Morella. Els Ports són un dels principals accessos des de la Mediterrània a la vall de l’Ebre, usat ja des de l’antiguitat. I el corredor principal és el que, seguint la rambla Cervera passa pel port de Querol per a baixar cap a la vall de l’Ebre seguint el traçat del riu Bergantes. És en este punt on es troba la ciutat de Morella, als peus del seu castell que s’alça en una mola fàcilment defensable i des d’on es controla el pas. UN POC D’HISTÒRIA Encara què des d’antic hi ha restes de poblament al llarg del terme, com les properes pintures rupestres eneleolítiques de Morella la Vella, les primeres restes materials trobades al castell de Morella corresponen a l’edat del bronze i l’època ibèrica, èpoques convulses i amb conflictes constants que conviden la població a encastellar­se. A l’època romana, però, no trobem cap resta important a Morella. Sent una època de pau i estabilitat les poblacions romanes es ven fundar al pla, destacant la ciutat de Lésera al proper Forcall, com la població més important de la comarca. Tot i això l’origen de la ciutat cal situar­la cap al segle XI, a l’època final del califat. És en aquesta
  • 2. època quan es produeix una reorganització de la frontera nord del califat i es creen una sèrie de fortaleses per a defensar­la. Una d’elles serà el castell de Morella que en la seua estructura i elements més antics segueix la trama dels hisn (fortaleses) musulmans. Les primeres notícies que ens han arribat de Morella de la mà dels geògrafs àrabs la situen en les rutes que enllacen València i Saragossa. La importància estratègica de Morella augmenta al segle XII amb la conquesta cristiana de la vall de l’Ebre, passant a ser Morella una peça clau del sistema defensiu del regne musulmà de València, juntament amb els castells de Culla, Ares, Cervera i Peníscola, importància que mantindrà al llarg dels segles. A primeries del segle XIII la presa de Morella per Blasco de Alagón marca l’inici de la conquesta del regne de València. Per la seua importància estratègica el mateix rei en Jaume es planta davant el castell amb la seua host (al lloc conegut com el Puig del Rei) i negocia amb Blasco d’Alagón la permuta del castell i terme de Morella per els castells d’Ares i Culla de propietat reial. Des d’eixe moment Morella passarà a ser una vila reia i sempre farà costat als reis. És després de la conquesta cristiana quan augmenta la importància de la ciutat i es construeixen les muralles ampliant així les antigues muralles musulmanes de tapiera. A la nova ciutat comença a construir­se l’església de Santa Maria, sobre l’antiga mesquita, i durant els segles XIV i XV es construeixen l’ajuntament i el convent de Sant Francesc. D’aquesta època són també els porxes del carrer dels Porxes (Blasco de Alagón), els palaus i cases nobles que s’hi troben, així com també l’aqüeducte i l’Hospital de Santa Llúcia. L’esplendor medieval va de la mà del comerç de la llana que floreix a les terres altes als segles XV i XVI, i al fet de ser Morella un important nucli artesà, sobretot tèxtil, però on també es poden trobar orfebres, pintors, … Malauradament bona part d’aquest patrimoni moble va desaparèixer a la guerra civil del 1936. Pel fet de ser un enclau estratègic situat a la frontera de València, Aragó i Catalunya Morella ha tingut un paper rellevant en totes les guerres que hi ha hagut, sempre al costat del rei. Al segle XIV es va enfrontar amb les tropes de la Unió entre els nobles i el rei. Al segle XV es va veure immersa en el conflicte dinàstic provocat per la mort sense fills de Joan II i al segle XVI fou un
  • 3. dels principals bastions reials a la guerra de les Germanies, on els menestrals de les ciutats costaneres es van enfrontar amb els nobles i l’emperador Carles V. Al segle XVII es va veure afectada per la guerra civil catalana així com per diferents bandositats entre els masovers i els ciutadans i conflictes entre els pobles i la ciutat que van acabar amb la independència de les viles depenents de Morella, comprada al rei el 1693. El segle XVIII va començar amb la guerra de successió al tron d’Espanya entre maulets i botiflers. Morella va prendre part a favor dels botiflers i del rei francés i els maulets juntament amb tropes franceses es van apoderar de la ciutat fins que en van ser expulsats al 1711 cap al final de la guerra. El segle XVIII fou un segle de creixement on la població i l’economia, de la mà de l’extensió de la superfície conreada i de l’artesania tèxtil. Però aquest creixement va acabar de sobte amb la invasió francesa del 1808 i la guerra contra els francesos que es va estendre fins el 1814. Morella fou aleshores una plaça forta ocupada pels francesos que només es van rendir després d’un prolongat setge el 1813. Comença amb aquesta una sèrie de guerres que es perllonguen al llarg del segle XIX i marquen el declivi de la ciutat. La primera i més important és la primera guerra carlina, anomenada dels 7 anys (1833­1840) en la qual Morella va tindre un protagonisme destacat èssent un bastió liberal enmig d’unes comarques carlines fins que el 1838 va caure en poder dels carlins i va esdevenir la capital carlina fins el 1840 quan, fortament assetjada pels liberals, va tornar al seu poder. La figura més destacada d’aquesta guerra fou Ramon Cabrera, que de simple soldat va ascendir a tinent general de l’exèrcit carlí i comte de Morella. Però no fou fins el 1843 que es van derrotar els darrers reductes carlins de la comarca. La guerra va retornar a les portes de Morella el 1870, quan els carlins es van alçar novament en armes fins que van ser derrotats finalment el 1875. Per aquesta raó al llarg del segle XIX i fins ben entrat el XX va haver una caserna militar a Morella ocupant el castell i l’antic convent franciscà que va ser reformat alterant la seua estructura original. A les convulsions bèl∙liques es suma el fet de trobar­se en una zona marginal arran de la construcció dels ferrocarrils, cosa que va afavorir la deslocalització de les primitives indústries tèxtils que s’havien anat instal∙lant substituïnt la tradicional artesania textil. Amb tot això trobem
  • 4. que la ciutat i terme de Morella comença el segle XX perdent població que emigra cap a Barcelona. La guerra civil del 1936 al 1939 va passar ràpidament per Morella i no va tindre massa protagonisme, però en l’immediata postguerra es va instal∙lar a les muntanyes morellanes la guerrilla repúblicana (el maquis) que fou molt més penosa que la guerra i no es va acabar fins el 1952. A partir d’aquesta data hi ha una davallada constant de població i es produeix un decreixement accelerat de l’economia morellana que no s’aturarà fins a finals del segle XX i primeries del XIX gràcies a l’impuls turístic. I és el fet d’haver estat la segon ciutat més important del regne de València durant l’edat mitjana, importància que va mantindre fins el segle XIX i l’haver quedat al marge de la industrialització del segle XX li ha permés a la ciutat de Morella mantindre l’estructura medieval, les muralles i bona part dels palaus i construccions medievals. LA CIUTAT La part superior està coronada per la Corona del Castell que s’alça dalt una mola fàcilment defensable. Per davall hi ha una ampla extensió no construïda per a permetre defensar les murelles del castell. Les cases s’estenen als peus del castell, escampant­se per la vessant sudest del tossal, buscant el sol i protegint­se del vent fred del nord. El seu plànol és simple i lògic: una sèrie de carrers principals que segueixen les corbes de nivell enllaçats per travessers esglaonats que enllacen els carrers inferiors amb els superiors. Les muralles envolten tota la superfície de la vila i el castell i delimiten clarament la ciutat del camp de defora.
  • 5. UN POC DE GEOGRAFIA Actualment Morella té 2.700 habitants amb un fort grau d’envelliment. Tradicionalment ha tingut una important població dispersa i al seu terme van arribar a haver­hi fins a 300 masos habitats, però actualment no arriben a 500 els habitants del seu extens terme de quasi 1000 km2, dividit en dotze denes. El terme de Morella s’estén al centre de la comarca dels Ports, comarca formada pels antics pobles i llogarets depenents de Morella segregats a finals del segle XVII. La comarca dels Ports té un relleu accidentat, travessat per diferents alineacions muntanyoses  que conformen un paisatge de serres, moles i altiplans, entre els 600 i 1300 metres d’altura. Bona part del terme es troba ocupat encara per carrascars i pinars tot i la gran deforestació patida al llarg dels dos darrers segles, i així podem trobar el gran carrascar de Vallivana, el més gran de tota la comunitat valenciana. A més de pinars, roureres i boquets d’orons i ginebres. L’agricultura però sobretot la ramaderia encara és un dels pilars econòmics fonamentals de la comarca, destacant les modernes granges de porcs que conviuen amb les tradicionals explotacions extensives de boví i oví. L’altre gran sector econòmic és el turisme, sobretot a la ciutat de Morella que conta amb un gran patrimoni cultural, sis museus, i molts altres establiments turístics. FITES URBANES: Castell de Morella: El castell de Morella conserva la tipologia d’un castell musulmà (hisn) amb un recinte superior (haram al­hisn) coronat per la torre Seloquia (saluqiya) i amb un gran recinte inferior (al­baqar) per a refugiar­se els veïns dels pobles i ravals propers. Després de la conquesta cristiana es reforma el recinte inferior abraçant la vila, i també el superior que s’adequa per a residència dels senyors cristians. El castell es manté amb pocs canvis fins el segle XIX quan, a conseqüència de les diferents guerres, es malmès i reformat fins a donar­li l’aspecte actual. Així durant la guerra del francés (1813) els espanyols que assetgen les tropes franceses que s’estan al castell derroquen la torre Seloquia. Durant l’ocupació carlina entre 1837 i 1840 es reforma totalment el castell per adequar les defenses a l’ús de fusils i artilleria. Però serà al gran setge que té lloc el 1840 quan es destruït bona part del castell, entre d’altres raons per l’explosió del polvorí del mateix. Al llarg del segle XX s’han realitzat obres de consolidació per tal de conservar les restes
  • 6. existents. Muralles: Les actuals muralles de la ciutat són d’origen medieval. Construïdes entre els segles XIV i XV. Reformades als segles XVII i XVIII van ser totalment reformades al segle XIX adequant­les a la guerra amb armes de foc, rebaixant les torres i creant tot un seguit d’espitlleres per disparar donant­li així l’aspecte que tenen actualment. Flanquejades per deu torres disposen actualment de cinc portes principals d’accés. De totes elles destaca la porta de Sant Miquel, l’entrada principal i més monumental per on entrava el camí d’Aragó, i flanquejada per dos torres hexagonals que s’inspiren en les torres de Serrans de la ciutat de València. Just davant hi ha el Peiró de les testes coronades. La porta pren el nom de la propera església de Sant Miquel, d’origen medieval però reconstruïda el segle XVIII, enderrocada durant un setge. Hui en dia és un centre de Salut. Església de Santa Maria: Començada a erigir poc després de la conquesta s’acaba al segle XIV. És d’estil gòtic amb tres naus amb planta de saló (com es tradicional a la Corona d’Aragó)  i presenta dos portes d’accés: la dels Apòstols i la de les Verges. Conta la tradició que hi van treballar dos escultors, pare i fill, rivalitzant per fer les escultures més boniques i sense donar a conèixer­les al contrari fins que van estar acabades. L’obra més interessant de l’interior és el cor del segle XV, amb escala d’accés totalment coberta de relleus alusius a la genealogia de Jesús. L’altar major està presidit per un retaule barroc, presidit per l’Asumpció. Davant l’església s’alça un peiró erigit poc després de la trobada en Morella del rei Ferran I i Sant Vicent Ferrer amb el Papa Benet XIII per tractar de convèncer­lo d’abdicar. Convent de Sant Francesc: El convent de Sant Francesc es va començar a construir a finals del segle XIII finalitzant­se la centúria següent. D’estil gòtic es troba molt deteriorat a causa de les guerres i d’haver­se usat com a caserna militar. L’estat espanyol va iniciar la seua restauració per tal d’adequar­lo com a Parador però a hores
  • 7. d’ara s’ha aturat. El més interessant del convent és un fresc del segle XV que es troba a la sala Capitular on es representa la dança de la mort. Casa de la Vila i palaus de la ciutat: Al centre de la ciutat es troben una sèrie de cases medievals, construïdes entre els segles XV i XVI com són la Casa de la Vila, la casa de la Confraria de llauradors, la casa de l’Estudi, o diferens cases particulars com la del cardenal Ram, del marqués de Cruïlles, de Ciurana, etc. La majoria d’ells estan a prop del carrer dels Porxes (Blasco de Alagón), el carrer principal de la ciutat i que la travessa des de la porta de Sant Miquel al pla dels Estudis. Aqüeducte i hospital de Santa Llúcia: Fora muralles i davant la porta de Sant Miquel es troba l’aqüeducte o sèquia reial, obra d’origen medieval del segle XIV, que portava l’aigua des de la font dels Vinatxos a la ciutat de Morella. Tpt i  què la major part de la conducció discorre per un tunel presenta dos trams on va caldre alçar arcs per a salvar el desnivell. L’un és la Pedrera i l’altre Santa Llúcia, a la vora de la ciutat. La canalització finalitza a la plaça de la Font on un aljub de grans dimensions permetia guardar aigua en cas de setge. Sota els arcs de l’aqüeducte i ja fora del recinte murat hi ha l’hospital i ermita de Santa Llúcia i Sant Llàtzer, destinada a l’atenció dels leprosos i per aquesta raó allunyada de la ciutat i situada en un lloc ventós. Nevera: A la banda de fora de la muralla i a la cara nord es troba soterrada l’antiga nevera, destinada a guardar neu per a l’estiu. La neu era usada amb finalitats medecinals i també per a l’elaboració de refrescos i gelats. CELEBRACIONS: Morella no només guarda un important patrimoni arquitectònic sinó també té un important patrimoni cultural en forma de tradicions, festes i celebracions. El cicle festiu comença per Sant Julià, el 7 de gener i festa local en commemoració de la conquesta cristiana de la ciutat. Continua per Sant Antoni amb tots els elements de les tradicionals santantonades de la comarca: representació de la vida del sant, encesa de la barraca (foguera de forma cònica), la matxà, la llaurà i el mondongo, i el contrabando. El cicle festiu continua amb el Carnestoltes i la setmana Santa. Amb la primavera arriba el temps de rogatives i es celebren romeries i rogatives a les denes per
  • 8. tal de beneir el terme. La primera de les romeries és a l’ermita de la Vallivana el primer dissabte de maig, continuant per la rogativa a Sant Marc a finals de maig i acabant amb Sant Cristòfol al juliol. Però una de les grans festes anuals de Morella és el Corpus, el segon més antic del regne després de la de València, que comparteix també les mateixes pautes i els mateixos personatges que no han variat massa des del segle XIV. Però la festa grossa de Morella només es celebra cada sis anys, i són els anys sexennals quan es celebra el Sexenni (el proper el 2016)  i es trasllada la imatge de la Mare de Déu de la Vallivana a Morella celebrant­se festes en el seu honor durant tres setmanes. Al llarg d’aquestes s’engalanen els carrers i se celebren processons amb balls dels diferents gremis medievals. El calendari anual es clou amb la fira ramadera, concedida per Jaume I al segle XIII. Bibliografia: ● Muñoz Badia, Ricardo (1994) Ports de Morella y Benifassar. Sus tierras, sus gentes. ● Salvador Gaspar, Manuel (2003) El castillo de Morella. Ed. Diputació de Castelló ● Viruela Martinez, Rafael (1992) Morella: Poblamiento, industria y agricultura. Ed. Diputació de Castelló ● www.morellaturistica.com ● www.morella.net