• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Geografia espanya sectors econòmics
 

Geografia espanya sectors econòmics

on

  • 1,067 views

Resum per a Geografia d'Espanya de segon de batxillerat dels temes relatius als tres sectors econòmics: primari, secundari i terciari.

Resum per a Geografia d'Espanya de segon de batxillerat dels temes relatius als tres sectors econòmics: primari, secundari i terciari.

Statistics

Views

Total Views
1,067
Views on SlideShare
1,067
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
24
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial LicenseCC Attribution-NonCommercial License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Geografia espanya sectors econòmics Geografia espanya sectors econòmics Document Transcript

    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP GEOGRAFIA DESPANYA 2n BATXILLERAT IES BROCH I LLOP DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA Josep Xavier Llop Goterris
    • NOTA IMPORTANTLa reproducció de textos i imatges en aquest dossier educatiu s’acull al text refós de laLlei de Propietat Intel·lectual, en l’article 32 de la qual del Reial Decret Legislatiu1/1996, del 12 d’Abril (B.O.E. número 97, del 22 d’Abril) amb les modificacions fetesal mateix per la Llei 5/1998 del 6 de Març (B.O.E. número 57, del 7 de Març) i la Llei1/2000 del 7 de Gener (B.O.E. número 7 del 8 de Gener), es diu el que segueix: «Éslícita la inclusió en una obra pròpia de fragments d’altres obres alienes de naturalesaescrita, sonora o audiovisual, així com la d’obres aïllades de caràcter plàstic, fotogràfic,figuratiu o anàleg, sempre que es tracte d’obres ja divulgades i la seua inclusió esrealitze a títol de cita o per a la seua anàlisi, comentari o judici crític. Aquesta utilitzaciónomés podrà realitzar-se amb fins docents o d’investigació, en la mesura justificada pelfi d’aquesta incorporació i indicant la font i el nom de l’autor de l’obra utilitzada».1a versió: Setembre 2012 Aquesta obra està subjecte a la llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons. Si voleu veure una còpia daquesta llicència accediu ahttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/ o envieu una carta sol·licitant-la aCreative Commons, 444 Castro Street, Suite 900, Mountain View, California, 94041,EUA.
    • ÍNDEX:5. ELS ESPAIS DEL SECTOR PRIMARI6. ELS ESPAIS INDUSTRIALS7. ELS ESPAIS DE SERVEIS
    • TEMA 5 ELS ESPAIS DEL SECTOR PRIMARIELS ESPAIS RURALSAbans dentrar a parlar dels espais del sector primari cal diferenciar una sèrie deconceptes: ● PRIMARI: Inclou totes aquelles activitats que obtenen productes directament de la natura: agricultura, ramaderia, pesca, explotació forestal i mineria, encara que aquesta degut als paisatges que origina i a la vinculació tan forta que té amb la indústria se sol incloure moltes vegades al sector secundari. ● RURAL: El terme Rural fa referència al poblament, els espais rurals són tots aquells que no són urbans; que no podem considerar que formen part duna ciutat. Avui en dia els límits entre la ruràlia i lespai urbà shan anat fent difusos i existeix una gran franja rurubana (també anomenada periurbana). ● AGRARI: Inclou les activitats del camp; agrícoles ramaderes i forestals. ● AGRÍCOLA: Fa referència a les activitats de lagricultura: aquelles que obtenen productes vegetals del cultiu de la terra. • FACTORS FÍSICS I HUMANS DE LESPAI RURALEls espais rurals són molt diversos i estan afectats per multiples factors: o El medi natural Lactivitat agrària sempre ha sigut molt dependent del medi físic, per tant lactivitat agrària a Espanya ha estat condicionada sobretot pel relleu i el
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP clima. A Espanya el clima no afavoreix lagricultura llevat de les zones del nord, a més presenta moltes zones muntanyoses que dificulten el conreu. o Lestructura agrària Lestructura agrària tradicional ha canviat degut a la modernització i lèxode rural, de manera que de vora el 50% de la població activa meitat de segle ha passat al 5% el 2005.  demografia: la població rural espanyola ha descendit a la vegada que els actius agraris. La causa principal ha sigut la mecanització i les baixes rendes que van provocar el gran èxode rural dels anys 60 i 70 i que encara no ha acaba, provocant despoblament i envelliment de la població.  sistemes dexplotació1, propietat2 i tinença3: a la vegada que el descens demogràfic shan produït canvis en tota la resta destructura agrària: les Explotacions han augmentat la grandària i també de les propietats; es manté un règim de tinença majoritàriament de propietat, que tendeix a ser mitjana (30 ha). o El poblament Encara que considerem població rural aquella que es troba en nuclis inferiors als 10.000 habitants4, podem diferenciar entre els nuclis semiurbans (amb certes característiques urbanes) entre 10.000 i 2.000 habitants i els estrictament rurals; inferiors als 2.000 habitants.  Dispers: la casa rural està voltada de camps. El poblament dispers es troba en àrees on laigua és abundant: al nord, Canàries, hortes de la mediterrània, etc.  Concentrat: els habitatges estan uns a la vora dels altres formant pobles més o menys grans. Trobem aquest tipus de poblament als secans de linterior peninsular.  Intercalar: es tracta dun tipus mixt, hi ha hàbitat disseminat entre pobles. Es troba a la muntanya mitjana de lest i el sud peninsular i en algunes zones del nord.1 Cal diferenciar entre parcel·la (extensió de terra sota un sol límit) i explotació (conjunt de parcel·les explotades per un mateixpropietari).2 Quan abunden les grans propietats parlem de Latifundi (predominen a loest i sud de la península) i si abunden les xicotetespropietats parlem de Minifundi (predominen al nord i lest)3 Relació entre el propietari de la terra i qui la treballa: propietat (el propietari lexplota), arrendament (lloguer) o parceria (propietari iexplotador es parteixen la collita).4 En Espanya, en altres països la xifra de població puja o baixa, això és degut a que el criteri de població no és determinant per aestablir la diferència entre una ciutat i un poble, són altres criteris més difícils de medir estadísticament com els serveis que ofereix,locupació dels seus habitants o els hàbits socials. Malgrat tot el criteri poblacional susa per ser el més fàcilment quantificable.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP o La política agrària  les polítiques agràries al segle XIX i XX. Les polítiques sempre han repercutit en leconomia i, com no, en lespai rural. Al segle XIX la principal política agrària duta a terme fou la desamortització, que va provocar canvis en la propietat i la tinença de la terra en bona part dEspanya, agreujant la dicotomia jornaler – latifundista del sud i centre peninsular. Al segle XX es va intentar reformar la propietat de la terra, però totes les reformes van fracassar. Ara bé, es van dur a terme altres accions encaminades canviar el sistema de tinença de la terra i augmentar la propietat, així com el rendiment: • Política hidràulica: és la principal política que sha dut a terme en Espanya consistent en estendre el regadiu per tal de millorar la producció i productivitat de la terra5. • Colonitzacions: dutes a terme a la dictadura de Franco, normalment en noves zones de regadiu, per tal doferir terra i habitatge als jornalers agraris. Importants a la vall del Tajo i lEbre. • Concentració parcel·lària: encara continua però tímidament, es tracta de concentrar les diverses parcel·les disperses dun mateix propietari en una o dos parcel·les de grans dimensions, millorant-ne la rendibilitat.  la PAC (política agrària comunitària)5 Les bases de la política hidràulica del segle XX les van posar Joaquin Costa i els regeracionistes a principi de segle.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP Des de lentrada dEspanya al Mercat Comú el 1986 la política agrària ja no depèn del govern espanyol sinó que és comuna per a tota europa. Els productes sagrupen en OCM (organitzacions comunes de mercat) que fixen preus, produccions, subvencions i quotes. Els objectius fonamentals de la PAC són: • Garantir lautoabastiment de productes agrícoles dins la Unió. • Assegurar unes rendes als agricultors iguals a la resta de ciutadans. • Mantindre un preu assequible dels productes agrícoles per als consumidors. • Garantir lequilibri ecològic al camp. • Fixar la població al medi rural. • Millorar i assegurar la qualitat dels aliments. Els instruments utilitzats per a fer-ho han estat: • Subvencions als productes per a fomentar la producció. • Quotes de producció per a evitar excedents. • Fons estructurals destinats a diversificar leconomia rural i mantindre locupació i la població en les zones rurals. • Regulació de la qualitat dels productes alimentaris mitjançant una estricta normativa i controls continus. Les conseqüències han sigut diverses: les zones especialitzades en productes excedentaris han rebut un fort impacte, abandonant part de lactivitat, però en general ha estat positiu per a lagricultura espanyola, ajudant a fixar població i diversificant leconomia de les zones rurals. • ELS USOS DE LESPAI RURAL Lespai rural és un espai divers i diversificat que presenta una gran quantitat dusos diferents, especialitzats o combinant-se entre ells. Els podem classificar en:
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP Mapa dels paisatges agraris espanyols. Font: lyceo_hispanico o Usos agrícoles Lagricultura tradicional es basava en el policultiu, però les transformacions que ha patit arran de la mecanització i modernització han conduit a una agricultura especialitzada que produeix per al mercat amb les següents característiques:  Tendeix a especialitzar-se en el producte més rendible per a cada zona.  Susen tècniques modernes • llavor seleccionades, cultius transgènics • ús intensiu de pesticides i fertilitzants • mecanització i substitució de mà dobra per maquinària • noves tècniques de cultiu: hivernacles, encoixinament, arenament • increment del regadiu: lexpansió del regadiu ha sigut la principal política agrària que sha dut a terme a Espanya al llarg del segle XX. Assegura les collites, augmenta la producció, el rendiment i les rendes agrícoles i ha creat tota una indústria auxiliar i comercialitzador al seu voltant. Tot i això també representa una gran alteració mediambiental. La producció agrícola representa encara més de la meitat de la producció final agrària; sent els cultius de regadiu els que tenen el major pes en aquesta. Els cereals però són els qui més extensió ocupen dins de la superfície agrícola encara que els seus rendiments (llevat de larròs i la dacsa6) són baixos. Bona part dels cereals en secà, i la practica totalitat del regadiu (llevat de larròs) es destina a la producció de pinsos. La vinya ocupa una part important dels secans interiors. No suporta les gelades fortes i ocupa la seua màxima extensió a la meseta sud, la vall alta de lEbre i el litoral mediterrani. La producció vitivinicola sestà modernitzant incorporant el regadiu per a assegurar les collites i el cultiu emparrat que augmenta la producció i permet la mecanització. A la vegada sestà intentant augmentar el prestigi i la qualitat dels vins. Espanya és el principal productor doli doliva del món, la distribució de lolivera coincideix en part amb la vinya, però destaca a Andalusia. Lextensió de lolivar ha crescut molt en els darrers temps unida a les ajudes de la PAC, a les campanyes per a fomentar loli doliva i a la comercialització directa de les empreses productores.6 Larròs es concentra en les zones humides, sobretot litorals. La dacsa és predominant al nord i als regadius interiors i susa per apinsos.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP La producció de fruites i horalisses es concentra als regadius, sobretot als litorals i valls regades de linterior. Malgrat que lextensió no és massa té un gran pes en la producció final agrària i sobretot en les exportacions. Destaca la producció intensiva en hivernacles, hui en dia lagricultura més rendible dEspanya i que demanda una gran quantitat de mà dobra. A banda daquests també tenen importància els cultius industrials com el tabac i la remolatxa sucrera i els farratgers, tots ells lligats als regadius interiors7. o Usos ramaders Encara que tradicionalment el seu pes a la producció final agrària sempre ha estat per sota de lagricultura hui en dia sestà equiparant degut als canvis en els hàbits alimentaris8 de la població. Per tot açò la ramaderia:  tendeix a especialitzar-se per regions en un producte concret: llet, carn de vedella, ous, etc.  Sha modernitzat i amb laparició dels pinsos ha esdevingut més independent del medi físic  la ramaderia intensiva és hui en dia la predominant, vinculada a les zones productores de pinsos i a les àrees de consum. La ramaderia bovina es dona en règim extensiu al nord i oest dEspanya i a les zones muntanyoses del centre, es tracta dexplotacions per a la cria de vedells que sengreixen posteriorment en explotacions intensives. La producció de llet, majoritàriament de vaca, es concentra al nord peninsular on saprofiten les pastures naturals, bé directament o com a farratges. La ramaderia ovina predomina als secans de linterior peninsular en règim extensiu i amb una explotació molt tradicional, encara que algunes explotacions presenten règims mixtes semiestabulats, sobretot en àrees de muntanya9. La ramaderia porcina i aviar es basa en empreses integradores; açò és grans empreses que proporcionen els animals i els pinsos i les explotacions intensives que proporcionen el treball i la infraestructura. o Usos forestals El principal aprofitament econòmic dels boscos és la fusta, usada en la indústria paperera, de la construcció i del moble.7 Excepte el girasol.8 Laugment del poder adquisitiu ha permés incrementar el consum de carn.9 Lalternativa a la transhumància tradicional és lestabulament del ramat a lhivern.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP La major part de la producció de fusta es concentra al nord peninsular amb règim de cultiu10, es tracta despècies de fusta de poc valor (eucaliptus, pi de monterrey) per a paper o aglomerat. La resta dexplotació es troba regulada i es fa per aclarida dels peus aprofitables (pins, roures, avets). Bona part de la superfície forestal espanyola no és però aprofitable per a fusta11. o Altres usos Hui en dia el món rural és molt heterogeni ja que a banda dels usos agraris tradicionals hi ha nous usos de lespai que a vegades entren en contradicció amb els tradicionals. Algunes comarques que formen part de l”espai rural profund” mantenen les activitats rurals tradicionals i un envelliment i pèrdua de població notòries. Altres han modernitzat les activitats agràries o han diversificat les activitats econòmiques. Així trobem dins lespai rural nous usos:  residencials: habitatges secundaris de cap de setmana o vacances, sobretot a lespai rural proper. Molts pobles han esdevingut urbanitzacions sinó en la tipologia si en la funció.  Industrials: derivats del trasllat de fàbriques des de les zones urbanes, o bé dagroindustries dindustrialització endògena.  Terciaris: sobretot turístics, tant de lagroturisme, turisme lligat als espais naturals, esports de muntanya i dhivern, etc.  Mediambientals: lligats a la conservació de moltes zones (parcs naturals, nacionals) que creen llocs de treball relacionats amb la protecció de la natura (guarda forestal, brigades forestals, etc.)10 Es a dir es planten les espècies per a ser tallades i arrancades als 20-30 anys quan han arribat a un tamany òptim.11 A les estadístiques oficials apareix sota lepígraf de “monte leñoso” o “monte abierto” en contraposició a “monte maderable”.
    • • ELS PAISATGES AGRARIS DESPANYA ESPANYA HUMIDA INTERIOR PENINSULAR MEDITERRANI MUNTANYA Ocupa les parts altes dels Sestén per lextrem nord penínsular: Inclou la major part de Castella i Lleó, Abraça tot el litoral mediterrani Pirineus, Serralada Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Aragó i Castella la Manxa; la totalitat de de Catalunya, les illes Balears, ZONA GEOGRÀFICA nord de Navarra i nord de Castella i Madrid, la Rioja i Extremadura i les parts València, Múrcia i el litoral Cantàbrica, Sistema Central, Sistema Ibèric i Lleó. interiors de Catalunya i Andalusia. mediterrani andalús. Sierra Nevada. Presenta un relleu molt Sestén per la Meseta i la depressió de Relleu accidentat alternant amb accidentat, altitud elevada i Relleu accidentat, clima oceànic i rius lEbre amb relleu pla, clima Mediterrani planes més o menys extenses. MEDI FÍSIC de règim pluvionival oceànic. continentalitzat i rius de règim pluvial El clima és mediterrani típic i el un clima de muntanya; els rius són de règim nival pur mediterrani continentalitzat. règim dels rius també. o mixte. Poca població i molts Població nombrosa encara que molt La població és escassa i molt envellida. Població nombrosa a les planes despoblats. Població i envellida. El poblament és concentrat en pobles i reduïda a les muntanyes. El poblament ha sigut poblament El poblament predominant és dispers xicotets i propers entre ells al nord, i en Poblament dispers a les hortes i concentrat en molts pur o en xicotets grups de poques cases. pobles grans i allunyats al sud. intercalar a les muntanyes. xicotets nuclis, molts dellsESTRUCTURA ara despoblats. AGRÀRIA Coexisteixen les xicotetes El minifundi predomina a la vall del Minifundi al regadiu i explotacions privades amb Explotació Explotacions minifundistes, parcel·les Duero i el latifundi al Sud. El tamany de explotacions mitjanes al nord i els terrenys comunals que agrària tancades i allunyades entre si. les propietats ha augmentat gràcies a la grans a la vall del Guadalquivir. ocupen grans extensions de concentració parcel·lària i a lemigració. boscos i prats. El secà domina a la major part de les El secà ocupa les zones àrees conreant-se cereals, vinya i olivera. prelitorals, dominant la vinya, Al nord es concentra a les Ocupa poca superfície als fons de les El regadiu sesten aprofitant laigua del ametlers i lolivera (andalusia). valls amb cultius farratgers valls. Convieuen els horts familiars amb Agrícola els cultius farratgers: prats, alfals, trèvol Duero i Ebre; es cultiven plantes El regadiu es dedica als cítrics, i xicotetes hortes. farratgeres, cultius industrials (tabac i fruiters variats i a lhorticultura. Al sud hi ha bancals i dacsa; per alimentar el bestiar. remolatxa) i fruites i hortalisses a la vall Destaquen els hivernacles del dametlers, oliveres i vinya. de lEbre. Sudest.USOS DEL SÒL És lactivitat més important afavorida La ramaderia és ovina extensiva als La ramaderia ovina i cabruna Ramaderia extensiva i pel clima. Especialitzada en boví de secans, bovina i ovina a les deveses ocupa els secans, però la més semiestabulada (abans Ramader carn en règim extensiu i de llet en règim extremenyes i salmantines, i intensiva a importnat és la porcina, aviar i transhumant) bovina i intensiu. la vall de lEbre. bovina en règim intensiu. ovina. És una activitat important amb Té poca importància, excepte Saprofiten les espècies Lexplotació forestal més important és la plantacions despècies de creixement en Catalunya, Cadis i Huelva autòctones per a fusta i les Forestal ràpid per a pasta de paper i aglomerat; i del suro, la llenya i les bellotes de les per al suro i a Huelva amb repoblacions per a paper i deveses. roure i faig per a moble. leucaliptus per a paper aglomerat.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP • LES DINÀMIQUES RECENTS DEL MÓN RURAL o La crisi i els problemes del món rural Des de fa dècades el món rural ha entrat en una crisi global que afecta a la seua economia i població. Les activitats agràries es troben en crisi; tot i que el PIB creix en xifres absolutes ha disminuït el seu pes relatiu í el nivell de renda dels empresaris agraris, en part degut a la concentració de la distribució en unes poques empreses. A partir de lèxode rural hi ha hagut una important disminució de la població i un gran envelliment que ha deixat despoblades moltes comarques rurals, fent impossible la seua recuperació a curt i mitjà termini. Hi ha també una escassa diversificació de lespai doncs les activitats agràries encara representen la major font dingressos12 a més, les zones rurals es troben desconnectades del fenomen de la globalització degut a les mancances en infraestructures de telecomunicacions i lús de noves tecnologies, dificultant la seua inclusió a la nova economia. Les noves activitats agràries atenten sovint contra el medi ambient contaminant les aigües i les terres i reduïnt la biodiversitat. A més cal tindre present que molts dels paisatges rurals són creació humana i el despoblament rural amenaça estos paisatges tradicionals i els ecosistemes associats. o Lordenació de lespai rural Tots aquests problemes del món rural sintenten solucionar mitjançant les polítiques dordenació i desenvolupament del món rural. La Unió Europea planteja les directrius a seguir en economia, medi ambient i qualitat de vida, i concedeix ajudes a traves dels fons FEADER13 el FEOGA i les ajudes de la PAC. Lestat espanyol a través del MARM14 mitjançant la Llei de Desenvolupament Sostenible del Medi Rural intenta crear una normativa bàsica aplicable a tot lestat. Les comunitats Autònomes, que tenen les competències en Agricultura i Pesca, i en ordenació del territori són les que, al final, duen a terme les actuacions en el medi rural: creant infraestructures i equipaments: sanitat, educació, etc. Les polítiques a aplicar busquen una major diversificació econòmica (turisme, indústries), millorar les comunicacions i telecomunicacions, dotar dequipament adequat el món rural (centres de salut, escoles, etc.) i protegir el medi ambient (nous objectius de la PAC).12 En molts pobles és la segon font dingressos per darrere de les pensions de jubilació.13 Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural14 Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP • LACTIVITAT PESQUERA Leconomia pesquera ha perdut pes dins el sector primari, tot i això Espanya continua sent una gran potència pesquera a nivell mundial i el principal consumidor de peix dEuropa.  Lespai pesquer La flota espanyola pesca al calador nacional, comunitari15 i a la resta del món. La major part del peix es destina al consum humà (fresc, congelat, salat o en conserva) encara que ha crescut molt el destinat a farines i pinsos.  La producció pesquera La major part de les captures són peixos, encara que també destaquen pel seu valor els mol·luscos i crustacis. Hi ha una gran diferència entre la flota pesquera costanera, daltura i de gran altura.15 Aigües de països pertanyents a la Unió Europea
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP La flota costanera és artesanal pesca prop de la costa amb tècniques tradicionals16 i vaixells menuts. Les seues captures solen ser delevat valor econòmic i estan destinades al consum en fresc. La flota daltura utilitza vaixells més grans, tècniques més modernes17 i pesca als caladors nacionals o comunitaris. Les seues captures es destinen al consum en fresc o a abastir la indústria conservera. La pesca de gran altura usa grans vaixells congeladors, autèntiques fàbriques flotants; pesca en aigües internacionals i als països on hi ha convenis amb tècniques avançades18. Les seues captures es netegen i congelen per a conservar-les fins que el vaixell retorna al port. • LA CRISI I ELS PROBLEMES DE LACTIVITAT PESQUERA Lactivitat pesquera travessa una època de crisi, motivada sobretot per la pèrdua de caladors internacionals i lesgotament dels nacionals. La població ocupada a la pesca ha disminuït així com la seua contribució al PIB. o El problema dels caladors  Els caladors estatals El calador estatal és massa reduït per a la gran flota pesquera espanyola, a banda daixò es troba sobreexplotat i algunes espècies shan començat a esgotar.  Els caladors comunitaris Tots els caladors de la Unió Europea estan sotmesos a un sistema de quotes per a ajudar a la seua recuperació, quotes que es reparteixen entre les flotes pesqueres que els han usat tradicionalment; així la flota espanyola té accés a caladors comunitaris, però només de manera parcial.  Els caladors internacionals Les primeres 200 milles de costa es consideren ZEE (zones econòmiques exclusives) i per tant cada país restringeix laccés a les seues aigües. Degut a això la flota espanyola ha de negociar laccés als diferents caladors internacionals19. o Els problemes estructurals de la pesca  La població activa16 Tresmall, nanses ...17 Arrossegament, cercol ...18 Arrossegament de grans fons, pesca elèctrica ...19 La negociació la duu a terme la Unió Europea, i sovint com a contrapartida sobliga els vaixells a contractar part de la tripulaciódels seus nacionals i descarregar les captures als seus ports.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP La població activa ocupada en la pesca és escassa, envellida i poc remunerada, per tant no hi ha un relleu generacional. En general la major part del treball pesquer el realitzen immigrants20, mentre que els espanyols ocupen els llocs de treball més especialitzats (capità, cap de màquines, patró).  La flota pesquera La flota espanyola està sobredimensionada; la flota artesanal i daltura és massa gran per als caladors on faena, a més està envellida. La Unió Europea ha donat ajudes per a la reconversió i el desballestament. La flota de gran altura és més moderna però no actua dins les aigües espanyoles i depèn dels convenis internacionals. o Els problemes mediambientals El principal problema mediambiental és lexcés de pesca que ha provocat la quasi desaparició dalgunes espècies. Per a evitar-ho sestableixen quotes de pesca i aturades biològiques21, és regulen les arts de pesca més indiscriminades i sincrementa la vigilància dels infractors. La contaminació és el segon problema doncs redueix la biodiversitat i contaminen lecosistema marí, a banda de disminuir la seua productivitat. • LAQÜICULTURA Laqüicultura és la cria despècies vegetals i animals aquàtics, marins o daigua dolça. Davant la disminució de les captures dalgunes espècies sha fomentat la seua cria en captivitat. Instal·lacions daqüicultura a Espanya. Font: Marm o Aqüicultura continental20 Normalment senegalesos o marroquins amb experiència en el sector al seu país.21 Els vaixells romanen a port i els pescadors a casa cobrant un subsidi.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP És la cria més tradicional, ja practicada a ledat mitjana. Es crien sobretot truites i també carpes, a les capçaleres dels rius del nord dEspanya, encara que sestà introduint lesturió per la rendibilitat econòmica22. o Aqüicultura marina Laqüicultura marina és la més estesa i de major valor afegit. Es crien els animals dins la mar o en la zona intermarear (mol·luscos i crustacis). Podem diferenciar entre:  Aqüicultura extensiva: Susa sobretot per a mol·luscos: clòtxines en batees, escopinyes, ostres, etc als quals no sels aporta alimentació externa.  Aqüicultura intensiva Intervé en tot el procés vital de lespècie: reproducció, cria i engrossament. Normalement les dos primeres es fan en condicions molt controlades i la tercera en gàbies dins la mar o llacs a terra. Les espècies més freqüents són la orada, salmó, el llobarro, turbot (rodaballo), anguila i recentement la tonyina. o Problemes mediambientals Laqüicultura presenta uns avantatges evidents: augment de producció, no esgotament de lespècie, igualtat de la qualitat i mida, etc. Però també presenta problemes: malalties que afecten els animals, contaminació de les aigües, necessitat de pescar peixos de poc valor per a alimentar els cultius aqüícoles, etc. Tot i els problemes que planteja el futur del consum de peix passa per laqüicultura. • BIBLIOGRAFIA • Muñoz Delgado, M. C. Batxillerat 2 Geografia Ed. Anaya, Madrid, 2009 • http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia • http://www.mispeces.com • http://www.mapa.es22 Per a extreuren el caviar.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOPACTIVITATS TEMA 5: Puntuació: Activitat 1: 5 punts; activitat 2: 25 punts; activitat 3: 2,5 punts. 1. Realitza un informe sobre la Política Agrària Comunitària seguint el següent esquema: (5/10) 1. Introducció 2. Objectius inicials 3. Origen i evolució 4. Conseqüències sobre lagricultura europea 5. Crítiques que ha rebut 6. Reformes recents i nous objectius 7. Normativa daplicació i funcionament actual 8. Futur de la PAC 9. Conclusió 10. Bibliografia 2. A partir de les dades següents construeix un gràfic lineal de les terres de cultiu de secà, regadiu i total; un gràfic de barres de les explotacions, superfície llaurada i tamany mitjà de lexplotació; un gràfic sectorial sobre la pesca, i representa amb els gràfics més adients levolució de lextensió dels tipus de cultius i el percentatge que representen sobre el total de superfície agrícola el 2007. (2,5/10) 3. Comenta els gràfics anteriors. (2,5/10)Font: Anuario Estadística 2009 Ministerio Medio Rural y Marino
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOPFont: I.N.E. Dins lAnuario Estadística 2009 del MARMFont: Eurostat dins lAnuario Estadístico 2009 de lINE
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP COMENTARI DUN GRÀFIC DE BARRES EXPLOTACIONS AGRÀRIES I TERRES LLAURADES 1962 - 2007 25000 20000 EXPLOTACIONS 15000 TERRES LLAURADES Hectàrees 10000 5000 0 ANYS 1962 1972 1982 1989 1999 2003 2007 TAMANY MITJÀ DEXPLOTACIÓ 1962 - 2007 35 30 25 TAMANY MITJÀ 20 EXPLOTACIO Hectàrees 15 10 5 0 ANYS 1962 1972 1982 1989 1999 2003 2007
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOPCOMENTARIEls dos gràfics anteriors són dos gràfics de barres que representen les explotacions agràries i terres llaurades, iel tamany mitjà dexplotació, respectivament.Al primer gràfic podem vore com hi ha una disminució tant de les terres llaurades com del nombredexplotacions, encara que no es produeix duna manera lineal.El volum de terres llaurades es mante prou estable al voltant dels 18-19 milions dhectàrees des de la dècadadels 1960 fins als 80, quan es produeix una reducció significativa (2 milions), mantenint-se estable a partirdací al voltant dels 16 milions dhectàrees.El nombre dexplotacions presenta una reducció constant, més significativa entre el 62 i el 72, aturant-serelativament (només baixa un 10%) fins al 89, i accelerant-se progressivament, sobretot a partir del 1999, quanes perden el 40% de les explotacions en menys de 10 anys.Per contra el tamany mitjà de les explotacions ha anat augmentant progressivament de les 15 ha/expl. Del 1962fins a les 31 del 2007. Este creixement ha estat constant però desigual, així fins al 1989 només va passar de 15a 19 ha/expl, mentre que a la darrera dècada sha incrementat en un terç passant de les 23 a les 31 ha/expl.Al gràfic, i en la seua evolució veiem reflexades les principals vicissituts que ha viscut lagricultura espanyolaals darrers 50 anys; així observem com els anys 60 amb el desarrollismo i lèxode rural fa disminuir lesexplotacions degut a labandó de lagricultura i la no incorporació de nous actius agraris. Este èxode es frenaals anys 70 a conseqüència de la crisi del petroli del 72, que perdura fins ben entrat els 80 i provoca unmanteniment de les explotacions existents al desincentivar-se labandó de lagricultura per falta dalternatives ala ciutat i a la indústria.A partir del 1986 amb la incorporació dEspanya a la Unió Europea hi ha un abandonament de terres elevat (esperden 2 milions dha) a causa del dur procés dadaptació de lagricultura española a les normes europees, queincloien les primes per a labandó de terres.A partir de la dècada dels 90, i superada ja la traumàtica incorporació hi ha un període destabilitat imodernització de les explotacions que, unida a la jubilació de molts titulars dexplotacions, fa disminuirostensiblement el nombre destes.La disminució dexplotacions no implica però un abandó de les terres, ans al contrari, estes sincorporen a lesexplotacions restants, més modernes, que augmenten de tamany, procés que saccelera a partir de lany 2000.A manera de conclusió podem afirmar que a Espanya els darrers anys sha produit una concentració i augmentde mida de les explotacions de manera gradual, a lhaver disminuit les explotacions menys viables(normalment més menudes) a la vegada que shan modernitzat les mitjanes. Esta tendència continuarà en unfutur donada la poca rendibilitat de la major part de lagricultura i el fet que la major part dels titularsdexplotacions agràries són majors de 50 anys i molts dells superen ledat de jubilació.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP TEMA 6 ELS ESPAIS INDUSTRIALSEL SECTOR SECUNDARIAbans de començar a parlar dels espais industrials cal definir una sèrie de conceptes, començant pel sectorsecundari:Sector secundari: és aquell que transforma les matèries primeres en productes elaborats o semielaborats,incloem també ací per la seua relació directa amb la transformació; lextracció de matèries primeres i lús de lesfonts denergia.Indústria: pròpiament dita és lactivitat que transforma les matèries primeres en productes elaborats o semielaborats a gran escala amb lús de maquinària i denergia, el mateix però manualment es considera artesania.Font denergia: tot aquell recurs que proporciona energia útil per a diverses aplicacions (entenent com a energiala capacitat de produir treball).LES MATÈRIES PRIMERESLes matèries primes les podem classificar segons el seu origen: ● Orgànic ○ vegetal: (lli, fusta, cotó) ○ animal (llana, cuir) ● Mineral ○ metàl·lic (ferro, coure) ○ no metàl·lic (quars, bor, fluor) ○ roques industrials (argiles, calcària, granit)Espanya és deficitària en la major part de matèries primes dorigen orgànic, i minerals, llevat de les roquesindustrials. No és que manquen mines a lestat, és que és molt més rendible importar pels costos dexplotació imediambientals.LES FONTS DENERGIA
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOPCal diferenciar entre les fonts denergia i lenergia en si, podem considerar les primeres com energia primària,mentre que lenergia pot ser primària o secundària23.Segons el seu origen classifiquem les fonts denergia en: ● Combustibles fòssils: ○ Carbó: a Espanya el carbó és de baixa qualitat, difícil explotació, a més de ser el combustible fòssil més contaminant. Malgrat els problemes susa per a evitar la dependència exterior i està subvencionat, encara que a partir del 2010 es retiren les subvencions. El seu futur passa per un preu elevat del petroli i leliminació del CO2. ○ Petroli: sha dimportar de lexterior i susa bàsicament per al transport (vaixells, carretera, aviació) i també com a matèria prima per a fabricar plàstics, fertilitzants, etc.Les refineries es troben a la costa. El principal problema és laugment de preu per tant sestà intentant reduir el seu consum, fomentant el transport públic, el tren i els vehicles no contaminants. ○ Gas: és el substitut del petroli per a produir electricitat, també sha dimportar de lexterior però és més econòmic i menys contaminant. Susa en les centrals tèrmiques de cicle combinat per a produir electricitat, en les fàbriques i en calefacció en domicilis particulars. ● Minerals: ○ Urani: usat com a combustible per a lenergia nuclear. Espanya sautoabasteix durani que, transformat en plutoni és el combustible de les centrals nuclears per a produir electricitat. Malgrat que és barata, rendible i no genera dependència presenta altres desavantatges: és potencialment perillosa i genera residus tòxics dimpossible eliminació a llarg termini. ● Renovables: utilitzen fonts denergia que no sesgoten i susen bàsicament per a produir electricitat. ○ Hidràulica: és lenergia renovable de més tradició, neta i es pot emmagatzemar24 El principal problema que presenta és lescassesa daigua i el conflicte dinteressos amb altres usos de laigua (regadiu). A més a Espanya sha arribat pràcticament al límit del seu ús donat que la majoria de cursos daigua es troben totalment aprofitats.23 Per exemple el petroli és un font denergia i pot ser usada com a energia primària als motors dexplosió o per a produir electricitat(energia secundària).24 Els pantans permeten emmagatzemar aigua per convertir-la en electricitat quan calga.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP ○ Eòlica: és neta, renovable i presenta un impacte ambiental relativament baix. Ha crescut molt en lúltima dècada passant a ser la principal font denergia renovable en Espanya. Malgrat que els aerogeneradors són cada vegada més eficients encara no és econòmicament rendible, per tant està subvencionada. ○ Solar: cal diferenciar entre dos tipus denergia solar: fotovoltaica i tèrmica. La primera consisteix en generar electricitat i la segona aigua calenta. En Espanya malgrat el potencial de sol disponible encara només està començant, i per a afavorir-la està subvencionada. Lenergia tèrmica és més eficient i les noves lleis obliguen a usar-la en les noves construccions, la fotovoltaica és encara molt ineficient (cara), per tant només la millora tecnològica conduirà a lextensió del seu ús. ○ Biomassa i biocombustibles: consisteix en usar els vegetals com a fonts denergia. La biomassa aprofita els residus vegetals (palla, remulla, etc.) per a produir electricitat tèrmica. Els biocombustibles són combustibles extrets de productes vegetals que poden ser usats en el transport per carretera. El problema principal de la biomassa és el cost de recollida dels residus, mentre que els biocombustibles tenen el problema dencarir el preu dels productes alimentaris.Els principals problemes despanya en matèria energètica són la gran dependència exterior, especialment enpetroli i gas i el desequilibri entre el consum i la producció, sobretot denergia elèctrica, havent-ne dimportarde França.La política energètica espanyola intenta per tant, resoldre estos problemes. Les seues directrius principals són: ● Reduir la dependència de lexterior ● Estalviar energia ● Emetre menys CO2 per tal de complir els acords de KIOTO. ● Assegurar el proveïment; diversificant les fonts energètiques i tenint bones relacions amb els principals països proveïdors.CLASSIFICACIÓ DE LES INDÚSTRIESDins de la indústria podem diferenciar quasi tants sectors industrials com productes que es fabriquen peròpodem agrupar-los en tres grans grups: ● Indústries de base: transformen les primeres matèries en productes semielaborats per a utilitzar-los en altres indústries, no aptes per al consumidor final. Sanomena també indústria pesada pel volum de les matèries primeres usades.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP ● Indústries de béns dequip: fabriquen béns (maquinària, etc.) per a altres indústries o empreses. També dita de màquines-ferramenta. ● Indústries dús i consum: fabriquen béns per als consumidors particulars25. Anomenada també indústria lleugera.LA INDÚSTRIA ESPANYOLA ABANS DEL 1960Com a conseqüència de la guerra del Francès i la pèrdua de les colònies Espanya va entrar en una fase dedecadència i desestabilització que va durar fins a finals del segle XIX. Els capitals repatriats de les colònies esvan reinvertir en terra i no en crear un teixit industrial, llevat del cas de Catalunya i alguns focus aïllats, basatssobretot en la indústria tèxtil. A finals de segle XIX, gràcies al comerç del ferro de les mines biscaines es vadesenvolupar la indústria siderúrgica basca, i més tardanament asturiana.A primers del segle XX es va accelerar la industrialització, estenent-se per les principals ciutats, però senseperdre el seu caràcter secundari davant un panorama marcat pel predomini del sector primari. Aquest principidindustrialització fou tallat en sec per la Guerra Civil i la dura postguerra.La veritable industrialització espanyola es produeix després del 1959, amb la posada en marxa del Plan deEstabilización i larribada al poder dels tecnòcrates (molts dells de lOpus Dei); que seguint les directrius delFMI van impulsar leconomia espanyola en el que sha anomenat posteriorment com a desarrollismo.Es va desenvolupar extraordinàriament la indústria als seus focus tradicionals, i es va estendre per altres zonesproperes o adients, creant-se polos de desarrollo per tal de fomentar lextensió de la indústria per tot el territori,amb resultats desiguals però més bé pobres; i amb el resultat complementari dun acusat èxode rural,creixement desmesurat dalgunes ciutats i despoblació de bona part del territori.INDUSTRIALITZACIÓ I “DESARROLLISMO” 1960Durant lèpoca de desarrollismo espanyola la indústria es va concentrar en diferents zones, bàsicament voramar, dacord amb el següent patró: ● Àrees de base extractiva: vora els jaciments de ferro i carbó del cantàbric, a Astúries i el país Basc (Bilbao, Gijon, Avilés) ● Àrees portuàries: unides a un rerepaís industrial com Barcelona (catalunya), València, o amb indústries relacionades amb la mar; Vigo (conserves), Cadis, Ferrol (drassanes) ● Àrees urbanes: bàsicament Madrid on sinstal·la una indústria lleugera dús i consum.A més es va reforçar lespecialització en sectors bàsics, amb grans fàbriques i centenars de treballadors alcantàbric, mentre que prop dels ports mediterranis apareix una indústria més diversificada, més xicoteta illeugera. Comencen a intuir-se també els actuals eixos de lEbre i del Mediterrani.25 Encara que sembla una classificació senzilla i clara, cal tindre en conte que no ho és tant. Per exemple un mateix bé pot serqualificat dús i consum o dequip segons qui el compre (per exemple un martell és un bé dequip per a una empresa, i de consum pera un particular). El mateix passa amb alguns béns de base.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOPLa política industrial va estar basada en el proteccionisme, la creació dempreses públiques en sectors bàsics(siderúrgica, petroquímica) i la planificació, doncs al Plan de estabilización de 1959 li van seguir els Planes dedesarrollo en vigor des del 1960 fins al 1975.A més es van dur a terme polítiques de promoció industrial mitjançant la creació de Polos de desarrollo, onsintenten crear noves zones industrials que servisquen per estendre la indústria per tot el territori. Els resultatsdaquestes polítiques fou escàs, llevat de zones puntuals amb bones comunicacions o amb un teixit industrialprevi. Es creen també altres mesures legals de promoció, amb avantatges fiscals i subvencions: zones depreferent localització i polígons de descongestió industrial26.CRISI I RECONVERSIÓ 1975 – 1985A partir del 1973, amb laugment sobtat del preu del petroli27 es va desencadenar una greu crisi que va afectar atot el món, i especialment a Espanya i que va provocar, a la llarga, un canvi en el model industrial.Encara que la pujada del preu del petroli fou lespurna de la crisi, les causes són molt més complexes, lespodem diferenciar entre externes, i internes o pròpies de leconomia espanyola:Externes: com lencariment del petroli, lexhauriment del cicle tecnològic (iniciat a la fi de la II Guerramundial), laparició de noves tecnologies (electrònica, informàtica, telecomunicacions), laparició de noussectors industrials fruit de canvis en la demanda, nous sistemes de producció més flexible i descentralitzada ilinici de la globalització de leconomia.Internes: podem destacar les deficiències estructurals de les empreses espanyoles, intensives en treball ienergia, i moltes delles de sectors madurs (siderúrgica, metal·lúrgica, drassanes); conjuntura històricadesfavorable al trobar-se amb la mort de Franco i la transició política que posposa les respostes a la crisialmenys 8 anys.Les conseqüències foren el tancament dempreses, descens de la producció, augment del deute públic isobretot de la desocupació que de pràcticament inexistent arriba al 20% dels actius.Davant daquest panorama es va dur a terme una política de reconversió i reindustrialització de les indústries izones industrials, amb més o menys èxit.Reconversió: és produeixen regulacions dempleament, el sanejament financer de les empreses, tancament deles empreses no rentables i especialització en productes amb més demanda així com nous sistemes de gestió iorganització. Aquesta va afectar els secors considerats madurs: siderúrgica, tèxtil, drassanes, etc. amb elresultat dun important augment de la desocupació.Reindustrialització: mitjançant la modernització tecnològica, la creació de ZUR (zones durgentreindustrialització) amb incentius fiscals, financers i subvencions. El resultat fou la diversificació i recuperaciódalgunes zones industrials (país Basc, Catalunya); encara que en general moltes de les zones del cantàbric maies van recuperar de la crisi, i no es va recuperar tota locupació perduda.26 “Curiosament” tots els polos de desarrollo i demés mesures de foment de la indústria es donen a les zones que lany 1936 es vanunir al alçament militar (llevat del cas de Madrid).27 Els països de lOPEP (la majoria àrabs) es venjaven així dels països occidentals que recolzaven a Israel que havia encetat una novaguerra contra els seus veïns.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOPLA INDÚSTRIA ESPANYOLA HUI EN DIALa reconversió industrial encara no ha acabat del tot, doncs encara resten algunes empreses de sectors madursamb poques perspectives de futur, que es mantenen amb fons públics en zones industrials en declivi i sensealternatives viables.Després de la fase més dura de la reconversió (1977-1984) la indústria es va recuperant, llevat del breu períodede crisi de començaments dels noranta (1990-1994). Ara bé, el balanç del període no resulta gens favorable.La Tercera Revolució IndustrialSi la primera revolució industrial es va basar en la introducció de noves fonts denergia (carbó) i la maquinàriaa la fabricació de productes, la segon va lligada a noves fonts energètiques (petroli) i un canvi en els sistemesproductius28. La tercera és la revolució de la informació on, gràcies a les noves tecnologies de la informàtica ielectrònica es milloren els productes i els processos productius.Alguns autors parlen de la societat de la informació29 per a referir-se al món actual on, més important que elvalor de les matèries primeres i la mà dobra per a configurar el preu dun producte és el valor delsconeixements que hi ha al darrere, i on apareixen empreses que ja no fabriquen un producte “físic” sinó virtualo intel·lectual (programes informàtics, ciberempreses, etc.)La nova societat del coneixement és a més, gràcies a la revolució de les comunicacions, una societat global iles empreses shan dadaptar a della mitjançant diferents canvis en: ● Sistema de producció descentralitzat: és a dir, separat el procés productiu en diferents establiments situats en lemplaçament més favorable30, cadascun especialitzat en un producte31; recorrent a la subcontratació de peces, components, i fases senceres de la producció; o arribant a constituir xarxes on cada empresa sespecialitza en una fase de la producció o on arriben a acords de cooperació per a reduir costos32. ● Sistema de producció flexible: que permet canviar dun producte a laltre ràpidament, així com el volum de producció, per tal de respondre ràpidament a una demanda variable; possible gràcies a la maquinària versàtil i a la flexibilitat en la mà dobra. ● Disminució del volum de les plantes: més menudes per tal de respondre millor als canvis productius, per necessitar cada vegada menys mà dobra, i per fugir de les regulacions laborals33.28 Sintrodueix la producció en cadena o fordisme, també anomenat taylorisme, pel seu principal teòric.29 Castells, Manuel La era de la información. 199730 Així els components electrònics dun automòbil es fabriquen en els països més avançats, mentre que lensamblatge final es fa allà onhi ha mà dobra més barata.31 Un percentatge significatiu del comerç exterior mundial no és més que el transport de productes duna planta a una altra dunaempresa multinacional.32 Exemples hi ha molts, però el cluster ceràmic de la Plana nés u. Les empreses sespecialitzen en productes complementaris, enfases de la producció o en serveis a diferents empreses. Fins i tot les grans multinacionals com les de lautomòbil arriben a acords decooperació per tal de reduir els costos dR+D per tal de llançar nous models.33 No hi ha però una reducció en la mida de les empreses, al contrari, cada vegada són més grans, però disposen de multiples plantes idempreses filials.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP ● Treball cada volta més qualificat: de manera que els treballs més manuals van sent substituïts per màquines, augmentant per tant la proporció de treballadors qualificats34. A la vegada és produeix una desregulació del mercat laboral: contrats temporals, dobra, contractació dautònoms, etc. ● Terciarització de la indústria: doncs lautomatització redueix les tasques directament productives mentre que sallarguen els processos productius donat que tant important com fabricar i vendre són totes les tasques anteriors i posteriors (I+D, disseny, gestió, control de qualitat, postvenda, màrqueting). Aixó augmenta el nombre de professionals de coll blanc35 dedicats als serveis a la producció dins de la mateixa indústria (i per suposat dempreses de serveis externs incloses dins el sector terciari). ● Noves localitzacions industrials: de manera que les empreses per tal de reduir costos sinstal·len als llocs que més avantatges els ofereixen36. Es creen també concentracions industrials en zones concretes que els ofereixen avantatges en matèria de transports, comunicacions, etc. Daltra banda les industries dalta tecnologia sinstal·len a les àrees centrals més ben comunicades, coincidents en grans àrees metropolitanes37. ● En la Política Industrial: seguint les pautes del neoliberalisme38 de moda arran de la crisi del petroli sha reduït la intervenció estatal i shan privatitzat les empreses estatals i molts dels serveis que abans oferia lestat (correus, sanitat, educació, etc.). Es fomenta ara des de lestat lanomenada industrialització endògena; és a dir, la creació dindústries per part dels empresaris locals aprofitant les potencialitats de la zona39.Estructura industrial espanyola.Dins lestructura industrial espanyola podem diferenciar tres sectors: madur, dinàmic i punta, corresponentcadascun amb les empreses sorgides arran de la primera, segon i tercera revolució industrial.Sectors Madurs: encara tenen una gran importància, Així trobem siderúrgica a Astúries, que sha reconvertitper a tindre una producció diversificada i de qualitat. També indústria de transformats metàl·lics i de bénsdequip, sobretot al País Basc i en menor mesura a Catalunya. La fabricació delectrodomèstics, sobretot enCatalunya i Madrid, encara que esta en procés de reorganització productiva. Les drassanes a Galícia iAndalusia, que estan en procés despecialització en productes dalta tecnologia (vaixells militars, plataformespetrolieres) i finalment; el tèxtil i el calçat, a Catalunya i el País Valencià, afectades fortament per laglobalització i la deslocalització.Sectors dinàmics: presenten una alta productivitat i especialització, encara que tenen linconvenient destardominats per capital estranger (empreses transnacionals). Entre ells destaquen lautomòbil que va dur un durprocés de reconversió i renovació amb grans ajudes oficials. Lautomòbil és una de les principals exportacions34 Als països rics quan una indústria no pot substituir les persones per màquines tanca i sen va a un país on la mà dobra és més barata.35 Com a alternativa a la tradicional divisió en sectors, existeix la classificació de la mà dobra en treballadors de coll blanc, blau imarró; segons treballen en tasques administratives, mecàniques qualificades o peons sense qualificar.36 Al món globalitzat on vivim làmbit dactuació de les empreses és mundial, així es busca a la Xina mà dobra barata sense qualificar,o a lÍndia mà dobra qualificada a bon preu.37 Les grans ciutats lluiten entre elles per atreure les industries més innovadores i, sobretot les seus de les principals empreses.38 Corrent de pensament econòmic que revitalitza a finals del segle XX el pensament econòmic liberal de principis del segle XIX, ique defèn el lliure mercat, la no intervenció estatal, la desregulació de la contractació de treballadors, etc. e seu triomf ve donat per lacrisi del petroli que va acabar amb les polítiques econòmiques keynesianes que defensaven la intervenció de lestat en èpoques decrisi i el pacte social entre treballadors i empresaris.39 La indústria ceràmica de la Plana seria un exemple paradigmàtic.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOPespanyoles, i de fet Espanya es troba entre els 10 principals productors mundials. El sector de lautomòbil estàdistribuït pels principals eixos dexpansió (Ebre, Mediterrani) amb alguns enclavaments aïllats com Valladolidi Vigo. Trobem també sector Químic, dividit en petroquímic o de Base, organitzada en grans complexos propde les refineries (vora mar) i la química de transformació, en xicotetes empreses disperses pel territori. Unapart mereix el sector farmacèutic, de gran valor afegit i amb molta importància de la I+D, instal·lat sobretot ales dos grans àrees metropolitanes. El sector agroalimentari és més diversificat i dispers pel territori, i cadavegada presenta una transformació major (i un major valor afegit) als productes posats a la venda.La construcció és un sector apart; encara que solem englobar-la en un epígraf separat de la indústria es trobafortament relacionada amb ella (amb matèries primes es fa un producte nou), a més dhaver-hi tot un sectorindustrial relacionat amb ella (ceràmica, moble, ciment, etc.). La construcció ha estat el motor del creixementeconòmic de la darrera dècada, però està molt sotmesa a les fluctuacions conjunturals.Sectors Punta: sha implantat amb retard a Espanya, i encara es troba en un estat inicial, per tant presenta unasèrie de dificultats i deficiències: dependència de lexterior en I+D, poca integració entre universitat iempresa40, predomini de les xicotetes i mitjanes empreses poc competitives, poca mà dobra qualificada. Eslocalitzen preferentment a la rodalia de les grans àrees metropolitanes, en ciutats mitjanes amb una bonaaccessibilitat i una bona qualitat de vida.Problemes de la indústria espanyola.La dimensió de les empreses és massa menuda el que les fa poc competitives i no afavoreix la I+D ni lamodernització. Per estes raons la tecnologia que susa és endarrerida i depenent de lexterior.Com a conseqüència daçò la productivitat i la qualitat són baixos i el cost de producció major que el daltresproductes similars.Factors i tendències de la localització industrial.Els factors clàssics de localització han perdut importància, així ja no és tan important al proximitat als recursosni al mercat gràcies a la millora i abaratiment dels transports i comunicacions. Avui en dia laccessibilitat és adir, el trobar-se en un lloc ben comunicat, i prop dels centres dinnovació i informació és el factor mésimportant de localització de les noves indústries. Per tot açò els espais centrals (bàsicament Madrid iBarcelona) mantenen un fort atractiu per a les indústries Punta i per a ser la seu social i de gestió de les gransempreses industrials i de serveis.A la vegada es produeix una difusió de les plantes industrials des de les aglomeracions tradicionals cap a leszones perifèriques per tal dabaratir costos salarials, fiscals, de sòl41, etc. A més en aquestes zones trobemtambé una industrialització endògena basada en els recursos propis de la zona.Per tant tenim dos fenòmens complementaris a la vegada; la difusió cap a les zones perifèriques de les plantesindustrials i la localització en les zones centrals de les indústries més competitives i de les activitats de gestió idirecció, que impliquen un major valor afegit42.40 Moltes de les investigacions dutes a terme a la Universitat no arriben per tant en concretar-se en avanços concrets, o productes nousque afavorisquen lindústria espanyola.41 I també per a buscar mà dobra poc conflictiva en zones on tradicionalment els sindicats han tingut poc o gens dimplantació.42 I un treball més qualificat i ben remunerat.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOPÀrees industrials a Espanya.Podem diferenciar tres grans àrees industrials a Espanya, o més ben dit dos àrees industrials i una altra ambuna implantació industrial puntual.Àrees desenvolupades i eixos dexpansió: són les dos principals àrees metropolitanes espanyoles: Madrid iBarcelona, on es produeix una forta terciarització de la indústria, i la concentració dels sectors Punta. Els eixosdexpansió de la indústria actualment són tres: leix de lEbre, el Mediterrani i la Corona Metropolitana deMadrid. La darrera es produeix per difusió a la franja periurbana de les indústries de Madrid. LeixMediterrani, el més dinàmic, uneix les principals zones industrials de la Mediterrania que disposen duna bonaxarxa de comunicacions (ports, autopistes, ferrocarril) enllaçant zones dantiga tradició industrial. Leix delEbre enllaça lanterior amb el País Basc, unint les dos principals zones industrials dEspanya, aprofitantaquesta situació per a convertir-se en una immillorable plataforma logística.El País Basc, on acaba leix de lEbre és lúnica zona industrial espanyola que ha assolit amb èxit un procés dereconversió, passant de ser una zona dindústries madures a competitives43.Eixos en declivi: Astúries, Cantàbria i algunes zones de Galícia estaven especialitzades en sectors industrialsmadurs, que en bona part van ser desmantellats arran de la crisi del petroli, i que no shan reindustrialitzat. Lesconseqüències daçò són lemigració i lenvelliment de la població, i la creixent situació perifèrica dinsdEspanya i dEuropa.En darrer terme la resta dÀrees presenten una industrialització escassa o nul·la, lligada als recursos naturals44,a iniciatives estatals45 o a situar-se en zones ben comunicades46. Totes elles però es troben aïllades i senseconnexió amb altres zones no formant un teixit industrial continuu.La política industrial.La política industrial espanyola, igual que a la resta dEuropa, ha disminuït la intervenció estatal, dacord ambles tendències generals de la teoria neoliberal. Així amb lentrada a la Unió Europea shan eliminat els aranzels,desapareixent el proteccionisme; a la vegada que el compliment dels criteris de convergència de lEuro vaobligar a vendre les empreses estatals més rendibles47. Per tant totes les ajudes a la indústria són ara més omenys indirectes: foment del crèdit, lexportació, la creació dempreses innovadores, els parcs tecnològics, icom no, les infrastructures48.A més, al estar transferides les competències en qüestions dordenació del territori a les ComunitatsAutònomes, són ara aquestes les responsables de la política de promoció industrial a nivell regional; amb lacreació de polígons industrials, avantatges fiscals, ajudes directes a les empreses49 i en la protecció del territorii defensa del medi ambient. Ara bé, lestat també intervé amb plans especials per a zones deprimides, foment43 Gràcies a les ajudes del Govern Basc; permeses per lamplia autonomia sobretot fiscal.44 Per exemple la fusta i el moble a les serres de Sòria i Conca.45 Antics polos de desarrollo com Puertollano o Valladolid.46 Cas de Burgos o Cadis.47 Seguint la lògica neoliberal, les empreses que lestat va nacionalitzar els anys 80, després de sanejar-les i modernitzar-les amb elsdiners públics i quan ja són rendibles i donen beneficis shan de posar en mans privades.48 Per a este menester existeix lICO (institut de crèdit oficial), lIVEX (institut valencià dexportació), els vivers dempreses, a mésduna llarga llista dajudes als emprenedors tant europees com estatals o autonòmiques.49 Sempre dins dels límits que estableix la Unió Europea per a mantindre la competència.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOPde locupació50, etc. També la Unió Europea té catalogades diferents zones del territori espanyol com a zonesdurgent reindustrialització, amb les corresponents ajudes.Ara bé, la majoria de les polítiques dindustrialització, adés i ara, han demostrat ser molt poc eficaces a lhorade crear un teixit industrial viu, fort i arrelat al territori, sent el foment de la industrialització endògena lúnicaque ha donat resultats acceptables en les zones no industrials. Aquesta última estan començant a fomentar-ladarrerament les CC.AA. i la Unió Europea, i amb més retràs, lestat.BIBLIOGRAFIA: • Muñoz Delgado, M. C. Batxillerat 2 Geografia Ed. Anaya, Madrid, 2009 • http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia • Pitarch, Toni ccsocials.blogspot.es50 Existeixen tota una sèrie de plans estatals per a zones desindustrialitzades que ofereixen avantatges a les empreses que sinstal·lenen eixes zones.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOPActivitats tema 6: 1. Completa els següents quadres comparatius de les fonts denergia, etapes de la industrialització i àrees industrials a Espanya. Carbó Petroli Gas E. Nuclear E. Hidroelèctrica E. Renovables Origen i evolució Producció Autoabastiment Destinació Tendències Factors de Àrees Política Cojuntura Producció Estructura de localització industrials industrial localització Inicis 1855-1975 Crisi 1975-1985 Actual des del 1985 Àrees Àrees Eixos en expansió Àrees en declivi dindustrialització desenvolupades induïda i escassa Localització Característiques 2. Comenta el següent gràfic del document 5. 3. Comenta el gràfic del document 451 responen a les següents preguntes: Quin tipus de situació queda definida en cada un dels quatre quadrants? Quines són les diferents situacions regionals que poden definir-se a partir del gràfic? 4. Al mapa Annex contrueix un mapa de lligams econòmics a partir de les dades del Document 3. Delimita les grans macrorregions econòmiques de lEspanya peninsular a partir dels fluxos de transport de mercaderies per carretera.51 Elaborat a partir de les dades dels documents 1 i 2.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP Qüestions prèvies: Los flujos de mercancías son uno de los principales elementos en que se materializan las relaciones interregionales, especialmente de carácter empresarial. Proveedores y clientes (ya sea dentro de la cadena de producción industrial, entre sectores industriales y comerciantes mayoristas, o entre empresas comerciales) establecen vínculos que en ocasiones rebasan las fronteras regionales. Podemos utilizar esos vínculos, esos flujos de transporte interregionales, para establecer qué CC.AA. están más estrechamente relacionadas entre sí, hasta el punto de formar las principales macrorregiones económicas en las que se puede subdividir España.  Carrera et al., 1988, Trabajos Prácticos de Geografía Humana, Madrid, Síntesis, Cap IV. Asentamientos y transportesDocumento 1: Datos de VAB y empleo industrial (1995 - 2001) VAB VAB Empleo Empleo CC.AA industrial industrial industrial industrial 1995 2001 1995 2001 Miles € Miles € Miles Miles empleos empleos Andalucía 6384459 7643421 216,8 250,2 Aragón 2982193 3751236 92 114,7 Asturias 1741795 2132486 53,6 59,4 Baleares 629804 754307 25,8 32,1 Canarias 983923 1172641 34,1 43,2 Cantabria 1051676 1296126 29,9 36,5 Castilla – La 2358621 2862021 98 115,9 Mancha Castilla y León 4356463 5302611 134,9 154,6 Cataluña 20856148 25848982 611,4 746,2 Comunidad 8886079 11003258 335,4 400,2 Valenciana Extremadura 495691 579115 23,9 27,6 Galicia 3639676 4430641 140,4 169,7 Madrid 10261909 12770806 291,7 342,3 Murcia 1535690 1852382 61,6 74,1 Navarra 2262711 2897698 62,4 75,6 País Vasco 7309487 9325352 205 259 La Rioja 874661 1064401 30,9 35,4 España 76631000 94711000 2448,6 2937,4Valor del VAB: valores calculados a precios constantes de 1995
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOPFuente: Instituto Nacional de Estadística, Contabilidad Regional de España. Resultados detallados.Document 2: Productividad del trabajo, y crecimiento anual del VAB y del empleo industrial (1995 - 2001) Productivida Productivida Tasa de Tasa de d del trabajo d del trabajo crecimiento crecimiento CC.AA en 1995 en 2001 anual del VAB anual del € / empleo € / empleo entre 1995 y empleo entre 2001 (%) 1995 y 2001 (%) Andalucía 29449 30549 3,0 2,4 Aragón 32415 32705 3,9 3,7 Asturias 32496 35900 3,4 1,7 Baleares 24411 23499 3,1 3,7 Canarias 28854 27144 3,0 4,0 Cantabria 35173 35510 3,5 3,4 Castilla – La 24068 24694 3,3 2,8 Mancha Castilla y León 32294 34299 3,3 2,3 Cataluña 34112 34641 3,6 3,4 Comunidad 26494 27494 3,6 3,0 Valenciana Extremadura 20740 20982 2,6 2,4 Galicia 25924 26109 3,3 3,2 Madrid 35180 37309 3,7 2,7 Murcia 24930 24998 3,2 3,1 Navarra 36261 38329 4,2 3,2 País Vasco 35656 36005 4,1 4,0 La Rioja 28306 30068 3,3 2,3 España 31296 32243 3,6 3,1Document 3: Transporte por carretera entre comunidades autònomas.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOPFont: INE, modificat.
    • Documento 4: Gráfico de puntos: evolución comparada del VAB y del empleo industrial entre 1995 y 2001 Evolución del VAB y del empleo industrial en las CC.AA. (1996-2001) 4,5% Crecimiento del VAB industrial Navarra País Vasco 4,0% Comunidad Aragón Valenciana Madrid Cataluña 3,5% Cantabria Castilla y León Asturias La Rioja Galicia Castilla-La Mancha Murcia 3,0% Andalucía Baleares Canarias Extremadura 2,5% 1,5% 2,0% 2,5% 3,0% 3,5% 4,0% 4,5% Crecimiento del empleo industrial
    • Document 5:
    • MAPA ANNEX
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP TEMA 7 ELS ESPAIS DE SERVEIS52El sector terciari, també anomenat sector de serveis, ha estat considerat tradicionalment un calaix de sastre enel qual s’ha inclòs qualsevol activitat econòmica que no cabia dintre del sector primari ni del sector secundari.Efectivament, aquest sector agrupa activitats summament heterogènies, com ara el transport,l’emmagatzematge, les comunicacions, el comerç a l’engròs i al detall, l’hoteleria, la banca, les finances, lesassegurances, el turisme i altres serveis de tipus molt diferents, tant privats com públics (serveis sanitaris,educatius, etc.). L’Administració pública té un paper cada vegada més important dins d’aquest sector.En definitiva, es pot concloure que el sector terciari engloba una sèrie d’activitats econòmiques, conegudesamb el nom de «serveis», que no produeixen béns materials de manera directa. La importància econòmicad’aquest sector tendeix a incrementar-se amb el nivell de renda, raó per la qual el sector terciari té, avui dia, unpes creixent als països més desenvolupats.Des dels anys setanta, l’economia de l’Estat espanyol ha anat evolucionant progressivament cap a laterciarització. En l’actualitat, aquest sector ocupa el primer lloc pel que fa a l’ocupació i també al valor de laproducció, amb un 60,3 % i un 63 %, respectivament. Els subsectors més importants són, d’una banda, elsfinancers i els relacionats amb la prestació de serveis especialitzats a les empreses, i de l’altra, el sector públic(que inclou ensenyament, sanitat i altres serveis socials).Aquest fenomen s’ha produït a totes les comunitats autònomes, malgrat que hi ha importants diferènciesregionals. La terciarització màxima de l’ocupació s’observa a les Balears, les Canàries i Madrid, mentre que laRioja, Galícia i Castella-la Manxa se situen a l’extrem oposat. Pel que fa al valor de la producció del sectorterciari, sobresurten Madrid, Catalunya i Andalusia enfront de la Rioja, Cantàbria, Navarra i Extremadura, queocupen les últimes posicions. 1. EL SECTOR TERCIARI O DE SERVEISLa naturalesa del sector serveisLa divisió clàssica de les activitats econòmiques en tres sectors resulta insuficient en l’actualitat per delimitarde manera absoluta la naturalesa del sector terciari o de serveis. Sovint s’ha considerat aquest sector com unamena de conjunt heterogeni en el qual s’han inclòs tota una sèrie de tasques que no encaixaven dins de lesactivitats extractives, de la fabricació de manufactures i de la producció agropecuària. Així, cal remarcar com amínim dues qüestions rellevants al respecte:a) La primera qüestió és l’heterogeneïtat del sector serveis, en el qual s’inclouen activitats econòmiques dequalificació molt diversa, com ara el repartiment de propaganda a domicili i la investigació científica, perposar dos exemples ben diferents l’un de l’altre. Per aquest motiu, algunes vegades també es considera que hipot haver un sector quaternari, fins i tot quinari o bé terciari decisori, per classificar els serveis segons el graude qualificació i la capacitat que tenen de generar rendes més altes.b) La segona qüestió és que, tradicionalment, s’ha considerat que les activitats incloses en el sector terciaritenen en comú el fet que són intangibles, a diferència de la manufactura, que és tangible, i que no sónemmagatzemables, ja que la producció i el consum del servei són instantanis.Però aquestes són unes consideracions que ja no es poden mantenir estrictament, ja que en una economiadesenvolupada la prestació de serveis acostuma a necessitar instruments i equips fabricats, de la mateixamanera que la producció de béns porta aparellats determinats serveis (disseny, investigació i desenvolupament,gestió de personal, etc.).52 El punt 1: el sector serveis, i el punt 4: el turisme estan copiats dels apunts de Toni Pitarch, trets de la seua webccsocials.blogspot.com amb el vist-i-plau de lautor.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOPPer tant, avui no podem continuar considerant l’activitat econòmica com un conjunt de compartiments estancsi aïllats, cada un dels quals constituiria un dels tres sectors tradicionals. Al contrari, actualment aquestaactivitat forma un tot continu en el qual els productes són el resultat de la combinació de béns i serveis, i lainclusió d’un producte o d’una activitat en un sector econòmic o en un altre depèn, fonamentalment, que en laproporció final pesen més els béns o els serveis que hi han intervingut. És a dir, el fet de delimitar la naturalesadels serveis està més relacionat amb les funcions que es duen a terme que no pas amb els béns produïts, unesfuncions que no estan connectades directament amb la manipulació i la transformació material de béns, i elconsum de les quals és intangible (però no immaterial) i més o menys instantani.1.2 La tipologia dels serveisDe la dificultat de delimitar la naturalesa dels serveis es deriva la tasca, no menys complexa, que representaintentar fer-ne una classificació. Davant l’enorme diversitat de tipologies i de criteris que es poden adoptar perestablir-la, potser el més senzill és referir-nos a la relació elaborada pel Cens Nacional d’ActivitatsEconòmiques (CNAE), el qual enumera els serveis següents:• Comerç, restaurants, hoteleria i reparacions.• Transport i comunicacions.• Serveis a la producció: institucions financeres, assegurances, serveis prestats a les empreses i lloguers.• Altres serveis.1.3 La terciarització de l’economia espanyolaLa terciarització de l’ocupació a l’Estat espanyol és un fet des dels primers anys setanta, moment en què lapoblació activa d’aquest sector va superar la dels altres dos sectors. Però si això era cert en el conjunt del’Estat, el 1973 aquesta tendència només es concretava a 15 províncies, quasi totes costaneres i relacionadesamb el fenomen turístic, mentre que les altres 35 mantenien el predomini d’ocupacions agràries o industrials.Al cap de dues dècades, el 1996, només en una província (Lugo) la població activa no era majoritàriamentterciària, perquè encara hi predominava el sector primari.Tanmateix, l’ocupació no és un indicador gaire significatiu, perquè les classificacions d’activitats en voga,com ja hem dit abans, converteixen aquest sector en una mena de calaix de sastre en el qual cap tot allò que,per exclusió, no troba lloc als altres dos sectors, sense possibilitat de distingir activitats amb precisió en unesestadístiques que, d’altra banda, com que s’han modificat les categories i classificacions del CNAE,impossibiliten qualsevol intent de seguir la dinàmica del sector de manera fiable. De tota manera, algunsestudis recents subratllen, d’una banda, que els subsectors que més han crescut han estat els financers i elsrelacionats amb la prestació de serveis especialitzats a empreses, i de l’altra, el paper del subsector públic.L’anàlisi de la producció també planteja problemes semblants, malgrat que potser amb aquesta es pot mesurarmés bé el pes real del sector serveis en l’economia espanyola, i evitar el biaix que es pot produir per unapossible inflació d’actius en subsectors poc dinàmics i fins i tot marginals.El fet més significatiu és l’evolució cap a la terciarització de la producció a totes les comunitats autònomes.• El 1973, cap d’aquestes no se situava als vèrtexs1 de màxima concentració, i la majoria era a la franja en quiel valor de l’agricultura era reduït. No obstant això, destacaven les Balears, les Canàries i Madrid perquè erenproperes al vèrtex de màxima terciarització, i Astúries i el País Basc perquè eren properes al de més pesindustrial, amb llocs intermedis per a Catalunya i Cantàbria. Per la seua banda, Castella i Lleó, la Rioja iExtremadura quedaven en una zona propera al centre, amb un notable component agrari però amb una lleugeratendència cap al vèrtex terciari, i tot just superaven el 40 % del VAB en aquest sector.• Tanmateix, el 1985 aquesta distribució es va simplificar enormement i hi va haver una comunitat, les illesBalears, que va traspassar el llindar de la màxima concentració del VAB en aquest sector serveis -molt a prophi havia les Canàries i Madrid-; el més destacable, però, és que totes les comunitats, sense cap excepció, es vanagrupar en l’estreta àrea de la meitat inferior de la franja esquerra del triangle, cosa que vol dir que el pesd’aquest sector ja havia igualat o sobrepassat el 50 % del total.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOPEn conjunt, per tant, la terciarització de l’economia espanyola ja no és una tendència, sinó una realitat detrajectòria ràpida i conseqüències importants; de manera que, tot i que el sector terciari encara no ha ocupat laposició que fins al 1975 havia correspost a la indústria com a factor explicatiu principal del creixement urbà, elseu desenvolupament i les seues pautes de localització tendeixen cap a la reorganització estructural de la xarxaurbana i els seus centres de gravetat.1.4 Les causes de la terciaritzacióEntre les causes principals d’aquesta evolució de l’economia es poden esmentar les següents:• L’Estat espanyol exporta serveis, en els quals disposa d’infrastructures tècniques i organitzatives favorablesper fer una oferta atractiva que genere ingressos importants. Això és el que passa amb el turisme, pel qual,gràcies als atractius naturals, l’estructura hotelera i la millora dels transports, el país ingressa una quantitatelevada de divises que han servit per equilibrar la balança de pagaments, per importar béns necessaris en altressectors productius i per impulsar i modernitzar l’estructura socioeconòmica de les principals àrees i regionsturístiques.• L’augment de la renda per càpita i del nivell de vida de la població espanyola, derivat del desenvolupamentindustrial juntament amb les noves necessitats sorgides com a conseqüència dels canvis socials i culturals,augmenten la demanda de serveis destinats al consum final, i es pot afirmar que a l’Estat espanyol s’ha passatd’una societat consumidora de béns a una societat consumidora de serveis. Si bé és cert que una oferta de bénsàmplia incrementa, al seu torn, la demanda de serveis complementaris d’aquests béns (reparacions,manteniment, transports públics i comunicacions, principalment), són, tanmateix, els serveis nocomplementaris els que més han crescut en els últims anys: ensenyament, sanitat, servei domèstic, lleure,cultura i esport.• Atesa la interrelació dels serveis amb la resta de les activitats econòmiques, els serveis a empreses i elsserveis intermedis en els processos de producció influeixen decisivament en la millora de la productivitat delconjunt d’aquestes mateixes activitats. Les noves tecnologies permeten (o bé obliguen, segons els casos)racionalitzar i externalitzar fora de l’explotació agropecuària i de la factoria industrial determinades funcionsque han assolit un grau d’especialització alt, com per exemple les següents: serveis de projectes, consultoria,assessorament, comunicacions, serveis financers, etc. D’aquesta manera, es pot considerar que un sector deserveis avançats forma part de la infrastructura econòmica capaç de fomentar el desenvolupament i lacompetitivitat; a més, com que els serveis estan més vinculats als mercats i menys a les matèries primeres quela indústria, es poden situar amb una certa independència d’aquella, i així permeten, simultàniament, canvis enels mateixos factors de localització industrial.• El comportament del mercat de treball també ha influït en el desenvolupament dels serveis de maneres moltvariades. En aquest sector, la productivitat mitjana augmenta a un ritme lent, i el capital no ha arribat asubstituir la mà d’obra d’una manera tan clara com en la indústria, per la qual cosa encara es considera que téun cert caràcter de «refugi» per als treballadors excedents dels altres dos sectors econòmics i per a la poblaciófemenina, una part important de la qual treballa en el sector terciari.• El paper del sector públic ha estat fonamental en el creixement dels serveis a l’Estat espanyol. D’una banda,la nova estructura política i territorial ha generat 17 administracions autonòmiques al costat de l’Administraciócentral, a la qual cosa s’hauria d’afegir la creació de nous llocs de treball públics a les corporacions locals.Aquest augment no s’ha de veure com una simple inflació del funcionariat, ja que una bona part d’aquestsnous llocs de treball corresponen a l’assumpció per les administracions autonòmiques de noves competènciessorgides després de la descentralització política. D’altra banda, la generalització de l’Estat de benestar haincrementat la despesa pública en ensenyament, sanitat i altres serveis socials, amb l’augment consegüent delsserveis públics.1.5 Els serveis i el territori· Les diferències regionalsTot i que més endavant tractarem amb profunditat els desequilibris territorials de l’Estat espanyol, ara podemavançar una classificació senzilla de les comunitats autònomes segons les característiques del sector terciari.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP• Un primer grup estaria constituït per Catalunya i Madrid, comunitats especialitzades en activitats financeres,serveis a les empreses i, en general, serveis destinats a la venda, tot i que a Madrid també tenen un gran pes elsserveis de l’Administració central.• En un altre grup de comunitats autònomes predominen els serveis destinats al consum (comerç, hoteleria,transports, béns immobles). Així, les Balears i les Canàries s’han especialitzat en el turisme i el comerç; laComunitat Valenciana en el comerç i en altres serveis destinats a la venda; el País Basc, Navarra i Cantàbria enel transport i en el grup indefinit d’«altres» serveis destinats a la venda.• A la resta del territori de l’Estat dominen els serveis no destinats a la venda, sovint d’escassa qualificació,administratius de segon ordre, comercials d’àmbit petit i assistencials de caràcter públic. Òbviament, a escalaprovincial i local hi ha excepcions, com passa amb l’alta especialització turística d’algunes comarquesd’Andalusia.· Els serveis en l’espai urbàLa ciutat és el territori terciari per excel·lència, en el sentit que els serveis han ocupat i, fins i tot, hanorganitzat en gran mesura l’estructura de l’espai urbà. En l’actualitat, aquestes activitats han superat el que finsfa poc temps eren els límits del centre administratiu i de negocis, i s’han estès per gairebé tot el teixit urbà.Això no obstant, com veurem a continuació, cada tipus de servei es comporta d’una manera molt diferent.• El comerç. Actualment, els sectors històrics del petit comerç tradicional es troben en crisi a causa dels canvisque s’han produït en l’oferta (noves tècniques de conservació i de mercat, equipaments, etc.) i també en lademanda (disminució de la periodicitat i la freqüència de compra dels clients, despoblació dels nuclis antics,etc.). Com a conseqüència de la decadència d’aquestes àrees centrals s’han desenvolupat grans superfícies foradel recinte pròpiament urbà, al costat de vies de circulació ràpida, que sovint formen grans centres comercialsintegrats, en els quals, al voltant d’un gran supermercat, s’estableixen una sèrie de botigues mésespecialitzades.• Els serveis a la producció. Mentre que la localització industrial tendeix a una certa descentralitzacióproductiva, les funcions estratègiques de les seus socials es concentren cada vegada més en àrees moltconcretes dels centres metropolitans (aquest és el cas de Madrid).• El mercat immobiliari d’oficines. Les grans companyies tendeixen gradualment a abandonar el centre denegocis de les ciutats per instal·lar-se en edificis moderns i funcionals al costat de vies ràpides i en determinatseixos urbans molt representatius (per exemple, la Diagonal de Barcelona).• L’Administració. Els serveis administratius i funcionarials, tanmateix, continuen mantenint estratègiesespacials més conservadores i ocupen, per regla general, el centre històric de les ciutats; en molts casos esrehabiliten edificis de gran valor històric i patrimonial per fer-los servir com a oficines. 2. COMERÇPodem definir el comerç com lintercanvi de productes i serveis entre productors i consumidors. Per tant dinsuna economia capitalista basade en el lliure mercat el comerç és bàsic per al seu funcionament. Però podemdiferenciar diversos tipus de começ.Interior:Dins les fronteres dun estat, encara que cada vegada té menys importància esta divisió donsc la globalització ila desaparició progressiva de lestat debilita esta classificació.La seua localització és en les zones més accessibles del centre de les ciutats (grans magatzems i botiguesespecialitzades) o als afores en polígons comercials (grans centres comercials i doci que necessiten moltdespai).Cada vegada presenta una automatització més gran per tal deliminar mà dobra, i sincrementa el comerçelectrònic.Podem diferenciar diferntes tipus:Comerç a lengròs: són els mercats centrals i per a majoristes situats als afores de les principals ciutats, a mésdel comerç entre empreses.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOPComerç al detall: és la venda directa al consumidor privat, inclou el comerç tradicional; on sobreviuen lesbotigues especialitzades, i algunes situades en zones poc accessibles amb les noves formes comercials:supermercats a prop del consumidor, grans magatzems, al centre de les ciutats; i grans centres comercials idoci als afores.Exterior:Inclou tot allò que sintercanvia fora de les fronteres establertes. La majoria del comerç exterior espanyol avuien dia ja no ho és tal, sinó comerç intern dins de la Unió Europea. A més el comerç exterior espanyol perd pesper al competència daltres productes més competitius. 3. EL TURISME3.1 L’evolució del turisme a l’Estat espanyolEl turisme com a fenomen de masses es va començar a desenvolupar a partir, aproximadament, del 1950 acausa, sobretot, del creixement econòmic dels països de l’Europa occidental i l’augment consegüent del nivellde renda dels seus habitants, del canvi dels valors socials i culturals (que van generar noves necessitats delleure en la població) i també de la millora dels mitjans i les infraestructures de transport.Ja des del final d’aquesta mateixa dècada, l’Estat espanyol es va convertir en una de les destinacionsturístiques per excel·lència, amb una oferta basada gairebé exclusivament en el sol i la platja a preus barats idestinada a una clientela massiva d’origen centreeuropeu i nord-europeu i d’una condició econòmica mitjana imitjana-baixa, que s’allotjava en hotels i apartaments de categoria també mitjana (i, fins i tot, en allotjamentsno controlats). Aquest model turístic es va començar a esgotar a mitjan dècada dels vuitanta perquè l’Estatespanyol va deixar de ser un país barat i exòtic, i perquè es va arribar al punt de saturació del mateix modelquantitatiu, que no havia sabut donar respostes a problemes importants, entre els quals destacaven els següents:la insuficiència de les infraestructures, la baixa qualitat dels serveis, els impactes negatius en el territori i elmedi ambient, i també l’absència de planificació i les deficiències en la gestió, situació que ha provocat unagran dependència d’operadors estrangers.En l’actualitat es tendeix a millorar la qualitat dels serveis turístics amb una política de reestructuració i controldels allotjaments i, sobretot, d’ampliació de l’oferta a altres activitats de lleure i cultura a més del binomi sol-platja; aquesta ampliació també implica la diversificació territorial de les destinacions de vacances cap a altrespunts no situats al litoral, procés en el qual totes les comunitats autònomes no especialitzades en aquest sectorestan fent un esforç notable i creixent.3.2 Els factorsPer moltes possibilitats que tinga un espai per ser turístic, només arribarà a ser-ho mitjançant una intervencióhumana que transforma les possibilitats en realitat. D’aquesta manera, l’espai turístic és el resultat de combinarun marc natural de característiques peculiars amb la decisió dels agents socioeconòmics de facilitar una ofertaadequada a les demandes de la societat. Per tant, l’organització de l’espai turístic, com la de qualsevol altreespai, està íntimament connectada amb el model econòmic vigent, concreta els processos generals en unterritori singular i, a més a més, és variable temporalment i espacial.Així, doncs, l’Estat espanyol gaudeix d’una àmplia varietat de condicions que, conjuntament, integren unainteressant oferta turística basada en diversos factors, els quals, al seu torn, ens apropen als diferents processosi tipologies turístiques.· Factors naturalsAlguns components del medi físic condicionen l’activitat turística de l’Estat espanyol.• El relleu és, en general, molt variat i abrupte, característiques que permeten practicar esports de muntanya id’hivern, com per exemple l’escalada, l’esquí de fons i alpí (Pirineus, Sierra Nevada, Picos d’Europa,Guadarrama), el senderisme (a totes les zones de muntanya de l’Estat), l’espeleologia (a les abundantsmuntanyes calcàries, en particular al complex càrstic d’Ojo Guareña) i molts altres.• El clima suau i la generosa insolació mediterrània són uns dels principals atractius turístics de l’Estatespanyol, però cal tenir en compte que la valoració dels elements climàtics depèn de l’activitat de lleure que es
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOPpretenga realitzar: el vent, per exemple, és desagradable per als qui volen anar a la platja, però atrau elssurfistes (Tarifa).• Els recursos forestals no són molt abundants a l’Estat espanyol, però complementen el factor relleu iconstitueixen un atractiu fonamental en molts espais naturals i, a vegades, per a la caça.• El mar, gràcies a la quantitat de quilòmetres de costes, és essencial per al turisme, i ofereix platges abundantsi oportunitats per a la navegació esportiva. Tampoc no s’ha d’oblidar l’enorme importància de les aigüescontinentals, que són utilitzades per al termalisme en diversos balnearis (Caldes de Malavella, Alhama deAragón, La Toja, Arnedillo, Archena ...), per als esports fluvials com ara la pesca als rius del nord de lapenínsula, i també per al piragüisme (riu Sella, a Astúries) i per al barranquisme (barrancs de Guara, a Osca).Però, com veurem a continuació, el turisme de l’Estat espanyol també s’ha vist influït per factors humans,principalment de tipus econòmic, tècnic i cultural.· Factors humansEls factors de tipus humà que han influït en el creixement de l’oferta turística de l’Estat espanyol es podenclassificar de la manera següent:• Els factors econòmics consisteixen en el fet que l’increment de les rendes i del nivell de vida ha generatnoves necessitats de lleure que s’han pogut satisfer gràcies, d’una banda, a les economies d’escala originades ales comunitats més turístiques i, d’altra banda, a les fluctuacions monetàries que, durant força temps, han fetque l’Estat espanyol siga un lloc de vacances barat per als estrangers provinents de les societats mésdesenvolupades i riques d’Europa.• Els factors tècnics no han estat menys importants en l’evolució del turisme a l’Estat espanyol. Entre aquestscal esmentar expressament els següents: la millora dels mitjans de transport -especialment el desenvolupamentde l’aviació comercial-, la modernització de les infraestructures de les comunicacions terrestres (gràcies,sobretot, a la construcció de carreteres i autopistes noves i més segures), l’abundant i variada estructurad’allotjaments i, també, les estratègies dels operadors turístics multinacionals, que han monopolitzat l’oferta devacances barates (algunes vegades, fins i tot, imposant preus baixos als hotelers espanyols).• Els factors culturals, tan diversos a l’Estat espanyol, constitueixen un atractiu turístic a l’alça. La recercatradicional de sol i platja es complementa en l’actualitat amb ofertes de caire més cultural: religioses (camí deSant Jaume, que té una llarga tradició de pelegrinatge), de patrimoni artístic (ciutats Patrimoni de laHumanitat, pinacoteques), festives (Feria de Sevilla, sanfermines), comercials (fires i certàmens), esportives,etc. Entre tots aquests factors culturals, potser també cal destacar el protagonisme que té l’anomenat turismerural, siga en la versió de segona residència de cap de setmana o de vacances, siga en la faceta més«ecològica» d’allotjament en cases rurals.3.3 Les regions turístiquesLa varietat i potencialitat turístiques del territori espanyol expliquen la diversitat de regions turístiques, tot ique amb un pes notable de les que ofereixen platges i sol abundant. Aquesta diversitat es pot agrupar en elsquatre grans conjunts següents.· La zona mediterràniaA la zona mediterrània peninsular dominen els factors turístics relacionats amb les característiques del medifísic de la platja i amb l’accessibilitat des del centre d’Europa, i a això cal afegir-hi l’existència, especialmenten algunes classes socials, d’una tradició d’estiueig anterior a l’arribada del turisme de masses.• Catalunya presenta dues zones turístiques per excel·lència. D’una banda, la Costa Brava, que repfonamentalment viatgers estrangers a l’època estiuenca i que, a més, gaudeix de les possibilitatscomplementàries que ofereix la proximitat de Barcelona. Les comarques més freqüentades són la Selva (Lloretde Mar, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols), el Maresme, tot i que molt menys concorregut, i el Baix i l’AltEmpordà, amb emplaçaments més selectes i equipaments nàutics o esportius. D’altra banda, la Costa Daurada,que comprèn les franges de costa que van del Garraf al Vendrell, on predomina la segona residència, i el sudde Tarragona, amb centres de turisme interior massiu a Salou i Cambrils, amb el complement recent d’algunsparcs temàtics datraccions (Port Aventura).
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP• Andalusia presenta una oferta molt variada. Al litoral sobresurten tres zones: la Costa del Sol, on destaquenMarbella (un dels refugis tradicionals de la jet-set), Fuengirola i Torremolinos (amb un turisme interior i mésmassiu), Màlaga i una part de la costa de Granada; la Costa de la Llum, que comprèn poblacions de Cadis i deHuelva, com ara Barbate, Matalascañas i Punta Umbría, i la Costa d’Almeria, al voltant del cap de Gata, ques’ha incorporat recentment als corrents turístics. Pel que fa a l’interior, Andalusia disposa d’una ofertaexcel·lent d’esports d’hivern a Sierra Nevada, d’una varietat de turisme urbà i amb inquietuds culturalsconsolidat (especialment en ciutats amb un gran patrimoni artístic, com ara Sevilla, Còrdova, Granada) i tambéun pròsper ecoturisme als espais protegits (Doñana, serra de Cazorla).• La Comunitat Valenciana és un altre dels llocs de platja per excel·lència. Al nord de Castelló hi ha la Costadels Tarongers o de Azahar (Benicarló, Peníscola, Benicàssim), tradicional destinació d’estiueig interior. Lacomarca de la Safor, amb centre a Gandia, té una sèrie de característiques similars a l’anterior. La CostaBlanca és més diversa: la Marina (Xàbia, Calp, Altea) reuneix una quantitat important d’estiuejants i residentsestrangers; Benidorm és el paradigma del turisme massiu i barat procedent d’altres països d’Europa, mentreque al sud, la comarca de Torrevella és un lloc d’implantació de segones residències.• La Regió de Múrcia és receptora de turisme interior, però també estranger, que últimament està augmentant.Els centres més importants són La Manga o albufera del Mar Menor i Mazarrón-Águilas.· La zona atlàntica i la cantàbrica• Galícia té, fins ara, una oferta turística de dimensions familiars i poc massificada. Les principals zonesturístiques costaneres se centren a Rías Altas i Rías Baixas, però en aquesta comunitat és primordial el turismede caràcter urbanocultural o religiós que arriba seguint el camí de Sant Jaume i s’instal·la en la mateixa ciutatcompostel·lana.• La resta de la cornisa cantàbrica també té una oferta doble. D’una banda, a l’època estiuenca es produeix unagran afluència d’estiuejants a algunes platges d’Astúries i, sobretot, de Cantàbria (El Sardinero, Santoña,Laredo), que atrauen un turisme familiar procedent, principalment, del centre i el nord de la Meseta. Al PaísBasc, les platges guipuscoanes (Fuenterrabia, Zarauz) també es nodreixen de visitants provinents de l’interiorde la península. Així mateix, i especialment a Astúries, els esports de muntanya, el senderisme i el turismerural en cases de pagès constitueixen un tipus de turisme cada vegada més abundant.· L’interior peninsular• Madrid és una de les destinacions més freqüentades pel turisme procedent tant de l’exterior com de l’interiorde l’Estat espanyol. Els recursos turístics de caràcter cultural de que disposa són innegables (museus,espectacles, esdeveniments esportius, etc.), però és impossible separar les visites que responen a aquestsmotius de les que es deuen a les funcions que desenvolupa com a capital administrativa de l’Estat, centre denegocis, certàmens comercials, fires, etc.• També hi ha un corrent turístic que es dirigeix cap a les ciutats històriques de l’interior: Toledo, Salamanca,Segòvia, Ávila, etc., però que no registren un nombre destacable de pernoctacions perquè solen rebre visitesd’un sol dia de durada (viatgers en ruta, des de Madrid, etc.).• Un lloc especial en el turisme no costaner és el representat per les estacions hivernals, entre les qualsdestaquen les que es localitzen al Pirineu aragonès (Candanchú, Formigal, Astún, Cerler) i català (Vaquéira-Beret, la Molina), que són les destinacions més freqüentades i, només secundàriament, les de la serraladaCantàbrica, el Sistema Ibèric i el Sistema Central.• Així mateix, el turisme rural i l’ecoturisme en qualsevol versió (allotjament en cases de pagès, rutes verdes acavall o amb bicicleta, senderisme, espais naturals protegits, etc.) estan esdevenint més importants a lesregions interiors de la península. Navarra ha desenvolupat força aquest sector, i en aquesta línia també hi haCastella i Lleó, l’Aragó, la Rioja i Extremadura. Sens dubte, un dels atractius més rellevants és el camí de SantJaume.· Els arxipèlags• Les Balears són una de les imatges turístiques de l’Estat espanyol per excel·lència, i la comunitat autònomaeminentment lligada a aquest sector. L’oferta és, fonamentalment, estacional, de platja i d’esports nàutics,
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOPacompanyada dels valors paisatgístics. Mallorca té àrees de turisme de masses (s’Arenal) al costat d’altres degran exclusivitat (Alcúdia, Formentor, etc.). Menorca ha sabut conjuntar el turisme de qualitat amb el respectepel medi ambient, mentre que Eivissa ha promocionat una imatge més despreocupada.• Les Canàries són la comunitat que menys estacionalitat pateix, gràcies al seu clima subtropical. La varietat deles illes també afavoreix la diversitat de l’oferta, que va des de les platges del sud de Gran Canària i Tenerifefins a l’exclusivitat de Lanzarote, passant per les oportunitats que ofereixen els seus grans parcs naturals: LasCañadas del Teide, Garajonay, Caldera de Taburiente, etc. Especialment a Tenerife hi ha una colònia importantde residents estrangers jubilats d’alt poder adquisitiu.3.4 L’impacte espacial de les activitats turístiques· En el medi físicEn el medi físic es tendeix a considerar la presència d’activitats turístiques com un element distorsionador, enel sentit que la pressió humana pot acabar destruint les característiques que, precisament, van fer atractiu unespai determinat; però també és cert que en algunes ocasions l’activitat turística ha servit per humanitzar unmedi hostil.A les zones litorals, la manca de depuradores contribueix a la contaminació de les platges amb residus sòlids ilíquids; la construcció de dics als ports esportius altera els corrents marins i pot arribar a fer desaparéixerplatges; la urbanització massiva de la costa ha construït autèntiques muralles de formigó, fenomen que esconeix internacionalment amb el nom de «marbellització»; en altres casos, la sobreexplotació de les aigüesdestinades al consum humà ha provocat dèficits en el proveïment i la salinització dels aqüífers. Per contra, enalgunes ocasions el turisme ha afectat favorablement el sanejament de certes zones, com en el cas de l’illa deLanzarote.La pressió turística sobre les àrees de muntanya pot afectar molt negativament el medi per la desforestació, lapèrdua de zones de pastures, l’alteració de la fauna i la intensificació de l’erosió consegüent, a més de lacontaminació per residus, acústica i visual; tots aquests processos poden acabar destruint la riquesapaisatgística i l’equilibri ecològic d’aquestes àrees. Pel costat positiu, determinades actuacions correctes hanpermès mantenir les activitats tradicionals de la regió, i han redundat en un desenvolupament sostenible.· En la poblacióQuant a la demografia, el turisme ha servit per mantenir la població de moltes zones i també per augmentar-laper la capacitat d’ocupació, directa o indirecta, del sector. Això no obstant, s’ha de tenir en compte l’alt graud’estacionalitat d’aquests llocs de treball, les migracions intraprovincials que es produeixen i els canvis en lamateixa estructura de la població activa, amb transferències d’altres sectors cap a l’hoteleria i, freqüentment,amb aparició de formes de treball submergit.· En la xarxa d’assentamentsLa xarxa d’assentaments també està profundament afectada per l’activitat turística, pel fet que la jerarquia denuclis actual pot haver representat una ruptura completa i ràpida amb la xarxa existent prèviament, heretada deles condicions històriques seculars. D’altra banda, l’organització de les xarxes de comunicacions s’hamodernitzat i s’ha transformat segons els interessos turístics, especialment a les zones costaneres. 4. TRANSPORTDins el sector serveis el transport és un dels subsectors més importants pel seu caràcter estratègic i per serlencarregat de posar en relació la resta dactivitats econòmiques.4.1. Característiques.Espanya presenta un medi físic desfavorable per a les comunicacions terrestres donada la disposició perifèricadel relleu53, afavorint algunes comunicacions i impedint-ne daltres.A més el centralisme dominant des del segle XVIIII ençà ha creat una xarxa de transports radial, afavorint lescomunicacions de Madrid amb els principals ports i fronteres.53 vid. tema 1.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP4.2. Tipus.Carretera:Presenta un disseny radial fruit del centralisme de lestat, encara que amb lestat de les autonomies (federal)tendeix a crear-se una xarxa descentralitzada, amb dos eixos importants: leix de lEbre i el Mediterrani, quecorresponen a les zones més dinàmiques de lestat. El transport per carretera a més té un important volum detrànsit tant de passatgers com de mercaderies. El seu propi disseny a més crea zones de gran accessibilitat(Madrid, Saragossa) i altres aïllades (Sória, Ciudad-real).El principal problema que plantetga, a banda de la centralització, és la manca de connexions amb França (i laresta dEuropa) complicades per la barrera dels Pirineus i les afeccions ambientals que suposa travessar-la.Ferrocarril:Existeixen tres xarxes bàsiques:RENFE: ferrocarril dample ibèric, destructura radial i destinada a un trànsit de passatgers i mercaderies.Donat el tancament de bona part de les línies deficitàries i la poca densitat de la xarxa és poc utilitzat per ser lamajor part de línies obsoletes i amb poca freqüència de pas. Sutilitza poc per al transport de mercaderies alestar mancat destacions intermodals i haver-se apostat poc per ell. La xarxa de rodalies, existent a totes lesgrans àrees metropolitanes funciona com una extensió en superfície del metro interconnectant en superfícietotes les ciutats de làrea.FEVE: és tracta de ferrocarrils de via estreta, amb una xarxa més important al nord dEspanya. Funcionamoltes vegades com una xarxa de rodalies. Depenen en molts casos de les Comunitats Autònomes.AVE: dample europeu és la xarxa dalta velocitat que pretèn connectar les principals ciutats fent-li lacompetència a lavió. Tant lAVE com el FEVE són línies dedicades al transport de passatgers.Els principals problemes a que senfronta són la necessitat de modernitzar les línies convencionals i demercaderies, doncs sha apostat clarament per lalta velocitat en detriment de la resta de línies. Hi ha però unaforta demanda de rodalies a les ciutats grans i mitjanes, i una aposta clara des de la Unió Europea pelferrocarril com a alternativa a la carretera per al transport de mercaderies.Marítim:En general el trànsit de passatgers per mar és poc important (excepte a les illes i Algesires), però el trànsit demercaderies és molt important.Els ports depenen en el seu funcionament de lestat i les Comunitats Autònomes, però són autònoms enfuncionament i competeixen entre sí per a captar quota de mercat.El tràfic de cabotatge és poc important encara que sintenta apostar per ell des de la Unió Europea creant el quesanomena autopistes de la mar funcionant com una alternativa al trànsit de mercaderies terrestre.El tràfic internacional és però, amb diferència, el més important, sobretot de matèries primeres (petroli, carbó,ferro, etc.). De fet les principals indústries consumidores daquestes es troben associades als ports54. El trànsitde contenidors també sha incrementat molt els darrers anys, lligat als principals centres consumidors.Els ports són importants nodes de transport connectats a carreteres i ferrocarrils i actuen com pols dedesenvolupament indústrial.Aeri:Sutilitza bàsicament per al transport de persones. La xarxa bàsica sorganitza jeràrquicament, funcionantBarajas com a aeroport central on enllacen la rsta per a connectar amb la resta del món55.Són importants també els aeroports de les àrees turístiques, no tant per les línies regulars com pels vols xarter.4.3. Comunicacions54 Com passa generalment a tot el món.55 Amb les connotacions econòmiques que això genera doncs afavoreix la centralitat de Madrid i li dona un avantatge comparatiudavant la resta de ciutats espanyoles. Si ací li sumem el caràcter radial de les comunicacions, incrementat amb la construcció de leslínies dalta velocitat trobem que des de lestat sestà reforçant el caràcter despai central de Madrid amb el greuge comparatiu queaixò suposa a la resta del territori.
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOPEncara que els nous mitjans de comunicació: telèfon mòbil, internet, etc. arriben o poden arribar a qualsevolpart de lestat, algunes zones es troben més ben comunicades que altres; així lADSL no arriba als nuclis ruralsni la telefonia mòbil arriba sempre.La facilitat de comunicacions reforça els espais centrals (àrees metropolitanes) primeres en incorporar lesinnovacions en comunicació i noves tecnologies.BIBLIOGRAFIA • Muñoz Delgado, M. C. Batxillerat 2 Geografia Ed. Anaya, Madrid, 2009 • http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia • Pitarch, Toni ccsocials.blogspot.es
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOPACTIVITATS TEMA 71. Sobre el mapa annex i amb les dades del document 1, construïu un mapa de coropletes.2. Comenta el mapa resultant.3. Explica les característiques del turisme nacional a partir dels documents de lannex II. (activitat 6 de la pàgina 271 del llibre).Percentatge del personal ocupat en el subsector comercial respecte del total del sector % comercio Andalucía, Ceuta y Melilla 42.74 Aragón 43.27 Asturias (Principado de) 42.03 Balears (Illes) 32.78 Canarias 38.55 Cantabria 38.90 Castilla y León 41.17 Castilla-La Mancha 44.94 Cataluña 38.21 Comunidad Valenciana 46.25 Extremadura 50.73 Galicia 43.14 Madrid (Comunidad de) 32.01 Murcia (Región de) 48.53 Navarra (Comunidad Foral de) 39.26 País Vasco 37.01 Rioja (La) 44.09 TOTAL 39.60 Font: Encuesta Anual de Comercio y Encuesta Anual de Servicios, 2004 (INE).
    • GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP EXEMPLE Shauran d’agrupar les dades en 4 o 5 intervals i donar a cada un trames distintes. Els intervals es trauran dividint per 4 (o 5)la distància entre el major i el menor valor . És a dir aplicant la següent fòrmula: índex major-índex menor/4 (5) = x; i índex menor+x; i aixísuccessivament per a treure els intervals. De la mateixa manera, s’acceptarà l’ús d’altres intervals també correctes, com els que espoden calcular prenent la mitjana com a punt central. Les trames shauran de fer amb un gradient de major a menor. Es mostra a continuació un exemple del mapa: