Your SlideShare is downloading. ×
Els joves i els bous al carrer a vila real
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Els joves i els bous al carrer a vila real

416
views

Published on

Treball per a l'assignatura d'etnografia de la llicenciatura d'Humanitats de la UOC. …

Treball per a l'assignatura d'etnografia de la llicenciatura d'Humanitats de la UOC.
Repassa l'origen dels bous al carrer a Vila-real i la relació que mantenen els joves amb la festa actualment.

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
416
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografia ELS JÒVENS I ELS BOUS A VILA-REAL 1. INTRODUCCIÓ: EL QUID DE LA QÜESTIÓLobjectiu de la present recerca era i és respondre a una pregunta inicial fruit de lobservació i de lacuriositat: ¿per què la joventut amb totes les formes de diversió que té, segueix participant de lesfestes de bous al carrer1?Mestre dofici com sóc, sempre mha resultat curiós el trobar-me algun alumne amb enganxines debous a la carpeta, o altres que parlaven danar als bous, de les festes dels bous, de les vaques... enmolts dels pobles on he exèrcit la professió.Quan jo era jove hi havia molta afició al bou i també anàvem al bou, però mai vam arribar a duradhesius de bous a les llibretes. Quan el meu pare o el meu avi eren joves hi havia molta afició alsbous, però era pràcticament una de les poques diversions que existien. Ara bé, amb tots els canvisque ha fet la societat que han fet desaparèixer tantes tradicions, perquè aquesta es manté? Què té elbou que encara atreu el jovent?La pregunta inicial però, és molt vaga i general i calia acotar la recerca, per això calia concretarlobjecte destudi. Així dins del fenomen social que representa la festa del bou lobjecte destudi esva centrar en la motivació dels joves per anar al bou i la seua forma de participació. Calia respondrea la pregunta: jove, per què vas als bous? Què hi trobes? I també, com participes?.La veritat és que lestudi del fenomen social dels bous dona per a un treball molt més ambiciós iseriós sobre les formes doci i les tradicions en la societat moderna, però el que es planteja alassignatura no és aital cosa, per tant a més de concretar un objecte destudi de mínims calia cercaruna unitat danàlisi que permetera dur a terme el treball.La unitat danàlisi van ser les festes dels bous a Vila-real, concretament les festes de Sant Pasqualcelebrades del 6 al 17 de maig del 2011, dins la temporalització prevista per a dur a terme el treball.La idea inicial, que vaig seguir aproximadament, fou realitzar una recerca de la bibliografiaantropològica sobre les festes dels bous al carrer, un treball de camp durant les festes observant iparticipant en els diferents actes taurins, i una sèrie dentrevistes posteriors a diferents participantsidentificats anteriorment, amb rols diferents dins la festa.La primera dificultat trobada fou lescassa bibliografia antropològica seriosa sobre el tema. Malgratque hi ha gran quantitat destudis sobre els bous al carrer, sobretot a nivell local, no estan fets desdel punt de vista antropològic, i dels dos únics2 que vaig tindre referència no vaig poder accedir-hi acap dels dos.La segon dificultat fou la realització del treball de camp, doncs havia de compaginar-lo amb altresobligacions familiars. Aquesta fou una dificultat menor i en part, salvable. Com bona part de lajoventut de Vila-real he participat dels bous al carrer i, malgrat el pas del temps, em vaig trobar quepoques coses han canviat en la forma de participació des dels meus anys de joventut, així que vaigassistir com a espectador, almenys, a cadascuna de les modalitats del bou al carrer que es celebren aVila-real.1 Entenem per bous al carrer tots aquells actes taurins que es celebren als carrers del poble i no en una plaça construïda per a la realització daquestos. Cal dir que moltes modalitats del bou al carrer també es celebren en recintes tancats i places de bous.2 Alguns articles de la revista Kalathos revista del seminario de antropologia y etnologia turolenses i un article de J. F. Mira.
  • 2. Josep Xavier Llop Goterris UOC EtnografiaLa realització denquestes en profunditat fou també problemàtica. Lobjectiu era realitzar enquestesals joves en qualsevol dels rols adoptats dins les festes dels bous: participants actius, semi-actius ipassius o espectadors, però només sen va fer una enquesta en profunditat a un participant actiu, laresta dentrevistes foren molt superficials, ara bé vaig tindre moltes converses sobre els bous ambjoves que participen, i vaig estar molt atent a les converses dels mateixos joves sobre les festes i elsbous3.La darrera dificultat és la redacció de la memòria etnogràfica en sí. Sense cap exemple a seguir.Sembla pretensiós que un simple alumne intente fer un assaig etnogràfic encara que diga temàtic irestringit, i daltra banda, lexemple descriptura etnogràfica què he estudiat amb més profunditat haestat el treball de Malinowski sobre les Trobriand, què evidentment no és comparable.A falta doncs, dun model clar he optat per exposar en la introducció les motivacions, objectius imètodes de recerca emprats, així com les dificultats i entrebancs trobats. En segon lloc he resumitels orígens i levolució de les festes dels bous a Vila-real de la qual hi ha prou bibliografia. A latercera part he entrat a analitzar lestat actual de les festes de bous al carrer. Seguidament he anat alfons de la qüestió, a la participació dels joves en la festa; com es produeix i quines són les seuesmotivacions. En darrer lloc he inclòs les conclusions extretes del treball realitzat. 2. ORÍGENS I EVOLUCIÓ DE LA FESTA DEL BOUEls bous al carrer són una tradició secular a Vila-real i altres pobles de la Plana. Lorigen és incertperò les primeres referències que es troben a larxiu municipal de Vila-real4 es poden remuntar alany 1375, i sovintegen a partir del segle XIV quan la festa shavia estès molt. Les primeres fontsdocumentals ens parlen de córrer el bou i acanyiçar o agarrotxar el bou5 per tant ja ben prontetrobem diferents modalitats, la primera sembla ser lorigen de lactual bou pel carrer doncs es corriaentre barreres mentre que la segona consistia en matar al bou dins una plaça, precedent del bou deplaça. Normalment el bou es corria pels carrers i finalment es matava a la plaça.Les corregudes o corros de bous6 es celebraven amb motiu de diferents festivitats, i atreien gent delsvoltants de manera que es celebraven conjuntament amb la fira o amb motiu de la sega per atreurecompradors o mà dobra, segons el cas.Els animals que susaven devien ser els mateixos que es destinaven al treball i al consum humà peròsense capar, i els bous es maten per a després vendre la carn7.Si al segle XIV les festes del bou són esporàdiques, al segle XV i XVI esdevenen freqüents i noshan estès tan que al segle XVII hi ha el primer intent seriós de prohibir els bous per part delesglésia, però no va ser gens efectiu.Ja al segle XVIII trobem a Vila-real la construcció duna plaça de bous temporal construïda de fustaper a realitzar corregudes de bous amb “toreros” professionals. Al llarg daquest segle hi ha diferentsintents de prohibir les festes dels bous però a Vila-real es va aconseguir una llicència especial per arealitzar corregudes de bous almenys una vegada lany8. A banda daquestes corregudes3 Em va resultar molt significatiu com un alumne a larribar a classe em va mostrar una ferida a la cama i, orgullosament, va exclamar que se lhavia feta al “bou”. Més tard va aclarir que va caure entrant a la barrera mentre corria davant del bou. Lalumne en qüestió té 15 anys i el límit legal a partir del qual es pot participar en el bou són els 16 anys, evidentment es mostrava molt satisfet del seu valor i de ser major i ensenyava la ferida com una prova daixò.4 http://www.amvila-real.es/ca/5 Doñate (1982)6 També de vaques sota esta mateixa denominació.7 El carnisser que comprava la carn del bou corregut rebia uns diners en contrapartida de la pèrdua de valor de lanimal.8 A partir de la canonització de Sant Pasqual Baylon, mort i soterrat a Vila-real es van començar a celebrar corregudes de bous en plaça. Amb motiu de les festes de Sant Pasqual per concessió reial es podien realitzar corregudes de bous per a recollir diners per al Sant; diners que anaven destinats a la construcció duna capella per al Sant i per als frares del convent de Sant Pasqual.
  • 3. Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografia“professionals” en un recinte tancat i pagant entrada es segueixen realitzant bous per la vila pelscarrers del poble9.A principis del segle XIX es prohibeix definitivament el bou i a partir de la guerra del Francès esdeixen de celebrar bous en plaça a Vila-real. Ara bé, durant tot el segle XIX la base de la festacontinua sent el bou10. Trobem en aquest segle un parell de modalitats de bou diferenciades: el bouper la vila i els bous (o vaques) a la plaça Major. El primer es corre pels carrers del poble, pelrecinte de la Vila voltat de Muralles11, per la qual cosa cal pensar que fins a la demolició de lesmateixes a finals del segle XIX només calia tancar les portes de la població i soltar el bou dins.Posteriorment les portes són substituïdes per barreres. Bou només sen feia un o com a màxim dosper festes i normalment era comprat per lajuntament i al final es matava per a vendre la carn12.Els bous i vaques a la plaça es feien a la plaça Major de Vila-real, voltada de porxes on es muntavencadafals amb carros des don els espectadors podien vore com els joves torejaven els bous i vaques.Els animals solien ser llogats a ramaders que els destinaven a esta finalitat i per tant anaven depoble en poble i de festa en festa.Lentrada dels animals també es feia de forma diferent; així lentrada de les vaques es feia de dia, pelRaval, i participava tothom com pot passar ara als Sanfermins.Lentrada del bou per la vila es feia de nit, sense gent pels carrers i amb lacompanyament delramader, els guàrdies municipals i lajuntament i lalcalde que segueixen el bou.A finals del segle XIX apareix per primera vegada esmentada una nova modalitat de bou per la vila:el bou embolat, que arrela amb força i a partir dels inicis del segle XX va unida indissolublement albou per la vila13.Trobem doncs a principis del segle XX un ventall de diferents varietats del bou al carrer que caldràanar definint i perfilant doncs bàsicament són les mateixes que han arribat al dia davui.El bou per la Vila és la modalitat per excel·lència del bou al carrer. Consisteix en tancar una sèrie decarrers (a Vila-real lantiga vila medieval) amb barreres i soltar un bou pels carrers i places. Elsparticipants han de córrer davant del bou o esquivar-lo. Els espectadors es situen als balcons ifinestres de les cases, darrere les portes, a les barreres o als cadafals14. Modernament es col·loquenbarrots o cabirons a les portes de les cases per impedir el pas del bou i poder vorel de més aprop,així com escales lligades a les reixes per pujar i fugir del bou.El bou embolat és una variant més moderna del bou per la vila15, les primeres notícies són del segleXIX quan apareixen els mitjans tècnics necessaris per a realitzar-la. Es diferència de lanterior enfer-se de nit i amb boles16 de foc a les banyes dels bous. Al portar foc a les banyes el bou va poderfer-se de nit i permetia córrer-lo per la vila després de fer-se fosc. A més de les boles també duu uncollar de campanillos17 per tal que els participants senten on està el bou en cas dapagar-se les boles.El “encierro” o entrada dels bous es feia tradicionalment per a conduir els bous des de les aforesdel poble on eren portats pels ramaders fins al corro o corral on es tanquen fins a lhora de traurels9 Larrendatari de la Plaça de bous estava obligat a deixar un bou per a córrer per la Vila.10 Mezquita (1988)11 http://www.vila-real.info/vilapedia/index.php?title=Evoluci%C3%B3_urban%C3%ADstica [Data de consulta: juny 2011]12 No sempre es matava pels carrers del poble. De fet quan hi havia pocs diners el mateix bou es guardava dunes festes a unes altres.13 El mateix bou que es corre per la vila de vesprada sembola per la nit.14 Construcció utilitzada per a vore els bous i les vaques. Consta de dues parts: la de baix a ras de terra amb cabirons o troncs de fusta o ferro verticals que deixen espai per passar una persona però no els animals; i la de dalt on es puja per una escala interior des don es pot vore lespectacle assegut. Colàs (2008)15 http://www.vila-real.info/vilapedia/index.php?title=Bou_per_la_vila [Data de consulta: juny 2011]16 Les boles estan fetes destopa de cànem amb pega o quitrà amb diferents capes. La durada de les mateixes depèn de les capes destopa de què es componen i sadequa a la durada de lacte (1 o 2 hores).17 Collar amb campanetes semblant,però més gros, al que porten els animals de llaurança els dies de festa per a guarniment.
  • 4. Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografiapel carrer. Hi ha constància dentrades de bous des del segle XVIII. Al segle XIX i fins a la meitatdel XX es feien dos tipus dentrades, la del bou i la de la vaca. Lentrada del bou es feia de nit, sensegent pels carrers i acompanyat pels mansos18 i el ramader a més dels guardes i corporaciómunicipal. Les vaques per contra sentraven de dia, amb una gran quantitat de públic que corriadavant delles.Avui en dia es fa a les 8 del matí a lestil de Pamplona, es solten els bous, vaques i mansos des duncamió a la part de la vila contrària on és el corro i els animals corren fins al corro, o bé van fentvoltes per la vila fins que acaben tancant-los.El bou en corda consisteix en lligar amb una corda gruixuda de cànem el bou i conduir-lo pelscarrers del poble. A Vila-real no hi ha tradició però si a Les Alqueries, dependents de Vila-real finsel 1985 on, en ser un poblament dispers, es feia el bou en corda passant així per els diferents grups opanys de cases. Sovint es corria el mateix bou que ja shavia corregut per la vila a Vila-real.Les festes de bous al carrer tal i conforme es celebraven el segle XIX van continuar realitzant-sefins a mitjans del segle XX quan, a lèpoca franquista, es va prohibir la celebració de bous, deixantde celebrar-se a Vila-real al voltant del 1955. Els motius són diversos i la prohibició per part de lesautoritats no nés el principal doncs malgrat estar prohibits els bous al carrer es van continuarcelebrant a la majoria de pobles sota la denominació eufemística de “exhibición de ganado vacuno”,“entrada de los elementos”, “paseo de las antorchas” o semblants19. Darrere la prohibició per part deles autoritats locals està la valoració del bou al carrer com una festa molesta, inculta, indigna icoenta, impròpia duna ciutat com Vila-real. La prohibició per part de les autoritats franquistes, queexaltaven els bous de plaça és amb els mateixos arguments. El que hi ha darrere de la prohibició enun i altre cas és la consideració de les festes de bous al carrer com unes estes populars o, millor dit,del poble, on tothom participa, mentre que els bous de plaça són més restrictius i reflecteixenlestratificació social amb les entrades de sol, ombra i presidència20. És significatiu que les elitslocals de Vila-real mai shan sentit identificades amb els bous al carrer i, en canvi, sí amb els bousde plaça celebrats a Castelló.Els bous van desaparèixer dels carrers del poble però no de les festes, així fins el 1970 es muntavauna plaça de cadafals als afores del poble on les penyes de joves muntaven cadascú el seu cadafal, ies seguien celebrant corregudes de vaques, bous i bous embolats.Als anys 70 va desaparèixer la plaça de cadafals substituïda per una plaça portàtil, metàl·lica,construïda i explotada per una empresa on es fan també bous i vaques però pagant entrada21. Enaquesta època les festes de bous (i la resta) deixen de ser populars, tots els actes que sorganitzaveneren elitistes o tenies que pagar22.Amb larribada de la democràcia i després de les eleccions municipals del 1979 una de les principalsreivindicacions per al nou Ajuntament democràtic fou la celebració dunes festes populars, i del bouper la vila com a símbol de festes populars, bou que feia més de vint anys que no corria pels carrersde Vila-real (però sí per la resta de pobles de la comarca). Així un mes després de les eleccions escelebren les primeres festes patronals adreçades al poble. El bou per la vila fou un revulsiu per aque els grups damics sagruparen en Penyes per a muntar un cadafal i vore el bou, i organitzar moltsaltres actes adreçats al conjunt de la població23.Després de lexplosió festera de principis dels 80 les celebracions de bous per la vila han patitpoques modificacions. Les festes comencen invariablement amb el “muntatge de cadafals” dimecres18 En castellà solen anomenar-se cabestros, bous de carn, capats i dòcils, usats per a conduir els bous i les vaques braves que solen seguir-los en ser més grans i forts.19 Garcia Candau (2010) Colàs (2008)20 Per a participar als bous al carrer no es paga entrada i fins els més pobres poden participar de la festa.21 Recorde que el meu avi em va portar a aquesta plaça quan jo tindria 4 o 5 anys.22 Colàs (2008)23 No sinventen noves formes de participació en la festa sinó que es manlleven de les festes de barri i daltres festes populars i sincorporen a les festes “oficials”.
  • 5. Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografiao dijous abans de la setmana de festes24, mentre que els actes taurins a celebrar solen començar ambun “encierro” a les vuit del matí del primer dissabte de festes, seguit per dos bous per la vila a les 6de la vesprada que són embolats a les onze de la nit. Dilluns, dimarts, dijous i divendres hi ha provade vaques a les 6 de la vesprada, restringida als darrers temps a un sol carrer on es troben elscadafals. Dimecres es corren dos bous per la vila i sembolen a la nit, i el darrer dissabte tornem atrobar la trilogia “encierro”, bou per la vila i bou embolat.Cal apuntar que malgrat que el recinte on es corre el bou sanomena “la vila” aquesta ja nocoincideix totalment amb el traçat de lantiga Vila voltada de murades doncs al recuperar la festa esva decidir traslladar parcialment el recinte. 3. ADAPTACIÓ I REVISCOLAMENT DE LA FESTA DEL BOUDes del reviscolament del bou per la vila als anys 80 fins a final de segle leufòria inicial pel bou esva apagant, però no lafició al bou, ara bé, al tombant del segle i a linici del segle XXI hi ha unreviscolament de les festes de bous al carrer i no només a nivell local sinó de manera més general.Amb laparició a la dècada dels 90 de les televisions locals sompli la programació de les mateixesamb programes de les festes de cada localitat on, com no, tenen un especial protagonisme els bousper la vila i embolats. També en aquesta època apareixen una sèrie de revistes especialitzades en lesfestes del bou al carrer25 que troben un lloc al mercat de publicacions, i que depassen les fronteresdel país difonent-se per tot lestat.Tot açò no és causa sinó més bé efecte del reviscolament de la festa dels bous, i de la seuarenovació i adaptació als nous temps. Així apareixen noves modalitats de bous, concursos,competicions i altres innovacions. En general a Vila-real les innovacions arriben daltres pobles dela plana amb una gran afició taurina (Almassora, Onda, la Vall dUixó) i no totes elles arrelen perdiferents motius.Paral·lelament a lauge dels bous al carrer es produeix tot un debat sobre la festa dels bous (engeneral i específicament al carrer), i apareix tot un corpus legislatiu que pretén regular eldesenvolupament de les festes tradicionals de bous al carrer: elements de protecció (barreres icadafals) desenvolupament de lacte, protecció dels animals, etc26.A Vila-real es produeix un rejoveniment de les penyes festeres amb laparició massiva de novespenyes de joves que sincorporen a les velles penyes fundades a principis dels 80. Les més gransdaquestes penyes després duns anys de funcionament es plantegen fer-se un cadafal propi per anaral bou i participar més activament el bou per la vila. Altres aposten per llogar un local dins el recintede la vila per a poder vore el bou.Juntament amb açò es multipliquen els bous. Si tradicionalment a Vila-real es corrien i mataven sisbous cada festa, tres pagats per lajuntament i tres més pagats per la Comissió de penyes, samplia elnombre de bous correguts (a vegades “de corro”27) i fins i tot hi ha penyes que paguen elles soles unbou28.24 Informació Actes Taurins previstos per a les festes de Sant Pasqual 2011, Junta de Festes de Vila-real, 2011 (fullet repartit per lajuntament de Vila-real)25 Els bous la nostra festa <http://www.elsbouslanostrafesta.com/> [Data de consulta: juny 2011] Bous al carrer <http://bousalcarrer.com/> [Data de consulta: juny 2011]26 DECRET 24/2007, de 23 de febrer, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de Festejos Taurins Tradicionals a la Comunitat Valenciana (Bous al carrer). DOGV 27/2/2007DECRET 120/2010, de 27 d’agost, del Consell, pel qual es modifica el Reglament de Festejos Taurins Tradicionals a la Comunitat Valenciana (Bous al carrer) DOGV 31/8/201027 Sanomenen Bous de corro els bous llogats a les ramaderies especialitzades en bous braus per a participar en les festes de bous al carrer. Els bous “cerrils” o salvatges són els que no shan corregut mai i es consideren més nobles i desitjables, solen comprar-se i matar-se després de córrer-lo. Per contra els bous de corro després de ser exhibits tornen a la ramaderia per a tornar a ser llogats en un altre festeig.28 Un bou brau pot costar de 1.500 fins a 7.000 euros; encara que amb la crisi també han baixat els preus.
  • 6. Josep Xavier Llop Goterris UOC EtnografiaImportades daltres pobles apareixen noves modalitats de bous al carrer com els “encierros” a lestilde Pamplona, amb gran participació de públic i corredors, que no van tindre continuïtat degut a laltcost que comportaven29. A les festes de setembre del 2010 es va realitzar un “encierro” de bousembolats i a les festes del 2011 sha realitzat un concurs demboladors on quadrilles de diferentspobles competeixen per fer lembolada més ràpida, neta i de qualitat30.També shan realitzat concursos de ramaderies on les principals ramaderies competeixen per amostrar les millors vaques i bous, fent així propaganda per a ser contractades altres anys i en altrespobles més menuts, però no han acabat darrelar com en altres pobles de més afició taurina i on escorren molt més bous.Totes aquestes innovacions són fruit de la joventut dels participants en els bous al carrer, iaconsegueixen mobilitzar molta gent, no només de Vila-real sinó també dels pobles veïns queacudeixen a vore-les.Juntament amb açò sha promocionat el bou entre els més menuts amb “encierros” infantil ambcarrets, bou de foc i altres jocs taurins; pot ser per a contrarestar la prohibició de participar en elsactes taurins pròpiament dits als menors de 16 anys. 4. PARTICIPACIÓ DELS JÒVENSDesprés daquesta llarga i malgrat tot incompleta introducció a les festes de bous al carrer31 cal anarper fi al fons de la qüestió plantejada a linici; quin paper tenen els joves?.Bé els joves tenen un paper actiu i participatiu, de fet són el principal element de la festa,predominant en el cas de les vaques i més minoritari a les embolades.Es pot diferenciar la participació dels joves segons la modalitat:Als “encierros” tradicionals la participació sol ser escassa pel fet de realitzar-se a les 8 del matí.Entre el poc públic assistent només shi conten algunes persones majors molt aficionades al bou queel miren darrere de la barrera, uns pocs joves que corren (poc) davant del bou i uns quants jovesmés, tant xics com xiques que sho miren de la barrera estant. Per a molts joves el fet dassistir al”encierro” no és per lafició als bous sinó que és el colofó a una nit de festa sense dormir, i unaforma diferent dacabar la nit i poder contar-ho per la vesprada a la resta damics dient jo mhe gitatdesprés de l”encierro” així algunes penyes organitzen esmorzars just abans però no per començarel dia sinó per acabar-lo.Les Vaques és la modalitat preferida pel jovent, pot ser per això sempre ha sigut considerada unamena daprenentatge per rodar després el bou. Les vaques són més ràpides i àgils, sha de ser jove iatlètic per a rodar-les. Ara bé sempre shan considerat menys perilloses que els bous32. Malgrat totmoltes vegades han matat algun participant. Els joves consideren les vaques com a patrimoni <http://www.rtvv.es/es/comunidad-valenciana/Naix-moda-bous-baix-cost_0_494350608.html> [Data de consulta: juny 2011]29 Es van celebrar a les festes de maig del 2008 i 2009.30 Per a posar-li les boles al bou sel lliga amb una corda que es fa passar per un piló plantat al carrer on es lliga el bou. Una vegada lligat es col·loquen uns ferros al cap amb unes boles de quitrà a la punta a les banyes, ajustats amb palometes. Una vegada muntats cal encendre les boles, amb una vara encesa i en eixe punt desapareix tota la gent que hi ha damunt del bou per quedar-se només dues persones, el que talla la corda i el raber, el primer talla la corda per a deixar lliure el bou, mentre que la tasca del segon és aguantar el bou i evitar que agafe el seu company.31 La denominació de Festes dels bous al carrer no vol tindre cap connotació a favor o en contra de les mateixes, simplement és la constatació que els bous al carrer a Vila-real i a la resta de pobles, es celebren pràcticament sempre dins dun programa festiu més ampli, malgrat que sovint són lespectacle principal de les festes.32 Les xarangues cantaven una cançó que deia si te ha pillado la vaca jodete, si te ha pillado el toro te llevan a La Fe. (La Fe és el principal hospital de València)
  • 7. Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografiaexclusiu i tracten amb menyspreu els adult i, sobretot, gent gran que acudeix despectador.Arribats en aquest punt caldria aclarir les modalitats de participació del bou al carrer. La festa delbou al carrer és essencialment participativa, així trobem que els espectadors simpliquen en la festa iels participants sovint solen ser mers espectadors.Com a simples espectadors es troba la gent que mira els bous de dalt dels cadafals, dels balcons deles cases o darrere les finestres. Dins aquesta categoria solen estar els xiquets, dones majors i bonapart dadults i gent major que va als bous.Els espectadors de barrera tenen una participació més dinàmica doncs, encara que no ixquen acórrer el bou, han de fer lloc a la barrera quan sarrima lanimal. Açò és font de discussions quanalgun espectador no deixa pas a qui vol amagar-se del bou però en general no sarriba mai a lesmans. Trobem ací gent adulta, sobretot dones, i gent gran amb molta afició al bou i que lhancorregut de joves i que no satreveixen a eixir al carrer per no estar segurs de les capacitats físiquesper a amagar-se a temps. També cal incloure ací a els joves menors de 16 anys els quals tenen vedatlaccés a la vila.Un poc més de participació tenen els “toreros de barrera” com sanomenen algunes vegades debroma. Són les persones que estan al carrer mentre no passa el bou però que quan passa es queden ala vora de la barrera per a entrar ràpidament. Solen ser aquestos i els anteriors qui tenen conflictesper situar-se just a la vora de la barrera, a primera línia del bou quan aquest sacosta33. Sol ser gentadulta (més homes que dones) que no té la temeritat ni la força física per a córrer davant del bou, imolts joves que tampoc satreveixen.La tercera categoria serien els corredors, persones que corren davant el bou (o les vaques) sempre auna distància prudencial i amb la vista posada en la barrera més propera. Solen ser persones joves,des dels 16 fins als 30 anys, majoritàriament homes, i alguna persona de més edat que sempre hatingut una gran afició als bous i que de més jove formava part de la següent categoria.La darrera categoria són els anomenats “rodaors”, aquells que roden el bou i el toregen, que esposen davant de les vaques i que miren de retallar-les. Es necessita habilitat física, equilibri psíquici molta afició per arribar a entrar en el reduït club dels “rodaors”.Esbossades ací les principals categories dels participants, continuem amb la descripció de laparticipació dels joves als bousAl bou per la vila els participants són joves a partir dels 18 a 20 anys i fins als 30 a 35 anys, són elsque corren davant del bou, el roden i qui llancen la corda per a tornar-lo a tancar al corral34. Com albou acudeix gent de totes les edats es nota menys la presència de joves que, moltes vegades esqueden en un segon pla al no poder estar davant. Trobem ací molta presència de xiquetsacompanyant els pares o avis i de famílies senceres que van a vore el bou als cadafals, penyes ocases dalgun conegut.El bou embolat és molt semblant al bou per la vila. Les quadrilles demboladors solen ser gent joveperò amb experiència, i els rodaors i corredors són, com a lanterior, joves.Malgrat que el bou és una festa interclassista es pot diferenciar entre la participació de les diferentsclasses socials, així les classes altes solen estar absents del bou, o si hi acudeixen solen ser a algunacasa particular o casal més o menys exclusiu. Entre les classes mitjanes trobem que hi ha algunesque participen com a espectadors, sobretot gent adulta que ha anat al bou de jove i altres que nestanabsents. Són els grups socials més o menys benestants els que poden permetres el luxe de plantarun cadafal o pagar el lloguer dun casal35 dins la vila. Les classes més populars també participen del33 Les discussions poden pujar de to, però si no van a més és perquè a ningú se li escapa que han hagut enganxades, i fins i tot, morts per no haver pogut entrar a temps a la barrera.34 Primer es trauen els mansos per a aconduir el bou al corral, i si no és possible se li llança una corda enganxada a les banyes i se lestira per a tancar-lo al corral com si de la modalitat de bou en corda es tractara.35 El local on es reuneix la gent duna colla o penya festera sanomena casal, siga una casa, cotxera, pati o altre.
  • 8. Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografiabou o les vaques, bé darrere de les barreres, sota dels cadafals o, recentment, als cadafals del poble,plantats per lajuntament amb aquesta finalitat.És però entre les classes populars on trobem més participants actius als bous, siga com aespectadors de barrera o com a corredors. En principi conforme es va a ascendint en lescala socialva disminuint la participació i les classes altes estan absents pels motius abans esmentats36.Relacionat amb la classe social es pot analitzar la procedència dels participants, així la poblacióautòctona participa plenament en el bou al carrer, festa que consideren pròpia; com també lhan fetapròpia els immigrants de segon i tercera generació procedents daltres llocs dEspanya37 (també elsde primera generació hi participen).Entre la recent immigració hi ha una participació major de la població originària del Magrib, menorparticipació del col·lectiu sud-americà i molt poca dels romanesos. Es significatiu el darrer fet donatque és el grup immigrant més nombrós i representa el 7,5% de la població total38 per tant eradesperar una presència significativa, sobretot tenint en conte que el percentatge sobre la poblaciójove és superior a eixa xifra.Els motius que al·leguen els mateixos joves per tal dexplicar la participació als bous al carrer sóndiversos; tots els entrevistats tenen en comú lhaver estat en contacte amb les festes de bous des deben menuts, acompanyats dels pares, avis o altres familiars. Normalment no recorden quina és laprimera vegada que van anar als bous, dins la memòria han anat des de sempre als bous.Atenent a aquest i altres factors podem considerar que els bous formen part de limaginari col·lectiude Vila-real on no sentenen unes festes sense bous, i un exemple de com les diverses modalitats debous al carrer han arrelat dins les costums i tradicions està el fet que entre els primers jocs infantilsestà el “jugar a bous” on un xiquet fa de bou i els altres corren davant dell39.Altres motius assenyalats són lambient festiu que acompanya els actes taurins, el fet que sigagratuït i que no excloga ningú. Un dels informadors ho resumeix amb una comparança els bous éscom el que li agrada el futbol, hi ha qui va pels animals, per lambient, per la festa, per lesamistats.Recapitulant un poc es pot concloure que hi ha una gran quantitat de joves que participen a lesfestes del bou al carrer. Els participants són predominantment homes, de les classes més populars ique han viscut des de ben menuts les festes dels bous.Els xics fins als 10-12 anys participen com a espectadors de cadafal acompanyant algú de la família.A partir dels 10-12 anys fins els 14-16 anys participen com a espectadors de barrera o, si lescaracterístiques físiques els permeten passar per més edat, com a “toreros de barrera”. A partir dels16 anys solen assistir com a toreros de barrera o a córrer davant del bou. Només a partir dels 17-18anys un xicotet grup que té més afició passa a formar part del grup dels Rodaors, anant a totes lesfestes amb bous que es fan als pobles de la Plana i fins i tot més lluny.Les xiques participen com a espectadores principalment, malgrat que a partir dels 14-16 anyscomencen a haver espectadores de barrera i entre els 16-20 anys toreres de barrera. Només unespoques xiques corren davant del bou i és excepcional el cas que alguna el rode. Les raons adduïdes36 El bou per la vila es considerat un espectacle del poble, mentre que el bou de plaça és un espectacle més elitista. Anar a la plaça de bous de Castelló està reservat per aquells molt aficionats (pocs) i per a qui vol distingir-se de la resta de gent que només va als bous de carrer.37 El gros de la immigració que va arribar a Vila-real dels anys 60 i 70 del segle XX era de procedència aragonesa i manxego-andalusa. A totes dues zones es celebren festes amb bous al carrer amb modalitats semblants o iguals a les valencianes.38 Padró municipal de Vila-real <http://www.vila-real.es/portal/p_85_contenedor5.jsp? seccion=s_ldoc_d11_v1.jsp&codbusqueda=333&language=ca&codResi=1&codMenuPN=1&codMenu=365&layou t=p_85_contenedor5.jsp&layout=p_20_contenedor1.jsp> [Data de consulta: febrer 2011]39 Puc donar fe que els meus xiquets van aprendre a jugar a bous abans de complir els dos anys, i no ho van aprendre a casa sinó a la llar dinfants o a lescola.
  • 9. Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografiaper a aquesta clara diferenciació sexual, tant pels xics com xiques preguntades són el valor i lagosadia que cal per a córrer davant el bou.Podem establir que hi ha també una mena de camí diniciació dins la festa que per comparança ambels romans podríem anomenar cursus bovarium així de bens menuts els infants van entrant encontacte amb la tradició dels bous al carrer mitjançant els jocs taurins a lescola, a les festes dins lavila o als casals40 i com a espectadors de bous i vaques.Una part important dels xiquets que han anat als bous participen a partir de la per-adolescència iadolescència en les corregudes de vaques, primer com a espectadors o toreros de barrera i més tard(i no tots) corrent davant les vaques.Molts dels joves que han anat a les vaques passen a córrer davant el bou a partir dels 16-18 anys,com una forma dentrada a ledat adulta.Només però, una xicoteta part daquestos acaben sent rodaors de vaques i bous, doncs cal tindreafició, ganes i temeritat per a exposar-se davant els bous41.A partir dels 20-25 anys la participació es centra especialment al bou, deixant les vaques per alsjoves o per a “entrenament”. 5. CONCLUSIONSAbans dextreure algunes generalitzacions cal advertir que tots els entrevistats provenen dun mateixbarri. Malgrat que a Vila-real no hi ha una segregació social per barris molt marcada el barri enqüestió està compost predominantment per classes populars i que, a més, es troba a la zona on shavingut realitzant el bou per la vila els darrers 30 anys i per tant els joves daquest barri estan mésfamiliaritzats amb el bou que els daltres barriades.Daltra banda lobjectiu principal del treball era entendre quines són les motivacions principals delsjoves que van al bou per a participar als bous al carrer, per tant els joves que no hi van i els motiusde no participar-hi resten fora de làmbit destudi.En primer lloc caldria dir que els joves relacionen els bous, i sobretot les vaques, amb la festa, ladiversió i la joventut. Hi ha la idea estesa que el bou (i les vaques més encara) és una festa per alsjoves que són qui estan en plenitud de facultats per a participar de la mateixa. Així el trobar-se ianar a les vaques és una forma de socialitzar-se, de quedar amb els amics com qui va al parc, a ladiscoteca o de “botellón”.Els cadafals a lhora de les vaques esdevenen un lloc de trobada amb els amics a lèpoca deladolescència. Ací acudeixen els joves i es converteix en un lloc de trobada com poden ser lesrevetles, els concerts o altres actes semblants, per a trobar-se i relacionar-se. És per tant un lloc detrobada on els joves no van sols sinó en grups42.Per als adolescents té a més lafegit de ser un lloc on els xics joves poden cridar latenció de la restadels amics i de les xiques amb una demostració de valor, i una exhibició dhabilitat i agilitat43.Al bou la participació és diferent, ledat és major i es participa més a títol individual o en grupsreduïts de tres o quatre persones que van a córrer darrere (o davant) del bou. Es tracta dun altre40 És habitual trobar en festes xiquets jugant a bou amb unes banyes de bou reals o amb un carret amb una roda al que si li ha acoblat unes banyes de bou.41 Tots els Rodaors han patit enganxades i rebolcons de vaques, i fins i tot alguna enganxada més seriosa duna vaca o bou.42 Em va comentar un jove que ell anava al bou perquè tots els amics anaven però no li agradava.43 A una correguda de vaques vaig presenciar com un jove retallava la vaca i tot seguit tot el grup damics sarrimava per a felicitar-lo, donant-li colpets a lesquena, i com es donava importància pel fet dhaver-se atrevit a fer-ho.
  • 10. Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografiatipus de motivació, més com una forma de proclamar que ja sha accedit al món dels adults,reforçada pel fet que està prohibit laccés al recinte taurí fins als 16 anys. És també una manera dedemostrar als demés i a u mateix el valor que se suposa ha de tindre un “home”.El “Rodaors” són un cas apart. Es tracta dun grup obert de joves de diferents pobles que tenen encomú lafició als bous, van de poble en poble seguint el calendari taurí de la comarca, i fan amistatentre ells davant lafició i ladversari comú que és el bou44. Com que pràcticament tots els caps desetmana de lany hi ha bou (i també entre setmana) és un grup on tot el seu oci passa pel bou. Enalgun cas seria equivalent i amb les mateixes motivacions que altres grups de joves quepràcticament tots els caps de setmana van a les mateixes discoteques a trobar-se a la mateixa gent45.És significatiu que pràcticament tots els joves que hi van als bous consideren que els bous és unacosa de joves, sobretot el participar més activament, i consideren que a partir dels 30 anys ja no hianiran o ho faran coma simples espectadors.En resum, els joves que participen als bous al carrer ho fan com una forma doci i socialització queentenen com a pròpia de la joventut, i els seus motius no són molt diferents de la resta dactivitatsdoci social en què participen.Després daquesta curta aproximació cal dir que sha trobat resposta a la pregunta plantejada en unprincipi: ¿per què la joventut amb totes les formes de diversió que té, segueix participant de lesfestes de bous al carrer? La resposta seria que el bou al carrer té els mateixos atractius que altresformes doci juvenil: ambient festiu, autonomia, relació amb altres joves i una identificació amb elsvalors de la joventut (dara, dabans i de sempre): risc, força, valor, etc.Han quedat sense respondre moltes altres preguntes que han anat apareixent al llarg del treball.Caldria establir quina relació té cada grup social amb els bous al carrer; si participen digual maneraels joves de les distintes barriades; si hi ha alguna correlació entre les diferents formes departicipació que hem establit (rodaors, toreros de barrera, etc.) i el nivell destudis, social, o altres;leconomia que hi ha al voltant del bou (ramaderies, revistes, ...)46; el fet que les classes socials mésaltes (o percebudes com a tals) no tenen visibilitat de la festa o hi són absents; etc.Evidentment cal emmarcar aquestos estudis dins un projecte més general dentendre la funció de lesfestes i de loci en general dins les societats humanes, però això depassa de llarg els coneixements,el temps i les capacitats daquest treball. 6. BIBLIOGRAFIA • Mezquita Broch, Pascual Les festes a Vila-real en el segle XIX. Col. Temes Vila-realencs Ed. Ajuntament de Vila-real, Vila-real, 1988.< http://www.amvila-real.es> [Data de consulta: juny 2011] • Doñate Sebastià, J. M. “De re taurina. Villarreal en la historia del toreo” Datos para la historia de Villarreal Vila-real Ed. Anubar 1982 < http://www.amvila-real.es> [Data de consulta: juny 2011]44 La solidaritat està present en aquest grup per diverses raons, no és la menor que són els més propensos a patir una agafada ja que són qui més sarrima al bou. En aquestos casos són la resta de companys rodaors qui sencarreguen de apartar el bou (agafant-lo de la cua si cal) i devacuar el ferit a lenfermeria (els assistents sanitaris i metges no entren a la vila en cap cas).45 Tal com mostra el documental “A tota màquina” amb els joves seguidors de la música “màquina” o “bakalao” que va triomfar els anys 90 del segle XX. <http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1580/A-tota-maquina> [Data de consulta: maig 2011]46 Exemple daixò és lorganització duna fira del bou per la vila a Castelló <http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=664692>
  • 11. Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografia • Traver, Benito Historia de Villarreal Ed. Botella Vila-real 1909 (edició facsímil 2007) • Garcia Candau, Julià “Loci en una societat de masses: lesport i els bous” Història de Vila- real Ed. Ajuntament de Vila-real, Vila-real, 2010 • Colàs Ventura, José Pascual Bous a Vila-real <www.vila- real.com/.../Bous/2008_Histories_de_bous_i_de_la_Comissio_de_Penyes_(2).pdf> [Data de consulta: maig 2011] • Programa de festes de Vila-real 2011 <http://www.festesvila-real.com/> Junta de festes de Vila-real [Data de consulta: maig 2011] • www.vilapedia.info • www.laplanaaldia.com
  • 12. Josep Xavier Llop Goterris UOC Etnografia 7. ANNEX FOTOGRÀFICPer a il·lustrar les descripcions de la festa dels bous al carrer sinclouen algunes imatges sobre lamateixa:Esperant leixida dels bous al “encierro”. Un dels informadors esperant el bou.Corrent davant i darrere del bou. Rodant el bou.Bou per la vila
  • 13. Josep Xavier Llop Goterris UOC EtnografiaBou embolat: passant la corda. Bou embolat: posant les boles.Bou embolat: encenent les boles. Bou embolat: tallant la cordaBou embolat: “rabero” agafant el “rabo”. Bou embolat: corrent el bou.