Presentacio S Olitud3

  • 6,416 views
Uploaded on

Solitud

Solitud

More in: Education , Technology
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
6,416
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
26

Actions

Shares
Downloads
13
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide
  • drames rurals (contes curts ambientats en la Catalunya rural que plantegen l’oposició individu-societat característica del modernisme)
  • "El tema de Solitud [...] és el tota la novel.la modernista: la recerca de la pròpia individualitat i de la possibilitat d'assolir una existència separada i lliure, més enllà dels determinants còsmics i socials. L'obra encarna aquest tema en un personatge femení, la Mila, que, en principi, no manifesta cap característica d'excepcionalitat. Els seus ideals no són altres que assolir la mica de felicitat que pugui derivar del treball i de la vida familiar i és amb aquest objectiu que acompanya passivament i amb desconfiança el seu marit a la muntanya, on els ha estat donada una feina d'ermitans. Tanmateix, serà en el decurs de la seva experiència vital que anirà adonant-se de la impossibilitat de realització d'aquest ideal i acabarà per comprendre que l'única possibilitat de fer-se amb un recer propi, personal, és situar-se en l'excepcionalitat. L'obra, doncs, sintonitza plenament amb les concepcions més o menys nietzscheanes que fan de l'home no pas un punt fix en l'univers sinó un ésser fluctuant entre la bèstia i la divinitat, en contínua autocreació. Els personatges, doncs, plenament individuats com són, assoleixen també una plena representativitat humana
  • i un peu llarg (potser símbol sexual de l’home). Aquest peu li recorda a la Mila la bossa de tabac buida de Matias, símbol aparent de la impotència o indiferència d’en Matias. i un peu llarg (potser símbol sexual de l’home). Aquest peu li recorda a la Mila la bossa de tabac buida de Matias, símbol aparent de la impotència o indiferència d’en Matias.

Transcript

  • 1. SOLITUD d e Víctor Català
  • 2.  
  • 3. ÍNDEX
    • 4.0. Víctor Català
    • 4.1. Introducció
    • 4.2. Tema i estructura
    • 4.3. Els personatges
    • 4.4. Els símbols
    • 4.5. La llengua
  • 4. 4.0. CATERINA ALBERT “VÍCTOR CATALÀ”
  • 5.  
  • 6.  
  • 7.
    • Caterina Albert i Paradís neix l'11 de setembre de 1869 a L'Escala , filla de propietaris rurals. Era la gran de quatre germans. El segon cognom prové d'un genovès de família d'armadors, un tal Paradisi que aviat fou convertit en Paradís. 
  • 8. D’ON VE EL PSEUDÒNIM?
    • Als Jocs Florals d'Olot de 1898 es dóna a conèixer com a escriptora : es premia el poema Lo llibre nou i el monòleg La infanticida .
    • Segons ella explica: " Hi hagué unes discussions fantàstiques, es veu, sobre qui era l’autor del treball. Sembla que es tractava d’un monòleg atrevit. Jo no me n’adonava. Quan van saber que l’autor era una dona, l’escàndol va ser gros. No trobaven correcte que jo contés la història d'un infanticidi. I no obstant, és que pot tenir límits l'obra d'un artista? No crec que unes normes morals puguin frenar-la. Crec elemental advocar per la independència de l'art. Gràcies a aquesta independència he pogut ser fidel a la meva vocació, que tothom hauria volgut intervenir ".
  • 9.
    • " L'any 1901 vaig publicar el primer llibre: un recull de versos, titulat El cant dels mesos . La meva àvia havia mort l'any 99, i l'estiu següent, per raó del dol, encara sortíem menys que mai de casa. Un matrimoni amic nostre, però, va venir a fer-nos companyia. Un dia, estava jo escrivint, va acostar-se'm la senyora. Em preguntà què feia. Eren els Cants dels mesos . Els hi vaig llegir, va mostrar-hi complaença. Va demanar-me'ls, no els hi vaig refusar. I al cap d'un mes de ser fora, la senyora va escriure'm: "Tinc imprès el seu llibre, no em faci llençar els diners. Digui'm quin nom d'autor vol que hi posi, si té inconvenient a donar el seu." I tal, si hi tenia inconvenient! Mai a la vida no hauria signat res amb nom de dona. Jo, aleshores, treballava en una novel.la, que no he acabat encara, el protagonista de la qual es deia Víctor Català . Vaig refugiar-me en aquest nom. Heu's ací l'origen del meu pseudònim ."
  • 10.
    • Entre el 19 de maig de 1904 i el 20 d'abril de 1905 es publica com a fulletó de la revista "Joventut" la seva novel·la per excel·lència: Solitud .  
    • Ella ho explica així: " Els de "Joventut" van demanar-me un altre llibre. "¿Què preferiu -vaig dir a Lluís Via- contes o novel.la?" Es decantà per la novel.la. M'hi vaig comprometre, em semblava que en un parell de mesos en sortiria. Jo aleshores escrivia de pressa, no pas com ara. Però tot just arribada a l'Escala, amb ganes de posar mans a l'obra, cau malalta la meva àvia i, poques setmanes després, de l'esforç de vetllar-la, la meva mare. Enmig d'aquest tragí, a batzegades, neix Solitud .     
  • 11. 4.1. Introducció
    • Solitud és l’obra més important i coneguda de Víctor Català.
    • Per un costat sintetitza el conjunt de la narrativa de Víctor Català i, per l’altre , s’arrenglera al costat de les novel·les de caràcter universal que presenten la problemàtica interior d’una dona en conflicte amb el seu entorn social.
  • 12.
    • La novel.la sembla que estigui construïda a base de juxtaposar un conjunt de narracions o drames rurals travats per l’itinerari vital de la protagonista: la Mila.
    • Aquest personatge dóna unitat a l’obra no només per la seva continuïtat en la novel·la sinó per la perspectiva que crea (la manera d’anar entenent la realitat) a través de la qual prenen sentit els diferents elements de l’obra.
  • 13. 4.2. Tema i estructura
    • Com altres novel.les modernistes, Solitud planteja un problema entre un heroi, un individu , i la societat , l’entorn que el rodeja. L’individu lluita per trobar el seu propi camí oposant-se al camí que li marca el determinisme de la societat.
  • 14.
    • L'obra se centra en el trasbals interior d'una dona, la Mila, provocat per la insatisfacció de la convivència amb el seu marit, un home gandul i abúlic a qui ha de seguir per tenir cura d'una ermita en una muntanya solitària i esquerpa
  • 15.
    • La Mila arriba a l’ermita amb el seu nou marit que va a fer-hi d’ermità amb l’esperança de ser feliç. Un cop instal·lada descobreix que el seu marit és gandul i abúlic i ella es va frustrant i decebent. En pocs mesos el seu món es va enfonsat cada cop més.
  • 16.
    • La insatisfacció porta la protagonista al desequilibri psíquic i emocional i a la recerca de possibles sortides mitjançant l'amor, el sentiment maternal i l'emoció estètica que busca en les relacions amb altres persones. Però no li surt res bé i al final quan sent que toca fons recupera forces i decideix marxar i encarar ben valenta el seu nou destí. Entre aquests dos punts transcorre la trama de Solitud.
  • 17. ESTRUCTURA
    • El llibre es pot dividir en dues parts bastant simètriques:
      • primavera : en aquesta part el temps passa lent i calmós . Comença la novel·la amb la pujada a l’ermita trista i fatigosa i plena de pressentiments tèrbols enmig de la vida tranquil·la d’aleshores. Tot just arribada a l’ermita, la Mila fa una neteja general que li permet prendre possessió del lloc (IV). I cap al final hi ha un fet trasbalsador que marca el punt culminant de la 1a part: la diada de Sant Ponç que provoca la bancarrota absoluta del matrimoni).
    • (l’estiu al mig, com de frontissa, passa molt de pressa al capítol Mal de muntanya )
  • 18. L’ERMITA DE SANTA CATERINA (entre l’Escala i Torroella)
  • 19.
      • tardor : el temps torna a ser lent i calmós . Al capítol XIII torna a haver-hi una caminada, aquest cop agradable i rejovenidora: la pujada al Cimalt que permet a la Mila dur a terme també una neteja, aquest cop, però, interior (aconsegueix cert alleujament psíquic). Cap al final, de nou té lloc un fet trasbalsador : durant la festa petita de Murons, l’Ànima ataca sexualment i viola la Mila.
  • 20.  
  • 21.
    • I, així, com fins a l’arribada al Cimalt, la novel·la podria dibuixar-se en un procés d’ascensió (creixement personal), la baixada, amb el terrible desengany produït en descobrir l’autèntica edat de Gaietà, es converteix en el preàmbul del descens definitiu.
  • 22. 4.3. Els personatges
    • Hi ha 4 personatges principals que podem agrupar en positius i negatius :
    • positius: la Mila i el pastor Gaietà
    • negatius: Matias i l ’Ànima
    • Hi ha, a més, els personatges secundaris: en Baldiret, l’Arnau i la família del mas Sant Ponç i altres de figurants.
  • 23. La Mila
    • En el capítol XII ens assabentem de la seva biografia: és una noia òrfena criada al costat dels seus oncles i, un cop mort l’oncle, no té gaires més sortides per a no quedar desemparada i sense ningú que el matrimoni.
    • Al principi de la novel·la ens la presenten com una dona inquieta i il·lusionada per fundar una llar amb el seu hortet a l’ermita malgrat els dubtes que té quan puja cap allà.
  • 24.
    • Un cop instal·lada a l’ermita la realitat li va fonent els seus somnis. Sobretot la frustra la mandra, ganduleria i indiferència i abúlia del marit en el camp amorós que no li permetrà acomplir el seu somni de maternitat. No entén com sent una dona jove, saludable i bonica a qui tothom mira:
    • - els homes de l’aplec, els caçadors, el músic...
    • - l’Ànima (desig més animalesc)
    • - l’Arnau (enamorat sincerament d’ella, però que ella allunya tot i l’atracció que sent per ell)
    • no desperta cap interès en el seu marit.
  • 25.
    • Aquesta fredor del marit farà que, per un costat, la Mila comenci a veure al Maties com una bèstia anormal (sense zel) i que, per l’altre, comenci a desvetllar-se i a prendre consciència de la pròpia individualitat. (Tot i que, d’entrada, es rebel·la contra la indiferència del Maties.)
  • 26.
    • I qui l’ajudarà en això serà el pastor. Per sobre de les sol·licituds apassionades dels homes de l’aplec, l’Arnau... hi haurà l’amistat i l’afecte paternal del pastor Gaietà, personatge que es convertirà en model de bondat, confiança, sentit familiar i en el guia i protector de la Mila en el nou entorn. El pastor és qui li ensenya a la Mila els diferents espais i qui, quan la crisi matrimonial és evident, li ofereix com a remei descobrir la muntanya i establir-hi una relació nova i intensa.
  • 27.
    • La pujada al Cimalt és la darrera lliçó “muntanyenca” que li ofereix el pastor i també és quan es produeix la topada entre la realitat tal com és i com la Mila la vol veure: ella creu haver-se enamorat del pastor i li sembla que ell la correspon. I llavors es produeix la gran decepció quan s’assabenta de la seva edat i pensa que és incapaç de satisfer-la sexualment.
  • 28.
    • Malgrat això, els ensenyaments del pastor són els que permetran la Mila prendre la determinació final d’abandonar en Matias i emprendre el seu propi camí.
  • 29. El pastor: la cara
    • En Gaietà personifica la visió que tenia Víctor Català de la figura i mestratge del poeta :
    • és una persona bona , en qui es pot confiar, fantasiosa , afable, tranquil·la i serena que sap encarar amb aquesta serenitat els grans i petits problemes de la vida.
    • sembla que es trobi en un pla superior (com un pare, un guia, un mestre) i té al llarg de tota l’obra una actitud paternal i de guia cap a la Mila en el nou entorn. Quan la Mila es queda sola i arruïnada després de la festa de les roses, quan la crisi matrimonial és evident, serà ell qui la salvarà (anímicament parlant). COM? Ell li introduirà la muntanya (físicament i a través dels contes) i la hi farà conèixer des d’una nova perspectiva : com un espai meravellós i fantàstic on es pot viure segons el propi impuls .
  • 30.
    • A partir dels ensenyaments del pastor la Mila establirà unes noves relacions entre ella i l’entorn que ja no seran de por o presó sinó de CONEIXEMENT I “DOMINI”, i aquest coneixement de la muntanya li donaran confiança en ella mateixa i li permetran pensar que pot dominar la seva realitat i fer el que vulgui amb la seva vida.
  • 31. Matias: la creu
    • En Matias és un personatge negatiu: gandul, indiferent, abúlic... que a mesura que avança l’obra es va degradant més: es converteix en jugador i perdulari i sense voluntat que està en mans de l’Ànima.
  • 32. L’Ànima
    • L’Ànima és el personatge més negatiu.
    • Encarna les forces ocultes i destructores de la naturalesa.
    • És un tipus secret i amagat que apareix i desapareix com una bestiola, que roba conills, que ajuda a què s’agreugi la crisi matrimonial, que mata el pastor i que assetja sexualment i, finalment, viola la Mila.
  • 33.
    • El pastor i l’Ànima són dues forces i símbols oposats de la naturalesa i si un exerceix una influència positiva sobre el matrimoni, l’altra l’exerceix negativa.
  • 34. 4.4. Els símbols
    • (Símbol: imatge, objecte que representa una altra realitat. Ex: olivera, símbol de la pau.)
    • A Solitud hi ha tot d’elements que no són només allò que aparenten sinó que ens fan pensar en una altra realitat. Quins són?
  • 35.
    • Sant Ponç , el patró de l’ermita, és un sant una mica deforme amb el ventre gros, com si fos una dona ( símbol de la fertilitat); el sant i la capella semblem símbols d’un món i d’un ordre establert de tipus patriarcal, que a la Mila no li agrada gaire. I sembla que aquesta antipatia és mútua ja que al final, quan l’Ànima la viola, sembla com si Sant Ponç es convertís en còmplice ja que l’atac té lloc a la capella com si el sant el beneís.
  • 36.
    • El Bram , ermita natural del Sant, representa la font de la vida , a més d’un lloc de guarició. També és on la Mila prega per tenir un fill .
    • El somni inquietant de la primera nit sembla una premonició de la violació final.
  • 37.
    • El paisatge també s’omple de connotacions: la muntanya, la terra alta representa l’espiritualitat, la bondat, la serenitat ... i és d’on treu forces la Mila per vèncer el determinisme i conquerir la seva individualitat. Aquesta terra alta és oposada a la terra baixa , la plana, els pobles de baix on hi ha la maldat i la corrupció.
  • 38.
    • Finalment, els animals i els sorolls i els títols dels capítols també desperten connotacions:
    • -el soroll de les esquelles : avisa del perill
    • -el botó de foc : senyal de violació
    • -conills i cargols : apareixen en moments de festa o banquet i davant d’ells la reacció de l’Ànima és sempre la mateixa: els roba i se’ls menja esclafant-los, tal i com farà amb la Mila. Són doncs, dos elements que ens parlen de com és el personatge de l’Ànima.
    • -el grill : símbolitza la possibilitat d’una vida nova
  • 39.
    • els títols també tenen un caràcter al.legòric (metàfora continuada que presenta una nova realitat): Solitud , pujada, fosca, claror... (no només fan referència a una pujada física, sinó també a una d’anímica i espiritual...)
  • 40.
    • Tots plegats permeten fer una lectura de l’obra més àmplia i contribueixen a evidenciar el caràcter universal i la modernitat de Solitud .
  • 41. 4.5. La llengua
    • Un dels trets més característics de Solitud és la riquesa, vivesa i expressivitat de la llengua que utilitza Víctor Català, una llengua propera al dialecte empordanès.
    • Tres nivells de llengua:
    • - el de la narradora: ús dialectal culte
    • - el del conjunt dels personatges: ús dialectal vulgar
    • - el del pastor: ús dialectal que s’ha dit que no es correspon a cap variant dialectal real sinó que és un invent de l’autora per dotar de més color i vistositat la llengua de l’obra. Sembla que l’objectiu de Català era representar la parla d’un pastor del Pirineu.
  • 42.
    • Trets característics:
    • - presència dels possessius meua, teua, seua
    • - ús de l’adverbi ací, con (quan)
    • - fer les negacions amb “pas” sense el “no”
    • - finals verbals i de mots escapçats
    • -lèxic empordanès o pirinenc i d’altre d’invenció de l’autora
  • 43.  
  • 44. N'han dit...
    • " Solitud , el monument més indiscutible amb què fins avui compta la prosa catalana" Narcís Oller (1918), Memòries literàries. Història dels meus llibres (Barcelona, Aedos, 1962)
  • 45.
    • - "En tota l'obra ja hi serpeja, ja, aquell tirat de vostè a l'ombrosa fatalitat de la baixesa humana; però la muntanya i el pastor semblen redimir-ho tot... I aquell final, aquella dona que se'n va amb quatre paraules, irremissiblement sola: té grandesa allò. Amic, vostè va amunt... Amunt, sempre, doncs!" Joan Maragall , carta a Víctor Català del 23 de maig del 1905
  • 46.
    • "Naturalment, els homes de l'època s'impressionen amb Solitud ; s'impressionen perquè és un llibre meravellós, perquè està molt ben escrit, perquè té una força extraordinària, i llavors l'interpreten." Maria Aurèlia Capmany , "La novel·la en el temps del Modernismo" dins El temps del Modernisme (Barcelona, PAM, 1998)
  • 47.
    • Pastor i Ànima formen una dualitat irreconciliable i cal optar per un o per l'altre, perquè l'home és aquest impossible equilibri entre contraris. Optar és, però, amputar-se tràgicament una part d'un mateix. Per això, la vida humana és una tragèdia. I la força de Solitud és haver-ho sabut plasmar en la més estricta quotidianitat." Jordi Castellanos , Literatura, vides, ciutats (Barcelona, Edicions 62, 1997)
  • 48. ENTREVISTA A VÍCTOR CATALÀ
    • Víctor Català em rep cordialment. La conversa és animada, a vegades divertida. Jo, que havia començat intentant de portar-la, vaig perdent peu i em veig conduït pels camins que ella vol, amb una subtilesa d'aparença ingènua i voluntat flexible. (...) - Vostè mai no ha estat un escriptor vacil·lant, sinó d'unes característiques ben definides. ¿Com va formar-se, quina disciplina s'imposà? - Cap. Res. Sóc una persona ben simple, jo. Anava escrivint tal com sortia, i llestos. - Tanmateix, la seva literatura té un fons de misteri; les narracions són portades amb ofici per mantenir l'interès del lector, senyora. - No, no; jo anava fent. Sortia així. No preparava res. Sóc com un gosset, com un ocell: feia, escrivia. - I corregia gaire? - A penes. - A quines hores treballava? - A qualsevol hora. (...)
  • 49.
    • - És una persona pessimista, vostè? - I ara! Alegre, sóc. Per què ho diu? - Els seus personatges són tèrbols, gent més aviat indesitjable i malèvola, que dissimula i va a la seva, fent tot el mal que calgui, matant. No ho sé, però penso que la visió de la humanitat que vostè té és negativa, depriment, i per ventura vostè és escèptica… - Ai, Senyor, no, de cap manera! A vegades ja ho han dit, ja, això. Però no és cert: sóc alegre, ben senzilla: com un ocellet o un gosset. He descrit aquests tipus així com m'han sortit, sense proposar-m'ho d'antuvi. - No ho sé, però… - Ah, vostè pensi el que vulgui! Sóc completament liberal: cadascú, jo la primera, té dret a pensar i a dir el que cregui. - Permeti'm. Vostè, senyora Caterina, ha fet una obra literària de gruix, important. Ha tingut un ressò dilatat. Això no s'aconsegueix així com així, per una mena d'inspiració angèlica. Vostè… - Jesús! No sé pas què hi veuen, en mi. Sóc un pobre aficionat: res més.
  • 50.
    • - Abans del llibre de versos que publicà l'any 1901, ¿havia escrit gaire? - De ben petita, ja escrivia. Guardava els papers en un replà de l'escala del graner. Un dia el meu pare me'ls trobà, els llegí, i digué: "Aquesta mossa escriurà!" I jo pensava per què deia que escriuria, si ja ho feia. A vuit i a deu anys enviava articles i versos a les publicacions d'aleshores, com L'esquella de la Torratxa . A vegades ho publicaven; d'altres, no. - Quin li agrada més, dels seus llibres? - Ni me'n recordo, gairebé. Ja veu: Solitud és una novel·la que sempre m'he mirat a desgrat. La vaig prometre al senyor Via, de la revista Joventut , i a causa d'una malaltia de la meva mare, a l'hora de portar-la-hi no l'havia ni començada. I em vaig haver de posar a escriure-la capítol per capítol i lliurant-ne cada un a la impremta a mesura que els enllestia, sense poder ni rellegir els que portava fets. Gairebé dos anys, va durar. N'estava cansada i ho feia a desgana, per complir. No la vaig tornar a llegir fins que me la traduïren al francès, perquè la traductora volgué que confrontés la seva traducció amb l'original.