Projecte empresa MAXA - Català e-learning
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Projecte empresa MAXA - Català e-learning

on

  • 617 views

 

Statistics

Views

Total Views
617
Views on SlideShare
617
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
6
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft Word

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Projecte empresa MAXA - Català e-learning Projecte empresa MAXA - Català e-learning Document Transcript

  • Abril2012 Català e-learning Projecte empresa MAXA P
  • INDEX1.Contextualització........................................................................................... 3 1.1. Introducció......................................................................................... 3 1.2. Marc conceptual................................................................................ 3 1.3. Entorn................................................................................................ 5 1.4. Cursos oferts..................................................................................... 5 1.5. Alumnat............................................................................................. 6 1.6. Experiències anteriors....................................................................... 6 1.7. Objectius........................................................................................... 7 1.7.1. Objectius generals............................................................... 7 1.7.2. Objectius específics............................................................. 82. Desplegament del projecte.......................................................................... 8 2.1. Model tecnopedagògic ADDIE.......................................................... 8 2.1.1. Anàlisi.................................................................................. 9 2.1.2. Disseny.............................................................................. 10 2.1.3. Desenvolupament.............................................................. 15 2.1.4. Implementació................................................................... 17 2.1.5. Avaluació........................................................................... 17 2.2. Calendari: diagrama de Gantt......................................................... 183. Avaluació..................................................................................................... 19 2
  • 3.1. Avaluació i seguiment del projecte.................................................. 19 3.2. Avaluació del seu disseny i ús potencial......................................... 20 3.3. Avaluació del seu disseny i ús real................................................. 20 3.4. Definició de cicles de renovació i actualització............................... 21 3.5. Avaluació dels alumnes................................................................... 224. Bibliografia.................................................................................................. 23 1. CONTEXTUALITZACIÓ 1.1. Introducció Tal i com s’indica en les bases de la convocatòria, l’objectiu del projecteés crear un curs totalment virtual de català per a persones adultes a través del’EOI. L’empresa MAXA és conscient que un dels grans inconvenients de lesescoles oficials d’idiomes és l’abandonament dels alumnes. Les raons mésfreqüents solen ser que, per motiu familiar o laboral, l’alumne ha de faltar a unseguit de classes, perdent així el fil del curs i abandonant-lo per complet. El projecte “Català e-learning” que proposa l’empresa MAXA, va mésenllà de les necessitats mínimes i té en compte aquest problema real. Peraquest motiu, a més de realitzar un curs complet via e-learning, també,s’estructurarà en dos mòduls ben diferenciats per tal que l’alumne es puguimatricular del mòdul que li convingui cada semestre. D’aquesta manera, sil’alumne suspèn un mòdul o no hi pot assistir, no perd tot el curs, sinó que 3
  • solament hi perd el mòdul en el qual està inscrit i pot tornar a inscriure’s en elmoment que es torni a obrir el període de matriculació. Amb aquestaorganització, augmentarà el nombre d’estudiants que aconsegueixinl’acreditació desitjada, de forma més flexible i amb pràcticament el mateixpressupost. Tot això, sense perdre de vista la qualitat docent i de disseny. La formació que s’ofereix està enfocada a adquirir competències ihabilitats per moure’s amb facilitat en entorns on s’usa la llengua catalana, siguien la vida quotidiana, sigui a nivell professional. 1.2. Marc conceptual: socioconstructivisme L’activitat formativa es durà a terme dins del marc conceptual delsocioconstructivisme. Cal aclarir que prenem el socioconstructivisme com areferència, però no es parla ni de pedagogia, ni de mètode, ni molt menys dedidàctica socioconstructivista. De fet, es farà servir com a marc general dereferència a les reflexions per a l’elaboració dels coneixements en el entorn delcurs. Per tant, no és normatiu, ni prescriptiu, sinó, deixaria de serconstructivista. De forma resumida s’introdueix a continuació la visió amb la qual es duràa terme el desenvolupament de l’assignatura. Des del punt de vistasocioconstructivista, es considera que l’aprenentatge és col•laboratiu i laconstrucció del coneixement constitueix una experiència socialmentsignificativa. Té lloc quan una persona interpreta o extreu el significat a partir dela seva experiència i gràcies a la interacció dinàmica entre instructors, alumnesi activitats, que proveeixen oportunitats per als alumnes de crear la seva pròpiaveritat. Aquesta concepció s’oposa a l’objectivisme, ja que la realitat és elmodel mental i laprenentatge és lajust de models com a resposta alexperiència. Així, aquets enfocament contempla la col·laboració no solament entrealumnes, sinó també entre ells i els professors, el que crea una dinàmica ontots els actors obtenen beneficis del procés d’aprenentatge. Això constitueix unavanç essencial ja que els participants tenen més possibilitat d’explotar almàxim la seva autonomia i poder sobre el seu aprenentatge, fomentant lacuriositat i la creativitat. 4
  • A mode de llistat breu, els ítems basats en els socioconstructivisme quees tindran en compte durant el desenvolupament de l’assignatura seran elssegüents: • Els alumnes construeixen la seva pròpia comprensió. • Cada estudiant és una persona completa i única. • L’alumne té el control de l’aprenentatge i tracta el coneixement com un procés més.. • Coneixement privat i motivació intrínseca • Laprenentatge significatiu té lloc dins de tasques daprenentatge autèntiques. • Cada alumne és únic. • Fomenta la participació, la interacció i la col·laboració. • Laprenentatge es facilita per la interacció social. Per tal d’exemplificar l’ús del socioconstructivisme en aquest projecte,s’avançaran mínimament els continguts d’alguns apartats que s’exposaran ambmés detall més endavant. Així, la plataforma educativa que s’utilitzarà noproporcionarà les eines necessàries no solament per donar els materialsnecessaris, sinó també per dur a terme debats, fòrums, xats, webquest, unfeedback adequat per al professor... Això potenciarà que els participants esrelacionin entre sí, adquireixin els coneixements com un procés més del’aprenentatge social o puguin construir per sí mateix els coneixements. 1.3 Entorn Després de fer un anàlisi previ de lescola didiomes, sha detectat queaquesta compta amb un professorat i un personal administratiu poc format enlàmbit de leducació virtual. Per aquest motiu, es planteja a la direcció delcentre realitzar un curs de formació per al personal de lescola sobre laplataforma educativa que susarà, el Moodle, durant lestiu. La institució dona elvist-i-plau i sacorda realitzar-lo durant el mes de juliol. Daltra banda, la institució consta de dues seus, una a Girona i laltra aFigueres. La posada en marxa del projecte es durà a terme a la de Girona on 5
  • també hi trobem la part administrativa, direcció i el servei tècnic. Tot i així, espretén ampliar aquesta oferta formativa a laltra en propers cursos. 1.4 Cursos ofertsA través de la plataforma educativa, s’ofereixen els cursos de català per a nocatalanoparlants següents:- Nivell bàsic (A bàsic)- Nivell elemental (A elemental)- Nivell intermedi (B)- Nivell de suficiència (C)- Nivell superior (D) De la mateixa forma que ho fan les EOI com a centres públicsd’ensenyament d’idiomes moderns, l’estructura dels cursos segueixen laregularització que marca la LOE. Per tant, aquests cursos són aptes, segons elcurrículum marcat pel Departament d’Ensenyament, per poder aconseguir lescertificacions corresponents reconegudes arreu de l’Estat Espanyol i la UnióEuropea. Els cursos de català, són, en contingut, els que ofereixen actualment lesEOI de forma presencial. La diferència recau en que el curs és virtual, a travésde l’e-learning, la qual cosa comporta una adaptació del material, lametodologia i la inclusió del Moodle com a plataforma educativa. El curs es realitzarà a través de les indicacions i activitats que esproposaran a la plataforma Moodle on hi haurà debats, activitats, fòrums, etc.Es realitzaran activitats d’aprenentatge inicials, formatives i sumatives al llargdel curs, algunes de les quals s’hauran d’entregar per anar avaluantcontínuament els progressos que fa l’alumne. Aquestes activitats podran serindividuals o en petits grups, tal i com s’anirà explicant amb suficient antelació.S’aniran realitzant debats i s’usarà el fòrum per anar resolent dubtes iinquietuds que vagin sortint a mesura que es realitza el curs. 6
  • 1.5. Alumnat Per poder realitzar aquest curs, els alumnes han de ser majors d’edat obé complir els 18 anys dins de les dates del curs al qual es matricula. D’altrabanda, no es demana un nivell d’estudis mínim, però és altament recomanableestar alfabetitzat en la llengua materna. També s’aconsella disposar deconeixements bàsics tecnològics, com ara l’ús de processadors de text, correuelectrònic i internet , a més de poder accedir diàriament o cada 48h al Moodlede l’assignatura. 1.6. Experiències anteriors Durant els dos cursos anteriors, l’empresa va assessorar a lescoladidiomes EICA de Girona en el disseny i posada en marxa del Moodle del’assignatura de 2n de català. En aquest cas, les classes van realitzar-sepresencialment i la plataforma de treball virtual era un suport més per alsalumnes i el professor per penjar els arxius treballats a classe i ampliar materialper aquells que ho necessitessin, a mode d’atenció a la diversitat. L’objectiu noera l’aprenentatge a través d’aquest medi. Així doncs, la finalitat principal era ladistribució correcta i ordenadament de les tasques realitzades a classe i dereforç, fent que l’alumne pogués consultar allò que no havia acabat d’entendre irefer exercicis, sense usar qüestionaris, xats, el fòrum, etc. El primer any, l’experiència va ser bona, però van sorgir alguns punts demillora, com ara l’estètica del disseny i la dificultat d’alguns docents a l’horad’utilitzar-lo. Acabades les classes presencials, per tal de solucionar aquestsproblemes, l’empresa va oferir un curs de formació per al professorat de l’ús delMoodle de 15 hores, sense cost addicional per a EICA. En aquest curs, a mésde rebre formació, els docents van aportar propostes de millora estètica ifuncional, les quals es van aplicar a finals del mes de juny i es van aprovar pelconsell directiu de l’escola, quedant preparat i millorat el disseny de laplataforma per a l’any següent. 7
  • En el segon any, l’empresa s’ha dedicat al manteniment tècnic iinformàtic dels problemes que han anat sorgint durant el curs. A més, ha anatpassant qüestionaris als docents cada dos mesos per analitzar l’ús que fan delMoodle i els inconvenients i avantatges que s’hi van detectant, per tal de portaruna eina de control i avaluació continuada. Actualment, alguns professors estan començant a utilitzar els debats enla llengua d’ensenyament per tal de practicar l’expressió i comprensió escrita, laqual cosa denota la confiança que s’està adquirint sobre la plataforma. 1.7. Objectius 1.7.1. Objectius generals • Implementar le-learning en laprenentatge dun idioma. 1.7.2. Objectius específics • Implementar un entorn daprenentatge dun idioma a través de Moodle • Afavorir l’accés als materials dels sistema pedagògic de la EOI • Fomentar lús de les TIC entre professorat i alumnat. • Facilitar les gestions de caràcter administratiu. • Fer servir una metodologia basada en els principis de l’aprenentatge constructiu 2. DESPLEGAMENT DEL PROJECTE 2.1. Model tecnopedagògic (ADDIE)El model tecnopedagògic condicionarà lacció formativa en aspectes com ladefinició de lentorn daprenentatge en què es desenvolupa el projectedintervenció (autoaprenentatge, aprenentatge cooperatiu, learning by doing,treball sobre casos, etc..). Aquest aspecte tindrà importància en la selecció de 8
  • leina tecnològica per a implementar lentorn daprenentatge. Shaurà dedeterminar la metodologia daprenentatge a partir del perfil dels usuaris, lesseves necessitats i habilitats.Tal i com sesmenta en la introducció el model pedagògic escollit és elsocioconstructivisme, que resulta ser el més recomanat en aquestaexperiència formativa per la seva complexitat. Seguirem el model de disseny instruccional ADDIE. El model ADDIE ésun model sistemàtic de disseny instruccional que consisteix de cinc fases:(1) Anàlisi, (2) Disseny, (3) Desenvolupament, (4) Implementació, i (5)Avaluació. Cal determinar la/les metodologiesdaprenentatge i la naturalesa i implementacióde les eines, incloent-hi aspectes pedagògics i de la seva interfície, dacord alperfil heterogeni dels actors i les seves habilitats per interactuar amb elscontinguts.2.1.1 ANÀLISI En aquest primer estadi del model realitzarem un anàlisi exhaustiu detots els elements que seran necessaris tenir presents alhora de desenvolupar elnostre projecte. Com que ja hem destinat anteriorment un apartat a aquestefecte, tan sols esmentarem aquells més significatius. El perfil dels alumnes als que va destinat lensenyament i aprenentatgede llengües són adults amb predisposició per aprendre el català.L’objectiu del projecte és promoure l’ús de les TIC en l’ensenyament d’unidioma mitjançant les comunitats virtuals i les plataformes en línia. Laplataforma ha de servir per desenvolupar els continguts lingüístics delaprenentatge de llengües, que són; expressió oral i escrita, comprensió oral i 9
  • escrita i ús destructures morfosintàctiques del català. Els objectius finalsdaprenentatge es correspondran amb ladquisició del títol oficial que reconeixqualsevol dels cinc nivells de català. El curs es desenvoluparà de forma totalment virtual en format Moodle,de la mateixa manera tots els materials i activitats de què es disposi seran enlínia. Per tant es fa necessari disposar dordinador i connexió a internet. Nodescartem una presentació presencial de linici del projecte ni tampocdescartem possibles entrevistes presencials al llarg del procés per determinarsituacions concretes. Es indispensable tenir domini i coneixement informàticbàsic. Com a empresa disposem de tot el suport i col·laboració de tots elsagents de lE.O.I. No tenim pressió temporal, encara que si límit econòmicdinversió en el projecte marcat per les institucions.2.1.2 DISSENY Alhora de realitzar el disseny del projecte, ens guiarem en funció de lesnecessitats anteriors i dels objectius generals resultants dels anàlisis. Hemdividit aquesta fase en tres àmbits corresponents als diferents nivells dedisseny organitzatiu, pedagògic i tecnològic. Àmbit organitzatiu- Identificar els grups pilot i involucrar-los al projecte: El primer pas seràseleccionar el grup pilot de lE.O.I. i fer-lo partícip del projecte. Convocar-los areunions per tal de saber la seva opinió, expectatives, necessitats i un copdissenyat, la visió del desenvolupament de l’espai.- Model de gestió: Pel que fa al model de gestió, shaurà de tenir present queel Moodle lhaurà de gestionar lequip docent de lE.O.I. i per tant haurem dedissenyar-lo tenint en compte que lE.O.I. tingui la màxima autonomia de gestiópossible. 10
  • Àmbit pedagògic- Model pedagògic: En el disseny del curs, es decideix que l’enfocamentdidàctic general ha de ser el socioconstructivisme, el que implica que lesactivitats hauran d’anar encarades a la cooperació i col·laboració dels alumnes.Pel que fa a la formació, es portarà a terme virtualment, per tant no shan detenir en compte sessions de treball presencials.- Procés de formació: La formació es portarà a terme en la virtualitat, el quesignificarà que shauran de buscar els processos més encertats per aconseguirassolir els objectius que es plantegen sense cap tipus de treball presencial. Estindran en compte els ritmes de treball que sestableixen en línia, lacomunicació asíncrona general i sincrònica en moments puntuals, la càrregadactivitats i la flexibitat en el calendari. Com a exemple de model de treball enlínia ens fixarem en el que es segueix a la UOC.- Distribució del curs: Sobre la manera de seqüenciar i dividir el contingut perl’aprenentatge dins dels cursos, es creu necessari que apareixin els elementssegüents:● objectius de la unitat● contingut estructurat● avaluació● recursos● activitats per l’alumne Àmbit tecnològic- Estructura de la plataforma: La plataforma de Moodle ha de serprimerament intuïtiva, fàcilment navegable i agradable a la vista pels professorsde l’E.O.I. que no estan acostumats a treballar amb les TIC. El primer de tots ésrealitzar una bona estructura visual de la plataforma, per aconseguir-hos’inclouran només els apartats que es creguin necessaris, ometent enllaços de 11
  • poc ús. Hem de tenir en compte que la plataforma ha d’estar preparada peracollir cursos només virtuals. Així doncs els apartats o mòduls principals quehauran d’aparèixer al Moodle seran:● tauler● fòrum● debat● curs: teoria i pràctica● bústia● seguiments● calendari- Perfils: Es triaran quins són els perfils més rellevants per incorporar a laplataforma, els possibles seran:● Perfil de tasques administratives i de direcció● Perfil de tasques docents: professor – alumne● Perfil visitant- Continguts dels cursos: Els cursos s’han de dissenyar amb activitats decooperació i col·laboració, per fer-ho cal tenir present els continguts queutilitzarem.● Documents ofimàtics (Word, Excel, PowerPoint...)● Documents pdf● Vídeos● Fotografies● Eines d’autor (ediLim, ...)● Qüestionaris Hotpotatoes● Continguts virtualitzats: SCORM● Enllaços a webs externes Pla de formació- Curs de formació en Moodle: Es contempla l’opció de realitzar un curs deformació en TIC concret de l’ús de Moodle per l’equip docent de lE.O.I. 12
  • L’objectiu principal és que els professors puguin conèixer els recursospedagògics i funcionalitats que presenta Moodle, relacionades amb ladocència, des de totes les perspectives. Recursos humans A continuació es detallen els rols i les funcions o tasques que composenl’equip humà del projecte. Els membres del grup aniran adquirint diversos rolsde forma rotatòria per poder aprendre tots, i de manera conjunta, a usar lesdiferents funcions.ROL FUNCIONSDirector de Funció administrativa, Xènia Andradeprojectes proposta formació professorat, recursos tecnològics, dissenya estructura tecnopedagògica, Coordina al personal docent i de suport. Responsable del màrketing de les ofertes d’e- learning. responsables del procés de matrícula segur i efectiu.Dissenyador Dissenya la plataforma Alba Terradellas educativa en general; el format, els continguts, la seqüència de temes i activitats, etc...Formador És lencarregat de portar a Marc Parera 13
  • terme el procés densenyament i aprenentatge. Dissenya les seqüències didàctiques, imparteix els cursos on-line, assessora i guia als estudiants en les tasques on- line etc.. modera les discussions en línia.Equip Encarregat de la supervisió i Anna Sanztècnic/Coordinador coordinació informàtica delinformàtic sistema; resoldre problemes tècnics i informàtics, assignar contrasenyes i accessos, actualitzar la plataforma, etc... Pot fer de nexe entre formador i dissenyador. També pot realitzar tasques de distribució del contingut i procés de manteniment, administrar el servidor del LMS, els comptes dels usuaris, i garanteix la seguretat del sistema. Assessora tècnicament en relació al software i hardware.2.1.3. DESENVOLUPAMENT 14
  • És en aquest moment on es desenvolupa el Pla docent, els materials desuport, les activitats daprenentatge i davaluació, i altres recursos per a cadasessió. Sespecifiquen els continguts i recursos tecnològics necessaris per taldaconseguir els objectius daprenentatge. Els passos del desenvolupament de la formació són els següents: • Crear un prototip. • Establir les eines de comunicació que sutilitzaran durant els cursos. (xat, email, fòrums, debats, tauler danuncis..) • Fixar eines de gestió del personal docent (registre de notes, avaluacions..) • Desenvolupar els materials del cada curs. • Revisar la proposta formativa: sefectuarà una verificació dels continguts, per localitzar errors. • Efectuar una prova pilot. El procés de desenvolupament de la plataforma sha planificat per a el cursacadèmic 2012-2013 i shan previst tres fases:Primera fase (de setembre a desembre de 2012): Adaptació tècnica de laplataforma a la EOI. Els tècnics de MAXA experts en Moodle, han de crear juntament amb elsmembres la EOI un campus virtual, amb les eines docents més necessàries(allotjament del material imprès en pdf i dels podcast de les classes imissatgeria) i una adequada distribució de lespai a mostrar en la pantalla. Enaquesta fase shan de definir les categories dadministradors, docents i alumnesper a delimitar lús i accés a la plataforma daquests agentsEn aquesta fase també sha de definir la base de dades que contindrà lainformació dels programes dels cursos de català, de les assignatures i elsprocediments que ha de seguir el campus virtual per a alimentar-se delssistemes informàtics de gestió docent a utilitzar, és a dir, de la relaciódassignatures a impartir en cada curs, del control de claus per a laccés a laplataforma i de la relació de professors i alumnes matriculats en cada 15
  • assignatura. També s’ha de dissenyar el sistema de suport a l’estudiant.Segona fase (octubre de 2012): Pilotatge Un cop creat el campus virtual, es té previst que es posi a prova amb undels cursos de loferta formativa del centre destudis. La docència daquest curses realitzarà exclusivament on line. Lobjectiu daquest pilotatge serà avaluar eldisseny i la implementació daquest curs per tal de obtenir informació rellevantsobre las incidències aparegudes en el desenvolupament del curs on line iprocedir als ajustaments pertinents per tal de tenir per a el segon semestreacadèmic un campus virtual pràcticament definit.Tercera fase (gener-juliol 2013): Generalització de l’oferta formativa online Durant aquest període, els alumnes matriculats en els cursos de la EOIconviuran amb la metodologia virtual. També està previst en aquesta fase anarincorporant a la plataforma serveis a l’alumnat que puguin enriquir el seu accésa l’aprenentatge més enllà dels objectius plantejats per l’assoliment delscursos. Alguns són: • Activar un enllaç al recurs «Centre de Documentació» de la EOI on es troba la bibliografia de cada curs i els recursos que la institució ha anat produint i recopilant al llarg de tota la seva activitat. • Activar enllaços a altres recursos dinterès pel seguiment dels cursos. • Incorporar un fòrum de notícies de la comunitat de la EOI • Incorporar un fòrum de debat de cada curs. • Incorporar un calendari desdeveniments i dobertura i tancament dels cursos.2.1.4. IMPLEMENTACIÓ 16
  • En aquesta fase es procedirà a la implementació dels cursos tenint encompte la formació dels responsables que hauran de guiar als futursestudiants, la implementació dels materials propis dels cursos dintre de lespaide la plataforma daprenentatge; a més de la implementació dels sistemes desuport també dintre de la plataforma daprenentatge per tal devitar els màximsproblemes als estudiants i ajudar-los en el procés. El triangle estudiant -contingut - professors, comença a interactuar. Les tasques a realitzar serien: • Publicar els continguts al Moodle • Preparació prèvia d’estudiants i professors. • Execució de la oferta formativa a través de la distribució de la instrucció entre professors i estudiants. • Comprovar que les activitats planificades s’adien i concorden amb el funcionament real del curs. Que tots els elements dissenyats en el curs funcionen de forma adequada i veure les desviacions. • Observar els recursos més efectius i els menys eficaços segons els propòsits del curs. • Fer els canvis que s’estimin oportuns en la instrucció i els elements tecnològics a utilitzar.2.1.5. AVALUACIÓ En darrer lloc, no hem doblidar la fase davaluació que tot i ser la darreraque anomenem la realitzarem durant totes les fases anteriors. Aquestaavaluació serà de dos tipus: la de l’aprenentatge dels estudiants i la delsmaterials daprenentatge. Amb aquests dos tipus davaluació el que pretenemés avaluar les competències que han adquirit els estudiants a la vegada quetambé avaluem quin ús han fet dels materials i de la plataforma per tal depoder-los millorar de cara a altres edicions del curs. Per tal de disposar d’unaavaluació objectiva i equilibrada, es proposa realitzar l’avaluació en dosmoments diferents del projecte: • Avaluació durant el procés (formativa): Aquesta avaluació podríem dir que és de “seguiment”, i té l’objectiu de corregir, potenciar i modificar 17
  • aquells aspectes que siguin clau en el desenvolupament i èxit del projecte. No cal esperar al final del procés per a realitzar certs canvis i/o millores. Aquesta informació la podrem obtenir a través dels comentaris dels professors i analitzant les dades de connexió, participació i dinalització de la plataforma Moodle.• Avaluació al final del procés (sumativa): és important (i essencial) disposar d’una avaluació al final del procés. Aquesta avaluació ens aportarà molta informació clau per a la millora i reforçament de la plataforma Moodle dins del procés d’ensenyament-aprenentatge dins del context de la EOI . Per això, es proposa avaluar les accions formatives realitzades a través de la plataforma, recollida d’opinions d’alumnes i professors a través de qüestionaris i entrevistes personals, etc.2.2. Calendari (de les fases i terminis del projecte) Diagrama de Gantt.3. AVALUACIÓ3.1. Avaluació i seguiment del projecte 18
  • Qualsevol procés de formació ha de tenir una avaluació preestablertades dun bon principi, i més encara si es tracta de processos de formació ambTIC. El projecte català e-learning, tal i com hem dit, es basa en oferir cursos decatalà dEOI totalment online a través de la plataforma MOODLE. Lescola nodisposa de cap interfície i per tant, lhem de crear nosaltres per això necessitemdiversos sistemes, metodologies i aspectes a avaluar. Aquests són: • La plataforma més idònia a aquesta proposta • La mateixa proposta formativa (activitats, metodologia, rols dels actors, temporització, dificultat, etc.) tant potencialment com realment. • Ladaptació de la proposta al MOODLE escollit tant potencialment com realment. • El seu desenvolupament • Lassoliment dels objectius curriculars i transversals per part dels alumnes. Depenent de laspecte a avaluar ho farem mitjançant eines, sistemes imetodologies diferents. Per exemple amb pautes davaluació que sutilitzarandurant la seva utilització i un cop acabada lactivitat per mirar i comparar si allòque havíem previst en un principi es compleix. També utilitzarem qüestionaris, els quals ompliran els professors, ja queells mateixos seran els que detectaran si la implementació d¡aquesta propostafunciona correctament o no. Els alumnes també ompliran un qüestionari perobservar el grau de satisfacció del curs, els inconvenients, les dificultats queshan trobat, etc. Seguidament passem a detallar les avaluacions que farem: 3.2. Avaluació del seu disseny i ús potencial (Barberà, 2004:13 - 18) Un cop tinguem lesbós del disseny de les activitats a dur a terme, laprimera avaluació que hem de fer és la de la plataforma MOODLE. A internetdisposem dun gran ventall de pàgines web que ens ofereixen la possibilitat nonomés de crear Moodles, sinó també que aquests siguin per finalitats 19
  • educatives. Els valors que més ens interessaran a lhora de cercar el millorMOODLE per el nostre projecte són: gratuïtat, adaptació als alumnes,objectius i activitats, baixa dificultat dutilització, senzillesa, fiabilitat,funcionalitat, possibilitat dassignar usuaris amb clau als alumnes, requisitsmínims, facilitat dactualització i recursos que pugui suportar (àudio, vídeo,imatges, enllaços, etc.) entre els més importants. Per dur a terme aquestaavaluació, analitzarem les webs més rellevants de Moodle mitjançant una pautadavaluació creada per a nosaltres mateixos amb tots els criteris que creiemnecessaris. Aquesta part es durà a terme entre el dissenyador, el coordinadorinformàtic i els professors que participen en lactivitat per cobrir tant lesnecessitats tecnològiques com les pedagògiques. Escollida la plataforma més idònia, caldrà continuar amb el disseny totalde les activitats de cada curs de català i l’adequació daquestes al Moodle i ales seves característiques. Per tant, hi haurà també un disseny del Moodle:entrades, apartats, identificació dusuaris, inclusió de fitxers, recursos, enllaços,etc. és a dir, farem lesquelet del que serà el Moodle final, on els alumnes faranles seves aportacions i activitats, construint conjuntament el significat i per tant,el coneixement. Un cop hi hagi el disseny de tot això, es farà lavaluació general daquestdisseny i de lús potencial que se nespera tant tecnològicament compedagògicament. Aquest es durà a terme conjuntament entre el director deprojectes, el formador, el coordinador informàtic i el dissenyador mitjançantunes graelles davaluació. 3.3. Avaluació del disseny i ús real (Barberà, 2004: 13 - 18) Pel que fa a lavaluació del disseny i ús real dels aspectes destacats alpunt anterior, cal dir que es durà a terme en dos moments de la implementaciótal i com sha explicat en el punt anterior davaluació segons el model ADDIE:Lavaluació formativa (durant) es durà a terme de la implementació de lesparts tecnològica i pedagògica respectivament. 20
  • Lavaluació sumativa (al final) es realitzarà un cop acabada la implementació. 3.4. Definició de cicles de renovació i actualització (futures inversions) Per últim farem la confrontació per a les dades de millora (Barberà,2004: 13 - 18). Un cop obtingudes aquestes últimes dades, serà el moment defer la confrontació entre les obtingudes de lavaluació del disseny i ús potenciali el disseny i ús real que se nha fet. De nou es farà conjuntament entrecoordinador informàtic i formadors ja que es tracta dun procediment onambdues parts són importants i complementàries. Segons els resultats obtinguts en aquesta confrontació de dades, esveurà lèxit del projecte des de tots els aspectes que el formen. Veurem elspunts forts i els dèbils, i es realitzaran els canvis pertinents en el dissenytecnopedagògic per tal de millorar al màxim el projecte de cara al curs vinent.En definir el pressupost i els costos d’aquest projecte, hem de considerar elcost del seu manteniment, actualització i renovació. El resultat és que nopodem establir una xifra exacte sobre el pressupost necessari durant eldesenvolupament del projecte, per falta d’altres elements que resultennecessaris a contemplar en un cas real (sous, subvencions, etc.). Shauria defer una anàlisi exhaustiu que permeti detectar i preveure costos ocults i costosfuturs del projecte i integrar-los en el pressupost. Durant el primer anydutilització, i partint dels anàlisis anteriors, projectaríem un cost demanteniment, renovació i actualització anual, àmpliament obert a les variablesque el puguin modificar, per tal d’afrontar amb més realisme el pressupostanual. Complementari al pressupost, fixem un calendari de renovació iactualització, que inclogui costos pel software, hardware i infrastructures desuport. No obstant, com a grup creiem que no sempre és necessari portar aterme una gran inversió econòmica per desenvolupar una proposta virtual comés el cas. Apostar per plataformes gratuïtes i fiables, treballar amb programarilliure, utilitzar eines free 2.0 en línia, etc. són propostes de treball alternativesque permeten estalviar i seguir oferint el mateix servei. També tenim en compte 21
  • les dificultats econòmiques i financeres del país actualment, i per tant un plaauster en la mesura del possible afavoreix la reducció dels costos. Una altramanera d’abaratir les despeses serà promoure l’economia descala amb el fi decompartir projectes iguals o similars amb altres institucions. Això requereix unaacció prèvia danàlisis de la resta dinstitucions, no necessàriament EOIs, basaten una comunicació sincera. Per últim creiem que els projectes de tecnologia s’han de mantenirdinàmics i oberts, en cicles permanents de renovació i actualització. Com quela nostra situació es tracta d’un cas molt específic i podríem dir pilot, aquestperíodes s’hauran de portar a terme més sovint, per exemple, cada setmana ocada més. En addició, i vinculats a aquests cicles, posarem en marxaprocessos per a la correcció i millora de les conclusions que anem obtenint deles avaluacions periòdiques. 3.5 Avaluació dels alumnes Lavaluació de lalumnat serà contínua, tenint en compte el procésdaprenentatge de cada alumne, ja que es promou latenció a la diversitat i unaformació més individualitzada.Alguns factors que es tindran en compte per a lavaluació dels alumnes són:- Dispondre duna actitud participativa.- Presentar els treballs de forma clara i coherent.- Participar en els xats, fòrums..de lassignatura.- Aportar continguts i ajudar als companys si escau.4. BIBLIOGRAFIA • Barberà, E., Badia, A., Colomina, R., Coll, C., Espasa, A., Gispert, I. d., et al. Pautas para el análisis de la intervención en entornos de aprendizaje virtual: dimensiones relevantes e instrumentos de evaluación. (Setembre / 2004). http://www.uoc.edu/in3/esp/index.htm (consultat a labril de 2012) 22
  • • Fonaments del disseny tecnopedagògic. UOC, 2010.• Sangrà, A., Williams, P., Schrum, L., Guàrida, L. (N.D.) Models de disseny tecnopedagògic, dins de Fonaments del disseny tecno- pedagògic. Barcelona UOC• Fernández, P. (2002) Disseny d’entorns i escenaris d’aprenentatge: Moodle a l’aula. Barcelona UOC.• Díez Gutiérrez, E. J. Modelos socioconstructivistas y colaborativos en el uso de las TIC en la formación inicial del profesorado. Universidad de León. Facultad de Educación. Dpto. de Didáctica General, Específicas y Teoría de la Educación. León. España• Recuperat el 17/04/2012. Socioconstructivismo. http://proyectotacto.tracce.es/Investigacion/Teorias/Socioconstructivismo /index.html 23