Sintesi Periodistica Forum Catalunya Central 10 11 2011

285 views

Published on

Talent, passió, emocions que perdurin i espais urbans atractius, receptes dels experts per innovar en el comerç en el sisè Fòrum de la Catalunya Central Síntesi: Realitzada per Repunt Comunicació.Ponències de Guillem Díaz, Ole Thorson i Xavier Borràs. Modera el debat Xavier Borràs.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
285
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Sintesi Periodistica Forum Catalunya Central 10 11 2011

  1. 1. Talent, passió, emocions que perdurin i espais urbans atractius, receptes dels experts per innovar en el comerç en el sisè Fòrum de la Catalunya Central‘Empresa, innovació i comerç. Canvis de model’ ha estat el tema central de la sisenaedició del Fòrum Econòmic de la Catalunya Central. Un fòrum amb tres ponentsexperts de diferents àmbits que han exposat quines són les seves receptes per feravançar el sector comercial.Guillem Díaz, soci director de la consultora Alheph, ha receptat el talent, barrejat ambla passió i les emocions com a claus per la innovació. Ole Thorson, expert en mobilitat idirector d’Ingenieria de Tràfic, ha apostat per fer evolucionar l’espai urbà de maneraque sigui agradable per a vianants i compradors. I Xavier Borràs, soci i director de lacompanyia Altavisibilitat, ha recomanat als assistents que facin viure als seus clientsemocions que es recordin i que estimulin l’acció de compra a través de missatgessenzills i molt clars.Passió+talent+emoció=innovacióLa primera de les intervencions ha estat la de Guillem Díaz. Díaz ha defensat lacombinació del talent amb la passió i amb les emocions per aconseguir innovar.Aquest expert, que fa més de quinze anys que treballa al servei del sector comercial,ha citat, entre d’altres, Kilian Jornet, Ken Robinson i Xesco Espar per defensar el seuconcepte d’innovació. De Kilian Jornet n’ha destacat la passió i les ganes per fer lescoses i n’ha posat de relleu que aposti ‘pel camí i no pel resultat, per fer el querealment li agrada, perquè si no és així no hi pots posar ni ganes ni passió’.De Ken Robinson, autor de ‘L’Element’, n’ha volgut destacar la idea que cadascú ha detrobar ‘el seu propi element, de reinventar-se a partir d’aquelles habilitats particularsque ens poden servir d’estímul per aconseguir l’èxit’. Les empreses que continuenfuncionant en aquests moments, ha dit, són empreses que s’aprofiten d’un talent i dela combinació d’aquest talent amb la passió per fer el que fan.Per reblar-ho, ha dit, s’hi han de sumar les emocions. És en aquest punt que ha citatXesco Espar i el seu llibre ‘Jugar con el corazón’, en el qual defensa que no n’hi ha prouamb l’excel·lència, que les emocions són bàsiques i claus per a l’èxit o el fracàs d’unaempresa. Per això ha recomanat als comerciants que ‘no es queixin mai davant delclient per no contagiar una mala emoció’.Segons Díaz, la innovació en cap cas és una acció, sinó que és una actitud per millorarel que existeix i fer coses diferents i úniques. Per tot plegat ha fet un llistat de deuregles d’or que hauria d’aplicar el comerç, entre les quals hi ha la generaciód’emocions, la importància de cuidar l’aspecte dels primers metres de botiga, fer unacomunicació intel·ligent i combinar la venda online amb la presencial.Síntesi: Realitzada per Repunt Comunicació Organitza:
  2. 2. La mobilitat humanaL’enginyer i expert en mobilitat urbana, Ole Thorson, ha apostat per un espai urbà quesigui atractiu per vianants i compradors. Segons Thorson, s’ha de començar a apostarper un nou concepte, el de la ‘mobilitat humana’, ja durant molt temps els itinerarisque s’han dissenyat per les ciutats s’han fet pensant només en els conductors.Per Thorson és bàsic plantejar-se a qui s’adrecen les actuacions en l’espai urbà i haapostat per fer actuacions que tinguin en compte tots els usuaris. En aquest sentit hadit que els carrers han de disposar de llocs tranquils que separin el trànsit de vehicles iles persones perquè ‘si no sents que s’ha pensat en tu quan estàs en un entorn, no hitornaràs’.Algunes propostes en aquest sentit passen per fer una bona senyalització pensada pera vianants i no només per a vehicles, espais agradables per transitar-hi a peu que noestiguin plens de cotxes aparcats o amb voreres massa estretes, ajudes mecàniquesper als vianants sobretot en ciutats costerudes com Manresa i la creació de zones ones limiti la circulació dels vehicles a 30 quilòmetres per hora.Segons Thorson, l’espai urbà s’ha de planificar tenint en compte sis dimensions: lestres espacials, la dimensió del temps que poden marcar elements com els semàfors, ladimensió dels diferents tipus d’usuaris que utilitzaran l’espai (gent gran, nens opersones amb mobilitat reduïda) i la de l’espai urbà concebut com un espai per estar-hio passejar-hi.Per defensar les seves tesis, aquest enginyer s’ha referit a dades de l’Enquesta deMobilitat Quotidiana elaborat l’any 2006, segons la qual el 63% dels trajectes que esfan a la ciutat de Manresa es fan a peu. ‘Hi ha una gran majoria de vianants que s’had’atendre’, ha dit.Per això Thorson defensa que no existeixi ‘el dret d’aparcar al carrer perquè el carrerha de ser per la gent’ i que es creï un ambient més adient pels ciutadans en el qualsigui poc atractiu utilitzar el cotxe per anar a comprar.Biologia i antropologia per explicar com funciona la decisió de compraLa darrera de les intervencions ha estat la de Xavier Borràs, soci i director de lacompanyia Altavisibilitat. Borràs ha explicat, des del punt de vista de la biologia i del’antropologia, com actuem a l’hora de decidir-nos a l’hora de fer una compra.Borràs ha assegurat que darrera de tota acció de compra hi ha el procés evolutiu i lasupervivència i reproducció de l’existència humana. En aquest sentit ha explicat elfuncionament del cervell reptilià, que entre d’altres coses, és el que decideix iidentifica el benefici, el que es basa en el benestar i la supervivència, el que treballa elcontrast per prendre decisions o bé el que busca allò que li és concret, familiar iamigable. És també una part del cervell que es queda sempre amb el principi i elSíntesi: Realitzada per Repunt Comunicació Organitza:
  3. 3. final d’una experiència o emoció, de manera que, en comerç i en serveis, ha dit, ésmolt important la benvinguda que es fa al client, així com el comiat: ‘les postres i unbon cafè’.Segons Borràs, el sistema perceptiu està dissenyat per rebre millor el canvi i ladiferència. Per això, ha dit, és efectiu l’anomenat ‘neuromàrqueting’ que utilitzengrans companyies com Pans & Company o McDonalds, amb grans cartells ambpropostes molt uniformes d’entre les quals sempre se’n destaca una oferta clara isimple que ajuda a prendre la decisió. ‘S’ha de fer fàcil el missatge perquè el clientl’entengui’.Aquest expert ha explicat també que l’ésser humà només sap treballar a curt termini ique, per tant, s’han d’oferir beneficis immediats. També ha recomanat als comerciantsque ‘no prostitueixin mai els preus’, que facin promocions temporals, però que maitreguin valor al seu producte.Finalment, Borràs ha assegurat que ‘sense emoció no recordem’ i que per tant, ésimprescindible generar emocions positives entre els clients. ‘Sense emoció no hi hatensió i no hi ha memòria’, una memòria, l’emocional, que és la que més perdura enels individus, ha explicat.Les qüestions de mobilitat, les més comentadesLa mobilitat ha centrat dues de les tres intervencions formulades pels més de 130assistents a l’acte durant el col·loqui posterior a les ponències. La més polèmica haestat la que ha retret a Ole Thorson la seva aposta clara pels vianants. Se l’ha acusat deradicalitat i han defensat que tothom qui vulgui pugui arribar al centre de la ciutat encotxe, si ho desitja.Thorson s’ha defensat argumentat que s’ha passat de pensar només en el cotxe apensar només en el vianant. Segons ha dit, s’ha d’avançar en els carrers deconvivència, que permetin l’accés de vehicles en moments determinats per carregar idescarregar, però no per estacionar-hi. De la seva banda, Guillem Díaz ha dit queManresa no té ben resolt i equilibrat el balanç entre accessibilitat i mobilitat per avianants.En aquest mateix sentit s’ha demanat als ponents com es pot fer per aconseguirtrencar la mentalitat i el convenciment de la ciutadania que a Manresa es pot arribaren cotxe a peu de botiga. Segons Xavier Borràs, el primer que s’ha de creure que aixòés possible ha de ser el comerciant per contagiar-ho al client.Als ponents també se’ls ha preguntat com és possible fer un canvi del model actual perevolucionar. Guillem Díaz ha dit que hi ha diferents actituds dels comerciants que hipoden contribuir, com fer l’esforç de no queixar-se davant dels clients, tractar-los ambun somriure i marcar-se objectius a curt termini que generin entusiame. A això, XavierBorràs hi ha afegit la necessitat de formació, d’actualitzar-se i posar-se al dia perquè‘quan aprens i et transformes millores moltes altres coses’.Síntesi: Realitzada per Repunt Comunicació Organitza:

×