EMI 8. Ficció: precedents
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

EMI 8. Ficció: precedents

on

  • 347 views

 

Statistics

Views

Total Views
347
Slideshare-icon Views on SlideShare
314
Embed Views
33

Actions

Likes
0
Downloads
4
Comments
0

2 Embeds 33

http://www.upf.edu 32
http://www.slideshare.net 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

CC Attribution-ShareAlike LicenseCC Attribution-ShareAlike License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • 1
  • 1
  • 1

EMI 8. Ficció: precedents EMI 8. Ficció: precedents Presentation Transcript

  • 8. Ficció: precedents
    • Ramon Llull
    • (1233 - 1315)
    • Ramon Llull
    - 1263: revelació - missioner, conversor d’infidels i estudiós de les seves llengües - l’univers “és un mirall del diví, un llibre en el qual s’aprén a conèixer a Déu”
    • C ombinatòria, mnemotècnica
    • Ars compendiosa inveniendi veritatem
    • Ars demostrativa
    • Ars generalis ultima
    • Ars brevis
    • Ars Magna
    • Elements del saber (18)
    • atributs divins :
    • bondat, grandesa, eternitat, poder, sabiduria, voluntat, virtud, veritat, glòria
    • elements de relació :
    • diferència, concordància, contrarietat, principi, mig, fi, majoria, igualtat, minoria
  • símbols llullistes segons Athanasius Kircher (s. XVII)
  • Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) Sistema binari Càlcul infinitessimal Seguidor de Ramon Llull
  • Johnathan Swift “Els viatges de Gulliver” (1726) acadèmia de Lagado on s’investiga una màquina que crea textos (>Leibniz)
  • Lawrence Sterne “L’escriptor més lliure de tots els temps” (Nietzsche) “Vida i opinions del cavaller Tristam Shandy” (1767) Disgressions, històries interpolades, cal·ligrames, laberints...
  • Stéphane Mallarmé (1842-1898)
    • - cal·ligrames
    • - “Livre”: projecte d’obra total, amb pàgines relacionades entre sí
  • Edgar Allan Poe (1809-1849)
    • “ La filosofia de la composició”
    • anàlisi minuciós del procés de creació del poema “The raven”
    • “ El jugador d’escacs de Maelze”
    • “ el turc” (1770) del baró Kempelen
    • Reflexió sobre el joc i la màquina de jugar
  • Jules Verne (1828-1905)
    • “ El testament d’un excèntric”
    • joc de la oca sobre els 50 estats dels EEUU
  • Lewis Carroll (Charles L. Dogson 1832-1898)
    • “ Alícia a través del mirall”
    • capítols seguint el model d’una partida d’escacs
    • “ Alícia al país de les meravelles”
    • capítols seguint els naips d’un joc de cartes
    • L'Alícia començava a estar cansada de seure al costat de la seva germana, al marge d'un riu, i de no tenir res a fer; una o dues vegades havia donat un cop d'ull al llibre que llegia la seva germana; però no hi havia ni dibuixos ni diàlegs. "¿I de què serveix un llibre" va pensar l'Alícia, "sense dibuixos ni diàlegs?"
    • Lewis Carroll, "Alícia al país de les meravelles"
  • Jack London (1876-1916)
    • "Martin Eden"
    • matriu per a construir relats
    James Joyce (1882-1941) "Ulisses" "Finnegan's wake"
  • Julio Cortázar (1914-1984)
  • "Rayuela" (1963)
    • TABLERO DE DIRECCION
    • “ A su manera este libros es muchos libros, pero sobre todo es dos libros. El lector queda invitado a elegir una de las dos posibilidades siguientes:
    • El primer libro se deja leer en la forma corriente, y termina en el capítulo 56, al pie del cual hay tres vistosas estrellitas que equivalen a la palabra Fin. Por consiguiente, el lector prescindirá sin remordimientos de lo que sigue.../...
  • "Rayuela" (1963)
    • .../... El segundo libro se deja leer empezando por el capítulo 73 y siguiendo luego en el orden que se indica al pie de cada capítulo. En caso de confusión u olvido, bastará consultar la lista siguiente:
    • 73 - 1 -2 - 116 - 3 - 84 - 4 - 71 - ... - ~155
    • Con objeto de facilitar la rápida ubicación de los capítulos, la numeración se va repitiendo en lo alto de las páginas correspondientes a cada uno de ellos
  • "Lucas, sus sonetos"
    • “ de arriba abajo o bien de abajo arriba
    • este camino lleva hacia sí mismo
    • simulacro de cima ante el abismo
    • árbol que se levanta o se derriba
    • quien en la alterna imagen lo conciba
    • será el poeta de este paroxismo
    • en un amanecer de cataclismo
    • náufrago que a la arena al fin arriba
    • vanamente eludiendo su reflejo
    • antagonista de la simetría
    • para llegar hasta el dorado gajo
    • visionario amarrándose a un espejo
    • obstinado hacedor de la poesía
    • de abajo arriba o bien de arriba abajo”
  • William Burroughs (1914-1997) cut-up , fold-in > "Expreso Nova"
  • Italo Calvino
    • “ Si una nit d’hivern un viatger”
    • hipernovela, 10 inicis
    • escritor que descobreix una màquina que escriu novel.les com les seves
    • “ El castell dels destins creuats”
    • cartes del Tarot per multiplicar narracions
  • Italo Calvino "Si una noche de invierno un viajero"
    • "… un espacio lleno de historias en el cual uno se pueda mover en todas las direcciones como en el espacio, encontrando siempre historias que para contarlas se necesitaría primero contar otras, de modo que, partiendo de cualquier momento o lugar se encuentra la misma densidad de material para contar"
    • "Estas páginas que estoy escribiendo deberían también transmitir una fría luminosidad de galería de espejos, donde un número limitado de figuras se refracta y se invierte y se multiplica"
  • Italo Calvino "Si una noche de invierno un viajero"
    • "La lectura que los amantes hacen de sus cuerpos difiere de la lectura de las páginas escritas en que no es lineal. Empieza por un punto cualquiera, salta, se repite, vuelve atrás, insiste, se ramifica en mensajes simultáneos y divergentes, vuelve a converger, se enfrenta con momentos de hastío, pasa la página, recupera el hilo, se pierde… El aspecto en el cual el abrazo y la lectura se asemejan más es que en su interior se abren tiempos y espacios distintos del tiempo y del espacio mensurables"
  • “ Diccionari dels Khasars” (Milorad Pavic, 1988)
    • Tres visions (musulmana, cristiana i jueva)
    • d’un poble que va existir a Jugoslàvia
    • “ El lector pot llegir-lo com si menjés; pot usar el seu ull dret com a forquilla, l’esquerra com a ganivet…. Es pot moure a través del llibre com a través d’un bosc, d’una marca a altra, orientant-se observant els estels, la lluna… El pot ordenar en un número infinit de maneres, com un cub de Rubik. No hi ha cap cronologia, ni falta que fa. Així doncs, cada lector muntarà el llibre pel seu compte”
  • Jorge Luis Borges (1899-1986)
    • “ El hombre de la esquina rosada”
    • “ El Aleph”
    • “ El jardín de los senderos que se bifurcan”
  • Jorge Luis Borges "EL jardín de los senderos que se bifurcan" (1941)
    • “ Casi en el acto comprendí; el jardín de los senderos que se bifurcan era la novela caótica; la frase varios porvenires (no a todos) me sugirió la imagen de la bifurcación en el tiempo, no en el espacio. La relectura general de la obra confirmó esta teoría. En todas las ficciones, cada vez que un hombre se enfrenta con diversas alternativas, opta por una y elimina las otras; en la del casi inextrincable Ts’ui Pen, opta -simultáneamente- por todas. Crea, así, diversos porvenires, diversos tiempos, que también proliferan y se bifurcan. De ahí las contradicciones de la novela"
  • Jorge Luis Borges "EL jardín de los senderos que se bifurcan"
    • “ Fang, digamos, tiene un secreto; un desconocido llama a su puerta; Fang resuelve matarlo. Naturalmente, hay varios desenlaces posibles: Fang puede matar al intruso, el intruso puede matar a Fang, ambos pueden salvarse, ambos pueden morir, etcétera. En la obra de Ts’ui Pen todos los desenlaces ocurren; cada uno es el punto de partida de otras bifurcaciones. Alguna vez, los senderos de ese laberinto convergen; por ejemplo, usted llega a esta casa, pero en uno de los pasados posibles usted es mi enemigo, en otro mi amigo.”
  • Altres obres
    • “ Cumbres borrascosas” (Emily Brontë, 1847)
    • "Juego de cartas" (Max Aub, 1964)
    • 108 cartes amb lèxies sobre Máximo Ballesteros amb diversos punts de vista de la seva personalitat
    • “ La invención de Morel” (Adolfo Bioy Casares, 1970)
    • parella que viu existències incompatibles en espai i temps
  • Literatura potencial: OULIPO
    • 1960: Raymon Queneau i François Le Lionnais
    • més endavant també Italo Calvino, Marcel Duchamp, Paul Braffort (informàtic), Georges Perec, Claude Berge...
    • grup autodefinit pel que “no és”
    • - no és un moviment literari
    • - no és un seminari científic
    • - no es tracta de literatura aleatòria
  • Accions OULIPO
    • noves estructures, noves constriccions
    • lipogrames
    • Perec
    • noveles iso-sintàctiques de Queval
    • transformacions automàtiques de textos
    • s + 7 de Lescure
    • transposició de conceptes matemàtics
    • geometria: Le Lionnais
    • àlgebra de Boole
    • àlgebra matricial: R. Queneau
  • Autors OULIPO
    • Raymond Queneau
    • “ Un conte à votre façon”
    • “ Cent mille milliards de poèmes”
    • George Perec
    • “ La disparition” (no hi ha cap “e”)
    • “ Les Revenents” (tot “e”s)
    • “ La vie, mode d’emploi” (moviment de cavall d’escacs sobre 26 pisos d’un edifici de París)
    • Michel Butor
    • interactivitat, estructures geomètriques musicals i pictòriques
    • “ La modification” (1957)
    • “ Vosté entra, vosté agafa la maleta”
    • “ L’emploi du temps”
    • “ Un chanson pour Don Juan” (1972)
    • - estrofes superposades per finestres
  • ALAMO
    • “ Atelier de Littérature Assistée par la Mathématique et les Ordinateurs”
    • 1982: Jean-Pierre Balpe i altres
    • expo 1985 “Les immateriaux” al C. Pompidou
    • Mètodes combinatori / aplicacional / inferencial
    • Programaris
    • LAPAL (Language algotithmique pour la production assistée de littérature)
    • ROMAN (J.P. Balpe): “a la manera de”
  • TEANO
    • Télématique, Electronique, Analyse dans l’Ouvroir
    • Florència, 1991
    • Anagrames
    • G. Perec “Ulcérations”
    • R. Campagnoli “Edulcoranti”
    • Literatura “definicional” (amb diccionari)
    • Creació automàtica de Faules
    • Poesia paròdica
    • Aproximació algebraica a les Telenoveles
  • Més enllà del cinema
  • "L'home amb la càmera” (Dziga Vertov, 1929)
    • Estructura fragmentada
    • i circular
  • "Rashomon” (Akira Kurosawa, 1950) Un home és assassinat i la seva dona violada. A través de successius flashbacks, es narren quatre versions diferents del què ha passat
    • "Duck Amuck"
    • (Chuck Jones, 1951)
    Set intensos minuts d'animació amb diversos nivells de la realitat (animador i animat) i freqüents salts de l'un a l'altre
  • "La Jetée” (Chris Marker, 1962)
  • "L'atzar" (Krzysztof Kieslowski, 1982)
    • Un home corre per agafar un tren.
    • La situació és el punt de partida per a quatre històries ben diferents
  • "Atrapat en el temps" (Harold Ramis, 1993)
    • Un home es troba atrapat en la mateixa data, però és l'únic que se'n dóna compte.
    • Els esdeveniments es repeteixen implacablement
    • tots els dies i el cicle sembla impossible de trencar
  • "Smoking/No Smoking" (Alain Resnais, 1994)
  • "El cinquè element" (Luc Besson, 1997 ) Film amb elements típics dels vídeojocs: serialitat i repetició d'accions, múltiples nivells d'aventura, deformacions de l'espai temps, premis i sancions...
  • "Jackie Brown" (Quentin Tarantino, 1997 ) Una mostra de la narrativa de Tarantino: diàlegs, protagonistes, històries entrecreuades i una seqüència relatada sota tres punts de vista
  • "Corre, Lola, corre" (Tom Tykwer, 1999 ) Film innovador explícitament influit pels vídeojocs. Conté disgressions, repeticions, ritme frenètic... i una història en tres versions
  • "Timecode” (Mike Figgis, 2000)
    • Quatre històries paral·leles filmades amb càmeres digitals
    • en quatre plans seqüència de noranta minuts
    • que es projecten simultàniament a la pantalla
  • "Memento" (Christopher Nolan , 2000)
    • Un home que ha perdut la memòria a curt terme intenta descobrir els assassins de la seva dona. El film està narrat a través de flashbacks cada vegada més enrere en el temps
  • " 21 Grams " (Alejandro González Iñárritu , 2000)
    • Tres tragèdies personals narrades en forma molt fragmentada amb salts en el temps cap endavant i cap endarrere
  • " Irreversible " (Gaspar Noé, 2002)
    • Violenta pel·lícula narrada cap enrere com a seqüència de flashbacks: comença pel final i acaba amb el principi dels fets
  • Altres films singulars
    • " Lady in the Lake ” (Robert Montgomery, 1947)
      • càmera subjectiva (joc en 1a. persona)
    • " Film " (Alain Schneider, 1965)
      • Samuel Beckett & Buster Leaton
    • " Mystery Train " (Jim Jarmusch, 1989)
    • " 12 monkeys " (Terry Gilliam, 1995)
      • basada en “La Jétée”
    • " The sweet hereafter " (Atom Egoyan, 1997)
    • “ The new arrival ” (Anne Talkington, 2001)
  • Films interactius
    • “ La hora de los Hornos” (Fernando Solanas/Octavio Gettino, 1969)
    • 4 h. sobre Argentina, llegendes per parar el film i discutir, diversos finals en funció de l’audiència
    • “ Mr. Payback” (Bob Gale/Interfilm, 1995)
    • joystick al seient (atracció) , número 1 a “Worst of 1995”
    • “ Ride for your life” (Bob Bejan, 1995)
  • "La hora de los Hornos” (Fernando Solanas & Octavio Gettino, 1968) Part 1, “Neocolonialisme i violència" Part 2, “Acte per l'alliberament” Part 3, “Violència i alliberament”
  • “ I’m your man” (Bob Bejan, 1992) botons al seient 2 laserdiscs 50 nusos
  • Ciberespai com a argument
  • “ Johnny Mnemonic” (Robert Lingo, 1995)
  • “ Hackers” (Ian Softley, 1995)
  • “ The Matrix” (A. & L. Wachowski, 1999)
  • Xavier Berenguer Universitat Pompeu Fabra Barcelona, 2008