Estils d’ensenyament2

1,543 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,543
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Estils d’ensenyament2

  1. 1. Estils d’ensenyament
  2. 2. Concepte d’estil d’ensenyamentLa manera que té cada professor d’elaborar el programa, aplicar el mètode, organitzar la classe, relacionar-se amb els alumnes; la manera de donar la classe.Patró de conducta que el professor segueix en l’exercici de l’ensenyament.
  3. 3. No existeixen estils d’ensenyaments purs des de qualsevol criteri que adoptem. Sempre trobarem alguna característica que es pugui donar-se en un altre.Tampoc poden ser generalitzables a qualsevol situació amb la seguretat de que s’aconsegeuixin els millors resultats.
  4. 4. L’estil d’ensenyament s’ha de adpatar a la personalitat del professor, als alumnes a la matèria que ensenyem, als objectius que volem assolir, al context de la classe, a les interaccions, etc..
  5. 5. El professor haurà de dominar diferents estils d’ensenyament i haurà d’aplicar-los segons l’anàlisi previ de la situació. Haurà de saber combinar-los adequadement segons els objectius i creant-ne de nous.
  6. 6. Classificació d’estilsd’ensenyament Proposta d’estils d’ensenyament Muska Mosston M.A. Delgado Noguera Comandament directe Estils tradicionals Assignació de Tasques Fomenten l’individualització Ensenyament recíproc Participació de l’alumne Grups reduïts Propicien la socialització Programes individuals Impliquen la cognoscivitat Descobriment guiat Afavoreixen la creativitat Resolució de problemes Creativitat
  7. 7. Estils tradicionalsSón els estils de més llarga durada i encara segueixen sent un plantejament generalitzat pels entrenadors dels esports tradicionals
  8. 8. ObjectiusTenen com a objectiu fonamental la repetició dels exercicis físics a realitzar sota el comandament del professor que en tot moment dirigirà els exercicis.La transmissió del model del que hi ha que fer és la clau d’aquests estils d’ensenyaments.
  9. 9. Fonament teòricaL’atenció està basada en la figura del professor.És un estil còmode ja que es basa en l’autoritat del professor.El professor adopta totes les decisions preactives, interactives i postactives
  10. 10. L’alumne el que ha de fer és atendre obeïr i respondre.És un tipus d’ensenyament no actiu que promou un tipus d’actuació passiva en l’alumne.No existeix la individualització sino la resposta col.lectiva de tots al mateix temps, la mateixa quantitat i la mateixa intensitat
  11. 11. Estils tradicionalsDues modalitats: – Comandament directe – Assignació de tasques
  12. 12. Comandament directeEl professor ho decideix totEs necessita disposar d’un gurp i amb el que es realitzarà un treball masiu en el que no existirà consideració amb les característiques individuals dels alumnes
  13. 13. Fases en que es composa Organitzar els alumnes en la classe d’una manera formal. La organització i el control és exhaustiu. Explicar i demostrar el gest o l’exercici a realitzar per l’alumne o el model (tasca a realitzar) Realitzar un assaig.
  14. 14.  Executar tantes repeticions fins que consideri el professor que l’exercici és acceptable. Seguir les veus o els sistemes de senyals establertes i marcades pel professor. Corregir els exercicis massivament i de manera generalitzada per tots els alumnes, sense individualitzar Els tipus d’execució generalment és simultània.
  15. 15.  La posició del professor ,normalment és fora del grup, destacada i fora del grup Per últim, realitzar una valoració global de la classe per part del professor. El professor observa i al final fa uns comentaris
  16. 16. Papers del professor i del‘alumneEl professor és un transmissor i adopta totes les decisions.L’alumne ha de ser passiu i receptiu. Les seves funcions són escoltar i realitzar l’exercici.El lideratge és absolutament del professor
  17. 17. Assignació de tasquesUn cop planificada la classe d’una forma linial i condicionada a la tasca, l’execució permet una més gran alliberament del professor en quant a que l’atenció no ha d’estar solament en l’ordre , sino també i especialment, segons el talant del professor, en la tasca a realitzar
  18. 18. El professor està deslliurat del ritme d’execució.L’estructura de la planificació és més flexible i permet més modificacions durant la realització de la classe. L’organització anirà adaptada al tipus de tasca que anirem a utilitzar.
  19. 19. Decissions Professor AlumnePreactives Tot ResInteractives Tot. Menys la Posició dels organització alumnes. dels alumnes, Ritme ritmes i execucióPostactives Tot Tot
  20. 20. Fases en que es composaInformació incial: aquí es dona una informació verbal i visual ambdues del gest que hi ha que realitzarDurant l’execució de l’alumne el professor corregeix donant coneixements de l’execució i dels resultats dels alumnes
  21. 21. Durant l’execució de l’alumne el professor estimula als alumnes i conversa amb ells.El tipus d’execució pot ser: simultani, alternatiu i consecutiuLes ordres d’inici i final són les úniques que existeixenLa posició del professor durant la la informació inicial és destacada.
  22. 22. Durant l’execució i el coneixement dels resultat evolucionarà entre els alumnes del grup.El professor anirà modificant de la classe en funció de la tasca a realitzarL’alumne podrà realitzar l’exercici al seu ritme o nivell
  23. 23. Diverses formes de realitzacióUna única tasca per a tota la classe.Una seqüència de tasques per a tota la classe que implica la realització d’un moviment o activitat determinada – Acabant la seqüència en una sola volta (circuit) – Acabant la seqüència de tasques de forma independent.
  24. 24. Els models d’organització no són rígids. Poden donar-se organitzacions que van des de la semiformal a la informal.La posició i evolució del grup estarà dependent de la tasca, la limitació del material i els problemes merament organitzatius, no per motius d’individualització.
  25. 25. Paper del professorNo és tan destacat, traslada a l’alumne algunes decisions, encara que siguin poc significatives, tals com el ritme, la cadència dels erxercicis, la ubicació en el terreny, espai de la classe. Es permet una certa implicació de l’alumne en la realització dels exercicis.
  26. 26. Les relacionsPermet millorar les relacions afectives del professor envers els alumnes i entre ells.Permet la correcció, conversar amb ells, reforçar els estímuls, hi ha oportunitat d’escoltar a al’alumne .
  27. 27. DificultatsManca d’individualtzació.Els alumnes han de saber correctament entendre els missatges del professor
  28. 28. Estils d’ensenyament quefomenten la individualització
  29. 29. Concepte Són els estils que permeten avançar a ritme i temps personals i assolir successivament o de sobte les diverses cotes d’aprenentatge El treball individualitzat produïrà en l’alumne un aprenentatge automotivat i individual en el que el propi alumne pugui avalaur la seva execució i pendre decisions durant un període llarg
  30. 30. Aventatges Treball individual Agrupacions diferenciades segons criteris: – Ritme d’aprenentatge – Nivell d’aptitud física – Nivells diferents d’aprenentatge i de coneixements – Diferents interessos – Treball individualitzat i programat – Treball personal – Treball per mòduld (unitats modulars)
  31. 31. L’alumne ha d’aprendre per a si mateix sense la continua direcció del profesor.Estils que fomenten la individualització – Treball per grups – Ensenyament modular – Programes individuals
  32. 32. ObjectiusEs preten assolir un gran nivell d’autodecisió i de treball independentTambé permet que el propi alumni s’autoavaluï les seves execucions ja que pot estar molt de temps sense la presència i intervenció del professor.
  33. 33. Treball per grups:individualitzacióEn primer lloc cal que existeixi un grup amb diferents interessos dintre del grup o bé que hi hagin diversos nivells o interessos.Cal fer una avaluació previs amb la finalitat de conèixer els diferents subgrups en funció del seus interessos o aptituds
  34. 34. Treball per grups:individualitzacióCal que existeixi una maduresa amb el grup, responsibilitat, i espai suficient per la seva posada en pràcticaDues modalitats – Modalitat interessos – Modalitat execució -aptituds
  35. 35. Fases de que es composaAvaluació prèvia (interessos, o nivells d’execució)Un cop coneguts els subgrups, cal planificar la classe segons aquests grups.Cada grup treballa en un diferent grau en l’escala de la programacióL’escalfament pot ser general o per subgrups en funció al treball a efectuar
  36. 36. Fases de que es composaL’actuació durant la interacció didàctica es diferenciada per cada grup.Es dona una informació inicial diferent a cada activitat o nivellEl coneixement de resultats es diferent per cada subgrup o nivellLa posició del professor serà destacada
  37. 37. Fases de que es composaHi ha possibilitat de promoció o canvis de grupAquesta actuació es podrà seguir durant un pèriode de temps determinat.
  38. 38. Paper del professorEstà mes centrat en la tasca d’ensenyar i de donar coneixements dels resultats.Te un paper d’ajuda i orientació en l’aprenentatge dels alumnes segons el seu nivell.
  39. 39. RelacionsEs milloren molt ja que l’alumne es sent protagonista del seu aprenentatge, se li dona un tractament individualitzat i se’l agrupa en funció dels seus interessos.La relació és més afectiva
  40. 40. RelacionsCal que el grup sigui en principi homogeni.Caldra que els grups estiguin equilibrats per la millora del control, i la participacióÉs com una assignació de tasques però en lloc de fer un treball massiu, seria més individualitzat per grups
  41. 41. Enseynament modularEs pot fer per interessos o per nivells d’execucióCondicions: – Dos professors – Existència d’una mena de contracte entre els alumnes i professors on es concreti el pèriode de temps que dura aquest mòdul. Cada alumne estarà en el nivell que el correspongui.
  42. 42. Programes individuals Suposa el màxim en quant a la individualització de l’ensenyament És un ensenyament – Directe: presencial – Indirecte: no presencial ( pla escrit o audiovisual) Cada pèrsona té un programa adaptat a les seves característiques individuals S’exigeix als alumnes una gran responsibilitat
  43. 43. Estils que fomenten laparticipació de l’alumne
  44. 44. ConcepteEs poden definir com un conjunt d’estils d’ensenyament que es caracteritzen fonamentalment per la participació dels alumnes en el procés d’ensenyament- aprenentatge. Realitzant funcions docents: corregir, avaluar, informar,etc
  45. 45. S’utilitza al company perquè incidiexi en la variable de l’avaluació ( control) entesa com a feedback o coneixement de l’execució i coneixement dels resultats.Són utils ja que suposen un avançament amb l’us del company en el seu propi aprenentatge
  46. 46. Estils que fomenten laparticipacióEnsenyament recíprocGrups reduïtsMicroensenyamentaquests estils es poden utilitzar de forma combinada amb altres estils
  47. 47. Objectius Major implicació dels alumnes en el seu aprenentatgeConcedir més llibertat a l’alumne en el seu camí cap a la independència, l’autonomia, i l’emancipació.Impartir més nombre de coneixements possibles
  48. 48. Oferir un coneixement dels resultats de forma immediata.Facilitar la tasca del professorProduir un aprenentatge , més eficaçProcurar una formació com ensenyant al fer una tasca docent.
  49. 49. 1. Ensenyament Recíproc
  50. 50. CaracterístiquesCal acostumar als alumnes a observar la realització dels exercicis.Fomentar l’atenció selectiva de les tasques, capacitat d’anàlisis i acostumar-se a emetre un judici.La matèria a ensenyar ha d’estar molt estructurada, ja que hem que deixar molt clar als alumnes els criteris d’avaluació
  51. 51. Fases de que es composaEn relació al disseny de la sessió – cal programar els exercicis i les observacions – els criteris de correcte i incorrecte en l’execució han de quedar molt clars. – En cada exercici cal especificar quins elements cal observar – S’ha de programar prèviament els fulls de les tasques.
  52. 52. Fases de que es composaAmb relació a l’execució de la classe. – La tècnica d’ensenymanet és per instrucció directa. – La informació inicial anirà dirigida als alumnes com executants i sobre que hauran de fixar-se quan siguin observadors – el coneixement de resultats els realitzarà l’alumne observador
  53. 53. El professor controlarà al observador, per així estimular-lo perquè emeti els judicisCal corregir l’actitud general dels alumnes.Establir les modificacions sobre la marxa, respecte a les observacions i els exercicis a realitzar
  54. 54. Establir i ordenar els canvis en les funcions dels alumnes. Canviar el rol d’executant i/o observador.El professor mai es dirigirà a l’executant. En tot cas ho farà través del observador.
  55. 55. En quant a l’avaluacióHa d’estar molt clar el cal observar , i el que estar be, regular i/o malamentCal comprovar si es compleix el que estava previst.
  56. 56. 2. Grups Reduïts
  57. 57. FasesÉs una solució de les limitacions de l’ensenyament recíproc.La tècnica d’ensenyament no varia, però a més de donar informació sobre l’observació, s’afageixen altres informacions respecte de les funcions que s’afageixen: anotadors, ajudes, o altres observadors.
  58. 58. AventatgesPermet en el moment de l’avaluació tenir una més gran informació perque hi ha més observadors.Augmenta el nombre d’observacions
  59. 59. InconvenientsComplexitat en l’organització.Definir be els ítems
  60. 60. 3.Microensenyament
  61. 61. ConcepteNivell màxim de partcipació en l’alumnatEl professor treballa amb un Nucli bàsic Central que està format per un grup reduït d’alumnes.Els alumnes que pertanyen a NBC actuen com a professor, d’un altre grup d’alumnes
  62. 62. Els alumnes-professors reben informació que abarca des de l’execució de l’exercici fins a l’observació i de la organitzacióLa tasca del professor és més complexa, cal planificar la classe i per altre costat la dels integrants del nucli central
  63. 63. Aquesta modalitat ha sigut molt aplicada en la formació inicial dels professors i d’entrenadors.L’aplicació de la microenseynança exigeix haver participat prèviament en les modalitats d’estils anteriors.
  64. 64. Decisions Professor AlumnePre-actives Tot , encara que Assumeix la delega les funcions delegacióInteractives Delega funcions Imparteix durant la classe FeedbackPostactives Delega Feedback Feedback
  65. 65. Es pot també utilitzar observadors que analitzaran la tasca del professor-alumne, i que posteriorment s’intercanviaran les funcions (ensenyament recíproc).El professor-tutor, evolucionarà pels diversos subgrups perque es compleixi l’activitat tal i com estava prevista.
  66. 66. AvaluacióEn l’avaluació, el professor controlarà la tasca dels alumnes i els observadors que han dirigit el grup
  67. 67. Efectes positius d’aquest EstilParticipació màxima de l’alumne de forma més directe ,.Millor coneixement del que fa per part de l’alumne. Capta detalls més importantsMés gran responsabilitat per part dels alumnes.Ajuden a desenvolupar la capacitat d’observació
  68. 68. Major independència de l’alumneAfavoreix l’actitud críticaPossibilita en fixar-se en els punts més importants a executarAugmenta el nombre de coneixements dels resultats.Una millor forma de vivenciar l’aprenentatge
  69. 69. Ajuda a una avalaució recíprocaFomenta la cooperacióEs multiplica l’acció del professoratS’aprèn ensenyantEn els esports amb adversari ajuda a conèixer l’adversari.
  70. 70. Estils que fomenten lasocialització
  71. 71. ConcepteÉs el procés que transforma al individu biològic en individu social mitjançant la transmissió i l’aprenentatge de la cultura de la seva societat
  72. 72.  En la socialització podem destacar els següents apsectes a educar com són: – La convivència – La cooperació – La participació – La cohesió – El respecte – El treball en equip – La sensibilitat cap els altres
  73. 73. Disseny de l’estil d’ensenyamentEs tracta de partir de la base de que les activitats o treballs que es proposen són un motiu o pretext per a desenvolupar la sociobilitatPossiblement els objectius socials poden passar a primer pla, per sobre dels objectius d’AFE
  74. 74. El primer que hi ha dissenyat és un objectiu de tipus social clar i definit.
  75. 75. Fases en que es composaPart informativa: es tracta d’explicar el treball i els objectius que es pretenenEl professor: – Donar informació suplementària , si s’escau – Conèixer el treball dels grups – Orientar al grup en el seu treball – Treure conclusions i realitzar una memòria
  76. 76. El grup treballa amb independència i escull les seves normes i pautes d’actuació.Cal escollir un cap del grupS’estableixen reunions periòdiques per estudiar el treball realitzatL’avaluació es farà de forma grupal, seguint els responsables d’establir la forma d’avaluació
  77. 77. El grup podrà fer propostes d’activitats que es realitzaran i discutiran en els grups amb la única restricció en el les activitats hauran de ser relacionades amb l’exercici físic o amb temes relacionats
  78. 78. Disseny de l’estilDecisions Professor AlumnesPreactives Quasi tot Poques Delega en el grupInteractives Propostes Decideix el Responsabilitza grup al grupPostactives Quasi tot Alguna cosa
  79. 79. Estils que impliquencognoscitivament al alumne
  80. 80. ConcepteSón tots aquells estils que plantegen situacions, i es preten que es resolguin problemes motrius, i que impliquin per part del professor un ensenyament mitjançant la búsqueda i una intervenció didàctica a través d’una tècnica d’ensenyament per medi de la indagació
  81. 81. La gran diferència amb relació als altres estils el marca la tècnica que ituilitza el professor.La clau fonamental d’aquests estils d’ensenyament és que consideren la relació estreta entre activitat física i activitat cognoscitiva i que pretenen implicarla en el seu aprenentage motor
  82. 82. EstilsDescobriment guiatLa resolució de problemes
  83. 83. Objectius Implicar cognoscitivament a l’alumne en el seu aprenentatge motor Trasladar alguns aspectes de la presa de decisions del professor a l’alumne Aprendre a aprendre Desenvolupar la presa de decisions davant els problemes o situacions motrius Fomentar la curiositat , i l’indagació Saber resoldre problemes
  84. 84. Principis generalsDues premises – Allò que aprenem per nosaltres mateixos, per descobriment s’oblida menys – Ensenyar i descobrir els principis ens assegura una palicació en situacions reals
  85. 85. Principis bàsicsL’ensenyament és un procés dinàmic en el que l’alumne ha de decidir sobre la seva actuació segons uns principis lògicsEs essencial que l’alumne busqui interrelacionar-se entre els elements que utilitzaNo existeix , generalment un model explicit
  86. 86. Progressió en la seva aplicacióHa de fer-se en forma progressiva: – Cal crear un clima d’investigació – Presentar situacions noves – Proporcionar part de la informació – Plantejar una activitat com un repte (conflicte) – Limitar les possibilitats en l’execució – Plantejar hipòtesi ( que passaria si..?)
  87. 87. L’activitat cal que:Sigui significativaL’objectiu a aconseguir ha d’estar ben definitEl plantejament d’objectius associats a una finalitatLa finalitat ha de comportar un repte
  88. 88. Fases en que es composaMotivació per propiciar la pràctica – Exposar el tema-problema i els seus punts d’interès. – Tenir en consideració l’afany de superació – Considerar l’agent provocador de la curiositat – Tenir en consideració el repte
  89. 89. Plantejament de l’objectiu a aconseguir. Plantejament del problema i el seu nivell de dificultatInformació necessària per encarar el problemaCondicions , normes, i límits en els que es desenvoluparà el problema
  90. 90. Descobriment guiatEstil d’ensenyament situat entre el que utilitzen una tècnica d’ensenyament per instrucció directa i els que utilitzen una tècnica indirecte (resolució de problemes).Es essencial en el seu disseny la dependència de les respostes (que s’esperen de l’alumne i els indicis proporcionats pel professor)
  91. 91. L’estructuració de l’ensenyament és organitzada , exigeix una implicació coggnitiva, no plena, s’experimenta dintre d’uns límits un cert control del professor.Existeix el problema de les situacions on la solució és única.És un estil centrat en el procés
  92. 92. Tècnica a seguirEls exercicis seran proposat seguint unes regles: – No dir mai la resposta – Esperar sempre a la resposta de l’alumne – Reforçar sempre les respostes correctes
  93. 93. Cal considerar el següent:La direcció de la seqüènciaLa transcendència del pasLes relacions entre els passosLa velocitat de la freqüència
  94. 94. Resolució de problemesL’essencial és que l’alumne hagi de trobar per is mateix les repsostes amb tota llibertat.L’estrucutra de l’ensenyament es semiorganitzada, es donen un major nombre de respostes cognitives, i provoca la realització experimental de més repsostes físiques,
  95. 95. La individualització és més granLes alternatives a les respostes són més gran.
  96. 96. Actuació del professorPresentació del problema. La comunicació serà oral o escrita.Seguirà l’actuació individual de l’alumne segons el ritme, capacitat i la selecció de l’ordre en els problemesHaurà un temps per aclarir la naturalesa del problema, per medi de preguntes dels alumnes
  97. 97. Hi haurà un temps d’espera perquè l’alumne prengui les decisions. Cal que doni el primer pas en les respostes . Així s’inicia el procés cognitiu de l’alumne.

×