• Like
Jocnoetmengiselmon
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

Jocnoetmengiselmon

  • 153 views
Published

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
153
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
3
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. El GRAN JOC 04 ESCENAR DIFEREN IS TS I TA LL C O VA FES TE LA L D I P ÒSIT? ME els ulls, MP LIObre bé ràs! i veu OO MEN M GE A L’HAM I IR P ESC T A P er petitaa gent , i mitjagran na O, DONCS C O M P R O S PEN Un joc en el que res és com sembla
  • 2. Per què aquest material?U n dels elements definitoris de la Des de l’any 2005, quan va començar a caminar campanya No et mengis el món sempre la campanya, hem elaborat múltiples materials ha sigut el d’intentar transmetre formatius que persegueixen trencar amb les informació i formació de vocació barreres que ens separen de la realitat del sistema transformadora. Partint de la premisa agroalimentari, per a diferents públics i amb que els aspectes negatius de diferents formats. Exposicions, informes, l’alimentació industrial sovint resten contrapublicitat, audiovisuals, mapes o llocs weba l’ombra intentem així sumar-nos als esforços de ens han permès mostrar el nostre missatge.molta gent que intenta revertir la invisibilitatd’aquesta informació El que tens entre les mans és un dels últims que hem elaborat i que pretén, de manera clara iEnvoltats en una espècie de paper de cel·lofana senzilla, mostrar les diferències entre dos modelsde bonics colors, s’oculten els greus alimentaris. De manera amena, visual i directa,impactes socials i ambientals d’un sistema pretenem visibilitzar la nostra denúncia i laagroalimentari injust i insostenible. nostra aposta. Aquesta, almenys, és la nostraCada cop a més distància real i mental dels intenció. Esperem que així sigui i que trobisaliments que consumim, una espessa boira aquestes pàgines profitosas i interessants i,s’ instal·la (o és instal·lada) entre nosaltres i els sobretot, que despertin en tu el ferm propòsit dealiments, cada vegada sabem menys sobre què seguir avançant cap a la sobirania alimentària,mengem, qui ho produeix, on es produeix i com unint-te als milions de persones que, escampadeses produeix. per tot el món, al Nord o al Sud, també ho fan amb unes mans com les que sostenen aquests fulls i uns ulls com els que miren aquestes paraules. No dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres pel que necessitis. L’equip de No et mengis el món. 3
  • 3. Segueix 1 Mira 2 3 Busca Si vols ZONA PARES I PROFES els passos! i descobreix les respostes saber més… 7 12 13 14 + + D + 6+ 2 Transge... què? el pagès guardava de cada collita les millors llavors per sembrar- les a la següent estació. Però les modificades no es reprodueixen es de fa dècades, amb el sorgiment de Afortunadament, les coses poden canviar. Per · Facilitar l’accés a la terra, aigua, boscos, I la terra, la Revolució Verda, es diu que els això, és important que, com a país, comencem zones de pesca i altres recursos productius a Les llavors, per fora, semblen totes iguals, però no ho són. com les orgàniques, així que cada any s’han de tornar a Les transgèniques són molt diferents. La cosa és així: comprar. I de vendre-les se n’encarreguen empreses com PARTEIX de qui és? s’agafa una llavor corrent i, mitjançant una modificació del seu ADN, se li incorporen gens d’una espècie diferent, perquè tinguin Cargill, Monsanto, etc., que no només li prohibeixen al pagès guardar llavors, sinó que a més li venen els fertilitzants Tinença de la terra models agroalimentaris intensius, és a dir, els que dediquen grans superfícies a pensar en una agricultura i una ramaderia que privilegiï el nostre mercat, de manera que través d’una autèntica redistribució. I REPARTEIX resistència a les plagues o un tret nutricional específic i plaguicides necessaris. Així, el que sempre va ser un dret (has vist les síndries sense llavors, per exemple?). Sembla genial, bàsic –l’alimentació- va passar a ser un negoci més de terra a la producció d’uns pocs aliments, no haguem d’importar el que consumim. A · Reconèixer i promoure la funció de la dona en 3 1 2 4 5 8 9 10 Quan els camps tenen molts filats que separen De qui hauria de ser la terra? De qui hi viu i la treballa des de fa generacions, o de les multinacionals que tenen el poder i els diners veritat? Bé, vejam... Fins abans de la creació dels transgènics, (bé, un de molt lucratiu…). FES LA TEVA són la solució pels problemes d’alimentació de la humanitat. En realitat, és un problema més més, hem de propiciar l’ús de models productius diversificats, que assegurin l’accés la producció d’aliments. COLLITA per ocupar-les o comprar-les? A països com els terrenys, vol dir que hi · Donar a les comunitats el control sobre els 9 14 6 11 ha molts amos. I si això Brasil, moltes empreses instal·len els seus que una solució: quan l’agricultura, la dels pagesos als recursos productius. I, com a 7 + Super cultius en territoris que tradicionalment han passa, aleshores hi ha sigut dels indígenes, en llocs tan importants ramaderia i/o la pesca s’orienten ciutadans, donar suport als comerços de recursos productius, per davant de la BITLLET moltes famílies que tenen 11 parcel·les per cultivar. com l’Amazones. Com que no tenen on principalment a l’exportació (en lloc de fer-ho proximitat, en els quals es venguin els propietat de les empreses de la terra, aigua i enciam cultivar els seus propis recursos, els pobladors Ara, un grapat d’empreses Però quan el camp cap als mercats locals), es generen moltíssims productes produïts localment, de forma altres recursos genètics i d’altre tipus. D’ANADA locals es veuen forçats a cedir tots els seus multinacionals controlen tot el sembla no acabar mai, no procés complet: des de la venda 13 hi ha filats i el color és drets sobre les terres i a treballar com assalariats, en condicions laborals molt de llavors i fertilitzants, fins a la problemes socials i ambientals. respectuosa amb els treballadors i amb el sempre el mateix, significa que allí només dolentes i amb sous baixos. Mal negoci pels El camp perd agricultors dia a distribució dels aliments als supermercats. Mentrestant, els Els camps uniformement verds poden ser molt bonics, és veritat, però no és or tot allò que medi ambient. · Protegir les llavors pel seu lliure intercanvi iI a això, pagesos, no? hi ha un amo o un sol dia. L’èxode rural és tan fort que pagesos estan en un carreró llueix. Els aliments transgènics, és a dir, els que han El principal d’aquests problemes és que utilització, el que significa que no existeixin 12 productor que treballa la a Europa menys del 5% de la sense sortida: per un costat sigut modificats genèticament perquè resisteixin les QUÈ ÉS LA SOBIRANIA 1 guanyen les grans empreses que poden patents i que s’apliqui una moratòria als terra (segurament, una població segueix cultivant la depenen de les llavors que plagues i perquè la seva producció sigui major, poden fer gran empresa). terra. Per què ja ningú vol viure i treballar al camp? És una compren (a preus cada cop més alts) a la indústria, i, per un molt mal al medi ambient. Per aconseguir aquests súper vegetals, fa falta utilitzar molts més fertilitzants químics i produir i exportar, i perden les empreses ALIMENTÀRIA? cultius modificats genèticament Si una o diverses història llarga, que comença als empreses tenen grans anys cinquanta, quan es va altre costat, venen la seva herbicides que amb d’altres tipus de sembra. familiars agràries i les petites i mitjanes NOIES producció a preus extremada- territoris, els petits començar a incorporar tecnolo- ment baixos. Així, només els empreses que tenen com a objectiu els La sobirania alimentària és el dret de tots els Avança un pas, I això produeix desforestació, perquè es talen arbres per agricultors es queden gia al camp (irrigació, mecanit- queda treballar en camps aconseguir més terrenys on cultivar-los. I contaminació, mercats locals. El més greu és que la pagesia, pobles, comunitats i països a definir les seves SUPERPODEROSES sense terra on sembrar zació, llavors híbrides, fertilit- aliens, emigrar a les grans degut al fet que fan falta milions de litres d’herbicides PER SABER-NE MÉS retrocedeix-ne dos aliments. A dia d’avui, un petit nombre de zació química, etc.) per aconse- guir fer més feina amb menor ciutats del sud (on acaben vivin que ja han causat dotzenes de casos d’intoxicació en la que sempre cultivà la terra, queda fora del pròpies polítiques en matèria agrícola, Ser dona i viure al camp no és feina fàcil. Perquè en barris de barraques i les poblacions properes, i contaminació de l’aigua si ja és complicat ser pagès, molt més ho és quan latifundistes decideixen quantitat de persones. L’objectiu favelas), o convertir-se en superficial. I tot això per què? Perquè les grans model i atrapada en el cercle de la pobresa, la laboral, de pesca, d’alimentació i de terres de a aquesta feina se li ha de sumar la discriminació què i com es produeix i a no era disminuir la fam al món, immigrants sense papers als multinacionals aconsegueixin enormes fam i la subnutrició. manera que resultin adequades a les seves www.noetmengiselmon.org 13 de gènere, la cura dels fills, els sous baixos, o les quant es ven. Probablement, és molt més fàcil llaurar un sinó abaixar els costos de països del nord. guanys amb collites rècord. dificultats en que es troba una dona per La conseqüència? camp amb un tractor enorme, que fer-ho amb un bou, o fins i tot amb la força humana. producció dels aliments. circumstàncies específiques des d’un punt de www.viacampesina.org aconseguir un crèdit. Elles són les que més treballen, però només són propietàries del 2% de L’agricultura i la Això és un avenç, és clar. Però en nom de la També hem de tenir en compte els aspectes vista ecològic, social, econòmic i cultural. www.foodfisrt.org les terres cultivables del món. I han de treballar ramaderia intensives modernitat, s’han fet d’altres canvis al camp molt: als països del sud, les contracten les grans estan esborrant del mapa que no han sigut tan positius. Per exemple, ambientals. Aquest model no aprofita la I això implica: www.peoplesfoodsovereignty.org empreses, però a més han de cultivar per a les produccions familiars, els transgènics van esborrar d’una bufada les biodiversitat existent per produir aliments de www.biodiversidadla.org diverses i sostenibles. tècniques de cultiu que s’havien desenvolupat consum propi i per a vendre al mercat de les · Donar prioritat a la producció d’aliments pels UN DEUTE MOLT GRAN manera sostenible, sinó que elimina aquesta Però el cultiu de soja contamina, desforesta www.fian.org 8 seves comunitats, perquè amb els sous que durant milers d’anys, i les van substituir per i erosiona els sòls, així que els la comprem a Argen- mercats nacionals i locals, sota la base d’uns guanyen no donen a l’abast. mètodes que atempten contra el medi ambient. Per això, és important que la investigació tina i Brasil. Aquest desastre ecològic que provoquem biodiversitat i la substitueix per uniformitat. www.etcgroup.org Espàrrecs de Xile, gambes d’Argentina, cafè de no el veiem, però està al nostre planeta,i té el seu tècnica i científica es reorienti a millorar els Vietnam… Molt del que mengem cada dia es cultiva origen en el nostre consum. Pensa que bona part dels sistemes de producció diversificats i www.ecomenjadors.org sistemes agrícoles tenint en compte la biodiver- sitat i les necessitats i sabers dels pagesos, de en un altre país. A vegades, un país s’encarrega de països empobrits (aquells des dels quals importem Així es trenca la dinàmica dels ecosistemes, agroecològics i d’una agricultura pagesa i les comunitats i de tots els ciutadans. produir molt d’una sola cosa només per exportar, i es aliments) destinen el seu sistema agrari a produir veu obligat a importar tota la resta que necessita la el que ens interessa a nosaltres, en lloc del que I el que abans era una activitat sostenible i familiar. seva població. Estrany, no? Bé, nosaltres hi tenim necessita la seva població (amb alts percentatges eficient, como l’agricultura pagesa, 5 11 molt a veure. Per exemple, avui dia Espanya necessita de subnutrició i fam). Així es genera la desaparició 4 + un territori igual al de tota Catalunya per obtenir tota la soja que consumeix. de la sobirania alimentària i es produeix el que anomenem “deute ecològic”. es converteix en contaminant, agressiva amb l’entorn i insostenible. · Garantir preus justos pels agricultors.COM s’hi A les pàgines que segueixen, Quan hagis trobat la major Per a cada una de les quatre et trobaràs amb diverses quantitat possible de il·lustracions, hem preparat il·lustracions. Cada parell diferències, pots passar a la un apartat especial per a de dibuixos sembla igual, pàgina següent. Allí mares, pares, professores i però no ho és! Si mires trobaràs les solucions al professors. atentament, començaràs a Gran Joc de les Diferències. veure petites diferències. i veuràs alguna cosa més: Allí no només hi trobaràs I no és que al nostre per a cada una de les una explicació més extensa juga? dibuixant se li hagi anat diferències, hem posat una de tots els temes, sinó el cap... és només que cada petita explicació. Perquè també una guia amb una d’aquestes diferències aquest joc té truc: cada activitats extra per fer a està ben amagada perquè et il·lustració parla d’un tema classe. Si et dedicas al diverteixis buscant-les. (el camp, els agrocombus- ensenyament o portas un L’única pista que et podem tibles, la pesca, els grup, et proposem un joc donar és la quantitat supermercats), i a cada més (amb objectius, d’“errors” que es trobem en diferència s’hi amaga una metodologia, materials i cada il·lustració. manera d’entendre el que temps necessaris) amb el ens envolta. Per exemple, al qual aprofundir sobre els S’ha d’obrir bé els ulls, mar, no és el mateix pescar eixos temàtics que proposa possar-hi molta atenció i pezqueñines, peixos petits aquesta guia. Aquests jocs posar a prova la memòria. que només peixos grans, extra són orientatius, i pots Ah! Es pot fer en equip! no? Doncs això: quan trobis adaptar-los en funció dels les diferències, llegeix el que coneixements i dels interes- tenim per explicar-te i, si et sos del teu grup. quedes amb dubtes, pregunta-ho tot a a casa teva o a la escola! 4 5
  • 4. 6 7
  • 5. 12 13 14 + 7 + + 6+ 2 Transge... què? la pagesia guardava de cada collita les millors llavors per sembrar-les a la següent estació. Però les modificades no es I la terra, Les llavors, per fora, semblen totes iguals, però no ho són. reprodueixen com les orgàniques, així que cada any s’han de PARTEIX Les transgèniques són molt diferents. La cosa és així: tornar a comprar. I de vendre-les se n’encarreguen empreses de qui és? s’agafa una llavor corrent i, mitjançant una modificació del seu com Cargill, Monsanto, etc., que no només li prohibeixen a la ADN, se li incorporen gens d’una espècie diferent, perquè tinguin gent pagesa guardar llavors, sinó que a més li venen els I REPARTEIX resistència a les plagues o un tret nutricional específic (has vist les síndries sense llavors, per exemple?). Sembla genial, fertilitzants i plaguicides necessaris. Així, el que sempre va ser un dret bàsic –l’alimentació- va passar a ser un negoci veritat? Bé, vejam... Fins abans de la creació dels transgènics, més (bé, un de molt lucratiu…). 1 2 9 10 Quan els camps tenen De qui hauria de ser la terra? De qui hi viu i la treballa des de fa generacions, o de les molts filats que separen 3 4 5 8 els terrenys, vol dir que la multinacionals que tenen el poder i els diners per ocupar-les o comprar-les? A països com 9 14 terra es propietat de 6 11 moltes persones. I si això Brasil, moltes empreses instal·len els seus 7 + Super passa, aleshores hi ha cultius en territoris que tradicionalment han sigut de la població indigene, en llocs tan BITLLET moltes famílies que tenen 11 parcel·les per cultivar. importants com l’Amazones. Com que no enciam Però quan el camp tenen on cultivar els seus propis recursos, la Ara, un grapat d’empreses D’ANADA sembla no acabar mai, no població local es veuen forçats a cedir tots els multinacionals controlen tot el procés complet: des de la venda 13 hi ha filats i el color és seus drets sobre les terres i a treballar con gent assalariada, en condicions laborals molt de llavors i fertilitzants, fins a la sempre el mateix, significa que la propietat dolentes i amb sous baixos. Mal negoci per la distribució dels aliments als Els camps uniformement verds poden ser El camp perd població agrícola supermercats. Mentrestant, la molt bonics, és veritat, però no és or tot allò que està en mans de una pagesia, no? dia a dia. L’èxode rural és tan pagesia estan en un carreró llueix. Els aliments transgènics, és a dir, els que han 12 persona o que la fort que a Europa menys del 5% sense sortida: per un costat sigut modificats genèticament perquè resisteixin les 1 producció és a gran de la població segueix cultivant escala (segurament, una depenen de les llavors que plagues i perquè la seva producció sigui major, poden fer la terra. Per què ja ningú vol compren (a preus cada cop més molt mal al medi ambient. Per aconseguir aquests súper gran empresa). viure i treballar al camp? És una alts) a la indústria, i, per un vegetals, fa falta utilitzar molts més fertilitzants químics i història llarga, que comença als altre costat, venen la seva herbicides que amb d’altres tipus de sembra. Si una o diverses anys cinquanta, quan es vaNOIES empreses tenen grans producció a preus extremada- començar a incorporar tecnolo- ment baixos. Així, només els I això produeix desforestació, perquè es talen arbres per Avança un pas, territoris, els petits gia al camp (irrigació, mecanit- queda treballar en camps aconseguir més terrenys on cultivar-los. I contaminació,SUPERPODEROSES agricultors es queden sense terra on sembrar zació, llavors híbrides, fertilit- aliens, emigrar a les grans degut al fet que fan falta milions de litres d’herbicides retrocedeix-ne dos zació química, etc.) per aconse- ciutats del sud (on acaben vivin que ja han causat dotzenes de casos d’intoxicació enSer dona i viure al camp no és feina fàcil. Perquè aliments. A dia d’avui, un guir fer més feina amb menor petit nombre de en barris de barraques i les poblacions properes, i contaminació de l’aiguasi ja és complicat viure de la pagesia, molt més quantitat de persones. L’objectiu favelas), o convertir-se en superficial. I tot això per què? Perquè les gransho és quan a aquesta feina se li ha de sumar la latifundistes decideixen no era disminuir la fam al món, què i com es produeix i a pobació inmigrada sense multinacionals aconsegueixin enormes 13discriminació de gènere, la cura dels filles i fills, Probablement, és molt més fàcil llaurar un sinó abaixar els costos de papers als països del nord. guanys amb collites rècord.els sous baixos, o les dificultats en que es troba quant es ven. camp amb un tractor enorme, que fer-ho amb producció dels aliments.una dona per aconseguir un crèdit. Elles són les un bou, o fins i tot amb la força humana.que més treballen, però només són propietàries La conseqüència? Això és un avenç, és clar. Però en nom de ladel 2% de les terres cultivables del món. I han de L’agricultura i la modernitat, s’han fet d’altres canvis al camptreballar molt: als països del sud, les contracten ramaderia intensives que no han sigut tan positius. Per exemple,les grans empreses, però a més han de cultivar estan esborrant del mapa els transgènics van esborrar d’una bufada lesper a consum propi i per a vendre al mercat de les produccions familiars, tècniques de cultiu que s’havien desenvolupat UN DEUTE MOLT GRAN diverses i sostenibles. Però el cultiu de soja contamina, desforesta 8les seves comunitats, perquè amb els sous que durant milers d’anys, i les van substituir perguanyen no donen a l’abast. mètodes que atempten contra el medi ambient. i erosiona els sòls, així que la comprem a Argentina i Per això, és important que la investigació Brasil. Aquest desastre ecològic que provoquem no el tècnica i científica es reorienti a millorar els Espàrrecs de Xile, gambes d’Argentina, cafè de veiem, però està al nostre planeta,i té el seu origen en sistemes agrícoles tenint en compte la biodiver- Vietnam… Molt del que mengem cada dia es cultiva el nostre consum. Pensa que bona part dels països sitat i les necessitats i sabers de la pagesia, de en un altre país. A vegades, un país s’encarrega de empobrits (aquells des dels quals importem les comunitats i de tota la ciutadania. produir molt d’una sola cosa només per exportar, i es aliments) destinen el seu sistema agrari a produir veu obligat a importar tota la resta que necessita la el que ens interessa a nosaltres, en lloc del que seva població. Estrany, no? Bé, nosaltres hi tenim necessita la seva població (amb alts percentatges 5 11 molt a veure. Per exemple, avui dia Espanya necessita de subnutrició i fam). Així es genera la desaparició 4 + un territori igual al de tota Catalunya per obtenir tota la soja que consumeix. de la sobirania alimentària i es produeix el que anomenem “deute ecològic”. 8 9
  • 6. D es de fa dècades, amb el sorgiment de Afortunadament, les coses poden canviar. Per · Facilitar l’accés a la terra, aigua, boscos, la Revolució Verda, es diu que els això, és important que, com a país, comencem zones de pesca i altres recursos productius a models agroalimentaris intensius, és a a pensar en una agricultura i una ramaderia través d’una autèntica redistribució.Tinença de la terra dir, els que dediquen grans superfícies que privilegiï el nostre mercat, de manera que de terra a la producció d’uns pocs aliments, no haguem d’importar el que consumim. A · Reconèixer i promoure la funció de la dona enFES LA TEVA són la solució pels problemes d’alimentació de la humanitat. En realitat, és un problema més més, hem de propiciar l’ús de models productius diversificats, que assegurin l’accés la producció d’aliments.COLLITA que una solució: quan l’agricultura, la ramaderia i/o la pesca s’orienten principalment a l’exportació (en lloc de fer-ho de la pagesia als recursos productius. I, com a ciutadans, donar suport als comerços de proximitat, en els quals es venguin els · Donar a les comunitats el control sobre els recursos productius, per davant de la propietat de les empreses de la terra, aigua i cap als mercats locals), es generen moltíssims productes produïts localment, de forma altres recursos genètics i d’altre tipus. problemes socials i ambientals. respectuosa amb els drets laborals i amb el medi ambient. · Protegir les llavors pel seu lliure intercanvi i El principal d’aquests problemes és que utilització, el que significa que no existeixin guanyen les grans empreses que poden QUÈ ÉS LA SOBIRANIA patents i que s’apliqui una moratòria als produir i exportar, i perden les empreses ALIMENTÀRIA? cultius modificats genèticament familiars agràries i les petites i mitjanes empreses que tenen com a objectiu els La sobirania alimentària és el dret de tots els mercats locals. El més greu és que la pagesia, pobles, comunitats i països a definir les seves la que sempre cultivà la terra, queda fora del pròpies polítiques en matèria agrícola, PER SABER-NE MÉS model i atrapada en el cercle de la pobresa, la laboral, de pesca, d’alimentació i de terres de fam i la subnutrició. manera que resultin adequades a les seves www.noetmengiselmon.org circumstàncies específiques des d’un punt de www.viacampesina.org També hem de tenir en compte els aspectes vista ecològic, social, econòmic i cultural. www.foodfisrt.org ambientals. Aquest model no aprofita la I això implica: www.peoplesfoodsovereignty.org biodiversitat existent per produir aliments de www.biodiversidadla.org manera sostenible, sinó que elimina aquesta · Donar prioritat a la producció d’aliments pels www.fian.org biodiversitat i la substitueix per uniformitat. mercats nacionals i locals, sota la base d’uns www.etcgroup.org sistemes de producció diversificats i www.ecomenjadors.org Així es trenca la dinàmica dels ecosistemes, agroecològics i d’una agricultura pagesa i I el que abans era una activitat sostenible i familiar. eficient, com l’agricultura pagesa, es converteix en contaminant, · Garantir preus justos per la pagesia. agressiva amb l’entorn i insostenible. 10 11
  • 7. De veritat nostre model de de “fallida” i els farà seves terres, s’hauran aquests textos per a les targetes: Dos altres membres del Targeta 4: PER A FE A CLASSR desenvolupament. perdre tot el que quedat sense menjar grup tindran problemesvols Metodologia: guanyin, encara que en realitat no hi ha cap perquè aquest s’ha convertit en Targeta 1 de salut pels pesticides, i també deixaran el joc.” Anvers: “Heu guanyat Emenjar-te Dinàmica en grup, targeta perdedora. biocombustible, etc.) Anvers: Targeta 3: un val per comprar tota la En acabar el joc,el món? joc cooperatiu. El grup de la majoria “Heu guanyat fruita i verdura que és més nombrós, però tots el grup analitzarà un val per comprar tota Anvers: vulgueu, de qualsevol Materials: no té capacitat de què ha passat. la roba esportiva de “Heu guanyat mil litres varietat, en qualsevol decisió; no poden marca que vulgueu de biocombustible moment de l’any. Quatre sobres i quatre escollir quin sobre Orientacions: La clau durant un any: tres fabricats amb soja, Taronges a l’estiu, targetes. obrir. El grup de la d’aquest joc és que parells de sabatilles palma o blat de moro. síndries a l’hivern… cada un, quinze Així els vostres futurs El que més us agradi, minoria privilegiada condueixi a Targeta 2: Desenvolupament: obrirà una a una les plantejar-se preguntes samarretes i cinc cotxes no dependran del petroli, que és car i sempre!” targetes. Llegiran, significatives sobre el pantalons.” Anvers: contamina!” Revers: Es divideix la classe en d’una cara, els premis model de “Heu guanyat un gran “Per poder disposar dos grups: un format que han guanyat. Al desenvolupament sopar per a tot el grup. d’aliments fora de pel 20% dels revers, trobaran que agropecuari en el qual Inclou carns de la temporada, el nostre participants, i l’altre, aquests premis vivim i que alimentem: millor qualitat.” país els importa des pel 80%. comporten d’on surt el que d’altres països. ElsObjectiu: un “càstig” per l’altre consumim una Revers: estats exportadors se Es disposen les quatre grup. minoria? Quin impacte “Per alimentar el centren en uns pocsAmb aquesta dinàmica targetes en sobres, tenen els nostres hàbits bestiar de Catalunya, productes, els que méses pretén generar certa i se li demana al grup Davant d’aquesta en la realitat d’altres s’importa molta soja diners els reporten.consciència crítica més petit (en el qual situació, el persones i en el medi Revers: transgènica, que es D’aquesta manera,sobre el model de estaran els que volen moderador/a explicarà ambient? “Perquè tingueu tanta cultiva a països com perden biodiversitat.producció agropecuari “menjar-se el món”), el perquè d’aquest roba en un any, cinc Brasil, on es tala la En aquest joc, cincimperant, com ens que elegeixin fins a tres revers i quin és el seu persones de l’altre grup selva amazònica per participants vanafecta, en quina targetes plenes de reflex en el món real, hauran d’abandonar el obtenir terres de cultiu. Revers: vendre les seves terres amesura en som premis (ficticis). permetrà als del grup joc per anar-se’n a Això provoca que el “Per produir grans empresesresponsables i, majoritari que treballar al camp de canvi climàtic agrocombustibles, és agrícoles, que cultivensobretot, quines en Per a afegir-hi emoció, expressin les seves cotó d’una empresa. s’accentuï. necessari destinar el que necessita Europa.són les solucions es pot indicar que molèsties i consultarà, Unes altres cinc Per això, dos membres moltes terres per Aquests participantspossibles. després de cada integrants també de l’altre equip hauran cultivar-los i grans abandonen el joc, ja que targeta, als privilegiats, deixaran el joc perquè d’abandonar el joc i quantitats d’aigua. se’n van a viure a unaA través d’un joc, els si “de veritat volen hauran d’abandonar la anar a salvar els Com que els aliments favela d’una gran seva terra per treballar mobles de casa seva ara van al dipòsit de ciutat.”participants podreu menjar-se el món”. a la fàbrica de calçats, abans que arribi la gasolina, 4 membres decomprovar que tot té on treballaran moltes inundació per pluges l’altre grup hauranun preu –encara que de El joc acabarà quan d’abandonar el joc hores per molt pocs extraordinàries.vegades siguin altres s’hagin obert les tres perquè no tenenqui el paguen- i que targetes: la major part diners.” aliments per les sevestenim a les nostres parts del grup famílies.”mans algunes decisions “oprimit” estarà foraclau, perquè, en el fons, del joc (perquè hauranla qüestió resideix en el una de les targetes és la hagut de deixar les Pots utilitza 12 13
  • 8. 03 0314 15
  • 9. 2 +3 5 7 8+9 + + 6 A falta de petroli... TORNAR AL FUTUR bo és el blat de moro? Fins fa poc, cada pagès i cada pagesa homes i dones que consumim els Per a moure i transportar Així van néixer els forestals, com la palma, decidia què cultivar, en funció de les aliments que creixen en aquestes les persones i les coses, fa “biocombustibles”. el blat de moro, la soja, seves pròpies necessitats i les del seu condicions. A més, l’ús de químics pot falta molta energia. Una Tot i així, els biocombus- la canya, l’eucaliptus, TU VOLS EL entorn. Però les coses han anat canviant, provocar la destrucció dels microorgan- 7 energia que avui prové, en tibles van resultar ser un etc., els anomenem i molt. ismes que naturalment estan presents al 1 bona mesura, dels remei pitjor que la “agrocombustibles”: són TEU COTXE, Des que la “Revolució Verda” s’ha anat sòl, i això fa que la terra, a mig termini, es 6 8 5 combustibles fòssils, malaltia, malgrat la combustibles derivats de JO VULL LA estenent els últims 40 anys per tot el planeta, i encara més amb la imposició torni inerta i hagi de ser abandonada o... fertilitzada amb més agroquímics per 9 4 derivats del petroli (com publicitat que se’ls va fer. productes agrícoles. la gasolina). Fins i tot el seu nom és MEVA de la biotecnologia als camps, s’utilitzen agroquímics per aconseguir que els poder seguir sembrant-la! Això no és tot: després de fertilitzar amb 10 inexacte: “bio” és un Ara existeixen noves 2 Però des de fa temps (més terme molt ampli i es generacions de biocom- TERRA cultius creixin més ràpid i no siguin atacats per les plagues. I això, que a agroquímics, la pluja i les inundacions arrosseguen aquests productes fins als o menys quan es va fer refereix a “vida”, quan, en bustibles, que s’elaboren primera vista podria semblar bo per al rius, matant així els peixos i d’altres evident que el petroli, realitat, els biocombus- amb matèries primes 3 algun dia, s’acabarà), els tibles produeixen danys vegetals no comestibles, camp, ha resultat ser devastador. Cada cop que una màquina aboca formes de vida aquàtica. El pitjor és que aquests efectes solen ser irreversibles. El governs i les empreses socials i ambientals molt como herbes, fustes, palla Produir agrocombustibles a fertilitzants químics a les plantacions, positiu és que cada vegada més pagesos i busquen alternatives que importants. o algues, però encara no gran escala és una cosa seriosa. està fent molt més que això: pot provocar pageses intenten tornar a sembrar siguin més eficients i que Per això, als combustibles s’utilitzen per als cotxes Per començar, es necessiten importants problemes de contaminació utilitzant tècniques respectuoses amb el facin menys malbé el fabricats a partir de perquè estan en fase unes superfícies de terra de terres i aigües, la destrucció de la medi ambient, i preservar les seves medi ambient. cultius agrícoles i experimental. enormes, el que genera més biodiversitat natural i la intoxicació dels llavors creant bancs de llavors. pressió sobre els pagesos i pageses, que perden les seves 4 parcel·les a mans de les grans empreses. A més, es queden sense possibilitats de reinserir- 10 Pèrdua de se, perquè el cultiu de palma d’oli, canya o soja, necessita biodiversitat, avanç de la moltíssima menys mà d’obra que frontera agropecuària les terres que es dediquen a L’exprimidora de grans l’agricultura familiar. P rimer plat: gasolina Puaj! sobre la selva i les àrees protegides, i desplaçament A Amèrica Llatina, per exemple, Quasi la meitat de la població mundial està desnodrida, i el destinar-se a la producció d’agrocombustibles, el seu preu de comunitats originàries 1 els cultius de soja ja han desplaçat milers de comunicats pageses i indígenes a l’Argentina, Bioetanol i biodiesel. Et sonen? Són els agrocombustibles més coneguts, els més desenvolupats. Per a produir-los, fan falta Fons de les Nacions Unides per augmenta. Els comptes són Brasil, Paraguai i Bolívia que productes agrícoles i alimentaris, que s’han de cultivar. La qüestiól’alimentació (FAO) ens recorda senzills: si hi ha més demanda, La producció d’agrocombus- boscos i selves per fer planta- estan condemnades a convertir-se és: on es cultiven aquestes matèries primes necessàries per a fabricar que més de 1.020 milions de pugen els preus, perquè saben tibles com el bioetanol o el cions a gran escala de productes en nous pobres i a sobreviure de agrocombustibles? Doncs, a les mateixes terres que haurien persones en tot el planeta no que algú (els que fabriquen biodiesel necessita moltíssimes agrícoles que es destinaran a l’assistencialisme i de la d’utilitzar-se per a sembrar aliments. I no només s’utilitzen lestenen prou per menjar cada dia. agrocombustibles) els ho hectàrees de cultius. I no serveix fabricar combustibles. recol·lecció d’escombraries a les mateixes terres: el bioetanol, per exemple, és un alcohol produït a comprarà. Evidentment, les qualsevol llavor: només se’n Mentrestant, la població de les grans ciutats. partir del blat de moro, del blat, de l’arròs… Així, la producció d’ El que passa és que existeix un grans empreses poden pagar poden utilitzar unes quantes, comunitats locals es veu agrocombustibles es realitza amb el que alimenta la humanitat. dèficit de producció de grans aquest augment, però les com la canya de sucre, el blat de obligada a marxar de les seves El medi ambient també pateix A més, està suplantant milions d’hectàrees destinades a però, sobretot, el problema és famílies, segur que no. moro, la soja o la palma d’oli. A terres o a treballar, per sous molt amb els cultius destinats a la l’agricultura, i afecta les comunitats rurals que treballen en elles: que part dels aliments que es més, s’han de produir en grans baixos, per a les empreses que producció de carburants, que són milers de pagesos i pageses han de deixar les seves terres, produeixen no s’utilitzen pel Per evitar que els aliments es quantitats. Per això, s’aplica el allí s’instal·len. causants de la desaparició de fauna comprades o ocupades per empreses que es dediquen als que s’haurien d’usar, és a dir, converteixin en gasolina, seria model agrícola industrial: Si, pel contrari, només i flora autòctones. A més, utilitzen monocultius per produir combustibles. És lògic que allà per alimentar-nos, sinó per a... més lògic produir carburants a enormes extensions de mono- s’utilitzessin restes vegetals que pesticides i fertilitzants de manera on abans es collien aliments ara es “culli” gasolina? I produir carburants! partir de restes vegetals cultius (en general, transgènics), no afectessin els ecosistemes per intensiva, provocant danys al sòl què menjaran totes aquelles persones, i les Quan l’arròs, el blat, el blat de (biocombustibles), no? que esborren d’una plomada la produir combustibles, es podria i a l’aigua. persones que els compraven els moro , etc., comencen a biodiversitat i generen desfores- evitar aquest model agrícola aliments? tació, perquè es desmunten els industrial. 16 17
  • 10. Posa’t a la producció d’agrocombustibles. transgènica, amb la que alimentarà la planta. 3. El consistori de l´Ajuntament.Agrocombustibles meva pell D’aquesta manera, els serà més fàcil Al poble es fa una reunió en què es Plantejaran els beneficis econòmics Des de diferents àmbits es qüestiona la comprendre les discutirà si permetre a que podria implicar laMENGEM diferents visions i l’empresa instal·lar-se instal·lació d’una sostenibilitat d’aquesta opció energètica. I per interessos involucrats. al poble, o no. fàbrica al poble. diversos motius. El primer, que als països del És important fer unaO OMPLIM nord (alguns dels que més petroli lectura prèvia de les Cada un dels grups 4. Els pagesos i respostes al joc de les representarà sectors de pageses. consumeixen) no tenim suficients terres diferències, d’on el la població diferents. Explicaran comEL DIPÒSIT? cultivables ni el clima adequat per produir grup pot extreure molts Cada un defensarà la la substitució llavors que es puguin destinar a produir arguments que seva posició amb de plantacions utilitzaran en la arguments extrets per consum humà per agrocarburants (soja, palma d’oli, blat de dinàmica. d’aquesta guia i del d’altres destinades a moro, etc.). Això fa que es busquin terres als web, i el facilitador produir combustiblesC països del sud, en enormes extensions de Alhora, és recomanable promourà la discussió i pot deixar-los sense proporcionar alguns la reflexió sobre les mitjans de feina, sense ada vegada més, és evident que la terra on abans hi havia d’altres cultius o, enllaços a pàgines web idees expressades per aliments i amb una humanitat no pot seguir utilitzant senzillament, boscos i selves (com (per exemple, a cada grup. dependència del capital petroli com a font d’energia per l’Amazones). Objectiu: www.odg.cat) en les estranger. quals s’aprofundeixi Els quatre moure’s, produir, etc. els combustibles Aquesta dinàmica sobre el tema, de grups són: El moderador/a fòssils produeixen escalfament global Però, a més, per produir aquestes llavors es pretén aconseguir que manera que puguin buscarà que el grup,i, a més, són cada cop més cars perquè s’estan tira de l’agricultura intensiva, que obliga els prenguen consciència elaborar llistes 1. La direcció de després de la discussió, de les conseqüències d’arguments a favor i l’empresa de treguin una conclusióesgotant. Per això, els governs busquen una pagesos i pageses a desplaçar-se de les seves que té la producció en contra dels combustibles. final sobre lasortida, una alternativa. Una opció que terres. Així, acaba havent-hi una competència d’agrocombustibles agrocombustibles Centraran els seus conveniència o nodurant anys va semblar la solució és la dels entre la sembra de cultius destinats als (especialment en abans de començar arguments en els d’instal·lar la planta. l’àmbit social), i que el l’activitat. suposats avantatgesmal anomenats “biocombustibles”, que, en automòbils i la sembra d’altres destinats als percebin com un socials i ecològics de Pel debat és importantrealitat, són “agrocombustibles”, perquè es aliments bàsics. problema complex però Metodologia: produir combustibles a tenir en compte certesprodueixen a partir de matèries primeres que, a la vegada té un partir de cereals paraules clau: impacte directe en Es formen quatre grups alimentaris. · Font d’energiaagrícoles: llavors i grans que normalment I, aquest tipus d’agricultura requereix de l’ús moltes persones. i es recrea una situació · Biocombustibless’utilitzarien com a aliment. de llavors transgèniques l’ús de les quals i la imaginària. Som en un 2. Un grup · Defensa del territori Posar-se a la pell de la poblat situat al Brasil i d’ecologistes. · Patents de llavors seva expansió, sota un règim de propietat gent protagonista una empresa francesa Defensaran la tesi que · TransnacionalsEls agrocombustibles es van plantejar com intel·lectual per part de les empreses, implica permet reflexionar més arriba allà amb la els agrocombustibles · Sostenibilitatuna resposta a la crisi ambiental que viu el greus danys mediambentals i col·loca en risc profundament sobre els intenció de construir comporten riscs pel · Saber tradicional arguments a favor i en una planta de biodiesel. medi ambient (entorn,planeta, i fins i tot es va dir que suposaven la biodiversitat, l’accés a la terra, els territoris contra que cada part Per això, proposa persones, animals, etc.)avantatges laborals per la pagesia. Però les indígenes, les poblacions i els mitjans de vida planteja a l’hora de comprar els camps de i explicaran lescoses no són tan senzilles. tradicionals. defensar o criticar la la zona i plantar-hi soja amenaces que suposa. 18 19
  • 11. 17 02 09 04 11 03 -27º 20 21
  • 12. 89 + 14567 + + + + motor; unes quantes canyes o xarxes… d’extracció dels vaixells 3 DEL VAIXELL i molt de coneixement del mar, de l’entorn en el qual vivien. Però les coses ja no són tan simples. Des que es parla d’arrossegament (fins quatre vegades més que les canoes) ha desplaçat del mercat la pesca artesanal, perquè Tot FLOTA de “producció pesquera”, els pescadors abarateixen els preus de les captures, i A LA no tenen veu ni vot… ni peixos que no hi ha qui pugui competir en “for export” pescar! Ara les grans flotes pesqueres, d’inversors internacionals, exploten aquestes condicions… Al final, la pesca artesanal queda sense feina, o han de AIXÒ NO FLOTA aquest nou negoci basat en l’exportació treballar per les grans companyies, que 10 de peix des de països empobrits fins a els contracten en pèssimes condicions i Més indústria, La pesca artesanal, aquella 12 1 11 6 que es fa amb xarxes Abans que la pesca es convertís en un països més rics. I les poblacions els paguen tan poc que sovint no menys feina! gran negoci, bastava poca cosa per pescadores locals, els que sortien amb poden ni tant sols comprar el peix que simples o amb canyes anar a pescar: una canoa o, en el millor la seva canoa a pescar? Són les abans, simplement, pescaven amb les 9 7 4 o llances, aviat serà quelcom del passat, un dels casos, una petita embarcació amb primeres perjudicades. La capacitat seves xarxes. Increïble! 2 La situació de la pesca artesanal al Nord no és molt diferent de la del Sud. Les grans bonic record d’altres 12 èpoques. Ara, el que s’usa 5 empreses de pesca industrial estan acabant, també aquí, amb el mode de vida del sector és la “indústria pesquera”, artesanal i familiar. Per exemple, a l’estat en la qual els països més 14 Qui es menja Intermediaris, espanyol, en els últims 5 anys s’han perdut rics (como el nostre) Però les grans indústries es ris només fan aquesta feina, la 2 més de 21.000 llocs de treball en la pesca compren als més pobres. abstenir-se! basen en la producció a gran de “pont” entre el pescador i les 8 a qui? artesanal, quasi un 25% de la feina total Des de fa dècades, els 13 del sector. Això equival a que cada dia governs dels països escala, i en ella la pesca artesanal no hi te lloc. indústries de processament: compren als petits pescadors i empobrits prioritzen la 3 desapareixen 60 llocs a la pesca. producció pesquera per a Si les grans flotes pesquen tot després venen grans quantitats el que troben, si els governs La “indústria” que existeix al Així, ela poca gent que segueix a les empreses exportadores a l’exportació, perquè és una dels països del sud orienten la voltant de la pesca és molt més pescant de manera independent un preu fixat per endavant. manera ràpida i fàcil indústria pesquera cap a que grans vaixells. A dia d’avui, (i cada cop són menys!), es veu d’obtenir divises, que l’exportació i no posen límits, si les empreses concentren tot el obligada a vendre la seva pesca Per descomptat, les famílies serveixen per pagar el 13 10 els països del nord compren negoci, i això implica que són majoritàriament a intermedia- pescadoress reben molt poc deute extern. D’aquesta sense mesura tot el peix que amos, entre d’altres coses, de les ris, perquè ni tant sols tenen per les seves captures, perquè SALVEU ELS manera, les empreses estrangeres tenen molts volen… no passa res? En fàbriques de processament i de accés als grans circuits de l’intermediari en treu unEl realitat, passa, i molt! l’exportació. compra i venda. Els intermedia- bon profit. significa majors privilegis a la hora ingressos. Els PEIXOS PETITS! d’explotar els recursos A mesura que apareixen més ipreu aranzels que pesquers, mentre els 11 més empreses que buiden els 14 s’imposen a les És quelcom evident: organismes marins pescadors de tota la vida mars i instal·len plantes importacions i com més gran i pesada que no tenen valor al veuen com els seus mars es processadores, comença ajust exportacions fan que és una xarxa, més mercat, i així fa malbé buiden. I no això: abans, d’aliment al lluç. MÉS CONTROL, escassejar el peix degut a la processament I les els preus del peix no peixos pot pescar. La encara més les comunitats podien sobreexplotació, i la gent industrial i la venda a Al final, la biodiversitat es siguin reals, i molts qüestió és quins peixos l’ecosistema. La pesca comprar-los el peix l’estranger, no només veurà amenaçada per dones? comença a veure com la seva cops la disminució (i taurons, tortugues, artesanal sap que els directament, mentre que principal font de proteïnes els homes que surten SI US PLAU! aquest desequilibri. del seu valor aus marines, foques, peixos petits han de ara, amb la major part de a pescar es queden Però això no és tot. La desapareix. Als mercats locals Quan no hi ha límits ni pesca no regulada, que comercial es fa a balenes, dofins…) quedar-se al mar, la producció destinada a només es troben exemplars sense feina, sinó quePer les famílies costa de la pesca queden atrapats en ella perquè encara no s’han l’exportació, es dóna la La pesca tradicional té les dones tampoc regulacions, quan la pesca dóna impuls als processos molt petits i poc nutritius, que es converteix en una industrials relacionats ambpescadores, una artesanal, que, degut per ser més tard reproduït. Tot i així, a paradoxa que és car i difícil molts avantatges. Un tenen possibilitats les fàbriques rebutgen, mentre indústria orientada a l’exportació i la fabricaciócaptura escassa a la concentració del llançats al mar com a la pesca industrial això aconseguir peix en el lloc d’ells és que dóna laborals: ara, els que a les nostres peixateries hi feina fins i tot a les intermediaris són els l’exportació, el medi de farines de peix, també fasempre significa mercat, no troben “descart”, ja morts o li és igual, i moltes on l’han tingut, des de trobem de tot. dones, que tradicio- encarregats de ambient ho paga molt car. que s’aboquin residus alingressos escassos, compradors per les moribunds. vegades utilitza xarxes sempre, com a base de la Els mars són un ecosistema mar i que augmenti laperò una captura seves captures a La pesca que no permeten que seva alimentació. Atenció nalment es queden a negociar amb els És clar, nosaltres paguem amb terra. En aquest pescadors i de vendre que necessita d’un cert contaminació. Si a això liabundant no sempre preus raonables. d’arrossegament, que els peixos més petits la amb la dada!: el 75% del euros, i les poblacions locals no equilibri: no podem pescar, sumem que les fàbriques model, les dones les captures a les es basa en “escombrar” travessin. I els peixos que es pesca al món, tenen com comprar el peix que per exemple, bona part del necessiten, per funcionar, s’ocupen del processa- plantes processadores. fins al fons marí amb que avui es llancen s’exporta. ells mateixos ajuden a obtenir, lluç d’un mar, i esperar que moltíssima energia, i que el ment manual del peix I als mercats locals… una xarxa molt gran i per la borda són els processar i exportar. I així, a les (per exemple, amb prou feines s’hi tots els altres éssers vius trasllat dels peixos des d’un pesada, s’endu una que faltaran demà comunitats de pescadors, es assecant-lo o venen les restes del segueixin com si res. Els país a un altre també enorme quantitat de a les xarxes. fumant-lo) i de processat per a peixos que s’ alimentaven consumeix grans quantitats dóna un índex de malnutrició peixos i altres vendre’l als mercats l’exportació, com els del lluç es quedaran sense d’energia, tenim una proteica molt alt, una cosa locals. Amb el caps i les espinades! aliment, i proliferaran les combinació explosiva pel il·lògica en zones costeres. algues que abans servien medi ambient. 22 23
  • 13. L a pesca, que existeix gairebé des d’ecologistes, la pesca artesanal, etc., aquesta de la biodiversitat dels ecosistemes marins, l´origen de la humanitat, és part premissa no és vàlida, perquè, en realitat, i això afavoreix el desenvolupament local insubstituïble de l’alimentació de els estàndards socials no milloren. a nivell social, econòmic i cultural d’aquellsPesca milions de llars, especialment als països grups humans que depenen d’ells.TIRA L’HAM en desenvolupament i fins i tot en alguns Juntament amb el desenvolupament de les de desenvolupats, perquè és una font indústries pesqueres i de piscifactories a Tot i això, la pesca industrial gaudeix de tots de proteïna primària. països subdesenvolupats, es produeix una els honors. Japó, Estats Units i la UnióI PESCA Tot i així, aquesta riquesa està molt mal enorme quantitat de conseqüències socials i mediambentals que les indústries i els Europea són els majors importadors: porten als seus mercats peixos capturats en mars distribuïda. El consum de peix anual per governs semblen no voler veure. I en aquesta estrangers, amb mètodes extractius, persona als països industrialitzats (29 quilos) lògica, desestimen la promoció de la pesca o cultivats en d’altres regions, o envien és més del doble que als països empobrits. artesanal, que és molt més sostenible i justa. les flotes pesqueres industrials per buidar Però això no és el més greu: la major part els mars dels països empobrits. Tot això, d’aquest peix que consumim (tres quartes Es calcula que la força total de treball de les amb l’ajuda dels governs, que subvencionen parts) es va capturar en mar obert als països comunitats que es dediquem a la pesca la destrucció dels recursos oceànics. més pobres, dels quals també provenen artesanal concerneix 100 milions de persones 9 de cada 10 peixos cultivats en piscifactories. a tot el món, amb tres persones en treballs connexos per cada pescador, el que mostra el Tot això no és casual. Forma part d’un valor social, econòmic, polític i ambiental de conjunt d’ estratègies dutes endavant des la pesca de petita escala. La pesca artesanal, d’àmbits polítics com a suposat motor com que possibilita una explotació més de desenvolupament per diferents zones racional i equitativa dels recursos pesquers, del planeta: es busquen països pobres i es contribueix al manteniment fomenta la producció d’aliment (en aquest cas, peix) per destinar-lo al mercat internacional d’exportació. Segons la perspectiva de les indústries i dels governs, aquestes polítiques són poca cosa menys que una benedicció per a zones marginals, que passen de la pobresa al desenvolupament en pocs anys, gràcies a la introducció de grans indústries. Per la gent que treballa en aquestes noves indústries, les associacions -27º 24 25
  • 14. Quina els mars i la realitat a la gent que viu de la pesca A més, cada grup rep una bossa amb els El joc es planteja com un concurs: qui més capacitat de ser una metàfora PER FER A CLASSinjustícia! artesanal. A més, pot ser útil per reflexionar materials necessaris per la fabricació de cons faci en 15 minuts, rebrà més punts, i d’una realitat socioeconòmica. E sobre les relacions cons de paper cartó, aquests punts seran comercials entre el sud amb la consigna bescanviables per El debat posterior es i el nord i per generar d’elaborar cons premis. pot orientar en dues pautes de consum més perfectes. Tot i així, les etapes. Per un costat, justes. bosses han sigut sobre els sentiments preparades que ha despertat el joc Metodologia: anticipadament de tal i els comportaments forma que ha introduït adoptats (si han sigut Dinàmica en grup, joc diferències en la ètics, immorals, etc.). cooperatiu. distribució de recursos: El grup sense paper Per l’altre, traçar un un o dos grups tindran està en situació paral·lelisme entre el Materials: moltes eines i de bona d’urgència perquè és la joc i la vida real: en qualitat, i els demés matèria primera sense quines situacions es Els necessaris per rebran recursos la qual no hi ha con produeix desigualtat? fabricar cons (o cubs, limitats i de pitjor possible. Una sola En quins nivells segons l’edat dels qualitat (tisores que no solució possible per ells (escola, país, participants) de cartó: tallen bé, papers és associar-se amb L’ animador/a indica món, etc.)? fulls de paper cartó, arrugats, poca cinta d’altres, negociar, que hi ha 15 minuts per tisores, llapis, goma adhesiva, etc.). demanar en préstec, fer les figures. Després Una vegada realitzat d’enganxar o cinta demanar donacions, del primer moment de aquest debat, es podria adhesiva. treure d’on sigui sorpresa o queixa, tots establir un d’altres béns per fer els es ponen a treballar. És paral·lelisme amb laObjectius: Desenvolupament: cons, etc. tenen important que qui realitat de la gent que elements per negociar: cordina no desveli els viu de la pesca alsA través d’aquesta Es divideix els unes tisores. objectius del joc, sinó països perifèrics:dinàmica, es busca una participants en grups que es plantegi com només tenen el recursprimera aproximació al de quatre o cinc En resum, hi ha una competència: no del mar, però comptentema de la desigualtat i persones (que suficient paper per a ha de respondre a les amb molts menysde la injustícia. representen cadascun tothom, però mal preguntes de “per què recursos (vaixells, un país, encara que repartit; hi ha fem aquest joc” o “per xarxes) que les gransAmb aquest joc es pot això no se’ls hi diu), als pràcticament suficient què no tenim tal empreses, i, per nocomençar a conèixer la quals se’ls atribueix un Així, per exemple, el cola per tota la gent cosa?”, etc. tenir-los, veuen comrealitat del comerç número i una taula per grup 1 és autosuficient però també mal els seus mars es buideninternacional: el poder treballar. i sobreabundant (té repartida; hi ha En acabar el temps de i, amb les seves arts dedel “Nord” pel que fa a excés de materials); el relativa escassetat de “concurs”, el pesca, no podenl’establiment de 2 és autosuficient; el 3 regles i llapis però son coordinador pot aconseguir ni el seunormes respecte al està mancat d’una eina béns fàcilment decidir si “elegeix” un propi aliment.“Sud”, i en particular, fonamental: tisores; el substituïbles; hi ha grup guanyador o no, i 02reconèixer la grup 4 té tots els escassetat de tisores, si entrega un premidesigualtat materials excepte un bé difícilment simbòlic o no.d’oportunitats que paper; etc. substituïble, però un L’important no haexisteix entre les grans grup "pobre" té aquest sigut el concurs, sinó el -27ºempreses que exploten apreciat bé. procés i la seva 26 27
  • 15. 24h 7/7 Kegoos Kegoos Kegoos Kegoos Kegoos Kegoos4 3 4 3 Oferta 95 99 95 99 kg kg 3x2 kg kg 28 29
  • 16. 1 PER RODES, 3 2 LES DEL CARRO EL PREU MÉS ALT, SEMPRE DE LA COMPRA 7 Aliments Les grans superfícies tenen ofertes segurament, són el suficientment Pa amb temptadores, molt temptadores. cars com per compensar el súper. A quilomètrics Els hipermercats que estan als afores Que si 3x2, que si 20% de més, per poder oferir aquests de les ciutats semblen una gran solució, descompte en determinats descomptes, les cadenes perquè tenen “de tot”, però en realitat productes… Tot molt bonic, sí, d’alimentació exerceixen una gran tomàquet 5 són un enorme problema. però realment surt més a compte? pressió sobre la pagesia, obligant-4 7 3 Te n’has adonat que tot, absolutament tot Probablement, no. los a abaixar els preus a límits “made in”... Per començar, són una gran baixíssims. el que comprem al supermercat té mil i un competència pels petits comerços, Els supermercats usen aquestes embolcalls? La gran majoria d’aquests i tan bon punt s’implanten, fan que estratègies per atreure clients, D’aquesta manera, els únics que empaquetats son inútils, només serveixen desapareguin aquests llocs en els quals, que no només s’enduran el perden són la pagesia y els Als comerços del barri, els per presentar millor els productes i d’una forma o altra, els veïns del barri producte en oferta, sinó un consumodors i consumidores, i 1 es troben. A més, ens obliguen a usar especialitzats, sempre es busca el millor proveïdor, el que aconseguir que nosaltres, els comprem. munt de productes més que, els que guanyen són les grans el cotxe per anar a fer la compra. 8 Així, emetem CO2 i contribuïm dóna una bona relació entre el Així es genera una enorme quantitat de2 6 a l’escalfament global. preu i el producte. residus (sobretot, plàstics), i no és gens bo pel medi ambient: molts d’aquests plàstics A les grans superfícies, les acaben a l’abocador i contaminen els sòls, coses són diferents. Fins a les o s’ha de gastar molta energia per seves góndoles no hi arriben fabricar-los i després reciclar-los. les persones que produeixen, sinó només alguns d’ells, els que s’ajusten a les demandes A més, molts dels productes que venen les grans superfícies vénen des d’altres 5 +8 6 d’un sistema de distribució industrial que únicament continents. Alls xinesos, peres sud-africanes, bananes centreamericanes… consumeix local busca el guany. per tal d’abaixar costos, aquestes empreses importen productes que recorren milers de Pensa global, Què deu haver comerç es queden sense un mitjà de Per això, quan anem al súper, quilòmetres fins arribar a les góndoles, vida. I si les grans superfícies tenen tant no comprem el que volem, sinó perquè els resulta més rendible que els Com és possible que, per exemple, les bananes dutes des de Centreamèrica costin menyspassat amb la botiga de poder, poden decidir quant paguen el que podem: encara que hi subministraments locals. que els plàtans que es cultiven a Canàries, si s’han de transportar des de l’altre costat de Don Manolo? pels productes a la pagesia ha un munt de productes i l’oceà? Al contrari del que pugui semblar, els preus barats no tenen res a veure amb (normalment, tan poc que quasi no es marques, la majoria estan Tot i així, l’energia que es gasta en portar suposats avantatges comparatius (com el clima, etc.). Són resultat d’un abús sobre els cobreixen les despeses), o senzillament produïts per un grapat de aquests productes és enorme. I l’emissió de pobles i els ecosistemes agraris en els quals es produeixen. Per poder aconseguir importar, des de països més pobres i a marques multinacionals, com CO2, que contribueix a l’escalfament aquests preus, es fomenta un model de producció d’aliments basat en l’agriculturaDes que les grans botigues irromperen a un preu molt més baix, el mateix que es Nestlé, Kraft o Dole. global, també. per a la exportació: en un país es cultiva majoritàriament un aliment les nostres ciutats, cada vegada queden produeix al nostre país. (normalment, amb tecnologies agressives, com adobs de síntesi, pesticides menys carnisseries, fruiteries, I així, com més súper i hiper hi químics, etc.), i així es danyen els sòls i tot l’ecosistema d’aquestes regions. xarcuteries… Què ha passat? D’aquesta manera, el camp cada vegada ha, menys opcions de consum A més, no sempre estan garantits els drets dels treballadors, als s’empobreix més i la pagesia prefereix tenim. I això passa aquí i a tots quals se’ls sol pagar menys del que rebrien a Europa pel els països, de manera que la mateix treball. Que els supermercats i hipermercats anar-se’n a viure a les ciutats abans de concentren tant poder de compra i cultivar aliments. cultura alimentària dels venda, que acaben exercint un controltotal sobre la cadena de distribució dels Però compte! això no passa només amb pobles, el que els fa únics, va desapareixent: aquestes grans 4 Diumenges aliments. els aliments. Totes les grans superfícies, marques s’encarreguen de diferents tipus de productes, d’imposar-nos aliments que més dies (fins i tot festius). Tot i així, el problema de la obert?! Així, ells determinen importen mercaderia des de fora. Per fins fa poc ens eren descone- L’argument que utilitzen sembla conciliació dels horaris laborals el que mengem i com ho mengem. exemple, passa el mateix amb la roba o guts, i ens impedeixen trobar bo: si obrissin més hores, les no es resol obrint més temps elsPerò hi ha més conseqüències negatives: el calçat. Si no, mira d’on venen les teves aquells que consumien els persones que no poden anar a supermercats, sinó amb un si desapareixen els petits comerços, tots sabates, i veuràs! nostres pares o avis. Els súper i hiper intenten, per l’horari del mercat o dels model laboral en el que homes i els guanys es concentren, i el petit tots els mitjans, que les lleis els comerços especialitzats, tindrien dones tingui un estona per anar, permetin obrir més hores, durant més oportunitats de comprar. per exemple, a fer la compra. 30 31
  • 17. PER FER A CLASSSupermercadisme són els supermercats els que acaben determinant el que mengem i com ho A qui li Metodologia: llibres, útils escolars, mobiliari, etc., amb 2. En EPENSO, importa la Dinàmica grupal. l’única condició que es quins tipus mengem, en definitiva, el nostre model pugui demostrar el seu d’establiments Materials: de consum i el nostre model d’alimentació. importació? origen. El comprem la majoriaDONCS COMPRO dinamitzador/a podrà dels productes Fotocòpies d’un delimitar l’àrea d’acció importats? Una de les conseqüències més greus del mapamundi polític, de cada equip. Si, per sistema de supermercadisme (acompanyat tantes como equips exemple, el joc es 3. Quines poden ser les es formin. desenvoluparà a raons que porten al pel model d’agricultura industrial) és la l’escola, es pot indicar nostre país a importar progressiva desaparició de la gent del camp. Desenvolupament: que un grup estigui a la objectes de diferents Actualment, a l’estat espanyol, poc més del 5% cuina, l’altre a l’aula, parts del món en lloc Es divideix el grup en un altre a la sala de comprar-los a de la població activa és pagesa, i a Catalunya 3 equips de quatre o cinc d’informàtica, etc., o bé productors més aquest percentatge es redueix a l’1%. 99 propers? persones i es dóna a que tots els equips kg Això significa que la nostra alimentació queda cada equip una tinguin accessos als fotocòpia del mateixos llocs. Això sí, en mans de les multinacionals, que importen un objecte utilitzat perS mapamundi. La més del que es cultiva localment. persona que coordina un equip no pot ser Supermercats, hipermercats… I això és irracional, ja que estem consumint explica com funciona el usat per un altre. productes de l’altra punta del món, amb joc: es tracta d’una El model de venda al detall o de competició entre distribució moderna és, a dia d’avui, l’impacte mediambiental que això suposa, equips per veure qui 4. Quines conseqüències el més estès. Es tracta de locals de quan els mateixos productes molts cops aconsegueix trobar més Ke goo té la importació tant Objectiu: s productes de per les dones i homessuperfície generalment major que el format s’elaboren aquí. que treballen als dels procedències diferentstradicional de les botigues especialitzades, A partir d’aquest joc, (per exemple, sabatilles països d’on provenenque han abaixat els preus disminuint Els treballadors i les treballadores pateixen en es busca que les tailandeses, samarretes aquests productes com pesones que participen xineses, bananes pels treballadorsal màxim els costos. primera persona el model de distribució prenguin consciència d’Equador, etc.). A d’aquí? (Puntualitzar d’aliments i de producció. A països del sud, les de les dinàmiques de mesura que trobin el fet que molts països cadenes de distribució presionen per obtenin producció i distribució països, els hauran En acabar el joc, es tenen lleis laborals moltAquesta disminució de costos l’han realitzada mundials i de la d’anar marcant al tornarà a reunir tot el més flexibles i amba través de l’increment del seu poder de el producte a un preu més baix, i la empresa interdependència mapa. L’equip grup i es proposarà una menys drets pels dones icompra i de la contractació de mà d’obra no proveïdora, alhora, es veu obligat a presionar a econòmica. S’intentarà guanyador és el que té reflexió sobre els homes que treballen) la seva gent treballadora, de tal manera que que exercitin la seva més marques al resultats de tots.qualificada, operant amb mínimes restriccions Allí, es podrà guiar 5. Què podem fer capacitat d’observació mapamundi.horàries i externalitzant els costos socials aquest model de distribució té un impacte crítica i que reflexionin el debat sobre els com a consumidors?i ambientals de la seva activitat. D’aquesta directe en les condicions de treball al sud. sobre les conseqüències Per a aquest joc, següents temes: socials i econòmiques les pesones quemanera, els supermercats i les grans empreses dels fenòmens 1. En quines regions o participen podende distribució alimentària han aconseguit Una alternativa és optar per un model de associats a les grans utilitzar tots els països es produeixenexercir un control total sobre la cadena de consum més crític i responsable, i consumir cadenes de distribució objectes que tinguin a productes i de quin mundials. la seva disposició: roba, tipus? Per què?distribució dels aliments. Així, moltes vegades, només allò que realment necessitem. 32 33
  • 18. El GRAN JOC Així l’hem FETDIFERÈNCIAS Aquest material ha estat coordinat i dirigit per l’Equip de la Campanya No et mengis el món, i realitzat per Baobab-ces. Però moltes persones més han participat en aquest joc. L’Alejandra, l’André i l’Alejandro han ideat i supervisat les activitats perquè puguem jugar i posar en pràctica allò que hem après. Amb el disseny, l’André ha estat treballant dur i amb les seves il·lustracions ha posat cara als personatges i ens situa al camp, al mar, al súper... L’Alejandra ha posat veu a tots els protagonistesUn projecte de: i ha explicat les seves històries i problemes. L’Eli ens ha traduït elsNo et mengis el món textos al català. El Xavi i la Neus no han volgut perdre’s cap jugada, per això han estat coordinant el treball amb Baobab-ces.Coordinació: El Jordi, la Mónica, el Ferran i la Natalia han aportat els seusNeus Garriga coneixements als continguts que aquí us presentem.& Xavi Montanyès Moltes històries, experiències i coneixements ens han portatDesenvolupat a fer aquest material. Persones que viuen de l’agricultura, la pesca,per Baobab-CES l’artesania són els i les protagonistes del nostre Joc. I nosaltres, com a consumidors i consumidores, podem aprendre a canviarIdea original les regles del joc.Alejandra Cukar& André Pessoa I per l’edició d’aquest material hem comptat amb el suport de: ACCD i Ajuntament de BarcelonaDirecció creativai il·lustracionsAndré Pessoa Imprimeix ECOLÒGIC M E U M ÓN!Coordinació i redaccióde continguts pedagògicsAlejandra Cukar Aquest material té dues versions. Una, plena de colors, per ser visualitzada a la pissarra digital, la pantalla. Una altra, per imprimirwww.baobab-ces.net AL més ecològic: les il·lustracions en color i totes les altres pàgines en N JO blanc i negre, optimitzades per utilitzar poca tinta. Abans d’imprimir, ME pensa si és realment necessari i, en aquest cas, JO N M escull la versió ecològica. OEÉs un projecte de: El Gran Joc de les Diferències està disponible en PDF a PDF VERSIÓ EC OL PER IMPR ÒGICA www.noetmengiselmon.org IMIR Tens COMENTARIS?Amb el suport de: Volem sentir els teus comentaris, dubtes i suggeriments, perquè ens ajuden a millorar cada dia. Escriu-nos a comunicacio@noetmengiselmon.org 34
  • 19. El GRAN JOCDIFERÈNCIES CIES El Gran Joc de les Diferències és un joc (i molt divertit!), però pot ser molt més que això. És una forma de conèixer i de comprendre què és la sobirania alimentaria, quins són els avantatges de la pesca artesanal i de l’agricultura no industrialitzada, o què significa el deute ecològic, entre moltes altres coses. I tot, a través de quatre escenes d’un clàssic: el joc de les diferències.Fes la teva Mengem o Tira l’ham Penso,collita omplim el dipòsit? i pesca doncs comproEn què es diferencia un Els combustibles fets a Sabies que la pesca industrial Cada cop que comprem algunaenciam transgènic d’un partir d’aliments (com els buida els mars i deixa a les cosa (una poma, unsd’orgànic? Per fora, en res. cereals) semblaven millors persones que viuen de la texans…) en un supermercatPerò són totalment que el petroli... fins que es pesca sense feina? o gran superfície, posem endiferents! Vols saber per va comprendre que tenien Això no és tot: també fa risc tot un sistema dequè? Busca la resposta! greus conseqüències malbé l’ecosistema, producció respectuós amb socials i ambientals. empobreix les poblacions els éssers humans i el medi Coneix-les! costeres… i molt més. ambient. Saps per què?