Informe rius cat_2011

  • 506 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
506
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
2
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Informe 2011RiusCatL’estat de salut delsrius i rieres de Catalunya
  • 2. © Informe RiusCat 2011L’estat de salut dels rius i rieres de CatalunyaAssociació HàbitatsAv. Mistral, 36 – Esc. Esq. – Pral. 2a08015 Barcelona · Tel. 934213216info@associaciohabitats.catwww.associaciohabitats.catRedacció, anàlisi estadística i maquetacióRocío del Río LorenzoAssessorament tècnic i supervisió del textAlfred Bellès Mitjans, Andrea Munita L’Huissier,Andreu Vall i Portabella, Carles Crespo Mera,Estela Angada Llanguas, Joaquim Farguell Pérez,Olga Alcaide Ardanaz, Roger Gili i Olmeda,Sílvia Gili i OlmedaDibuixosToni Llobet i François, excepte el cranc senyal deMarta Ferrero AparicioFotografiesAssociació Hàbitats i voluntariat del Projecte Rius, re-alitzades durant les campanyes d’inspecció de 2011Treball de campVoluntariat del Projecte Rius
  • 3. ÍndexEl Projecte Rius ....................................................................................... 4 Som una xarxa ........................................................................ 5La inspecció de rius ................................................................................ 6Informe RiusCat 2011 ............................................................................ 7Campanyes d’inspecció ......................................................................... 8Grups d’inspecció .................................................................................. 10Anàlisi hidromorfològica El cabal .................................................................................. 12 L’hàbitat .................................................................................. 14 El bosc de ribera ..................................................................... 18 Les alteracions ........................................................................ 22Anàlisi fisicoquímica La temperatura ....................................................................... 26 Les propietats organolèptiques ................................................. 28 El pH ...................................................................................... 30 Els nitrats ................................................................................ 32 L’oxigen .................................................................................. 34Anàlisi biològica L’index de macroinvertebrats .................................................... 36 La biodiversitat. Espècies invasores ........................................... 38Conclusions ........................................................................................... 42Resum per conques ................................................................................. 44Bibliografia............................................................................................. 54Agraïments ............................................................................................. 55
  • 4. Informe RiusCat 2011 El Projecte Rius El Projecte Rius és una iniciativa d’Associació Hàbitats, una entitat sense afany de lucre que, des del 1997, treballa per apropar les persones al medi natural i al patrimoni cultural que s’hi vincula. El projecte té com a objectiu estimular la participació activa de la societat en la conservació i millora dels nostres rius. Fomenta l’apropament de les persones al medi i permet conèixer les característiques dels ecosistemes fluvi- als, la seva importància ecològica i sociocultural, així com els problemes que pateixen i què es pot fer per millorar-los. Mitjançant l’educació ambiental, el foment del teixit associatiu i el treball en xarxa del voluntariat ambiental, el projecte promou una major implicació de persones i les entitats per a compartir i emprendre iniciatives per la mi- llora dels nostres rius i de l’entorn natural. El Projecte Rius inclou diverses activitats i iniciatives que permeten diferents nivells de vinculació per part de la població. La principal és la inspecció de rius, és a dir, l’anàlisi de l’estat de salut de trams de riu a tota Catalunya. Aquesta activitat es fonamenta en el compromís i la tasca que duu a terme una xarxa de voluntaris i voluntàries a tot el territori de forma periòdica. Alguns grups, a més, es converteixen en grups d’adopció, a mesura que assumeixen un major compromís en la conservació i correcta gestió d’un riu. D’aquesta manera dissenyen i implementen iniciatives de custòdia fluvial que suposen la millora directa del territori escollit. El Projecte Rius també desenvolupa altres activitats complementàries en les quals poden participar tant els grups de voluntaris com la població en general, com ara jornades i sortides formatives, neteges de ribes i riberes o concursos, per citar-ne alguns exemples. EDUCACIÓ AMBIENTAL - Activitats educatives - Treball de camp (2 cops a l’any) - Enviament de dades INSPECCIÓ DE RIUS - Centralització de les dades - Elaboració de l’Informe RiusCat - Projectes de custòdia fluvial ADOPCIÓ DE RIUS Figura 1. Nivells de participació al - Seguiment de les actuacions Projecte Rius.p.4
  • 5. El Projecte RiusSom una xarxaLa presència de Projecte Rius en diversos espais de reflexió, comunicació itreball en xarxa en els àmbits de l’educació ambiental, el voluntariatambiental i la participació social ha permès establir vincles amb diversesentitats, tant de Catalunya com d’altres territoris. Arrel d’aquests vincless’han establert acords per adaptar el Projecte Rius a altres realitats, entorns i 8territoris.Actualment trobem Projecte Rius a Galícia (ADEGA), a la conca del Xúquer(Fundació Limne), a Cantàbria (Red Cambera), a Madrid (Asociación Te-rritorios Vivos) a El Bierzo - Laciana (CIUDEN) i a Portugal (ASPEA). Fora entitats configuren lade la península Ibèrica també es desenvolupa a Mèxic (Gaia) i a Bòsnia i Xarxa Projecte Rius a laHercegovina (Lijepa Nasa). L’any 2011 Astúries s’ha incorporat a la Xarxa península IbèricaProjecte Rius a través d’ASDENUT.Les diferents organitzacions, a més d’adaptar la metodologia a les carac-terístiques fluvials del seu territori i de desenvolupar projectes propis dedinamització del voluntariat, aporten la seva experiència a la Xarxa ProjecteRius, de tal manera que es promou la millora contínua a través d’espaisd’intercanvi, el desenvolupament d’iniciatives conjuntes o el consens enles decisions per tal d’assolir els objectius del Projecte Rius. GOBIERNO DE ESPAÑA Figura 2. Entitats que formen part de la xarxa ibèrica del Projecte Rius. p.5
  • 6. Informe RiusCat 2011 La inspecció de rius L’Informe RiusCat 2011 recull l’estudi i la interpretació de les dades obtin- gudes a l’estudi de camp que els grups de voluntaris del Projecte Rius han realitzat en diversos rius i rieres de Catalunya al llarg de la primavera i de la tardor de 2011. Cada grup de voluntaris, o grup d’inspecció, analitza un o diversos trams fluvials de 500 metres de longitud. Els trams analitzats presenten una dis- tribució singular pel territori de Catalunya no determinada per les conques hidrogràfiques. Els grups escullen els trams a partir de la vinculació personal amb els mateixos i, per tant, tendeixen a ser trams propers al domicili ha- bitual o al lloc d’estiueig. Per a l’anàlisi de cada tram els grups utilitzen una metodologia científica pròpia del Projecte Rius. Aquesta és una adaptació dels protocols utilitzats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Universitat de Barcelona (UB) per tal que puguin ser aplicats per qualsevol grup de voluntaris amb una formació prèvia i l’assessorament continuat d’Associació Hàbitats. Projecte Rius proporciona als voluntaris i voluntàries un Manual d’Inspecció i una carpeta de camp que conté els principals materials per mesurar factors físics, químics i biòtics al riu (làmines identificatives de flora i fauna, termò- metre, lupa, reactius químics, etcètera). Els grups de voluntaris recullen els resultats de les inspecions a la fitxa de camp. Aquest formulari incorpora variables numèriques i categòriques i inclou un espai d’observacions. Alguns grups acompanyen les seves inspec- cions amb fotografies i/o esquemes del/s tram/s analitzat/s. Les dades recollides són enviades, mitjançant un formulari web, a l’equip tècnic d’Associació Hàbitats, que realitza un tractament estadístic de les mateixes per tal de redactar l’Informe RiusCat 2011 sobre l’estat de salut dels rius i rieres de Catalunya. Tota la informació introduïda als formularis web s’integra en temps real a l’aplicatiu de referenciació geogràfica del web d’Associació Hàbitats, en tot moment consultable i de lliure accés.p.6
  • 7. La inspecció de riusInforme RiusCat 2011Per determinar l’estat de salut dels rius i rieres de Catalunya l’any 2011s’interpreten un conjunt d’observacions i anàlisis realitzades in situ i es com-paren amb els resultats de les anteriors campanyes.Les dades recollides durant el treball de camp permeten tres grans blocsd’anàlisi: 3L’anàlisi hidromorfològica té en compte l’estat de conservació de l’hàbitatfluvial, el cabal, la qualitat del bosc de ribera i les alteracions de l’hàbitatnatural, com són els impactes detectats i els usos del sòl.L’anàlisi fisicoquímica estudia les concentracions de diversos paràmetres en nivells d’anàlisi:les aigües com ara els nitrats, l’oxigen dissolt i el pH, així com les propietats hidromorfològic,organolèptiques i la temperatura de l’aigua. fisicoquímic i biològicL’anàlisi biològica pren com a referència l’índex de macroinvertebratsaquàtics, en el qual es valora la presència i abundància de certs bioindica-dors, i es complementa amb un inventari de les espècies de flora i fauna ques’observen en el tram.En la recollida de dades intervenen també altres aspectes, com ara lescondicions climàtiques de la temporada i del dia de la inspecció. Els grupsd’inspecció intenten minimitzar els efectes d’aquestes variables, evitant anarals rius els dies precedents a les pluges o, al contrari, esperant les primerespluges si els cabals són molt baixos.Durant l’any 2011 s’ha produït una d’aquestes situacions. El final de l’estiui el principi de la tardor han estat molt càlids i secs. Tot i que la campanyaha estat condicionada per la manca de pluges, molts grups de voluntaris,en detectar cabals més baixos de l’habitual, han esperat l’arribada de lespluges per realitzar la inspecció. El bon fer dels voluntaris, per tant, ha evitatque el resultat de la campanya de tardor pateixi grans distorsions. p.7
  • 8. Informe RiusCat 2011 Campanyes d’inspecció Primavera L’Informe RiusCat 2011 té en compte Tardor 268 inspeccions, distribuïdes en dues campanyes: 151 inspeccions a la primavera i 117 a la tardor. 151 El nombre d’inspeccions de tardor és més baix, possiblement perquè el 117 període de recepció de les dades és més curt que a la primavera. Figura 3. Nombre d’inspeccions per campanya La campanya de primavera s’ha de- 300 senvolupat amb normalitat. Durant Nombre d’inspeccions Nombre de mostreigs Total la campanya de tardor, però, els 250 voluntaris han demanat l’ampliació del període d’inspecció degut a l’escassetat de cabal d’alguns trams. 200 Per aquest motiu la campanya s’ha Primavera ampliat dues setmanes més i, final- 150 ment, la participació ha estat similar Tardor a la dels últims anys. 100 50 Figura 4. Evolució del nombre 2006 2007 2008 2009 2010 2011 d’inspeccions des de l’any 2006 fins l’any 2011 Any S’han recollit dades de 13 conques hidrogràfiques. Les més 41 Primavera participatives han estat les del Besòs (68 inspeccions), Llobregat (59 Tardor 33 inspeccions), Ter (50 inspeccions) 29 i Ebre (44 inspeccions). Entre les 4 27 26 25 conques es recullen el 82% de les 21 dades incorporades a l’informe. 19 Com a novetat s’han creat nous 10 grups d’inspecció en conques litorals 6 6 d’extensió reduïda i cabals estacio- 3 3 2 3 2 3 2 2 2 nals, com són les Rieres Meridionals 1 1 0 1 (a les Rieres del Baix Camp i a la Riera de Riuradecanyes) i les Rieres del Garraf. Figura 5. Nombre d’inspeccions per campanya i concap.8
  • 9. Campanyes d’inspecció La distribució dels trams d’inspecció coincideix amb la distribució dels domicilis de residència dels grups de voluntaris, ja que el Projecte Rius fomenta la vinculació amb l’entorn més proper. Les zones amb més densitat de població compten amb més grups i, per tant, amb més inspeccions. En aquest sentit destaca la zona metropolitana de Barce- lona, corresponent a les conques del Besòs i del Llobregat. Primavera Tardor Figura 6. Ubicació de les inspeccions dutes a terme cada campanya 73% La distribució de les inspeccions per 64% Primavera demarcació és molt similar a la dis- 62% tribució de la població per demar- Tardor cació. Segons les dades d’IDESCAT Població de densitat de població l’any 2010, la demarcació de Barcelona és la més poblada i, també, la que més inspeccions del Projecte Rius pre- senta. 14%12% 16% 12% 10% 10% 11% 10% 6% Figura 7. Comparació entre la distribució de les inspeccions per demarcació i cam- Barcelona Girona Lleida Tarragona panya i la densitat de població La distribució de les inspeccions segons l’àmbit funcional comple- Primavera menta l’anterior gràfic i mostra que 67% Tardor la relació que s’estableix amb les Població zones més densament poblades no és exacta. Tot i que l’Informe Rius- Cat 2011 no cobreix el conjunt de 40% conques hidrogràfiques, les dades39% posen de manifest que el Projecte Rius aconsegueix una important 26% 22% distribució en el territori, vehiculant un valuós treball de camp portat a 14% 12% 10% 9% 12% terme per persones voluntàries. 8% 7% 5% 6% 8% 4% 3% 3% 2% 3% 1% Figura 8. Comparació entre la distribució Àmbit Comarques Comarques Àmbit de Camp de Terres de Alt Pirineu i de les inspeccions per àmbit funcional iMetropolità Centrals Gironines Ponent Tarragona lEbre Aran campanya i la densitat de població p.9
  • 10. Informe RiusCat 2011 Grups d’inspecció Casal de la Dona de Súria Grup d’inspecció des de 2000 al riu Cardener Institut Antoni Tarroja Grup d’inspecció des de 2008 al riu Ondara Esplai Obert de Castellar del Vallès Grup d’inspecció des de 2010 al riu Ripoll Voluntaris Forestals de La Pobla Grup d’inspecció des de 2005 al riu Francolí Daniel Macià i família Grup d’inspecció des de 2001 al riu Anoiap.10
  • 11. Grups d’inspecció Associació Martinet Els grups d’inspecció, a més d’enviar les dades reco- Grup d’adopció des de 2005 llides a l’equip tècnic d’Associació Hàbitats, envien a la riera de Martinet fotografies i comentaris on s’exploren altres aspectes de la metodologia, com la descoberta de l’entorn, el voluntariat ambiental, l’educació ambiental, el treball en equip, etc. Els grups d’adopció de rius també fan el seguiment de l’estat de salut del tram adoptat, per tal de conèixer l’evolució de les accions de conservació i gestió realit- zades i planificar les accions futures. Figura 9. Distribució territorial dels grups d’inspecció ERM Foundation Grup d’inspecció des de 2011 a la riera de Gualba 2% 2% Comunitat educativa 3% Particulars 5% Entitats ambientalsEls voluntaris i voluntàries d’inspecció poden participar atítol particular (famílies, grups d’amistats...) o dins d’una Altres entitats 10% 51%organització, ja sigui pública o privada. Administració pública EmpresesEl principal grup participant és la comunitat educativa, Altresque concentra les seves respostes a la primavera, mentre 26%que a la tardor el nombre de respostes baixa significa-tivament. Alguns centres educatius comuniquen que noparticipen a la tardor per dificultats de programació a Primaveraprincipis de curs. 2% 3% 3%La segona categoria més nombrosa correspon als 6%particulars, que tenen una major presència a la tardor.La resta de grups s’inclouen en les categories d’entitats 37%-centrades o no en la conservació i/o estudi del medi 15%ambient-, administracions públiques i empreses. 34%Figura 10. Distribució dels grups d’inspecció per tipologia icampanya Tardor p.11
  • 12. Informe RiusCat 2011 Anàlisi hidromorfològica El cabal El cabal, la quantitat d’aigua que passa per la secció d’un riu durant un període de temps determinat, és un aspecte molt influent a l’hora de deter- minar l’estat de salut dels rius. El cabal ecològic es defineix com la quantitat d’aigua necessària per preservar les funcions ecològiques del rius. Un riu en un bon estat té un cabal mínim que permet la dilució dels contaminants, re- dueix l’impacte de condicions meteorològiques extremes i ajuda a preservar els paisatges fluvials, tot garantint la vida de la flora i la fauna. Les alteracions antròpiques El cabal dels rius i rieres depèn de factors naturals, les precipitacions i el del cabal no haurien de clima, i de factors antròpics, com ara les preses o els canals d’irrigació. posar en perill els cabals Un cabal inferior a l’habitual condiciona els resultats d’altres anàlisis de ecològics forma negativa. Malgrat la importància del cabal, quan les davallades de la qualitat dels rius responen a problemes cíclics, els resultats es contextualitzen i no són massa preocupants. De fet, Catalunya es caracteritza per períodes cíclics de sequera i molts dels rius i rieres presenten cabals estacionals. L’any 2011 ha estat un any de normalitat hídrica a Catalunya. Malgrat això, la campanya de tardor s’ha desenvolupat en condicions de sequera, amb un final de l’estiu i un principi de la tardor de temperatures altes i pluges minses. Els resultats obtinguts en l’anàlisi del cabal reflecteixen aquesta situació. Finalitzada l’època d’inspeccions van arribar les pluges típiques de la tardor i al cap de poques setmanes els cabals es van situar als nivells habituals d’altres anys. Per tant, els resultats obtinguts en l’anàlisi del cabal i els seus efectes en altres anàlisis reflecteixen una situació passatgera de manca de pluges. Tram d’inspecció de Ramon Bartolí al riu Francolí a Blancafort. La primera imatge, de l’1 de maig de 2011, mostra el riu amb un cabal habitual per l’època. A la segona imatge, del 16 d’ocubre de 2011, el cabal era més baix que l’habitual per l’època.p.12
  • 13. Anàlisi hidromorfològica Primavera A la primavera s’observa que la ma- 68% Tardor jor part dels trams (68%) portaven un cabal similar a altres anys a la 56% mateixa època i un 22% portaven un nivell més alt. 38% A la tardor a més de la meitat dels trams analitzats s’observen nivells in- feriors a l’habitual (56%) i, fins i tot, 22% a 3 trams no hi havia aigua (3%). 10% 3% 3% Figura 11. Comparació del cabal 0% observat respecte el cabal estàndard a Nivell més alt Nivell habitual Nivell més baix No hi ha aigua l’època, per campanyaPrimavera Tardor Nivell més alt Rieres del Garraf Fluvià Foix Nivell habitualRieres Meridionals Muga Nivell més baix Muga Francolí No hi ha aigua Gaià Fluvià Francolí Rieres Meridionals Foix Gaià L’anàlisi per conques mostra que la Tordera Tordera reducció del cabal a la tardor ha Ebre Ebre Ter Ter estat generalitzada a tota Catalunya. Llobregat Llobregat Besòs Besòs Figura 12. Detall per conques del cabal 0 10 20 30 40 50 0 10 20 30 observat respecte els cabals estàndards a Nombre d’inspeccions Nombre d’inspeccions l’època, per campanya A la campanya de primavera es detecten 3 trams on no fluïa l’aigua, Primavera tot i que és un tret característic 9% d’aquets trams. Durant la campanya Laigua no flueix Tardor 2% de tardor la disminució de cabals va ocasionar un estancament atípic de les aigües a certs trams. El nombre 91% de trams on l’aigua no fluïa ha estat Laigua flueix d’11. 98% Figura 13. Trams on flueix l’aigua, per campanya p.13
  • 14. Informe RiusCat 2011 Anàlisi hidromorfològica L’hàbitat fluvial L’hàbitat fluvial és el medi que acull la flora i la fauna de l’ecosistema i per on flueix l’aigua del riu o riera. Com més heterogeni sigui aquest medi, més fonts d’alimentació i refugis tindran disponibles la diferent ve- getació i els animals aquàtics. Per determinar l’estat de conservació de l’hàbitat de la llera dels rius, els voluntaris avaluen un seguit d’indicadors del grau d’heterogeneïtat relacio- nats amb dos factors principals: la varietat de substrats i els diferents règims de velocitat del corrent fluvial. Cada element que s’observa té una puntuació associada amb la qual es determina un Índex d’Hàbitat. El Projecte Rius ha elaborat aquest índex basant-se en l’Índex d’Hàbitat Fluvial (IHF) desenvo- lupat per la Universitat de Barcelona. L’Índex d’Hàbitat atorga un valor de 0 a 100 d’acord amb tres rangs de qualitat: Superior a 60: hàbitat ben constituït, molt heterogeni. Excel·lent per al desenvolupament d’una comunitat biològica diversa. Entre 40 i 60: hàbitat amb alteracions, on pot viure-hi una bona comunitat biològica però on s’aprecia la manca d’alguns elements d’heterogeneïtat. Inferior a 40: hàbitat empobrit, amb molt poca heterogeneïtat. Es probable trobar-hi pocs organismes aquàtics diferents, tot i que altres factors, com la qualitat fisicoquímica de l’aigua, siguin correctes. Un Índex d’Hàbitat baix alerta que un tram pot no reunir les condicions adi- Un hàbitat empobrit es pot ents per al desenvolupament d’una comunitat biòtica aquàtica (flora i fauna) diversa, però no indica les causes de la baixa heterogeneïtat. Les causes de deure a causes naturals, a l’empobriment de l’hàbitat poden ser naturals intrínseques (com un riu de cirscumstàncies passatgeres llit sorrenc), pertorbacions hidrològiques naturals (com una riuada), o bé altercionas antròpiques (com una canalització). o a alteracions antròpiques La millora en l’estat de conservació de l’hàbitat fluvial, així com d’altres elements hidromorfològics, comportaria un notable increment en els índexs biològics.p.14
  • 15. Anàlisi hidromorfològica Figura 14. Aspectes que s’avaluen per obtenir l’Índex d’HàbitatFreqüència de ràpidsNombre de ràpids en relació ambzones d’aigües més calmes.Tram de la riera de Nespres a Mura, ambalta presència de ràpids, inspeccionat pelCEIP Mura.Règims de velocitat i profunditatPredomini de zones de ràpids o dezones de corrent lentes i d’aigüesprofundes i/o poc profundes.Tram del riu Onyar a Riudellots de la Selva,d’aigües lentes i poc profundes, analitzaten una sortida formativa de primavera.Substrats del fons del riuEstimació de la presència de blocs ipedres, còdols i graves, sorra, llimsi argiles.Tram del riu Tordera a Hostalric ambpresència de pedres, còdols i argiles, ins-peccionat per la Maria, l’Ignasi i l’Esteve.Ombra sobre el riuOmbra de la vegetació sobrel’aigua, ja sigui un tram total o par-cialment ombrejat o sense ombra.Tram del riu Llobregat a Sant Feliu deLlobregat, sense ombra, inspeccionat pelCol·legi Mare de Déu de la Mercè.HeterogeneïtatPresència de fulles, branques, troncs,arrels o dics naturals a la llera delriu.Tram de la riera de Cànoves a Cardedeuinspeccionat per l’Institut Pla Marcell ambpresència de fullaraca i troncs.Cobertura de vegetació aquàticaEstimació de la presència d’algues,molses i plantes aquàtiques a lallera del riu.Exemples de vegetació aquàtica del tramd’inspecció del riu Noguera Ribargoçana aCorbins, inspeccionat per Esther Garcia. p.15
  • 16. Informe RiusCat 2011 160 El 2011 el 23% del trams de prima- Nombre dinspeccions Ben constituït vera i el 20% de tardor presenten 140 un hàbitat ben constituït. La major Amb alteracions 120 23% part dels trams però, al voltant del Empobrit 75%, presenten un hàbitat amb 100 20% alteracions (antròpiques o naturals). <60 Només 3 trams de la campanya de 80 40-60 primavera (2%) presenten un hàbitat 60 <40 empobrit, mentre que a la tardor són 4 trams (3%). Totes les conques 40 seguexien la mateixa tendència. 75% 77% 20 2% 3% 0 Figura 15. Resultat global de l’Índex Primavera Tardor d’Hàbitat per temporada Primavera Tardor Ben constituït Ben constituït Rieres del Garraf Rieres Meridionals Amb alteracions Muga Amb alteracions Fluvià Empobrit Francolí Empobrit Muga Foix Gaià Fluvià Francolí Rieres Meridionals Foix Tordera Tordera Gaià Ebre Ebre Ter Ter Llobregat Llobregat Besòs Besòs 0 10 20 30 40 50 0 10 20 30 Nombre d’inspeccions Nombre d’inspeccions Figura 16. Distribució dels valors d’Índex d’Hàbitat obtinguts a Figura 17. Distribució dels valors d’Índex d’Hàbitat obtinguts a cada conca a la primavera cada conca a la tardorp.16
  • 17. Anàlisi hidromorfològicaLes inspeccions de tardor han estat afectades per un règim de cabals mésbaix que l’habitual, un factor que es té en compte en l’Índex d’Hàbitat.L’estabilitat de l’Índex d’Hàbitat entre campanyes indica que els trams elshabitats dels quals no estan ben constituïts presenten alteracions de caràcterpermanent. De fet, en l’apartat de les alteracions es comprova que la majorpart dels rius i rieres analitzades estan afectades per alteracions antròpiques. El grup d’inspecció de Jaume Mor, ano- menat Buida-sacs, analitza un tram del riu Cardener a Clariana de Cardener. Aquest tram obté una puntuació a l’Índex d’Hàbitat de 66 punts a la primavera i 60 a la tardor i, per tant, es considera un hàbitat ben constituït. Experimenta una freqüència d’aigües ràpides mitjana. Té zones d’aigües profundes i d’altres d’aigües poc pro- fundes. S’hi troben blocs i graves. És una zona amb ombra. Hi ha elements d’heterogeneïtat com són els troncs i les arrels i s’ha detectat la presència d’algues. El grup d’inspecció de l’Associació Mediambiental la Sínia analitza un tram del riu Gaià a Altafulla, just a la desem- bocadura. Aquest tram obté una puntuació a l’Índex d’Hàbitat de 41 punts a la primavera i 43 a la tardor i, per tant, es considera un hàbitat amb alteracions. L’aigua no flueix i s’estanca en zones de basses. La majoria dels substrats són llims. No hi ha ombra sobre el riu. Hi ha pocs elements d’heterogeneïtat i la vegetació aquàtica és escassa. p.17
  • 18. Informe RiusCat 2011 Anàlisi hidromorfològica El bosc de ribera El bosc de ribera és aquell que creix a banda i banda dels cursos fluvials. A les ribes i riberes dels rius creix una vegetació característica molt valuosa que funciona com a espai de transició entre el riu i els ecosistemes cir- cumdants. La seva conservació és fonamental per al bon estat ecològic de tot l’ecosistema fluvial, ja que compleix importants funcions, afavorint l’heterogeneïtat de l’hàbitat, oferint ombra, minimitzant l’impacte de crescu- des sobtades del cabal, etc. Per avaluar l’estat del bosc de ribera els grups de voluntaris apliquen l’Índex de Qualitat de Ribera Simpliflicat (QRISI), una adaptació de l’Índex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR). L’Índex de Qualitat del Bosc de Ribera Simplificat atorga un valor de 0 a 12 que determina tres rangs de puntuació: Qualitat bona: la ribera està ben conservada i pot fer les funcions que li pertoquen. Qualitat mediocre: l’alteració de la zona de ribera és important, però es poden realitzar actuacions per tal de recuperar la ribera i les fun- cions associades. Qualitat dolenta: gran dificultat per la recuperació de la ribera i les funcions associades. L’anàlisi del bosc de ribera es realitza de forma independent pel marge dret i pel marge esquerre, ja que en moltes ocasions hi ha diferències en l’estat de conservació de cada vora. Per exemple, podem trobar un riu on el marge dret té un ús urbà i el marge esquerre té un ús forestal. La recuperació del bosc de ribera on presenta una qualitat mediocre o dolenta és fonamental, però també és dificultosa. Suposa desenvolupar un L’actuació més efectiva per conjunt d’accions que han de tenir en compte molts aspectes i que exigeixen un mateniment al llarg del temps. A més, els resultats obtinguts no són visi- mantenir el bon estat ecològic del bles fins passat un cert temps des de l’inici de les actuacions. bosc de ribera és controlar-ne les alteracions i garantir que s’apliqui És necessària una aplicació estricta de la legislació que regula les activitats i usos del llit fluvial, la riba i la ribera. Un cop s’ha produït una pertorbació la legislació vigent il·legal, tot i que s’apliqui una multa a l’infractor, el bosc de ribera pot no tornar a recuperar-se en dècades, o mai si no es realitza una actuació inte- gral.p.18
  • 19. Anàlisi hidromorfològica Riu Riu + Bosc de ribera + Bosc de ribera Ecosistema adjacent Estructura: Connectivitat del bosc Continuïtat de la Figura 18. Aspectes que s’avaluen al - bosc dens de ribera amb un altre vegetació al llarg de tot QRISI - bosc esclarissat ecosistema vegetal o no: el tram: - canyissar - total - total - arbres alineats - parcial - parcial - herbes - nul·la - petites clapes aïllades - sòl nu Qualitat bona Marge esquerreMarge esquerre Q. bona Qualitat mediocre 1% 7% 38% Qualitat dolenta Q. mediocre 6% 21% 4% Q. dolenta Figura 19. Distribució de la qualitat del 15% 4% 3% bosc de ribera. Els semicercles esquerre i dret indiquen la qualitat del marge Q. dolenta Q. mediocre Q. Bona esquerre i dret respectivament. La mida del punt es correspon amb al percentatge Marge dret d’inspeccions de cada categoria Marge Dreta L’estat del bosc de ribera no registra variacions significatives entre campa- nyes i d’un any a un altre. Només un 9% dels trams presenta un valor de qualitat diferent entre campanyes en algun dels marges. Per aquest motiu s’han analitzat les dades de forma conjunta sense discriminar cada cam- panya. El 74% dels trams presenten la mateixa qualitat del bosc de ribera a les dues vores del curs fluvial. El 38% dels trams gaudeixen d’un bosc de ribera de qualitat bona. Per tant, el 62% dels trams presenten, com a mínim, un marge amb una important alteració o en mal estat. Les dades de 2011 mostren que la qualitat del bosc de ribera és similar entre campanyes i també any rere any. Per exemple, l’any 2007 el 55% dels trams analitzats presentaven una qualitat mediocre. L’avanç en la recuper- ació del bosc de ribera és lent i cal continuar treballant en la millora de la qualitat d’aquests ecosistemes. p.19
  • 20. Informe RiusCat 2011 La distribució de la qualitat del bosc de ribera no segueix cap patró, ni per conca ni per la localització del tram al tram alt, mitjà o baix del riu. L’estructura de la riba i de la ribera pot ser molt diferent en pocs quilò- metres d’un mateix riu i encara més entre diferents cursos fluvials de la mateixa conca. En general els trams amb una bona qualitat de bosc de ribera se situen fora dels nuclis ur- bans i de les zones amb més pressió antròpica. En alguns casos les inspeccions amb un bon QRSI es concentren als trams alts de les conques perquè aquests trams es troben a zones de mun- tanya menys poblades i de caràcter rural. Figura 20. Resultat global de l’Index QRISI 2 marges ben constituïts 1 marge ben constituït i 1 amb alteracions 2 marges amb alteracions 1 marge amb alteracions i 1 empobrit Pel que fa a les conques destaca la 1 marge ben constituït i 1 empobrit Rieres del Garraf del Ter, pel nombre de trams amb 2 marges empobrits els dos marges del bosc de ribera Fluvià ben constituïts que presenta. En Rieres Meridionals canvi, la conca del Llobregat és la que comptabilitza més trams amb Muga boscos de ribera amb els dos mar- ges empobrits. Foix Francolí La conca de la Muga només compta amb 4 inspeccions i totes elles ob- Gaià tenen un resultat del QRSI bo als dos Tordera marges. Aquestes inspeccions, pre- cisament, s’han realitzat a les petites Ebre poblacions de Lliurona i Vilabertran. Ter Llobregat Besòs 0 10 20 30 40 50 60 70 Figura 21. Distribució dels resultats de Nombre d’inspeccions l’índex QRISI per cada concap.20
  • 21. Anàlisi hidromorfològicaEl CEIP Castell de Farners fa la inspecciód’un tram del riu Tordera a Santa Colomade Farners que presenta una qualitatbona del bosc de ribera als dos marges.El tram gaudeix d’un bona coberturaarbòria.El Col·legi Sagrat Cor fa la inspec-ció d’un tram del riu Ges a Torelló quepresenta una qualitat mediocre del boscde ribera a les dues vores. Al tram hi hazones d’arbrat i d’herbassar però tambéhi ha ocupació de la ribera per conreus ivies de comunicació.L’Associació Esportiva Baroniad’Escornalbou fa la inspecció d’un tramdel barranc Reial a Riudecanyes. El trampresenta una qualitat dolenta del bosc deribera als dos marges. A més de l’estaciód’aforament de Duesaigües i la carreteraque s’observa a la fotografia, hi ha ocu-pació de la zona de ribera per conreus iuna estructura vegetal de baixa qualitat. p.21
  • 22. Informe RiusCat 2011 Anàlisi hidromorfològica Les alteracions Les alteracions són aquelles modificacions que afecten l’ecosistema fluvial. Poden ser resultat de l’activitat humana, com la construcció d’un embassa- ment, o resultat d’algun episodi natural, com una riuada. La metodologia del Projecte Rius analitza les alteracions no naturals i les classifica en 5 categories: regulació de cabals: preses, assuts/rescloses, centrals hidroelèctriques consum d’aigua: canals d’irrigació ocupació de la zona de ribera: usos del sòl no naturals presència de deixalles emissió de substàncies: col·lectors, olis i escumes Els tres últims aspectes s’analitzen de forma específica, ja que els impactes per regulació de cabal i consum d’aigua es poden considerar estables d’un any a l’altre, mentre que la resta d’alteracions poden evolucionar, ja sigui positivament o negativa. La majoria dels trams analitzats presenten algun tipus d’alteració. Les més habituals són l’ocupació de Primavera la zona de ribera i la presència de Tardor deixalles. També hi ha un destacable 86% 81% percentatge de trams amb emissió 76% 73% de substàncies, al voltant del 20%. Els grups d’inspecció han d’estar especialment atents a l’evolució d’aquestes emissions intentant de- terminar, en la mesura de les seves 23% 20% 21% 20% possibilitats, l’origen, freqüència, 12% 8% olor i color. Figura 22. Percentatge de trams afectats Ocupació Deixalles Regulació Emissió de Consum de la zona de cabals substàncies daigua per cada categoria d’alteracions, per de ribera campanyap.22
  • 23. Anàlisi hidromorfològicaUsos del sòlEl grau de naturalitat de la zona de ribera es determina a través de l’anàlisidels usos del sòl, que es classifiquen en tres categories: usos naturals: bosc de ribera, arbrat, matollars, platges, prats i herbas- sars, reforestacions, aiguamolls, roquissar. usos agrícoles: conreus, platanedes, pollancredes, camps abandonats, àrees ruderals, àrees cremades o talades. usos urbans: zones urbanitzades, zones d’esport/lleure, vies de comuni- cació, mineria. Els grups d’inspecció escullen trams de fàcil accés i, normalment, pro- pers a les poblacions però amb un Primavera 40% cert grau de naturalitat. 37% Tardor Al voltant del 40% del trams ana- litzats són d’ús mixt, tant natural, com agrari o urbà. El 86% del trams 19% 19% analitzats a la campanya de prima- 14% 17% 15% vera i el 88% dels de la campanya 13% de tardor presenten algun ús natu- 6% ral. Els trams amb algun ús agrari 5% 4% 3% 3% 3% oscil·len de la primavera a la tardor 1% 1% del 65% al 61% i els d’ús urbà del 61% al 56%. Figura 23. Distribució dels trams d’inspecció segons l’ús del sòl, per campanya Els voluntaris d’inspecció del Centre Excursionista el Cim analitzen dos trams, un d’ells amb moltes alteracions, al riu Ripoll a Montcada. El dia de la inspecció, el 22 de maig de 2011, a més del cabal canalitzat i l’ocupació de la zona de ribera per usos urbans, presentava una gran extensió d’extracció d’àrids i vores esbrostrades. És un tram amb col·lectors i es van observar escumes. Van trobar plàstics, papers, llaunes i ferralles, tot i que el grup va considerar que el nombre de deixalles era menor que l’habitual, potser pel desmantellament d’antics horts situats dins de la llera. p.23
  • 24. Informe RiusCat 2011 Presència de deixalles L’impacte paisatgístic i ecològic generat per les deixalles, materials rebut- jats en considerar-se inservibles o inaprofitables, és un del més habituals i es troba al voltant del 75% de les inspeccions realitzades. Iniciatives com l’activitat anomenada Fem Dissabte!, una jornada popular de neteja de ribes i riberes organitzada per Associació Hàbitats, mostren que, tot i que el nombre de deixalles ha disminuït notablement en els últims anys, encara se’n troba una important quantitat a les lleres i riberes. La reducció de les deixalles és fonamental per a la millora de la salut dels cursos fluvials i facilitaria el pretractament de les aigües a les depuradores, moment en el qual s’eliminen les substàncies sòlides. Les deixalles més habituals corres- 73% Primavera ponen a materials d’ús domèstic Tardor (residus sòlids urbans) que, en 62% rebutjar-se, es poden dipositar en contenidors de reciclatge. Les dei- xalles no domèstiques (restes d’obres 41% 38% 36% i runes) o de grans dimensions, tot i 34% que són menys habituals, encara es 25% 23% 24% 23% 22% troben en alguns trams. 15% 11% 9% 3% 3% Figura 24. Percentatge de trams amb presència de cada tipus de deixalles, per campanya Presència de plàstics a la inspecció de primavera d’un tram del torrent del Cargol a Montcada i Reixac inspeccionat pel Grup Excursionista El Cim. Presència de pneumàtics a la inspecció de primavera d’un tram del riu Francolí a Blancafort inspeccionat per Ramon Bartolí.p.24
  • 25. Anàlisi hidromorfològicaEmissió de substànciesL’apartat d’emissió de substàncies té en compte, per una banda, elscol·lectors que aboquen aigües alienes als rius i rieres, ja siguin pluvials ono, i, per altra, la presència d’olis i escumes no naturals.L’ànalisi de les substàncies sospitoses trobades durant la inspecció es rea-litza amb molta precaució per part dels grups, només consignant-se, en el Escumes presents l’1 d’octubre de 2011cas dels col·lectors, l’olor i el color. Malgrat que l’ànalisi organolèptica és a un tram del riu Corb a Guimerà, ins-superficial, és important fer un seguiment d’aquestes substàncies per tal de peccionat per Aina Rodríguez.determinar si la seva presència és habitual o no. Durant la primavera s’han trobat olis i/o escumes en 6 Primavera inspeccions (4%), mentre que a la tardor se n’han trobat Tardor en 7 inspeccions (5%). Només un d’aquests trams presenta 12% substàncies sospitoses en les dues campanyes. Per tant, 9% sembla que aquestes susbtàncies apareixen de forma pun- tual i aïllada. 5% La presència de col·lectors és una mica superior. S’han 4% trobat a 56 trams durant la primavera (12%) i a 22 trams a la tardor (9%). Figura 25. Percentatge de trams amb presència de col·lectors i/o Col·lectors Olis i escumes d’olis i escumes per cada campanya L’anàlisi organolèptica de les aigües Transparent abocades pels col·lectors, el color i 111 1 Gris l’olor, mostra que la major part dels 1 3 4 Marró col·lectors aboquen aigües sense 22 16 Verd colors estranys. Les aigües “grises” 6 solen ser les residuals domèstiques. Blanc Negre Primavera Tardor Figura 26. Color de les aigües abocades pels col·lectors, per campanya La majoria dels col·lectors aboquen Sense olor aigües sense olors estranyes. La Claveguera 1 3 1 pudor de claveguera, detergent i ous 3 Detergent podrits sol indicar contaminació per 2 22 Ous podrits abocaments o escorrentia superfi- 18 Depuradora cial de sistemes sèptics, indústries o 6 Altres granges. Primavera Tardor Figura 27. Olor de les aigües abocades pels col·lectors, per campanya p.25
  • 26. Informe RiusCat 2011 Anàlisi fisicoquímica La temperatura La temperatura de l’aigua presenta, de forma natural, petites variacions en funció de l’època de l’any i l’hora del dia en què s’hagi efectuat la inspecció. La temperatura és un factor important en l’anàlisi de la qualitat dels rius perquè els processos biològics en depenen. Els diferents organismes estan adaptats a viure en un rang concret de temperatures. A més, la temperatura té un efecte directe en altres factors, com la concentració d’oxigen a l’aigua. L’Agència Catalana de l’Aigua, a través de l’índex simplificat de la quali- tat de l’aigua (ISQA), considera òptimes temperatures iguals o inferiors a 20 ºC. A mesura que la temperatura augmenta, les condicions per la vida aquàtica empitjoren per la disminució de la concentració d’oxigen dissolt. Les temperatures registrades durant la campanya de Temperatura en graus Celsius 27 1 Nombre primavera oscil·len entre els 8 i els 27 ºC. La mitjana se d’inspeccions 25 2 situa en els 16 ºC amb una desviació estàndard de 1 23 2 1 3,5 ºC. Un 7% de les dades superen els 20 ºC. 2 6 21 3 6 A la campanya de tardor les temperatures oscil·len dels 11 12 19 9 5 6 als 23 ºC. La mitjana se situa en els 16 ºC amb una 21 11 desviació estàndard de 3,36 ºC. Un 6% de les dades 17 13 13 superen els 20 ºC. 16 16 15 21 12 15 10 La major part dels registres són igual o inferiors a 20 ºC. 13 9 10 La distribució de les temperatures per conques i cam- 10 9 11 6 1 panya segueix la distribució normal. 4 3 9 3 Figura 28. Temperatures registrades durant les campanyes de 2 7 primavera i tardor. L’eix vertical es correspon al valor en ºC. 2 La mida del punt es correspon al nombre d’inspeccions en què 5 s’ha registrat aquella temperatura (en aquest gràfic, a més, Primavera Tardor s’acompanya del valor numèric) Daniel Macià mesura la temperatura del tram que inspecciona del riu Anoia a Igualada. Termòmetre submergit a les aigües del riu Onyar a Riudellots de la Selva durant una sortida formativa d’inspecció de rius.p.26
  • 27. Temperatura en graus Celsius Anàlisi fisicoquímica Nombre 27 d’inspeccions en què s’ha mesurat 25 una temperatura 23 7 21 6 5 19 4 17 3 2 15 1 13 11 9 7 s at r re ra i x lí à a vià ls sò eg Te Eb de Fo co ai ug na Be r r an G M Flu di o Llob To Fr i er M Primavera res Rie Figura 29. Detall per conques de les temperatures registrades durant la primaveraTemperatura en graus Celsius 23 Nombre d’inspeccions en 21 què s’ha mesurat una temperatura 19 5 4 17 3 15 2 1 13 11 9 7 5 s at r ls x í f sò Te re ra ai à na vià Fo i ol ug a ra eg Eb de nc ar Be ob r To r G i di o Flu Fr a M lG Ll er de M es Tardor es r Rier Rie Figura 30. Detall per conques de les temperatures registrades durant la tardor p.27
  • 28. Informe RiusCat 2011 Anàlisi fisicoquímica Les propietats organolèptiques Les propietats organolèptiques són el conjunt de característiques físiques de l’aigua. La metodologia del Projecte Rius analitza tres propietats: la transparència, l’aspectei l’olor. Transparència L’estudi de la transparència fa referència a la presència o absència de substàncies dissoltes i en suspensió a l’aigua. Com més substàncies hi hagi a l’aigua, menys transparent és aquesta i, per tant, menys llum arriba a les parts més profundes del riu. La manca de transparència de l’aigua pot tenir un origen natural, com ara els sediments que transporta el riu i que li donen una aparença fangosa, però sovint l’origen és antròpic. El grau de transparència es determina amb un disc de Secchi que permet determinar 5 graus de transparència de les aigües del riu, on 0 és gens tranparents i 4 és totalment transparents. 70% La major part dels trams analitzats porten aigües transparents, tot i que 60% 60% 60% el 21% del trams presenta aigües opaques. 50% Primavera Tardor 40% 30% 21% 21% 20% 10% 7% 8% 5% 5% 5% 3% Figura 31. Distribució de les inspeccions 0% en funció del grau de transparència (on 4 3 2 1 0 0 és gens transparent i 4 és totalment Grau de transparència transparent), per campanyap.28
  • 29. Anàlisi fisicoquímica Aspecte L’aspecte de les aigües del riu complementa altres anàlisis, especialment l’estudi de la transparència. Es considera que un riu en un bon estat de salut porta aigües transparents, sense color. En alguns casos, però, l’aspecte transparent pot ser causa de la presència de musclo zebrat, una espèncie exòtica invasora present a la conca de l’Ebre des de 2001 i detectada per primer cop l’any 2011 a alguns El tram inspeccionat per Esther Garcia embassaments de les conques internes de Catalunya. Aquest mol·lusc del Noguera Pallaresa a Corbins pre- s’alimenta del plàcton, els microorganismes que viuen a les aigües, i per senta aigües transparents i sense color. aquest motiu augmenta la transparència de les aigües sense que això sig- nifiqui una millora de la qualitat. Les aigües fangoses tampoc solen considerar-se preocupants, ja que nor- malment tenen origen en la presència de sediments en suspensió. 80% 75% 74% L’aspecte de la majoria de les aigües 70% Primavera dels trams analitzats és transparent o fangós. 60% Tardor 50% L’aspecte tèrbol s’observa a 23 trams a la campanya de primavera i a 40% 19 de la campanya de tardor però 30% només 4 trams presenten aigües 20% 16% 18% tèrboles a les dues campanyes. 10% 7% 6% 2% 3% Figura 32. Distribució de les inspeccions 0% en funció de l’aspecte de les aigües, per Transparent Tèrbol Fangós Verdós campanya Olor La detecció d’algun tipus de pudor de les aigües dels rius alerta, en alguns casos, de la presència d’aigües contaminades. La pudor de claveguera sol indicar contaminació per abocaments d’aigües residuals.100%90% 89% 84% La major part dels rius presenten80% aigües inodores. Dels trams on s’ha Primavera Claveguera70% 4 detectat alguna pudor, la més ha- Tardor Peix60% 2 bitual és la de claveguera. Herba50% 3 21 Aigua estancada40% 2 Algues Figura 33. Distribució de les inspeccions30% 2 Química en funció de la presència o no de pudor20% 16% 3 11% Altres de les aigües, per campanya10% 0% Figura 34. Nombre d’inspeccions per No fa olor Fa olor cada tipus de pudor de les aigües p.29
  • 30. Informe RiusCat 2011 Anàlisi fisicoquímica El pH El pH indica el grau d’acidesa o basicitat i es mesura en un rang de l’1 al 14. Els valors baixos són característics de substàncies àcides (el suc de llimona té un pH 2), mentre que els valors alts són propis de substàncies alcalines (l’amoníac té un pH 12). El pH de les aigües dels rius de Catalunya sol situar-se entre 6 i 9. Les aigües que discorren per terrenys silícics tendeixen a ser una mica àcides amb un pH 6, mentre que les que discorren per terrenys calcaris solen tenir valors una mica alcalins, 8-9. Valors inferiors a 6 o superiors a 9 indiquen algun tipus de pertorbació i afecten de forma negativa l’ecosistema fluvial. Hi ha molts organismes que poden patir transtorns o morir amb un valor de pH extrem. A més, les aigües àcides poden provocar la dissolució d’algunes substàncies que poden esdevenir tòxiques per als organismes del riu. pH pH pH pH 4 10 2% 1% 3% 0% 5 9 1% 2% 2% 1% 6 8 7 2 48% 3% 46% 45% 44% Figura 35. Distribució de les mesures de pH per campanya, prenent com a referència la taula colorimètrica de la Primavera Tardor metodologia del Projecte Rius La major part de les inspeccions es troben dins del rang habitual de 6 a 9 amb una distribució dels valors molt similar a la campanya de primavera i a la de tardor. El 93% de les dades de primavera i el 90% de les dades de tardor prenen un valor de pH 7 o 8. En general un tram no mostra valors atípics les dues campanyes i, per tant, no es tracta de pertorbacions estables.p.30
  • 31. Anàlisi fisicoquímica Rieres del Garraf Fluvià FoixRieres Meridionals pH 4 Muga Muga pH 5 Francolí Gaià pH 6 Fluvià Francolí Rieres Meridionals pH 7 Foix Gaià pH 8 Tordera Tordera pH 9 Ebre Ebre pH 10 Ter Ter Llobregat Llobregat Besòs Besòs 0 10 20 30 40 50 0 10 20 30 Nombre d’inspeccions Nombre d’inspeccionsPrimavera Tardor Figura 36. Detall per conques de la distribució de mesures de pH, per campanya pH 10 observat a la primavera en un tram del riu Congost a Granollers, inspeccionat per l’Ajuntament de Granollers pH 7 observat a la tardor al tram de la riera de Martinet a Aiguafreda adoptat per l’Associació Martinet. La resta de valors observats a les anàlisis químiques de les aigües són 4mg/l d’oxigen dissolt i 5mg/l de nitrats. p.31
  • 32. Informe RiusCat 2011 Anàlisi fisicoquímica Els nitrats Els nitrats es troben de manera natural a l’aigua i són bàsics per assegurar el creixement de la vegetació aquàtica. La concentració natural de nitrats depèn de la matèria orgànica que es descompon al riu. Ara bé, concentra- cions elevades de nitrats als rius són perjudicials per als éssers vius. 25mg/l Un excés de nitrats pot provocar un creixement desmesurat de la vegetació aquàtica i aquest fenomen pot afavorir la disminució de l’oxigen a l’aigua, necessari pel desenvolupament de la fauna aquàtica. També és perillós per a la salut de les persones, especialment pels infants i les dones embaras- és el llindar establert per al bon sades. La Directiva Marc de l’Aigua (DMA) estableix el llindar entre el bon estat i l’estat inferior a bo en 25 mg/l. estat ecològic de les aigües Concentracions elevades de nitrats normalment procedeixen d’aigües re- siduals i d’escolaments d’origen ramader (purins) i agrícola (adobs químics). El 48% de les inspeccions no presenten concentracions Nitrats Nitrats Nitrats Nitrats significatives de nitrats. Pel que fa a la resta, la majoria 0 mg/l de les inspeccions se situen per sota dels 40mg/l. 48% 48% 5 mg/l El 20% dels trams analitzats a la primavera i el 23% dels trams analitzats a la tardor registren concentracions de 26% 26% 20 mg/l 20 mg/l. És un valor molt pròxim al llindar de la DMA i 40 mg/l alerta de concentracions importants de nitrats. 20% 23% Figura 37. Distribució de les mesures de nitrats per campanya, 5% 3% prenent com a referència la taula colorimètrica de la metodolo- gia del Projecte Rius Primavera Tardor Alumnes del CEIP Mura prenent mostres per realitzar l’anàlisi dels paràmetres químics al tram de la riera de Nespres que inspeccionen. Concentració de 20mg/l de nitrats re- gistrada a la tardor a un tram de la riera de Cànoves a Cardedeu inspeccionat per l’Institut Pla Marcell.p.32
  • 33. Anàlisi fisicoquímicaPrimavera Les zones on s’ha mesurat una presència de nitrats més elevada es concentren, especialment, a diferents punts de la conca del Besòs, a la conca del Ter al pas per la comarca d’Osona, a diferents punts de la conca del Llobregat i als afluents del Segre que reguen la Plana de Lleida. 0 mg/l 5 mg/l Aquestes zones coincideixen amb 20 mg/l algunes de les zones ja identificades 40 mg/l amb una càrrega excesiva de nitrats Fluvià per l’Agència Catalana de l’Aigua Rieres Meridionals al Programa de Seguiment i Control Muga de les masses d’aigua de Catalunya, Gaià Francolí realitzat del 2007 al 2010. Foix Tordera Ebre Ter Llobregat Besòs Figura 38. Distribució de la presència de 0 10 20 30 40 50 nitrats a cada conca durant la campanya Nombre d’inspeccions de primaveraTardor 0 mg/l 5 mg/l 20 mg/l 40 mg/l Rieres del Garraf Foix Muga Francolí Fluvià Rieres Meridionals Gaià Tordera Ebre Ter Llobregat Besòs Figura 38. Distribució de la presència de 0 10 20 30 Nombre d’inspeccions nitrats a cada conca durant la campanya de tardor p.33
  • 34. Informe RiusCat 2011 Anàlisi fisicoquímica L’oxigen L’oxigen gasós que es troba dissolt a l’aigua permet la respiració dels éssers vius i la descomposició de la matèria orgànica quan mor. Si bé hi ha organismes adaptats a viure en aigües amb poc oxigen, com les sangoneres o alguns cucs, els macroinvertebrats més exigents amb l’estat de salut del riu viuen a aigües ben oxigenades. La concentració d’oxigen dissolt depèn de l’intercanvi d’oxigen amb l’atmosfera i del consum d’oxigen produït per la descomposició de la El CEIP Lliurona, acompanyats per matèria orgànica i per la respiració dels organismes vegetals a la nit. Romero Roig i Maria López, analitzen un L’oxigen varia amb la temperatura i la salinitat. Com més alta és la tempera- tram del riu Muga a Lliurona. A la inspec- tura o més salada és l’aigua, menys oxigen reté l’aigua. A les aigües ràpides ció de primavera van obtenir un valor de i turbulentes s’hi observa més oxigen que a les aigües estancades. 4mg/l d’oxigen dissolt. Una quantitat d’oxigen dissolt de, com a mínim, 8mg/l Oxigen Oxigen Oxigen Oxigen indica q ue l’aigua està ben oxigenada. La major part de dissolt dissolt dissolt dissolt les mesures es troben en aquest rang. 0 mg/l Una presència de 4mg/l no indica necessàriament que 0% 0% l’oxigenació de les aigües sigui insuficient. Cal relacio- 4 mg/l nar aquesta mesura amb la temperatura de les aigües. A la tardor hi han hagut més trams amb aigües estan- 29% 32% cades que a la primavera i s’ha registrat un lleuger aug- 8 mg/l ment dels trams amb 4mg/l d’oxigen dissolt. 71% 68% Figura 40. Distribució dels valors d’oxigen dissolt per cam- panya, prenent com a referència la taula colorimètrica de la Primavera Tardor metodologia del Projecte Rius Fluvià Rieres del Garraf 8 mg/l Rieres Meridionals Foix 4 mg/l Muga Muga Gaià Francolí Fluvià Francolí Rieres Meridionals Foix Gaià Tordera Tordera Ebre Ebre Ter Ter Llobregat Llobregat Besòs Besòs 0 10 20 30 0 10 20 30 40 Figura 41. Detall per conca de la dis- Nombre d’inspeccions Nombre d’inspeccions tribució dels valors d’oxigen dissolt, per Primavera Tardor campanyap.34
  • 35. Anàlisi fisicoquímica Saturació d’oxigen La saturació d’oxigen és la relació entre la quantitat d’oxigen dissolt que té l’aigua i la quantitat màxima d’oxigen que pot admetre, a una deter- minada temperatura. Un riu en bon estat de salut ha de tenir una saturació d’oxigen entre el 40% i el 100%. Una saturació inferior al 40% indica que el riu no conté prou oxigen per al desenvolupament d’una fauna i flora aquàtica variada en relació a la tem- peratura de l’aigua. Si a l’estudi de l’oxigen dissolt s’ha obtingut un valor de 8mg/l és molt improbable que hi hagi problemes de saturació, però si s’ha obtingut un valor de 4mg/l, la saturació d’oxigen podria ser inferior al 40%. Els percentatges de saturació regis- trats a la campanya de primavera % de saturació d’oxigen oscil·len del 32% al 90%, mentre que a la tardor oscil·len del 30% al 90 Primavera 87%. 88 Tardor 87 85 La majoria dels trams, tant a la cam- 83 panya de primavera (76%) com de 82 tardor (74%), presenten una satura- ció igual o superior al 40%, que es 8mg/l d’oxigen dissolt 80 78 considera correcta per als rius. 77 75 Els trams amb un nivell d’oxigen dis- 8 73 solt de 8mg/l es confirma que gau->=40 72 deixen d’una oxigenació adequada 70 amb una saturació superior al 40%. 68 67 Un 18% dels trams de primavera i 65 un 20% dels trams de tardor amb 64 un nivell d’oxigen dissolt de 4mg/l 62 superen una saturació del 40%. 59 45 El 2011 és el primer any en què 42 Igual o la metodologia del Projecte Rius 4 41 superior al analitza en les dues campanyes 4mg/l d’oxigen dissolt 40 40% 39 d’inspecció la saturació d’oxigen. Inferior al 38 És imprescindible per complemen- 40% 37 tar l’anàlisi de l’oxigen dissolt i 36 determinar si les aigües estan ben<40 35 oxigenades. 4 34 33 Figura 42. Distribució dels trams inspec- 32 cionats en funció del nivell d’oxigen 30 dissolt i del percentatge de saturació d’oxigen. La línia horitzontal indica el 0 5 10 15 20 llindar a partir del qual es considera que Nombre d’inspeccions l’oxigenació és insuficient. p.35
  • 36. Informe RiusCat 2011 Anàlisi biològica L’índex de macroinvertebrats La presència o absència de determinats organismes vius és un bon indicador de la qualitat dels rius i rieres. Aquests organismes es denomi- nen bioindicadors i poden ser de diferents tipus (macroinvertebrats, algues, peixos, etcètera). Hi ha organismes molt tolerants a les pertorbacions que poden viure en ecosistemes molt alterats. Altres organismes només poden viure en aigües no contaminades i són molt sensibles a les alteracions externes. La presència d’aquests últims ens permet determinar que l’estat del riu és bo o molt bo. Cal tenir en compte que la presència dels organismes menys exigents no indica necessàriament que l’estat del riu sigui dolent. L’índex de macroinvertebrats otorga un valor de qualtitat dins de 5 catego- Alumnes del Col·legi Sant Miquel dels ries: molt bo, bo, mediocre, deficient i dolent. Cal buscar els diferents tipus Sants realitzant la recerca de macroin- de macroinvertebrats que viuen al tram del riu i classificar-los segons la ca- vertebrats al tram del Gurri a Vic que tegoria de qualitat a la qual facin referència. L’índex es determina en funció inspeccionen. de la categoria de qualitat més elevada per la qual s’han observat, com a mínim, dues famílies de macroinvertebrats. Durant la campanya de primavera 5% un 48% dels trams analitzats han 16% obtingut un resultat molt bo o bo, Molt bo mentre que el 27% presenta un 20% Bo estat mediocre. Aquestes dades són Mediocre molt semblants a les recollides en Deficient l’anterior campanya d’inspecció, 32% Dolent la de tardor de 2010, i mostren una estacionalitat global dels trams 27% analitzats. 9% Les dades de tardor presenten una 17% Primavera lleu davallada de la qualitat respecte a la primavera. La proporció de 25% trams en bon estat disminueix al 23%, mentre que els trams en estat 22% deficient augmenten al 25% i els trams en estat dolent al 9%. 27% Figura 43. Distribució dels índexs de macroinvertebrats obtinguts cada cam- Tardor panyap.36
  • 37. Anàlisi biològica Primavera Tardor Figura 44. Resultat de l’índex de ma- croinvertebrats per campanya La qualitat dels trams de les dife- rents conques segueix la tendència Molt bo global. Els trams amb molt bona Fluvià Rieres del Garraf Bo qualitat se situen als cursos alts deRieres Meridionals Foix Mediocre les conques que, en general, són Muga Muga Deficient zones menys poblades. Els trams Francolí Gaià Fluvià Dolent en estat deficient o dolent tendeixen Francolí Rieres Meridionals a concentrar-se en àrees densa- Foix Gaià ment poblades. Per tant, la pressió Tordera Tordera antròpica sembla incidir de forma Ebre Ebre directa i negativa en la qualitat dels Ter Ter ecosistemes fluvials i els recursos Llobregat Llobregat hídrics. Besòs Besòs 0 10 20 30 40 50 0 10 20 30 Figura 45. Detall per conques de la dis- Nombre d’inspeccions Nombre d’inspeccions tribució dels índexs de macroinvertebrats,Primavera Tardor per campanyaMolts dels trams que han empitjorat d’una campanya a l’altra corresponena aquells on s’ha observat menys cabal de l’habitual o presentaven zonesde basses aïllades. Considerant aquest aspecte, la davallada respon a unasituació temporal.L’índex de macroinvertebrats es mostra molt efectiu per avaluar l’estat desalut dels rius i, fins i tot, per detectar situacions atípiques. p.37
  • 38. Informe RiusCat 2011 Anàlisi biològica La biodiversitat. Les espècies exòtiques L’anàlisi de la biodiversitat dels rius, de totes les formes de flora i fauna presents en l’ecosistema fluvial, complementa l’índex de macroinver- tebrats, ja que un riu és molt més que aigua que flueix i allò que l’aigua conté. Un riu dóna lloc a un dels ecosistemes més rics en vida, amb una flora i una fauna associades molt característiques. Els hàbitats aquàtics, però, són especialment sensibles i propensos a la incorporació, forçada o accidental, d’espècies al·lòctones que modifiquen substancialment l’ecosistema i amenacen la biodiversitat pròpia del lloc. Dins de les espècies al·lòctones és important determinar quines són invaso- Es desconeix l’efecte de res molt agressives i, per tant, en quins casos s’han d’aplicar mesures de control i eradicació. En qualsevol cas, com que en moltes ocasions es desco- moltes espècies al·lòctones neix l’impacte ecològic i econòmic de les espècies al·lòctones a llarg termini, a llarg termini és recomanable realitzar un control de totes les espècies exòtiques i evitar la introducció de noves espècies. Els grups de voluntaris del Projecte Rius realitzen un inventari de la flora i fauna que presenta al tram. Tot i que no es tracta de censos exhaustius, per- meten realitzar algunes anàlisis. Una de les més interessants és la presència d’algunes espècies invasores. L’any 2011, per primer cop, s’ha iden- tificat el cranc senyal a les inspeccions del Projecte Rius. Aquest i algun altre exemplar va ser trobat pels alumnes de l’Intitut Pla Marcell a un tram de la riera de Cànoves a Cardedeu durant la inspec- ció de tardor. El cranc senyal, entre d’altres caracterís- tiques, s’identifica per la marca blanca que té a les pinces, les quals són molt grans. El desconeixement general de l’espècie i la coloració fosca fa que a vegades es confongui amb el cranc de riu autòcton.p.38
  • 39. Anàlisi biològicaMacroinvertebrats Besòs Ebre Fluvià Foix Francolí Gaià Llobregat Muga R. del Garraf R. Meridionals Ter TorderaCranc americà a a a a a a a a aCranc senyal aHidròbids a a a a aEl cranc americà (Procambarus clarkii) ha representat fins fa poc la principalespècie invasora entre els macroinvertebrats. Prefereix viure en aigües tem-perades i resisteix bé la contaminació. És portador d’una malaltia d’origenfúngic, l’afanomicosis, que produeix la mort del cranc autòcton.El cranc senyal (Pacifastacus leniusculus), a diferència de l’americà, pot viure ! Nova espècieen aigües fredes, on s’havia arreplegat el cranc de riu autòcton per sobre- invasora detectadaviure. També és portador de l’afanomicosis. És un desconegut per molts vo- pels voluntarisluntaris del Projecte Rius i en les citacions es confon amb el cranc autòcton.Els hidròbids (Hydrobiidae) inclouen espècies exòtiques que s’han adap-tat bé als rius de Catalunya. De moment no sembla haver desplaçat altresespècies de mol·lusc i no hi ha cap estratègia de control de l’espècie. Esdiferencia dels limneids per l’opercle, una tapeta que tanca l’obertura de laclosca.Mamífers Besòs Ebre Fluvià Foix Francolí Gaià Llobregat Muga R. del Garraf R. Meridionals Ter TorderaVisó americà a a a a a aEl visó americà (Mustela vison) s’ha establert als hàbitats del visó europeu,desaparegut a Catalunya, i també desplaça als turons. Sembla no afectarla població de llúdrigues, amb les quals conviu en alguns trams de riu, peròhi ha una certa alarma sobre l’impacte que té en les poblacions autòctonesque depreda, com ara les mussaranyes i les almesqueres, els ocells quenidifiquen al terra i als aiguamolls, els amfibis i el cranc de riu autòcton.Rèptils Besòs Ebre Fluvià Foix Francolí Gaià Llobregat Muga R. del Garraf R. Meridionals Ter TorderaTortuga deFlorida a a a aLa tortuga de Florida o de tempes roges (Trachemys scripta) està des-plaçant la tortuga de rierol i la tortuga d’estany. S’adapta bé a qualsevoltipus d’ambient com ara rius, pantans o llacs artificials. Prefereix sobretotaigües quietes, encara que no siguin netes. p.39
  • 40. Informe RiusCat 2011 Peixos Besòs Ebre Fluvià Foix Francolí Gaià Llobregat Muga R. del Garraf R. Meridionals Ter Tordera Carpa a a a a a a Carpí a Gambúsia a a a a a a Peix sol a a Perca a Perca americana a Lluci a Albornell a a Rutil a a a Pseudorasbora a Els grups de voluntaris han trobat les anteriors categories de peixos exòtics a les inspeccions realitzades, tot i que el nombre de peixos exòtics presents a als rius de Catalunya és més ampli. La metodologia del Projecte Rius també identifica espècies translocades, és a dir, au- tòctones a alguna conca que han estat introduïdes a altres conques de Catalunya, però en el present informe no són tingudes en compte. Espècies pescables en l’especialitat sense mort: La carpa El carpí o peix vermell (Cyprinus carpio) (Carassius auratus) Espècies introduïdes que s’han de sacrificar en el moment de la captura La gambúsia El peix sol o mirallet (Gambusia holbrooki) (Leponis gibbosus) La perca La perca americana (Perca fluviatilis) (Micropterus salmoides) El lluci o lluç de riu L’alburn, alborenell o ablet (Esox lucius) (Alburnus alburnus) El rutil o madrilleta vera (Rutilus rutilus) Espècies exòtiques no contemplades La pseudorasbora per la normativa de pesca (Pseudorasbora parva)p.40
  • 41. Anàlisi biològicaFlora Besòs Ebre Fluvià Foix Francolí Gaià Llobregat Muga R. del Garraf R. Meridionals Ter TorderaAilant a a a a a a aLledoner a a a a a a a a aDesmai a a a aEucaliptus a a aPlàtan a a a a a a a a aRaïm de moro a a a a aBluddeja a aGineri a a aCanya a a a a a a a a aAzolla aEls grups de voluntaris han citat les anteriors categories de flora exòticaa les inspeccions realitzades, tot i que el nombre d’espècies és molt mésampli. La flora exòtica, sovint, no és identificada com a tal i es consid-era “naturalitzada” malgrat l’acció invasora de moltes especies, com lacanya o el gineri. L’ailant (Ailanthus altissima), El lledoner (Celtis australis) molt invasor El desmai (Salix babilonica) L’eucaliptus (Eucaliptus sp) El platan (Platanus x hybrida) L’azolla (Azolla filiculoides) El raïm de moro (Phytolacca La bluddeja (Bluddeja americana) davidii), molt invasora El gineri (Cortaderia selloana) La canya (Arundo donax), molt invasora p.41
  • 42. Informe RiusCat 2011 Conclusions Refermant el nostre compromís L’any 2011 el Projecte Rius compleix 14 anys apropant la població als rius. El nombre de grups de voluntaris i voluntàries participants es manté força estable durant els últims anys. Des de la campanya de tardor de 2010 s’han creat 53 grups nous de voluntaris d’inspecció. L’Informe RiusCat 2011 s’ha realitzat a partir de 268 formularis d’inspecció, del quals 151 corresponen a una prim- era campanya d’inspecció realitzada a la primavera i 117 pertenyen a una segona tanda d’inspeccions realitzada a la tardor. S’han recollit dades de 13 conques hidrogràfiques de Catalunya. Les conques que registren més partici- pació són la del Besòs, la del Llobregat, la del Ter i la de l’Ebre, que tenen una gran extensió geogràfica i que dis- corren per importants nuclis de població. Destaca la presència de dades de dues conques noves respecte l’informe de l’any 2010: la conca de Rieres Meridionals (específicament la conca de Rieres del Baix Camp i la conca de la Riera de Riuradecanyes) i la conca de Rieres del Garraf, conques de petita extensió geogràfica i amb rius de cabals estacionals. S’aferma, per tant, la xarxa de voluntariat ambiental generada pel Projecte Rius a tota Catalunya. L’elevat nombre de persones voluntàries que participen en el Projecte Rius mostra com la població de Catalunya, ja sigui a títol personal o organitzada en entitats públiques o privades, manté la vinculació i el compromís amb els ecosistemes fluvials. En la conjuntura de crisi socioeconòmica actual, la feina que realitzen milers de voluntaris i voluntàries ambientals cada any pren especial rellevància. Les institucions públiques i privades no poden deixar de respondre a la demanda de la població envers la cura del medi natural. El reconeixement i suport en tots els aspectes de les diferents iniciatives de voluntariat ambiental reforça una societat cada cop més capacitada i responsable del patrimoni natural i sociocultural. Pel que fa a l’estat de salut dels rius i rieres, l’anàlisi hidromorfològica es manté molt estable al llarg del temps. Al voltant del 75% dels ecosistemes fluvials presenten un hàbitat amb alteracions i un 62% dels trams analitzats tenen un bosc de ribera amb, com a mínim, un marge amb una qualitat mediocre o dolenta. L’any 2011 ha estat l’Any Internacional dels Boscos, posant de manifest la importància dels sistemes forestals. El Projecte Rius fa anys que desenvolupa projectes i iniciatives per la recuperació dels boscos de ribera, uns sistemes especialment afectats per l’ocupació de les ribes i riberes per a usos agraris i urbans. La recuperació del bosc de ribera exigeix un compliment estricte de la legislació d’aigües que regula les activitats dins d’aquesta franja de vegetació. És fonamental imple- mentar projectes de gestió i recuperació de les riberes amb criteris ambientals correctes i establir una estratègia ferma per aturar l’avanç d’espècies de flora i fauna invasora. Aquest tipus de projectes poden tenir la clau de l’èxit en la participació de voluntariat ambiental en tasques de seguiment i manteniment de les actuacions. La presència de deixalles al cursos fluvials no disminueix al llarg dels anys. Si bé cada cop és menys habitual trobar grans deixalles o deixalles d’origen industrial, els petits residus generats pel consum domèstic encara són força habituals al rius i rieres. Cal continuar treballant aquest aspecte dins dels continguts de l’Educació Ambiental i orga- nitzant iniciatives com l’activitat anomenada Fem Dissabte!, una jornada de neteja popular anual del Projecte Rius que dóna visibilitat a aquesta problemàtica. El cabal, un any més, ha estat determinant a l’hora d’analitzar altres paràmetres. La campanya de tardor de 2011 es va desenvolupar durant un primer període càlid i sense pluges, del 15 de setembre al 15 d’octubre, i un segon període d’ampliació a petició del molts grups de voluntaris, del 16 de d’octubre al 31 d’octubre, durant el qual es van produir les primeres pluges de la tardor. A mitjans de novembre els cabals ja havíen tornat als nivells habituals per l’època. Per tant, el període d’ampliació ha permès minimitzar el biaix de les dades.p.42
  • 43. ConclusionsL’anàlisi fisicoquímica de les aigües no mostra valors fora dels normals i, per tant, no assenyala problemàtiques dinsdels trams analitzats per les persones voluntàries. D’entre els paràmetres estudiats destaquen les dades del nitrats.Tot i que els trams que presenten concentracions molt preocupants de nitrats, al voltant de 40mg/l, són atípics, seriadesitjable que el nombre de trams amb presència de nitrats disminuís per tal d’afavorir una millora dels ecosistemesfluvials.L’índex de macroinvertebrats obté valors similars als de les campanyes anteriors amb situacions de normalitathídrica. Comparant ambdues campanyes, la de tardor obté resultats lleugerament pitjors. Tenint en compte queels cabals registrats han estat en molts casos inferiors a l’habitual per l’època de l’any, aquesta davallada reflecteixles condicions climàtiques de l’inici de la tardor. En conjunt, la lectura de les dades de l’Informe RiusCat 2011 ésd’estabilitat respecte a les campanyes anteriors.La incidència dels cabals en els resultats de l’estat de salut dels rius i rieres ens recorda la importància d’asseguraruns cabals ecològics mínims en tots els nostres cursos fluvials. Més aigua als rius implica una major dilució dels pos-sibles contaminants i una major riquesa dels hàbitats. És fonamental, per tant, fer una gestió acurada dels recursoshídrics, més enllà de consideracions econòmiques, ja que l’ús que es fa de l’aigua no ha de posar en perill laqualitat dels ecosistemes fluvials.La presència d’espècies invasores, en canvi, no tan sols no sembla disminuir, sinó que hi ha citacions de novesespencies al·lòctones, com el cranc senyal. És fonamental que aquesta problemàtica és conegui més enllà dels casosen els quals perilla alguna activitat econòmica. En aquest sentit és paradigmàtic el desconeixement que el ProjecteRius ha detectat de les espècies de flora invasora, una de les principals afeccions del bosc de ribera. El control deles espècies invasores reclama, un cop més, el compromís de tota la societat i de les administracions compe-tents.Les conclusions i l’anàlisi presentats a l’Informe Rius Cat 2011 confirmen una situació d’estabilitat de la qualitat delsrius i rieres de Catalunya al llarg dels últims anys. Malgrat això, l’horitzó marcat per la Directiva Europea Marc del’Aigua estableix que l’any 2015 el conjunt de masses d’aigua ha d’assolir el bon estat ecològic. Per tant, el pre-sent informe és el punt de partida de la feina que encara s’ha de dur a terme els propers anys, no només perl’exigència de la Unió Europea, sinó també per l’exigència de la població catalana de millorar els nostres ecosiste-mes fluvials. Tot i la conjuntura d’incertesa econòmica i social el medi no pot passar a un segon pla darrera d’altresqüestions. El compromís de tots els agents socials no pot afeblir-se en aquests moments.Des d’Associació Hàbitats, mitjançant el Projecte Rius i altres iniciatives, refermem el nostre compromís per con-tinuar treballant per la millora del medi i dels ecosistemes fluvials. p.43
  • 44. Informe RiusCat 2011 Resum per conques Les dades presentades a l’Informe RiusCat 2011 confirmen els resultats presentats als documents Estat de les masses d’aigua a Catalunya. Programa de Seguiment i Control, 2007-2009 i 2007-2010 de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). A continuació es presenta un resum de les principals dades de cada conca. Llegenda: Anàlisi hidromorfològica Estat de l’hàbitat fluvial: Nivell del cabal per l’epòca de l’any: Ben constituït Nivell més alt Amb alteracions Nivell habitual Empobrit Nivell més baix No hi ha aigua Qualitat del bosc de ribera: 2 marges ben constituïts 1 marge ben contituït i 1 amb alteracions 2 marges amb alteracions 1 marge amb alteracions i 1 empobrit 1 marge ben constituït i 1 empobrit 2 marges emprobrits Anàlisi fisicoquímica Temperatura: Nitrats: Igual o inferior a 20 ºC 0 mg/l Superior a 20 ºC 5 mg/l 20 mg/l pH: 40 mg/l pH 4 pH 5 Saturació d’oxigen: pH 6 Igual o superior al 40% pH 7 Inferior al 40% pH 8 pH 9 pH 10 Anàlisi biològica Nivell de qualiat segons l’índex de macroinvertebrats: Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolentp.44
  • 45. Rieres 1 del … Rieres Meridionals Muga 1 1 1 Rieres del Franc Garraf 1 2 Resum per conques Fluvià 1 olí Fluvià 1 Foix 1 1 Muga 2 Foix 2 Rieres 1 Rieres … 1 Meriodi… Muga 2 Gaià 3 Torde Fluvià 1 1 Foix 1 5 Torde Fluvià ra 2 Muga 21 10 Rieres Francolí 2 ra Francolí 2 1 Mer… 1 3 MugaTer 20 2 Rieres … Gaià 1 1 2 Fluvià TordeBesòs Ter 29 Rieres 2 Foix 1 2 Rieres 4 1 2 Fluvià 1 ra 3 Muga Francolí 2 2 Rieres … 1 del Francolí Mer… 2 Rieres 1 1 1 Tordera Rieres 1 10 Meridionals Gaià Rieres 5 2 1 Mer… Foix Fluvià Gaià Meri… 2 1 1 1 Rieres 2 1 Foix Fluvià 1 1 1 del … Gaià del… 1 3 1 2 Muga 2 Ebre 17 2 Ebre 6Muga 2 13 4 Francolí Muga 1 2 Rieres … Muga 1 1 2 2 1 Tordera Rieres Llobre 2 2Primavera 1 1 Foix 1 6 Tordera Tardor 3 2 1 1 1 Franco Rieres Ter Meri… 2 24 31 5 Ter 192 1 2 gat Foix Gaià 2 2 641 4 1Llobre 2 Gaià lí del… 1 Muga 1 1 4 24 2 Inspeccions Ebre 6 2 7 gat Ebre Llobre 2 6 27 2 3 6 Muga 25 2 Rieres 2 Llobregat 1 Gaià 7 Foix Fluvià1 4 20 2 1 2 4 Tordera Franco 21 8 2 Torderagat Franco Gaià 1 lí Ter 2 1 3 42 1 18 22 1 2 1 del… 2 Ter3 4 1 12 lí Rieres Estat de l’hàbitat fluvialEbre Fluvià Besòs Franc Gaià 5 30 1 2 143 1 Besòs 1 11 Muga 1 10 6Ebre Franc Meri… 21 2 2 7 6 1 olí Foix 2 Llobregat Foix Rieres 91 3 4 5 2 Llobregat 10 1 12 Fluvià olí 1 32 5 1 7 Franco Merid… 1 Franco Ter 3 Gaià 5Ter 1 2 12 2 3 8 1 Foix 1 lí 233 lí Qualitat del bosc de riberaTorder Besòs Fluvià 7 29 17 5 11Muga 2 2 1 41 Rieres Foix Besòs 5 23 2 111 Muga 16 1 4 Torder Meri… a Llobre… 4 1 Llobre… 1 Foix Rieres 23 1 6a Fluvià 1Franco 16 3 2 92 1 Fluvià 1 Fluvià Gaià lí 2 1 1 2 1 3 Nivell del cabal per Besòs 1 Merid… Gaià Ebre 9 3 15 Rieres Torder 3 27 Besòs 1 11 Ebre 1 1 13 11 3 12 6 1 l’època de l’any Francolí 2 14 1 Muga Ebre a 6 23 2 1 Torder Meri… Fluvià Ebre 3 1 3 16 1 3 Ter 1 10 17 a1Ter Gaià 1 1 11 5 8 Gaià 3 Ebre 4 2 6 12 1 Rieres Temperatura Foix Besòs 6 1 35 2 Besòs 2 24 12 1 Llobre Meri… 13 4 Ebre 2 18 Llobre 15 Torder 111 gat Francolí 1 1 1 gat 1 11 5 12 Ter Tordera 3 4 3 7 415 a GaiàTer 16 4 9 61 pH Besòs 3 1 Foix Llobre Ebre 6 20 2 15 1 Besòs 11 4 16 11 Ebre Torder 11 13 14 Llobre gat 2 6 5 20 a 5 2 8 2 13 2 Tordera 2 2 3 3 gat Ter 10 10 Ter 10 15 Nitrats Besòs 12 14 Ebre 15 Besòs 23 6 3 2 8 6 Llobre 11 5 Ebre Llobreg 2 4 3 9 7 5 21 5 20 at gat Ter 1 6 5 4 5 Ter 3 13 9 4 Saturació d’oxigen Besòs 4 34 Besòs Llobre 8 16 Llobreg 3 4 10 6 3 3 8 8 10 4 gat at Nivell de qualitat segons Besòs Besòs 1 13 10 13 4 2 8 8 6 3 l’índex de macroinvertebratsLa conca del Besòs ha estat la més participativa del conjunt de conques del’Informe RiusCat 2011. S’han analitzat trams del Besòs, Congost, Font de laRiera, Mogent, riera de Caldes, riera de Cànoves, riera de la Vall de l’Horta,riera de Martinet, Ripoll, Tenes i torrent del Cargol.Ocupa una superfície de 1020 km2 i discorre per zones amb una altadensitat de població. És la conca més densament poblada de Catalunya i,per tant, registra molta pressió antròpica. S’hi concentra un gran nombrede grups d’inspecció del Projecte Rius, així com diversos grups d’adopció, aAiguafreda i Bigues i Riells.La conca presenta una elevada concentració d’usos del sòl urbans, industri-als i agrícoles i un embassament, el de Vallforners. El bosc de ribera es veumolt afectat per l’ocupació de la zona de ribera. La hidrologia és típicamentmediterrània, presentant irregularitats de cabal al llarg de l’any, com esreflecteix a la campanya de tardor.Molts grups han trobat valors elevats de nitrats a les inspeccions. L’ACA con-sidera que la conca presenta un excés de nutrients, de matèria orgànica i desalinitat, la qual cosa es confirma amb aquests resultats.Si bé els trams alts de la conca del Besòs compten amb trams amb moltbona o bona qualitat, els trams més urbanitzats de la conca registren valorsbaixos de l’índex de macroinvertebrats. p.45
  • 46. Rieres 1 del … Informe RiusCat 2011 Muga Rieres Meridionals 1 1 1 Rieres del Franc 1 2 Fluvià 1 Garraf olí Foix 1 1 Muga 2 Foix 2 Fluvià 1 Rieres … 1 Rieres Muga 2 Gaià 3 1 Fluvià 1 1 Meriodi… Foix 2 Fluvià 1 Llobregat Rieres Francolí 2 Muga Francolí 2 2 1 Mer… 3 Rieres … 1 Muga 2 Fluvià Torde Rieres 2 Gaià Foix 1 1 2 2 4 1 2 Fluvià 1 ra del… Francolí 2 Muga 2 Rieres 1 1 1 Francolí Tordera 2 Meridionals 1 GaiàFoix 5 2 1 Rieres 10 Gaià 2 1 Fluvià 1 Rieres 2 Meri… Foix Fluvià Primavera 1 del… 1 Gaià Tardor 3 1 2 Ebre 2 1 17 1 Ebre 6Muga 2 1 13 1 4 Francolí Muga 1 2 1Rieres … 1 2 Inspeccions Rieres Tordera 2 2 33 6 1 Tordera 1 Foix Franco Rieres 3 26 2 1 1 Ter 24 1 5 Ter 1921 2 Meri… Foix 2 1 Torde Gaià lí del… 1 4 2 Gaià Ebre 6 2 2 6 4 1 Muga 1 1 2 7 Ebre ra Llobre 6 2 5 3 6 Estat de l’hàbitat fluvialTorde Llobregat 1 Muga Tordera Franco 2 25 2 10 8 Tordera 2 7 Foix Fluvià Rieres gat 1 4 20 2 1 1 2 4 ra Franco 2 Ter Ter 1 2 3 4 21 18 1 Rieres 1 2 1 2 20 del…Ter 3 121 lí Fluvià Besòs 30 1 11 lí Ebre Gaià 5 2 14 16Besòs 1 1 1021 2 Ebre Muga 2 7 6 1 Ter 29 Rieres Meri… Foix 2 5 Qualitat del bosc de ribera Llobregat Rieres Foix 91 3 4 1 5 2 Llobregat 12 Mer… Fluvià 10 1 3 3 2 7 Merid… Franco 1 Franco Gaià 2 12 Ter Rieres 233 5Ter Rieres 1 2 3 8 1 lí Besòs Fluvià Torder 2 7 1 9 Mer… 1 17 5 11 lí Muga Rieres 2 2 4 Besòs 1 1 5 13 2 111 Nivell del cabal perLlobre… 4 Muga a 6 23 del … 1 4 Torder Meri… 6a Rieres Llobre… 1 Fluvià 16 3 2 92 1 l’època de l’any Muga Foix 1 1 1 2 1Franco 1 1 Merid… Gaià 3 Muga Gaià lí 2 1 2 3 Ebre 1 Besòs 3 9 27 15 11 Ebre 1 1 Rieres Torder Besòs 1 13 11 3 12 6 1 Llobre Muga 1 1 Llobre Meri… Temperatura Francolí 2 a 14 31 26 Torder 2 Fluvià 13 24 1 3 gat 1 Ter 10 17 gat a1 Gaià Ter Gaià 1 1 11 5 8 2 1 Rieres Foix 3 14 Ebre 6 2 12 2 Gaià Llobre 1 2 Gaià Ebre Meri… 1 4 Llobre 2 2 12 1 4 Torder 111 pH Francolí gat Tordera 1 18 1 151 gat a 1 11 5 12 Franc 3 4 3 15 Franc 4 Ter 7 3 Gaià Ter 16 1 4 9 1 61 olí olí 1 Besòs 11 4 11 Foix Besòs 3 1 6 Ebre 2 20 16 15 Torder Ebre 1 1 13 14 Llobre Llobre Nitrats Foix gat 2 6 5 33 20 Foix a 5 2 8 2 2 13 2 Tordera 2 2 3 gat Ter 10 15 Ter 10 10 Ebre 15 Llobre 23 6 3 2 8 2 6 Besòs 11 5 Besòs Fluvià 2 12 3 Ebre Llobreg 4 14 9 1 7Fluvià Saturació d’oxigen at 5 21 gat 5 20 Ter 3 13 9 4 Ter 1 3 6 Ebre 5 16 4 5 Ebre 2 Besòs 4 23 34 Besòs 8 16 Nivell de qualitat segons Llobreg Llobre 3 8 8 10 Besòs 3 4 4 3 10 24 6 3 l’índex de macroinvertebrats at Besòs 6 35 gat Besòs 1 13 10 13 4 Besòs 2 8 8 6 3 La conca del Llobregat ha estat analitzada als rius Aiguadora, Anoia, Car- derner, Llobregat, riera de Calders, riera de Corbera, riera Gavarresa, riera de Lavernó, riera de Margançol, riera de Merdinyol, riera de Metge, riera d’Òdena, riera d’Olvan, riera de Vallvidrera i Torrent de Sant Pau. La conca del Llobregat és la de major superfície de les conques internes de Catalunya, amb 4.957 km2. Al llarg del seu camí es troba amb els embassa- ments de la Baells, Llosa del Cavall, Sant Ponç i Sant Martí de Tous. El Llobregat té un passat i un present marcat per les activitats agrícoles i industrials, patint una important ocupació de les riberes, així com elevats nivells de contaminació. El curs alt de la conca té importants problemes d’alteració del règim del cabal i de manca de connectivitat del bosc de ribera. La conca presenta problemes per excés de nitrats d’origen agrari. Moltes inspeccions del tram mig del Llobregat i del riu Anoia donen positiu en l’anàlisi de nitrats. A més, els cursos mig i baix de la conca també presenten un problema de salinitat per les explotacions de sal del Bages. Pel que fa a l’índex de macroinvertebrats, el cursos mig i baix de la conca presenten alguns trams de baixa qualitat, tal com també recull l’ACA als seus informes.p.46
  • 47. Rieres Resum per conques 1 del … Rieres Meridionals 1 Muga 1 1 Rieres del Franc 1 Fluvià 1 Garraf 2 olí Fluvià 1 Foix 1 1 Muga 2 Foix 2 Rieres Rieres … 1 1Ter Meriodi… Muga 2 Gaià 3 Fluvià 1 1 Foix 2 Fluvià Muga 1 2 Francolí Rieres 2 Francolí 2 1 Mer… 3 Rieres … Muga 2 Gaià 1 1 2 Fluvià 2 Torde Rieres Foix 1 2 4 1 2 ra Francolí Rieres … del 2 Muga Fluvià Francolí 2 1 Primavera 2 1 Tardor 1 1 1 Meridionals Gaià Tordera 10 Foix 5 2 1 Rieres Gaià 2 1 Fluvià 1 Rieres 2 Inspeccions Foix 1 291 1 Gaià 1 3 21 1 2 Meri… del… Fluvià 2 Ebre 17 1 Ebre Francolí 2 1Rieres … 2 1 1 6Muga 13 2 1 4 Tordera Muga 2 12 6 1 TorderaFoix 1 3 2 1 1 Rieres Franco Rieres Estat de l’hàbitat fluvial Foix Ter Meri… 2 24 1 5 Ter Gaià 1 del…lí 4 192 1 2 2 Ebre Gaià 6 22 6 4 Ebre 1Llobre 1 1 2 7 Muga 6 2 3 6 Llobregat 1 25 2 7 Foix Muga Tordera 2 8 Tordera 2 Fluvià Rieres gat 1 4 20 2 1 2 4 Franco 2 2 3 2 1 Qualitat del bosc de ribera Franco 2 1 3 Ter 4 1 2 18 del…Ter 1 Rieres 1 12 1 11 lí Fluvià Besòs lí 30 1 Besòs 1 1 1021 2 Ebre Muga 2 7 6 1 Ebre Gaià 5 2 14 16Meri… Llobregat Rieres 9 3 4 15 Foix Llobregat 12 Fluvià 10 1 3 2 5 7 2 Nivell del cabal per Merid… Foix 1 2 Franco Ter Franco 1 233 5Ter 1 2 12 2 3 Gaià 8 1 l’època de l’any Torde 7 Fluvià lí Besòs Muga 2 1 9 1 7 lí Torde Rieres 10 5 1 11Muga 2 1 1 4 Besòs 2 1 5 3 5 2 111 Torder ra ra Meri… Torder Llobre… 4 6 23 4 Llobre… 1 6 Fluvià 16 3 2 92 1 a Rieres 1 Franco a Foix 1 1 1 Temperatura Merid… Gaià Ter 3 29 Ter Gaià lí 1 1 2 1 1 20 3 Besòs 1 Ebre 3 9 27 15 Rieres Besòs 11 Ebre 11 13 11 3 12 6 1 Torder Muga 1 1 1 Rieres Francolí 14 26 Meri… Rieres Torder a Fluvià 1 3 3 1 3 1 Mer…a Mer… 1 pH Ter Gaià Foix 10 1 2 17 2 1 Gaià 1Ter Rieres 11 11 5 8 Ebre 3 4 6 12 Rieres Ebre 1 4 2 2 1 12 1 Muga 2 Meri… Llobre Llobre Francolí 1 18 1 1Torder del … 111 1 11 5 12 Tordera gat 3 4 15 gat a Nitrats Llobre Ter 3 2 4 7 31 15 Gaià Ter Muga 16 4 9 2 61 Foix 2 1 Besòs 11 4 11 gat Ebre Besòs 3 1 6 20 16 15 11 Ebre 13 14 Llobre Torder Llobre Llobre Tordera 2 2 6 5 20 a gat 25 2 8 2 24 13 2 Saturació d’oxigen gat Gaià Ter 1 2 10 3 2 15 Ter 3 gat 10 10 Ebre 7 Besòs Gaià 23 2 3 2 8 6 4 11 5 6 Franc Besòs Ebre Llobreg 2 12 4 3 14 9 15 Llobre 5 3 21 5 20 Nivell de qualitat segons olí at gat Ter 3 13 9 Franc 1 4 Ter 61 5 4 1 5 l’índex de macroinvertebrats Besòs Foix 4 3 34 olí Besòs 8 16 Llobreg Llobre 3 8 8 10 4 at Foix 3 gat 4 10 2 6 3 Fluvià 1 Besòs 1 13 10 13 4 Besòs 2 8 8 6 3La conca del Ter ha estat analitzada als rius Celrè, Masrocs, Rigard, Forners, Ebre 2 Fluvià 2 23Ges, Gurri, Llémena, Méder, Onyar, riera de les Gorgues, riera de Riuràs, Ebre 3 16riera Major, Ter, torrent Besòs 6 de Boixeda i torrent del Poqui. 35 Besòs 3 24Ocupa una superfície de 2.955 km2. Està molt alterada per infraestructu-res d’aprofitament hidràulic que alteren el cabal i suposen una manca deconnectivitat del bosc de ribera. Hi ha tres embassaments: Sau, Susquedai Pasteral, que també regulen i redueixen el cabal de molts trams. Malgrataixò, molts dels trams escollits pels grups d’inspecció gaudeixen d’una bonaqualiat del bosc de ribera als dos marges gràcies a formacions arbòriesconservades tot i la pressió de les infraestructures.El Ter presenta un elevat nombre d’espècies exòtiques de peixos respecte ales autòctones, ja que les primeres es veuen afavorides per les alteracionshidromorfològiques, la manca de cabal i l’escassa connectivitat fluvial.Els problemes de nitrats de la conca es concentren, principalment, al pasper la comarca d’Osona. També destaca l’elevat nombre de trams que noassoleixen una saturació d’oxigen igual o superior al 40%.Els trams més propers o dins dels nuclis de població tendeixen a presentaruna qualitat mediocre a l’índex de macroinvertebrats. p.47
  • 48. Informe RiusCat 2011 Rieres 1 del … Rieres Meridionals 1 Muga 1 1 Rieres del Franc 1 Fluvià 1 Torde Garraf 2 olí 1 5 Torde ra Ebre 10 Foix 1 1 ra Fluvià Muga 1 2 Foix 2 Ter Rieres …1 20 1 Rieres Ter 29 Muga 2 Gaià 1 3 Fluvià Rieres 1 1 Meriodi… Fluvià 1 Foix 3 2 Rieres Mer… Francolí 2 Muga 2 Rieres Francolí 2 1 1 Mer… Rieres 3 Mer… Muga 2 1 Rieres … Primavera 1 del … Tardor Gaià 1 2 Fluvià Torde 2 Muga Foix Rieres 4 2 1 2 2 ra Francolí 1 Muga Fluvià 2 1 Rieres … del Muga 2 2 Inspeccions Francolí 2 25 1 Meridionals 1 19 1 1 Llobre Tordera 2 10 Gaià Foix 5 2 1 Gaià 2 31 1Llobre 2 Fluvià Rieres 2 gat Rieres 24 Foix Meri… 1 1 1 Gaià gat 1 del… 1 3 1 2 Estat de l’hàbitat fluvialEbre 2 1 2 17 1 2 16Muga 2 1 1 13 Fluvià Gaià Francolí Ebre Rieres … 2 1 4 Tordera Muga 2 12 Gaià 6 1 TorderaFoix 1 2 3 2 4 1 1 Rieres Ter 24 1 Rieres Franco 5 Ter 192 Franc Foix Meri… 2 3 4 Gaià 1 Franc del… lí 4 1 2 2 Qualitat del bosc de ribera olí Ebre Gaià 6 2 2 6 7 Muga 1 1 2 1 6 2 3 Ebre olí 1Llobre 1 6 Llobregat 1 Tordera 25 7 Foix Tordera 2 Fluvià 1 4 20 2 1 2 4 Muga 2 2 8 Rieres gat Franco 2 2 3 2 1 Foix Franco 1 2 3 4 1 3 Ter 18 Ter Foix 1 2 12 1 Nivell del cabal per BesòsFluvià 1 del… lí Ebre 230 11 lí 1 Rieres Besòs Ebre 21 2 2 7 6 1 5 2 14 1 6 Foix 1 1 10 Gaià Muga l’època de l’anyLlobregat Rieres Fluvià 9 3 4 15 1 12 Meri… Llobregat Fluvià Fluvià 10 1 32 5 2 7 Merid… Foix 1 2 Franco Ter Franco 1 7 23 1 5Ter 1 2 12 2 3 Gaià 8 1 Fluvià Besòs 2 9 37 5 11 lí Rieres 2 2 4 Besòs Temperatura Muga Ebre lí Torder 2 1 23 1 Muga Ebre Meri… 3 1 1 5 3 2 111 16 Llobre… 4 Rieres 6 23 Torder 6 4 Llobre… 1 16 3 2 92 1 a 1 Fluvià Merid… Foix Gaià 1 1 3 1Francoa Besòs 6 35 Besòs 3 2 1 Gaià lí 1 24 1 3 Besòs 1 Rieres 1 pH Muga 3 Ebre 91 27 151 11 Ebre 1 1 Besòs 13 11 3 12 6 1 Torder Francolí 1 2 Meri… Torder 4 6 Fluvià 13 1 3 a a Gaià Ter 1 Foix 110 2 17 2 1 Gaià 1 1 Ter 1 11 5 8 Rieres Nitrats Ebre 3 4 6 Ebre 12 Meri… 1 4 22 12 1 Francolí Llobre 1 1 1Torder Llobre Tordera 3 18 4 15 1 111 11 5 12 gat a gat Ter Foix 3 4 27 15 1 Gaià Ter 16 4 9 61 Saturació d’oxigen Besòs 3 1 6 Ebre 20 16 Ebre Besòs 11 4 15 Torder 11 Llobre 11 13 14 Llobre Tordera 2 2 6 2 3 20 3 gat 5 2 8 2 13 2 5 a gat Ter 10 15 Ter 10 10 Nivell de qualitat segons Ebre Llobreg 2 4 3 7 Besòs 23 6 3 Ebre 9 2 8 6 11 5 Besòs l’índex de macroinvertebrats 512 15 Llobre 14 21 at 5 20 gat Ter 3 13 9 4 Ter 1 6 5 4 5 Besòs 4 34 Besòs 8 16 Llobreg 3 8 8 10 Llobre 4 La conca de l’Ebre inclouatla subconca del Segre i gat 3 4les subconques 3 aquesta 10 6 de la Noguera Pallaresa Besòs Noguera Ribargoçana. Ha estat analitzada al 3 i la 1 13 10 13 4 Besòs 2 8 8 6 riu Canaletes, Corb, Ebre, Estrets, Llobregrós, Montsant, Noguera Pallaresa, Noguera Ribargoçana, Ondara, riera de Sanaüja, Segre, Sió, Siurana i tolls de Sant Antoni. L’Ebre recorre més de 900 km des del neixement a Fontibre (Cantàbria) fins la desembocadura a Deltebre. Ocupa una superfície total de 85.534 km2, dels quals el 18% correspon a Catalunyna amb 15.034 km2. En el conjunt de la conca hi ha un transvasament d’aigua a l’Ebre i 8 transvassaments d’aigua a altres conques, 2 d’ells a Catalunya: Siurana- Riudecanyes i Ebre-Camp de Tarragona. El riu Ebre es troba amb 2 embas- saments, el de Mequinença i el de Riba-roja. Al Noguera Pallaresa hi ha 4 embassaments, al Noguera Ribagorçana n’hi ha 5 i al Segre n’hi ha 3. La conca presenta, per tant, importants alteracions del règim de cabals. La plana agrícola de Lleida presenta importants alteracions del bosc de ribera degudes a l’ocupació agrícola, que també comporta un alt nivell de nitrats. En aquesta zona l’ACA també detecta molts plaguicides. El nombre de peixos exòtics és molt important, tant al Segre com a l’Ebre. No hi ha zones amb nivells molt baixos (dolent o deficient) de l’índex de macroinvertebrats, però a la Plana de Lleida s’obtenen valors mediocres.p.48
  • 49. Resum per conques Rieres Rieres Meridionals 1 1 del … Rieres delTordera 1 Fluvià 1 Garraf Muga 1 1 Foix Franc 1 1 Fluvià Muga 1 2 2 olí Rieres … 1 Rieres Muga 2 Gaià 1 Foix 2 Meriodi… 3 Foix 2 Fluvià Primavera 1 Francolí Tardor 2 Muga 2 Francolí 2 1 Fluvià 1 1 Rieres … 1 Muga 2 Inspeccions Gaià 1 10 2 Fluvià Rieres Rieres 62 Foix 1 2 Francolí 3 21 Muga 2 Mer… Rieresdel… Fluvià Francolí 2 1 1 Torde 1 1 1 Meridionals Estat de l’hàbitat fluvial Tordera Gaià 2 10 Foix Fluvià ra 1 Rieres 4 22 2 Rieres Foix Gaià 1 3 1 2 1 1 1 del… Meri… Ebre Francolí 2 Fluvià 2 17 1 6Gaià 1 Muga Rieres … 1 1 5 2 1 1 Qualitat del bosc de riberaTordera Muga 2 1 2 6 Foix Tordera 1 Franco 1 3 2 1 1 Rieres Ter Rieres Foix Meri… 2 24 1 5Ebre 1 Gaià 2 lí del… 4 131 2 24 Ebre 6 2 6 4 7 Muga 1 1 2 Ebre 6 2 3 6 Nivell del cabal per Gaià 1 Llobregat 2 25 17 Tordera 2 8 Tordera Ter Fluvià Foix 1 4 19 2 1 2 2 l’època de l’any Muga 1 2 3 4 1 2 18 Franco 2 2 1 2 1 Ter Fluvià 1 Rieres Ter 3 121 Franco del… lí Besòs Ebre 5 2 14 30 1Llobre 1 11 Rieres 6Ebre 2 1 10 20 lí Muga gat 2 2 7 41 Gaià Llobregat Torde Rieres 9 2 3 4 5 12 Meri… 1 Torde Llobregat Temperatura Merid… ra 101 Foix Fluvià 1 10 1 3 55 2 7 Ter Franco 1 7 Foix 1 23 2 5ra Franco 1 Ter Besòs 2 12 21 2 3 8 6 Besòs 2 Fluvià 9 1 37 5 11 Gaià lí Rieres 2 2 4 Besòs 1 Muga 1 1 Muga 1 1 1 5 3 11 lí Ter Torder 4 29 Meri…Ter 20 2 1 Llobre… 23 Torder 6 pH Rieres 6 1 4 Llobre… 1 Fluvià 16 3 2 92 1 a a Merid… Gaià Foix Rieres 1 3 1 1Franco Rieres Gaià 2 1 1 3 3 1 Besòs 3 Mer… 27 1 11 lí Mer… Besòs 1 Rieres 13 11 3 12 6 1 Muga Ebre Francolí 1 1 Ebre 151 Meri… 1 1 Torder 19 2 Torder Nitrats 4 6 Rieres Fluvià 3 1 3 1 Mugaa 2 a… 1 Gaià 2 1 delTer 1 1 Gaià 11 5 8 Ter Foix 1 110 17 2 1 Rieres Ebre Ebre Llobre 3 14 6 12 Muga 1 4 22 2 12 1 Francolí Meri… Llobre 1Torder Saturació d’oxigen Tordera 2 31 1 Llobre gat 3 4 111 1 11 5 12 18 15 gat a gat LlobreTer Ter Foix 3 4 27 15 1 Gaià 21 6 49 24 61 Gaià Ebre 61 162 gat Besòs 11 4 Ebre 11 13 14 Nivell de qualitat segons Besòs 3 1 Llobre 20 Llobre 15 Torder 1 1 5 2 8 13 2 Tordera 2 2 3 20 3 Gaià gat 2 2 4 l’índex de macroinvertebrats 2 610 5 Franc gat Ter 3 15 a Ter 10 10 olí Ebre Llobreg 2 4 3 9 7Franc 23 6 3 Besòs Ebre 8 6 11 Besòs 512 14 21 15 Llobre 1 2 1 5 at Foix 3 olí 5 20 gat Ter 3 13 9 4 Besòs 4 34 Ter Foix 1 6 52 4 5La conca de la Tordera Fluvià 3 analitzada a10 riera de Gualba, riera de ha estat 8 Llobreg 8 1 la Besòs 4 8 16 LlobreSanta Coloma, sèquia deatSils i Tordera. Fluvià 3 4 gat 102 6 3 Ebre 12 Besòs 13 1023 13 4 3 16 Besòs Ebre 2 8 8 6 3Ocupa 876 km i presenta un 6 2 Besòs règim torrencial, molt influenciat per les pre- 35cipitacions. Hi ha un petit embassament a la conca, el 3 Santa Fe. Besòs de 24La conca de la Tordera passa per tota una xarxa d’espais d’interès naturals,com el Parc Natural del Montseny, el Parc Natural del Montnegre i Corredoro els Estanys de la Tordera i compta amb subconques ben conservades engran part del seu recorregut, com la riera de Santa Coloma. Però també su-pera un curs mig força poblat i un curs baix amb una gran pressió turísticaestival. Per tant, hi ha zones amb una bona conservació del bosc de ribera idels hàbitats i d’altres força alterades.La Tordera és una conca amb molt poca contaminació d’origen agrari il’única zona afectada per problemes de qualitat fisicoquímica és la zona deSils. Cap anàlisi de nitrats supera els 5 mg/l.L’índex de macroinvertebrats presenta valors bons i molt bons en zones onla pressió antròpica no és forta però, alhora, és habitual trobar trams alscursos mig i baix de la conca on la qualitat no supera el nivell mediocre. p.49
  • 50. Informe RiusCat 2011 Rieres del 1 Garraf Muga 1 1 Francolí 2 Rieres del 1 Gaià Garraf Foix 2 RieresFoix del 1 1 Rieres Fluvià 1 1 Garraf 1 1 Meridionals Muga 2 Rieres Foix 2 Fluvià Primavera 1 Tordera Tardor 3 Meridionals 1 5 Fluvià 1 Francolí 2 Fluvià Tordera 1 Muga 10Tordera 2 Inspeccions Muga 3 2 6 Rieres Ter 1 4 20 2 del Rieres 1 Rieres Fluvià 1 Garraf 2 Meriodion… 1 Francolí 2 fluvial Ter Estat de l’hàbitat Meridionals Gaià 29 Rieres Gaià 3Rieres del Rieres 53 1 Muga 2Meridion… 1 Foix Garraf 1 2 1 1 Rieres Muga Meridionals 2 Fluvià 2 Francolí Meridionals 2 1 1 del 2 13 RieresEbre Rieres del 1 4 Qualitat del bosc de ribera Gaià 1 GarrafFoix 2 Muga 1 1 32 12 Gaià 1 Gaià 2 Rieres Garraf 1 Muga 1 2 Foix 1 Meridionals 2 2 Muga Ter 19 2 2 Francolí 2 1 Tordera 1 1 Foix Nivell del cabal per Fluvià Francolí Muga 32 1 1 2 Francolí 2 Rieres del 1 Gaià 41 2 La conca del Gaià ha estat analitzada a diversos punts l’època de l’anyTordera 2 1 10Garraf 2 20 Llobregat Rieres 31 Llobregat Llobregat 1 Fluvià 21 1 6 24 16 4 Meridionals Foix Fluvià 1 1 Francolí Ebre Muga 1 23 1 1 del riu Gaià, des del tram alt fins la desembocadura. Foix 2 Tordera1 4 2 Temperatura Rieres Ebre Gaià 2 17 2 Besòs 6Foix 2 2 21 4 6 Tordera 21 2 Rieres Gaià Muga 1 1 61 Ter 22 3 2 2 1 12 Tordera 1 8 Fluvià Meridionals 2 Meridionals 1 10 2 1 7 Fluvià Ebre Francolí 2 Ocupa 423 km2. El curs baix del Gaià està sec gran part Ter 24 Francolí 5 Francolí 2 6 63 4 Muga Ebre 7 2 Llobregat 1 1 de l’any des del Pantà del Catllar i es forma una llacuna Rieres 5 14 Rieres 1 212 332 81 10 5 7 pH Gaià 1Gaià Muga 2 Ebre Llobregat 1 Meridio…32 41 3 18 7 6 1 Fluvià 25 Meridio… Ter Foix 1 21 a la desembocadura. Foix Ter Fluvià 1 Francolí 2 Francolí 2 1 Tordera 42 5 3 12 Besòs 1 1 3 11 1 2 Nitrats Ter Gaià 23Llobregat 1 2 16 39 Besòs 1 12 Rieres 15 Gaià 1 Llobregat 3 9 301 111 Muga Rieres Fluvià 4 5 12Fluvià Meridionals 23 Es tracta d’una conca sense grans pertorbacions, a Foix 1 1 2 Fluvià 1 111 16 Ebre 1 Meridionals Llobregat 4 3 Besòs Francolí 9 7 23 Tordera 1 13 1 12 6 3 3 excepció del pantà, i presenta alguns problemes fisi- Besòs Saturació d’oxigen Muga 2 1 23 5111 Gaià Ebre 7 Rieres 3 Gaià 16 5 Ebre Tordera 6 23 4 Ter 1 11 1 2 1 8 coquímics al curs alt. S’han trobat nitrats en algunes Besòs 3 27 Meridio… Ebre 11 anàlisis del tram alt. En aquests trams l’índex de ma- Foix 1 1 Tordera 114 2 24 1 12 Nivell de qualitat segons Francolí 61 2 Besòs 3 Besòs 1 9 2 35 1 5 Ebre Gaià 15 Gaià 1 Llobregat 11 11 4 121 croinvertebrats ha estat mediocre o deficient. l’índex de macroinvertebrats Ter 6 9 6 Tordera 4 6 Foix Ter 1 2 Ebre 4 Francolí 1 10 1 17Besòs 1 211 2 14 13 1 11 Tordera 1 2 Rieres Llobregat 5 8 13 Ebre 3 4 61 15 Ter Llobregat Meridionals 18 12 10 10 Tordera Foix 32 41 Ebre 3 3 2 6 5 Foix Fluvià Ebre Besòs 2 6 8 11 Besòs 3 4 20 1 Tordera 1 Ter 1 7 Llobregat 5 15 1 15 1 Tordera 2 2 116 3 Ter 1 6 5 4 5 Fluvià 6 Muga 2 3 Rieres del 1 5 20 Ter 1 20 Llobregat 2 6 5 1Garraf Rieres 20Besòs TorderaTer 4 3 Llobregat 3 8 10 16 3 Meriodion…2 10 1015 7 Ebre 9 4 6 3 Rieres Gaià Primavera Muga Tardor 1 3 1 Meridion… Besòs 12 14 15 del Muga Fluvià 5 Rieres 2 1 Ter Inspeccions Llobregat 3 1329 9Besòs 2 8 2 6 3 Ter Francolí Rieres4del 21 2 3Francolí Garraf 1 8 1 2 1 Rieres Gaià 1 Garraf 2 Rieres 1 Llobregat 3 8 8 10 Foix 4 2 Besòs 1 Estat de l’hàbitat Meridionals 4 1 342 Muga fluvial Foix Meridionals Fluvià RieresFoix Rieres del 2 2 1 Francolí 2 1 Garraf 1 1 Muga 2 Garraf Muga 2 Besòs Tordera 1 13 10 13 4 Muga 2 10 Fluvià 2 1 24 1 Rieres Llobregat Qualitat del bosc de ribera Fluvià Foix 1 11 1Foix 1 2 1 Meridionals Gaià 2 Francolí 1 2 Llobregat 2 17Rieres Rieres Ebre 31 Gaià 6 2 34 Tordera 2 1Meridionals per Muga Nivell del cabalMeridionals 2 1 6Muga 1Muga 1 2 1 Francolí Ter 2 Fluvià 1 2 La conca del Foix ha estat analitzada a la riera de Llitrà, l’època de l’any Gaià 1 24 Tordera 2 5 Francolí 14 12 Ebre Gaià 2 6 2 6 Rieres del Muga Fluvià 4 1 7 Francolí Francolí 2Rieres 2 2 riera de Pontons i al riu Foix. Foix 2 1 Garraf 1 1 12 Temperatura Llobregat 1 214Meridionals Francolí 3 25 18Gaià Fluvià Ter 1 1 3 Fluvià 7Foix 52 1 Francolí Rieres 2 Gaià 2 2 1 8 1 1 1 2 1 Ocupa una superficíe de 310 km2 i té un règim hídric Tordera Gaià Foix 4 2 2 Rieres Meridio… Besòs 30 11 Foix 9 1Rieres Meridionals 3 1 43Rieresdel Llobregat 5 12 Ebre Fluvià 2 13 2 1 12 1 4 típicament mediterrani amb variacions estacionals acu- pH Foix 2 Rieres Francolí 5 Meridionals 1 Ebre Muga Meridionals 3 Tordera 1 14Garraf 6 1Muga 41 2 2 sades. El pantà del Foix regula el cabal i fa que el tram Fluvià 9 1 21 5111Ter 3 19 2 2 Besòs Muga 7 7 Ebre Gaià 1 3 3 1 16 baix porti molt poca aigua. Tordera 6 4Gaià 2 Nitrats Ter Foix 1 1 23 1 Ebre 1 10 2 1 7 15Foix Gaià 3 Francolí 3 Llobregat 2 Ebre 1 9 2 23 Besòs 2 20 1 1 Gaià 2 Ebre Tordera 1 3 151 Tordera 1 3 24 4 Llobregat 4 4 23 6 Muga Tordera 6Ter 12 2 1 8 2 La conca presenta signes de mal estat, amb un excés de Saturació d’oxigen Besòs 61 1 1Ebre 1 6 1 Francolí Ter 1 2 Besòs Rieres del 21 21 3 6 Fluvià Francolí 1 10 35 Ebre 1 11 17 1 1 2 6 6 nitrats, especialment a la zona del Baix Penedès. Es veu Besòs 3 4 27 Garraf 1 1 Ebre 3 Llobregat 6 Rieres 12 11 Francolí 16 19 afectada per les activitats agràries i industrials que s’hi Nivell de qualitat segonsFoix 118Meridionals 1 2 3 2 3 12 Llobregat Foix 2 Ter 15Foix 2 112 8 desenvolupen. L’índex de macroinvertebrats assoleix, en 2 1 Ter 1 Besòs 1 13 1 12 l’índex de macroinvertebrats 3 4 7 15 Fluvià Ter Llobregat 1 10 3 5 7 2 general, resultats molt pobres. Tordera 1 Gaià 5 12 Tordera 32320 Llobregat 11 1 Besòs 2 3 4Rieres 1 11 15 1 31 Muga 1 Llobregat 2 6 5 20 1 2 Meridio… 4 2 5 3 11 Besòs 2 Tordera Ebre 26 3 9Francolí 11 11 514 Ebre 4 16 Besòs 1 1 7 1 Besòs 12 14 15 Gaià 2 1 3 Ebre Ter 310 13 15 49Fluvià 4 1 131 Tordera 3 3 Rieres Ter 10 10 Llobregat 3 8 821 4 Llobregat 5 10 2 1 Meridio… 4 2 12 Ebre 1p.50 4 Llobregat 5 Besòs 1 13 10 13Gaià 1 34 4 420 1 Ter 6 9 6 Besòs Tordera 2 2 16 2 8 Llobregat 5 8 13
  • 51. Resum per conquesFrancolí Rieres Meridionals 1 Fluvià 1 Tordera 1 5 Fluvià 1 Tordera Rieres del 10 Muga Primaveradel 1 Tardor 2 Rieres Ter 1 20 Rieres Garraf 1 Fluvià 1 Garraf 1 Inspeccions Meriodion… Ter Gaià 3 29 Rieres 3 Muga 1 2 1 3 Rieres Muga Rieres 2Meridion… 1 RieresFoix del 1 1 1 Meridionals Estat de l’hàbitat fluvial Francolí 1 Francolí Rieres del 2 Garraf 1 2 Meridionals 1 Gaià 1 Garraf 2 Muga 2 Muga 2 Foix 2 Muga Foix 1 2 2 MugaFoix 2 2 Qualitat del bosc de ribera Fluvià Francolí 2 1 Francolí 1 2 Gaià 2 1 Muga 2 Tordera Llobregat 2 10 Fluvià 2 1 24 1 31 Llobregat Rieres del RieresFoix 1 Fluvià Nivell del cabal per Fluvià 1 2 1 Garraf 1 1 2 Meridionals Francolí Francolí 1 2 La conca del Francolí ha estat analitzada als rius Fran- l’època de l’any Gaià Ebre 2 1 17Rieres 6 2 Gaià 3 Rieres del 2 2 4 Tordera 2 1Meridionals Rieres Muga Fluvià 2 Rieres 1 61 Foix Meridionals 1 1 1 1 colí i Anguera. Foix Meridionals 2 1 Garraf Fluvià 1 2 Ter Temperatura Francolí 2 6 24 Tordera 5 Ebre 34 7 Francolí 14 12 Gaià 26Rieres del 1 1 3 12 Gaià Muga 1 Rieres Muga 2 Tordera 2Rieres 1 8 Foix 1 2 2 1 Ocupa 853 km2 i presenta un règim hìdric típic mediter- Llobregat 1 Meridionals Meridio… 25 Garraf 7 Fluvià Foix Ter 1 1 3 18 Gaià 1 Foix 52 1 rani, amb un cabal molt irregular. El curs alt té pro- pH Francolí 32 42 Tordera 1 32 1 1 Francolí 1 Gaià 5 12 14 1Muga Ebre Muga Gaià 1Foix 6 42 2 2 blemes de contaminació d’origen agrari i el curs mig Besòs Rieres 30Rieres del 11 Fluvià Llobregat 3 9 41 12 Ebre 5 Fluvià 2 13 2 4 Foix Meridionals 1 Ebre 2 Fluvià 1 1 Garraf 21 1 6 3 16 presenta un excés de nutrients, com els nitrats. Nitrats Ter 1 Francolí 23 Tordera 5 3 Francolí 14 12 Gaià Besòs 3 5 Muga 3 19 11Ter Ebre 216 2 Muga 9 7 2 7Rieres Ebre Tordera 2 1 23 1 Foix 22 3 2 2 2 4 Ter 6Meridionals 1 12 Foix 1 Ebre Llobregat 41 23 Fluvià 1 10 2 1 7 16 L’índex de macroinvetebrats tendeix a ser molt bo o bo Saturació d’oxigen Besòs 61 2 Llobregat 1 10 20 5 1 74 Francolí 35 Besòs 221 33 1 Francolí 3 2 Gaià 1 9 Llobregat Muga 1 24 2 en el curs alt però perd qualitat a mesura que arriba als Ebre 15 Gaià Besòs 3 27 Rieres 11Ter 12 1 8 cursos mig i baix. 1 Tordera Nivell de qualitat segons Ter 1 1 Foix 4 6 2 Besòs Meridio… Fluvià 21 2 6 Francolí 10 1 17Besòs 42 5 3 12 1 11 Tordera 2 2 11 Francolí 1 1 3l’índex de macroinvertebrats Llobregat 1 16 9 Ebre 3 4 6 Rieres 12 Gaià 2 1 3 Tordera Llobregat 3 18 4 Ebre 1 113 6 15 Foix 2Meridionals 1 13 1 12 Fluvià 1 1 1 Besòs 1 Ter 3 4 7 Tordera 15 3 3 Besòs 36 20 16Rieres 1 11 5 8 Ebre 1 15 1 1 Gaià 1 Ter Tordera 2 2 3 3 2 1Muga Meridio… Llobregat 2 6 5 20 Ebre 1 2 12 Tordera 114 11 5 12 Llobregat 1 Ter Tordera 1 1 Ebre 2103 915 7 4 Gaià 1 45 1 Besòs 12 14 15 Ter 1 611 20 146 Besòs 1 1 9 Llobregat 3 13 219 Ebre 4 Ter 5 Tordera 2 213 2 4 Rieres 1 Rieres 5 Tardor Primavera Llobregat 8 3 13 Meridionals Meridion… Besòs 4 8 8 10 Ebre 3 102 6 10 Llobregat 3 34 Rieres4 Ter del 3 Inspeccions 2Rieres del 2 5 Fluvià 1Rieres del 2 6 81 11 1 1Garraf Fluvià Besòs Garraf Rieres del 1 Garraf Besòs 1 13 10 Garraf 156 51 4 5 Llobregat 13 4 Ter 20 Estat de l’hàbitat fluvial Muga Rieres 2 MugaMuga 1 2 1 1 Foix 1 1 Meridionals Fluvià 1 Foix 2 Tordera Gaià 10 Besòs 2 8 10 16 3 Llobregat 3 Francolí 3 4 24 6 Llobregat 2 Rieres del Qualitat del bosc de ribera Muga Rieres Muga 2 Garraf 1 2 1 Muga 2 Ter Meridionals Francolí 2 29 Besòs 2 2 1 Foix Gaià 8 8 46 3 2 Nivell del cabal per Gaià 2 Francolí 1Foix 2 2 Muga Rieres 2 Francolí 2 La conca de la Muga ha estat analitzada als rius Manol l’època de l’any Foix 1 1 Francolí 2 Fluvià 1 1 1 1 Meridionals Francolí Fluvià 2 1 Fluvià Muga 1 Rieres del 1 2 1 i la Muga. Gaià 2 RieresFluvià 1 1 2 Tordera Temperatura Rieres Muga 10Garraf 2Rieres Foix 3 2 Meridionals 1 2 1 1 Foix Fluvià Meridionals 1 Francolí 2 1 Rieresdel Rieres1 Meridionals Francolí 2 2 Garraf 1Foix 1 1 22 Ocupa 758 km2 i el pantà de Boadella regula el cabal. Llobregat 2 Meridionals Ebre 17 Tordera 6 31 Fluvià 42 2 Es tracta d’una conca amb alguns problemes ecològics pH Tordera 2 1 Muga Rieres 8 1 Gaià 1 1 3 1 2 Fluvià Foix Fluvià Meridionals Ter 2 1 Muga 241 Gaià 1Foix 5 422 2 localitzats, com la presència de nitrats. Gaià 1 2 Gaià 3 RieresEbre 516 1 Gaià 5 214 Tordera 1 3 2 1 1 Ebre 16 Meridionals 1 Nitrats Muga 2 Tordera Llobregat 12 25 8 Muga Tordera Rieres 42 2 7 1 Francolí 3 Ebre 2 La Muga és una conca pirinenca i, en conseqüència, el Francolí 1 Meridio… Fluvià 3 Besòs 21 61 3 6 Rieres del 13 24 4 Ter Francolí 2 1 Garraf 23 1Ebre 22 5 Gaià 1 3 1 curs alt presenta trams de bosc de ribera de bona quali- Ebre Besòs 5 30 Francolí 1 1 Ebre Gaià 2 14 11 16 10 1 17 Muga Rieres Ter Saturació d’oxigen Foix 4 1 23 1 Foix 22 3 22 12 2 Fluvià 19 2 tat, hàbitats ben conservats i bons resultats de l’índex de Llobregat 1 3 Tordera 1 3 Foix 1 2 6Ter 2 MeridionalsTer Francolí 1 23 Fluvià 3 Rieres5Ter 12 1 8 2 macroinvertebrats. A mesura que s’arriba al curs mitjà i Nivell de qualitat segons Llobregat 2 20 Llobregat 1 3 4 Tordera 3 127Llobregat 1 10 3 516 Gaià Fluvià Besòs 3 Muga 1 1 111 7 baix, la qualitat de l’índex de macroinvertebrats dismi- Muga 6Meridionals 1 111 4Ebre 16 9l’índex de macroinvertebrats Llobregat 4 23 Rieres 6 Foix 1 1 Meridio… 1 21 2 6 1 Besòs nueix notablement. Francolí 1 1 2 23 Besòs 14 22 55 1 Ebre 2 9 Ebre Gaià Gaià 2 1 Ter 15Besòs 1 1 11 Francolí 1 13 1 12 3 11 8 Besòs 3 27 11 Tordera 4 6 Gaià 2 1 3 Besòs 61 Ter 35 Tordera 1 11 5 12 Llobregat 11 1 Francolí 1 10 1 17 1 1 Foix 1 2 Fluvià 1 Ebre 3 4 6 12 Tordera 3 3 Llobregat 18 15Besòs 1 Rieres 1 11 14 Tordera Foix 32 4 1Ebre 4 2 13 1 Meridio… 4 2 12 Ter 3 4 7 15 Ebre 1 Besòs 3 20 15 1 1 1 Tordera 2 2 3 3 Ter 1 10 4 10 1 Ebre 6 16 Gaià Llobregat 2 6 5 20 Ter 6 9 6 p.51 Ter 4 3 Llobregat 2 2 2 Ebre 2 10 9Tordera 5 15 7 20 Llobregat 5 8 13 Besòs 12 14 15 Ter 3 13 219 Besòs 38 2 6 5 Llobregat 5 Ebre 4 3 16 Besòs 2 6 8 11
  • 52. Informe RiusCat 2011 Fluvià Rieres del Garraf 1 Muga Rieres del 1 1 1 Garraf Primavera Francolí Tardor 2 RieresFoix del 1 1 Inspeccions Rieres 1 Foix 1 2 1 Garraf 2 Meridionals Muga 2 RieresFoix del 2 Estat de l’hàbitat fluvial Fluvià 1 Fluvià 1 1 1 Garraf Francolí 2 Muga Rieres 2 Muga 2 Foix Rieres del 3 2 Qualitat del bosc de ribera Fluvià Meridionals Fluvià 1 Garraf 1 2 Fluvià 1 Francolí 2 Gaià Rieres 3Rieres Tordera Muga 42 2 Nivell del cabal perRieres 1 Foix 1 2 1 1 Meriodion… Rieres del Meridionals Meridionals Francolí 1 Fluvià 2 1 La conca del Fluvià ha estat analitzada al riu Fluvià i al l’època de l’any MugaFluvià 2 1Garraf1 Gaià Francolí 52 1 2RieresGaià Muga 1 1 3 12 Gurn. Muga Rieres 2 Foix Rieres del 1 22 Temperatura Foix 1 Meridionals 1 2 Fluvià Ebre 2 13 Gaià Meridionals 1 2 21 4 Tordera Garraf Francolí 1 32 1 1 Gaià Gaià 2 Rieres del 1 42 2 Ocupa 974 km2 amb zones molt ben conservades com Tordera Muga 10 Muga Rieres Ter 1 19 2 2 Francolí 2 2Garraf1 Foix Meridionals Ebre 12 zones d’alta muntanya al curs alt o al pas pel Parc pH Fluvià 1 Fluvià 21 1 6 3 16 1 Francolí Fluvià Tordera 2 1 Francolí 1 42 2 Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La conca Ebre Gaià 2 1 2 1 Rieres 17 6 Gaià Llobregat 1 2 420 24 Rieres Foix Muga 1 Foix 2 Rieres 1 Ter 22 3 2 2 2 1 12 pateix alguns problemes al curs alt de nitrats però no Meridionals Nitrats Meridionals Foix Ter 2 1 Fluvià Meridionals 2 224 Tordera 1Ebre 5 1 10 21 7 Francolí Fluvià Tordera 6Besòs 2 1 Francolí 1 Muga 4 2 2 21 6 han estats detectats en les inspeccions. La resta de la Muga 1 Llobregat 1 Gaià RieresTer 1 21 33 1 7 10 5 1 Tordera Llobregat 126 Meridionals Muga Rieres 25 8 1 2 7 112 1 8 2 conca presenta un elevat nombre d’espècies exòtiques Foix Saturació d’oxigen Ebre 2 261 4 Besòs Ebre Fluvià 7 1 10 2 7 1 Meridionals Gaià 2 Francolí Tordera 1 422 5 3 12 1 1 3 11 de peixos. Gaià 5 30 Llobregat Ebre Besòs 2 214RieresGaià 16 1 16 4 9 2 Ter Tordera 32141 28 Muga 1811Ter 112 128 Nivell de qualitat segons Meridionals Francolí Fluvià 2 1 Fluvià 1Ebre Besòs 23 Tordera 1 111 16 1 1 13 1 12 Per la resta, és una conca ben conservada i els resultats l’índex de macroinvertebrats 1 9 24 Llobregat Ter Francolí Llobregat 35 214 12 15 1 16 4 2 9 Ebre Gaià Rieres 5 1 Gaià 6 4 2 recollits pels voluntaris d’inspecció ho fan palès. Foix 1 1 2 Rieres 1 11 Ter 1 2 81 Llobregat Ebre 4 7 2 7 Meridio…1 10 1 7 MeridionalsFoix Besòs Ter 9 223 5 Besòs 1 13 1 12 Rieres516 11del Tordera 41 2 Francolí 1 2 23 1 Tordera Muga Garraf 6 Llobregat 11 11 4Gaià 1 12 3 1 27 8 111Ter 1 12 41 81 Rieres Meridionals Besòs Tordera 2 Llobregat Foix 4 223 Muga 1 11Ebre 6 10 1 17 Ebre 1 9 Rieres del 1 11 15Besòs 1 Gaià Ebre Llobregat 5 2 14Garraf 1 2 162 9 Tordera 16 1 14 2 Besòs Tordera 3 27 8 11 Ter 2 Francolí 12 2 1 8 Ter 1 10 17 Foix 1 Ter Francolí 1 1 23 Besòs 1 13 1 12 1 1Ebre 3 3 2 1 5 Rieres5 del 1 6 1 Ebre Llobregat 1 Tardor 9 Primavera 5 14Garraf 6 Foix 162 Llobregat 18 15Muga Llobregat Foix 4 2 23 1 Foix 1 6 52 4 5 6Ter 2 Inspeccions RieresTer 1 1 Besòs 23 Fluvià 1 13 4 12 1 5 1 1 1 Besòs Meridionals 3 20 Francolí 1 15 1 1 2 Besòs 3 27Llobregat 3 4 10 6 3 11 Tordera Llobregat 2 2 23 Muga Rieres 3 36 2 Estat de l’hàbitat fluvialFluvià 4 1Rieres del Meridionals 3 Fluvià 1 Fluvià 12 Garraf Francolí Ebre Besòs Muga 2 4 3279 Tordera 2 8 4 2 623 3 Besòs 7 11 2Rieres 8 Rieres Rieres del Qualitat del bosc de ribera Meriodionals 1 Meridionals Foix 1 1 121 Fluvià 1 Garraf Fluvià 2 Ter Gaià 3 13 3 Tordera 1 5 5 1 9 Gaià 4 Nivell del cabal per Muga Rieres 2 Gaià 1 Muga 1 1 3 12 Rieres Foix 2 Les Rieres Meridionals han estat inspeccionades a la Meridionals 1 2 l’època de l’anyFrancolí Fluvià Llobregat Meridionals 2 13 3 8 2 81 1014Ter 1 Ebre 20 4 Gaià 1 Tordera 1 3 1 1 2 Francolí 2 conca de la Riera de Riudecanyes, al barranc Reial, i a Muga Muga Gaià 2 Rieres 42 2 Temperatura Rieres Foix Besòs 1 Rieres del 2 4 1 13 10Meridion…21 6 1 3 6 2 1Garraf 13 EbreTer 193 la conca de les Rieres del Baix Camp, al barranc de Les Meridionals Francolí 2 1 Fluvià 1 1 Fluvià Gaià Francolí Tordera 2 Rieres del 1 1 14 1 12 Tosques, tributari de la riera de Riudoms. Tordera Muga 10 Llobregat 2 20 2Rieres Foix 21 4 Rieres Foix 1 1 Garraf 1 Ter 22 3 2 2 12 pH 1 1 Fluvià Meridionals Francolí Ebre 2 2 Meridionals 1Ebre 2 1 Fluvià 1 10 2 1 7 17 Tordera 1 21 5 6 6 La riera de Riudecanyes té un embassament, el de Gaià Muga Besòs 1 Muga 1 2 1 Tordera Muga Rieres 2 1 Llobregat 1 2 335 7 2 6Rieres 1 Gaià 10 1 Riudecanyes, però es troba en un bon estat ecològic. El Nitrats MeridionalsFoix 21 1 Ter 112 1 8 2 Ter Francolí Fluvià 24 Meridio… 1 5 Llobregat 2 1 Francolí 2 1 Ter 24 20 1 tram inspeccionat té molt alterat el bosc de ribera però, Ebre Gaià 4 Besòs 4 1 3 2 6 2 6 Tordera 1 22 5 3 11 7 2 Tordera Muga 2 1 Llobregat 1 2 16 39 8 Gaià 1 per la resta, presenta molt bona qualitat. La conca de les Rieres Llobregat 1 2 2 Rieres 25 7 Gaià 2 34 Saturació d’oxigen Fluvià Foix 1 1 rieres del Baix Camp té algunes zones amb problemes Meridionals Ter 32 41 1 Meridion… 111 16 1 2 181 Fluvià 1 Ebre Francolí Besòs 1 5 14 Tordera 1 13 1 12 Ebre Besòs Gaià Tordera Muga 2 3028 Rieres 11 1 6 2 Rieres del Francolí 3 1 1 3 1 fisicoquímics. Un dels trams presenta nitrats a les dues Nivell de qualitat segons Rieres 3 19 4 5Garraf 1 11 Llobregat Meridionals Foix 2 12Ter 1 Meridio…1 2 81 campanyes i els dos trams inspeccionats tenen qualitats l’índex de macroinvertebrats Ter 1 23 5 Ebre Francolí Ebre Gaià 5 214 Muga 1 4 2 2 12 3 1Foix 6 2 deficients de l’índex de macroinvertebrats. Besòs Tordera Muga 9 6 27 54 7 Llobregat 11 11 4 121 11 Gaià 1 1 Llobregat 4 1 23 1 6 Foix Ter Francolí 1 Ter 23 Fluvià 6 1 1 2 1Llobregat 2 15 92 6 24 Ebre Gaià 15Besòs 1 11 1 9 2 Tordera 1 2 2 14 1 2 Besòs 3 27 11 Llobregat Foix Tordera 4 4 223 6 16 Ebre Llobregat 3 2 8 16 Gaià 5 13 4 Ter 1 10 17 1 Francolí 1 1 1 Ebre 3 3 2 6 5 Besòs Tordera 3 4 27 812 Besòs 3 2 6 Francolí 2 6 1 824 11 Besòs 11 1 Ebre 3 Llobregat 18 15 Foix 2 1 Ter 1 6 5 4 5p.52 Ebre Ter 5 14 6Foix 2 Besòs 3 7 3 4 20 15 1 1 15 1 Tordera 2 2 Llobregat 3 4 10 6 3 3 Fluvià 3 2 Ter 1 23 5 Llobregat 26 5 20 Ebre Llobregat 2 4 3 23 Besòs 238 8 6 3 4 9 76 Ebre 16 Besòs
  • 53. Resum per conquesRieres del Garraf Primavera Tardor Inspeccions 1 Rieres del Estat de l’hàbitat fluvial Garraf 1 Muga Rieres del 1 1Qualitat del bosc de ribera Garraf 1 Francolí 2 Nivell del cabal per RieresFoix del 1 1 1 La conca de les Rieres del Garraf ha estat analitzada a l’època de l’any Garraf Foix 2 Muga 2 un tram alt de la riera de Canyars. RieresFoix del 2 Temperatura Fluvià 1 1 1 Garraf Francolí 2 Muga Rieres 2 Es tracta del primer cop que s’analitza aquest tram amb Foix Rieres del Meridionals Fluvià 2 2 3 la metodologia del Projecte Rius però el grup de volunta- pH Garraf 1 Francolí 2 ris fa temps que detecta escumes i substàncies sospitoses Tordera Muga Rieres 42 2 Foix Meridionals Rieres del 1 2 1 1 a la riera. Tot i que el dia de la inspecció no hi havia Nitrats Fluvià 2 1 Garraf Gaià Francolí 52 1 substàncies sospitoses i les dades químiques no mostren Gaià Muga Rieres 1 1 3 12 Foix 1 22 incidències, el valor de l’índex de macroinvertebrats és Rieres del Meridionals Fluvià Ebre 2 Saturació d’oxigen Tordera 2 13 1 32 1 11 4 dolent. A més, es van detectar moltes gambúsies. El grup Garraf Francolí Gaià 42 2 Muga Rieres Ter 1 19 2 2 de voluntaris va recollir mostres i l’anàlisi al laboratori Nivell de qualitat segons Rieres Foix Meridionalsdel Ebre 1 2 21 1 6 13 16 Fluvià Tordera Garraf 42 2 va determinar la presència d’Escherichia Coli i Coliformsl’índex de macroinvertebrats Francolí Gaià Llobregat Muga Rieres Ter 2 420 24 221 2 2 21 totals, indicant contaminació fecal. Foix 13 12 Meridionals Ebre Fluvià 1 10 21 7 Tordera Besòs Francolí 4 2 2 21 6 Llobregat Gaià Muga 1 2 33 7 10 2 5 1 RieresTer 12 1 8 1 2 Meridionals Ebre Fluvià 1 10 2 7 1 Besòs Francolí Tordera 422 5 3 11 1 162 9 1 3 2 Llobregat Gaià 4 2 Rieres Ter 12 128 1 Meridionals Fluvià Ebre 1 11 1 2 12 6 Besòs Tordera 1 13 1 2 4 Llobregat Gaià 1 16 4 92 Rieres Ter 1 1 111 8 1 1 Meridionals Ebre 1 10 1 7 Besòs Tordera 1 13 1 12 4 2 Gaià Llobregat 1 3 12 1 11 1 2 Ter 12 1 8 Ebre 1 10 1 7 Tordera Besòs 1 113 14 1 11 1 Llobregat 1 16 9 Ter 12 1 8 Ebre 21 6 3 6 1 Besòs 1 13 1 12 Llobregat 1 16 9 Ter 22 3 2 12 Besòs 1 13 1 12 Llobregat 1 10 3 5 7 Besòs 422 5 3 11 p.53
  • 54. Informe RiusCat 2011 Bibliografia Associació Hàbitats. Manual d’inspecció de rius. Guia d’inspecció Fluvial. 2011 http://projecterius.org/arxius/manual_inspeccio.pdf Associació Hàbitats. Informe Anual de l’Estat dels Rius i Rieres de Catalunya. Edicions dels 2001 al 2010. (Les últimes edicions es poden consultar a http://issuu.com/as- sociacio_habitats) Informes Anuals anteriors al 2010 editats pels membres de la Xarxa Projecte Rius (Més informació sobre la xarxa a http://www.proyectorios.org/) Documentació variada del web de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) http://aca- web.gencat.cat, destacant els documents següents: ACA. Estat de les masses d’aigua a Catalunya. Resultats del Programa de Segui- ment i Control. Dades 2007-2010. 2011 ACA. Estat de les masses d’aigua a Catalunya 2007-2009. Resultats del Programa de Seguiment i Control. http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publica- cions/estat_masses_aigua_2007_2009.pdf Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) http://aca-web.gencat.cat/aca/docu- ments/ca/directiva_marc/dma_2000_60_ce.pdf ACA. Caracterització de masses d’aigua i anàlisi del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) a Catalunya (conques intra i intercomunitàries). 2005 http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_ nfpb=true&_pageLabel=P1206154461208200586461 ACA. Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. http:// aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel =P29600129321280749434777&_nfls=false ACA. Avaluació de l’estat i el risc d’invasió per espècies exòtiques dels ecosistemes aquàtics de Catalunya. 2011 http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/aigua_ medi/especies_invasores/Informe_EXOAQUA_2011.pdf ACA. Estat de la presència del musclo zebrat a Catalunya 2011. 2011 http://aca- web.gencat.cat/aca/documents/ca/aigua_medi/especies_invasores/informe_mus- clo_2011.pdf Escorihuela, Josep, ed; Capdevila, Joel, ed; Llobet, Toni, 1975- il. Guia del pescador de riu. Departament de Medi Ambient i Habitatge http://www20.gencat.cat/docs/ dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Medi%20natural/Caca%20i%20pesca%20conti- nental/Pesca%20continental/Especies%20dinteres%20piscicola/guia_pescadors_web. pdf Prat, Narcís., Fortuño, P i Rieradevall, M. Manual d’utilització de l’Índex d’Hàbitat . Fluvial (IHF). 2009. Diputació de Barcelona. IDESCAT. Institut d’Estadística de Catalunya www.idescat.catp.54
  • 55. AgraïmentsVolem agrair la col·laboració de totes les persones que han fet possible aquest document.Als socis i sòcies d’Associació Hàbitats, que amb la seva confiança fan possible que l’entitatcontinuï treballant per la conservació del medi ambient i, específicament, permeten el desen-volupament del Projecte Rius.Als grups de voluntaris d’inspecció i d’adopció del Projecte Rius, que han generat una xarxade voluntariat ambiental d’enorme valor, que descobreixen any rere any nous aspectes sobreels espais fluvials de Catalunya i comparteixen el seu treball per tal de fer possible l’InformeRiusCat.Al membres de la junta directiva d’Associació Hàbitats, que aporten idees i coneixement en eldia a dia de l’entitat, però sobretot entusiasme i il·lusió davant les adversitats.A Joaquim Farguell, professor del Departament de Geografia Física i Anàlisi GeogràficaRegional de la Universitat de Barcelona, per les valuoses puntualitzacions i aportacions.A Alfred Bellès, Andrea Munita, Carles Crespo, Olga Alcaide i Sílvia Gili, molt especialmentper la supervisió científica fruït de l’experiència com a naturalistes i biòlegs.A Andreu Vall que ha realitzat un assessorament estadístic inestimable, vetllant perquè eltractament i la presentació de les dades sigui acurada.A Estela Anglada, Rocío del Río i Roger Gili, per la visió des de les ciències socials, que com-plementa el caràcter científic del document i afavoreix el caràcter divulgatiu del mateix.A les entitats públiques i privades que donen suport a Associació Hàbitats i al Projecte Rius:Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Bar-celona, Parc Natural del Foix, Agència Catalana de l’Aigua, Aigües Ter Llobregat, CatalunyaCaixa, Consorci per la Defensa de la Conca del riu Besòs, Ministerio de Medio Ambiente yMedio Rural y Marino, als Ajuntaments de Barcelona, Calders, Martorell, Olot, Sabadell, SantLlorenç Savall, Santa Perpètua de la Mogoda i Vic i a Bonpreu.A totes les persones que treballen cada dia en la protecció del medi ambient i del patrimoninatural i social vinculat als rius i rieres, perquè entre tots continuem sumant esforços per tald’aconseguir que el nostre medi assoleixi el millor estat de salut possible.I, per últim, a aquelles persones que han arribat fins aquí perquè, tot i que potser no estiguinavesades a qüestions de conservació del territori, s’han interessat per aquest document. Desit-gem que l’experiència de voluntariat ambiental i participació ciutadana generada pel ProjecteRius us animin a explorar el vostre entorn més proper. Qui sap, potser algun dia ens trobema la vora d’un riu treballant plegats per la seva conservació.
  • 56. © Informe RiusCat 2011L’estat de salut dels rius i rieres de CatalunyaAssociació HàbitatsAv. Mistral, 36 – Esc. Esq. – Pral. 2a08015 Barcelona · Tel. 934213216info@associaciohabitats.catwww.associaciohabitats.cat