Informe rius cat_2011

865 views
716 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
865
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Informe rius cat_2011

  1. 1. Informe 2011RiusCatL’estat de salut delsrius i rieres de Catalunya
  2. 2. © Informe RiusCat 2011L’estat de salut dels rius i rieres de CatalunyaAssociació HàbitatsAv. Mistral, 36 – Esc. Esq. – Pral. 2a08015 Barcelona · Tel. 934213216info@associaciohabitats.catwww.associaciohabitats.catRedacció, anàlisi estadística i maquetacióRocío del Río LorenzoAssessorament tècnic i supervisió del textAlfred Bellès Mitjans, Andrea Munita L’Huissier,Andreu Vall i Portabella, Carles Crespo Mera,Estela Angada Llanguas, Joaquim Farguell Pérez,Olga Alcaide Ardanaz, Roger Gili i Olmeda,Sílvia Gili i OlmedaDibuixosToni Llobet i François, excepte el cranc senyal deMarta Ferrero AparicioFotografiesAssociació Hàbitats i voluntariat del Projecte Rius, re-alitzades durant les campanyes d’inspecció de 2011Treball de campVoluntariat del Projecte Rius
  3. 3. ÍndexEl Projecte Rius ....................................................................................... 4 Som una xarxa ........................................................................ 5La inspecció de rius ................................................................................ 6Informe RiusCat 2011 ............................................................................ 7Campanyes d’inspecció ......................................................................... 8Grups d’inspecció .................................................................................. 10Anàlisi hidromorfològica El cabal .................................................................................. 12 L’hàbitat .................................................................................. 14 El bosc de ribera ..................................................................... 18 Les alteracions ........................................................................ 22Anàlisi fisicoquímica La temperatura ....................................................................... 26 Les propietats organolèptiques ................................................. 28 El pH ...................................................................................... 30 Els nitrats ................................................................................ 32 L’oxigen .................................................................................. 34Anàlisi biològica L’index de macroinvertebrats .................................................... 36 La biodiversitat. Espècies invasores ........................................... 38Conclusions ........................................................................................... 42Resum per conques ................................................................................. 44Bibliografia............................................................................................. 54Agraïments ............................................................................................. 55
  4. 4. Informe RiusCat 2011 El Projecte Rius El Projecte Rius és una iniciativa d’Associació Hàbitats, una entitat sense afany de lucre que, des del 1997, treballa per apropar les persones al medi natural i al patrimoni cultural que s’hi vincula. El projecte té com a objectiu estimular la participació activa de la societat en la conservació i millora dels nostres rius. Fomenta l’apropament de les persones al medi i permet conèixer les característiques dels ecosistemes fluvi- als, la seva importància ecològica i sociocultural, així com els problemes que pateixen i què es pot fer per millorar-los. Mitjançant l’educació ambiental, el foment del teixit associatiu i el treball en xarxa del voluntariat ambiental, el projecte promou una major implicació de persones i les entitats per a compartir i emprendre iniciatives per la mi- llora dels nostres rius i de l’entorn natural. El Projecte Rius inclou diverses activitats i iniciatives que permeten diferents nivells de vinculació per part de la població. La principal és la inspecció de rius, és a dir, l’anàlisi de l’estat de salut de trams de riu a tota Catalunya. Aquesta activitat es fonamenta en el compromís i la tasca que duu a terme una xarxa de voluntaris i voluntàries a tot el territori de forma periòdica. Alguns grups, a més, es converteixen en grups d’adopció, a mesura que assumeixen un major compromís en la conservació i correcta gestió d’un riu. D’aquesta manera dissenyen i implementen iniciatives de custòdia fluvial que suposen la millora directa del territori escollit. El Projecte Rius també desenvolupa altres activitats complementàries en les quals poden participar tant els grups de voluntaris com la població en general, com ara jornades i sortides formatives, neteges de ribes i riberes o concursos, per citar-ne alguns exemples. EDUCACIÓ AMBIENTAL - Activitats educatives - Treball de camp (2 cops a l’any) - Enviament de dades INSPECCIÓ DE RIUS - Centralització de les dades - Elaboració de l’Informe RiusCat - Projectes de custòdia fluvial ADOPCIÓ DE RIUS Figura 1. Nivells de participació al - Seguiment de les actuacions Projecte Rius.p.4
  5. 5. El Projecte RiusSom una xarxaLa presència de Projecte Rius en diversos espais de reflexió, comunicació itreball en xarxa en els àmbits de l’educació ambiental, el voluntariatambiental i la participació social ha permès establir vincles amb diversesentitats, tant de Catalunya com d’altres territoris. Arrel d’aquests vincless’han establert acords per adaptar el Projecte Rius a altres realitats, entorns i 8territoris.Actualment trobem Projecte Rius a Galícia (ADEGA), a la conca del Xúquer(Fundació Limne), a Cantàbria (Red Cambera), a Madrid (Asociación Te-rritorios Vivos) a El Bierzo - Laciana (CIUDEN) i a Portugal (ASPEA). Fora entitats configuren lade la península Ibèrica també es desenvolupa a Mèxic (Gaia) i a Bòsnia i Xarxa Projecte Rius a laHercegovina (Lijepa Nasa). L’any 2011 Astúries s’ha incorporat a la Xarxa península IbèricaProjecte Rius a través d’ASDENUT.Les diferents organitzacions, a més d’adaptar la metodologia a les carac-terístiques fluvials del seu territori i de desenvolupar projectes propis dedinamització del voluntariat, aporten la seva experiència a la Xarxa ProjecteRius, de tal manera que es promou la millora contínua a través d’espaisd’intercanvi, el desenvolupament d’iniciatives conjuntes o el consens enles decisions per tal d’assolir els objectius del Projecte Rius. GOBIERNO DE ESPAÑA Figura 2. Entitats que formen part de la xarxa ibèrica del Projecte Rius. p.5
  6. 6. Informe RiusCat 2011 La inspecció de rius L’Informe RiusCat 2011 recull l’estudi i la interpretació de les dades obtin- gudes a l’estudi de camp que els grups de voluntaris del Projecte Rius han realitzat en diversos rius i rieres de Catalunya al llarg de la primavera i de la tardor de 2011. Cada grup de voluntaris, o grup d’inspecció, analitza un o diversos trams fluvials de 500 metres de longitud. Els trams analitzats presenten una dis- tribució singular pel territori de Catalunya no determinada per les conques hidrogràfiques. Els grups escullen els trams a partir de la vinculació personal amb els mateixos i, per tant, tendeixen a ser trams propers al domicili ha- bitual o al lloc d’estiueig. Per a l’anàlisi de cada tram els grups utilitzen una metodologia científica pròpia del Projecte Rius. Aquesta és una adaptació dels protocols utilitzats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Universitat de Barcelona (UB) per tal que puguin ser aplicats per qualsevol grup de voluntaris amb una formació prèvia i l’assessorament continuat d’Associació Hàbitats. Projecte Rius proporciona als voluntaris i voluntàries un Manual d’Inspecció i una carpeta de camp que conté els principals materials per mesurar factors físics, químics i biòtics al riu (làmines identificatives de flora i fauna, termò- metre, lupa, reactius químics, etcètera). Els grups de voluntaris recullen els resultats de les inspecions a la fitxa de camp. Aquest formulari incorpora variables numèriques i categòriques i inclou un espai d’observacions. Alguns grups acompanyen les seves inspec- cions amb fotografies i/o esquemes del/s tram/s analitzat/s. Les dades recollides són enviades, mitjançant un formulari web, a l’equip tècnic d’Associació Hàbitats, que realitza un tractament estadístic de les mateixes per tal de redactar l’Informe RiusCat 2011 sobre l’estat de salut dels rius i rieres de Catalunya. Tota la informació introduïda als formularis web s’integra en temps real a l’aplicatiu de referenciació geogràfica del web d’Associació Hàbitats, en tot moment consultable i de lliure accés.p.6
  7. 7. La inspecció de riusInforme RiusCat 2011Per determinar l’estat de salut dels rius i rieres de Catalunya l’any 2011s’interpreten un conjunt d’observacions i anàlisis realitzades in situ i es com-paren amb els resultats de les anteriors campanyes.Les dades recollides durant el treball de camp permeten tres grans blocsd’anàlisi: 3L’anàlisi hidromorfològica té en compte l’estat de conservació de l’hàbitatfluvial, el cabal, la qualitat del bosc de ribera i les alteracions de l’hàbitatnatural, com són els impactes detectats i els usos del sòl.L’anàlisi fisicoquímica estudia les concentracions de diversos paràmetres en nivells d’anàlisi:les aigües com ara els nitrats, l’oxigen dissolt i el pH, així com les propietats hidromorfològic,organolèptiques i la temperatura de l’aigua. fisicoquímic i biològicL’anàlisi biològica pren com a referència l’índex de macroinvertebratsaquàtics, en el qual es valora la presència i abundància de certs bioindica-dors, i es complementa amb un inventari de les espècies de flora i fauna ques’observen en el tram.En la recollida de dades intervenen també altres aspectes, com ara lescondicions climàtiques de la temporada i del dia de la inspecció. Els grupsd’inspecció intenten minimitzar els efectes d’aquestes variables, evitant anarals rius els dies precedents a les pluges o, al contrari, esperant les primerespluges si els cabals són molt baixos.Durant l’any 2011 s’ha produït una d’aquestes situacions. El final de l’estiui el principi de la tardor han estat molt càlids i secs. Tot i que la campanyaha estat condicionada per la manca de pluges, molts grups de voluntaris,en detectar cabals més baixos de l’habitual, han esperat l’arribada de lespluges per realitzar la inspecció. El bon fer dels voluntaris, per tant, ha evitatque el resultat de la campanya de tardor pateixi grans distorsions. p.7
  8. 8. Informe RiusCat 2011 Campanyes d’inspecció Primavera L’Informe RiusCat 2011 té en compte Tardor 268 inspeccions, distribuïdes en dues campanyes: 151 inspeccions a la primavera i 117 a la tardor. 151 El nombre d’inspeccions de tardor és més baix, possiblement perquè el 117 període de recepció de les dades és més curt que a la primavera. Figura 3. Nombre d’inspeccions per campanya La campanya de primavera s’ha de- 300 senvolupat amb normalitat. Durant Nombre d’inspeccions Nombre de mostreigs Total la campanya de tardor, però, els 250 voluntaris han demanat l’ampliació del període d’inspecció degut a l’escassetat de cabal d’alguns trams. 200 Per aquest motiu la campanya s’ha Primavera ampliat dues setmanes més i, final- 150 ment, la participació ha estat similar Tardor a la dels últims anys. 100 50 Figura 4. Evolució del nombre 2006 2007 2008 2009 2010 2011 d’inspeccions des de l’any 2006 fins l’any 2011 Any S’han recollit dades de 13 conques hidrogràfiques. Les més 41 Primavera participatives han estat les del Besòs (68 inspeccions), Llobregat (59 Tardor 33 inspeccions), Ter (50 inspeccions) 29 i Ebre (44 inspeccions). Entre les 4 27 26 25 conques es recullen el 82% de les 21 dades incorporades a l’informe. 19 Com a novetat s’han creat nous 10 grups d’inspecció en conques litorals 6 6 d’extensió reduïda i cabals estacio- 3 3 2 3 2 3 2 2 2 nals, com són les Rieres Meridionals 1 1 0 1 (a les Rieres del Baix Camp i a la Riera de Riuradecanyes) i les Rieres del Garraf. Figura 5. Nombre d’inspeccions per campanya i concap.8
  9. 9. Campanyes d’inspecció La distribució dels trams d’inspecció coincideix amb la distribució dels domicilis de residència dels grups de voluntaris, ja que el Projecte Rius fomenta la vinculació amb l’entorn més proper. Les zones amb més densitat de població compten amb més grups i, per tant, amb més inspeccions. En aquest sentit destaca la zona metropolitana de Barce- lona, corresponent a les conques del Besòs i del Llobregat. Primavera Tardor Figura 6. Ubicació de les inspeccions dutes a terme cada campanya 73% La distribució de les inspeccions per 64% Primavera demarcació és molt similar a la dis- 62% tribució de la població per demar- Tardor cació. Segons les dades d’IDESCAT Població de densitat de població l’any 2010, la demarcació de Barcelona és la més poblada i, també, la que més inspeccions del Projecte Rius pre- senta. 14%12% 16% 12% 10% 10% 11% 10% 6% Figura 7. Comparació entre la distribució de les inspeccions per demarcació i cam- Barcelona Girona Lleida Tarragona panya i la densitat de població La distribució de les inspeccions segons l’àmbit funcional comple- Primavera menta l’anterior gràfic i mostra que 67% Tardor la relació que s’estableix amb les Població zones més densament poblades no és exacta. Tot i que l’Informe Rius- Cat 2011 no cobreix el conjunt de 40% conques hidrogràfiques, les dades39% posen de manifest que el Projecte Rius aconsegueix una important 26% 22% distribució en el territori, vehiculant un valuós treball de camp portat a 14% 12% 10% 9% 12% terme per persones voluntàries. 8% 7% 5% 6% 8% 4% 3% 3% 2% 3% 1% Figura 8. Comparació entre la distribució Àmbit Comarques Comarques Àmbit de Camp de Terres de Alt Pirineu i de les inspeccions per àmbit funcional iMetropolità Centrals Gironines Ponent Tarragona lEbre Aran campanya i la densitat de població p.9
  10. 10. Informe RiusCat 2011 Grups d’inspecció Casal de la Dona de Súria Grup d’inspecció des de 2000 al riu Cardener Institut Antoni Tarroja Grup d’inspecció des de 2008 al riu Ondara Esplai Obert de Castellar del Vallès Grup d’inspecció des de 2010 al riu Ripoll Voluntaris Forestals de La Pobla Grup d’inspecció des de 2005 al riu Francolí Daniel Macià i família Grup d’inspecció des de 2001 al riu Anoiap.10
  11. 11. Grups d’inspecció Associació Martinet Els grups d’inspecció, a més d’enviar les dades reco- Grup d’adopció des de 2005 llides a l’equip tècnic d’Associació Hàbitats, envien a la riera de Martinet fotografies i comentaris on s’exploren altres aspectes de la metodologia, com la descoberta de l’entorn, el voluntariat ambiental, l’educació ambiental, el treball en equip, etc. Els grups d’adopció de rius també fan el seguiment de l’estat de salut del tram adoptat, per tal de conèixer l’evolució de les accions de conservació i gestió realit- zades i planificar les accions futures. Figura 9. Distribució territorial dels grups d’inspecció ERM Foundation Grup d’inspecció des de 2011 a la riera de Gualba 2% 2% Comunitat educativa 3% Particulars 5% Entitats ambientalsEls voluntaris i voluntàries d’inspecció poden participar atítol particular (famílies, grups d’amistats...) o dins d’una Altres entitats 10% 51%organització, ja sigui pública o privada. Administració pública EmpresesEl principal grup participant és la comunitat educativa, Altresque concentra les seves respostes a la primavera, mentre 26%que a la tardor el nombre de respostes baixa significa-tivament. Alguns centres educatius comuniquen que noparticipen a la tardor per dificultats de programació a Primaveraprincipis de curs. 2% 3% 3%La segona categoria més nombrosa correspon als 6%particulars, que tenen una major presència a la tardor.La resta de grups s’inclouen en les categories d’entitats 37%-centrades o no en la conservació i/o estudi del medi 15%ambient-, administracions públiques i empreses. 34%Figura 10. Distribució dels grups d’inspecció per tipologia icampanya Tardor p.11
  12. 12. Informe RiusCat 2011 Anàlisi hidromorfològica El cabal El cabal, la quantitat d’aigua que passa per la secció d’un riu durant un període de temps determinat, és un aspecte molt influent a l’hora de deter- minar l’estat de salut dels rius. El cabal ecològic es defineix com la quantitat d’aigua necessària per preservar les funcions ecològiques del rius. Un riu en un bon estat té un cabal mínim que permet la dilució dels contaminants, re- dueix l’impacte de condicions meteorològiques extremes i ajuda a preservar els paisatges fluvials, tot garantint la vida de la flora i la fauna. Les alteracions antròpiques El cabal dels rius i rieres depèn de factors naturals, les precipitacions i el del cabal no haurien de clima, i de factors antròpics, com ara les preses o els canals d’irrigació. posar en perill els cabals Un cabal inferior a l’habitual condiciona els resultats d’altres anàlisis de ecològics forma negativa. Malgrat la importància del cabal, quan les davallades de la qualitat dels rius responen a problemes cíclics, els resultats es contextualitzen i no són massa preocupants. De fet, Catalunya es caracteritza per períodes cíclics de sequera i molts dels rius i rieres presenten cabals estacionals. L’any 2011 ha estat un any de normalitat hídrica a Catalunya. Malgrat això, la campanya de tardor s’ha desenvolupat en condicions de sequera, amb un final de l’estiu i un principi de la tardor de temperatures altes i pluges minses. Els resultats obtinguts en l’anàlisi del cabal reflecteixen aquesta situació. Finalitzada l’època d’inspeccions van arribar les pluges típiques de la tardor i al cap de poques setmanes els cabals es van situar als nivells habituals d’altres anys. Per tant, els resultats obtinguts en l’anàlisi del cabal i els seus efectes en altres anàlisis reflecteixen una situació passatgera de manca de pluges. Tram d’inspecció de Ramon Bartolí al riu Francolí a Blancafort. La primera imatge, de l’1 de maig de 2011, mostra el riu amb un cabal habitual per l’època. A la segona imatge, del 16 d’ocubre de 2011, el cabal era més baix que l’habitual per l’època.p.12
  13. 13. Anàlisi hidromorfològica Primavera A la primavera s’observa que la ma- 68% Tardor jor part dels trams (68%) portaven un cabal similar a altres anys a la 56% mateixa època i un 22% portaven un nivell més alt. 38% A la tardor a més de la meitat dels trams analitzats s’observen nivells in- feriors a l’habitual (56%) i, fins i tot, 22% a 3 trams no hi havia aigua (3%). 10% 3% 3% Figura 11. Comparació del cabal 0% observat respecte el cabal estàndard a Nivell més alt Nivell habitual Nivell més baix No hi ha aigua l’època, per campanyaPrimavera Tardor Nivell més alt Rieres del Garraf Fluvià Foix Nivell habitualRieres Meridionals Muga Nivell més baix Muga Francolí No hi ha aigua Gaià Fluvià Francolí Rieres Meridionals Foix Gaià L’anàlisi per conques mostra que la Tordera Tordera reducció del cabal a la tardor ha Ebre Ebre Ter Ter estat generalitzada a tota Catalunya. Llobregat Llobregat Besòs Besòs Figura 12. Detall per conques del cabal 0 10 20 30 40 50 0 10 20 30 observat respecte els cabals estàndards a Nombre d’inspeccions Nombre d’inspeccions l’època, per campanya A la campanya de primavera es detecten 3 trams on no fluïa l’aigua, Primavera tot i que és un tret característic 9% d’aquets trams. Durant la campanya Laigua no flueix Tardor 2% de tardor la disminució de cabals va ocasionar un estancament atípic de les aigües a certs trams. El nombre 91% de trams on l’aigua no fluïa ha estat Laigua flueix d’11. 98% Figura 13. Trams on flueix l’aigua, per campanya p.13
  14. 14. Informe RiusCat 2011 Anàlisi hidromorfològica L’hàbitat fluvial L’hàbitat fluvial és el medi que acull la flora i la fauna de l’ecosistema i per on flueix l’aigua del riu o riera. Com més heterogeni sigui aquest medi, més fonts d’alimentació i refugis tindran disponibles la diferent ve- getació i els animals aquàtics. Per determinar l’estat de conservació de l’hàbitat de la llera dels rius, els voluntaris avaluen un seguit d’indicadors del grau d’heterogeneïtat relacio- nats amb dos factors principals: la varietat de substrats i els diferents règims de velocitat del corrent fluvial. Cada element que s’observa té una puntuació associada amb la qual es determina un Índex d’Hàbitat. El Projecte Rius ha elaborat aquest índex basant-se en l’Índex d’Hàbitat Fluvial (IHF) desenvo- lupat per la Universitat de Barcelona. L’Índex d’Hàbitat atorga un valor de 0 a 100 d’acord amb tres rangs de qualitat: Superior a 60: hàbitat ben constituït, molt heterogeni. Excel·lent per al desenvolupament d’una comunitat biològica diversa. Entre 40 i 60: hàbitat amb alteracions, on pot viure-hi una bona comunitat biològica però on s’aprecia la manca d’alguns elements d’heterogeneïtat. Inferior a 40: hàbitat empobrit, amb molt poca heterogeneïtat. Es probable trobar-hi pocs organismes aquàtics diferents, tot i que altres factors, com la qualitat fisicoquímica de l’aigua, siguin correctes. Un Índex d’Hàbitat baix alerta que un tram pot no reunir les condicions adi- Un hàbitat empobrit es pot ents per al desenvolupament d’una comunitat biòtica aquàtica (flora i fauna) diversa, però no indica les causes de la baixa heterogeneïtat. Les causes de deure a causes naturals, a l’empobriment de l’hàbitat poden ser naturals intrínseques (com un riu de cirscumstàncies passatgeres llit sorrenc), pertorbacions hidrològiques naturals (com una riuada), o bé altercionas antròpiques (com una canalització). o a alteracions antròpiques La millora en l’estat de conservació de l’hàbitat fluvial, així com d’altres elements hidromorfològics, comportaria un notable increment en els índexs biològics.p.14
  15. 15. Anàlisi hidromorfològica Figura 14. Aspectes que s’avaluen per obtenir l’Índex d’HàbitatFreqüència de ràpidsNombre de ràpids en relació ambzones d’aigües més calmes.Tram de la riera de Nespres a Mura, ambalta presència de ràpids, inspeccionat pelCEIP Mura.Règims de velocitat i profunditatPredomini de zones de ràpids o dezones de corrent lentes i d’aigüesprofundes i/o poc profundes.Tram del riu Onyar a Riudellots de la Selva,d’aigües lentes i poc profundes, analitzaten una sortida formativa de primavera.Substrats del fons del riuEstimació de la presència de blocs ipedres, còdols i graves, sorra, llimsi argiles.Tram del riu Tordera a Hostalric ambpresència de pedres, còdols i argiles, ins-peccionat per la Maria, l’Ignasi i l’Esteve.Ombra sobre el riuOmbra de la vegetació sobrel’aigua, ja sigui un tram total o par-cialment ombrejat o sense ombra.Tram del riu Llobregat a Sant Feliu deLlobregat, sense ombra, inspeccionat pelCol·legi Mare de Déu de la Mercè.HeterogeneïtatPresència de fulles, branques, troncs,arrels o dics naturals a la llera delriu.Tram de la riera de Cànoves a Cardedeuinspeccionat per l’Institut Pla Marcell ambpresència de fullaraca i troncs.Cobertura de vegetació aquàticaEstimació de la presència d’algues,molses i plantes aquàtiques a lallera del riu.Exemples de vegetació aquàtica del tramd’inspecció del riu Noguera Ribargoçana aCorbins, inspeccionat per Esther Garcia. p.15
  16. 16. Informe RiusCat 2011 160 El 2011 el 23% del trams de prima- Nombre dinspeccions Ben constituït vera i el 20% de tardor presenten 140 un hàbitat ben constituït. La major Amb alteracions 120 23% part dels trams però, al voltant del Empobrit 75%, presenten un hàbitat amb 100 20% alteracions (antròpiques o naturals). <60 Només 3 trams de la campanya de 80 40-60 primavera (2%) presenten un hàbitat 60 <40 empobrit, mentre que a la tardor són 4 trams (3%). Totes les conques 40 seguexien la mateixa tendència. 75% 77% 20 2% 3% 0 Figura 15. Resultat global de l’Índex Primavera Tardor d’Hàbitat per temporada Primavera Tardor Ben constituït Ben constituït Rieres del Garraf Rieres Meridionals Amb alteracions Muga Amb alteracions Fluvià Empobrit Francolí Empobrit Muga Foix Gaià Fluvià Francolí Rieres Meridionals Foix Tordera Tordera Gaià Ebre Ebre Ter Ter Llobregat Llobregat Besòs Besòs 0 10 20 30 40 50 0 10 20 30 Nombre d’inspeccions Nombre d’inspeccions Figura 16. Distribució dels valors d’Índex d’Hàbitat obtinguts a Figura 17. Distribució dels valors d’Índex d’Hàbitat obtinguts a cada conca a la primavera cada conca a la tardorp.16
  17. 17. Anàlisi hidromorfològicaLes inspeccions de tardor han estat afectades per un règim de cabals mésbaix que l’habitual, un factor que es té en compte en l’Índex d’Hàbitat.L’estabilitat de l’Índex d’Hàbitat entre campanyes indica que els trams elshabitats dels quals no estan ben constituïts presenten alteracions de caràcterpermanent. De fet, en l’apartat de les alteracions es comprova que la majorpart dels rius i rieres analitzades estan afectades per alteracions antròpiques. El grup d’inspecció de Jaume Mor, ano- menat Buida-sacs, analitza un tram del riu Cardener a Clariana de Cardener. Aquest tram obté una puntuació a l’Índex d’Hàbitat de 66 punts a la primavera i 60 a la tardor i, per tant, es considera un hàbitat ben constituït. Experimenta una freqüència d’aigües ràpides mitjana. Té zones d’aigües profundes i d’altres d’aigües poc pro- fundes. S’hi troben blocs i graves. És una zona amb ombra. Hi ha elements d’heterogeneïtat com són els troncs i les arrels i s’ha detectat la presència d’algues. El grup d’inspecció de l’Associació Mediambiental la Sínia analitza un tram del riu Gaià a Altafulla, just a la desem- bocadura. Aquest tram obté una puntuació a l’Índex d’Hàbitat de 41 punts a la primavera i 43 a la tardor i, per tant, es considera un hàbitat amb alteracions. L’aigua no flueix i s’estanca en zones de basses. La majoria dels substrats són llims. No hi ha ombra sobre el riu. Hi ha pocs elements d’heterogeneïtat i la vegetació aquàtica és escassa. p.17
  18. 18. Informe RiusCat 2011 Anàlisi hidromorfològica El bosc de ribera El bosc de ribera és aquell que creix a banda i banda dels cursos fluvials. A les ribes i riberes dels rius creix una vegetació característica molt valuosa que funciona com a espai de transició entre el riu i els ecosistemes cir- cumdants. La seva conservació és fonamental per al bon estat ecològic de tot l’ecosistema fluvial, ja que compleix importants funcions, afavorint l’heterogeneïtat de l’hàbitat, oferint ombra, minimitzant l’impacte de crescu- des sobtades del cabal, etc. Per avaluar l’estat del bosc de ribera els grups de voluntaris apliquen l’Índex de Qualitat de Ribera Simpliflicat (QRISI), una adaptació de l’Índex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR). L’Índex de Qualitat del Bosc de Ribera Simplificat atorga un valor de 0 a 12 que determina tres rangs de puntuació: Qualitat bona: la ribera està ben conservada i pot fer les funcions que li pertoquen. Qualitat mediocre: l’alteració de la zona de ribera és important, però es poden realitzar actuacions per tal de recuperar la ribera i les fun- cions associades. Qualitat dolenta: gran dificultat per la recuperació de la ribera i les funcions associades. L’anàlisi del bosc de ribera es realitza de forma independent pel marge dret i pel marge esquerre, ja que en moltes ocasions hi ha diferències en l’estat de conservació de cada vora. Per exemple, podem trobar un riu on el marge dret té un ús urbà i el marge esquerre té un ús forestal. La recuperació del bosc de ribera on presenta una qualitat mediocre o dolenta és fonamental, però també és dificultosa. Suposa desenvolupar un L’actuació més efectiva per conjunt d’accions que han de tenir en compte molts aspectes i que exigeixen un mateniment al llarg del temps. A més, els resultats obtinguts no són visi- mantenir el bon estat ecològic del bles fins passat un cert temps des de l’inici de les actuacions. bosc de ribera és controlar-ne les alteracions i garantir que s’apliqui És necessària una aplicació estricta de la legislació que regula les activitats i usos del llit fluvial, la riba i la ribera. Un cop s’ha produït una pertorbació la legislació vigent il·legal, tot i que s’apliqui una multa a l’infractor, el bosc de ribera pot no tornar a recuperar-se en dècades, o mai si no es realitza una actuació inte- gral.p.18
  19. 19. Anàlisi hidromorfològica Riu Riu + Bosc de ribera + Bosc de ribera Ecosistema adjacent Estructura: Connectivitat del bosc Continuïtat de la Figura 18. Aspectes que s’avaluen al - bosc dens de ribera amb un altre vegetació al llarg de tot QRISI - bosc esclarissat ecosistema vegetal o no: el tram: - canyissar - total - total - arbres alineats - parcial - parcial - herbes - nul·la - petites clapes aïllades - sòl nu Qualitat bona Marge esquerreMarge esquerre Q. bona Qualitat mediocre 1% 7% 38% Qualitat dolenta Q. mediocre 6% 21% 4% Q. dolenta Figura 19. Distribució de la qualitat del 15% 4% 3% bosc de ribera. Els semicercles esquerre i dret indiquen la qualitat del marge Q. dolenta Q. mediocre Q. Bona esquerre i dret respectivament. La mida del punt es correspon amb al percentatge Marge dret d’inspeccions de cada categoria Marge Dreta L’estat del bosc de ribera no registra variacions significatives entre campa- nyes i d’un any a un altre. Només un 9% dels trams presenta un valor de qualitat diferent entre campanyes en algun dels marges. Per aquest motiu s’han analitzat les dades de forma conjunta sense discriminar cada cam- panya. El 74% dels trams presenten la mateixa qualitat del bosc de ribera a les dues vores del curs fluvial. El 38% dels trams gaudeixen d’un bosc de ribera de qualitat bona. Per tant, el 62% dels trams presenten, com a mínim, un marge amb una important alteració o en mal estat. Les dades de 2011 mostren que la qualitat del bosc de ribera és similar entre campanyes i també any rere any. Per exemple, l’any 2007 el 55% dels trams analitzats presentaven una qualitat mediocre. L’avanç en la recuper- ació del bosc de ribera és lent i cal continuar treballant en la millora de la qualitat d’aquests ecosistemes. p.19
  20. 20. Informe RiusCat 2011 La distribució de la qualitat del bosc de ribera no segueix cap patró, ni per conca ni per la localització del tram al tram alt, mitjà o baix del riu. L’estructura de la riba i de la ribera pot ser molt diferent en pocs quilò- metres d’un mateix riu i encara més entre diferents cursos fluvials de la mateixa conca. En general els trams amb una bona qualitat de bosc de ribera se situen fora dels nuclis ur- bans i de les zones amb més pressió antròpica. En alguns casos les inspeccions amb un bon QRSI es concentren als trams alts de les conques perquè aquests trams es troben a zones de mun- tanya menys poblades i de caràcter rural. Figura 20. Resultat global de l’Index QRISI 2 marges ben constituïts 1 marge ben constituït i 1 amb alteracions 2 marges amb alteracions 1 marge amb alteracions i 1 empobrit Pel que fa a les conques destaca la 1 marge ben constituït i 1 empobrit Rieres del Garraf del Ter, pel nombre de trams amb 2 marges empobrits els dos marges del bosc de ribera Fluvià ben constituïts que presenta. En Rieres Meridionals canvi, la conca del Llobregat és la que comptabilitza més trams amb Muga boscos de ribera amb els dos mar- ges empobrits. Foix Francolí La conca de la Muga només compta amb 4 inspeccions i totes elles ob- Gaià tenen un resultat del QRSI bo als dos Tordera marges. Aquestes inspeccions, pre- cisament, s’han realitzat a les petites Ebre poblacions de Lliurona i Vilabertran. Ter Llobregat Besòs 0 10 20 30 40 50 60 70 Figura 21. Distribució dels resultats de Nombre d’inspeccions l’índex QRISI per cada concap.20
  21. 21. Anàlisi hidromorfològicaEl CEIP Castell de Farners fa la inspecciód’un tram del riu Tordera a Santa Colomade Farners que presenta una qualitatbona del bosc de ribera als dos marges.El tram gaudeix d’un bona coberturaarbòria.El Col·legi Sagrat Cor fa la inspec-ció d’un tram del riu Ges a Torelló quepresenta una qualitat mediocre del boscde ribera a les dues vores. Al tram hi hazones d’arbrat i d’herbassar però tambéhi ha ocupació de la ribera per conreus ivies de comunicació.L’Associació Esportiva Baroniad’Escornalbou fa la inspecció d’un tramdel barranc Reial a Riudecanyes. El trampresenta una qualitat dolenta del bosc deribera als dos marges. A més de l’estaciód’aforament de Duesaigües i la carreteraque s’observa a la fotografia, hi ha ocu-pació de la zona de ribera per conreus iuna estructura vegetal de baixa qualitat. p.21
  22. 22. Informe RiusCat 2011 Anàlisi hidromorfològica Les alteracions Les alteracions són aquelles modificacions que afecten l’ecosistema fluvial. Poden ser resultat de l’activitat humana, com la construcció d’un embassa- ment, o resultat d’algun episodi natural, com una riuada. La metodologia del Projecte Rius analitza les alteracions no naturals i les classifica en 5 categories: regulació de cabals: preses, assuts/rescloses, centrals hidroelèctriques consum d’aigua: canals d’irrigació ocupació de la zona de ribera: usos del sòl no naturals presència de deixalles emissió de substàncies: col·lectors, olis i escumes Els tres últims aspectes s’analitzen de forma específica, ja que els impactes per regulació de cabal i consum d’aigua es poden considerar estables d’un any a l’altre, mentre que la resta d’alteracions poden evolucionar, ja sigui positivament o negativa. La majoria dels trams analitzats presenten algun tipus d’alteració. Les més habituals són l’ocupació de Primavera la zona de ribera i la presència de Tardor deixalles. També hi ha un destacable 86% 81% percentatge de trams amb emissió 76% 73% de substàncies, al voltant del 20%. Els grups d’inspecció han d’estar especialment atents a l’evolució d’aquestes emissions intentant de- terminar, en la mesura de les seves 23% 20% 21% 20% possibilitats, l’origen, freqüència, 12% 8% olor i color. Figura 22. Percentatge de trams afectats Ocupació Deixalles Regulació Emissió de Consum de la zona de cabals substàncies daigua per cada categoria d’alteracions, per de ribera campanyap.22
  23. 23. Anàlisi hidromorfològicaUsos del sòlEl grau de naturalitat de la zona de ribera es determina a través de l’anàlisidels usos del sòl, que es classifiquen en tres categories: usos naturals: bosc de ribera, arbrat, matollars, platges, prats i herbas- sars, reforestacions, aiguamolls, roquissar. usos agrícoles: conreus, platanedes, pollancredes, camps abandonats, àrees ruderals, àrees cremades o talades. usos urbans: zones urbanitzades, zones d’esport/lleure, vies de comuni- cació, mineria. Els grups d’inspecció escullen trams de fàcil accés i, normalment, pro- pers a les poblacions però amb un Primavera 40% cert grau de naturalitat. 37% Tardor Al voltant del 40% del trams ana- litzats són d’ús mixt, tant natural, com agrari o urbà. El 86% del trams 19% 19% analitzats a la campanya de prima- 14% 17% 15% vera i el 88% dels de la campanya 13% de tardor presenten algun ús natu- 6% ral. Els trams amb algun ús agrari 5% 4% 3% 3% 3% oscil·len de la primavera a la tardor 1% 1% del 65% al 61% i els d’ús urbà del 61% al 56%. Figura 23. Distribució dels trams d’inspecció segons l’ús del sòl, per campanya Els voluntaris d’inspecció del Centre Excursionista el Cim analitzen dos trams, un d’ells amb moltes alteracions, al riu Ripoll a Montcada. El dia de la inspecció, el 22 de maig de 2011, a més del cabal canalitzat i l’ocupació de la zona de ribera per usos urbans, presentava una gran extensió d’extracció d’àrids i vores esbrostrades. És un tram amb col·lectors i es van observar escumes. Van trobar plàstics, papers, llaunes i ferralles, tot i que el grup va considerar que el nombre de deixalles era menor que l’habitual, potser pel desmantellament d’antics horts situats dins de la llera. p.23
  24. 24. Informe RiusCat 2011 Presència de deixalles L’impacte paisatgístic i ecològic generat per les deixalles, materials rebut- jats en considerar-se inservibles o inaprofitables, és un del més habituals i es troba al voltant del 75% de les inspeccions realitzades. Iniciatives com l’activitat anomenada Fem Dissabte!, una jornada popular de neteja de ribes i riberes organitzada per Associació Hàbitats, mostren que, tot i que el nombre de deixalles ha disminuït notablement en els últims anys, encara se’n troba una important quantitat a les lleres i riberes. La reducció de les deixalles és fonamental per a la millora de la salut dels cursos fluvials i facilitaria el pretractament de les aigües a les depuradores, moment en el qual s’eliminen les substàncies sòlides. Les deixalles més habituals corres- 73% Primavera ponen a materials d’ús domèstic Tardor (residus sòlids urbans) que, en 62% rebutjar-se, es poden dipositar en contenidors de reciclatge. Les dei- xalles no domèstiques (restes d’obres 41% 38% 36% i runes) o de grans dimensions, tot i 34% que són menys habituals, encara es 25% 23% 24% 23% 22% troben en alguns trams. 15% 11% 9% 3% 3% Figura 24. Percentatge de trams amb presència de cada tipus de deixalles, per campanya Presència de plàstics a la inspecció de primavera d’un tram del torrent del Cargol a Montcada i Reixac inspeccionat pel Grup Excursionista El Cim. Presència de pneumàtics a la inspecció de primavera d’un tram del riu Francolí a Blancafort inspeccionat per Ramon Bartolí.p.24
  25. 25. Anàlisi hidromorfològicaEmissió de substànciesL’apartat d’emissió de substàncies té en compte, per una banda, elscol·lectors que aboquen aigües alienes als rius i rieres, ja siguin pluvials ono, i, per altra, la presència d’olis i escumes no naturals.L’ànalisi de les substàncies sospitoses trobades durant la inspecció es rea-litza amb molta precaució per part dels grups, només consignant-se, en el Escumes presents l’1 d’octubre de 2011cas dels col·lectors, l’olor i el color. Malgrat que l’ànalisi organolèptica és a un tram del riu Corb a Guimerà, ins-superficial, és important fer un seguiment d’aquestes substàncies per tal de peccionat per Aina Rodríguez.determinar si la seva presència és habitual o no. Durant la primavera s’han trobat olis i/o escumes en 6 Primavera inspeccions (4%), mentre que a la tardor se n’han trobat Tardor en 7 inspeccions (5%). Només un d’aquests trams presenta 12% substàncies sospitoses en les dues campanyes. Per tant, 9% sembla que aquestes susbtàncies apareixen de forma pun- tual i aïllada. 5% La presència de col·lectors és una mica superior. S’han 4% trobat a 56 trams durant la primavera (12%) i a 22 trams a la tardor (9%). Figura 25. Percentatge de trams amb presència de col·lectors i/o Col·lectors Olis i escumes d’olis i escumes per cada campanya L’anàlisi organolèptica de les aigües Transparent abocades pels col·lectors, el color i 111 1 Gris l’olor, mostra que la major part dels 1 3 4 Marró col·lectors aboquen aigües sense 22 16 Verd colors estranys. Les aigües “grises” 6 solen ser les residuals domèstiques. Blanc Negre Primavera Tardor Figura 26. Color de les aigües abocades pels col·lectors, per campanya La majoria dels col·lectors aboquen Sense olor aigües sense olors estranyes. La Claveguera 1 3 1 pudor de claveguera, detergent i ous 3 Detergent podrits sol indicar contaminació per 2 22 Ous podrits abocaments o escorrentia superfi- 18 Depuradora cial de sistemes sèptics, indústries o 6 Altres granges. Primavera Tardor Figura 27. Olor de les aigües abocades pels col·lectors, per campanya p.25
  26. 26. Informe RiusCat 2011 Anàlisi fisicoquímica La temperatura La temperatura de l’aigua presenta, de forma natural, petites variacions en funció de l’època de l’any i l’hora del dia en què s’hagi efectuat la inspecció. La temperatura és un factor important en l’anàlisi de la qualitat dels rius perquè els processos biològics en depenen. Els diferents organismes estan adaptats a viure en un rang concret de temperatures. A més, la temperatura té un efecte directe en altres factors, com la concentració d’oxigen a l’aigua. L’Agència Catalana de l’Aigua, a través de l’índex simplificat de la quali- tat de l’aigua (ISQA), considera òptimes temperatures iguals o inferiors a 20 ºC. A mesura que la temperatura augmenta, les condicions per la vida aquàtica empitjoren per la disminució de la concentració d’oxigen dissolt. Les temperatures registrades durant la campanya de Temperatura en graus Celsius 27 1 Nombre primavera oscil·len entre els 8 i els 27 ºC. La mitjana se d’inspeccions 25 2 situa en els 16 ºC amb una desviació estàndard de 1 23 2 1 3,5 ºC. Un 7% de les dades superen els 20 ºC. 2 6 21 3 6 A la campanya de tardor les temperatures oscil·len dels 11 12 19 9 5 6 als 23 ºC. La mitjana se situa en els 16 ºC amb una 21 11 desviació estàndard de 3,36 ºC. Un 6% de les dades 17 13 13 superen els 20 ºC. 16 16 15 21 12 15 10 La major part dels registres són igual o inferiors a 20 ºC. 13 9 10 La distribució de les temperatures per conques i cam- 10 9 11 6 1 panya segueix la distribució normal. 4 3 9 3 Figura 28. Temperatures registrades durant les campanyes de 2 7 primavera i tardor. L’eix vertical es correspon al valor en ºC. 2 La mida del punt es correspon al nombre d’inspeccions en què 5 s’ha registrat aquella temperatura (en aquest gràfic, a més, Primavera Tardor s’acompanya del valor numèric) Daniel Macià mesura la temperatura del tram que inspecciona del riu Anoia a Igualada. Termòmetre submergit a les aigües del riu Onyar a Riudellots de la Selva durant una sortida formativa d’inspecció de rius.p.26

×