• Like
  • Save
Els DèUs
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,357
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Els Dèus
  • 2. Shamash i Utu són els noms en acadi i sumeri del déu suprem del sol, molt similar a l'egipci en els seus atributs. La seva versió babilónica era Aja o Aya.
    Xamaic era el déu del sol, de la veritat i de la justícia. Els mesopotamis creien que havia estat ell qui havia dictat les lleis a Hammurabi. El simbolitzaven mitjançant un disc amb ales i una estrella de quatre puntes i raigs solars inscrita en el seu interior.
    Xamaix
  • 3. Ixtar
    Era la gran deesa de Mesopotàmia; divinitat de l’amor i de la guerra, tenia nombrosos temples dedicats al seu culte. Ixtar manifestava un caràcter masculí al matí, hora en que expandia la guerra i les epidèmies, i un caràcter femení al vespre, moment en què conferia la vida, la força i la fecunditat. Com a deessa de la guerra, era consellera de reis i governants.
  • 4. En la mitologia sumèria Anu o An era el déu suprem del cel i per això sovint se'l considera pare de totes les altres divinitats. Juntament ambEnki i Enlil formava la Tríada Suprema del panteó sumeri. Se li associa el nombre seixanta, sagrat en aquesta mitologia.
    Anu
  • 5. Enki fou una divinitat sumèria de la ciutat d'Eridu, venerada també en altres ciutats, especialment a Ur. Residia a l'Apsu.
    Enki era considerat un déu molt intel·ligent, al qual tant déus com homes s’aproximaven en situacions difícils. Era el senyor de les aigües, i per això el representaven en forma d’amfibi.
    Enki
  • 6. Hammurabi (amorita Ammurapi, el Pare que cura) va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, vers 1793 a 1750 aC segons la cronologia més acceptada. És famós per haver elaborat el codi de lleis que porta el seu nom. És un dels reculls legals més antics que es conserven. En aquesta obra es poden llegir més de 200 normes per regir la vida quotidiana de Mesopotàmia i dels afers de govern i va ser un model per als juristes posteriors. El codi fou escrit en una estela que al segle XII aC fou botí de guerra dels elamites i va ser portada a Susa on es va trobar el 1901; avui és al Museu del Louvre.
    Hammurabi
  • 7. Fou la deïtat tutelar de Babilònia. Quan Babilònia es convertí en la capital de Mesopotàmia, la deïtat patrona de Babilònia fou elevada a nivell de déu suprem. Per explicar com Marduk arribar al poder, es va escriure el EnûmaElish, que conta la història del naixement de Marduk, les seves gestes heroiques, i com arribar a convertir-se en el senyor dels déus. Això es pot veure com una forma d' apologies mesopotàmiques.
    Marduk
  • 8. En la mitologia egípcia, Ra (escrit també com a Re o Rah) és des de ben enllà déu del Sol d'Heliòpoli, creador suprem. Podia aparèixer en forma de qualsevol altre déu, però es distingia en qualsevol d'aquestes formes pel disc solar al seu cap.
    A causa de la seva importància, se li atribueixen diverses històries i mites diferents al llarg de la història.
    Ra
  • 9. En la mitologia grega, Ares (Αρης) és el déu de la guerra. Fill de Zeus i de Hera. Els romans el van identificar amb Mart.
    El seu origen no és hel·lè sinó que prové de la salvatge regió de Tràcia. Els grecs ja tenien altres déus guerrers, com Atena, però Ares és diferent. Ares és temperamental, brutal i sanguinari. Per això els grecs, que veneraven l'equilibri i la intel·ligència, mai no li van donar massa importància. En tots els combats que lliura amb Atena, o fins i tot amb mortals com Heracles o Diomedes, sempre en surt derrotat.
    Ares
  • 10. Zeus
    En la mitologia gregaZeus és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter. Va lluitar contra el seu pare recolzat per la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. La paraula catalanadéu prové precisament del grec Zeus, passant pel llatí deum.
    Va casar-se amb Hera però tingué diferents embolics i fills amb d'altres dones ja fossin divines o mortals i també va mantenir relacions amb algun noiet com Ganimedes. Una de les seves dones era Mnemòsine, deesa de la memòria. Amb ella va tenir nou filles, les muses: Euterpe, Terpsícore, Polímnia, Melpòmene, Talia, Cal·líope, Urània, Clio i Èrato.
  • 11. En el Gènesi, capítols cinquè al desè, Noè (en hebreu נוֹחַ בן-לֶמֶך Nōah ben Lemech i en àrab نوح بن لمک NuhibnLamekh) és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islamisme, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal.
    Noé
  • 12.  Fou, enla mitologia grega, una deïtat oriental equivalental sol, o deu del sol. Homer eldescriu com filld'Hiperió i Teia i com a germà de Selene i Eos
    Helios
  • 13. En la mitologia romana Júpiter és el déu suprem del cel i cap del panteó. La seva figura evoluciona a partir del mem de Dyeus havent estat molt influenciat per Zeus amb el que va ser identificat pels romans.
    Jupiter
  • 14. És el déu del Sol, de la bellesa, de la música i de la poesia en lamitologia grega i posteriorment en la mitologia romana. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis (la deessa de la cacera). Sembla que tant l'Apol·lo grec com l'etrusc arribaren al mar Egeu durant l'Edat del Ferro (entre c.1100 i 800 a.C.) des d'Anatolia. Homer el presenta en el bàndol troià, contra l'aqueu, en la guerra de Troia. En el Bronze Antic (de 1700 a 1200 a.c.) l'Aplu hitita i hurrita, com l'Apol·lo homèric, era un déu de les plagues i s'assemblava al déu ratolí Apol·lo Esmínteu.
    Apolo